Universitat de les
Illes Balears
Facultat de Filosofia
i Lletres
PREHISTORIA DE LES ILLES BALEARS (1765) ESTUDIS : Història i Teoria de les Arts.
DURADA :Anual
NOMBRE DE CRÈDITS: ___ de teòrics/ ___ de pràctics
PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA :es recomana haver cursat o estar matriculat d’una assignatura de l’àrea de Prehistòria, tot i no ser imprescindible.
PARTICIPACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN ELS ESQUEMES DE : Avaluació contínua
Projecte pilot d’implantació del sistema de crèdits europeus X Campus Extens
IDIOMA EN QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGNATURA:català IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR
Professor/a: Josep Simó Gornés Hachero Edifici: Ramón Llull
Despatx:220 H Telèfon:
E-mail:[email protected]; Tutories:dimecres de 8 a 10 h.
1. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE CONEIXEMENTS PREVIS.
Les cultures prehistòriques i protohistòriques de les Illes tenen particularitats prou diferenciadores com per a procurar un estudi individualitzat de les mateixes. No obstant, la seva anàlisi s’inserirà en el context més ampli de la Mediterrània Central i Occidental.
Els aspectes de la matèria que per alguna circumstància no puguin ser desenvolupats en les classes presencials, podran seguir-se mitjançant l’ajuda de la docència tutoritzada i a partir de la bibliografia , així com mitjançant els continguts inclosos en Campus Extens per a aquesta assignatura.
Les classes presencials són una ajuda i complement de l’estudi personal de cada alumne i en cap cas al contrari.
Per cursar aquesta assignatura es recomana haver cursat, o estar matriculat, d’alguna assignatura de Prehistòria o Arqueologia.
2. OBJECTIUS GENERALS
2.1. Teòrics: L’assignatura te per objectiu aconseguir un coneixement òptim de la prehistòria de les Illes Balears, en el marc curricular propi d’una llicenciatura generalista en Història.
2.2. Pràctics. Participació en una excavació arqueològica, que permetrà conèixer la metodologia i el procediment de documentanció de jaciments arqueològics. Treball de laboratori: Catalogació, inventari de materials arqueològics localitzats a jaciments de les Illes Balears.
2. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA 2.2.teòrics
BLOC TEMÀTIC I
EL POBLAMENT INICIAL DE LES ILLES. 5000-2500 a.n.e
QUESTIONS PRELIMINARS
1. Introducció y objectius
2. Breu historia de la investigació
3. El cómput del temps
4. Les condicions biogeogràfiques
5. Navegar cap a les illes en condicions paleotécniques 6. El clima de la prehistoria
3. Primers indicis d’ocupació humana. 1. Industria lítica de Binimel·là i Ciutadella
1.1. La industria lítica: tècnica de talla i tipus d’instruments
1.2. Valoración final de los hallazgos
2. Estratos de carbones en la cueva de Canet (Esporles, Mallorca) 3. Algunos indicios entre fines del IV y principios del III milenio BC
3.1. Abrigo de Son Gallard (Valldemossa, Mallorca) 3 2 Abrigo de Son Matge (Valldemossa Mallorca)
BLOC TEMÀTIC II
L’ANTROPITZACIÓ GENERALITZADA DE LES ILLES. c. 2500-1750 cal a.n.e.
3.- EL CALCOLÍTIC I ELS INICIS DE LA METAL·LURGIA.
• Caracterizació, elements comuns I divergències entre les illes.
• La questió del “campaniforme”
• L’hàbitat i el territori: Mallorca:
o Hàbitats a l’aire lliure. o Abrics rocosos. o Grutes.
o El registre arqueològic de l’agricultura i la ramaderia.
• El sistema funerari i les particularitats insulars.
o Les necròpolis en coves.
o Hipogeus amb façana construida o protodolmens. El cas de
Menorca: Biniai Nou i Sant Tomás.
o Els inicis del megalitisme balear: Formentera.
• La cultura materials:
o El treball de sílex i òs. o Els instruments metàlics.
o La ceràmica: Producció d’estil campaniforme i les
ceràmiques llises.
BLOC TEMÀTIC III
L’EDAT DEL BRONZE I L’ARQUITECTURA CICLÒPIA 1750-1050 cal a.n.e.
1. Delimitació cronològica, caracterizació de l’Edat del Bronze a les Illes. 2. El Bronze Antic o Naviforme I
2.1- Els assentaments naviformes a Mallorca. 2.2. L’hàbitat i l’arquitectura naviforme menorquina
2.3. Ocupació d’abrics i grutes per a una ramaderia transhumant 2.4. La indústria ceràmica, òssia i metal·lurgica.
2.5. Els “santuaris” rupestres
2.6. Necròpolis i tradicions funeràries a Mallorca i Menorca 2.6.1. Inhumacions en tombes individuals 2.6.2. Inhumacions de petits grups en coves. 2.6.3. Inhumacions col·lectives en coves.
2.6.4. Hipogeus
2.6.6. Els rituals funeraris a les sepultures dolmèniques.
2.6.7. Sepulcres circulars de triple parament. 2.7. La població Pitïusa durant el Bronze Antic
1) Els llocs d’habitació 2) Les pràctiques funeràries 3. El Bronze Final (Naviforme II)
3.1. Generalització de l’hàbitat naviforme 3.2. Un nou equipament ceràmic
3.3. Les innovacions en la producció metal·lúrgica
3.4. Algunes qüestions complementaries sobre economia i subsistència 3.5. Continuïtat i canvi en les pràctiques funeràries
3.5.1. Singularitat de les tradicions funeràries menorquines 3.5.2. Pràctiques funeràries en les comunitats mallorquines
1) Continuïtat en les necròpolis col·lectives en coves 2) ¿Persistència de tombes individuals a cel obert?
3) Nous cementiris en abrics i coves amb tancament ciclopi 4) Pràctiques funeràries del Bronze Final Mallorquí
3.5.3. Les Coves santuari de Menorca: la Cova d’Es Mussol. 3.6. El Bronze Final a les Pitiüses. La precolonització fenícia
3.7. Sistema regional d’intercanvis i relacions amb l’exterior 1) El bronze i altres elements exòtics
2) La contrapartida aborigen
3) Xarxa d’escales, fondejadors i referències costaneres
4) ¿Existí una marina aborigen? Indicis iconogràfics i fonts històriques
5) La fi d’una època i el canvi de model
BLOC TEMÀTIC IV
L’EDAT DEL FERRO A LES ILLES BALEARS. 1050-550 a.n.e.
6.- LA CULTURA TALAIÒTICA (1050-650 cal ane).
• Introducció I aclariments metodològics.
• Crisis i desaparició del Bronze Antic balear.
• La qüestió dels orígens: Naviforme Final, Prototalaiòtic, transició a l’edat del Ferro; 1050-850 cal aC..
• Els primers assentaments de finals del II mil·leni ane: els turriformes.
• La consolidació de la cultura talaiòtica. L’època clàssica dels talaiots (850-550 cal aC.).
• Els assentaments i l’organització del territori.
o Els poblats i l’arquitectura domèstica.
• Bases econòmiques de la Cultura Talaiòtica.
o La ramaderia
o Altres activitats econòmiques:
- Agricultura
- Metal·lurgia del bronze, ferro i plom.
- Artesania. La manufactura de la ceràmica, de l’ós, la llenya i altres.
- Els intercanvis amb l’exterior.
- La primera presència d’instrumental de ferro.
• La societat
o L’estructura familiar i el seu paper en l’economia tribal. o La superestructura política
• Tradicions funeràries i creences.
o L’arquitectura funerària o L’espai funerari i els rituals. o L’arquitectura cerimonial
7.- EL POST-TALAIÓTIC A LES BALEARS (650-123 cal aC).
• Les fases històriques i la seva justificació.
• Els canvis en el registre arqueològic.
o Abandonament dels centres cerimonials i canvis en els poblats. o Aparició d’una arquitectura religiosa: els santuaris.
o Nous espais i rites funeraris o Innovacions en la cultura material
• Una aproximació a la societat insular del Post-talaiótic.
8.- La colonització fenicio-púnica. • Els primers contactes.
• Eivissa fenicia
• El poblament cartaginés de l’illa.
• El fenòmen colonial a les altres illes.
o La fase precolonial o La colonització plena
o L’impacte colonial sobre la societat talaiòtica.
4. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA
2.3. Teòrica. L’assignatura es basa en classes presencials en les que s’exposen els principals trets i característiques de les societats i cultures prehistòriques i protohistòriques de les Illes Balears. Mitjançant continguts teòrics, amb l’ajut d’audiovisuals, material gràfic, i altres que
puguin ser d’utilitat, els alumnes reben la informació disponible de forma assequible i comprensible. Tot això es veu reforçat mitjançant els materials que el professor posa a disposició de l’estudiant a Campus Extens.
2.4. Pràctica: Sempre que sigui possible, es recomana la participació en una excavació o prospecció arqueològica, amb l’objectiu de que l’estudiant pugui conèixer el procediment de documentació i registre d’un jaciment arqueològic. La pràctica de laboratori consisteix en inventariar, classificar, dibuixar i catalogar material arqueològic mitjançant el suport especialitzar pertinent.
També es comptabilitzen com a pràctiques la participació a excavacions arqueològiques que tenguin lloc a l’àmbit de les Illes Balears, amb el vist—i-plau previ del professor.
5. CRITERIS D’AVALUACIÓ
a. avaluació teòrica. S’avaluaran els coneixements de l’alumne mitjançant un únic exàmen escrit.
b. avaluació pràctica. S’avaluarà l’assistència de l’alumne a les pràctiques mitjançant el control d’assistència i aprofitament.
6. BIBLIOGRAFIA BÁSICA.
CALVO, M., GUERRERO, V., SALVÁ, B. 2001. Arquitectura ciclópea del Bronce Balear. Ed. El Tall, 37. Palma de Mallorca.
CALVO TRIAS, M.; GUERRERO AYUSO, V. 2002. Los inicios de la metalurgia en Baleares. El Calcolítico (c.2500-1700 cal. B.C.). Ed. El Tall. Nº 9.
GORNÉS, Simón., GUAL, Joana.M., LÓPEZ, Antoni. 1997. Prehistoria de Menorca, en Enciclopedia de Menorca, vol. IX, Maó.
GUERRERO, V.M.; CALVO, M.; GORNÉS, S., 2006 a, El poblamiento
prehistórico de las islas Baleares. Desde los inicios al fin de la Edad del Bronce, [Historia de las Baleares, vol. 1], Ed. Rey Sol S.A., Palma.
GUERRERO, V.M.; CALVO, M.; GORNÉS, S., 2006 b, Mallorca y Menorca en
la Edad del Hierro, [Historia de las Baleares, vol. 2], Ed. Rey Sol S.A., Palma
VV.AA. De la prehistoria i antiguitat al món islàmic. Història de les Illes Balears
Editorial:Edicions62 ISBN:84-297-5505-5 Col·lecció: Grans Obres
LULL, V./ MICÓ, R./ RIHUETE, C./ RISCH, R. La prehistoria de las islas Baleares desde el primer poblamiento humano hasta el final de la época Talayótica, en Ibid. La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y
BIBLIOGRAFIA GENERAL.
AMORÓS, L. 1974. La cueva sepulcral prerromana de Son Maimó, en el término municipal de Petra (Mallorca). En VI symposium de Prehistoria Peninsular. Prehistoria y Arqueologia de las Islas Baleares, Barcelona, pp. 137-179.
CALVO TRIAS, M.; SALVÀ SIMONET, B. 1997. El Bronze Final a les Balears. La transició cap a la cultura Talaiòtica. Quaderns Arca nº 14.
CASTRO MARTÍNEZ, P.; ESCORIZA MATEU, T.; SANAHUJA YLL, Mª E. 2003. Mujeres y hombres en espacios domésticos. Trabajo y vida social en la Prehistoria de Mallorca (c.700-500 cal ane). El Edificio Alfa del Puig Morter de Son Ferragut (Sineu-Mallorca). B.A.R. International Series 1162. Oxford
COLL, J. (1993) : Aproximación a la arqueología funeraria de las culturas iniciales de la prehistoria de Mallorca, Pyrenae, 24, p.93-114.
COSTA, B. (2000) Plantejaments per l’anàlisi del procés d’establiment humà en petits medis insulars. El cas de l’arxipèlag balear, en GUERRERO, V.M./ GORNÉS, S. (coords.) Colonización humana en ambientes insulares.
Interacción con el medio y adaptación cultural, Palma, p.11-72.
COSTA, B./ BENITO, N. (2000) El poblament de les illes pitiùses durant la prehistoria. Estat actual de la investigació, en GUERRERO, V.M./ GORNÉS, S. (coords.) Colonización humana en ambientes insulares. Interacción con el
medio y adaptación cultural, Palma, p. 215-322.
COSTA, B./ FERNÁNDEZ, J.H. (1991) Les Illes Pitiüses: de la prehistòria a la fi de l'època púnica, en X Jornades d'Estudis Històrics Locals, p.277-356.
COSTA RIBAS, B.; GUERRERO AYUSO, V. 2002. Balance y nuevas perspectivas en la investigación prehistórica de las Islas Pitiusas. En World Islands in Prehistory. Internacional Insular Investigations. V Deia Internacional Conference of Prehistory. Ed. By W.H. Waldren and J. A. Ensenyat. British Archaeological Reports. Internacional Series 1095. Oxford. Pgs. 484-501.
DELIBES DE CASTRO, G.; FERNÁNDEZ-MIRANDA, F. 1988. Armas y utensilios de bronce en la Prehistoria de las Islas Baleares. Studia Archaeologica nº 78. Universidad de Valladolid.
ENSEÑAT ENSEÑAT, C. 1981. Las cuevas sepulcrales mallorquinas de la Edad del Hierro. Excavaciones arqueológicas en España. Nº 118, Madrid. FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1978) Secuencia cultural de la Prehistoria de Mallorca, Bibliotheca Praehistórica Hispana, vol. XV. Madrid.
FERNÁNDEZ-MIRANDA, M.; ENSEÑAT, M.C., ENSEÑAT, B. 1971. El poblado de Almallutx (Escorca-Baleares). Excavaciones arqueológicas en España, 73. Madrid.
GUERRERO, V.M. (1979): El yacimiento funerario de Son Boronat (Calviá, Mallorca), Bol.Soc. Arq. Luliana., 37, Palma, p.1-50.
GUERRERO, V.M. Cazadores y pastores en la Mallorca Prehistórica, Ed. El Tall, Palma.
(1983) El Santuario talayótico de Son Marí (Mallorca). Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 39, pp. 293-336.
(1997) Colonización púnica de Mallorca. La documentación
arqueológica y el contexto histórico. Ed. El Tall. Palma de Mallorca.
(1998) Mallorca Prehistòrica. Desde els inicis al Bronze Final, Col. Conèixer Mallorca, nº4, Consell Insular de Mallorca/ Ed. El Tall, Palma.
(1999) Arquitectura y poder en la prehistoria de Mallorca, El Tall Editorial, Palma.
(2000) La colonización humana de Mallorca en el contexto de las islas occidentales del Mediterráneo: una revisión crítica, en GUERRERO, V.M./ GORNÉS, S. (coords.) Colonización humana
en ambientes insulares. Interacción con el medio y adaptación cultural, Palma, p.99-194.
(2000a) Mito y realidad de los primeros baleáricos, Rev. de
Arqueología, nº 231 (julio ), Palma.
GUERRERO, V.M./ GORNÉS, S. (coords.) 2000. Colonización humana en ambientes insulares. Interacción con el medio y adaptación cultural, Palma. GUERRERO, V.M. (1996): El poblamiento inicial de la isla de Mallorca, Hom. a M. Fernández-Miranda, Complutum (extra), 6, vol.I, Madrid, p.83-104.
Guerrero-Ayuso, Victor; Calvo, Manel. 2001. El megalitismo mallorquín en el contexto del Mediterráneo occidental. Mayurka, 27. Palma de Mallorca. Pgs. 161-193
LÓPEZ PONS, A. 1997 El poblament inicial y els grups culturals pretalaiòtics,
Enciclopedia de Menorca, vol. IX, Maó.
LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. 2001. La prehistoria de les Illes Balears I el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuiri, Mallorca). Fundació Son Fornés. Barcelona.
Lull, Vicente; Micó Pérez, Rafael; Rihuete Herrada, Cristina; Risch, Roberto. 2004. Los cambios sociales en las Islas Baleares a lo largo del II milenio. Revista Cypsela, nº 15. Pg. 123-148.
Micó Pérez, Rafael. 2005. Cronología absoluta y periodización de la Prehistoria de las Islas Baleares. BAR International Series 1373. Oxford.
PERICOT, L. (1975) Las islas Baleares en los tiempos prehistóricos, Ed.
Destino, Barcelona. (Traducción actualizada de The Balearic Islands. London, 1972).
PLANTALAMOR, L. (1991) L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de menorca i el seu marc cultural, Maó.
(1992) La prehistòria i protohistòria de Menorca. Estat actual de la qüestió, X Jornades d'Estudis Històrics Locals, Palma, p.83-130 Plantalamor Massanet, L. Y Marqués Moll, J. Coordinadores. 2001. Biniai Nou: El Megalitisme mediterrani a Menorca. Treballs del Museu de Menorca 24. Maó.
PONS, G. 1999. Anàlisi espacial del poblament al Pretalaiòtic Final y Talaiòtic I
de Mallorca, col. La Deixa, 2, Palma.
RAMÓN, J.
(1985) Els monuments antics de les illes Pitiüses, Ibiza. ROSSELLÓ, G.
(1963) Una aproximación a la Prehistoria de Mallorca, Ampurias XXV, p.137-163.
(1972) La Prehistoria de Mallorca, Rev. Mayurqa, VII, Palma (1979) La cultura Talayótica en Mallorca, (2ª ed.) Palma.
TARRADELL, Miquel; FONT, M. 1975. Eivissa Cartaginesa. Ed. Curial.
Barcelona.
VENY, Cristobal. 1968. Las cuevas sepulcrales del Bronce Antiguo en Mallorca. Bibliotheca Praehistorica Hispana, IX. Madrid.
VENY, C. 1983. Cueva II de la Cometa dels Morts (Escorca, Mallorca). Noticiario arqueológico hispánico. Nº 15, pp. 342-358.
WALDREN, W.
(1982) Aspects of Balearic Prehistoric Ecology and Culture, BAR, International Series, 149, 3 vols., Oxford.
