HUNICIRM
DE
IVMICELONA
Núm. 15 - Any LXIX 30 de maig
de 1982
Es publica cada 10 dies Dipòsit legal B. 1.824
-1958
PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ 1 SUBSCRIPCIÓ
Barcelona, anual 500 pessetes
Número corrent 15
GASETA MUNICIPAL
Plaça Sant Jaume, 3a. planta
SUMARI
Pàgines
Consell Plenari Extracte de la Sessió 9-TII-l 982 ....
285
Comissió Municipal Permanent Extracte
de la Sessió
27-V-1982
303
Ban 18-V-l 982
309
Ail Saló de la Reina Regent de la
Casa Consisto¬
rial de la Ciutat de Barcelona, el nou de març de mil nou-cents vuitanta-dos, es reuneix el Conseil plenari, en
sessió
ordinària,
sotala
presidència de
PExom. Sr. Alcalde, Narcís Serra i Serra i
hi
con¬corren els llims. Sirs. Tinents d'Alcalde Pasqual
Maragall i Mira, Josep
Miquel Abad i Silvestre i
Merlcè Sala i Schnorkowski, i els llims. Srs. Regi¬
dors Pau Cernuda i Barrios, Jordi Vallverdú i Gimeno, Felip Solé i
Sabarís,
Miquel
Bonilla
i
Ruiz, Rafael Pradas i Camps, FrancescBorrell i
Mas, AlbertSerratosa i Palet, AntoniComas i
Bai-dellou, Josep MariaPujadas
iPorta,
Francesc
Blanch i Terradas, Bernat Lopez-Pinto i
Ruiz,
Francesc Marti i Jusmet,Josep Ignasi
Urenda
iBa¬
ri ego, Maria FrancescaMaSgoret i
Llardent,
Cèsar
Lópezi Vera, Lluis Reverter i
Gelabert, Jacint
Hu-met i Palet, Enric Truñó i Lagares, Raimon
Mar¬
tínez i Fraile, Josep Octavio i
Fabregat,
Germà Vi¬
dal i Rebull, Julstinià Martínez i
Medina, Agustí
de Semiri Rovira, Jordi Conill i Valls, Núria
Gis¬
pert i Feliu, Josep Maria
Serra i Marti,
Guillem
Sanchez i Juliacbs, Albert Pons i Valon, Ramon
Martinez i Callèn,JosepThió i
de Pel, J
osepBueno
i Escalero, Sebastià Millans i Rosich, Carles
Güell
i d'eSentmenat, Josep Miró iArdevol,
Josep Maria
Comalrena deSobregrau iGal,
Jordi
Guillen i Mon¬
tenegro, Carles Soldevila i
Rodriguez,
Frederic
Ra-hola i Aguadé, i MiquelPonsetí i
Vives, assistits
pèl Secretari
general, Jordi Baulids i
Cortal,
quecertifica.
Hi és present l'Interventor
municipal, Sr.
Martí
Pagonalbarraga i Garro.
Oberta la sessió per la
Presidència
ales
setzehores i cinquanta-nou minuts, és
llegida i
aprovada
l'acta de la sessió anterior amb les matisacionsdels
Sres. Rahola i Miró, que precisen
el sentit
de
les
seves respectives
intervencions.
En el despatx d'ofici el
Consell plenari
acorda:
Quedar assabentat del decret
de
l'Alcaldia,
del
27 de febrer de 1982, que designa
membres
de la
Comissió per a l'estudi
del futur del
Port
de Bar¬
celona, l'Illm. (Sr. Tinent d'Alcalde de
Planificació
i Ordenació dela Ciutat, Josep Miquel
Abad
iSil¬
vestre, imembre de l'a Ponència tècnica
el Sr.
J
osep Anton Torner i Peralta, Coordinador de Serveisd'Obrds públiques.
Quedar assabentat del decret
de l'Alcaldia,
del
19 de febrer de 1982, que accepta
la dimissió
del
càrrec de Director de Serveis del Districte II pre¬ sentada perla Sra. M.Eugènia
Sánchez i Carreté.
Quedar assabentat del decret
de l'Alcaldia,
del
lr. de març de 1982, que disposa de posar en
vigor
la modificació de l'art. 16,2 del Reglament delsConsells municipals de
Districte.
Quedar assabentat i ratificar
l'acord de la Comis¬
sió municipal permanent,del
26de febrer de 1982,
que aprova el II Pla d'ocupaciócomunitària
de
l'Ajuntament per
les diverses
Àrees i
per un costde ma d'obra de 187a471.309 ptes. amb Càrrec
al
Pressupostde la
Generalitat de
Catalunya,
establint
quela selecció
del personal
esfarà
d'acord amb
els
criteris quefiguren al'informe de
l'esmentat
II
Pla
de treball comunitari 1982.Quedar assabentati
ratificar
l'acord
de la Comis¬
sió municipal permanent,
del 26 de
febrer de 1982,
que fixa, en virtut
d'avinença,
en165.000.000
de
pessetes, laindemnització
perla
resolució
del
con¬tracte d'arrendament i les despeses per
trasllat de
la industria de la finca, de 14.462 m2,situada al
triangle ferroviariformatpel
carrerde Ferran
Sol¬
devila, la línia litoral de la Sagrera i
la
línia inte¬
rior, afectada de serveispúblics,
idisposa
l'ajor¬
nament del pagament de la corresponent
despesa.
Quedar assabentat
de la
resolució del
Tribunal
Eeonòmico-administratiu Provincial de Barcelona
que desestima la
reclamació
presentada pel
Sindi¬
cat d'Obligacionistes de
l'emissió
20-3-1967
efec¬
tuada perla
Societat privada
municipal Transports
de Barcelona, S. A., contra l'aprovació
del Pressu¬
post ordinari
de
1981.Quedalr assabentat
de la
resolució
del
Tribunal
Eeonòmico-administratiu Provincial de Barcelona
que desestima
la reclamació
presentada
pèl
Sindi¬
cat d'Obligacionistes de
l'emissió
20-12-1971
efec¬
tuada perla
Societat privada
municipal Transports
de Barcelona, S. A., contra l'aprovació
del Pressu¬
post ordinari
de 1981.
Referint-se al II Pla d'ocupació
comunitària,
el
Sr. Vidal comenta que només
afecta
a un2
%
dels
treballadors nosubsidiats i, pertant,la
possibilitat
de resoldre la situació de les gents amb
dificúltate
econòmiques és moltreduïda;
quetal
Pla
s'ha
re¬dactat amb uncomplet enteniment entre
els
diver¬
sos estaments de Catalunya (la
Generalitat, els
Ajuntaments i lesCentrals
sindicals),
que veuenen l'ocupació comunitària
la
fórmula
perpal·liar
elscasos mésflagrants,tanmateix no
s'ha aconseguit
el suport de l'Estat
malgrat
les
reiterades peticions
de dotacions complementàriesper aCatalunya,
queno eren pas
desmesurades
carnomés importaven
6.000d'un total de 35.000 milions de pessetes.
Creu,
doncs, que el Consistoriha de donar el
seusuport
per a aconseguir
la
xifra
demanada perquè, si
bé
l'aplicació feta a
Andalusia dels
fons
d'ocupació
comunitària ha estat un fracàs,, el treball comuni¬tari pot ésser
rendible
tant perals
treballadors
com per a la
Ciutat
i, peraixò,
'Felaboració
del
Pla
presentat respon a
la voluntat
de
facilitar
el segui¬
ment de les seves realitzacions.
E'l Sr. Pujadas ofereix, dintresempre
dels
condi¬
cionaments de la correcta aplicalció
dels cabals
públics,recolzar davant
del Govern
de
l'Estat
la
El Sr. Sanchez i Juliachs es congratula del com¬
promís dels Centristes i subratlla que a Catalunya
el treball comunitari es basa en projectes gestats
als Ajuntaments i beneficia els mateixos aturats i la societat en general.
El Sr. Alcalde remarca que, en la seva visita a
les obres de l'escola situada a la zona de
Renfe-Meridiana, així com a les de pavimentació del Po¬
lígon del Bon Pastor i de reparaleró dels sostres dels habitatges del Grup de Ramon Albó, constatà la possibilitat d'endegar amb serietat el1 treball comunitari, que no és un subsidiencobert sinó que té endarrera unes obres de profit per a la Ciutat.
Es dóna tot seguit compte dels assumptes inclo¬
sos a l'Ordre del dia:
TINÈNCIA D'ALCALDIA DE FINANCES I SERVEIS GENERALS
Resoldre les reclamacions formulades contra el
Pressupost d'Inversions de 1982; i aprovar defini¬ tivament l'esmentat Pressupost i l'operació de crè¬ dit per al seu finançament.
El precedent punt dé l'Ordre del dia es concreta
en la precedent proposta:
El precedent punt es concreta en la següent
pro¬
posta informada per la Comissió municipal ¡perma¬
nent:
lr. Desestimarlesreclamacions presentades con¬
tra el Pressupost d'Inversions 1982, pels senyors Lluís Piera i Serra, Nadéis Nadal i Oller i Eduard Torrellas i Freixedas, en representació de Foment
Immobiliari d'Espanya, S.A., d'acord amb les con¬ clusions que figuren enl'informe de la Intervenció.
2n. Elevar a definitiu l'acord del Consell ple¬
nari de l'I de desembre de 1981, aprovatori del
Pressupost
d'Inversions 1982, per un import, ani¬vellat en Despeses i Ingressos, de 5.013.000.000 de
pessetes de conformitat amb allò que disposa la Llei 40/1981, de 28 d'octubre.
3r. Reiterar l'acord del Consell plenari de l'I de desembre de 1981, quant fa referència a l'ope¬ ració de crèdit a realitzar mitjançant l'emissió de
Deute públic municipal
que nodreix, en part, el
Pressupost
d'Inversions 1982.El Tinent d'Alcalde de Finances i Serveis gene¬
rals, Sr. Maragall, indica que les impugnacions ci¬
tades a la proposta al·leguen
la manca de dotació
per al pagament d'expropialcions però el Sr. Inter¬
ventor ha informat de l'existència de consignació pressupostària ¡per a tal finalitat, i, a més, un dels
expedients es troba encara pendent de la decisió
del Tribunal Suprem sobre el valor de la finca
expropiada; i que amb la resolució d'aquestes re-élamacions quedarà definitivament
aprovat el Pres¬
supost d'Inversions
d'enguany.
El Sr. Rahola expressa la seva conformitat amb la desestimació de les impugnacions però recorda
que el seu Grup s'abstingué de votar l'aprovació inicial del Pressupostperquè mancava elvist i
plau
de la Comissió mixta de seguiment i control, accep¬ tada per l'acordconsistorial del 9 d'olctubre de 1981 votat també negativament pels Regidors del seu
Grup però acatat per ells donat que obtingué el
suport de la majoria de membres del Consistori; així que hauran d'abstenir-se novament perquè
a l'expedient segueix mancant el compliment de l'es¬
mentat tràmit.
El Sr. Borrell observa que en el despatx d'ofici
no ha estatratificat el documentsignat pel Sr. Ma¬
ragall i pel Sr. Del Ruste, en representació respec¬ tivament d'aquesta Corporació i de la Federació de Caixes d'Estalvi de Catalunya i Balears, docu¬
ment que afecta significativament el règim
econò¬ mic d'aquest Municipi,
correspon ala competència
del Consell ple i s'ha inlcorporat a l'expedient per¬
què implica la conformitat de les Caixes al finan¬
çament del
Pressupost.
Es ¡pregunta doncs, perquèno ha estat ratificat, com calia, pels òrgans com¬ petents ni de l'Ajuntament ni de la Federació de lés Caixes, puix contempla compromisos
impor¬
tants relatius tant a l'erari municipal com al Con¬
sorci dels Túnels del Tibidabo,
que tampoc han
estat aprovats. Inquireix
com es pot aprovar un
Pressupost
elfinançament delqual depèn d'aquestscondiciónants.
El Sr. Alcalde assenyala que la Comissió de Se¬
guiment no té encara efectivitat perquè els acords
municipals no han estat traduïts en les lleis mit¬
jançant les quals se'ns atorgui el crèdit extraordi¬ nari i es crei, alhora, la Comissió mixta de
Segui¬
ment.
El Sr. Maragall creu recordar
que en una sessió
de la Comissió Permanent es donà compte del con¬
veni amb la Federació de Caixes d'Estalvi, i acla¬
reix que tall conveni comporta
el compromis per
part d'aquesta entitat de cobrir abans del dia 30 el
finançament del Pressupost extraordinari db 1981 i de desemborsar el de 1982, i assegura la total
sus-cripció de l'emissió del Pressupost 'de 1980 de la
qual restaven pendents 2.000 milions de pessetes corresponents a les aportacions de les Caixes peti¬ tes, que es materialitzaren a primers díany; i que
en
contrapartida, l'Ajuntament assumbix unes obli¬
gations, que no innoven res, de pagaments, als
quals es fixen unes dates.
El Sr. Borrell fa notar que talconveni contempla
un pagament de 1.200 milions afinals de desembre
de 1981 i d'altres 900 milions a satisfer
escalona-dament fins el maig
d'enguany;
i quetais compro¬ misos tenen prou envergaduraper ésser tractats
pel Ple, especialment quan hi han obligacions ad¬
dicionals (que dubta si no es podran
complir) que
condicionen el finançament del Pressupost d'Inver¬ sions de 1982. Consegüentment demana
que talcon¬ veni sigui discutit àmpliament en una
propera Ses¬ sió i que s'interessi de les Caixes la
seva conformi¬
tat ferma i vinculant de firmar el
document citat
que per ara només té el caràcter de declaració d'in-tenlcions.
El Sr. Maragallrespon que el document en
qües¬
tió suposa un calendari, és a dir, una planificació
temporal del pagament d'obligacions anteriorment
assumides pels òrgans municipals
competents i té el
caràcter preparatori del cónveni definitiu entre ambdues entitats; i que entre les competències ¡del Consellplenari no hi ha l'aprovació de les determi¬ nacions de tresoreria les quails espera que ¡podran ésser complides
per l'Ajuntament.
El Sr. Thiio opina que el document signat pel Sr. Maragall podria
representar una novació d'obli¬
gacions que caldria posai* enconeixement dels ma¬
teixos òrgans que aprovaren el
contralcte primitiu; i demana que tal conveni, en lloc de figurar
com
una peça més d'un expedient,
sigui tractat explíci¬
tament en una propbra sessió.
e¡.¡.
El Sr. Maragall discrepa que el conveni
esmen¬ tat, que s'està complint per ambdues parts, pugui
conceptuar-se com una novació de contracte i ofe¬ reix donar coneixement del conveni definitiu
firmin el Sr. Alcaldei el President de la Federació
de Caixes d'Estalvi de Catalunya, a l'òrgan muni¬
cipal competent.
El Sr. Alcalde considera que tot document incor¬
porat a un
expedient inclòs
al'Ordre del dia, és
susceptible de discussió si algú bo creu
procedent;
i que si es formalitza el conveni
definitiu sobre el
calendari de pagament amb les Caixes, ja s'ha ele¬varà com a mínim, a ratificació de la Comissió mu¬
nicipal permanentperò tal tràmit no
cal1
per a unessimples declaracions d'intencions entre un Tinent d'Alcalde i el Secretari de la Federació de Caixes d'Estalvi.
El Sr. Tliió obsterva que el tema controvertit era
si calia sotmetre a ratificació consistorial el do¬ cument signat pel Sr. Maragall i pel Sr. Ruste, i mostra la seva conformitat amb l'oferiment de rati¬ ficació del document definitiu.
El Sr. Alcalde subratlla que un calendari de pagaments no pot qualificar-se de novació contrac¬ tual. El Sr. Borrell inquireix cóm es pot aprovar
un Pressupost el finançament del qual es basa en una simple declaració d'intencions. El Sr. Maragall
especifica que les Caixes ja s'havien compromès a subscriure l'emissió per a finançar el Pressupost d'Inversions de 1982 i el doleument només en fixa
el calendari.
La Presidència suggereix de votar separadament els diversos paràgrafs de la proposta per tal de recollir més matisadament la posició dels Regidors
d'Esquerra Republicana de Catalunya però el Sr. Pujadas s'hi oposa demanant que es
faci
una vota¬ ció conjunta de tots ells.S'aprova la proposta objecte del primer punt
de
l'Ordre del dia amb l'abstenció dels Srs. Rahola i Ponsetí i amb el quòrum de l'art. 3,2 f) i g) de la Llei 40/1981.Aprovar el compte general del Pressupost ex¬ traordinari de Liquidació de Deutes a31 de desem¬
bre de 1975, aprovat per Ordre de 26 de maig de
1976, per un import de 10.795.107.397 pessetes.
S'aprova per unanimitat aquest dictamen. Quedar assabentat i ratificar el contracte forma¬
litzat amb él «Banco de Crédito Local de España»,
per un import de 2.202.392.510 ptes., que nodreix,
en part, el Pressupost extraordinari de Liquidació
de Deutes a 3d de desembre de 1979; i modificar
les clàusules primera, vuitena i addicional del con¬
tracte de 2.000 milions de pessetes,
formalitzat
el 26 de maig de 1980, que s'entendran redactades conforme es transcriuen en les estipulacionsdel
contracte anteriorment indicat.
S'aprova la proposta per unanimitat i, per tant,
amb él quòrum de l'art. 3,2 f) de la Llei 40/1981.
Adreçar-se a la Generalitat de Catalunya dema¬
nant que en lavaloració dels serveis transferits per
l'Estat, s'incloguin els que presta el Municipi de
Barcelona per damunt del nivell obligat per la le¬
gislació vigent i la pràctica dels altres Municipis espanyols; i oferir a la Generalitat de Catalunya el
concurs dels serveis de les diverses Àrees munici¬
pals per tal de col·laborar en els treballs de
valo-rabió.
El Sr. Maragall explica que aquesta proposta inicia un camíde solució en eltema de la compen¬
sació dels serveis que històricament ha anat assu¬
mint aquest Ajuntament per damunt de les
seves
obligacions i de la pràctica dels altres Municipis espanyols.
El Sr.Pujadas interessa que, per tal d'evitar
mals
entesos entre els representants dels mitjans de co¬
municació, s'aclareixi el sentit de les modificacions
introduïdes al text inicial del dictamen per la Co¬
missió municipal permanent; i el
Sr. Maragall
dóna lectura a l'últim incís de la proposta.EI Sr. Alcalde assenyala que un cop entrats en
contacte amb la Generalitat, es constituirà una
Comissió formada per un representant
de cada
un dels diferents Grups municipals perquè tingui co¬neixement de la informació generada en cada mo¬
ment.
El Sr. Comas manifesta que el' Grup convergent
Votarà positivament la proposta perquè aquest
ha
estat sempre per ells el camí per aredreçar la
nos¬tra situaciófinancera però lamenta que
s'hagin
per¬ dut tres anys a escometre aquesta solució puix quanl'apuntaven, se'ls replicava que
els
interessos esta¬tals tenien altres prioritats; que si bé a
les
sessions del 23 de desembre de 1980 i del 26 de maig de1981 s'arribà alcompromís solemne de no acceptar
cap solució que no comportés el reconeixement
de
les compensacions pels serveisespecífics,
el 9d'oc¬
tubre se sotmeté al Plenari la ratificació d'unsacords, convinguts el juliol, que basaven el
redre¬
çament de les nostres finances en una sèriede
sub¬vencions estatals (de les quals no és,
personalment,
partidari quan es tenen drets per exigir) que, se¬
gons sembla, encara no s'han vist. Continua dient que malgrat haver-se afirmat a la sessió
de l'octu¬
bre que quedaríem sense deutes, i bo i comptant amb l'efeetiva obtenció d'algunes partides qüestio¬ nables en la interpretació donada perl'Estat
se¬gons declaracions posteriors del Tinent
d'Alcalde
de Finances, ja hem superat els 80.000 milions
quan el gener de 1980 estàvem en
els 55.000;
que contràriament a allò que s'ha dit, el nostre dèficit, entès com a diferència entre despeses i ingressos,no s'ha atenuat perquè, prescindint dels
resultats
de les Companyies de Transports,les xifres
perals
anys 1979, 1980 i 1981 han estat 10.600, 11.000 i
13.000 milions de pessetes, respectivament; i que,
en definitiva, la fórmula miraculosa presentada a l'octubre només ha permès d'aprovar
els
Pressupos¬tos de 1981 al cost de no solventar res, d'hipotecar l'autonomia municipal, d'incrementarla pressió
fis¬
cal i de perjudicar als creditors de l'Ajuntament.Reitera que, en la seva opinió, la iniciativa plan¬
tejada avui ésl'única solució pera resoldre elspro¬ blemes financers delMunicipi mentreque les altres fórmules arbitrades han estat només pedaços; i de¬
mana que s'expliqui al poble de
Barcelona
quinés el contingut real dels pactes entre la Unió de Centre Democràtic i el Partit Socialista Obrer Es¬
panyol, dels quals cada dia se'n revelen nous as¬ pectes (participació municipal en els Pressupostos
estatals, llei de finançament dels transports de su¬
perficie, llei de bases de règim
local)
per què, des¬prés de sis mesos, encara no s'han traduït en llei els acords amb l'Estat i, fins i tot, encara se'n dis¬
cuteix la interpretació, i per què uns camins que
eren vàlids a finals de maig de 1981 ja no ho eren un mes i mig després.
La Presidència adverteix que el dictamen no pot servir per reobrir una discussió ja
mantinguda
a l'octubre.El Sr. Maragall assenyala que les compensacions
pels serveis diferencials han estat una preocupació permanent de l'equip de govern; que avui
l'Admi¬
nistració municipal està en condicions d'oferir unes
dades, que no és el cas de discutir ara, per a di¬ mensionar els costos dels serveis específics que
presta, i es donen ja les condicions polítiques per a
adreçar-nos a la Generalitat sense crear-li dificul¬
do-nades pel Sr. Comas peró no desitja discutir-les
ara; i que l'adopció unànime, segons sembla, de
'la proposta serà positiva per als treballs que s'han d'encetar.
Ei Sr. Rahola es congratula que arribi al Consell
plenari aquesta proposta la qual suposa un gir de
cent vuitanta graus en la política desplegada fins
ara i bé a donar la raó a aquells Grups que a l'oc¬
tubre votaren en contra del pacte entre el Govern
central i l'Ajuntament, perquè im,plica la reivindi¬
cació d'unes compensacions econòmiques pels ser¬
veis diferencials abandonant el camí de les subven¬ cions globals, que havien estat el cavall de batalla de sessions anteriors, i abandonant taxnbé el prin¬
cipi, mantingut anteriorment pelPartit dels Socia¬
listes de Catalunya, de defensar primerament elis interessos comuns a la totalitat de Municipis espa¬
nyols i discutir després la problemàtica específica
de Barcelona. Reconeix els avantatges de la nova
estratègia la qual, però, pot topar amb els incon¬
venients derivats dels compromisos fins a 1983 amb l'Estat assumits per l'Ajuntament, puix el Govern
central no és un rei mag que
reparteixi regals i en
la negociació dels esmentats acords ja devia
haver-se adduït l'escreix de serveis prestats per aquest Municipi: la petició d'avui es presenta, doncs, fora
de temps car calia haver-la fet abans dels acords amb l'Administració central i en totcas la Genera¬
litat 110 podrà introduir-la abans de 1984 en el
pa¬
quet de negociacions amb l'Estat, el qual, per altra banda i això s'ha oblidat, també ha de donar la
seva conformitat a la nova estratègia negociadora.
Assenyala que él Consistori roman almarge d'una
sèrie de qüestions que se susciten a la
premsa i,
referint-se concretament a un article publicat al diari «El Correo Catalan», del dia 6 de març, de¬
mana a l'Alcaldia aclariments sobre si el Govern
condiciona els diners que ha de trametre en aquest
Ajuntament, als pactes amb el PSOE,i sobrel'abast del punt quart de l'acord del Consell de Ministres del 31 de juliol de 1981, el qual segons l'Alcaldia s'ha d'entendre en el sentit de l'assumpció per part de l'Estat de la totalitat de la càrrega financera re¬ sultant del refinançament dels nostres deutes amb él «Banco d'e Crédito Local» però segons él Minis¬
teri d'Hisendal'aportacióestatales limita als costos diferencials derivats de l'operació de
refinança¬
ment, amb una diferència d'11.000 milions depes¬
setes de menys per
a l'erari municipal.
Insistint en la postura expressada ja
en altres ocasions, entén que els problemes financers muni¬
cipals són prou importants com perquè les propos¬
tes al respecte sotmeses al Plenari es recolzin
en unes negociacions prèvies
entre éls diversos Grups;
i que a tal efecte és molt positiva l'oferta de l'Al¬
caldia, de cara a les futures conversacions amb la
Generalitat, de crear una Comissió amb represen¬ tants dels diferents Grups polítics municipals,
a través de la qual tot el Consistori podrà contribuir
a gestar les
propostes d'acord en lloc de limitar-se,
com fins ara, a dir sí o no. Acaba anunciant el
vot
favorable ala proposta per part déls Regidors
d'Es¬ querra Republicana puix sempre han estat con¬
vençuts que les nostres demandes a l'Estat s'havien de canalitzar a través de la Generalitat.
El Sr. Maragall es congratula de la unanimitat amb què ha estat acollida la proposta
ja que això
contribuiràindubtablement a reforçarla iniciativa,
la qual no es va emprendre abans
per no gravaréls primers moments de la valoració dels traspassos amb unes reivindicacions addicionals
per part
d'aquest Ajuntament, que s'han vist satisfetes per
la via de la subvenció del dèficit municipal. Afe¬
geix que la proposta es limita a demanar les valo¬ racions dels serveis diferencials sense prejutjar si
les subvencions ban d'ésser globals i específiques
tema que haurà d'ésser objecte de discussió; que
l'atorgament d'un crèdit extraordinari de 8.009 mi¬ lions a favor nostre en él Pressupost de l'Estat su¬
posa él reconeixement implícit del caràcter dife¬
rencial de Barcelona a qui se subvenciona per da¬
munt de les transferències que reben els altres Mu¬
nicipis; que l'acord d'avui serà un nou pas en la
especificació de les circumstàncies que configuren
el1 nostre cas; que el Consell plenari serà puntual¬ ment informat quan, perfilada la qüestió de la cଠrrega financera assumida per l'Estat, calgui pren¬ dre una decisió en un sentit o en un altre, especial¬
ment de cara a l'anivellament del Pressupost de
1982.
El Sr. Comas remarca que quan él mes de maig
s'havien pronunciat en una direcció ben diferent,
ni l'equip de govern ni la resta del 'Consistori po¬
dienestar d'acord amb la solució aprovada el juliol,
que motivà la sortida del séu Grup del govern mu¬
nicipal.
El Sr. Rahola destaca l'habilitat del Sr. Mara¬
gall a presentar l'objectiu de la proposta com una
simple valoració dels serveis, tasca per la qual no
caldria l'ajut de la Generalitat, quan en realitat es
pretén negociar-ne també els costos; i que tal ve¬
gada convenia haver concretat en éls acords amb l'Estat el moment de negociació a través de la Ge¬ neralitat.
El Sr. Alcalde puntualitza que l'acord d'avui és
un nou pas de tot un procés i no representa
cap
gir de cent vuitanta graus en relació a la trajectò¬
ria anterior com ha apuntat el Sr. Rahola, car el
mateix Regidor ha reconegut que els serveis dife¬ rencials eren a la base dels acords amb l'Adminis¬
tració central encara que no hi hagués una valora¬
ció expressa dels seus costosla qual Cosa no semblà
oportuna per raons de calendari; que la proposta
persegueix unes transferències de cabals per part de l'Estat, no de la Generalitat, i ésun dels camins,
si bé nol'únic, per al nostre redreçament econòmic car la valoració de tals serveis puja uns 8.500 mi¬
lions de pessetes, xifra que redueix considerable¬
ment si es descompten les quantitats satisfetes
en
virtut del conveni amb la Seguretat Social mentre
que l'assumpció de la càrrega financera dels Pres¬
supostos de Liquidació de Deutes representa 14.000
milions de pessetes; que la proposta no suposa cap
canvi d'estratègia en la política de solidaritat amb
éls altres Municipis per a la recuperació de les fi¬
nances locals sinó que és complementària d'ella; i
que els efectes de la decisió no seran visibles a curt
termini de manera que caldrà continuar negociant
equilibrispressupostaris en funció de les necessitats de icada moment.
El Sr. Comas replica que en la seva opinió les transferències pèls serveis diferencials són el camí
adequat, él qual no és tampoc incompatible amb
altres mesures com l'assumpció de la nostra càrre¬
ga financera per part de l'Estat; i que en altres ocasions l'Alcaldia ha évaluât en uns 12.000 mi¬
lions de pessetes els éostos dels serveis diferencials
que avui ha estimat en 8.500, tal vegada prescin¬
dint de cornputar-hi la inversió.
El ¡Sr. Alcalde confirma que la xifra donada per ell avui deriva dél Pressupost ordinari i la indica¬ da pel 'Sr. Comas comprèn dades del Pressupost
El Sí. Rahola, per a defensar
la
sevaopinió
so¬ bre el gir que la proposta endebat
representa enrelació a la política seguida
fins
ara perl'actual
equip
de
govern,llegeix la
respostadonada pel
Sr.
Maragall al
Sr. Comas
enla sessió del 9
d'octubre
de 1981.El Sr. Maragall es ratifica en
les
paraules
pro¬ nunciades en aquella ocasió sobrela
consideració
que li mereixen
les subvencions
específiques,
tot
remarcant la coincidència de tots els Grups, des de
punts
de
vistadiferents
respecte ala autonomia
municipal, a adreçar-nos a
la Generalitat
per aob¬
tenir del'Estat unestransferències pèls serveis que ofereix de més aquest Ajuntament.El Sr. Alcalde observa que el Sr.
Rahola confon
la seva dificultat per a entendrela forma mitjan¬
çant la qual
l'Ajuntament cobrarà els serveis
valo¬
rats (que pot ésser
subvenció
específica
oincre¬
ment de la participació en els impostos
estatals,
amb un gir de cent vuitanta graus en
la política
seguida fins ara.
El Sr. Güell pregunta
fins
quanhauria
durat
la
dèli'beració en cas de discrepància entreels dife¬
rents Grups i la
Presidència dóna
per tancatel
debat.S'aprova per unanimitat
la
proposta.Autoritzar a l'Empresa mixta
Mercabarna, S.A.,
concessionària dels serveis munieipalitzats de
l'Es¬
corxador municipal i del Mercat
de Carns, les
ta¬ rifes que consten en eldocument
annex que,igual¬
ment, s'aprova.
El Regidor-Conseller de
Serveis municipals, Sr.
Serra i Martí, explica que aquestdictamen
com¬ porta lamodificació de les tarifes vigents
segonséls índexs de preus alconsum, o
bé la implantació
de noves tarifes en activitats marginals i secundà¬ries dintre de Mercabarna; que tant en un cas com
enl'altre els preus déls serveis
afectats
sesituen
en unsnivells similars als existentsfora de l'empresa;i que la proposta
completa el
quadre
tarifari de
Mercabarna i es recolza en l'estudi de costos co¬
rresponent.
El Sr. Miró, després de protestar
perquè la
Pre¬
sidència hagi aplicatla
guillotina
paílamentària
en èl debat dél punt anterior,fa
notar quede
tant entant se sotmeten a aprovació
plenària
modificacions
tarifàries de Mercabarna, per demanar que a
la
propera sessió s'elevi: un
informé de
la política
or¬ ganizativa d'aquesta empresa que presenta una sèrie de problemes quant ala
sevaconcepció
glo¬
bal, qiie arranca de l'època
de
l'Alcalde
Porcioles
i que després de tres anys
de Consistori
democrà¬
tic caldria revisar
plantejant-hi
laincorporació
dels
Municipis de la zona
metropolitana; així
com unestudi comparatiu sobre
els
seus costos.El Sr. Rahola expressa també
la
seva protesta peltancament de la discussió del puntanterior,
totagraint les paraules
pronunciades
enel mateix
sen¬ tit pel Sr. Miró.La Presidència recomana al Sr. Rahola que se
cenyeixi al tema en debat significant que no
troba
tant justificada la protesta delSr.
Rahola
com®a
del Sr. Miró perquè el primerd'aquests
Regidors
hatingut ocasions sobrades d'expressar la sevaopi¬
nió.El Sr. Rahola troba que els percentatges
d'incre¬
ment de les noves tarifes són correctes però s'apli¬ quen sobre unes bases que són un 30
°/o
mésaltes
que no les dels escorxadors de la competència pri¬
vada i, fins i tot, pública (éom els
de
Sabadell i
Rubí on facturen al preu de sacrifici de
la llana
entre les 12 i les 14 ptes. per
Kg., enfront de
les
21 ptes. que cobra per
Mercabarna
)
; quesi
els
nivells de qualitat del serveid'aquesta
empresa esmantenencom fins ara, en unpériode
relativament
curt deixaran d'acudir molts dels usuaris actuals,
cosa deplorableper ala imatgeque aquest
Ajunta¬
ment ha d'oferir a la Ciutat; que les noves
tarifes
tenen una incidència moltmigrada enla facturació de la Societat sobre la problemàtica
de la qual
caldria fer un plantejament
global
polsant l'opi¬
nió dels usuaris i (procurant que aquests
continuïn
servint-se de les instal·lacions puix l'eseasa repercu-sió en l'abastament càrnic de la Ciutat, de la vaga
produïda al llarg de quatre setmanes en
els 'serveis
de l'Escorxador, demostra el poc us quese'n fa;
que l'esforç
desplegat el darrer
any perintentar
redreçar aquesta situació pot ésserestèril si
no esreconsideren els quadres tarifaria puix
malgrat
cer¬car unes tarifes d'equilibri,
difícilment podrà
con¬ servar-se la ¡clientela actual si elspreus són mésalts
que els vigents al mercat: consegüentment,la posi¬
ció del seu Grup serà d'abstenció.
El Sr. Bueno mostra la seva preocupació per
la
situació present i la trajectòriafutura
de Merca¬
barna i troba que manca a
l'expedient la
informa¬
ció necessària per a poder-se pronunciar
amb
co¬neixement de causa sobre la proposta i que en una propera sessió caldria
analitzar acuradament
aquesttema: per tant, el seu
Grup també
s'abstindrà
al'hora de votar el dictamen.
El Sr. Alcalde anuncia el decidit propòsit
de
Lequip de governd'informar
sobre
l'evolució de
Mercabarna puix durant elmandat de
l'actual Con¬
sistori s'ha passat d'unespèrdues de 297
milions
èl
1979 a una previsió debeneficis de
7milions
per a enguany: s'ha regirat,doncs, favorablement la
situació de partida1.
El Sr. Vallverdú íemarca la conveniència de de¬
batre, a pesar de no ésser
preceptiu
per tractar-sed'una empresa mixta, a
la
properasessió
èl
tèm,ade Mercabarna on la gestió desplegada per
l'equip
de govern ha aconseguit
notables
avenços; queel
dèficit de 1981 només fou de 51 milions de pessetes i s'intentarà tancar el 1982 aimb superàvit; que
la
Societat té voluntat expansiva:dintre
aquest any el Mercat del Peix es traslladarà a les seves ins¬tall aeions i es desitja
desenvolupar-hi altres
presta¬cions complementàries; que
cal fixar
unestarifes
competitives ja que els
serveis
no es presten enrè¬
gim demonopoli
sinóde competència amb
les
em¬preses
privades;
queles tarifes avui
retocades afec¬
ten a serveis marginals; que durant
la
vagade la
línia de matança de bestiar de llana,els usuaris
nopublicaren cap nota
de
protestai,
normalitzat el
servei, seguiren
servint-se'n
; que aquesta compren¬sió per part
dels
usuarisprova queels serveis
oferts
són comparables ambels de qualsevol altre
escor¬xador; i que parlant poc, es
poden dir
coses asse¬nyadesien canvi malgrat
parlant molt
no esdeixen
de dir ximpleses.
El Sr. Martínez i Medina significa que
les tarifes
són competitives i que larecuperació
econòmica
de
Mercabarna no és deguda a la pujade les
tarifes
sinó a la bona gestió i al'actitud dels
treballadors,
particularment
els de l'Escorxador,
els quals
l'any
passat es conformaren
amb
unincrement
de sala¬
ris del 4 % i enguany també
s'hi
resignaran. El Sr. Güell, recorda que elreequilibri
pressu¬postari
desplegat
aMercabarna
troba
el
suport d'uns cànons perles 84hectàrees
de
terrenyarren¬sobrte lesfinques, circumstnàcia que calcorregir en els exercicis vinents.
El Sr. Alcalde contesta que Ixi ha una revisió d'increment gradual del's lloguers satisfets al Con¬
sorci de la Zona Franca als quals l'any 1982 s'apli¬
caran els majors ingressos produïts pels aparca¬
ments com hom podrà constatar ten la memòria de
les actuacions socials quan ste sotmeti al Consell
plenari.
El Sr. Serra i Martí assenyala que se està recon¬
vertint la concessió de Mercabarna; que no es pot
ignorar l'esforç de racionalització i
reequilibra-nïent financer de l'empresa que donarà uns fruïts més evidents en exerciteis posteriors i permetrà d'afrontar obligacions indefugibles; i que elevarà
a laconsideració consistorial la memòria
d'enguany i
el Pressupost d'el vinent així com l'anàlisi de les accions de reconversió de
l'emprtesa
inicial.El Sr. Rabola renuncia a contestar al·lusions de
tipus personal i que són demostració de la falta de
capacitat de la Presidència per ordenar els debats ja que en ésser jutge i part, difícilment pot adop¬
tar decisions equànimes i manté certa tolerància
vers els Regidors que li donen
suport, pernietent-los exabruptes impropis d'aquest Ajuntament.
El Sr. President replica que si hi ha algú entre els 43 membres dtel Consistori que pot acusar-lo d'e
limitar les¡capacitats d'expressió, no es precisament el Sr. Rahola, que és qui més es beneficia de la tradicional paciència de la Prte&idència.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.
Borrell, Serratosa, Comas, Pons, Martínez i Callén, Thió, Bueno, Millans, Rahola i Ponsetí.
TINÈNCIA D'ALCALDIA D'EMPRESES I SERVEIS PERSONALS
Informe sobre els criteris de la política esporti¬
va municipal.
El Regidor-Conseller de Joventut i
Esports, Sr. Truñó, justifica l'oportunitat d'aqu'estpunt de l'Or¬
dre del dia dient que després de tres anys de vida corporativa, creu convenient realitzar un debat so¬
bre la política esportiva municipal;
que centrarà
la seva exposició sobre la realització del
programa dels primerscent dies de treball delnou
equipres¬
ponsable dels esports; que no pretén una anàlisi
exhaustiva de la documentació tramesa àl Consis¬ tori sinó oferir totala informaciópossible, queserà
completadaen properes sessionsen aspectescom les
subvencions o l'aprofitament d'e determinades ins¬
tal·lacions, per assolir la màxima transparència en la política esportiva municipal;
que per la comple¬
xitat de la tasca, perla mancança de recursos i per
les nombroses esperances dipositades
en la pers¬ pectiva esportiva municipal, no desitja jutjar la
tasca
desplegada
pels anteriorsresponsables de
l'Àrea; que assumí la direcció dels serveis esportius amb les següents intencions: Ia. continuar
tot allò
que estés ben enfocat, especialment quana l'última etapa s'havien obert expectatives de diàleg gràcies
ales qualses començava
aconèixer quina era lapo¬
lítica esportiva municipal;
2.a accelerar el ritme de treball atesses les espectatives ciutadanes
desper¬
tades en aquest camp; 3.a
no inventar res sinó por¬ tar a terme les promeses electorals i els
compromi¬
sos fixats en els programas d'actuaoioó municipal aprovats; 4.a engrescar el personal en els projectes de l'Àrea cohesionant al màxim
l'equip
de direc¬ ció il'equip
dels 167 treballadors,la qual cosa s'ha traduït en una dedicació extraordinària
que
des d'aquí vol agrair.
Explica seguidament que segons la legislació so¬
bre l'esport, vigent mentre el Parlament de Cata¬
lunya no en redacti una altra, les competències es¬ portives municipals s'agrupen en dos grans blocs
(per una banda, la construcció, manteniment i
gestió de les instal·lacions esportives i les i*eserves de sòl amb tal finalitat; per l'altra, la promoció i iniciació¡enla pràctica esportiva, posant-la al'abast de tothom) però aquest Ajuntament ha d'afrontar també les relacions polítiques en el
canxp esportiu; que el programa de cent dies elaborat per ell tenia
per base els objectius de l'Àrea per a 1981, que
eren: la constitució del Consell
municipal de l'Es¬
port i la revisió de les formes de cessió de les ins¬ tal·lacions municipals implantant unes normes com¬
plementàries sobre el seu ús per aconseguir-ne una major rendibilitat social i el control de la gestió
pels Consells de Districte; que s'ha treballat en
l'adequació de l'estructura orgànica de l'Àrea als
nous criteris elaborats pel Gabinet tècnic de Pro¬
gramació i aprovats per la Corporació; que la cons¬
titució del Consell municipal d'Esports,
una cons¬
tant en els programes electorals de totes les forces
presents al Consistori, es troba ja damunt la taula
de l'Alcaldia després d'haver estat discutida entre els diferents estaments municipals; que en elcamp de l'esport escolar, s'ha arribat a uns acords amb el Consell respectiu, independent de l'Administra¬
ció, establintun conveni de treball; que per decret
de l'Alcaldia del 15 de gener de 1982 s'ha regula¬ ritzat la presència de la seu barcelonina en el Reial Comitè Organitzador del Campionat Mundial de Futbol de 1982, al voltant del qual s'han
organitzat
una sèrie d'activitats esportives, i s'ha fet el segui¬
ment de l'execució de les obres d'infrastructura, a càrrec del'Àrea d'Obres públiques, per adequar els
entorns dtels estadis a les concentracions humanes
que s'hi preveuten; que s'han revisat les dotacions
pressupostàries de 1981 i ¡s'ha format el Pressupost
de 1982; que enla redacció del Reglament d'utilit¬
zació de les instal·lacions esportives s'han recollit les
aportacions dels equips tècnics del1 PSC, del PSUC
i de C. i U. debatentdes després amb l'Assessoria
jurídica i amb els Consells de Districte, abans de
sotm'etre'l a aprovació plenària; que s'han estudiat
els dèficits de manteniment i conservació de les instal·lacions esportives municipals, évaluais
en uns 1.000 milions de pessetes; que s'han desbloquejat
algunes actuacions com: la construteció del velò¬
drom, els estudis sobre el dtestí de l'Estadi de Mont¬
juïc i la remodelació de la Piscina vella de Mont¬
juïc; que s'ha donat suport, en quantia encara baixa, a les escoles d'iniciació esportiva nascudes de la iniciativa de les associacions de pares o de veïns i dels Consells de Districte; que s'ha prepa¬
rat unpla coherentd'esport
i lleure i d'esport i va¬
cances a
desenvolupar
elproper estiu, que inclou
activitatsfora de la Ciutat adreçades ala infància i
a la joventut
(camps
d'esporti natura) i activitats
esportives dintre de la Ciutat adreçades a tots els ciutadans que es
desenvoluparan
a Montjuïc, a la Vall d'IIebron, a Sarrià, alsNou Barris, i a la
Bar-celoneta; que s'ha ¡perfilat una política de subven¬
cions i convenis, la normativa ¡sobre la
qual serà
sotmesa aViat a la Comissió municipal permanent i definirà els períodes i les prioritats en ¡l'atorga¬ ment; que s'ha treballat estretament amb els Dis¬ trictes repassant les qüestions i projectes pendents i donant-los la importància adient conforme al Re¬
glament d'instal·lacions esportives municipals; que
s'han establert sobre basesobjectives prescindint de
mòbils partidistes de manera que
hi ha
unacolla
d'assumptesmolt ben
encarrilats ('aprofitament d'els
terrenys de la Magòria, projecte de
poliesportiu
al'Espanya industrial,
velòdrom, col·laboració
enel
Reial Comitè del Mundial, conveni bianual 1982-1983) però no s'ha assolit encara unacord satisfac¬
tori quant a l'ús de les instal·lacionsde l'Adminis¬
tració institucional de Servéis socials, situades a laSagrera, respecteles quals
l'Ajuntament
tépendent
un recurs contencioso-administratiu per a recupe¬
rar-ne la titularitat; que després de les transferèn¬
cies a la Generalitat en matèria esportiva i en re¬ nunciar-se l'any 1980 a precisar els projectes
sobre
els qualses pensava detreballar aquell
any,quedà
esgotada l'efectivitat dél conveni signat
l'any
1977entre l'Ajuntament i el Consell Superior
d'Esports,
en virtut del qual cada Administració es compro-mètia a aportar durant cinc anys 100
milions d'e
pessetes
anuals
per a equipamentsesportius, de
manera que éls projectes inclosos en dl programa
d'actuació per a 1982, per a
la realització dels
quals es preveia una subvenció
del
50% del
seu cost a càrrec de la Generalitat, quedaven mancats de part del seu finançament peròfinalment s'ha
arribat a una entesa per als anys 1982 i 1983, en virtut de la qual1 Ajuntament iGeneralitat
aporta¬rien 125 milions respectivament en cada
anualitat,
o sia que, en dos anys es destinaran a equipaments
esportius500 milions de pessetes i aquesta
xifra
en¬cara pot augmentar-se gràcies a un
altre conveni
amb la Diputació per 80
milions d'e
pessetesmés
que esdedicarien a instal·lacions esportives
escolars.
Enumera a continuació els onze objectius fixatsper a 1982 que sòn: lr. sotmetre a
la Permanent
l'adequació de l'estructura organitzativa a
les
ne¬cessitats de l'Àrea; 2n. reestructurar-ne la plantilla intentantrendibilitzar-la per afrontar l'obertura de
les noves instal·lacions sense haver d'incrementar el
personal; 3r. iniciar les activitats del
Consell
mu¬nicipal d'Esports; 4t.
desenvolupar
el conveniamb
el Consell de l'Esport escolar on s'evita
la confusió
entre Administració i administrats; 5.è realitzar el programa «Esports i vacances» posant-nos al
nivell
d'altres ciutats europees; 6.è signar el conveni
bi¬
anual amb la Generalitat i l'anual amb la Diputa¬ ció, ja citats; 7è. aplicar prioritàriament el nou
Reglament a les següents instal·lacions:
Can
Cara-lleu, Estadi atlètic Serrahima, la Fuxarda, Campde hokei sobre herba Pau Negre, i Camp
de Beis¬
bol, previs els pertinents estudis a càrrec
del Gabi¬
net tècnic de Programació; 8è,
acomodar les
con¬signacions pressupostàries a les necessitats
actuals;
9.è publicar el llibre, ja en preparació, sobre l'es¬port a Barcelona, que inclourà el cens de les ins¬
tal·lacions esportives i d llistat dels
clubs
i fede¬racions; 10è. afrontar el programa de competicions
esportives entorn del Mundial 82; i 11è. enllestir
abans de l'estiu els projectes inclolsois en el
Pressu¬
post d'Inversions de 1982 així com éls encara pen¬ dents depressupostos anteriors.
Acaba referint que ja s'han iniciat
els
estudis,per a analitzar elscosto's,la nostracapacitat il'am¬
bient del món esportiu en relació a la
candidatura
de Barcelona per a seu de l'Olimpiada de 1992, i oportunament se'n donaran a conèixer les conclu¬ sions; i que l'Àrea ha escomés els darrers mesos la catalanització de les instal·lacions esportives muni¬cipals, començada amb la retoiació exterior del
Palau dels Esports i que prosseguirà amb
l'és altres
install acions municip als.El Sr. Guillen indica que si es vol aconseguir
l'absència d'informació i de crítica, l'acció munici¬
pal' és molt eficaç perquè
fins
divendres
noli
fou
tramès l'informe sobre la política esportiva ifins
ahira la tardano arribà a les sevtísmans una còpiadel Reglament sobre l'ús de lés
instal·lacions
espor¬ tives municipals, amb les conseqüentslimitacions
temporals que lamenta; que
hi ha
unaabsoluta
manca d'informació quant als comptes del
Palau
dels Esports, no hi han
d adés sòbre éls
seus costos diaris d'explotació i estàinfrautilitzat
carnomés
s'han célébrât 142 sessions anuals distribuïdes en76 dies, és a dir, només se l'ha utilitzat al 22,46,
a l'li,23 o al 7,48 % de lesseves
possibilitats
segonshom prengui perbaseuna, dues o tres
sessions dià¬
ries; que l'explotació es
realitza amb criteris
dis¬
criminatoris i antidemocràitiòs primantdetermi¬
nats actes polítics que cobreixenels
seu'sdéficits
acosta de l'erari municipal: així, exceptuant
el Car¬
naval infantil, els quatre cànons més baixos per¬ cebuts corresponen a quatre actes
polítics (assem¬
blea de Comissions Obreres de l'I de juliol, mitin
anti-Otan del 8 d'octubre, acte a favor de Nicara¬
gua del 14 d'octubre i
assemblea de Comissions
Obreres dél 4 de novembre) l'import mitjà
dels
quals fou de 21.381 ptes. mentreque al'Assemblea
Diocesana li foren exigides 125.730 ptes. quan la llum no es pas més cara perals capellanls
que per a Comissions Obreres; que la FederacióCatalana
d'Atletismè, ceSsionària de l'Estadi Serrahima, su¬ portaun dèficit d'1.210.217 ptés. sénse
rebre
ni uncèntim de l'Ajuntament malgrat desenvolupar una funció social notable puix 121
escoles
usen aquestestadi on se célebren 60 competicions
escolars,
80competicions més de caràcter
provincial, regional,
nacional iiniternacional i altres festivals; que en
altres set instal·lacions esportives (les
dè:
Valldau-ra, la Guineueta, Horta, Meridiana, el Carmel,
la
Fuxarda i PauNegre), cedides afederacionsoclubs
i totes elles deficitàries,l'Ajuntament ha comunicat
la decisió de no abonar hores extres al personal els dissabtes i diumenges, la qual cosa enprovocarà el tancament precisament en
aquells
diesdè
més utilització per part dels nóstres esportistes(que
jahan anunciat accions deprotesta) per quant
l'alter-nativa oferta per l'Ajuntament
(plus de festivitat
de 500 ptes. més la recuperació en undia laborable
de les horés treballades en festiu) no interessa alpersonal afectat i ja fa
dies
queels barcelonins
nopoden gaudir-se de les instal·lacions esportives mu¬
nicipals pel fracàs estrepitós
de la política munici¬
pal' en aquest sector; que'les Piscines Bernat
Picor-nell podrien éssèr utilitzadesdurant
totl'any,
i notant sols durant tres mesos, col·locant-hi uns globus aeroestàtics emprats arreu dél món; i que des
del
15 de desembre de 1980l'Àrea d'Esportsespera lesdotacions pressupostàries per a
l'adquisició de
terrenys on ubicar-hi instal·lacions esportives. Eli Sr. Miilans, després de lamentar no
haver
re¬ but fins ahir la documentació referent a ¡aquestpuntdel'Ordre del dia,
circumstància
que noli
ha
permès de fer-ne una
anàlisi acurada,
comenta que l'informe és un conjunt dè bones intencions però no ofereix actuacions assequibles i concretes puix no determina unes dades mínimes d'eXecució nifixa les quantitats
destinades
afinançar
els objec¬
tius enunciats. Referint-se a la contractació del
Sr. Fernandez i Deu com a Gerent municipal del
Mundial 82, pregunta sil'Ajuntament no
podia
co¬ brir tal càrrec valent-se del seu personal, i quinserà el cost déls serveis contractats. Greu que és
convenient mantenir l'administració directa del
