>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Multiplica
Juliol 2009
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Imatge i posicionament
turístic de Barcelona a les
xarxes socials d’internet
En el marc de la realització del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona, s’han encarregat diversos estudis a
grups de recerca universitaris i a empreses especialitzades en l’anàlisi del turisme, amb l’objectiu de generar nou
coneixement aplicable al procés de reflexió sobre el turisme i la ciutat endegat pel Pla. Aquests estudis han estat
coordinats per l’Oficina del Pla.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Imatge i posicionament turístic de Barcelona a les xarxes socials d’internet
Multiplica
Direcció:
Oriol Ibars i Àlex Castellote
Objecte:
Extreure l’opinió que existeix a Internet sobre Barcelona i les ciutats competència, aïllant totes aquelles webs i
informacions que no formen part del social media per valorar només opinions genuïnes d’usuaris.
Conèixer la satisfacció a la xarxa sobre Barcelona.
Comparar Barcelona amb una selecció de ciutats de referència.
Metodologia:
Simulació i recopilació de l’experiència de recerca d’informació d’un internauta quan està decidint-se per una destinació
turística.
Comparativa entre 17 ciutats: Barcelona, Madrid, Saragossa, València, Bilbao, Sevilla, París, Nova York, Londres,
Sidney, Roma, Amsterdam, Praga, Singapur, Viena, Munich i Berlín.
Eina d’escolta
i recopilació de dades i opinions web Mamba, tecnologia 3.0.
Processant eina NPL (Processat de llenguatge natural)
Anàlisi de més de 170.000 opinions
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
CONTEXT
Els segments de mercat “joves” de 12-45 anys
porten ja temps familiaritzant-se amb les noves
tecnologies. Els webs 2.0 constitueixen ara un
espai natural d’interrelació social. Aquests
segments d’edat declaren consumir un 24,3%
menys de temps de mitjans convencionals (TV,
Radio y Premsa
).
Les principals plataformes socials
atrauen més de 600 milions d’usuaris arreu del
món.
Media Perspectives Germany 8/2007.Els webs 2.0 son espais de la xarxa que permeten
l’intercanvi de continguts i de coneixement entre
els seus usuaris.
Ara és la gent que utilitza les webs 2.0 qui
decideix democràticament quins continguts són
Inici
CONTEXT
rellevants per a ells: no decideixen els mitjans
de comunicació, no decideixen les plataformes
virtuals, ni les pròpies marques, si no que ho fan
les pròpies comunitats d’usuaris.
Els webs 2.0 permeten incloure els propis
continguts a la Xarxa, visionar i votar aquells que
més els atrauen, crear comunitats amb interessos
comuns, fer noves amistats, compartir
coneixements, aprendre, compartir, opinar,
crear opinió, crear, ...
Les marques, les institucions poden identificar
què necessiten els seus usuaris en la seva
interacció online, per a continuació satisfer les
seves necessitats amb propostes, eines i
CONTEXT (continuació)
El poder recomanador dels comentaris i opinions
que no estan signats per una marca és molt
superior al d’una marca, sospitosa de no ser
totalment sincera. Per això, la rellevància i
influència de les opinions d’altres que considerem
que són com nosaltres (peers) és especialment
important en el moment de prendre una decisió,
com pot ser escollir una ciutat per realitzar un
viatge.
L’autoritat d’aquests usuaris, que no coneixem
però ens creiem, incrementa el factor d’imitació,
que és un principi psicològic que explica per què
fem i deixem de fer algunes accions
.
Inici
CONTEXT
El principi de similitud social és molt efectiu ja
que les estadístiques indiquen que al voltant d’un
95% de les persones, actuen per imitació mentre
que tan sols el 5% actuen com a iniciadors d’una
acció.
La web social s’ha imposat per la seva
credibilitat, per la seva enorme capacitat de
generar continguts, per l’empatia que provoquen
en el lector i perquè virtualment respon tots els
dubtes i necessitats que pot generar una decisió
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Síntesis estudis
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Webs 2.0 i Turisme
Un dels sectors que més s’ha desenvolupat a
Internet és el turístic, i a conseqüència d’això el
volum d’opinions que es generen sobre destins
turístics és molt considerable.
Les opinions del usuaris es solen consultar a la
fase prèvia de l’inici del viatge, per informar-se
sobre on anar i, un cop presa la decisió, sobre
l’itinerari, rutes i llocs a visitar en funció dels
interessos de cada usuari.
Les opinions es solen escriure un cop realitzat el
viatge, tot i que les xarxes socials de comunicació
entre amics como ara Facebook o Tuenti, les webs
per penajar fotos i videos i els serveis de
comunicació de microblogging com ara Twitter ja
Inici
WEBS 2.0 i TURISME
estan animant els usuaris a donar opinions al
moment, sobre els diferents moments de la seva
visita a una ciutat.
Aquestes opinions es troben en diferents
tipologies de presències a Internet:
Fòrums de viatges
Blogs i microblogs
Agregadors d’opinions
Operadores de reserva de viatges, hotels, etc.
(Amb opcions per recollir els comentaris)
Plantejament inicial:
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Aquest estudi simula i
recopila l’experiència de
recerca d’informació d’un
8
Imaginem que un usuari cerca informació de qualsevol de les ciutats objectiu
d’estudi a Internet. Ho farà de dues maneres diferents:
C
e
rc
a
d
o
rs
D
ir
e
c
te
Buscant als
principals
cercadors opinions
d’usuaris amb un
format nom ciutats
+ opinions /
review
Teclejant
directament la
direcció de les
seves pàgines
preferides sobre
turisme.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Què és ...
Un mètode que permet, en aquest cas, obtenir
les
opinions més influents
dels internautes sobre
Barcelona i la resta de ciutats objecte d’estudi.
La informació prové de les primeres capes
d’informació més influents per prendre una
decisió de viatge.
Què se n’obté ...
En aquest sentit només
recopila opinions reals
d’usuaris, que són els prescriptors amb més
credibilitat
.
Visió qualitativa.
La seva pretensió és
ensenyar quines opinions de
cada ciutat són més visibles a Internet
,
i no pas
totes les opinions possibles.
La seva finalitat és
construir la percepció d’un
turista quan es dirigeix a la xarxa per trobar
informació
sobre Barcelona i sobre la resta de
Plantejament inicial
QUÈ ÉS AQUEST ESTUDI i QUÈ SE N’OBTÉ ...
ciutats objecte d’estudi. Vol saber la salut de
cadascuna d’aquestes “marques”.
I, d’aquesta manera,
saber quines ciutats són més
atractives des d’Internet com a destí turístic.
Més que la globalitat d’univers d’opinions, allò
important són aquelles
opinions que més
fàcilment trobaran els usuaris
i, per tant, més
capacitat d’influència tindran.
L’estudi també té en compte l’òptica de la
persona que cerca, la seva
manera de buscar la
informació i de consumir-la
; és a dir:
Els usuaris veuen els primers resultats, que
són els més importants.
Aquest estudi no és
un estudi d’investigació de
mercats tradicional
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Què NO és ...
Aquest estudi
no és el resultat d’un qüestionari
.
Aquí els usuaris opinen el que volen, de la
manera que volen.
No existeix un disseny previ d’un qüestionari
.
No
es disposen doncs de preguntes, ni obertes ni
tancades. La informació que s’obtindrà és sempre
a priori un enigma.
No hi ha respostes, ni suggerides ni espontànies.
Hi ha opinions lliures que no saben que formen
part de cap estudi
,
pel que el grau de sinceritat
esperat és molt elevat.
No hi ha una mostra prèviament seleccionada
,
ni
un perfil de persones establert que participen a
l’estudi
Plantejament inicial
QUÈ NO ÉS AQUEST ESTUDI...
No és un buidatge exhaustiu de tota la informació
que existeix a Internet
sobre les ciutats objectiu,
sinó de les capes primeres d’informació més
influents per prendre una decisió de viatge.
Els resultats d’aquest estudi poden no coincidir
amb altres estudis tradicionals degut a les seves
particularitats i metodologia pròpia
. Però sí que
MÈTODE
Proveïdor.
Multiplica. www.multiplica.com
.
Mètode de rastreig de la xarxa.
Eina d’escolta i recopilació de dades i
opinions web Mamba, basada en tecnologia
3.0. Aquesta eina s’utilitza per endegar
anàlisi de marca i de mercat a la xarxa.
Com a eina d’investigació de mercat,
mesura el nivell de notorietat d’una marca i
recopila les opinions tant pròpies com de la seva
competència Online, per adaptar i
protegir la teva marca a cara les amenaces a
la WEB 2.0.
El Mètode
El rastreig es realitza tant partint d’unes
webs predefinides com fent consultes a API's
com twitter, blocs, xarxes socials, yahoo o
google news, per exemple.
Tota la informació recopilada es tracta
automàticament per destriar quina és la seva
temàtica i el significat de l’opinió. Per
exemple, per saber si la opinió és positiva o
negativa respecte a un concepte, fins a quin
punt ho és, i quines són les paraules i
adjectius que fan que l’eina sàpiga a quina
categoria o atribut pertany de tots els que
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Mètode de rastreig de la xarxa (cont.)
Aquest anàlisi es realitza processant cada
opinió amb una eina de NPL (Processat de
Llenguatge Natural), que es nodreix de
diferents ontologies i diccionaris de paraules
relacionades.
L’output final es tant qualitatiu com
quantitatiu. Saber com de bé o malament
estan parlant de nosaltres a la xarxa de
manera agregada o por temàtiques, saber la
nostra popularitat (quantes vegades parlen
de nosaltres) i saber com parlen de nosaltres
(paraules, conceptes o adjectius que ens
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
EL PRIMER PAS
En un inici el robot inicia la recerca d’opinions
amb un únic criteri:
Barcelona turística.
Durant uns dies acumula els resultats sobre
aquesta recerca. L’eina va trobar més de 170.000
opinions al respecte; informació impossible
d’assimilar. Així doncs es va passar a la segona
fase.
SEGONA FASE.
Per tal de començar a pulir els exhaustius
resultats obtinguts, es van proporcionar certes
“pistes” al robot.
Aquests criteris de recerca van ser
:
Categories. Atributs. Ciutats.
Metodologia
LES FASES.
Categories:
Objectiu
: facilitar a l’eina una referència
sobre els sectors turístics i d’entorn, més
rellevants a aquesta indústria.
Oferta
Restaurants. Allotjament. Comerç. Cultura i Art.
Anar de compres. Oci general. Oci nocturn.
Negocis.
Entorn i estil de vida.
Atributs:
Objectiu
: facilitar a l’eina una referència
sobre els aspectes que, segons els estudis,
determinen valoracions positives i negatives
de les destinacions turístiques.
Alegre. Amigable. Còmode. Cosmopolita.
Cultural. Econòmica. Elegant. Innovadora.
Insegura. Neta. Massificada. Sorollosa. Bruta.
Segura. Mediterrània. Modernista.
Ciutats.
Objectiu
: facilitar a l’eina una referència
sobre altres ciutats turístiques estimades com
competidores, i poder comparar-les amb les
opinions sobre Barcelona.
Espanya: Barcelona. Bilbao. Madrid. Sevilla.
València. Saragossa.
Europa
Amsterdam. París. Lisboa. Munich.
Praga. Berlin. Londres. Roma. Viena.
Resta del món
Sidney. Nova York.
Les ciutats seleccionades són les mateixes seleccionades
per a l’estudi de Benchmarking que el Platurismebcn2015 ha
dut a terme durant la primera meitat de l’any 2009. Ciutats
considerades com a competència i/o referents per a
Barcelona.
Aquests nous criteris van permetre obtenir
quantitats d’opinions més assumibles per l’estudi,
i entorn a les 10.000 valoracions per la ciutat de
Barcelona.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Fonts:
Els dominis que formen part d’aquest anàlisi i des
d’on s’ha agregat cada opinió venen determinats
pels diferents sistemes de rastreig:
1. Urls predeterminades
: el sistema disposa d’
un primer llistat de webs precarregades per a
realitzar un rastreig de sortida. Cadascuna
d’aquestes urls està categoritzada en base a
aquesta estructura:
Web: presències web corporatives, de
comparació, de venda, xarxes...
Notícies: presències de mitjans de comunicació
(no incloses en aquest estudi)
Blogs: presències del col·lectiu blogger
Microblogs: presències personals amb format
de microposting
2. Cerques automatitzades a cercadors
: el sistema
llença diàriament cerques sobre els principals motors
(Google, Yahoo) i rastreja els resultats obtinguts. El format
de cerca és:
nom_ciutat + categoria + opiniones
nom_ciutat + categoria + opinion
nom_ciutat + categoria + review
3. Presències “llavor”:
aquelles webs especialment
escollides per aquest informe degut a la quantitat
d’opinions que s’obtenen sobre l’objecte d’estudi
i que serveixen al sistema per trobar granges de
resultats rellevants.
El sistema, després de recopilar totes les opinions
de les webs llavor, segueix els enllaços relacionats
per descobrir i rastrejar noves webs de la mateixa
temàtica i categoria.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Criteris de valoració
Aquesta eina fa servir l’escala de valoració
de -10/ + 10. Aquesta escala permet definir
millor les opinions negatives de les positives.
L’eina, a més, diferencia els “hits”
(aparicions) del “sentiment”, que és una
mesura que pren
diccionaris semàntics
que
otorguen més o menys valoració a una
paraula en funció de les expressions que
l’envolten en la construcció de la frase.
Per exemple, expressió “Cosmopolita”.
Expressió
Valoració
Barcelona és Cosmopolita
1
Barcelona és molt Cosmopolita
2
Barcelona és la més Cosmopolita del món
10
Així doncs, u
n atribut pot tenir pocs “hits”,
però si els cops que hagi aparegut han estat
envoltats de paraules clarament
identificades com d’alt valor semàntic,
l’atribut guanya rellevança.
A la puntuació també hi intervé l’ “autoritat”
del lloc web on estigui, en aquest sentit si el
prestigi del lloc web on hagin aparegut aquest
termes és alt, l’atribut guanya puntuació.
Finalment, per assegurar la qualitat dels
resultats (aïllant aquelles opinions que no són
d’usuaris reals) i amb l’objectiu de mostrar la
veritable opinió dels internautes, s’ha
realitzat un filtratge automàtic i manual de les
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Extraure l’opinió que existeix a Internet sobre
Barcelona i les ciutats competència, aïllant totes
aquelles webs i informacions que no formen part
del social media per valorar només opinions
genuïnes d’usuaris.
Conèixer la satisfacció a la xarxa sobre Barcelona
en base a uns criteris de valoració de la ciutat, i
d’aquesta manera establir la seva capacitat de
prescripció.
Comparar Barcelona amb una selecció de ciutats
de referència per establir el soroll a la xarxa de
cadascuna i construir un rànquing de ciutats amb
la seva rellevància.
Principals resultats:
1. Globals
2. Visió categories i atributs
3. Visió ciutats
4. Barcelona
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
> Oferta: Restaurants. Allotjament. Comerç. Cultura i Art. Anar de compres. Oci general. Oci nocturn.
Negocis.
> Entorn i estil de vida: Clima. Infraestructures. Medi ambient. Qualitat de vida. Caràcter. Vida cultural.
Principals resultats. Visió Categories i Atributs.
VALORACIÓ DE CATEGORIES I ATRIBUTS PER CIUTATS
MITJANA DE TOTES LES CATEGORIES PER CIUTATS
Rang: +10 / - 10
V
a
lo
ra
c
ió
C
a
te
g
o
ri
e
s
p
e
r
c
iu
ta
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Principals resultats. Visió Categories i Atributs.
VALORACIÓ DE CATEGORIES I ATRIBUTS PER CIUTATS
MITJANA DE TOTS ELS ATRIBUTS PER CIUTATS
Alegre. Amigable. Còmode. Cosmopolita. Cultural. Econòmica. Elegant. Innovadora. Insegura. Neta. Massificada. Sorollosa. Bruta. Segura. Mediterrània. Modernista.
V
a
lo
ra
c
ió
A
tr
ib
u
ts
p
e
r
c
iu
ta
ts
MITJANA DE TOTS ELS ATRIBUTS PER CIUTATS
> Alegre. Amigable. Còmode. Cosmopolita. Cultural. Econòmica. Elegant. Innovadora. Insegura. Neta.
Massificada. Sorollosa. Bruta. Segura. Mediterrània. Modernista
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Principals resultats. Visió Ciutats.
Principals resultats. Visió Ciutats.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Principals resultats. Visió Ciutats.
Principals resultats. Visió Ciutats.
VALORACIÓ CIUTATS PER CONCEPTES POSITIUS - II
POSICIONAMENT DE CIUTATS PER CONCEPTES POSITIUS II
( econòmica, elegant, innovadora, neta i segura)
0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00
NOVA YORK
LONDRES
PARIS
MUNICH
ROMA
BILBAO
SIDNEY
BARCELONA BERLIN
LISBOA SEVILLA
PRAGA VIENA AMSTERDAM
MADRID SARAGOSSA
VALÈNCIA
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Principals resultats. Visió Ciutats.
VALORACIÓ CIUTATS PER CONCEPTES NEGATIUS
POSICIONAMENT DE CIUTATS PER CONCEPTES NEGATIUS
(inseguretat, massificada, soroll i bruticia)
-6,00 -4,00 -2,00 0,00 2,00 4,00 6,00
NOVA YORK
LONDRES
PARIS
MUNICH
ROMA
BILBAO
SIDNEY
BARCELONA BERLIN
LISBOA SEVILLA
PRAGA VIENA AMSTERDAM
MADRID SARAGOSSA
VALÈNCIA
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Principals resultats. Visió Categories i Atributs.
BARCELONA
Barcelona
10.398
Mencions
3,38
Valoració
Principals resultats. Visió Categories i Atributs.
BARCELONA: VALORACIÓ I MENCIONS DE LES CATEGORIES
V
a
lo
ra
c
ió
d
e
c
a
te
g
o
ri
e
s
M
e
n
c
io
n
s
d
e
c
a
te
g
o
ri
e
s
B A R C E L O NA
3, 66 3, 58
2, 40
4, 00 3, 72
3, 40 3, 74
2, 36 4, 00
3, 35 3, 47 3, 56
3, 09 3, 44 A ll o tj a m e n t C a rà c te r C li m a C o m e rç V id a c u lt u ra l M e d i a m b ie n t In fr a e st ru c tu re s Q u a li ta t d e v id a R e st a u ra n ts C u lt u ra i a rt N e g o c is O c i g e n e ra l O c i n o c tu rn A n a r d e c o m p re s
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Principals resultats. Visió Categories i Atributs.
BARCELONA: VALORACIÓ I MENCIONS DELS ATRIBUTS
V
a
lo
ra
c
ió
d
’A
tr
ib
u
ts
M
e
n
c
io
n
s
d
’A
tr
ib
u
ts
Principals resultats. Visió Categories i Atributs.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Principals resultats. Visió Ciutats.
VALORACIÓ DE CATEGORIES DE BARCELONA VS. MITJANA CIUTATS
CATEGORIES DE BARCELONA
RESPECTE LA MITJANA DE LA RESTA DE CIUTATS
3 ,6 6 3 ,5 8 2 ,4 4 3 ,7 2 3 ,4 3 ,7 4 2 ,3 6 4 3 ,3 5 3 ,4 7 3 ,5 6 3 ,0
9 3,4
4 3 ,4 6 3 ,3 5 2 ,3 2 ,5 2 3 ,4 8 3 ,1 7 3 ,2 5 2 ,3 9 3 ,1
8 3,36 3,5
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Principals resultats. Visió Ciutats.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Barcelona a internet i en imatges.
Material audiovisual: Barcelona en imatges.
En els principals portals de video i fotos,
Barcelona continua sent una de les ciutats més
esmentades i comentades i de la que més material
han pujat els usuaris.
El usuaris relacionen la ciutat en base a tags
Barcelona a internet i en imatges.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Barcelona a internet i en imatges.
Barcelona a internet i en imatges.
Titol Comentaris Marcada com preferida Etiquetes
Casa Batlló 275 588
Casa Batlló Barcelona Spain Antoni Gaudi Gaudi Table Modernism Architecture Floor
White
Barcelona Sunset HDR 175 432
Barcelona Sunset Tibidabo Montjuic Montjuïc Collserola HDR
nikon 18200mmf3556gvr d90
Barcelona sunset 167 374 Barcelona Port Vell HDR sunset
posta de sol sea mar rambla rambla del mar Catalunya
La Sagrada Família 4.111 160
Sagrada Familia Antonio Gaudi Barcelona Catalunya Cataluña Països Catalans España Espanya
Espanha Espagne
Plaça Catalunya 90 223
Barcelona HDR sunset Catalunya Catalonia nikon nikon d80 d80
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Conclusions.
Debilitats i Fortaleses.
Debilitats
1.
Brutícia
: Clarament el factor
negatiu més destacat de Barcelona.
2.
Soroll
: També rep una mala
puntuació, tot i que no arriba a
suspendre, és clarament dels
factors més negatius de la ciutat.
3.
Massificació
: es tracta d’un atribut
difícil de caracteritzar, però també
força present en l’anàlisi
Fortaleses
1.
Cosmopolitisme
: Clarament el que
major puntuació atorga a Barcelona,
duplica la resta d’indicadors analitzats
2.
Restaurants
: El segon ítem a l’hora de
valorar la ciutat en positiu
3.
Comerç
: el comerç rep una bona
valoració, però no tant el Oci
Shopping. Es a dir, els internautes
valoren bé el comerç, però no les
facilitats per comprar (horaris, zones,
…)
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Conclusions. CONCLUSIONS GLOBALS
Els usuaris són generosos. Totes les ciutats
aproven globalment.
1.
Els
usuaris
, a no ser que tinguin una experiència
realment poc satisfactòria en la ciutat de
destinació, solen ser
bastant benevolents donant
les seves valoracions.
2. L’experiència global a una ciutat sol ser positiva
ja que viatjar en sí mateix és una experiència
enriquidora, tot i que en alguns dels seus aspectes
pugui haver defraudat.
3.
Per altra banda
s’utilitzen molts més atributs
positius
que negatius, de les ciutats.
4.
Degut a aquest comportament,
ciutats amb
menor nombre d'opinions globals tenen una
valoració inusualment elevada
(com pot ser el cas
de Lisboa o Sevilla, per exemple), mentres que
ciutats com NY amb un nombre elevadíssim
d'opinions cau en el rànquing global.
Una clara tendència sobre quins són els
principals temes d’interés.
5.
S’ha comprovat que a Internet,
els temes més
tractats sobre les destinacions turístiques són
els
referents a
allotjament, oci, cultura i art, negoci
i, en menor mesura, qualitat de vida.
6.
En canvi,
la categoria de Restaurants
és un
element
més relacionat amb el consum
intern
(
dels ciutadans
de cada ciutat) que no pas
d’opinió dels turistes.
Joves, atents tant a l’oci com a l’art i la cultura.
Una clara visió del target:
7.
La dominància de les categories d’allotjament i
oci (incloent les seves vessants d’oci general,
nocturn i shopping) mostra com clarament
Conclusions.
CONCLUSIONS GLOBALS
8.
Dels tipus d’oci, habitualment el que rep
més mencions és l’oci nocturn
.
9. Els joves
, a més, també
destaquen l’activitat
cultural d’aquelles
ciutats que tenen una oferta
poderosa (com ara Londres, Barcelona, NY, París o
Madrid).
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
