terra
nova
terra
nova
terra-nova.cat
és una actualització de
l’imaginari visual del país.
QUÈ
ÉS?
1
App
tecnològica
1
Encàrrec coral
1
Actualització de
l’imaginari visual
10
Autors culturals
20
Fotògrafs
1
Marca
10
Grups de recerca
i creació
“Hi ha una saviesa del seny i una altra -més alta- de la follia. Per l’alta vida de l’ànima, el seny solament serveix per decidir quan cal llançar-se a la follia”
Ramon Llull
“És probable que els sistemes de planificació basats en la cartorafia convencional hagin d’anar substituïnt-se o complementant-se progressivament per altres que donin cabuda a altres creacions del paisatge, com ara la fotografia, les arts visuals i les arts gràfiques...”
Pere Sala. Observatori del Paisatge de Catalunya.
La chora o khora identificava a la Grècia antiga el territori de la polis. Un espai integrat, un espai entorn i ambient, i un terme que queda lligat al de coreografia fusionant les etimo-logies de khora (territori) i khoreia (ball) per transmetre la idea que el territori es comprèn tant coneixent-lo geogràficament com experimentant-lo de primera mà com si es tractés d’un ball permanent. La possibilitat de la representació amb voluntat coreogràfica pretén
superar la cartografia per una representació més coral i complexa.” Carles Llop. Director del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori. UPC
Introducció
Catalunya viu un moment de profunds canvis polítics, culturals i socials i s’encara al seu futur amb un imaginari dinàmic en l’assoliment de nous models polítics, si més no assajant de resoldre vells problemes de dinamisme i representació democràtica, però ho fa amb una imatge d’ella mateixa, entesa com a geografia natural, humana i social, en certa manera obsoleta.
La marca de la seva varietat geogràfica en nuclis urbans i rurals o paisatgístics; la distribució territorial a través de les diverses capitals provincials, o de comarques i ciutats amb nuclis de comerç i administració; etc. Són el resultat de tot un esforç de racionalitat que la geografia moderna com a ciència posà a l’abast d’unes de-terminacions polítiques que es desenvoluparen en el període de la República i que es posaren a la pràctica plenament a partir del desenvolupament autonòmic de la Transició fins avui.
La Catalunya visual, retratada pels pioners de l’excursionisme científic, per les agru-pacions fotogràfiques, pels fotògrafs fotorepòrters, pels fotògrafs editors de llibres del realisme documental, per la fotografia d’il·lustració en enciclopèdies i pels fotò-grafs artistes de la primera postmodernitat, etc., ha quedat com un patrimoni visual històric extraordinari però dibuixada damunt la clàssica divisió territorial.
Cal una renovació en la mirada sobre el territori, i també i sobretot en els conceptes que l’interpreten. Les noves problemàtiques derivades d’una certa “homogenització”, després del desplegament del comerç en tot el territori, de la industrialització generalitzada, del reequilibri territorial, del turisme i de la vastitud de la xarxa viària haurien de demanar-nos a tots plegats de fer una anàlisi nou i una readequació del territori. Aquesta és una tasca
política. Però hi ha una tasca cultural a fer. Retratar per diagnosticar i per transformar.
Veure no és només mirar, captar i analitzar sinó també proposar. Uns nous conceptes i nous intèrprets per a una nova visió de Catalunya.
La Catalunya d’avui, a un pas, com tota l’anomenada cultura occidental, de la vella cultura material a l’anomenada Societat del coneixement, demana noves perspec-tives d’anàlisi i la reobertura de noves problemàtiques i nous continguts. D’aquí neix el projecte Terra-nova.cat. Un projecte necessari, des del punt de vista de la creació cultural contemporània, que és útil a la vegada per la seva dimensió d’anàlisi de la geografia natural i humana i per la renovació conceptual d’un nou imaginari ade-quat a les problemàtiques actuals i als dies d’avui.
L’abast del seu projecte, pel fet d’agafar el territori polític i geogràfic de Catalunya, i amb l’ànim d’abastar en una segona fase, el territori cultural, que inclou el País Valencià, les Illes, Andorra i la Catalunya nord, fa, que d’una manera progressiva, completi una realitat històrica amb autèntiques dificultats polítiques.
Quina és aquesta idea coral
de país i de paisatge?
Terra-nova.cat és un treball de reflexió, de diàleg d’idees i de creació artística que va, simultàniament, en dues direccions: cap al coneixement de les interioritats d’un país en plena transició territorial i social; i, alhora, cap a les profunditats i possibilitats del propi mitjà fotogràfic.
El punt de partida dels 10 projectes s’orientarà a partir del desenvolupament de les idees matriu següents:
. . .
Fotografia com a pensament, idees i valors Fotografia com a subjecte i punts de vista Fotografia com a antropologia i arqueologia Fotografia com procés i com a relat
. . .
Territori com a espai mental Territori tecnològic i ciberespai Territori urbà, rururbà
Territori experimental
. . .
Paisatge com a permanència Paisatge intervingut i sota pressió Paisatge com a cos i com a gènere Paisatge inassolible
. . .
La ciència com a infiltrat
Com ho farem?
El paisatge com a laboratori visual
El paisatge és molt més que el territori pel qual transitem, és també una invenció cultural generada a partir de la manera com el percebem.
Podríem dir, per tant, que el paisatge és en certa manera una suma de representació, transformació, experiència, emoció i cultura.
Així, terra-nova.cat serà la suma de percepcions, representacions i emocions captades i interpretades per 10 equips, formats per 2 fotògrafs i un autor cultural cadascun, respecte a 10 conceptes associats al territori. Aquest arxiu d’imatges i d’idees constituirà un nou paisatge.
terra-nova.cat ha de generar una suma de coneixements i de codis visuals; ha de procurar una idea coral i actualitzada de país i de paisatge; i ha d’oferir a la societat catalana una representació vàlida per mostrar al món la creativitat d’un país nou.
Els autors fotogràfics i culturals de la generació actual seran els mediadors i intèrprets excel·lents en aquest procés transitiu.
BEGO ANTÓN (Bilbao, 1983) www.begoanton.com
SALVI DANÉS (Sant Hilari Sacalm, 1985) www.salvidanes.com
ALBERT GUSI (Castellbisbal, 1970) www.albertgusi.com
IGNASI LÓPEZ (Premià de Mar, 1970) www.ignasilopez.com
JORDI MITJÀ (Figueres, 1970) www.jordimitja.com
ALEIX PLADEMUNT (Hostalric, 1980) www.aleixplademunt.com
TANIT PLANA (Berga, 1975) www.latanit.com
RITA PUIG-SERRA COSTA (Barcelona, 1985) www.ritapuigserra.com
JON URIARTE (Hondarribia, 1980) www.jonuriarte.es
ROMÁN YÑÁN (Barcelona, 1976) www.romanynan.com
MARTA DAHÓ (Milan. 1969)
Comissària i investigadora en fotografia. Llicenciada en Història de l’Art per la UAB i Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. És co-missària d’exposicions internacionals i com-pagina curadoria amb la docència i la inves-tigació. Actualment desenvolupa la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona sobre pràctiques fotogràfiques i representació del territori.
MARINA GARCÉS (Barcelona,1973) Filòsofa Va estudiar filosofia a Barcelona, ciutat en la qual sempre ha viscut. Actualment és profes-sora titular de filosofia a la Universitat de Sa-ragossa. La seva tasca principal es reparteix entre la docència, l’escriptura, els seus fills i la dedicació al pensament pràctic, crític i col·lectiu que impulsa des de fa anys, al cos-tat d’altres companys, des d’Espai en Blanc. http://www.marinagarces.com/
KATHRIN GOLDA-PONGRATZ (Augsburg, 1971) Arquitecta, professora d’Urbanisme Interna-cional a la Universitat de Ciències Aplicades de Frankfurt i membre del Comitè d’Experts del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà des de l’edició de 2014. Doctora en arquitectura i urbanisme per la Universitat de Karlsruhe. Ha investigat sobre processos d’urbanització lligats a les migracions, urbanisme llatinoa-mericà, creixements informals i polítiques d’habitatge. Actualment, desenvolupa un pro-jecte de recerca titulat Traces of De- and Re-colonization (Traces de De- i Re-colonització). És coeditora del diari Trialog i membre del consell assessor del Premi FAD City to City a Barcelona.
JAUME C. PONS ALORDA (Caimarí, 1984) Escriptor, poeta i traductor mallorquí.
Desenvolupa una intensa carrera com a poe-ta, amb tretze poemaris publicats, d’entre els quals destaquen Els estris de la llum (Docu-menta Balear, Palma 2009), El poder i la for-tor (Triallibres, Barcelona 2009), Cilici (Moll, 2009), Carn vol dir desaparicions (Labreu Edicions, Barcelona 2010) i Unlimited sobras-sada (Atem Books, Barcelona 2011). Al 2015 apareix Tots els sepulcres (LaBreu Edicions, Barcelona 2015), que integra la seva trilogia poètica més representativa.
FRANCESC SERÉS (Saidí, Baix Cinca, 1972) Establert al Sallent, Garrotxa, va estudiar Belles Arts i Antropologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar els anys 1996 i 1998 respectivament.
Autor de Contes russos, llibre pel qual ha ob-tingut els premis de la Crítica Catalana i Ciu-tat de Barcelona, ambdós l’any 2010.
El 2015 és guardonat amb el Premi de la Crí-tica Serra d’Or de narració per La pell de la frontera (2014), un conjunt de cròniques i en-trevistes, que en alguns moments deriven cap a l’assaig o la ficció, amb les quals l’autor ana-litza la complexa realitat de Ponent a través de la immigració.
Els seus llibres han estat traduïts al castellà, a l’italià i al francès, i diversos relats a altres llengües com l’alemany o el serbi.
Alguns dels autors-fotògrafs
Qui ho fa?
1
Per fer-ho possible hem creat un equip professional i especialitzat, de prestigi, re-conegut pel seu esperit innovador, que s’ha creat específicament per a aquest pro-jecte. Aquest equip aplega dues generacions, la que es troba en aquests moments en plenitud de maduresa i reconeixement, i la nova, en aquest moments al punt d’esdevenir la del present, no pas la que encara es prepara, sense experiència. Des d’un punt de vista d’especialitats, s’hi troben generadors de projectes, comissariat d’exposicions i edicions, projectes d’acció cultural d’ampli bast i projectes de recerca d’alt nivell. La transversalitat de l’equip permet un treball especialitzat, col·laboratiu i complementari.
Aquest equip, format per un comissari d’exposicions sensible a l’univers visual i tam-bé de la fotografia, per dos fotògrafs-editors i per un dissenyador, és que el proposa consegüentment un treball de camp que consistiria en la creació de 10 grups de tres persones cadascun (dos fotògrafs i un autor cultural), que retratarien Catalunya des de 10 proposicions de contingut. Aquest treball seria realitzat en un mes per grup, i la seva durada seria d’un any.
Posteriorment, del treball elaborat se’n crearien tres models per a tres formats: l’edició en format llibre; l’edició en format expositiu; i el format propositiu, de debat i de formació.
*
Terra-nova.cat
App
És una xarxa visual de territori interactiva i participativa.
És un punt d’informació virtual geolocalitzada amb els continguts generats en el pro-cés de recerca realitzat pels fotògrafs i autors culturals de Terra-nova.cat.
És alhora contingut i interacció en una eina d’organització d’arxius visuals, textuals i sonors que esdevindran xarxa social pública.
Aquesta serà una zona de reflexió per a les memòries individuals i col·lectives de les persones que habiten i configuren el territori.
terra
nova
.cat
terra
nova
.catLes persones
que han liderat
el KRTU, Standard Books,
Bside Books i Opisso
Studio dedicaran 3 anys
a impulsar i coordinar
Sergi Opisso
Barcelona, 1968
Dissenyador gràfic i professor
Format a l’Escola de Disseny de Barcelona i l’Escola Massana i amb més de 20 anys d’experiència com a dis-senyador gràfic i director creatiu. Del 1994 fins al 2012 va ser soci de l’estudi Lamosca portant la direcció creativa. Al 2013, junt amb l’Àlex i el Sergi Miquel (directors crea-tius i experts en estratègia de marca) crea Opisso Studio, estudi especialitzat en Branding, comunicació gràfica, disseny editorial i entorns digitals tant en l’àmbit empre-sarial com al sector cultural. Entre els nostres clients de branding trobem al Mercat de les Flors a Barcelona, Ri-sing Alternative a New York, el Centre de Cultura Bòlit a Girona, el KIDP a Corea de Sud o al prestigiós Fermí Puig.
Un altre dels ambits d’actuació de l’estudi es la gràfica expositiva, entre els últims treballs destaquen l’exposició d’Espriu al Centre de Cultura Contemporània de Barce-lona, l’exposició Think d’IBM al Lincoln Center de New York o la Exposició On The Table Ai Weiwei a la Virreina Centre de la Imatge.
www.opissostudio.com
Román Yñán
Sant Adrià de Besòs, 1976
Fotògraf, editor i docent
El seu treball fotogràfic és un diàleg amb la realitat a través d’un espai quotidià, el seu propi. Li interessa allò quotidià en totes les seves facetes i les relacions de sentit que es creen amb el pas del temps en les imatges. És membre fundador de Standard Books, entitat que promou el treball d’autors vinculats a la cultura local i els acompanya en tot el procés creatiu, proveint-los de les eines necessàries per dur a terme els seus projectes sense límits.
Ha treballat en diferents publicacions d’àmbit interna-cional, en projectes de publicitat i d’arquitectura, i en rodatges cinematogràfics. El seu treball s’ha publicat en llibres i catàlegs, i s’ha mostrat en diferents certàmens fotogràfics i exposicions.
Docent a Idep i Grisart, entén la fotografia com un pro-cés creatiu cognitiu i obert.
www.romanynan.com www.standardillustrated.com
Vicenç Altaió
Santa Perpètua de Mogoda, 1954
Poeta, assagista i traficant d’idees
A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de les lletres i de les arts i de les aportacions del pensament crític i cien-tífic, ha anat construïnt una obra literària original i ex-cepcional, així com ha impulsat diversos projectes en el camp editorial (Tatotdequinze, Cristalls, Èczema, Àrtics i Cave Canis)i curatorial.
Va ser comissari de l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró. També ha estat comissari de l’Any Miró 1993, coordina-dor general de l’Any Pla 1997, així com de nombroses exposicions d’arqueologia contemporània, i sobre muta-cions culturals.
Assessor cultural en diverses institucions. Va ser director del centre KRTU (Kultura, Recerca, Tecnologia, Univer-sals) i de l’Arts Santa Mònica.
Participà en la pel·lícula Història de la meva mort d’Albert Serra interpretant Giacomo Casanova.
Ignasi López
Premià de Mar, 1970
Fotògraf, dissenyador i editor
Com a autor ha exposat internacionalment la seva obra a través de diverses mostres i festivals com PhotoEspaña (Madrid), FotoGrafia (Roma), Printemps de Setembre (Toulouse), ArtBasel i FotoLeggendo, entre d’altres. És editor i cofundador de Bside Books. Aquest és un projecte editorial independent i alhora un laboratori d’experimentació col·laborativa de processos i suports d’edició i de publicació.
És autor del projecte Agroperifèrics i co-comissari, amb Marta Dahó, del projecte expositiu homònim que ha es-tat coproduït recentment pel Museu de la Vida Rural i pel Centro HuArte (Navarra).
www.ignasilopez.com www.agroperiferics.com www.bsidebooks.com
Calendari
i mapes
2016
2017
marca
i encàrrec
i creació
recerca
i publicació
exposició
activitats
i debats
App
comunicació, dinamització,
i sinèrgies territorials
2016 2017 2018
2015
4T 2015
constitució marca
Terra-nova.cat
difusió*
LOCAL-NACIONAL
10 exposicions
10 publicacions
10 debats
EXPOSICIÓ PROJECTE GLOBAL + Internacionalització LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBATencàrrec
recerca i
contingut de
terra-nova.cat
difusió
local
i nacional
Hipòtesi d’ escenari de la fase 2017: Difusió local i nacional
Exposició global
i internacionalització
Construcció App Eina tecnològica per
a l’actualització de l’imaginari. *Procés de treball
10 equips de:
2 fotògrafs + 1 autor cultural
Cooperació amb equip de comissariat Fase de comunicació amb entitats assessores i agents territorials * Distribució + difusió + socialització +10 exposicions +10 publicacions +10 debats i activitats locals + App pública: esdevé xarxa social oberta
constitució
de marca
encàrrec
coral
LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT LLIBRE + EXPO + DEBAT Equip 2 + 1 [Albert Gusi / Aleix Plademunt + Autor cultural] Àrea de creació i recerca:Comarques centrals
2 + 1 *
2 + 1 *
2 + 1 *
2 + 1 *
2 + 1 *
2 + 1 *
2 + 1 *
2 + 1 *
2 + 1 *
2 + 1 *
Exposició + Publicació : Museu de la Vida Ruralterra
nova
El projecte
i el territori
cada projecte:
dos fotògrafs +
un autor cultural
1
2
3
4
5
6
7
10
9
4
2016
8
terra-nova.cat
comprèn 10 projectes
de creació visual
realitzats en el territori.
Institucions i ciutats expositores
+ patrocini empreses
vinculades al territori
Entitats assessores del projecte
Comissaris / editors
Fotògrafs
i autors culturals
EXPOSICIÓ PROJECTE COMPLET + Internacionalització App difusió global2016 - 2017 - 2018
El precedent
Terra-nova.cat parteix d’una idea de revisió lliure del projecte editorial Catalunya Visió*, que es dugué a terme entre els anys 1968 i 1978 per part de l’editor i geògraf Oriol Vergés, el fotògraf Ton Sirera, Jordi Verrié i l’escriptor Josep Vallverdú.
Basant-nos en el salt generacional i cronològic, de concepció visual i paisatgísti-ca, Terra-nova.cat es presenta com una actualització necessària de l’imaginari d’un país per part de 20 fotògrafs i 10 autors culturals contemporanis, nascuts entre 1968 i 1978.
El projecte original –una proposta fotogràfica i textual a parts iguals, en la línia de la coetània col·lecció i referent Palabra e imagen de Lumen– es presentava des de la perspectiva de la geografia humanista, subratllant la importància que tenien, per a l’individu, les relacions sensorials, afectives, estètiques i simbòliques amb el paisatge. Josep Vallverdú, el 1968, definia, Catalunya Visió: «No és un reportatge. No són uns itineraris. No són llibres de divulgació. És una visió de Catalunya.”.
L’impuls que mogué Ton Sirera, Josep Vallverdú, Jordi Verrié i Oriol Vergés era testi-moniar el territori i la percepció del paisatge d’un moment concret veient la veloci-tat i voraciveloci-tat dels canvis que s’esdevenien.
Quaranta anys més tard, aquests processos han modificat radicalment les fesomies territorials, han generat canvis de paradigma sense precedents en la percepció i morfologia de molts paisatges identitaris, en els usos del territori i en la percepció social d’un país. La major part dels aspectes esmentats anteriorment tornen a ser vigents, ara més que mai, en el context actual de situació econòmica, política i de moviments socials.
En els darrers anys sorgeix, amb força, una nova generació d’autors, més lliure polí-ticament, renovada icònicament, desacomplexada formalment i informada global-ment, plenament preparada per realitzar una revisió col·lectiva del projecte.
Terra-nova.cat és, doncs, un encàrrec coral a la nova generació de fotògrafs i autors culturals i té l’objectiu de tornar a prendre el pols visual a un país, 40 anys després.
Catalunya visió és un projecte editorial del mateix títol que, entre 1968 i 1978, es va dedicar a fotografiar i descriure el teixit físic i humà de Catalunya. Idea de l’escriptor Oriol Vergés, la col·lecció es va desenvolupar dins l’editorial Tàber i en van ser els principals autors el fotògraf Ton Sirera i l’escriptor Josep Vallverdú, que van signar vuit dels deu volums. Dels dos restants, un tenia textos de Josep Vicente i fotos de Ferran Bosch i l’altre el va signar sencer Jordi Verrié.
1967
Catalunya Visió
PAÍS: Catalunya
EDICIÓ / ENCÀRREC DE: Esitorial Taber
AUTORS FOTO: Ton Sirera Jordi Verrié Ferran Bosch
COMISSARI / AUTORS TEXT
Oriol Vergés / Josep Vallverdú, Jordi Verrié, Josep Vicente + info:
ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya_Visi%C3%B3 www.youtube.com/watch?v=aIxqnIPJYdQ
La ciència i el pensament contemporanis estan permetent interconnexions que generen nou coneixement. Volem facilitar i provocar que aquestes interconnexions alimentin, també, la creació i el pensament visual. Aquestes connexions generaran metàfores actualitzades, vàlides per a la comprensió del paisatge contemporani. Plantegem una proposta de recerca geogràfica (1) per part d’autors (2) no geògrafs, entenent aquesta disciplina com una proposta de coneixement i representació del paisatge (3).
1. GEOGRAFIA
... La geografia (del grec , geografia; de geos, “terra”, i grafia, “descriure o escriptura”) és la ciència que té per objecte l’estudi de la superfície terrestre i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten. És l’estudi de la Terra i de la disposició les seves parts, les característiques dels seus d’habitants i els fenòmens.
La geografia humana és la ciència social centrada en l’estudi de les societats i dels seus territoris; estudia l’ésser humà i les seves reaccions amb l’entorn, tant en l’aspecte estàtic de la seva organització, com en el dinàmic dels canvis que experimenten. 2. PAISATGE
... L’Article 1. del Conveni Europeu de paisatge el defineix com: “Àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció de factors naturals i/o humans.”
Entenem paisatge com la percepció cultural col·lectiva d’un territori concret. 3. AUTOR
... Definim fotògraf-autor com: un codificador de la realitat interpretada. Un traductor lliure de la realitat a coneixement visual. Un transmissor de pensament abstracte. En aquest cas plantegem una autoria triple per cada un dels 10 equips de treball. Aquesta pot ser col·laborativa, connectiva o compartida per decisió pròpia dels autors.
El valor afegit
de
Terra-nova.cat
Al catàleg de l’exposició sobre Catalunya Visió que tingué lloc al Museu Morera de Lleida i a l’Arts Santa Mònica de Barcelona el 2011, el geògraf Joan Nogué acabava la seva presentació amb aquesta conclusió:
“El Territori és el receptacle del passat en el present. Viure’l per mitjà dels seus paisatges físics i humans i difondre’n els valors entre la ciutadania, com varen fer ara fa més de quaranta anys Josep Vallverdú, Ton Sirera, Josep Vicente, Ferran Bosch i Jordi Verrié era contribuir a la consolidació d’aquella identitat tan malmesa”.
Robert D. Kaplan, en el llibre La venganza de la geografía ens diu que la geografia no és el mapa, o no és només el mapa: Però tot comença en el mapa per a interpretar-lo, viure’l i jugar-lo.
Tot i així, l’eminent geògraf i científic italià, Franco Farinelli admet que actualment el mapa ja no li serveix per comprendre el món i que per fer-ho avui necessita investigar sobre ciències fonamentals: concretament matemàtica i neurociència.
Sigui com sigui ens quedem amb la cita de John Cage quan afirma que “L’estructura no és la vida, però sense l’estructura la vida no es veu.”
Si ens permetem una llicència creativa i adoptem el fons de les cites anteriors, substituïnt l’“estructura” de Cage per “geografia” o per “mapa” l’equació que ens apareix és força propera als objectius de Terra-nova.cat:
Punts de partida
A+iG+P=T-N.cat
(A: Autoria / iG: Interpretació Geogràfica / P: Paisatge) Entenent G, P i A en les definicions exposades a continuació
El 1851, la Commission des Monuments Historiques, una agència del govern fran-cès, va seleccionar cinc fotògrafs per realitzar estudis fotogràfics del patrimoni ar-quitectònic de la nació. Aquestes Missions Héliographiques, com se les va anome-nar, estaven destinades a ajudar a la comissió amb seu a París en la determinació de la naturalesa i urgència de la conservació i restauració de patrimoni en els llocs històrics a tot França.
1851
Mission héliographique
PAÍS: França
EDICIÓ / ENCÀRREC DE:
Commission des Monuments Historiques. República Francesa AUTORS FOTO: Henri Le Secq Gustave Le Gray Auguste Mestral Édouard Baldus Hippolyte Bayard AUTORS TEXT: COMISSARI: Prosper Mérimée + info: www.metmuseum.org/toah/hd/heli/hd_heli.htm www.metmuseum.org/Collections/search-the-collections/266282
El 1909 el milionari banquer i filantrop francès Albert Kahn es va embarcar en un ambiciós projecte per crear un registre de fotografia en color de tots els pobles del món. Com un idealista i un internacionalista, Kahn creia que podria utilitzar el nou procés autocrom –primer sistema fotogràfic en color veritablement fàcil d’usar–, per promoure la pau i la cooperació intercultural.
Kahn va utilitzar la seva vasta fortuna per enviar un grup de fotògrafs intrèpids a més de cinquanta països de tot el món, sovint en moments crucials de la seva his-tòria, quan les cultures antigues estaven a punt de ser canviades per sempre per la guerra i per la marxa de la globalització del segle XX.
1909-1933
Les Archives de la Planète
PAÍS: França
EDICIÓ / ENCÀRREC DE: Albert Kahn AUTORS FOTO: Alfred Dutertre COMISSARI: Albert Kahn + info: www.albert-kahn.fr www.pinterest.com/lorialutz/albert-kahn/ www.albertkahn.co.uk/about.html
Creada inicialment com l’administració del restabliment (Resettlement Administra-tion - RA) el 1935 com a part del New Deal als Estats Units, l’Administració de Seguretat Agrícola (FSA) va ser un projecte dut a terme durant la Depressió per combatre la pobresa rural d’Amèrica.
La Farm Security Administration és cèlebre pel seu petit però molt influent progra-ma de fotografia, 1935-1944, que va retratar als desafiaments de la pobresa rural.
1935-1944
Farm Security Administration (FSA)
PAÍS: EUA
EDICIÓ / ENCÀRREC DE:
Department of Agriculture. Govern Federal dels EUA AUTORS FOTO: Jack Delano Walker Evans Dorothea Lange Russell Lee Carl Mydans Gordon Parks Arthur Rothstein John Vachon
Marion Post Wolcott
AUTORS TEXT o COMISSARI: Roy Striker
James Agee + info:
Per al seu primer intercanvi cultural URSS-EUA., La USIA va encarregar a la Eames Office una pel·lícula sobre “un dia a la vida dels Estats Units.”
La pel·lícula constava de tretze minuts i 2200 imatges fotogràfiques projectades a 7 pantalles que es van instal·lar en una cúpula geodèsica dissenyada per Buckminster Fuller, al Parc Sokolniki de Moscou.
La projecció múltiple d’imatges mostrava (o demostrava) que l’automòbil i les ca-rreteres formaven l’eix vertebrador de la vida moderna americana; Les imatges també representaven l’ideal moral i familiar nord-americà.
Juntament amb “The Family of Man” d’Edward Steichen, “Glimpses of the U.S.A.” és considerat un dels dos grans projectes fotogràfics de propaganda sobre l’estil de vida i pensament moral dels E.U.A. realitzats durant la guerra freda.
Tot i així, la qualitat i el procés de treball d’aquest projecte generaren un nou para-digma que no es pot passar per alt com a referent històric.
1959
Glimpses of the U.S.A.
PAÍS: EUA
EDICIÓ / ENCÀRREC DE:
United States Information Agency
The American National Exhibition in Moscow AUTORS FOTO:
Charles Eames Ray Eames
Eames Office Staff
COMISSARIAT: Carles & Ray Eames + info:
www.eamesoffice.com/the-work/glimpses-of-the-u-s-a-film www.youtube.com/watch?v=Ob0aSyDUK4A
A principis dels anys 60 l’Editorial Lumen de Barcelona va començar a publicar una sèrie de llibres, en els quals unia la paraula -d’un escriptor conegut o en potència de ser-ho- amb un fotògraf dels que començaven a destacar-se en el panorama espanyol, encara molt insípid en l’àmbit oficial, però molt actiu en les perifèries geogràfiques o culturals.
El més nou de la col·lecció és que els autors literaris i fotogràfics no mantenen una relació de dependència dels uns sobre els altres, els literats no acompanyen amb les seves paraules a unes fotografies millor o pitjor triades, ni els fotògrafs il·lustren uns textos de grans escriptors, que ho són. La qüestió és més aviat que els dos artistes, amb els seus mitjans, ens donen la seva visió personal, de vegades complementària però mai uniforme, dels temes escollits, la majoria políticament incorrectes (caça, boxa, putes, bous ...), sobretot si tenim en compte l’època.
1961
Palabra e imagen
PAÍS: España
EDICIÓ / ENCÀRREC DE: Editorial Lumen / Barcelona AUTORS FOTO: Julio Ubiña Ramon Masats Oriol Maspons Jaime Buesa Francisco Ontañón Colita Joan Colom AUTORS TEXT: Camilo José Cela Ana Maria Matute Miguel Delibes Alfonso Grosso Ignacio Aldecoa
COMISSARIS /Dissenyadors
Óscar Tusquets, Esther Tusquets, José Bonet, Luis Clotet, Mariona Aguirre, Toni Miserach, Cristian Cirici.
+ info:
“New Topographics: Photographs of a Man-Altered Landscape” fóu una exposició que resumia un moment clau de la fotografia del paisatge americà. La mostra va ser comissariada per William Jenkins al Museu Internacional de Fotografia a la George Eastman House ( Rochester, Nova York ), al gener de 1975.
L’exposició va tenir un efecte, va dominar en tot el mitjà i el gènere, no només als EUA, sinó també a Europa, on generacions de fotògrafs de paisatge encara estan emulant l’esperit i l’estètica de l’exposició. Des de 1975 els fotògrafs “New Topo-graphics “, com Robert Adams, Lewis Baltz, Bernd i Hilla Becher, Frank Gohlke i Stephen Shore han influït en les pràctiques fotogràfiques respecte paisatge arreu del món. D’altra banda, i com una prova dels efectes d’aquesta exposició més enllà de l’escena americana, tres dels deu fotògrafs presents van ser posteriorment con-tractats pel Govern francès per formar part de la Missió de la DATAR: Lewis Baltz, Frank Gohlke, i Stephen Shore .
1975
New Topographics
PAÍS: EUA
EDICIÓ / ENCÀRREC DE:
George Eastman House. Rochester. NY AUTORS FOTO: Robert Adams Lewis Baltz Joe Deal Frank Gohlke Nicholas Nixon John Schott Stephen Shore Henry Wessel, Jr
Bernd and Hilla Becher
AUTORS TEXT o COMISSARI: William Jenkins
+ info:
El projecte fotogràfic DATAR (missió fotogràfica Datar) (Délégation interministé-rielle à l’aménagement du territoire et à l’attractivité régionale), és una comanda pública de fotografia realitzada a 12 fotògrafs el 1984 a càrrec de l’Estat Francès. L’objectiu és “representar el paisatge francès de la dècada de 1980.
Dissenyat com a projecte puntual d’un sol any el projecte va créixer i va comptar amb la participació final de 28 fotògrafs, francesos i estrangers, que van viatjar a França per establir un fons de 2.000 imatges, així com fulls de contacte (d’uns 200.000 negatius) que es conserven a la Biblioteca Nacional de França.
1984
Mission Photographique DATAR
PAÍS: França
EDICIÓ / ENCÀRREC DE:
Délégation interministérielle à l'aménagement du territoire et à l’attractivité régionale. República Francesa
AUTORS FOTO: Dominique Auerbacher Lewis Baltz Gabriele Basilico Bernard Birsinger Alain Ceccaroli Marc Deneyer Raymond Depardon Despatin & Gobeli Robert Doisneau Tom Drahos Philippe Dufour Gilbert Fastenaekens Pierre de Fenoÿl Jean-Louis Garnell
AUTORS TEXT o COMISSARI: Bernard Latarjet François Hers + info: http://fr.wikipedia.org/wiki/Mission_photographique_de_la_DATAR Albert Giordan Frank Gohlke Yves Guillot Werner Hannapel François Hers Joseph Koudelka Suzanne Lafont Christian Meynen Christian Milovanoff Vincent Monthiers Richard Pare Hervé Rabot Sophie Ristelhueber Holger Trülzsch
akaKURDISTAN és un lloc de reposició de la memòria d’una cultura sense Estat, ni institucions ni arxius d’imatges.
akaKURDISTAN recull fotografies i històries dels membres de la diàspora kurda a tot el món, els presenta en línia i inicia un procés de record comunal. Se’ls demana a les persones a presentar fotografies històriques que poden ajudar a la reconstruc-ció de la història política i social dels kurds, i contribuir històries i informareconstruc-ció que ells o els seus familiars puguin tenir sobre les fotografies que han estat presentades per altres.
És un lloc virtual de reposició i és alhora una zona de reflexió per a les memòries individuals i col·lectives de les persones que no tenen país i que durant segles han patit la repressió i l’exili. akaKURDISTAN crea un plànol per a la comunicació i l’intercanvi i ofereix esperança mitjançant la construcció i obligatòria a tots aquells solts, fils individuals en una experiència històrica conjunta.
El projecte akaKURDISTAN va sorgir de la Kurdistan llibre: A l’ombra de la Història (Random House, 1997), que combina les imatges i textos per explorar els últims cent anys d’història kurda.
1991 - 1998 >
aka Kurdistan
A place for collective memory and cultural exchange PAÍS:
França / Estats Units / “Kurdistan” EDICIÓ / ENCÀRREC DE:
Susan Meiselas / Magnum Photos AUTORS FOTO:
Fotògrafs anònims Crowdsourcing
AUTORS TEXT o COMISSARI: Susan Meiselas
+ info:
www.akakurdistan.com/
Projecte de recerca fotogràfica portat a terme per l’associació Linea di confine en el curs de nombroses investigacions iniciades i encarregades per aquest col·lectiu durant quinze anys d’activitat (1990-2005) sobre la transformació del paisatge i el territori de les províncies de Reggio Emilia i Mòdena i de la regió Emilia Romagna, a Itàlia. L’exposició resultant, articulada en 4 seccions, es realitzà al Fotomuseum Winterthur (Zurich) el 2006.
1990 - 2005
Trans Emilia / Linea di confine
PAÍS:
Itàlia / Emilia Romagna EDICIÓ / ENCÀRREC DE:
Linea di confine (Col·lectiu d’investigació) AUTORS FOTO: Marina Ballo Lewis Baltz Olivo Barbieri Andrea Botto Michele Buda John Davies Paola de Petri Gilbert Fastenaekens John Gossage William Guerreri Guido Guidi Axel Hütte
Gian Luca Liverani Walter Niedemayr Stephen Shore Marco Signorini
AUTORS TEXT o COMISSARI:
William Guerreri, Paolo Costantini / Urs Stahel, Thomas Seelig + info:
Rieres/Rambles va ser un projecte del col·lectiu ‘Observatori Nòmada Barcelo-na’ que va agrupar, durant la seva elaboració i execució, a diverses persones i col·lectius interessats en conèixer les dinàmiques de creixement de la ciutat de Barcelona. El projecte va consar de cinc rutes a peu que, durant tres dies, van entrar simultàniament a la ciutat pels seus principals accessos naturals: La costa sud, el riu Llobregat, la muntanya de Collserola, el riu Besòs i la costa nord. Els municipis de partida, a uns 40 quilòmetres de Barcelona, eren Sitges, Ole-sa, Viladecavalls, Llinars del Vallès i Sant Andreu de Llavaneres. El territori que abarquen aquestes poblacions es coneix com la segona corona de Barcelona, una extensa àrea metropolitana que ha hagut d’adaptar els seus plans de crei-xement a les necessitats de la gran ciutat. Aquestes transformacions, en forma d’infraestructures, urbanitzacions i polígons industrials, han donat lloc a un pai-satge periurbà en continu estat de canvi. ‘Rieres/Rambles’ es va proposar docu-mentar aquest territori transitant-lo a peu. Més de cent persones van participar en aquesta exploració que va comptar amb el suport de la Universitat de Barce-lona (UB), l’escola de disseny Elisava i el CCCB.
2007
Rieres/Rambles - Osservatorio Nomade
PAÍS: Catalunya
EDICIÓ / ENCÀRREC DE: Can Xalant, CCCB i ACM AUTORS-FOTO: Domènec Pau Faus Giulia Fiocca Pere Grimau Paolo Nadalin Anna Recasens Lorenzo Romito Glòria Safont-Tria Jordina Sangrà Laia Solé Site-size Debora Zanette Stalker COMISSARIAT:
Osservatorio Nomade / Barcelona + info:
www.ciutatsocasionals.net/proyectos/52onbcn/index.htm www.osservatorionomade.net/
Osservatorio Fotográfico és una plataforma experimental per a la investigació so-bre la fotografia, fundada a Ravenna el 2009 per Silvia Loddo, historiadorA de l’art, i Cesare Fabbri, fotògraf i professor. A partir de 2011 Emilio Macchia ha participat com a dissenyador gràfic. Els objectius de l’Osservatorio FOTOGRÁFICO són pro-moure el coneixement de la fotografia, sobretot en relació amb la representació del territori; proposar i comissariar la investigació fotogràfica; l’organització de reu-nions, seminaris i conferències d’estudi en col·laboració amb institucions, universi-tats i escoles de tots els nivells; la producció de publicacions sobre investigacions i estudis fotogràfics.
Les principals línies de recerca són dos: una pràctica, que desemboca en els pro-jectes “Dove Viviamo” i “Saluti da Ravenna”, i l’altra teòrica, que desemboca al projecte “Sulla Fotografia”.
2009 -
Osservatorio Fotográfico
PAÍS: Itàlia
EDICIÓ / ENCÀRREC DE:
Osservatorio Fotográfico (Col·lectiu) AUTORS FOTO: Allegra Martin Luca Nostri Francesca Gardini Francesco Neri Nicola Baldazzi Marco Lachi Nicola Baldazzi Riccardo Muzzi Davide Baldrat
AUTORS TEXT o COMISSARIS: Silvia Lodo, Cesare Fabbri + info:
osservatoriofotografico.it/
El fotògraf Rob Hornstra i el periodista Arnold van Bruggen han estat col·laborant des de 2009 per explorar i documentar la turbulenta regió de Sochi, a Rússia. En el curs de cinc anys i onze visites, van practicar una forma de slow journalism (pe-riodisme lent) per furgar a fons en les complexitats de la zona i en la seva extraor-dinària transformació de cara als Jocs Olímpics d’hivern de 2014. Centre turístic subtropical de l’era soviètica al Mar Negre, en ple cor de la regió caucàsica i lluny del focus de Moscou, Sochi es troba a tocar de la zona de conflicte d’Abkhàzia i de les empobrides i inestables repúbliques del Caucas Nord. Com a lloc on el turisme de platja conviu amb el terrorisme, la corrupció i la pobresa, està ple de contradic-cions.
A través de fotografies, textos, vídeos i llibres, Hornstra i Van Bruggen submergeixen els espectadors en la història de Sotxi, centrant-se en evocadores narratives indivi-duals que relaten col·lectivament problemes majors.
2009 - 2014
The Sochi Project
An Atlas of War and Tourism in the Caucasus
PAÍS:
Holanda / Rússia
EDICIÓ / ENCÀRREC DE:
Rob Hornstra / Arnold Van Bruggen AUTORS FOTO:
Rob Hornstra
AUTORS TEXT o COMISSARIS: Rob Hornstra / Arnold Van Bruggen + info:
Desconeixem l’abast final d’aquest projecte
més enllà de 2018. Això ens motiva enormement
ja que coneixem les àmplies possibilitats
d’aquest procés de treball coral i del meravellós
viatge des del no-saber fins el saber.
El joc del paisatge intervingut Coordenades socials El territori íntim i universal
Conflicte, migració i societat Terra-moda
Conflicte i quotidianitat La persistència del record Bellesa, lloc i conflicte La imatge de la mitja nit La ciència com a infiltrat L’Itinerari vital
Tecnologia i ciberespai a la terra ferma Compressió i petjada El paisatge bilateral
Contemporaneitat aplicada Territoris experimentals
El jo visual com a extensió d’un mateix Imagineria vintage i contemporaneitat La identitat en l’alteritat construïda L’entorn immediat en l’imaginari visual
Experiències de la felicitat El paisatge com a cos i gènere Disfuncions urbanes Arqueologia del punt de vista La compulsió de la imatge
Històries visuals multiplataforma El viatge imaginari El pont entre el món real i el virtual
Antropologies d’allò extraordinari Representacions d’allò intangible L’interior urbà
La família com a territori L’experiència periurbana Revelacions en entorns rururbans El paisatge sota pressió Nou realisme rural La fotografia com a eina de pensament El paisatge inassolible Circulació. El territori participatiu La fotografia transurbana
