Escola Universitària d’Infermeria
Gimbernat
Treball final de Grau
Curs acadèmic 2017-2018
Nom: Laia Mollón Oliván
Tutora: Cecília Brando Garrido
Sant Cugat del Vallès, juny 2018
Identificació de necessitats de la població amb
fills o filles entre 0 - 18 anys i formació dels
professionals de centres de salut en parentalitat
positiva
Compen
di
de recursos per respondre a les necessitats
2
ÍNDEX
Índex de figures i de taules... pàg. 3
Resum /paraules clau. Abstract /Key Word ……….... pàg. 5
Capítol 1: Introducció... pàg. 8
1.1 Justificació de la recerca
1.2 Relació amb les competències professionals d’infermeria del
Capítol 2: Marc conceptual ... pàg. 12 2.1. La Parentalitat positiva
2.2 Els estils educatius parentals
2.3 Les intervencions de suport parental
2.4 Anàlisi de Guies per a Parentalitat Positiva
Capítol 3: Objectius... pàg. 22 Capítol 4: Material i Mètodes ... pàg. 24
4.1. Tipus d’estudi i disseny proposat
4.2 Descripció de la població a la qual es dirigeix l’estudi
4.3. Materials i instruments necessaris per a la realització de l’estudi
Capítol 5: Resultats ... pàg. 32 Capítol 6: Discussió... ... pàg. 45 Capítol 7: Conclusions ... pàg. 48 Capítol 8: Aplicabilitat i futures línies d’investigació ... pàg. 49
Capítol 9: La Proposta d’intervenció: formació per a formadors/es. pàg. 50
9.1 Activitat formativa per a professionals sanitaris d’Atenció Primària 9.1.1 Salut en positiu: l’exercici de la parentalitat positiva.
9.1.2 Explicació dels resultats de la recerca.
9.1.3 Hàbits saludables a l’hora de dormir: dormir bé és un dret de salut.
9.1.4 La salut emocional i la gestió dels conflictes.
9.1.5 Compendi de recursos.
3
Índex de figures i taules
Índex de taules
Figura 1. Nombre de fills/es per família ... pàg. 32
Figura 2. Distribució per edats de la mostra ... pàg. 32
Figura 3. Respostes per sexe del progenitor ... pàg. 33 Figura 4. Distribució del sexe del progenitor per grup d’edat dels fills/es pàg. 33 Figura 5. Distribució d’edat dels progenitors de la mostra ... pàg. 33
Figura 6. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles
entre 0 i 3 anys ... pàg. 34
Figura 7. Identificació necessitats prioritàries dels 0 als 3 anys ...pàg. 35
Figura 8. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles
entre 3 i 6 anys ... pàg. 36
Figura 9. Identificació necessitats prioritàries dels 3 als 6 anys... pàg. 37
Figura 10. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles
entre 6 i 12 anys ... pàg. 38
Figura 11. Identificació necessitats prioritàries entre
6 i 12 anys ... pàg. 39
Figura 12. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles
entre 12 i 16 anys ... pàg. 40
Figura 13. Identificació necessitats prioritàries dels 12 als 16 anys... pàg. 41
Figura 14. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles
entre16 i 18 anys ... pàg. 43
Figura 15. Identificació necessitats prioritàries dels 16 als 18 anys ... pàg. 43
Figura 16. Evolució preocupacions població amb fills/es fins a 18 anys.. pàg. 45
Índex de taules
Taula 1. Programes de Parentalitat positiva a l’estat espanyol ... pàg. 17
Taula 2. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles
entre 0 i 3 anys ... pàg. 34
Taula 3. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles
entre 3 i 6 anys ... pàg. 36
Taula 4. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles
4
Taula 5. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles
entre 12 i 16 anys ... pàg. 40
Taula 6. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles
entre 16-18 anys ... pàg. 42
5
Resum
El tipus de normes que una família estableix, els recursos i els procediments que utilitza, juntament amb l’afectivitat, la comunicació i el suport entre els
progenitors i els seus fills/es són dimensions clau pel desenvolupament d’infants, adolescents i joves. La parentalitat es refereix a les pràctiques dels
pares i mares vers els seus fills i filles.
La hipòtesi de partida recull la constatació de la dificultat i complexitat d’exercir
la parentalitat en la societat actual.
El Treball de Final de Grau (TFG) es centra en el concepte de parentalitat
positiva. Hi ha força evidències científiques en favor dels principis de la
parentalitat positiva. El seu objectiu és potenciar un desenvolupament
saludable dels fills i les filles.
Aquest treball s’ha estructurat en tres fases diferenciades. La fase inicial s’ha
centrat en la cerca bibliogràfica sobre la Parentalitat Positiva i sobre les Guies
desenvolupades en el nostre entorn proper.
A partir d’aquest marc conceptual, la recerca es planteja els següents objectius:
1.- Identificar les necessitats prioritàries de suport a la criança de la població
amb fills i filles de 0 - 18 anys.
2.- Elaborar una proposta d’activitat formativa dirigida a professionals d’Atenció
Primària i concretar les dues primeres sessions de formació.
La fase principal s’ha centrat en la investigació de les necessitats de suport a la
criança de la població amb fills i filles fins 18 anys. Aquesta detecció ha
identificat les necessitats prioritàries de suport per les diferents etapes
evolutives i permet concloure la necessitat de realitzar intervencions de suport
a la criança.
La fase final de la recerca desenvolupa l’elaboració de les propostes d’intervenció. Atenent a la complexitat i a les necessitats de suport a l’exercici
6
professionals dels centres de salut. Amb aquesta formació, els professionals
podran portar a terme intervencions dirigides a donar suport a les famílies i acompanyar-les en l’exercici de la parentalitat positiva.
Paraules clau.
Parentalitat positiva, competències parentals, estils educatius familiars,
necessitats educatives i formació famílies.
Abstract
The type of rules that a family establishes, the resources and procedures that it
uses, along with affectivity, communication and support between parents and
their children are essential dimensions for the development of children,
adolescents and young people. Parenting refers to the parents practice towards
their children.
The starting hypothesis reflects the discovery of the difficulty and complexity
parenting in today's society.
Final Degree Work (TFG) focuses on the concept of positive parenting. There
are many scientific evidences in favour of the principles of positive parenting. Its
objective is to promote a healthy development for children.
This work has been structured in three different phases. The initial phase is
focused on the bibliographic research on Positive Parenting and the Guides
developed in our immediate environment.
Based on this theorical framework, the research raises the following objectives:
1.- Identify the priority needs for support for raising the population with children
up to 18 years of age.
2.- Prepare a proposal for training activities aimed at Primary Care
7
The nuclear phase has focused on looking for those needs the needs for
support for raising the population with children up to 18 years old. This detection
has identified the priority needs for support for the different evolution stages and
allows to conclude the need of supporting parenting interventions.
The final phase of the research develops the preparation of the proposals for
intervention. Taking care of the complexity and the needs of support for the
positive exercise of parenting, a training proposal is designed for professionals
in health centres. With this training, professionals will be able to carry out
interventions aimed at supporting families and accompanying them in the
exercise of positive parenting.
Key Word
Positive parenting, parenting skills, familiar educational styles educational
8
Capítol 1: Introducció
1.1 Justificació de la recerca
La hipòtesi de partida és la constatació de la dificultat i complexitat d’exercir la
parentalitat en la societat actual.
Com a infermera considero que som un col·lectiu professional clau, una peça de suport a la comunitat en l’exercici de les funcions parentals i en problemes potencials de la salut d’infants, adolescents i joves: prevenint i detectant
precoçment conductes poc saludables o problemes de salut, promovent hàbits i
habilitats saludables, assistint i avaluant de manera coordinada les cures de la
salut, dissenyant i implementant guies d’acció i protocols específics i assessorant com a especialistes a d’altres professionals i la comunitat.
En els darrers temps s’han produït canvis importants en els models familiars i
en el paper de cada membre dins el nucli familiar. Les incerteses socials,
laborals i econòmiques que experimenta la nostra societat afecten i modelen la
vida diària i els valors de les persones i les famílies. Les famílies ja no
responen al model tradicional centrat en la divisió de rols en funció del gènere i en l’autoritat jeràrquica.
Actualment la família no respon a un concepte homogeni i estanc: hi ha
diversitat de models o tipus de famílies. No obstant això, independentment d’aquesta diversitat familiar, la família continua desenvolupant un paper clau en
el desenvolupament dels infants, adolescents i joves.
La tasca d’educar els fills i les filles és més complexa i requereix un
acompanyament i empoderament de les famílies perquè en el procés de criança conflueixen la cura del benestar físic i emocional com l’educació dels
9
Ser pares, no s’ensenya normalment, se n’aprèn sobre la marxa. S’improvisa a mesura que s’enfronten les dificultats. L’educació parental, tanmateix, té sentit
perquè l’exercici cada cop més complex de la parentalitat es pot millorar i
afavorir un millor desenvolupament físic, psicològic i social dels infants,
adolescents i joves.
Aquest TFG es centra en el concepte de parentalitat positiva perquè és un
concepte integrador que permet reflexionar sobre el paper de la família en la
societat actual i al mateix temps desenvolupar orientacions pràctiques.
Tot i que es parteix de la premissa que no totes les famílies comptem amb els mateixos recursos per fer front a la criança i l’educació dels fills i filles, les
intervencions que es dissenyen no van especialment dirigides a famílies en
situació de desavantatge o risc social en relació al seu context psicosocial ni
es dirigeix especialment a famílies amb fills o filles amb necessitats educatives
especials.
Les necessitats de suport són diferents segons les característiques dels pares,
les necessitats educatives dels fills i filles i l’entorn ecològic de la família,
caracteritzat per tenir més o menys factors de protecció i de risc. La necessitat
de suport per a totes les famílies és un punt important de la parentalitat
positiva. En major o menor grau, totes les famílies necessiten suports per
exercir una parentalitat positiva.
1.2 Relació amb les competències professionals d’infermeria
“ Tenir cura és molt més que curar”. Carles Capdevila
El Treball de Fi de Grau que presento vol posar en evidència les competències professionals pròpies i l’autonomia de la professió d’infermeria. Així mateix,
respon al convenciment de la necessitat que el sector sanitari ha de mirar -més
enllà de la seva responsabilitat de proporcionar serveis clínics i curatius- cada
10
L’àmbit comunitari i de la salut pública és probablement un dels contextos en
què les infermeres han assolit majors quotes d’autonomia professional. L’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària promou les competències
professionals per donar resposta a les noves demandes de salut en la societat
actual.
La Infermeria comunitària és una especialitat àmplia i complexa perquè abasta
totes les edats del cicle vital i tots els aspectes del procés salut-malaltia i de salut comunitària. Comporta la “participació en la cura compartida de la salut
de lespersones, les famílies i les comunitats, en el contínuum del seu cicle i en
els diferents aspectes de promoció de la salut, prevenció de la malaltia,
recuperació i rehabilitació, en el seu entorn i context sòcio-cultural”.1
L’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC) de la
Generalitat de Catalunya,2 respecte de la necessitat de l’empoderament i la
coresponsabilitat de les persones promou el foment de l’alfabetització en salut
(health literacy) i la capacitació dels professionals per implicar les persones en les decisions que afecten la seva salut: paradigma decisions compartides.
Segons Sorensen3 l’alfabetització en salut engloba les motivacions, els
coneixements i les competències de les persones per accedir, entendre,
avaluar i aplicar la informació sobre la salut en la presa de decisions sobre l‘atenció a la salut, la prevenció de malalties i la promoció de la salut per
mantenir i millorar la qualitat de vida.
La proposta d’intervenció infermera que proposa aquest TFG prioritza afavorir l’empoderament i la presa de decisions dels pares i les mares per proporcionar una atenció de qualitat en l’entorn familiar.
La infermeria comunitària és el reflex de la transformació que el concepte de
salut ha sofert en el darrers anys. Les infermeres comunitàries realitzen no
només intervencions de cures sinó actuacions de prevenció i promoció de la
11
La perspectiva de la Salut pública em permet valorar les necessitats de salut i incidir-hi a través d’un abordatge formatiu positiu.
L’Atenció Primària i la Salut Comunitària són un element clau d’intervenció infermera en el model sanitari centrat en les persones i amb l’objectiu de fer-les
responsables i proactives en la millora de la salut i la qualitat de vida. En aquest
TFG ens centrem en la salut i la qualitat de vida dels pares, les mares i els fills i
les filles.
Les intervencions de promoció i educació per a la salut són necessàries per tal d’augmentar el nivell de salut de la població. Aquest TFGF proposa la incorporació de l’educació parental com a un motor de canvi. La parentalitat
positiva és fonamental per a la salut i el desenvolupament dels infants,
adolescents i joves.
Els professionals d’infermeria som una peça clau dins del sistema sanitari per
identificar i atendre les necessitats de les persones, famílies i comunitats en
12
Capítol 2: Marc conceptual.
2.1 La parentalitat positiva
La paraula parentalitat no figura al diccionari de la Llengua Catalana i no obstant això, és un mot d’ús corrent en les publicacions d’investigació. El terme parentalitat és un neologisme procedent de l’adjectiu parental. S’utilitza per
anomenar la relació que s’espera que els pares i les mares tinguin amb els seus fills i filles. L’estudi de la parentalitat és avui en dia de gran interès social i polític i d’aplicació a les ciències socials, de l’educació i de salut.
L’exercici positiu de la parentalitat al·ludeix a un comportament respectuós amb l’interès superior de l’infant, de qui té cura i desenvolupa les capacitats. Aquest
exercici no és violent i ofereix un reconeixement i una orientació que inclouen
l'establiment de límits.4
El concepte de parentalitat positiva es va popularitzar fa més de tres dècades
arran de la creació del Programa Triple P: Positive Parenting Program5 (programa de parentalitat positiva), desenvolupat per Matthew R. Sanders a
Austràlia. Es centra en la prevenció dels problemes de conducta, emocionals i evolutius dels infants a través de l’augment dels coneixements, les habilitats i la
confiança dels pares en si mateixos.
A Europa, la parentalitat positiva apareix l’any 2006 arran de la recomanació
Rec6 (2006)19 feta pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa als estats
membres sobre les polítiques de suport a l’exercici positiu de la parentalitat
(adoptada el 13 de desembre de 2006 a la 983ª reunió dels delegats de
ministres a Lisboa) amb l’objectiu de conscienciar els països de la Unió
Europea de la necessitat de proporcionar mecanismes de suport als pares i
13
Segons aquesta recomanació, la finalitat d’aquest suport és promoure les
relacions positives entre els progenitors i els fills i les filles, fonamentades en l’exercici de la responsabilitat parental per a garantir el drets dels menors dins
la família i optimitzar el desenvolupament potencial del menor i el seu benestar.
Aquesta recomanació planteja que la parentalitat és una responsabilitat
compartida i, per tant, suposa una evolució cap a una concepció més social. Aquesta responsabilitat compartida implica trobar l’equilibri entre les responsabilitats individuals, estatals i comunitàries. Per tant, s’entén que la
criança dels infants és un aspecte que involucra totes les persones de la
comunitat.
La filosofia preventiva i de promoció de la salut d’aquest TFG està alineada
amb aquesta concepció que implica la necessitat de dotar d’eines als
progenitors per tal que puguin ser autònoms i es desenvolupin adequadament, en comptes d’haver d’intervenir amb posterioritat, quan la situació ja és massa
complicada.
Considerem necessari establir intervencions i/o programes educatius familiars,
per emfatitzar les pràctiques de criança positives i prevenir les negatives.
Tot i la diversitat de famílies i les diferents concepcions d’entendre les responsabilitats parentals, hi ha un seguit de principis d’actuació generals sobre
els quals es sustenta l’exercici de la parentalitat positiva. Els principis de la
parentalitat positiva estan basats en evidència científica. El seu exercici es
basa en els següents principis rectors, que han d'inspirar la tasca educadora 7:
- Vincles afectius càlids, protectors i estables perquè els fills se sentin acceptats
i estimats. Això suposa l'enfortiment continuat dels vincles familiars al llarg del
desenvolupament, tot i que les maneres de manifestació de l'afecte es
modifiquin amb l'edat.
- Entorn estructurat, que proporciona un model, una guia i una supervisió
perquè els fills aprenguin les normes i els valors. Això comporta l'establiment de
rutines i hàbits en l'organització de les activitats quotidianes a partir de les quals
14
- Estimulació i suport de l'aprenentatge quotidià i escolar per fomentar la
motivació i el desenvolupament de les capacitats dels fills i les filles. Això
implica observar les característiques i les habilitats dels nens i les nenes, així
com tenir en compte els seus avenços i els seus èxits.
- Reconeixement del valor dels infants, tot mostrant interès pel seu mon,
validant les seves experiències, implicant-se en les seves preocupacions i
responent a les seves necessitats.
- Capacitació dels fills i les filles, potenciant la seva percepció que són agents
actius, competents i capaços de canviar les coses i influir sobre els altres.
- Educació sense violència, excloent tota forma de càstig físic o psicològic
degradant, per considerar que el càstig corporal és una violació del dret del
menor al respecte de la seva integritat física i de la seva dignitat humana.
2.2 Els estils educatius parentals
Entenem per estil educatiu parental 8 la forma d’actuar derivada d’uns criteris
que identifica les respostes que els adults donen als menors davant qualsevol
situació quotidiana, presa de decisió o actuació.
L’anàlisi de les pràctiques de criança té una llarga tradició en la psicologia.
Aquests estudis es centren en dues dimensions bàsiques: una relacionada amb
el to emocional de les relacions i l’altra, amb les conductes establertes per
controlar i canalitzar la conducta dels fills i les filles. En la primera dimensió es
situa el nivell de comunicació i en la segona el tipus de disciplina. I ambdues
dimensions estan relacionades.9
En aquest sentit l’estudi sobre la percepció dels estils educatius parentals en
menors pediàtrics10 analitza la interacció de diferents actituds i conductes dels
pares a l’hora d’interactuar amb l’infant, que influeix de manera directa sobre el seu comportament. Aquestes interaccions s’emmarquen dins de dues
dimensions afecte-comunicació i control-exigències que donen com a resultat
15
L’afecte i l’autoritat es mostren com els eixos clau que es posen en connexió en les relacions entre els progenitors i els seus fills i filles. L’autoritat, basada en el control i l’exigència, ens obliga a mantenir i conservar el nivell jeràrquic, i l’afecte ens ha de permetre preservar els nivells de comunicació i facilitar eines
de suport personal i emocional. Aquest binomi dona origen a diferents
pràctiques educatives, ja que la seva combinació estableix quatre tipologies d’estils parentals.
L’estil democràtic es caracteritza per pares que mantenen una relació càlida,
afectuosa i comunicativa amb els seus fills i filles i al mateix, temps són ferms i
exigents.
L’estil autoritari es distingeix per pares que no acostumen a mostrar el seu
afecte als fills i filles i tenen poc present les necessitats immediates o
interessos dels seus fills i imposen les normes.
En l’estil permissiu, els interessos i desitjos de l’infant són el centre de les interaccions i no s’estableixen normes, exigències ni control sobre la conducta
dels infants.
En l’estil negligent els pares mostren escassa implicació en les tasques de
criança i, les relacions es caracteritzen pel distanciament i la fredor.
Segons l’estudi de López-Soler et al, els infants de pares autoritaris presenten majors indicadors en els nivells d’inadaptació personal i social. En relació als infants amb progenitors democràtics s’observa una relació positiva entre l’estil
democràtic i la millor adaptació social dels fills i les filles.
Segons indica l’Observatori Català de la Família11 la infància es construeix
socialment i individualment mitjançant les seves interaccions amb els altres,
essent les relacions familiars la font més important del creixement infantil en els
primers anys de vida i ocupant una part molt important, juntament amb altres
16
2.3 Les intervencions de suport parental
Les intervencions d’educació parental poden ser d’accés universal i per tant dirigits a totes les famílies o d’accés limitat, generalment dirigits a un determinat tipus de famílies, majoritàriament en situació de risc per a l’infant per la
vulnerabilitat familiar o necessitats educatives especials. La intervenció que desenvolupa aquest TFG és d’accés universal perquè implementa unes intervencions amb l’objectiu de prevenir endarreriments o trastorns en el
desenvolupament dels infants, adolescents i joves.
Diversos estudis12 corroboren la importància de les intervencions per fomentar
les competències parentals. Aquesta necessitat de suport es justifica per la dificultat de la funció de ser pares avui en dia. Es tracta d’una tasca complexa perquè es desenvolupa en diferents nivells d’actuació, des del nivell estratègic d’organització de l’escenari educatiu fins al nivell tàctic d’actuacions concretes.
Requereix així mateix, flexibilitat per adaptar-se a nombroses i diverses situacions quotidianes i, prendre consciència de com s’està portant a terme per
modificar-la.
Les activitats formatives amb pares i mares són un dels recursos més
importants per a fomentar la parentalitat positiva. Hem vist com el Consell d’Europa a través de la Recomanació Rec (2006)19, insta a fomentar que els
pares i les mares puguin fer un exercici adequat de les seves funcions
parentals. I, no és una tasca fàcil. Ningú neix sabent fer de mare o de pare i
menys en una societat canviant com la nostra. Aquest TFG defensa que
promoure que tots els pares i mares estiguin ben formats és un objectiu de la
Infermeria Comunitària.
Martin i Rodrigo13 consideren que les activitats formatives necessiten un gran
rigor científic i d’un coneixement de la pràctica amb famílies. Un programa ha
de recollir la fonamentació teòrica, els objectius, el desenvolupament de
17
Els Programes educatius per a famílies són una manera de donar suport i
potenciar la pràctica de la parentalitat positiva. Les investigacions, projectes o
programes de formació, entrenament, capacitació o orientació de pares de
diversos autors ( Rodrigo et al, 2008; Entrena i Soriano; Vila, 1998; Martínez,
2004; Martínez González, 2009; González Tornaria et al, 2012), coincideixen a destacar la importància de la realització d’aquestes experiències formatives. Algunes d’aquestes investigacions citades en plantegen l’eficàcia, d’altres,
centren la seva anàlisi en la satisfacció dels participants.14
2.4 Guíes per a la parentalitat Positiva
A nivell estatal existeixen diversos Programes per atendre la criança de les famílies i de promoció de l’adequada funció parental.
Taula 1. Programes de parentalitat positiva a l’estat espanyol
Programes Implementació Dirigit a Promogut
Vivir la Adolescencia en Familia. Programa de Apoyo Psicoeducativo para promover la Convivencia Familiar. Rodrigo et al. (2010).15
Centres de dia i Serveis socials
Famílies en situació de vulnerabilitat.
Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de La Laguna
Programa-Guía para el desarrollo de competencias emocionales, educativas y parentales. Martínez-González (2009).16
Centres
educatius i serveis socials.
Programa universal.
Ministeri d’Educació, Política Social i Esports. Govern d’Espanya.
Programa de Formación y Apoyo Familiar (FAF). Hidalgo et al. (2007).17
Serveis socials. Famílies en situació de risc
psicosocial
Ajuntament de Sevilla
Crecer Felices en familia: Un programa de Apoyo Psicoeducativo para promover el desarrollo infantil. 18
Serveis socials Famílies en situació de risc
psicosocial.
Junta de Castella i Lleó
Programa de Apoyo a Madres y Padres de Adolescentes. Oliva et al. (2007).19
Centres educatius
Pares i mares adolescents
Junta d’Andalusia
Créixer en Família de la Generalitat de Catalunya.(2013)20
Programa Universal
Departament de Treball, Afers Socials i Família. Generalitat de Catalunya.
La educación parental como recurso psicoeducativo para promover la parentalidad positiva. 2010 21
Serveis Socials Programa Universal
18
Predominen els programes dirigits específicament a famílies en situació de vulnerabilitat o de risc psicosocial. La majoria dels Programes s’implementen des de Serveis socials. Encara son escassos els programes d’educació
parental basats en la prevenció i en la promoció.
Ens centrem en els tres programes de caràcter universal: Créixer en Família de
la Generalitat de Catalunya, La educación parental como recurso psicoeducativo para promover la parentalidad positiva del Ministeri de Sanitat i Política social i El Programa-Guía para el desarrollo de competencias emocionales, educativas y parentales del Ministeri d’Educació, Política Social i
Esports.
Programa “Créixer en família”. Departament de Treball, Afers Socials i
Família. Generalitat de Catalunya. 2013
L’objectiu del Programa és fomentar la confiança i les capacitats educatives,
facilitar xarxa de suport social i potenciar la parentalitat positiva.
Les diferents Guies de Créixer en família mantenen la mateixa estructura,
organització dels continguts i temes a tractar, encara que amb especificitats en funció de l’etapa evolutiva.
El programa Créixer en família ofereix espais de suport, virtuals i presencials,
als pares i mares interessats a conèixer aspectes que puguin influir de forma
positiva en la cura, l'educació i el desenvolupament dels fills i filles,
convidant-los a reflexionar i a compartir les seves experiències amb altres famílies. Així
mateix ha publicat cinc Guies didàctiques22,23,24,25,26amb recursos per a les
persones dinamitzadores de programes.
Créixer en família també ofereix en línia un calaix de recursos27 amb eines per
aplicar la parentalitat positiva, organitzats per edats i àmbits temàtics (ser pares
i mares, afecte i comunicació, salut i cura, hàbits i conductes, joc i
aprenentatge, noves tecnologies, lleure i entorn i xarxes de suport). El web
també està pensat perquè esdevingui un punt de trobada virtual i participatiu
19
Els temes prioritaris que desenvolupen aquestes Guies són:
1. El tracte: estimar i educar
• Les relacions pares/ fills
• L’afecte
• El respecte
• La confiança
• L’ autonomia
• L’autoritat
2. Reptes quotidians: conviure en família
• Superació dels conflictes.
• Les responsabilitats personals
• La comunicació
• L’assertivitat i capacitat d’escolta activa
• Rols familiars
• Aprenentatge de responsabilitats quotidianes
3. Créixer dins i fora de casa.
• El joc a casa i a l’escola
• El joc com a potenciador de la socialització
• El lleure, l’escola i l’entorn
• Hàbits: control d’esfínters, cura, alimentació, son i perills potencials
Programa “La educación parental como recurso psicoeducativo para
promover la Parentalidad Positiva”. Ministeri de Sanitat, política social i
igualtat. Govern d’Espanya. 2010
L’objectiu del document és definir i caracteritzar l'educació parental com a
recurs psicoeducatiu des de la perspectiva dels serveis socials. En segon lloc,
descriure els programes d'educació parental establint els objectius, metodologia
i continguts que s'hi han de desenvolupar. En tercer lloc, identificar les
competències parentals i les capacitats de resiliència familiars i parentals que
aquests programes han de promoure per afavorir la parentalitat positiva.
Finalment, definir els criteris de qualitat que han de regir el desenvolupament
20
Es presenten alguns criteris de competència parental:
Educativa
• Calidesa i afecte en les relacions i reconeixement dels èxits evolutius.
• Control i supervisió del comportament infantil gràcies a la comunicació i foment de la confiança.
• Estimulació i suport a l'aprenentatge.
• Adaptabilitat a les característiques dels nens i les nenes.
• Utilitzar diferents formats de comunicació per als missatges parentals, argumentació, diàleg i instruccions.
Agència parental
• Autoeficàcia parental: percepció de les pròpies capacitats per dur a terme el paper de pares.
• Control intern: percepció que es té control sobre les seves vides i capacitat de canviar el que passa al seu voltant que hagi de ser canviat.
• Acord entre la parella.
• Percepció ajustada del rol parental: es té una idea realista que la tasca de ser pares implica esforç, temps i dedicació.
• Satisfacció en la tasca de ser pares i mares.
Autonomia personal i recerca de suport social
• Implicació en la tasca educativa.
• Responsabilitat davant el benestar de l'infant.
• Visió positiva de l'infant i de la família.
• Identificar i utilitzar els recursos per cobrir les necessitats com a pares i com a adults.
Desenvolupament personal
• Control dels impulsos • Assertivitat
• Autoestima • Habilitats socials • Regulació emocional
• Estratègies d'afrontament davant situacions d'estrès • Resolució de conflictes interpersonals
• Capacitat per respondre a múltiples tasques i reptes. • Planificació i projecte de vida
Programa “Guía para el desarrollo de competencias emocionales,
educativas y parentales”. Ministeri de Sanitat i Política Social. Govern
d’Espanya. 2009
El Programa-Guia s'ofereix com a recurs per ser utilitzat per professionals titulats en orientació i intervenció educativa o per a d’altres titulats afins a
aquesta disciplina.
L’objectiu és facilitar que els pares i mares o altres adults amb responsabilitats
educatives familiars adquireixin estratègies personals, emocionals i educatives
21
dinàmica de convivència familiar positiva i en el desenvolupament de models
parentals adequats per als nens i joves.
Amb això s'espera que les famílies puguin prevenir i afrontar de manera
constructiva els seus problemes i conflictes quotidians.
Els continguts es classifiquen en sis dimensions o mòduls que porten associats
un conjunt d'estratègies transversals bàsiques i fonamentals per a l'adquisició
de valors i competències emocionals i educatives:
• Informació sobre les característiques evolutives dels menors.
• Habilitats cognitives, de relaxació i d'autoregulació emocional.
• Autoestima i assertivitat en el desenvolupament de la funció parental.
• Comunicació assertiva: hàbits i habilitats d'escolta i d'expressió verbal.
• Estratègies de resolució de problemes i de negociació.
22
Capítol 3: Objectius
Aquest TFG parteix de la següent hipòtesi: “A partir de les necessitats
detectades és necessari implementar propostes formatives dirigides als professionals d’Atenció Primària per donar suport als pares i mares en la criança dels fills i filles entre 0 i 18 anys”.
Aquesta hipòtesi inicial es basa en la constatació de la dificultat i complexitat d’exercir la parentalitat a la societat actual. Per donar forma de recerca científica a aquesta hipòtesi s’ha partit de l’estudi sobre la percepció de la
població amb fills i filles fins a 18 anys.
El concepte de la parentalitat positiva desenvolupat en el marc teòric implica la
necessitat de proporcionar mecanismes de suport als pares i mares per poder
desenvolupar les seves responsabilitats de criança.
La pregunta d’investigació “Quines necessitats de suport a la criança dels fills i les filles tenen els pares i les mares?” es pot abordar a partir de l’anàlisi del
Qüestionari i delimita la recerca.
A partir d’aquesta hipòtesi inicial s’estableixen dos objectius prioritaris de la
recerca:
1.- Identificar les necessitats prioritàries de suport a la criança de la població
amb fills o filles fins a 18 anys.
2.- Elaborar una activitat formativa dirigida a professionals d’Atenció Primària.
Amb aquesta formació, els professionals podran portar a terme intervencions dirigides a donar suport a les famílies i acompanyar les famílies en l’exercici de
23
El segon objectiu plantejat es sustenta en la Recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa de 2006 segons la qual la parentalitat és una responsabilitat compartida i la criança dels infants involucra -entre d’altres
24
Capítol 4: Materials i mètodes
4.1. Tipus d’estudi i disseny proposat
En primer lloc, s’han formulat les necessitats prioritàries per a un desenvolupament saludable d’infants, adolescents i joves. Les necessitats s’han especificat per etapes de 0 a 3 anys, de 3 a 6 anys, de 6 a 12 anys, de 12
a 16 anys i de 16 a 18 anys.
A partir de l’establiment de necessitats per a cadascuna de les etapes evolutives, s’ha elaborat un qüestionari dirigit a pares i mares. L’objectiu del
Qüestionari és detectar les necessitats prioritàries de suport a la criança.
L’anàlisi de necessitats de suport a la criança detectades hauria de permetre confirmar la necessitat d’elaborar una proposta d’activitat formativa dirigida als professionals de centres d’Atenció Primària.
4. 2 Descripció de la població a la qual es dirigeix
L’estudi es dirigeix a la població amb fills i filles fins a 18 anys.
4.3. Materials i instruments necessaris per a la realització de l’estudi
L’estudi s’ha realitzat a partir d’una mostra seleccionada que correspon a 186
famílies amb fills o filles fins a 18 anys que formen part dels Agrupaments
Escolta i Guia de les poblacions de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de
Cervelló. La passació dels qüestionaris es va realitzar durant el mes de gener
de 2018.
Establiment de necessitats
25
Les habilitats que s’especifiquen són indicatives i punts de referència sobre el desenvolupament i l’aprenentatge. L’assoliment de les capacitats ve
determinada per les característiques de cada infant i de la qualitat de l’acompanyament dels pares, mares i altres persones cuidadores.
Necessitats Infants 0 – 3 anys
Necessitats fisiològiques:
• Dormir un nombre suficient d'hores.
• Prendre una alimentació equilibrada.
• Disposar d’un ambient net que asseguri uns hàbits adequats d'higiene.
• Assegurar el major confort possible. Necessitats psicomotrius:
• Realitzar jocs de moviment i descobriment en espais segurs. Necessitats d’autonomia personal:
• Participar activament en les activitats per al seu benestar físic.
• Progressivament voler, intentar i fer un mateix allò que li concerneix i pot fer sol: reclamar l’aliment i aprendre a dormir sol.
Necessitats de socialització:
• Descobrir nous ambients i noves persones.
Necessitats cognitives:
• Tenir experiències noves.
• Observar, descobrir, investigar i manipular.
• Desenvolupar la imaginació i la creativitat. Necessitats afectives:
• Desenvolupar-se en un ambient de seguretat i confiança.
• Demanar i compartir afecte.
• Expressar sentiments i emocions propis (felicitat, tristor, ràbia).
• Que en el seu entorn hi hagi criteris educatius clars i ferms. Necessitats de comunicació
• Comunicar-se i expressar-se: de la comunicació gestual a la parla.
• Expressar necessitats i desitjos.
26
Necessitats Infants 3 – 6 anys
Necessitats fisiològiques:
• Dormir un nombre suficient d'hores.
• Prendre una alimentació equilibrada.
• Disposar d’un ambient net que asseguri uns hàbits adequats d'higiene.
• Assegurar el major confort possible. Necessitats motrius:
• Realitzar activitat física: córrer i saltar.
• Tenir autocontrol.
Necessitats d’autonomia i hàbits personals:
• Tenir autonomia per col·laborar en grup.
• Tenir responsabilitats sobre alguns objectes personals.
• Col·laborar en la cura personal: rentar-se vestir-se, banyar-se, vestir-se.
• Alimentació: tastar nous plats i mastegar.
• Assolir hàbits i rutines de dormir.
• Conèixer alguns perills potencials com els semàfors i que no tot es pot tocar.
Necessitats de socialització:
• Acceptar el respecte i l’autoritat.
• Acceptar normes de convivència: casa i escola.
• Limitar l’ús de tecnologies: TV, ordinador. Necessitats cognitives:
• Aprendre jugant.
• Realitzar joc simbòlic.
Necessitats afectives i de relació:
• Sentir-se estimat.
• Voler amics.
• Expressar emocions pròpies.
Necessitats de comunicació:
• Parlar i preguntar molt.
27
Necessitats Infants 6 – 12 anys
Necessitats motrius:
• Realitzar activitat física.
• Gaudir dels jocs motrius de grup.
• Controlar la impulsivitat.
Necessitats d’autonomia i hàbits personals:
• Prendre algunes decisions pròpies.
• Tenir responsabilitats i assumir-les.
• Tenir cura bàsica de si mateix.
• Estar proveït duna alimentació saludable: acceptar diversitat d’aliments i consum moderat d’alguns productes.
• Comprendre que cal dormir per descansar. Anar a dormir autònomament
• Evitar els perills i aprendre a protegir-se. Necessitats de socialització:
• Utilitzar habilitats socials bàsiques.
• Tenir amics i compartir aficions.
• Col·laborar amb altres companys/es.
• Acceptar normes de convivència: casa i escola.
• Buscar estratègies de resolució del conflicte.
• Acceptar la limitació en l’ús de tecnologies i xarxes socials. Necessitats cognitives:
• Saber autogestionar les tasques escolars.
• Realitzar joc simbòlic elaborat i jocs de regles.
• Valorar l’esforç.
Necessitats afectives i de relació:
• Tenir aprovació dels iguals: els amics.
• Tenir aprovació social.
• Expressar emocions pròpies i interessar-se pels sentiments dels altres. Necessitats de comunicació:
• Aprendre a dialogar.
28
Necessitats adolescents 12-16 anys
Els adolescents posen molta carrega afectiva en tot allò que pensen i diuen. El
seu pensament està tenyit pels seus sentiments. Les emocions dominen la
seva vida.
Necessitats motrius /físiques:
• Conèixer els canvis biològics que es produeixen a partir de la pubertat: canvis hormonals. Els canvis físics que el fan sentir insegur.
• Realitzar activitat física.
Necessitats d’autonomia i hàbits personals:
• Reconèixer-se com a individu únic i irrepetible.
• Disposar d’un espai i autonomia personal.
• Mostrar un gran desig d’independència i llibertat.
• Trobar el seu propi camí i diferenciar-se del pare i la mare.
• Sentir-se responsable per prendre decisions i conèixer els propis límits.
• Ser conscient de la necessitat d’alimentar-se amb un cert ordre.
• Autocontrolar les hores de descans nocturn.
• Despertar-se de manera autònoma i controlar el temps per preparar-se.
• Comprendre que hi ha d’haver pautes d’higiene per garantir la salut.
• Apreciar les normes i regulacions familiars.
• Tenir i assumir les responsabilitats domèstiques.
• Ser responsable en l’àmbit escolar. Necessitats de socialització:
• Establir relacions i vincles amb el grup d’iguals.
• Descobrir la intimitat.
• Tenir límits clars i definits.
• Entendre i acceptar l’autoritat.
• Desenvolupar habilitats socials i començar a comprendre les complexitats de la competitivitat i la cooperació entre iguals.
• Aprendre a solucionar conflictes.
29
Necessitats cognitives:
• Formular i comprovar teories o hipòtesis sobre els problemes que tracta
de resoldre.
• Iniciar-se en el raonament abstracte i desenvolupar les capacitats cognitives per a poder pensar amb conceptes o idees.
• Valorar l’esforç.
Necessitats afectives i de relació:
• Aprendre a controlar els canvis d’humor bruscos i sobtats i controlar els
seus impulsos i sentiments.
• Reconèixer-se així mateix i el què li succeeix.
• Comprendre les dimensions de la sexualitat humana en relació amb l’afectivitat, la comunicació, el plaer i, quan sigui el cas, la reproducció.
• Saber detectar les necessitats de la família i contribuir al benestar de tots els membres.
Necessitats de comunicació:
• Aprendre a ser assertiu en la relació entre iguals.
• Aportar la visió personal a una situació, participant-hi activament.
• Conèixer i mostrar respecte per les diferents maneres de pensar.
• Desenvolupar la intimitat en les seves relacions socials.
• Fer-se responsable de les pròpies decisions i acceptar les imposades per la situació.
30
Necessitats joves 16- 18 anys
Cada cop es considera i el consideren més una persona adulta, però encara té
accions i reflexions de persona en etapa de creixement. Augmenta la capacitat
reflexiva, malgrat que els seus raonaments estan mancats de fonaments
teòrics. Es desenvolupa la capacitat intel·lectual que els permet raonar sobre
idees generals i abstractes, i no solament sobre fets concrets i determinats
Necessitats motrius /físiques:
• Tenir seguretat en el canvis biològics produïts. Necessitats d’autonomia, hàbits personals:
• Disposar del seu espai personal i de la seva autonomia.
• Buscar el seu propi camí d’independència i llibertat.
• Sentir-se responsable per prendre decisions.
• Conèixer i acceptar la necessitat d’establir una dieta equilibrada per
evitar problemes de salut associats.
• Tenir autocontrol de les hores de descans nocturn, tot i els canvis físics i hormonals que dificulten el seu cicle de son.
• Seguir les pautes d’higiene que garanteixin un bon estat de salut, tant en la cura del cos com la dels espais comuns.
• Tenir i assumir les responsabilitats domèstiques.
• Ser responsable en l’àmbit formatiu i ocupacional. Necessitats de socialització:
• Tenir preocupació pels altres. Crear vincles d’amistat estables i duradors.
• Mantenir la importància del grup d’iguals atorgant-li un lloc no exclusiu.
• Desenvolupar competències socials.
• Establir vincles personals i afectius que li proporcionin i li consolidin la seguretat emocional.
• Saber apreciar i acceptar les normes i regulacions familiars.
• Preveure una situació conflictiva i tenir mecanismes per evitar-la.
• Tenir capacitat empàtica amb l’altra persona per mediar i negociar.
31 • Saber preservar la seva intimitat en les seves relacions socials.
• Ser responsable de les seves decisions i acceptar les imposades per la situació.
• Assumir la limitació en l’ús de tecnologies i xarxes socials. Necessitats cognitives:
• Saber seleccionar, organitzar i utilitzar de forma activa les moltes informacions que es reben.
• Aprendre a formular hipòtesi i buscar l’explicació o les explicacions del que està succeint.
• Construir un pensament abstracte. Necessitats afectives i de relació:
• Augmentar gradualment l’estabilitat emocional i disminuir els conflictes amb els progenitors.
• Valorar l’afectivitat com un aspecte fonamental de les relacions sexuals.
• Conèixer i mostrar respecte per la varietat de les conductes sexuals humanes.
• Detectar i comprendre les necessitats de l’entorn familiar i contribuir al benestar de tots els seus membres.
• Establir vincles personals i afectius que li proporcionin i li consolidin la seguretat emocional.
Necessitats de comunicació:
• Ser assertiu en les relacions amb el seu grup d’iguals.
• Aportar la visió personal a una situació participant-hi activament.
• Mostrar respecte per les diferents maneres de pensar.
32
Capítol 5: Resultats
L’anàlisi de les dades
L’índex de resposta ha estat molt alt. Dels 200 qüestionaris distribuïts vam
obtenir un índex de 93% de resposta. La mostra inicial de 200 qüestionaris ens
permet fer un estudi sobre una mostra de 186 qüestionaris que analitzen les
necessitats de suport en la criança de 317 infants, adolescents o joves.
Població estudiada Figura 1. Nombre de fills/es per família
La mostra de 186 qüestionaris correspon a
186 progenitors. Per cada família només ha
respost un dels progenitors. 115 famílies tenen més d’un fill o filla. Cap de les famílies
enquestades té quatre o més fills o filles.
El 53% de les famílies tenen 2 fills/es (99), el 38% en té 1 fill/a (71) i el 9%
tenen tres fills/es (16).
Figura 2. Distribució per edats de la mostra
La mostra treballada té la
següent distribució per edats:
24 infants de 0-3 anys, 39 de
3-6 anys, 140 de 3-6 -12 anys, 93
adolescents de 12-16 anys i 21
joves de 16-18 anys. A través dels qüestionaris s’ha recollit
majoritàriament les necessitats d’ajuda per a la criança sobre els infants entre 6 i 12 anys (44,16%) i sobre
33
Figura 3. Respostes per sexe del progenitor
En la població treballada no hi ha diferències
significatives entre el volum de respostes obtingudes entre progenitors d’un o altre sexe. S’ha obtingut 107
respostes de mares i 79 de pares.
Figura 4. Distribució del sexe del progenitor per grup d’edat dels fills/es
En la franja de 0-3 anys s’han
obtingut respostes procedents
majoritàriament de mares. El
75% de les respostes són de dones i el 25 % d’homes. A la resta de franges d’edat no
hem trobat diferències
significatives entre el volum
de respostes de mares i de pares: el 69,23% de respostes de dones i el 30,77% de respostes d’homes amb fill/es entre 3 i 6 anys, el 60% de dones i el 40% d’homes a la franja d’edat entre 6 i 12 anys, el 43% de dones i el 57% d’homes amb fills/filles adolescents entre 12 i 16 anys i, el 42,86% de dones i el 57,14 % d’homes amb fills i filles entre 16 i 18 anys.
Figura 5. Distribució d’edat dels progenitors de la mostra
A la distribució de les edats
dels progenitors que responen el qüestionari no s’ha trobat
cap progenitor/a menor de 30
anys ni major de 60 anys.
Majoritàriament, les respostes
corresponen a pares i mares
entre 40 i 49 anys (73%). El
22% correspon a pares i mares entre 30 i 39 anys i el 5 % correspon a pares i
mares entre 50 i 59 anys.
34
Per últim, en l’anàlisi de la població de la mostra no s’han identificat diferències significatives entre les necessitats d’ajuda expressades pels pares i les expressades per les mares. Així, l’anàlisi exposat no diferencia les necessitats
prioritàries en funció del sexe del progenitor que respon el qüestionari.
Necessitat d’ajuda per a la criança del total de les 24 respostes sobre
infants de 0 a 3 anys
Taula 2. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles entre 0 i 3 anys
Grau de necessitats 0 – 3 anys
0 1 2 3 4 5
Diferenciar entre estimar i/o consentir 24 0 0 0 0 0
Pautes a l’hora d’anar a dormir 0 0 4 10 7 3
Treballar estones de separació mare/pare infant 2 8 7 7 0 0
Alletament i alimentació 0 3 6 7 5 3
Hàbits de menjar 0 16 6 1 1 0
Control d’esfínters 3 5 4 6 6 0
Suport i regulació emocional 15 7 1 1 0 0
El desenvolupament llenguatge 1 8 14 0 0 1
El joc com a eina educativa 12 1 5 6 0 0
Conèixer necessitats evolutives de l’etapa 0 -3 anys 0 0 4 9 9 2
La taula 2 mostra la totalitat de respostes sobre infants de 0 a 3 anys. Identifica el grau de necessitat establert per cada pare o mare a cadascuna de les preguntes del qüestionari. El color verd indica els majors graus de preocupació.
35
Per a establir la priorització de les necessitats hem establert el següent criteri:
hem identificat com a necessitat prioritària les respostes en què la suma dels graus 3, 4 i 5 representa més del 40% del total de les respostes. A partir d’ara,
quan ens referim a preocupació prioritària estem indicant la qüestió o tema que
ha obtingut més del 40% de respostes dels graus 3, 4 o 5 al qüestionari.
Les preocupacions prioritàries sobre els fills/es de 0-3 anys estan relacionades amb les necessitats bàsiques del nadó i l’infant. 20 de les 24 respostes
consideren una necessitat conèixer les pautes a l’hora d’anar a dormir i les
necessitats evolutives. Així mateix observem que 15 dels 24 progenitors consideren l’alletament i l’alimentació una preocupació cabdal i la meitat (12) valora necessitat de suport en l’establiment del control d’esfínters.
Figura 7. Identificació necessitats prioritàries dels 0 als 3 anys
Si ens fixem en les
puntuacions 3, 4 i 5 que
representen una major
necessitat de suport a la
criança, identifiquem
quatre preocupacions
principals. Observem que les pautes a l’hora
de dormir (83,33%),
conèixer les pautes
evolutives (83,33%), l’alletament i l’alimentació (62,50%) i control d’esfínters (50,00%) són els temes més valorats com a necessitats d’ajuda en la criança.
A la banda baixa de les necessitats prioritàries (és a dir menys d’un 40% de les
respostes les consideren com a preocupació de grau 3, 4 o 5) per a les edats
de 0 a 3 anys trobem: diferenciar entre estimar i consentir, 0%; suport i
regulació emocional i el desenvolupament del llenguatge, 4,17%; els hàbits de
menjar, 8,33%; el joc com a eina educativa, 25% i separació pare/mare- infant,
36
Necessitat d’ajuda per a la criança del total de les 39 respostes sobre
infants de 3 a 6 anys
Taula 3. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles entre 3 i 6 anys
Grau de necessitats 3 – 6 anys
0 1 2 3 4 5
Diferenciar entre estimar i/o consentir 9 11 12 4 3 0
Pautes a l’hora de dormir. Dormir sol/a 2 3 3 11 10 10
Afavorir autonomia 4 13 15 4 3 0
Posar límits i pautes clares i coherents 9 11 12 4 3 0
Treballar estones de separació mare/pare-infant. 4 12 10 7 3 3 Decidir entre seguretat de dependència i el risc d’autonomia. 12 10 10 4 3 0
Suport i regulació emocional 4 7 10 8 4 6
Hàbits de menjar 0 2 6 9 12 10
Control d’esfínters 7 6 14 8 4 0
Responsabilitats a casa 3 13 10 7 3 3
Desenvolupament llenguatge. 4 8 9 8 6 4
Joc com a eina educativa 4 13 15 4 3 0
Conèixer necessitats evolutives 0 0 8 15 14 2
La taula 3 mostra el grau de necessitat establert per cada pare o mare a les diferents preguntes del qüestionari. El color verd indica els majors graus de preocupació.
Figura 8. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles entre 3 i 6 anys
37
sobre 39 progenitors s’identifiquen amb una preocupació de grau 3, 4 o 5. Pels
pares i mares amb infants de 3 a 6 anys es mantenen les preocupacions en
relació les necessitats bàsiques ( dormir i hàbits de menjar) i la necessitat de
conèixer les necessitats evolutives. Apareixen dues noves preocupacions en relació a l’etapa anterior, el desenvolupament del llenguatge i el suport i
regulació emocional, 19 progenitors dels 39 ho consideren una preocupació de
grau 3, 4 o 5.
Figura 9. Identificació necessitats prioritàries dels 3 als 6 anys
L’anàlisi de les prioritats de
suport a la criança de la
població amb fills/es de 3 a
6 anys (graus 3, 4 i 5), ens
mostra cinc preocupacions
prioritàries.
Les pautes a l’hora de
dormir (79,49%), els hàbits
de menjar (79,49%) i
conèixer les pautes evolutives (79,49%) són els temes més valorats com a
necessitats d’ajuda en la criança. El segueixen el suport i la regulació
emocional i el desenvolupament del llenguatge amb un 46,15% cadascuna d’elles.
Les qüestions menys identificades com a necessitats de suport a la criança són amb un 17,95: diferenciar entre estimar i/o consentir, afavorir l’autonomia,
establir límits i pautes, decidir entre la seguretat de la dependència i el risc d’autonomia i el joc com eina educativa. Treballar estones de separació
mare-pare/infant i els rols i responsabilitats a casa, representen el 33%. El control d’esfínters que era una preocupació prioritària (50%) a l’etapa anterior, es situa
38
Necessitat d’ajuda per a la criança del total de les 140 respostes sobre
infants de 6 a 12 anys
Taula 4. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles entre 6 i 12 anys
Grau de necessitats 6 - 12 anys
0 1 2 3 4 5
Guiar el seu procés d’aprenentatge 33 34 37 20 15 1
Ajudar-lo a ser autònom. Impulsar autonomia 32 41 28 24 13 2
Posar límits: establir pautes clares i coherents 8 28 32 37 23 12
Pautes a l’hora de dormir 22 38 37 20 14 9
Saber mantenir l’autoritat 21 30 37 24 22 6
Decidir entre seguretat de la dependència i risc d’autonomia 28 37 30 19 17 9 Establir hàbits d’alimentació. 16 41 50 18 12 3
Suport i regulació emocional 30 34 37 22 15 2
Gestió positiva dels conflictes 6 28 36 38 23 9
Entendre la importància del joc com a eina educativa 13 35 47 29 14 2
Comunicació pares – fills 11 30 36 26 21 16
Responsabilització activitats i tasques quotidianes 22 38 37 20 14 9
Conèixer necessitats evolutives de l’etapa 6-12 anys 33 34 37 20 15 1
La taula 4 recull totes les respostes obtingudes pels pares i mares amb infants entre 6 i 12 anys. Identifica el grau de necessitat establert per cada pare o mare a cadascuna de les preguntes del qüestionari. El color verd indica els majors graus de preocupació.
Figura 10. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles entre 6 i 12 anys
En aquesta etapa es distingeixen tres preocupacions principals. Destaquen
com a preocupacions prioritàries la necessitat de posar límits i establir pautes
39
comunicació pares- fills/es (45,00%). Aquest fet representa que la necessitat de posar límits i establir pautes clares i coherents s’identifica amb un 51,43%, la
gestió positiva del conflictes amb un 50,00%, i la comunicació pares - fills/es
amb un 45%.
Figura 11. Identificació necessitats prioritàries dels 6 als 12 anys
Les preocupacions a l’hora d’anar a dormir, l’alimentació i
conèixer les necessitats
evolutives ja no es presenten
com una necessitat prioritària.
Aquestes tres qüestions es van identificar a l’etapa
anterior amb un 79,49%. Per
a la població amb fills/es entre 6 i 12 anys, les pautes a l’hora d’anar a dormir s’identifiquen amb un
30,71%, els hàbits en l’alimentació amb un 23,57% i conèixer les pautes
evolutives amb un 25,71%.
A la banda baixa de menor preocupació s’ha identificat guiar el procés d’aprenentatge dels infants amb un 25,71%, impulsar l’autonomia i el suport i
la regulació emocional amb un 27,86%, la responsabilització de les activitats i
tasques quotidianes amb un 30,71%, decidir entre la seguretat de la dependència i el risc d’autonomia i el joc com a eina educativa amb un amb un
32,14%.
Destaquem la consolidació de les preocupacions iniciades en l’etapa de 3 a 6
anys relacionades amb el suport i la regulació emocional: posar límits i establir
pautes clares i coherents, la gestió positiva del conflictes i la comunicació pares
- fills/es. En el mateix sentit volem esmentar que tot i que no arriba al 40% de respostes com a necessitat prioritària, la preocupació per mantenir l’autoritat es
situa molt a prop amb un 37,14% de respostes que identifiquen aquest
40
L’anàlisi de les dades ens informa que per als progenitors amb fills i filles entre
6 i 12 anys les necessitats prioritàries estan vinculades amb la gestió dels
conflictes i la comunicació.
Necessitat d’ajuda per a la criança del total de les 93 respostes sobre joves de 12 a 16 anys
Taula 5. Identificació de les necessitats de la població amb fills/filles entre 12 i 16 anys
Grau de necessitats 12 – 16 anys
0 1 2 3 4 5
Responsabilitat i autonomia personal 4 33 26 12 12 6
Responsabilitats tasques domèstiques i familiars 10 24 21 13 16 9
Responsabilitat alimentació saludable 13 27 20 12 13 8
Posar límits: pautes clares i coherents 4 11 12 24 23 19
Responsabilitat higiene personal 12 24 27 11 10 9
Saber mantenir l’autoritat: límits i normes 8 8 14 13 32 18
Responsabilitat i gestió de les tasques escolars 9 20 27 12 13 12
Criteris d’ús de tecnologies i xarxes socials 7 8 16 22 22 18
Relacions emocionals, afectives i sexuals. Conductes de
risc 10 24 21 13 16 9
Suport i regulació emocional. Autoestima 9 20 26 14 12 12
Gestió i resolució de conflictes, control d’impulsos 8 8 14 13 30 20
Comunicació i diàleg 13 21 22 12 13 12
Hàbits de benestar i salut: tabac i altres substàncies (drogues) 13 21 22 12 13 12
Conèixer necessitats evolutives de l ‘etapa 12-16 anys 12 21 20 13 17 10
La taula 5 identifica totes les respostes obtingudes dels pares i mares amb adolescents entre 12 i 16 anys. Mostra el grau de necessitat establert per cada pare o mare a cadascuna de les preguntes del qüestionari. El color verd indica els majors graus de preocupació.
41
En aquesta etapa observem un augment significatiu de preocupacions per part
de les famílies. L’adolescència es mostra com una etapa evolutiva amb
necessitat de suport a la criança. Trobem vuit indicadors per sobre del 40% de
respostes en grau 3, 4 o 5. Observem que 66 dels 93 progenitors necessita suport per a l’establiment de límits i normes. Saber mantenir l’autoritat i gestionar els conflictes amoïna 63 famílies. Controlar l’ús de les tecnologies
emergeix com a preocupació en 62 pares o mares. 38 enquestats situen també
com a necessitat prioritària tenir suport per al suport i regulació emocional, per
a afrontar les relacions afectives i sexuals dels adolescents i per entomar les
responsabilitats envers les tasques domestiques i familiars.
Figura 13. Identificació necessitats prioritàries dels 12 als 16 anys.
En aquesta franja d’edat
augmenta la necessitat de
posar límits i establir pautes
clares i coherents. Passa del
51,43% al 70,97%. Saber mantenir l’autoritat i la gestió dels conflictes s’estableixen
com a segones preocupacions prioritàries amb un 66,74%. Es detecta una nova preocupació: els criteris d’ús
de les tecnologies i les xarxes socials amb un 66,67% . La responsabilitat en
les tasques domèstiques i familiars, les relacions afectives i sexuals i el suport i
regulació emocional es consideren en un 40,86% com a preocupacions prioritàries. La necessitat de conèixer les necessitats evolutives s’identifica en
un 43,01 com a preocupació cabdal.
La figura 13 ens mostra el creixement de necessitats de suport a la criança en
aquesta etapa. Trobem poques respostes a la banda baixa. Un percentatge
