• No se han encontrado resultados

Acta 27 de març de 2012 Grup de treball PAM 2012-2015

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Acta 27 de març de 2012 Grup de treball PAM 2012-2015"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

1

ACTA COMISSIÓ DE TREBALL PAM: Cinquena reunió

Data: 27 de març de 2012 Hora: 18.30-21.00h

Lloc: Novena Planta, Sales Consell de ciutat, Passeig de Sant Joan, Ajuntament de Barcelona

Persones assistents

Institucions Més Significatives de la Ciutat:

Sr. Pau Gonzalez (Consell de la Joventut de Barcelona- Vicepresident Consell de Ciutat) Sr Alejandro Goñi ( PIMEC comerç- Vicepresident Consell de Ciutat)

Sr Miquel Aragón ( Consell d’ Associacions de Barcelona) Sra. Victòria Miquel ( Consell d’ Associacions de Barcelona)

Consells sectorials :

Sr .Enric Frances ( Consell d’ Associacions de Barcelona) Sra Neus Aragonés ( consell de defensa dels animals Antoni Navarro ( Consell de la Gent gran)

Fitxer general d’ entitats.

Enric Canet ( Fitxer general d’ entitats- Casal d’infants per l’ acció social als barris) Persones d’Especial Rellevància Ciutadana:

Enric Estrenjer Mortes

Elisenda Rius ( persona d’ especial Rellevància)

Registre Ciutadà: Emilio Ruiz Mercedes Cerdà

Carlos Aledo ( registre ciutadà)

Berta Clemente, Secretaria del Consell de Ciutat Orland Blasco, Tècnic del Consell de Ciutat

(2)

2 S’ excusen:

Lluis Vendrell ( institucions significatives- Cambra de comerç)

Miquel Angels Essomba ( Fitxer general d’ entitats- centre unesco Catalunya) Eduard Thió ( Unitat per Barcelona)

Ignasi Parody ( Especial Rellevància) Marta Galceran ( registre ciutadà)

Sr. Vicenç Tarrats (Comissions Obreres) Roser Vallhonesta ( Consell Ciutadà d’ Horta)

Documentació lliurada:

Acta de la sessió de treball anterior Les propostes al PAM de CAB

Informe valoratiu del PAM aprovat al plenari del 12 de desembre del 2011.

S’inicia la reunió amb l’aprovació de l’acta corresponent a l’anterior sessió de treball de PAM incorporant les següents esmenes d’ADDA: a la “Creació d’un nou Centre d’Acollida d’Animals de companyia” afegir que sigui dins d’aquest mandat de govern; al nou objectiu estratègic 1.9, afegir: Barcelona ciutat amiga i respectuosa dels animals i numerar les propostes: 1.9.1 Seguiment del Protocol, 1.9.2 Control ètic dels animal urbans, i 1.9.3 Oficina de Protecció dels Animals. Al 1.9.2 incorporar fomentar l’esterilització i creació d’un Programa de tinença responsable d’animals.

Na Berta Clemente informa que es facilita còpia de les propostes que sobre el PAM ha treballat CAB i dóna compte de l’ordre del dia. S’acorda incloure totes les propostes presentades per part del CAB.

Principals aspectes tractats:

- Tot l’àmbit 5, Pressupost es considera que està mancat de lideratge polític, de concreció d’acció de govern i de relat polític. S’observa que és un apartat molt important que hauria d’incloure relat polític i no quedar-se en una descripció gerencialista i tecnòcrata de la tasca de govern.

(3)

3 Beneficiaris: 1. Persones i famílies

- 1.8.6. Garantir la convivència veïnal i preservar la cohesió social, per tal que ningú pugui ser discriminat o vegi vulnerats els seus drets fonamentals. Afegir també “animal”.

Recursos: 5. D’una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització dels resultats.

- 5.1. Gestionar en base a un pressupost executiu orientat a aconseguir

els objectius de ciutat. Es tracta d’implantar una nova forma d’elaborar el pressupost municipal que consisteix a definir prèviament els objectius de ciutat per poder dotar aquesta estratègia de recursos segons les prioritats definides. El seguiment continu dels objectius juntament amb l’execució pressupostària permetran avaluar el grau d’assoliment dels resultats desitjats.

Incorporar tant a l’objectiu de ciutat com en el redactat de principis “participar en l’elaboració dels pressupostos”. També afegir l’aclariment al text “l’execució pressupostària” “entesa com a despesa pagada”.

- Nou objectiu estratègic: 5.1.2. Participar en l’elaboració dels Pressupostos. Amb propostes d’iniciatives:

- Disseny de la metodologia per a la participació en l’elaboració del pressupost, participant en totes les fases d’elaboració i a tots els nivells territorials.

- Reserva d’inversions

- Treballar cap a pressupostos participatius

- 5.2. Garantir la capacitat d’inversió. En un entorn d’extrema dificultat per

accedir a l’endeutament, és crític dissenyar mesures encaminades a obtenir estalvi

corrent per finançar inversions. Canviar el redactat, d’entorn d’extrema dificultat a

(4)

4 5.3.1 Millorar eficiència dels serveis municipals. El Consell de Ciutat està d’acord amb l’objectiu de ciutat i amb l’objectiu estratègic però vols deixar constància que l’eficiència s’ha de preservar tot i garantint els serveis públics de qualitat.

5.4. Promoure la cultura del resultat i d’austeritat de la despesa. Aplicar rigor i austeritat en la despesa incorporant criteris de competitivitat i productivitat en la gestió, i eliminant tot allò que no respongui a objectius i resultats concrets.

L’objectiu de ciutat no concorda amb l’objectiu estratègic 5.4.1. Proximitat, austeritat, proactivitat, autoritat i productivitat. Es demana una redefinició del propi objectiu estratègic ja que en si mateix no es pot considerar un objectiu sinó un llistat de conceptes a desenvolupar. Tampoc concorda amb la proposta d’iniciativa: 1. Estratègies per aconseguir estímuls fiscals per al mecenatge, l’increment del patrocini de les activitats culturals i l’impuls de fórmules alternatives de finançament. El Consell de Ciutat voldria disposar d’informació a l’entorn del que s’entén per “formules alternatives de finançament” i considera que el mecenatge hauria d’incorporar-se en un altre àmbit del PAM.

4.7. Fomentar barris híbrids en els quals es viu i es treballa. Es demana més informació de la proposta d’iniciativa, “Redacció del planejament del Blau@Citinet.”

Objectiu 2 Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals L'Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social

2.1. Potenciar i ordenar els canals d’interacció real i efectiva entre l’Ajuntament i les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals. Apropar a les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals, les eines que facin possible una major participació, i traduir aquesta participació de forma efectiva dins l’acció política de l’Ajuntament.

(5)

5 de suport a l’associacionisme a la ciutat en els propers anys amb la implicació dels agents polítics i les associacions de la ciutat a partir del procés participatiu dut a terme durant el 2n Congrés de les Associacions de Barcelona. Aquest Pla ha d’ajudar al sector a donar resposta als temes relacionats amb:

El reconeixement de l’associacionisme El finançament de les associacions

Els locals, equipaments i espais per les associacions

Revisar i classificació per formes jurídiques del Fitxer General d'Entitats (associacions, fundacions, cooperatives, sindicats, partits polítics, així com dels sectors pels quals estan agrupats) amb l'objectiu de crear un Fitxer únic a nivell de país conjuntament amb d’altres administracions que agilitzi la relació de les associacions i administracions.

Impulsar mesures de conciliació de la vida personal, laboral i associativa mitjançant l’impuls de polítiques del temps que incloguin les associacions com actor estratègic en el Pacte del temps de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres plans. (Per exemple: Promoure un acord marc de compromis entre moviment associatiu, organitzacions patronals i sindicals per a l'impuls de clausules que permetin la participació comunitària).

Potenciar un associacionisme coordinat i organitzat fent les coordinadores associatives un dels agents de referència, interlocució i promoció del teixit associatiu tant pel que fa en temes territorials com en els sectorials.

(6)

6 2.1.5. Nou objectiu estratègic i mesures: Nou model de relació econòmica amb l’administració:

 Revisar i adequar les subvencions, concursos i concertacions a la realitat associativa i a les necessitats socials del país.

 Cercar noves formules conjuntes amb el sector associatiu per l’impuls de noves convocatòries més específiques per estructura de les associacions

 Revisar i adequar les taxes, impostos i altres despeses dels serveis públics a la realitat associativa.

 Prioritzar els convenis plurianuals i concertacions i concursos que tinguin present les clàusules socials.

 Cercar fórmules, conjuntament amb el sector per cobrir les despeses d’interessos i altres costos afegits (comissions bancàries) que comporten els retards dels seus pagaments per part de l’administració.

2.2. Apostar per un model de ciutat basat en la cooperació, implicació i coresponsabilitat entre l’Ajuntament i els diferents agents socials.

Incorporar les propostes:

- Promoure la gestió cívica com a model de gestió eficient i participativa de la societat civil organitzada. Execució d'un reglament que desenvolupi la gestió cívica a Barcelona tal com preveu la Carta Municipal i les normes reguladores de participació ciutadana.

- Definir i implementar un model d’ús de l’espai públic (carrers, places,...) que sigui homogeni a tots els districtes que tingui presents les necessitats de tots els agents implicats (ciutadania, associacions,...).

2.3.1 Nou objectiu estratègic i Algunes propostes d’iniciatives: Potenciar l’associacionisme com agent legitimat i actiu en les polítiques públiques:

(7)

7  Reconeixement del Codi Ètic de les Associacions de Barcelona com eina d'autoregulació del sector associatiu i eina de certificació davant les relacions entre associacions i administració municipal.

 Definició de la Declaració d’Entitat d’Interès Ciutadà

En substitució de Associacionisme ciutadà fort, implicat i coresponsable

Afegir proposta d’iniciativa:

- Visibilitzar i comunicar l’associacionisme entre la ciutadania utilitzant els equipaments municipals i els espais de comunicació municipal (revistes, BTV, mercats...)

2.3. Afegir proposta d’iniciativa: Generar coneixement sobre l’associacionisme i incorporar l’associacionisme com un fet social d’interès per els estudis sociològics i d’opinió dels organismes municipals (OLDP, Omnibus,...).

Butlleta i procés participatiu

Es posa de manifest de manera consensuada el desacord tant amb el procés participatiu com amb la Butlleta. Es va avinent que s’hauria d’explicar el per què del procés i de la pròpia butlleta a la ciutadania i que no s’entén la manera de respondre ni el control que es fa de les respostes. El propi document de PAM tampoc s’entén, ni per continguts ni per formats, la qual cosa dificulta encara més el propi procés. El procés participatiu s’ha vinculat en excés a l’eina de la Butlleta.

Hi ha mesures de les que ja disposa l’ajuntament per a dotar de major rigurositat el propi procés participatiu, com ara la custòdia dels DNI i de les dades personals de la ciutadania que vulgui participar.

Es va iniciar un debat sobre si l’eina de la Butlleta és necessària o no i es reforcen les valoracions que es van emetre a l’anterior Informe i que es tornaran a incorporar en el proper Dictamen.

(8)

8 Reflexions i conclusions

Al llarg de document molts són els apartats que emmalalteixen d’una manca de relat polític que deixi clar el lideratge polític del govern i que no es quedi en una línia gerencialista. A tall d’exemple, en l’apartat 5 que va referència a Pressupostos, es reclama una concreció de les aportacions polítiques a desenvolupar en la ciutat.

El Consell de Ciutat manifesta que està completament d’acord en què un objectiu de ciutat ha de ser “Millorar eficiència dels serveis municipals”, però també vols fer constar la reflexió a l’entorn que aquesta eficiència no posi en perill la qualitat dels serveis públics.

Sobre el Procés participatiu el Consell de Ciutat manifesta que s’ha perdut una oportunitat de fer un canvi i plantejar un nou model participatiu i que s’han repetit els mateixos errors del passat procés. Al Dictamen s’incorporarà les recents recomanacions que el propi Consell e Ciutat va fer a l’ajuntament en aquesta matèria.

Al procés participatiu li ha mancat el rigor i la seriositat que li pertoca i s’ha centrat en les eines (butlleta) i no en les reflexions sobre el model de participació real ha posar en marxa a la ciutat. Tan el procés participatiu com les eines per a dur-lo a terme hauria d’haver estat consensuat, validat i testat amb les entitats abans de

El Consell de Ciutat es posa a disposició per a participar en tot el procés participatiu, des de l’inici de la seva gestació, incloent per tant, definició de calendari i estructura i no incorporar-se de manera reactiva quan tant el procés com l’eina de la butlleta ja estaven decidits. Es posa de manifest per tant, la voluntat del Consell de Ciutat de ser propositiu i no únicament reactiu.

Finalment, es posa de manifest que la forma en què s’ha treballat a nivell de Districtes tant el PAM com el procés participatiu ha estat molt desigual i es demana una major homogeneïtzació per a facilitar el màxim de transparència a la ciutadania.

Referencias

Documento similar

que hasta que llegue el tiempo en que su regia planta ; | pise el hispano suelo... que hasta que el

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

Sanz (Universidad Carlos III-IUNE): "El papel de las fuentes de datos en los ranking nacionales de universidades".. Reuniones científicas 75 Los días 12 y 13 de noviembre

(Banco de España) Mancebo, Pascual (U. de Alicante) Marco, Mariluz (U. de València) Marhuenda, Francisco (U. de Alicante) Marhuenda, Joaquín (U. de Alicante) Marquerie,

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

Ciaurriz quien, durante su primer arlo de estancia en Loyola 40 , catalogó sus fondos siguiendo la división previa a la que nos hemos referido; y si esta labor fue de

En este trabajo estudiamos la obra poética en español del escritor y profesor argelino Salah Négaoui, a través de la recuperación textual y análisis de Poemas la voz, texto pu-