La qualitat de l aire a Catalunya. Anuari Resum

(1)

Secció d’Immissions Direcció General de Qualitat Ambiental Generalitat de Catalunya Diagonal 523, planta 4a, 08029 Barcelona Abril del 2016

La qualitat de l’aire

a Catalunya

Anuari 2015 - Resum

(2)

La qualitat de l’aire a Catalunya – Anuari 2015. Resum

Pròleg...3

1. Introducció...4

2. Una ullada al 2015 ...8

La XVPCA durant el 2015 ...8

La situació general ...8

Principals incidències...11

3. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants ...19

Benzè – C6H6...20

Clor – Cl2...21

Clorur d’hidrogen - HCl ...22

Diòxid de nitrogen – NO2...23

Diòxid de sofre – SO2...32

Hidrocarburs aromàtics policíclics - HAP ...33

Metalls pesants – As, Cd, Ni, Pb ...35

Monòxid de carboni - CO ...37

Ozó troposfèric – O3...38

Partícules en suspensió – PM10 i PM2.5 ...44

Sulfur d’hidrogen – H2S ...48

Annex Benzè – C6H6...2

Clor – Cl2...3

Clorur d’hidrogen - HCl...3

Diòxid de nitrogen – NO2...4

Diòxid de sofre – SO2...6

Hidrocarburs aromàtics policíclics – Benzo(a)pirè...8

Metalls pesants - As...10

Metalls pesants - Cd...11

Metalls pesants - Ni...12

Metalls pesants - Pb...13

Monòxid de carboni - CO...14

Ozó troposfèric – O3...15

Partícules en suspensió –PM10...17

Partícules en suspensió –PM2.5...21

Sulfur d’hidrogen – H2S...22

índex

(3)

La qualitat de l’aire a Catalunya – Anuari 2015. Resum 3/49

Pròleg

Un any més us presentem l’informe sobre la qualitat de l’aire de l’exercici que hem tancat, amb la voluntat de difondre i compartir aquesta informació amb totes les persones i entitats que hi estiguin interessades.

Les dades les presentem emmarcades en el seu context, amb descripció de cada contaminant, l’explicació del seu origen i procedència, les afectacions que comporten sobre la salut de les persones i del medi, els objectius de qualitat de l’aire que es plantegen i quina és la seva tendència.

La informació disponible ens permet tornar a dir que la qualitat de l’aire, en termes generals i en el conjunt de Catalunya, és bona, amb incidències ja conegudes que hem de destacar: una que afecta una zona de Catalunya, la més poblada, i una altra que gira a l’entorn d’un contaminant:

l’ozó.

D’una banda, doncs, hem de fixar l’atenció en els 40 municipis de la conurbació de Barcelona declarats Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric, on se superen els nivells legislats de diòxid de nitrogen (NO2) i, en una part d’aquesta zona, també les partícules en suspensió (PM10). En aquesta zona estem aplicant el Pla de Millora de Qualitat de l’Aire, horitzó 2020 (que recull mesures en diferents àmbits però principalment en la mobilitat, ja que és el causant del 50% de les emissions) amb el suport de tots els agents implicats, per tal que es puguin assolir els llindars fixats per la Unió Europea per aquests dos contaminants.

D’altra banda hi ha superacions en el contaminant ozó (O3), que afecten àmplies zones del territori. L’ozó no és un contaminant sorgit d’una font directa, sinó que es genera a partir d’uns precursors i s’origina en els mesos que hi ha més radiació solar. És un problema creixent a l’Europa del Sud, i es combat a partir de la disminució dels precursors, cosa que ja estem fent.

La resta d’incidències corresponen a fets puntuals, i estem treballant per determinar les causes i per a que recuperin la normalitat.

La millora de la qualitat de l’aire és una prioritat del Govern. Per aquest motiu, a més de les tasques habituals de prevenció i actuació per disminuir els focus emissors en diferents punts del territori, des de l’any passat estem treballant de manera especial amb tots els agents concernits a través de dues taules territorials: la Taula de Qualitat de l’Aire de la Conurbació de Barcelona, per afrontar conjuntament les mesures a aplicar a la Zona de Protecció Especial de Barcelona i 39 municipis més de la seva conurbació, i la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona per analitzar si, per motiu de la importància que hi té la indústria química en aquest territori, cal adoptar alguna mesura específica de millora de la qualitat de l’aire.

Estem convençuts que amb la major implicació dels sectors interessats i una millor coordinació interadministrativa, podrem assolir els objectius de qualitat fixats i disposar d’una qualitat de l’aire excel•lent, a tot el territori.

Barcelona, 21 d’abril de 2016

(4)

1. Introducció

Respirar aire net es considera un requisit bàsic per a la salut humana i el benestar. Malgrat això, la qualitat de l’aire continua essent una amenaça significativa de la salut a tot el món.

Per què avaluem la qualitat de l’aire?

La motivació per a mesurar els principals contaminants atmosfèrics i avaluar-ne la qualitat de l’aire és perquè les seves concentracions poden tenir efectes adversos sobre la salut de les persones i dels ecosistemes si són per sobre de determinats topalls. Per això, la legislació obliga a mesurar certes substàncies i a avaluar-ne les seves concentracions amb una metodologia comú a tots els països europeus.

Qui és el responsable d’avaluar la qualitat de l’aire a Catalunya?

Al nostre país el responsable de la gestió i l’avaluació de la qualitat de l’aire és la Direcció General de Qualitat Ambiental, actualment adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generarlitat de Catalunya, tal com ho determina la legislació vigent.

Després, aquesta informació s’envia al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, que és el responsable de la seva supervisió i enviament a l’Agència Europea del Medi Ambient, on serveix per a avaluar l’estat de la qualitat de l’aire a Europa i per vigilar el compliment de la normativa europea.

Quin és l’objectiu d’aquest document?

En aquest document es presenten els resultats de l’avaluació de la qualitat de l’aire que s’ha fet a partir de les dades obtingudes a Catalunya durant l’any 2015 i amb els criteris de la normativa actualment vigent.

Definicions per comprendre millor

Tipus d’estacions: els punts del territori on es mesura algun contaminant se solen anomenar estacions. Cada estació es classifica segons el que majoritàriament mesura, per tal de recolzar la interpretació de les dades a l’avaluació de la qualitat de l’aire.

Aquesta classificació té dos branques: el tipus d’urbanització al voltant de l’estació i la principal font de contaminants que impacta a l’estació. El tipus d’urbanització pot ser URBANA, SUBURBANA o RURAL.

Les estacions urbanes són les que estan envoltades de sòl urbanitzat, amb edificis més o menys elevats i carrers transitats.

(5)

1. Introducció

Les estacions rurals són les que no tenen grans nuclis urbans propers, ja sigui perquè són dins d’un poble o perquè són envoltades de terreny forestal o agrícola.

Les estacions suburbanes són les que es troben a cavall entre les urbanes i les rurals. Solen estar en zones urbanitzades però poc actives (com ara carrers amples, edificis baixos, poca intensitat de trànsit,...) o al límit de la zona urbanitzada.

El tipus d’estació segons la principal font que hi impacta són: TRÀNSIT, INDUSTRIAL i FONS.

Les estacions de trànsit són les que tenen un impacte directe d’una o diverses vies principals de trànsit. Solen ser estacions ubicades a prop de vies de trànsit importants, com ara rondes o autovies.

Les estacions industrials són les que reben un impacte directe d’alguna activitat industrial.

Solen formar part d’un pla de vigilància de la qualitat de l’aire al voltant d’una activitat industrial d’acord amb la seva autorització ambiental.

Les estacions de fons són aquelles que no reben l’impacte directe i individualitzable de vies de trànsit principals, ni d’activitats industrials. Mesuren principalment l’aire que ha estat barrejat i que conté els contaminants emesos per moltes fonts diverses, encara que siguin totes del mateix tipus. Solen estar en carrers poc transitats, en parcs,...

Qualsevol combinació del tipus d’urbanització i del tipus de font principal donen lloc a una configuració concreta (urbana de fons, urbana de trànsit, rural de fons,...). Les estacions d’una mateixa zona amb classificació idèntica tenen nivells de contaminants similars.

Objectius de qualitat de l’aire: nivell de cada contaminant que en ser superat comporta certes obligacions. Un exemple és el valor límit anual de NO2 per a la protecció de la salut de les persones que s’ha establert en 40g/m³ sobre la mitjana anual. Si les mesures són superiors a aquest valor cal aprovar un pla per reduir els nivells. Un altre exemple és el valor límit diari de PM10 per a la protecció de la salut humana, que no permet que les mitjanes diàries de PM10 superin el valor de 50g/m³ en més de 35 dies en un any. Si en una estació se supera el valor de 50g/m³ en més de 35 dies en un any, es considera que no es compleix aquest objectiu de qualitat de l’aire i cal aprovar un pla per reduir els nivells de PM10.

Zones de qualitat de l’aire (ZQA): el marc conceptual que la legislació actual ofereix per a avaluar la qualitat de l’aire és l’avaluació per zones. La raó d’oferir aquest marc és que no podem mesurar a tots els punts de territori, però en canvi, necessitem conèixer les zones i la població exposada a nivells superiors als acceptables. L’avaluació per zones implica que cal dividir el país en zones dins de les quals els nivells de contaminants siguin similars. A Catalunya es va dividir el territori en 15 zones (zones de qualitat de l’aire) a partir dels següents criteris: emissions similars i condicions de dispersió similars. Si voleu saber a quina zona pertany el vostre municipi ho podeu trobar en aquest link (http://bit.ly/1CaH1VV).

(6)

1. Introducció

Mapa 1: mapa de les zones de qualitat de l'aire

ZQA Nom de les zones

1 Àrea de Barcelona 2 Vallès - Baix Llobregat 3 Penedès - Garraf 4 Camp de Tarragona 5 Catalunya Central 6 Plana de Vic 7 Maresme

8 Comarques de Girona 9 Empordà

10 Alt Llobregat 11 Pirineu Oriental 12 Pirineu Occidental 13 Prepirineu 14 Terres de Ponent 15 Terres de l'Ebre

Tipus d’avaluació: les mesures d’un contaminant en una estació determinada han de complir amb uns criteris de qualitat. Segons el grau de compliment d’aquestes dades podrem utilitzar-les per a avaluar la qualitat de l’aire o no. En cas de poder-les utilitzar es poden tenir en compte per a una avaluació quantitativa o per a una avaluació qualitativa.

Codi Tipus de d’avaluació

F es considera per a l’avaluació de la qualitat de l’aire com a mesurament fix, és a dir, a nivell quantitatiu i es considera per a l’avaluació de la qualitat de l’aire

només a nivell indicatiu, és a dir, de forma qualitativa N no és considerat per a l’avaluació de la qualitat de l’aire

(7)

1. Introducció

Acrònims: A la taula següent es mostren les abreviacions utilitzades més habitualment en aquest document.

Acrònim Nom As Arsènic BaP Benzo(a)pirè C₆H₆ Benzè

Cd Cadmi

Cl2 Clor

CO Monòxid de carboni H2S Sulfur d'hidrogen

HAP Hidrocarburs Aromàtics Policíclics HCl Clorur d’hidrogen

Ni Níquel

NO Monòxid de nitrogen NO2 Diòxid de nitrogen

NOx Òxids de nitrogen (NO+NO2) O₃ Ozó

OQA Objectiu de Qualitat de l’Aire

Pb Plom

PM10 Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres PM2.5 Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres SO2 Diòxid de sofre

XVPCA Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica ZQA Zona de Qualitat de l’Aire

Per saber-ne més

A la web del Departament de Territori i Sostenibilitat hi ha un espai dedicat a l’atmosfera http://mediambient.gencat.cat/c

a/05_ambits_dactuacio/atmosfe ra/, on hi trobareu molta informació sobre la legislació vigent, les mesures de qualitat de l’aire, el pronòstic, les avaluacions d’anys anteriors, els plans de millora de la qualitat de l’aire, els controls a les emissions industrials, etc...

Altres fonts d’informació són l’Agència Europea del Medi Ambient (http://www.eea.europa.eu/) i el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (http://www.magrama.gob.es/).

(8)

2. Una ullada al 2015

La XVPCA durant el 2015

La xarxa de mesuraments que serveix per a realitzar l’avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya (XVPCA) varia any rere any per tal d’adaptar-se als canvis del territori, als canvis de normativa, per optimitzar els recursos i per millorar la qualitat d’aquesta avaluació. La xarxa que ha servit per a avaluar la qualitat de l’aire durant l’any 2015 té les característiques que es mostren a la taula següent.

ESTADÍSTIQUES DE LA XVPCA A 31 DE DESEMBRE DE 2015

Nombre de punts de mesurament 127

Nombre de paràmetres mesurats 995

Municipis on hi ha punts de mesurament de la XVPCA 81

Taula 1: resum de les característiques de la XVPCA durant el 2015

La situació general

La situació general a Catalunya és que es compleixen la majoria d’objectius de qualitat de l’aire de la normativa vigent.

Dels 15 contaminants avaluats (els metalls inclouen As, Cd, Ni i Pb), 10 d’ells compleixen tots els seus objectius de qualitat de l‘aire a totes les zones, i la majoria registren nivells molt inferiors als màxims permesos.

Només hi ha 5 contaminants que no compleixen els objectius de qualitat de l’aire per a l’any 2015: el diòxid de nitrogen (NO2), l’ozó troposfèric (O3), el sulfur d’hidrogen (H2S), les partícules en suspensió PM10 i el benzo(a)pirè (BaP).

(9)

Gràfic 1: contaminants mesurats a la XVPCA. En verd els que compleixen tots els objectius de qualitat de l’aire i en taronja els que no compleixen algun objectiu de qualitat de l’aire (OQA) durant el 2015.

A la taula següent es mostra un resum dels contaminants mesurats a la XVPCA amb les zones que presenten algun incompliment d’algun objectiu de qualitat de l’aire (OQA) i la tendència general respecte a les dades enregistrades l’any anterior 2014.

Contaminants

Compliment dels objectius de qualitat de l'aire

Tendència respecte el 2014

Benzè  =

BaP Superació puntual a la ZQA 6 =

Cl2  =

CO  =

H₂S Superació puntual a la ZQA 5 =

HCl  =

Metalls (As, Cd, Ni i Pb)  =

NO2 Superació a la ZQA 1 i ZQA 2

O3

Superació a les ZQA 6, 8, 10, 13, 14 i 15

PM2,5 

PM10

Superació a la ZQA 2 Superació puntual a la ZQA 6 i 15



SO2  =

Taula 2: resum del compliment dels objectius de qualitat de l’aire per contaminant i tendència respecte el 2014. S’indica amb ↗ quan la majoria de les estacions presenta un augment significatiu, amb ↘ quan la majoria de les estacions presenta una disminució significativa i amb = quan la majoria de les estacions presenta una variació poc significativa.

Aquesta tendència s’avalua sobre el paràmetre estadístic més important e.g. la mitjana anual per al NO2, el VOPS per al O3,...

(10)

Al mapa següent es mostra un resum de l’avaluació de la qualitat de l’aire per a cada contaminant dins de cada zona. A cada zona hi apareix un diagrama circular on es mostra la informació de cada un dels contaminants avaluats a la zona.

Mapa 2: Dins del diagrama es mostra la informació de cada contaminant en una posició determinada o segment. En aquesta posició es mostra un color. En cas de ser verd, vol dir que el contaminant compleix els objectius de qualitat de l’aire, però si apareix en un altre color, vol dir que el contaminant incompleix algun objectiu de qualitat de l’aire. S’ha assignat un color diferent per a cada contaminant per tal de distingir millor entre un contaminant i els del seu entorn. Per exemple, si en una zona apareix el color groc, indica que s’ha incomplert algun objectiu de qualitat de l’aire per a l’ozó (llindar d’informació, llindar d’alerta, valor objectiu per a la protecció de la salut o valor objectiu per a la protecció de la vegetació), i en canvi si apareix el color taronja fosc indica que el contaminant que incompleix algun objectiu és el diòxid de nitrogen. Els punts indiquen incompliments que afecten a àrees reduïdes.

(11)

Principals incidències

Els contaminants dels quals hem enregistrat alguna superació dels objectius de qualitat de l’aire determinats per la legislació actual són els mateixos que l’any anterior 2014, a més del Benzo(a)pirè que es no es va superar l’any passat. A continuació s’exposen quins són aquests contaminants, quina és la situació actual, quins efectes té, les causes que majoritàriament condueixen a aquesta situació i els fenòmens involucrats, la situació en d’altres llocs d’Europa, quina és la tendència i què s’està fent per millorar.

Diòxid de nitrogen (NO2): superació del valor límit anual per a la protecció de la salut de les persones.

La legislació estableix que si la mitjana de NO2 durant un any supera els 40g/m³ en una estació es considera una superació del valor límit anual (objectiu de qualitat de l’aire sobre les mitjanes anuals). En aquest cas, la normativa estableix que cal aprovar un pla per a reduir els nivells per sota d’aquesta xifra.

Durant l’any 2015 les mitjanes anuals en algunes estacions de les zones de qualitat de l’aire ZQA 1 (Àrea de Barcelona) i ZQA 2 (Vallès-Baix Llobregat) han superat aquest valor i, per tant, incompleixen l’objectiu de qualitat de l’aire anual per a aquest contaminant.

Estudis epidemiològics mostren que una exposició prolongada al NO2 augmenta els símptomes de bronquitis en nens asmàtics. La reducció de la funció pulmonar també està relacionada amb els nivells de NO2 mesurats habitualment a les ciutats d’Europa i d’Amèrica del Nord.

El NO2 és un gas que s’emet en determinat tipus de combustions (vehicles amb motor de combustió, centrals de generació d’energia elèctrica...). L’origen d’aquestes superacions però, rau majoritàriament en les emissions del transport terrestre que utilitza combustibles fòssils (vehicles de dièsel i, en menor mesura, benzina).

Els nivells més elevats de NO2 es troben a les grans ciutats i prop de grans vies de trànsit, que és on s’acumulen més emissions. La presència d’aquest contaminant es relaciona amb el fenomen del smog fotoquímic, que consisteix en episodis de contaminació que produeixen reducció de visibilitat i contaminants oxidants, gràcies en part a la presència de radiació solar. Aquest fenomen és habitual els dies en què la situació meteorològica és dominada per un patró anticiclònic a les grans ciutats de latituds baixes i mitjanes. També és l’origen d’altres contaminants com l’ozó troposfèric i contribueix a la pluja àcida.

(12)

Gràfic 2: emissions de NOx estimades del 2011 (tones/any) a les zones de qualitat de l’aire ZQA1 i ZQA2. El NOx inclou tant el NO2 com el NO. Extret del document Treballant per un aire net a l’aglomeració de Barcelona.

L’incompliment del valor límit anual per al NO2, és un fet comú amb les grans ciutats europees. Per contra, a les aglomeracions urbanes del nostre país no se supera el valor límit horari d’aquest contaminant, mentre que s’incompleix a bona part de les grans ciutats d’Europa, a causa de la seva major continentalitat i manifestant la presència de fenòmens episòdics pronunciats. Aquests incompliments es consideren un tema de gran importància que genera un intens debat sobre com solucionar-los dins de la Comissió Europea (Air quality in Europe – 2015 report de l’Agència Europea del Medi Ambient).

Des de la Generalitat de Catalunya fa temps que es treballa per tal que els nivells màxims baixin per sota del valor límit que demana la Unió Europea. L’any 2007 es va aprovar el primer pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire per al període 2007-2010, que fou substituït pel “Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, horitzó 2020.” Aquest pla conté mesures en diferents àmbits com el foment del transport públic (e.g. la T-Mobilitat, l’ecovia’t, la certificació de qualitat de l’aire per a vehicles, la gestió dinàmica de la velocitat, etc,...) La tendència dels darrers anys ha estat, tant a Catalunya com a moltes grans ciutats europees, d’una lleugera disminució que s’ha estabilitzat, fet que s’ha atribuït a diversos factors, especialment als plans de millora de la qualitat de l’aire, la reducció de les emissions associada a la crisi econòmica i a la reducció de les emissions del sector industrial relacionada amb la normativa europea.

Ozó troposfèric (O3): superació del llindar d’informació a la població, del valor objectiu per a la protecció de la salut de les persones i del valor objectiu per a la protecció de la vegetació.

La legislació estableix que els nivells en mitjana horària superiors a 180 g/m³ constitueixen una superació del llindar d’informació a la població (LLI). En aquests casos cal avisar a la població per tal de prevenir i mitigar els seus efectes sobre la població més sensible.

Aquest valor s’ha superat en un total de 115 hores durant el 2015, repartides entre 17 estacions (de 50 estacions on es mesura l’O3), mentre que l’any anterior 2014 només es va superar en 5 hores:

(13)

ZQA Municipi Ubicació Tipus

d’estacions

Ne. de superacions del LLI

1 Badalona Av. Mont-roig – c. Ausiàs March UF 1

1 Barcelona Parc de la Ciutadella UF 1

4 Alcover c. Mestral RI 3

4 Reus c. Mas del Tallapedra - c. Mas dels Ossos ST 1

4 Tarragona Parc de la Ciutat UF 5

6 Manlleu c. Torrent Magí - c. Castellot (hospital

comarcal) SF 19

6 Tona Jaume Balmes (zona esportiva) RF 35

6 Vic c. Mas d'Osona - c. Vila i Canyelles (estadi) SF 28

7 Mataró Pg. dels Molins UF 2

8 Montseny el Vilar de la Castanya RF 2

8 Sta. Ma. de Palautordera c. Martí Boada RF 1

8 Santa Pau can Jordà RF 1

10 Berga camí de Pedret (IES Guillem de Berguedà) RF 5

11 Bellver de Cerdanya c. de les escoles (CEIP Mare de Déu de Talló) SF 3

11 Pardines Ajuntament RF 2

13 Montsec Observatori Astronòmic del Montsec RF 2

14 Juneda c. Pla del Molí - c. Folch i Torres RF 4

Taula 3: superacions del llindar d’informació per O3 durant el 2015

La legislació vigent també estableix que, si en una estació el número de dies en què el màxim de les mitjanes 8-horàries mòbils que superen el valor de 120 g/m³ és superior a 25 dies en mitjana de 3 anys, s’incompleix el valor objectiu per a la protecció de la salut respecte l’ozó troposfèric (VOPS).

Durant l’any 2015 s’han mesurat superacions del VOPS a 13 dels punts on es mesura ozó (durant l’any 2014 va ser de 14 estacions):

ZQA Municipi Adreça Tipus

d’estacions

Ne. de dies amb superació (VOPS) 6 Manlleu c. Torrent Magí - c. Castellot (hospital comarcal) SF 34

6 Tona Jaume Balmes (zona esportiva) RF 48

6 Vic c. Mas d'Osona - c. Vila i Canyelles (estadi) SF 55

8 Agullana dipòsits d'aigua RF 31

8 Montseny el Vilar de la Castanya RF 34

8 Sta. Ma. de Palautordera c. Martí Boada RF 27

10 Berga camí de Pedret (IES Guillem de Berguedà) SF 31

13 Montsec Observatori Astronòmic del Montsec RF 56

13 Ponts c. Ponent - c. Mestral RF 42

14 Juneda c. Pla del Molí - c. Folch i Torres RF 49

15 Els Guiamets Av. de la carretera - c. Església (camp de futbol) RF 32

15 Gandesa TV7231 - Camí del cementiri (Creu Roja) RF 31

15 La Sénia Camí del Mas de Barberans (repetidor) RF 35

Taula 4: superacions del VOPS durant el 2015

(14)

En darrer lloc, la legislació també estableix un valor objectiu per a la protecció de la vegetació (VOPV). Durant el 2015, aquest valor s’ha superat a 16 estacions de la XVPCA:

ZQA Municipi Ubicació

Tipus d’estació

1 Gavà Parc del Mil·leni SF

6 Manlleu c. Torrent Magí - c. Castellot (hospital comarcal) SF

6 Tona Jaume Balmes (zona esportiva) RF

6 Vic c. Mas d'Osona - c. Vila i Canyelles (estadi) SF

8 Agullana dipòsits d'aigua RF

8 Montseny el Vilar de la Castanya RF

8 Sta. Ma. de Palautordera c. Martí Boada RF

8 Santa Pau can Jordà RF

9 Begur Associació Nereo, Pg. Carmen Amaya (Centre d’Estudis del Mar) RF

10 Berga camí de Pedret (IES Guillem de Berguedà) SF

11 Bellver de Cerdanya c. de les escoles (CEIP Mare de Déu de Talló) RF

13 Montsec Observatori Astronòmic del Montsec RF

13 Ponts c. Ponent - c. Mestral RF

15 Els Guiamets Av. de la carretera - c. Església (camp de futbol) RF

15 Gandesa TV7231 - Camí del cementiri (Creu Roja) RF

15 La Sénia Camí del Mas de Barberans (repetidor) RF

Taula 5: superacions del VOPV durant el 2015

L’ozó és un gas amb gran poder oxidant que reacciona fàcilment amb moltes substàncies.

Pot atacar les mucoses i les vies respiratòries. Pot causar tos, irritacions a la faringe, al coll i als ulls, dificultats respiratòries, disminució del rendiment, empitjorament de la funció pulmonar, malestar general; així mateix, pot provocar asma i originar malalties pulmonars.

També s’ha observat que redueix la capacitat defensiva en malalties respiratòries. Respecte a la vegetació, l’ozó provoca una disminució del rendiment dels cultius, necrosi a les fulles,...

L’ozó troposfèric és un contaminant que no és emès per cap focus en quantitats importants.

És el que s’anomena un contaminant secundari, i es genera a partir de la presència d’altres substàncies (anomenades precursors) quan concorren amb certes condicions ambientals (temperatura elevada i radiació solar abundant).

Els principals precursors de l’O3 són els NOx i els compostos orgànics volàtils (COVs). Els nivells més elevats d’ozó s’enregistren a la primavera i l’estiu (els mesos més calorosos i amb més radiació solar), al migdia i a la tarda, especialment en entorns rurals a sotavent d’aglomeracions urbanes. Es relaciona amb les conseqüències del smog fotoquímic que s’observa a les grans ciutats, ja que els contaminants implicats en aquest fenomen són precursors de l’ozó (especialment el NOx). L’ozó pot sobreviure durant dies a capes superiors de l’atmosfera i pot ser transportat a distàncies llargues, constituint un problema de tipus transfronterer.

Cal aclarir que aquest ozó no té res a veure amb el forat de la capa d’ozó, que és un afebliment de les concentracions de l’ozó que es troba aproximadament a altituds corresponents a l’estratosfera (ozó estratosfèric). A aquestes altituds, la presència d’O3 és

(15)

natural i beneficiosa per als éssers vius. En canvi, l’ozó troposfèric no té un origen natural, sinó derivat de l’activitat humana, i és perjudicial per als éssers vius i els ecosistemes.

Les superacions dels objectius de qualitat de l’aire per a l’ozó troposfèric són un problema habitual a l’Europa meridional (segons l’Air quality in Europe – 2015 report de l’Agència Europea del Medi Ambient, el VOPS és superat a 18 dels 28 estats membres). Això és degut a que hi ha més emissions de precursors i a les condicions ambientals adients, assolint els nivells més elevats a la Mediterrània i a les estacions de major altitud (ja que la seva concentració augmenta amb l’alçada durant els primers quilòmetres d’atmosfera). En canvi, a l’Europa septentrional no ocasiona cap problema.

Cal assenyalar que els nivells d’ozó pateixen oscil·lacions molt marcades d’un any a un altre perquè depenen fortament de la meteorologia predominant. És a dir, un any d’estiu més fred, plujós o ventós de l’habitual, com ara l’estiu del 2014, dóna com a resultat més estacions que compleixen els objectius de qualitat de l’aire per a l’O3, mentre que un estiu calorós, com ara l’estiu del 2015, dóna com a resultat nivells més elevats d’O3, i per tant, més estacions que incompleixen aquests objectius.

Des de la Generalitat de Catalunya fa temps que es treballa per disminuir les superacions del llindar d’informació a la població per l’ozó troposfèric. Enguany ha estat operatiu un any més el protocol d’actuació amb l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) per reduir les emissions de precursors en casos concrets.

Per altra banda, s’ha dut a terme un any més la campanya de vigilància de l’ozó troposfèric, amb la qual es du a terme un seguiment dels nivells des del 15 de maig al 15 de setembre, tots els dies de la setmana, per tal d’avisar a la població tan aviat com sigui possible.

Finalment, cal indicar que és difícil preveure els resultats d’una actuació concreta que tingui la intenció de reduir els nivells d’ozó per la complexitat dels fenòmens implicats en la formació d’aquest gas.

Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10): superació del valor límit anual i valor límit diari (estimat a partir del percentatge 90.4) per a la protecció de la salut de les persones.

La legislació actual estableix que les estacions que enregistren una mitjana d’un any de PM10 superior a 40g/m³ superen el valor límit anual per a la protecció de la salut humana.

A la XVPCA només s’ha incomplert aquest objectiu anual a l’estació d’Alcanar (depuradora), mentre que el 2014 no es va superar a cap punt del territori. Aquesta superació és associada a una activitat industrial de fabricació de ciment que hi ha molt a prop de l’estació.

S’ha inspeccionat l’activitat, a fi de localitzar les fonts difuses de partícules i reduir el seu impacte, ja que les emissions dels focus, estan connectades a la XEAC (Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya).

(16)

La legislació també estableix un valor límit diari que consisteix en què les mitjanes diàries d’una estació no superin el valor de 50g/m³ en més de 35 dies per any. Donat el tipus de mètode de mesura és difícil mesurar tots els dies de l’any i per això aquest objectiu de qualitat de l’aire també s’avalua amb el percentil 90.4 (P90.4, que és la concentració que se superaria 35 vegades si tinguéssim una mesura per a cada dia de l’any). Si el P90.4 és superior a 50g/m³, es considera que no es compleix el valor límit diari. A la XVPCA s’ha incomplert als següents punts:

ZQA Municipi Adreça Tipus

d’estació P90.4

2 Granollers c. de Francesc Macià, 145 UT 57

2 Mollet del Vallès av. Rivoli – av. Parc (pista d'atletisme) ST 52 6 Manlleu c. Torrent Magí - c. Castellot (hospital comarcal) SF 69

15 Alcanar depuradora RI 85

Taula 6: superacions del P90.4 sobre el PM10 durant el 2015

L’exposició crònica a les partícules, als nivells d’exposició que es troben a les zones urbanes i rurals dels països desenvolupats, fa augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars, malalties respiratòries i càncer de pulmó. La seva afectació a la salut humana depèn de la seva composició i de la seva mida. Les que tenen més impacte són les PM2.5 i PM1, que tenen una mida prou petita per penetrar als alvèols pulmonars.

Els contaminants se solen diferenciar entre gasos i partícules. Si bé els gasos són molècules separades d’un sol compost, les partícules agrupen més d’una molècula i poden aglutinar diferents compostos. La legislació actual estableix que la mesura de les partícules es diferenciï per mides (PM10 i PM2.5). Però si s’analitza la composició de les partícules mesurades es poden trobar compostos molt diferents, des de metalls pesants a compostos orgànics i material crustal (de l’escorça terrestre).

El seu origen és molt divers. Per una banda hi ha fonts naturals, com ara les zones àrides que poden produir episodis de nivells elevats (pluges de fang) i, per altra banda, hi ha les fonts d’emissions antropogèniques principals, com ara activitats industrials, però especialment el transport. També es poden distingir les partícules primàries (que han estat emeses per alguna font concreta) i les partícules secundàries que s’han format a l’atmosfera a partir de gasos. En funció de la font emissora tindran una composició química o una altra.

(17)

Gràfic 3: emissions de PM10 estimades del 2011 (tones/any) a les zones de qualitat de l’aire ZQA1 i ZQA2. Extret del document Treballant per un aire net a l’aglomeració de Barcelona.

El valor límit diari es va superar en alguna estació durant el 2013 a 22 estats membres de la UE (segons l’Air quality in Europe – 2015 report de l’Agència Europea del Medi Ambient). Si bé els nivells de PM10 han estat tradicionalment elevats als països amb menys precipitació i més radiació solar (pel tipus de sòl que hi predomina), també es produeixen incompliments a països septentrionals, i la tendència general dels darrers anys ha estat de forta disminució generalitzada. En aquest sentit hi ha contribuït, tant la crisi econòmica, com les polítiques aplicades, els plans per millorar la qualitat de l’aire i la normativa europea aplicable al sector industrial (especialment la Directiva IPPC (Directiva 2008/1/CE, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació) ja substituïda per la Directiva 2010/75/UE sobre les emissions industrials). Cal indicar però, que les concentracions de partícules, tal com succeeix amb l’O3, són fortament dependents de les condicions meteorològiques predominants cada any. D’aquesta manera un any plujós presenta nivells inferiors als d’un any més sec de l’habitual.

Des de la Generalitat de Catalunya fa temps que es treballa per tal de complir els objectius de qualitat de l’aire de la Unió Europea. L’any 2007 es va aprovar el primer pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire per al període 2007-2010, que fou substituït pel “Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, horitzó 2020.” Aquest pla conté mesures en diferents àmbits com el foment del transport públic (e.g. la T-Mobilitat, l’ecovia’t, la certificació de qualitat de l’aire per a vehicles, la gestió dinàmica de la velocitat, etc,...)

Sulfur d’hidrogen (H2S): superació de l’objectiu de qualitat de l’aire semihorari (OQAs)

El següent contaminant que no compleix algun dels seus objectius de qualitat de l’aire és el sulfur d’hidrogen (H2S), que ha enregistrat superacions de l’objectiu de qualitat de l’aire semihorari a la ZQA 5 (Catalunya Central).

(18)

Els efectes d’aquestes superacions són bàsicament molèsties provocades per l’olor d’aquest contaminant.

Es tracta d’un fenomen molt aïllat que només afecta a una part de la ciutat d’Igualada i és associat al funcionament d’una estació del sistema de tractament de les aigües residuals.

La tendència dels darrers anys és molt irregular. S’observa que el número de superacions va ser molt baix els anys 2008-2010, i que des d’aleshores el número ha tornat a augmentar i varia any rere any.

En cas de superació d’aquest objectiu de qualitat de l’aire semihorari, aquesta Direcció General disposa d’un protocol d’informació a l’Ajuntament per tal que pugui efectuar les actuacions adients. En els darrers anys, des de l’Ajuntament d’Igualada s’han efectuat diverses actuacions al clavegueram de la ciutat.

Benzo(a)pirè (BaP): superació del valor objectiu anual per a la protecció de la salut La legislació actual estableix que si la mitjana de BaP durant un any supera el valor de 1ng/m³ es considera una superació del valor objectiu anual per a la protecció de la salut.

Durant l’any 2015 només s’ha incomplert aquest objectiu de qualitat de l’aire a l’estació de Manlleu, a la ZQA 6 (Plana de Vic).

El BaP es considera un compost carcinogen per als humans, segons l’Agència Internacional per a la Recerca sobre Càncer (International Agency for Research on Cancer, IARC).

El BaP forma part de la família dels hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP). És l’únic d’aquest grup que té objectiu de qualitat de l’aire a la legislació vigent i es considera un indicador de la presència d’altres HAPs. Aquests compostos provenen principalment de cinc fonts: de l’àmbit domèstic, del trànsit, de la indústria, del sector agrícola i de la naturalesa.

A Europa es disposa des de l’any 2007 d’un nombre limitat d’estacions. Des que es va començar a mesurar fins al 2011, la mitjana anual es va anar incrementant, tot i que es va observar una petita disminució entre el 2010 i el 2011.

A Catalunya aquests nivells són força recents i s’està estudiant tant l’origen d’aquest incompliment com la manera d’afrontar-lo per tal de millorar la situació.

(19)

3. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants

A continuació s’exposa l’avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya amb les dades corresponents a l’any 2015 i en aplicació dels criteris establerts a la legislació actual (Reial decret 102/2011). L’avaluació es fa per a cada contaminant a partir dels resultats dels mesuraments de la XVPCA, dels resultats de la modelització numèrica de la qualitat de l’aire i de les estimacions de les emissions.

A l’annex es poden trobar les taules amb les dades de cada contaminant, on hi apareixen els principals càlculs estadístics de cada estació (mitjanes anuals, percentatge de dades vàlides de tot l’any, percentils, etc.) que s’han obtingut a partir dels mesuraments de la XVPCA. Aquests resultats són els que s’utilitzen per a determinar si en una zona del territori se superen o no els objectius de qualitat de l’aire que estableix la legislació.

(20)

4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants

Benzè – C

₆

H

₆

Què és? D’on ve? Com afecta la salut?

Es tracta d’un hidrocarbur aromàtic. És un compost orgànic volàtil (COV) que en estat vapor té una olor

“aromàtica” i que es pot mesurar amb equips automàtics o manuals. La majoria dels sistemes que hi ha a la XVPCA són manuals i ens permeten obtenir dades amb resolució diària. En canvi, els equips automàtics ens permeten disposar de dades amb resolució horària. Els resultats s’expressen en μg/m³.

Les principals fonts d’emissió són antropogèniques. A Europa, el trànsit és la font d’emissió més important d’aquest compost, però destaquen també els processos de combustió, la calefacció domèstica i l’evaporació durant la distribució d’hidrocarburs i en algunes activitats industrials. És un dels precursors que contribueixen a la formació de l’ozó troposfèric.

La principal via d’entrada al cos humà és la inhalació i l’exposició prolongada provoca dany genètic al material cel·lular. Altres efectes poden ser la reducció del nombre de glòbuls rojos i blancs a la sang.¹ És una substància considerada com a carcinògena per als humans segons la International Agency for Research on Cancer (IARC).²

Quins són els objectius de qualitat de l’aire? Quina és la tendència?

Base

temporal Valor Valor límit anual per a la

protecció de la salut 1 any 5 g/m³

Font: Reial decret 102/2011

En general, les mitjanes anuals de les estacions de trànsit són més altes que a la resta, ja que la benzina continua sent una de les fonts principals. En general, a Europa i a Catalunya, els nivells mesurats a les estacions de trànsit i urbanes de fons han disminuït de manera constant des del 2002 fins al 2007, data a partir de la qual s’han estabilitzat. A les estacions rurals, aquesta disminució és menys pronunciada.

1- Exposure to benzene: a major public health concern, WHO World Health Organization, International Programme on Chemical Safety, 2010, http://www.who.int/ipcs/assessment/public_health/benzene/en/.

2- IARC International Agency for Research on Cancer, Monographs on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans, OMS, http://monographs.iarc.fr/ENG/Classification/.

Pel que fa a la l’avaluació de la qualitat de l’aire respecte al benzè durant l’any 2015, no s’ha detectat cap superació del límit anual establert a la legislació vigent. Com d’altres anys, els valors més significatius s’han detectat a les estacions de trànsit de les zones 1 i 2, i en punts de mesurament de tipus industrial de la zona 4. En general, els nivells mesurats de benzè han estat similars als de l’any 2014, excepte en dues estacions, Barcelona (Eixample) i Constantí, que han estat lleugerament superiors.

A les zones on no es disposa de mesuraments d’aquest contaminant, la qualitat de l’aire s’ha estimat d’acord amb els inventaris d’emissió, les condicions de dispersió atmosfèrica de la zona i l’equivalència amb els nivells d’immissió d’altres zones.

(21)

4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants

Tanmateix i tal com va succeir l’any passat, els registres horaris dels analitzadors automàtics de Perafort i Constantí han enregistrat valors puntualment elevats, tot i que això no constitueix cap incompliment de l’objectiu de qualitat de l’aire. En aquest sentit, l’administració continua treballant amb el sector químic i petroquímic de Tarragona per identificar l’origen de les puntes de contaminació detectades i minimitzar la seva freqüència.

Clor – Cl

₂

És un gas inorgànic corrosiu i oxidant, amb una olor molt forta i irritant. El seu color és groguenc i és més pesant que l’aire. Si es mesura amb equips automàtics, es poden obtenir mitjanes horàries, però si es fan servir equips manuals, s’obtenen mitjanes diàries. Els resultats s’expressen en μg/m³.

Les principals fonts d’emissió del Cl2 són les indústries de tipus químic, com ara plantes de producció de plàstics i d’emblanquiment de paper, entre d’altres. Aquest gas reacciona ràpidament en contacte amb un altre compost i es transforma en altres substàncies.

L’exposició a nivells baixos de Cl2 causa irritació de nas, gola i ulls. A exposicions elevades, el clor origina canvis en el ritme respiratori, tos i danys als pulmons.¹

Base

temporal Valor Objectiu de qualitat de

l’aire diari 24 hores 50 g/m³

Objectiu de qualitat de

l’aire semi‐horari 30 minuts 300 g/m³

Els nivells d’aquest contaminant no han estat legislats per la normativa europea i només estan contemplats per la normativa espanyola. Únicament es mesuren en punts on hi ha activitats que potencialment poden emetre aquesta substància. Els nivells durant aquests darrers anys es mantenen estables.

1- ATSDR Agency for Toxic Substances and Disease Registry, Division of Toxicology and Environmental Medicine ToxFAQa, dels EUA, CAS # 7782-50-5, 2007.

Pel que fa a la presència de clor molecular a l’aire al llarg de l’any 2015 no s’ha superat ni l’objectiu de qualitat de l’aire diari establert a la normativa, ni tampoc el semi- horari (aquest darrer objectiu només es pot avaluar a les estacions que utilitzen mètode automàtic perquè el mètode manual només permet obtenir dades diàries i no pas semi- horàries).

(22)

4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants

Clorur d’hidrogen - HCl

És un gas inorgànic molt corrosiu i oxidant, amb una olor molt forta i irritant. El seu color és groguenc i és més pesant que l’aire. Si es mesura amb equips automàtics, es poden obtenir mitjanes horàries. En canvi, si la mesura es realitza amb equips manuals, es poden obtenir només mitjanes diàries.

Els resultats s’expressen en μg/m³.

Les principals fonts d’emissió de l’HCl són productes de neteja, incineració de plàstics, adobament de la pell, refineries, etc.

Pot produir irritacions a la gola, als ulls i a la pell, i problemes respiratoris.¹

Base

temporal Valor Objectiu de qualitat de

l’aire diari 24 hores 50 g/m³

Objectiu de qualitat de

l’aire semi‐horari 30 minuts 300 g/m³

Els nivells d’aquest contaminant no estan legislats per la normativa europea i només es troben recollits per la normativa espanyola.

Únicament es mesuren en punts on hi ha activitats que potencialment poden emetre aquesta substància. En algunes ocasions s’han enregistrat superacions puntuals de l’objectiu de qualitat de l’aire de l’HCl.

1- Informació avalada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la presència de clorur d’hidrogen a l’aire durant l’any 2015, no s’ha detectat cap superació de l’objectiu de qualitat de l’aire diari, ni tampoc del semi-horari (aquest darrer objectiu només es pot avaluar a les estacions que utilitzen mètode automàtic perquè el mètodes manual només permet obtenir dades diàries i no pas semi-horàries).

(23)

4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants

Diòxid de nitrogen – NO

₂

El diòxid de nitrogen és un gas format per dos àtoms d’oxigen i un de nitrogen. És de color marronós i té una olor forta. És un dels elements de l’smog fotoquímic i precursor de l’àcid nítric, que és un dels constituents de la pluja àcida, i de partícules secundàries. Els NOX són el NO2 més altres compostos que contenen nitrogen i oxigen, com el NO. Es mesura amb equips automàtics, amb els quals obtenim dades horàries. Els resultats s’expressen en μg/m³.

La principal font antropogènica és la combustió, tant de tipus mòbil (trànsit terrestre, aeri i marítim) com de tipus estacionari (industrials). La quantitat de NOX emesos depèn de les condicions de la combustió i de la quantitat de combustible cremat.

En concentracions superiors a 200 μg/m³ (valor límit horari) provoca una inflamació significativa de les vies respiratòries. Estudis epidemiològics mostren que

una exposició prolongada al NO2 augmenta els símptomes de bronquitis en nens asmàtics. La reducció de la funció pulmonar també està relacionada amb els nivells de NO₂ mesurats habitualment a les ciutats d’Europa i d’Amèrica del Nord.¹

Base

temporal Valor

Valor límit horari per a la protecció de la salut

1 hora

200 g/m³ es pot superar màxim

18h/any Valor límit anual

per a la protecció de la salut

1 any 40 g/m³

Llindar d’alerta 1 hora 400 g/m³

La tendència dels darrers anys és força estable en quant a la mitjana global del territori.

A moltes aglomeracions urbanes d’Europa se supera el valor límit anual i el valor límit horari, mentre que la tendència és força estable, malgrat els plans executats.

El valor límit anual se supera actualment en algunes estacions de la ZQA 1 i de la ZQA 2, per la qual cosa alguns dels seus municipis han estat declarats zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric.

1- Informació avalada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Durant l’any 2015 s’han produït superacions del valor límit anual a la ZQA 1 i la ZQA 2.

(24)

4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants

Diòxid de nitrogen – NO

₂

A la ZQA 1 s’ha superat el valor límit anual per l’any 2015 a 6 punts, el que significa el 33%

dels punts de mesurament, en concret a les següents estacions:

Mitjana anual (g/m³)

d’estació 2015 2014

1 Badalona av. Mont-roig – c. Ausiàs March UF 41 40

1 Barcelona Parc de la Ciutadella UF 42 37

1 Barcelona c. Lope de Vega – c. Pujades (El Poblenou) UF 45 39 1 Barcelona Via Augusta – Trav. de Gràcia (Gràcia – St. Gervasi) UT 54 52

1 Barcelona c. Urgell – Av. Roma (Eixample) UT 56 52

1 St. Adrià de Besòs c. Olímpic UI 42 42

Taula 7: estacions on s’ha superat el valor límit anual del NO2 per a la protecció de la salut humana (40g/m³) durant el 2015 o el 2014 a la ZQA 1. El tipus d’estació mostra l’abreviatura següent; U: urbana, S: suburbana, R: rural, T: trànsit, I: industrial, F: fons.

0 20 40 60 80 100

2000 2001

2002 2003

2004 2005

2006 2007

2008 2009

2010 2011

2012 2013

2014 2015

g/m³

VLa+MdT VLa Màxim ZQA1 Mínim ZQA1 Mitjana ZQA1

Gràfic 4: Evolució de la mitjana (cercles de color verd blavós), màxim (cercles taronges) i mínim (cercles verds) de les mitjanes anuals de NO2 de les estacions de la ZQA 1 per a cada any.

A la ZQA 2 s’ha superat el valor límit anual per l’any 2015 a 6 punts, el que significa el 50%

dels punts de mesurament, en concret a:

(25)

4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants

Diòxid de nitrogen – NO

₂

Mitjana anual (g/m³)

d’estació 2015 2014 2 Barberà del Vallès pg. Dr. Moragues – Av. V. Montserrat UF 41 40 2 Martorell c. Canyameres – c. St. Antoni. Ma.

Claret SF 41 36

2 Mollet del Vallès av. Rivoli – Av. Parc (pista d'atletisme) ST 46 44

2 Sabadell Gran Via – Ctra. Prats de Lluçanès UT 42 43

2 Sant Andreu de la

Barca c. Josep Plà (CEIP Josep Plà)

ST 43 41

2 Terrassa Rambleta Pare Alegre UT 47 44

Taula 8: estacions on s’ha superat el valor límit anual del NO2 per a la protecció de la salut humana (40g/m³) durant el 2015 o el 2014 a la ZQA 2. El tipus d’estació mostra l’abreviatura següent; U: urbana, S: suburbana, R: rural, T: trànsit, I: industrial, F: fons.

0 20 40 60 80 100

2000 2001

2002 2003

2004 2005

2006 2007

2008 2009

2010 2011

2012 2013

2014 2015

g/m³

VLa+MdT VLa Màxim ZQA2 Mínim ZQA2 Mitjana ZQA2

Gràfic 5: Evolució de la mitjana (cercles de color verd blavós), màxim (cercles taronges) i mínim (cercles verds) de les mitjanes anuals de NO2 de les estacions de la ZQA 2 per a cada any.

Respecte al 2014 les estacions que han superat el valor límit anual en aquest 2015 i que no el superaven l’any anterior són: Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona (Ciutadella), Barcelona (Poblenou) i Martorell.

En general, s’observa un augment del percentatge d’estacions de la ZQA1 i la ZQA2 que no compleixen amb el valor límit anual, és a dir, hi ha un augment del nombre de punts amb superació del valor límit anual en aquestes zones respecte de l’any passat.