• No se han encontrado resultados

L experiència de Saba Parcs Logístics Sylvia Rausch 10 de desembre 2012

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "L experiència de Saba Parcs Logístics Sylvia Rausch 10 de desembre 2012"

Copied!
20
0
0

Texto completo

(1)

Sylvia Rausch

(2)

Índex

01. Catalunya Logística

02. Saba Parcs Logístics

03. Conclusions 

(3)

01. Catalunya Logística

(4)

Catalunya... volem que sigui “logística”?

“Catalunya aspira a ser la Holanda del Sud  d’Europa”, “La logística acaba donant impuls,  productivitat i eficiència a d’altres activitats”, Artur Mas

“El sector de la logística té una enorme  transcendència per a la nostra economia”, “La  logística és la fulla de ruta pel futur de l’economia  catalana”, Lluís Recoder

“La logística és un dels sectors sobre els que  rellançar l'economia catalana”, Sixte Cambra

“Catalunya serà logística o no serà”, Ramon  Tremosa

Gairebé tothom està d’acord que el sector logístic és un sector de rellevància pel present i pel futur de 

l’economia catalana i que donat el nostre posicionament geoestratègic tenim una oportunitat, però ... 

Per quin tipus de logística som competitius?  Amb qui estem competint en aquest  posicionament? Madrid, València, Marsella? Estem establint les bases per donar resposta a  les necessitats logístiques  futures de  l’economia? Tenim una oferta de sòl logístic/industrial  coordinada i competitiva? Ens ho estem mirant des d’un punt de vista de  mercat, de negoci, dels clients i les seves  necessitats?

(5)

Existeixen cinc models diferents de distribució logística a Europa

Enviament  directe al  client final Stock  centralitzat en  un únic  magatzem  europeu Stock ubicat en  un reduït  número de  magatzems  regionals Stock  descentralitzat  per mercats  nacionals Stock  descentralitzat  per mercats  locals

Model 1: EDC Model 2:  RDC Model 3:  NDC Model 4: LDC

Model 0: DD

Centralitzada

Regional

Per Mercats

Local

Directa

European Distribution  Center Regional Distribution  Center National Distribution  Center Local Distribution  Center Direct Distribution Per definició no  precisen de  plataformes  logístiques Model en  retrocés per  menor demanda i  consolidació d’espais

Target

(6)

Difícilment Catalunya pot competir en acollir 

plataformes de distribució per a tota Europa...

1d 2d 3d 9% PIB 37% PIB 84% PIB 43% PIB 66% PIB 94% PIB 1d 2d 3d Barcelona 13% PIB 61% PIB 91% PIB 1d 2d 3d Rotterdam Génova

Mentre els ports dels Països Baixos cobreixen el 43% del PIB de la Unió Europea en només un dia de 

conducció

, Catalunya solsament cobreix el 9% del mateix PIB

A més a més l’accés 

a aquest 9% del PIB depèn quasi exclusivament d’una sola ruta (pas fronterer cap a França per Pertus). 

15-20% 10-15% 5-10% <5% Fuente ALG / Eurostat

%PIB Europeo

Model 1: EDC Model 2:  RDC Model 3:  NDC

Centralitzada Regional Per Mercats

European Distribution Center Regional Distribution Center National Distribution C enter % PIB UE Font: ALG/Eurostat

(7)

...pel contrari, Catalunya té una posició competitiva per 

atreure plataformes de distribució per l’Europa del Sud...

Fuente ALG / Eurostat

1d 38% PIB 78% PIB 50% PIB 77% PIB 1d 2d 44% PIB 84% PIB 1d 2d 2d

Barcelona Marsella Génova

7,5-10% 5-7,5% 2,5-5% <2,5%

%PIB Sur de Europa

El Port de Gènova està més ben posicionat que el de Barcelona per donar cobertura al Sud d’Europa en un 

dia de transport. Tot i amb això, 

les posicions s’equiparen quan es tracta de dos 

dies de conducció.

% PIB Sud de Europa  (Andorra, Espanya, França, Itàlia, Portugal,…)

Model 1: EDC Model 2:  RDC Model 3:  NDC

Centralitzada Regional Per Mercats

European Distribution Center Regional Distribution Center National Distribution C enter Font: ALG/Eurostat

(8)

... i és complicat poder atraure plataformes de 

distribució nacional ...

15-20% 10-15% 5-10% <5% Fuente ALG / INE

%PIB Español 1d 1d 1d 2d Madrid Zaragoza Barcelona 95% PIB 81% PIB 66% PIB 99% PIB

Des de la Comunitat Autònoma de Madrid s’arriba al 99% del PIB espanyol en un dia de conducció, en 

canvi 

es necessiten dos dies per poder proveir el mateix mercat 

espanyol des de Catalunya.

Model 1: EDC Model 2:  RDC Model 3:  NDC

Centralitzada Regional Per Mercats

European Distribution Center Regional Distribution Center National Distribution C enter % PIB Espanya Font: ALG/Eurostat

(9)

BtoC/BtoB Centralized

Urban or last kilometer

Distribució logística des d’un sol  punt  centralitzat  d’Europa  dirigit  a  els  grans  centres  de  consum  (per  clients  finals  o  botigues  pròpies)  per  a  la  distribució capilar.

Distribució logística  urbana  i 

moltes  vegades  urgent 

fraccionada a les grans ciutats a  botigues o clients finals Aquest model està sent utilitzat per a  moltes cadenes tèxtils (Desigual,  Mangoa Catalunya), per fabricants  farmacèutics i òptics que realitzen les  seves comandes en 48h als diferents  punts de venta i també per empreses  de venda online (Privaliades del PLZF)

La distribució de l’última milla està creixent molt degut a l’increment de  les vendes per Internet, el creixement  de la població urbana i la necessitat  de lliurement a domicili. 

...i existeixen dos models residuals complementaris als 

anteriors on Catalunya pot ser competitiva

(10)

Conclusions: Catalunya Logística SÍ, però...

‰

Catalunya té suficient pes propi per acollir grans centres logístics 

de consolidació regionals.

Ceva Logistics, El Corte Inglés, Mercadona,  Michelin, ...

‰

Catalunya té una posició clarament competitiva en relació a altres 

ubicacions europees per magatzems logístics centrals que 

cobreixen el Sud d’Europa 

Damm, Carrefour, Decathlon, Schneider Electrics, ...

‰

Barcelona i la seva àera metropolitana sud ofereixen una 

excel.lent ubicació per magatzems centralitzats destinats a sectors 

que fan lliurement directe de les seves mercaderies (ej. BtoB‐

BtoC), sobretot empreses catalanes.

Privalia, Mango, Desigual, Almirall, ...

(11)

02. Saba Parcs Logístics

(12)
(13)

Més de 1.000.000 m² construïts en tres països

Superfície Total (ha) 650 Sup. Construïda (m²)  1.12 0.000 Logística (m²)  820. 000 Oficines (m²)  70.0 00 Serveis a la logística (m²)  50.0 00 Per tercers  (m²)  180. 000 Sup. per edificar (m²)  2.00 0.000 Número de clients  300 Inversió total des de 1997:

(14)

Una àrea logística tancada i vigilada amb  magatzems per a operadors logístics, distribuïdors,  fabricants... que permet ordenar el territori.

Una zona de serveis per a les persones, les  empreses i el transport, amb aparcaments de  pesats, restaurants, zones verdes i d’oci, hotels,  benzineres, ... i serveis de valor afegit per al  transportista  com a un truck center, serveis de  manteniment, ITV, tallers...

Instal∙lacions intermodals per a la integració i  l’intercanvi de mercaderies entre els diferents tipus  de transport (carretera, ferrocarril, marítim, avió).

Una plataforma logística contribueix al desenvolupament socioeconòmic, actua com a instrument 

d’ordenació territorial, millora la gestió dels fluxes reduint les externalitats de les mobilitats de 

mercaderies i permet compatibilitzar l’actuació amb els aspectes ambientals.

(15)

Col∙laboració PPP

Actiu en dret d’explotació

Superfície sòl: 38ha

Superfície sostre: 165.000m²

Inversió acumulada: 127M€ Activitat: 

Logística:  3.200 empleats (1.200  empleats directes + 2.000  indirectes) 

Oficines: 1.000 empleats Contribucions: 

Contribució anual en impostos i  taxes (IAE, IS, IBI,...): 2 M€/any

Contribució anual en concepte de  cànon: 2,5 M€/ any

Un exemple real: Parc Logistic Zona Franca (1999)

(16)

Parc 100% de Saba

Superfície sòl: 14 ha

Superfície sostre: 89.061m² Activitat: 

Logística: Philips, Ceva Logistics i  Michelin

Saba Parcs Logístics Penedès (2007)

(17)

Superfície sòl:  7 ha. Activitat: 

Oficines

Locals comercials

Tallers

Serveis: hotel, restaurant, parking  pesats, benzineres, etc

Zona d’equipaments CIM Vallès (1997)

(18)

03. Conclusions

(19)

Catalunya pot ser logística per la:

Distribució Regional pel Sud d’Europa

Distribució capilar

Oferta comercial coordinada

Model de planificació centralitzada que redueixi el nombre i concentri les àrees de desenvolupament 

logístic/industrial en 

Parcs logístics

, no permetent petits desenvolupaments especulatius. 

Cal ubicar els desenvolupaments logístics 

a prop dels grans centres de consum

, especialitzats, amb 

una mida raonable i gestionable (<50 ha), i preveure la possibilitat de connectar amb transports 

alternatius a la carretera i disposant de transport públic.

Tenir una 

flexibilitat urbanística 

que permeti solucions global i projectes claus en mà en un temps 

raonable. No tractar la logística com qualsevol sector immobiliari.

Reconèixer el sector logístic com a tal

.

Les diferents categories CNAE ubiquen algunes activitats en 

l'epígraf immobiliari i unes altres al transport o manipulació de mercaderies.  Hauríem diferenciar 

l’activitat de “warehousing” del sector immobiliari per tenir accés a finançament: és un 

esglaó més 

del procés productiu.

(20)

Referencias

Documento similar

La fórmula per obtenir-lo és senzilla: dividirem el número de diferències entre el total de les referències obtingudes en l’inventari, i això ho multiplicarem per 100..

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

Después de una descripción muy rápida de la optimización así como los problemas en los sistemas de fabricación, se presenta la integración de dos herramientas existentes

por unidad de tiempo (throughput) en estado estacionario de las transiciones.. de una red de Petri

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

Para Feuerbach no se trata de liquidar la religión, pues su verdadero sentido es antro- pología, corazón, amor, sino asumirla y realizarla en la política y viceversa, superando en

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

Farem en aquest article un breu recorregut pels viaranys de la competència comunicativa, fent escala en els models proposats per diferents autors i pel Marc europeu comú de