G
_
ASETA
MUNICIPAL
DE BARCELONA
Any IX 20 de juliol de ·1922 Núm. 3
SESSIO
DE L
'A JU
N
T
AMENT
Fou celebrada ahir, dia 19 de juliol, de segona convo-catòria, essent presidida per l'TI·ltre. Sr. Tinent d'Alcalde D. Bonaventura Plaja, assistint-hi l'll·ltre. Sr. Regidor D. Joaqtúm ~La Nadal.
S'aproYà l'acta de la sessió darrera, i a petició de l'esmentat Regidor D. J oaqwm :M.n Nadal, quedaren damunt la taula tots els assumptes que figuraven eu l'ordre del din.
COMISSIÓ
DE
GOVERN
Reunida c·u junta aquesta Comissió de Govern, el dia I 1.
u
el pr<'seut mes, i informada de1s assumptes presen-tats n la scYa aprovació; pt·engué els següents acords:SECRETARIA
Pl'ntl.rc esment d'una comuuicació del director ge-neral dels Bern~is tècnics, en la que proposava l~ modi-ficació dc les bases a què han de subjectar-se les indem-uilimcions al personal facultatiu que intervé en les obres llltuúcipals, <:11 el sentil de donar-ne participació a la Junta dc caps administraUYa, i aprovar-ho de confor-mitat.
SECCIÓ
DE GOVERNACIÓ
·
..
NHeOCIAT D'IIlGlli~'E I BENEFICÈNCIA
Atenent Ics demandes fetes -pels propis interessats, donar-los les llic~ncies que sol·licitaven:
D'tm mes, al tnetge D. Pere Ribeta, i de qull,lze dies, als ntl'tgcs D. Carles Domènech, D. ~hús Ponsà, D. AH-toni ~tlltandreu, D. Josep Turell, D. Joaqwm de Riba, D. Tomàs Pumarola, D. Trinitat :Macià, D. Pen! Cots, D. J<.>st'ts I~igueras, D. Josep .M.a Alfonso, D. Jaume Aguadé, D. Pere Escriu, D. Josep Llouchs, D. Llorenç 'fcixidó, D. Josep Peyri, D. Santiago Roure, D. Josep
Argilttg6s, D. Joan Ribas i Perdigó, i a les llevadores D." ] osc pa Crumls i D.~ S&lvadora Monsé.
- Aprovar els segiients comptes:
Dos, dl· 54,228'46 i 9,53o';p pt.es., presentats per la Companyia Barcelonesa d'Electricitat, relatius al sub ministre de fluid per al sevei de l'enllumeuatge públic ordinari dc l'Interior, dependències i recàrrecs, correspo-nent. ni llll'S d'abril últim.
Tres, presentats per la mateixa Companyia, d'import, respectivament, 25,759'97, 2,576 i 772'8o ptes., pel ma-teix concepte que els anteriors i durant el referit. mes d'abril.
Un altre, dc I,181'8o ptes., presentat també per la pròpia Companyia Barcelonesa d'Electricitrt, import del fluid consumit a l'Asil del Parc i altres dependèn-... cies cluranl el susdit mes.
Dos, presentats per l'Electricitat Catalana, S. A., rcfcrc11ts al sen·ci de conservació de l'enllmnenatge pú-blic provisional i ordinari de l'Interior prestats durant el mes d'abril darrer, tl'impott, respectivament, 38,o6z's6 i 14,967'53 ,ptes.
Un, de la mateixa raó social, d'import 8,xz8'73 ptes., per al servei d'enct:i1C1re i apagar els llums, així com {atllbé practicar la reposició i canvi dels carbons en els Mercats, durant el repetit mes.
.H G A S ET A :\I U ~I CI P A L D E B A R CE L O NA
Autoritzar el traspàs del dret funerari sobre la tomba senyalada amb el n. o 33 de la via de Santa Magdalena, del Cementiri de Sant Gen·asi, i concedir pennfs per efectuar obres en la susdita sepultura, sol·licitat per la Superiora dc la Companyia de Santa Teresa dc J es(ts, &>r Hnriqueta Sanz.
Concedir permís per construir un panteó en el solar n.0 2r de la via de Sant Jordi, agrupació 6."'del Ce-meutiri del SO., sol·licitat per D.a Emília Munné i Mutm(•.
- Aprovar la certificació i relació valorada, d'import 2J 1,.¡48'36 ples., cotn a primer lliurament de les obres realitzades fins el '27 de juny últim ert el Cementiri del SO., pt:'l coutr:actista Material i Obres, S. A.
SECCIÓ
D'HISENDA
NEGOC.U\.T D'INGRESSOS
Atenent les demandes fetes per a l'ocupació i venda en la \Ïa p(tblica, concedir els següents permisos:
Patents dc primera classe, per al present exercici: A D. Miquel Rosaleu, per al districte X; a D. Joan \'ila, per al districte IV; a D. Josep Rodrfguez, per al distric-te I, i a D.• Carolina :Mestres, per al mateix districte.
Patents de tercera classe, per al present exercici: A D.• Josepa Navarro, D.• Raimunda Morell, D. Fran-cesc Batet i D. 'Ferran Pascual, per al districte 'VII, i a D. I~rancesc Pla i D. Antoni Gallego, per al districte V. Per a vendre fruita seca, dw·aut el primer seiueslre ck t922-23 : A D.a Amàlja Ortiz, al caner del Bogatcll, prop del d'P.n Bofamll; a D. Antoni Aracil" al carrer tl.'Hn Pere lV, xamfrà amb el Passeig del T1'iomf, i a D." Roser Bernabeu, al carret d'En Boncll, cantonada a.mb el del Parlat:Ílertt.
l'er a vendre melons i síndries: A D. Francesc Garcia, des del
rs
de juliol alrs
d'octubre, al caner del Dormi-tori dc Sant Francesc, cantonada a la plaça d'Eu Me-clinnceli; o. D. Antoni Sanchcz, durant el mes d'agost, al carrer dc la Riera Blanca, a D.• Francesca Bono, des del 15 dc juliol al IS d'octubre, davant de la casa 11.0 75 del carrer del Marquès del Duero; a D. Silveri Pascual, des del 15 dc juliol alrs
de setembre, al xamfrà dels carrers dTrgell i Corts; a D. Regí Tortajada, durant igual període, a la plaça d'En Rovira; a D. Iguald Igual, clurout el mateLx temps, davant de la casa u.0 3 delcarrer d'Et{ ~Ienéndez i Pelayo; a D. Manuel Bort, des del 1 r cl'ag01;t al 30 de setembre, enfront del U.0 ro del c.trrer clc Sans; a D. Juli Aragó, des del IS de juliol al
rs
d'octubre, a l'encreuament de la plaça de JWiqucres i caner Comtal; a D. Gregori Clauer, durant el propi temps, al Pnsseig del llom vell; a D. Vicens Gilabert, durant jgual període, a la plaça de Sant Agustf vell; a D. Antoni Meseguer, des del 15 dc juliol al 15 de setembre, davant deln.0 ,, de la plaça d'En Lesseps; a D. Ferran Micó, des del J 5 dc. juliol al IS d'octubre, enfront de la casa n. o 6del Portal cle Santa Madrona; a D. Joan Selfa, des del 15 de juliol al IS de setembre, al caner de la Creu Co-berta, davant del cinema Bohèmia, i a D. J eroui Remeu-dol, des del x.r de juliol al 31 de desembre, a la Ronda de Sant Pau, cantonada a la placeta.
Per exhibir mostres : Durant un trimestre, a donya l~rauccsca Bazan, davant de la casa u.0 14 del Passeig
d'Isabel II, i durant el primer trimestre, a D. Emili Querattó, davant de la casa n.0 148 del carrer d'En
Vi-llarroel.
ESCORXADORS I MERCATS
Concedir el traspàs, en vida, a favor de D. Eusebi Gual i Anguera, D.• Dolors Puigmàcia i Pral i D.a Tri-nitat Arnau i Ro<¡tler, dels llocs n.0 34 del )'fcrcal de la Concepció, u.0
109 del d'Hostafiancbs, i n.s rgo i rgr c1d propi 11Icrcat, respectivament.
Concedir el traspàs del lloc n.s "~5 i 16 del Mercat do Ja Concepció, a favor de D. Joau Baell i 1\tbau.
- Canviar els articles de venda dels llocs dels 1\ller-cals que seguidament s'esmenteu, per altres articles pels quals haman dc subhastar-se:
nts del n.0 210 del Mercat de la Barcelolleta, fruita seca, botifarres, formatge i mantega, per aviram, co-nill i ous.
El del n.0 218 del matei..'!: Mercat, menudalles, per
caru dc vedella.
Els del u.0 1,768 del :Mercat de Sant Josep, fnutes i verdures, per ons.
- Aprovar el compte presentat per la casa Torres, Ferreria i Construccions, d'import +12 '33 ptes., induïda la indemnització al personal facultatiu, pels treballs de manyaria practicats en la eoustrucció de nous porxos per a cobrir el pati central del )fercat de Santa Cala-rina; i un altre, de 8,923'40 ptes., import dels treballs generals efectuats en la construcció dels susdits coberts per D. Bonaventura Calvet.
- Autoritzar a D. Josep M."' Salanova perquè pugui introduir carns mortes fresques a trossos.
- Aprovar el compte presenta~ per D. Pere Bofa-rull, d'import r,rg6 ptes., relatiu al subministre d'im-presos per als serveis de l'Escorxador General, i hans-ferit als Srs. ] . Vilaseca, nebots, de confornútat amb ço que disposa l'art. 342 del Codi de Comerç.
SECCIÓ
DE FOMENT
NEGOCIAT D'OBRES (PARTICULARS)
Concedir permís, per practicar les obres que s'esmen-ten, als següents senyors:
A D. Antotú Alsina, per reparar el terrat de la casa
u.0
25 del carrer dc Sant Màrius ..
A D. Antoni Grau pera, per realitzar obres interiors · en la casa 11.0 34 del carrer de Sant :Miquel.
A D. Jaume Hortal, per construir una casa eu el solar que fa cantonada amb els carrers de l'Encarnació i d'En Salina.<;.
A D. a :Francesca Mora, per coru.truir Wia casa en un solar situat al carrer de Marianao.
A D. Josep M.<> Sutis, per verificar obres interiors en l'encreuament dels carrers de Muntaner i Adrià Galvcz.
A D. Berengner Valls, pet conshuir un cobett provi-sional en el Passatge de Sar¡.t Bernard.
A D. Constantí Pérez, per construir tma casa en un solar situat als carrers de Santa Elionor i dc la Fo11.t del Carbó.
A D. Sebastià Pérez, per practicar obres de reforma i addició, a la casa n.0 73 del carrer de Sant Gervasi.
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 35
A D. Joan Bossns, per construir un pis a la casa n.0 57
del carrer d'En Sugruñcs.
A D. Leopold Plan<~ll, per construir wta casa i un
cobert en un solar del carrer dels Crisantems.
A D. a. Carme Gil, per construir un departament per a
dipòsit d'aigua a la casa n.0 6 del carrer dels Canvis \'t'lis.
A D. Pelai \'alanova, per practicar diYerses obres i instal-lar una tanca dc precaució a la casa n.0 H dd
car-rer d'En Pelai.
A D.a ::.\Iaria Cnrt.o, per construir un cobert a la casa
11.0 469 del carrer cl'Hn 1\funlaner.
A D. :Marian ~lauznno, per construir uu cobert en
tm solar del carrer tl.0 1 de la barriada de Can .Baró.
A D. Joaquim Furés, per construir tuta tanca ddi-nitiva eu la finca senyalada amb el n.0 8 del carrer d'En
Ramon Albó. ·
A D. Joaqtúut Bargalló, per construir una casa en
tm solar situat al carrc:r del Bergadà. /
A D.a Elisa Estcràs, per practicar obres de reionna i ampliació de la casa 11.0 23 del carrer de la Riera Blanca.
A D. Josep Niubó, per construir una casa en el solar
que fa cantonada amb els carrers de l'Amèrica i del Rc-nab:ement.
A D. Artm· Ccrveró, per construir dos pisos a la casa n.0 I3 del carrer clcl Dr. Bruguera.
A D. Jaume Sabadell, en representació dc Josep
Tasqué, construir un pis a la casa n.0
sr
del carrer de Sant Tomàs.A D. Enric Surroca, per practicar obres dc reforma i addicionar i construir dos pisos a la casa u." 25 del car-rer d'En Ferran Puig.
A D. :Miquel Clivillés, per construir una casa cu uu solar de la plaça d'En Víctor Balaguer, xamfrà amb el carrer d'En Tirso dc Molina.
A D. Pasqual Andrés, per construir una casa. en el solar senyalat amb el n.0 89 del ca11:er de Na :Montserrat
de Casauovas.
.A D. Modest Sandoval, per practicar obres interiors
a la casa n. o I I de la Rambla dels Caputxins.
A D. Ramon Pujol, per cau,"Íar la tuberia de des-guàs de la casa n.0
I del carter de l'Obrador.
A D. Joan Arabia, per practicar obres interiors a la casa n.0 15 del carrer dels Canvis Vells.
A D. Joan Fusté, per construir una tanca defiuiliva
cu un solar del carrer de ~anta Ot11ia.
A D. Hilari Marimou, per practicar obres iulcliors
a la casa n.0 43 del carrer dc Sant Telm.
A D. Antoni Basté, per practicar obres interiors a la casa n.0 27 del canet de N'Otger.
A D. Josep A nlon i Castañer, per construir u11 local prop de la tanca de la torre Boringen, canú de la Buda-llera (Sarrià).
A D. Ramon Rocamora, per practicar obres de re-forma i addici6 a la casa n. o I I de la plaça de Sant \'icens.
A D. Pau Borrell, per canviar la coberta de la teulada de la casa 11.0 z del carrer d'En Ferrer Bassa.
A D. Manuel Oliver, per practicar un portal i rt>parar m1a paret de tanca a la plaça d'En Gironella, n. o 17.
A D. Teodor Moralcs, per practicar dbres interiors en una casa amb faça11a als carrers d'En Maspujó i d'l.tn Gelabert del Coscoll.
A D.8 Dolors Gaig, per verificar obres interiors a la casa n.0
I I del carrer d'En Rial.
A D. Juli Batlle, per realitzar obres interiors a la casa n. o 67 del carrer d'En Bmuiquer.
A D. Josep Verdaguer, per modificar uua o hcr turo
i practicar obres interiors a la casa n.0
217 del caJter ck Sant 'Andreu.
A D. Casimir Guinot, per practicar obres interiors i obrir un portal en el Passatge de la Pau, n.0
s.
i 'Xou de Sant Francesc, 11.8 28 i 30.A D. Joan Canue, pl'r reparar la llinda d'un bak6 i iustaHar tma bastida, a In casa n." 9 del carrer d'l\n Goya.
A D. Vicens Déu, pt>r arreglar les connmes i reparar la coberta de la cosa.
n.•
28 i 30 del carrer de N'Anglc:;ola.A
·p.n
Dolors Salt>s, per construir un pi:; a la casnn.0 28 del carrer dc N'Aulèstia i Pijuan.
A D. Eduard ?11.~ Buixaderas, per construir un dn-Yegueró a Ja casa n.0 7 del carrer de N'Elisa.
- De conformitat amb el c¡ue demanaven els in
-teressats que més aYall se citen, concedir-los pernús per construir cla\Qgttcrons a les cases que s'c:-.l)rc:>St.'ll a continuació:
A D. J oat¡uim Fibla, a una casa del carrer clc
Cam-prodon; a D.• Teresa Sanlacana, a la casa n.0
.p del car-rer de Vallirana; a 1>. Jos<~p Bayó, a la casa n.0
31 cle
carre,r de la Cera; a D. Ramon Soler, a la casa 11.0 350 del carrer dc Sans; a D. J oau Soler, a la casa n.0 .~
del carrer de Santa ~1ónicn; a D. J oau Roca, a una cnsn el el carrer d'En Gelabert del Coscoll; a D. Baldomer Cantó, a la casa n.0 3r del carrer del Miracle; a D.• Maria l\luns, a la casa n.0
46 del carrer de Sagunt; a D.• :'lfngdalcna
Vilà, a la casa n.0 70 dd carrer de ~a Concepció ,\rcna;
a D. Alexandre Sarramia, a la casa n.0 30 del carrer dc
Pauissars; a D. Pau Torrcll, a la casa n.0 24 del cancr
d'En Rosend An'ts; i a D. Joan Domèneclt, a la casa
n. 0 96 del carrer del Pare Gallifa.
-Retornar a D. Joan Casanovas la quantitat dc
40 ptes., que va abonar per l'arbitri de reconstrucció i
conservació de paviments, eu construir el clavegueró
dc la casa n. s 4I i '13 del cancr de la Solidaritat, i, aixl matebc, igual quantitat a D. Francesc Enric, pt>lmatcix concepte, en construir el de Ja casa n. 0 15 del carrer dc 'l'olèdol.
~"EGOCL\ T D OBRES (PÚBUQt'ES)
Autoritzar Ja Socidat General d'.Aigües dc Bar-clona perquè pugui practicar les obres de canalilznció per a aigua als l'rtrrcrs eh: Rosselló i Yallès.
- Concedir permís per estendre cables suhterrnuis dc bai..xa tensió al carrer dc Ricllia, entre els dc Co~:llo
Indítstria, a la Companyia dc Gas i Elcct.ricilal. -Aprovar els següents comptes:
Tres, de I,999'8o ptcs. cadascun, incluïda Ja indcm
-nil?.ació al personal facultatiu, presentat per D. Joan
~!ogas, import del suumitüstre de pedra i cottslrncdó d'espigons de defensa en la instaHació e:-.'iractora d'ai· gües de ~Iontcada, prop del riu Besòs.
Dos, presentats per la raó social A. Biancbiui, l'ugi·
nyers, S. A., d'import, rcspeclh,ament, r,999'59 i 1,999'7z pessetes, iuclllida In indemnització al personal facnltnlin, relatius als gabions mctàl-lics subministrats per n la cous-trucció de defenses per a la lUateixa instaHaci6 extrac-tora.
GASETA. ).fUNICIPAL DE BARCELONA
- .\pro,·ar l'acta de reéepció definitiya de p~rt de les obres dc l'empedrat i col-locació de vores del Passeig d'En :\!aragall i camí dc La Garrotxa, en el trajecte
com-près entre el carrer dc X'Estévenez i la TraYessera,
efec-tuades pel Foment. d'Obres i Construccions, i retomar al
susdit contractista el dipòsit de gayantia que tetria
es-tablert.
SECCIÓ
D'EIXAMPLA
Nf·iGOCIAT D'OBlU',.,C) PARTICULARS I PERSONAT,
I 11 format dc les sol-licituds presentades, demanant autorització per a efectuar diferents J;Ilenes dc treballs,
concedit els s<.>gü~::nts permisos:
A D. Ramon Jnlià, per eixamplar els magatzen1s i coustruir tllla habitació interior per porteria al carrer dc les Corts Catalanes, n.0 612.
A D.
J
oscp .M. a Parés, per construir dues cambres ha-hilables cu el terrat, una a cada una de les dues cases situ:uks al carrer d'En Coello, n.8 187 y 189, i al Passatge d'Eu ~lodolcll, n.e 12 i 14.A D.• ~fercè Jonullà, vídua de Castelh-i, per construir
un cobert. al carrer de ProYença, n.0
224.
.A D. ~Iarian Blasco, per obrir dues portes al carrer de la Creu Coberta, n.0 30.
A D. Antoni Piera, en representació del }'oment d'Obres i Construccions, per cloure amb una paret de-finitiva uu solar situat als carrers Carretera de Ribes, 10:.-;proncccla i Lope de Yega .
• \ Ja cnsa
n.
F. Escofet i C.a, S. en C., per construirla vorera dc clavm11. de la casa n.0
720 del carrer dc les Corts Catalanes.
A D. Manuel CucUo, per eixamplar un portal de la
ca$0. 11.0 ll3 del carrer del Marquès defDucrò.
/1 D. J oscp Canal, t)Ct practicar obres interiors,
con-slstcmts en el canvi d'e.n.rajolat dels pisos I.', r.~>; x.r, 2.";
2.•,
I.", i.).', 2.11, de la casa n.0 7 del carrer d'En Salvà.A }). Francesc Marcè, en nom de Vda. J_.alanne, _per
cfeclnar "olm:s interiors, consistents en coHocar tres
ti-rants dl" ferro a cadascwt dels pisos t.•, 2.11, 3.r i 4.t de
la casa ll.0 2"l8 del carrer de Córcega.
A D. llrauccsc de P. Riera, per aixecar la paret mil-jana dc la casa ll.0 35 del carrer de Casp.
A D. Ricard Agustí, en representació de D.a Eulàlia
Rcgordosa, per arranjar les canonades de desguàs de la façana, ai.xí com també instal·lar una gàbia per a parler
portar a dect.c els treballs de la casa n.0
35 del carrer de Bailèn.
A D. Aut01~i Abeccrau, en nom de D.a Antònia Aran,
per construir un clavegueró a la casa n.0 II3 del carrer
dc la Indústria, que dl.'sguassa al longitudinal establert al propi carrer per D.• Aurèlia Molera de Bosso.
A D. Josep :'lfarlínez, per repintar la façana de la tenda dc la casa u.0 6o del carrer d'En :\Jagallanes.
A D. Wenceslau Bn .. 'l:cda, per constnrir un passallís davant del tancat senyalat amb el n.0 110 del carrer d'En
Sepúlvcda.
A D. Matian Blasco, per construir nn passalli'l davant del magatzem 11.0 30 del Passeig de la Cíeu Coberta.
A D. Albert Mota, per constluir nn clavegueró a la
casa 11.0 5 clc la plaça de Santa Madrona.
A D. Manuel Cañellas, per construir ruta casa, dc baixos· i cinc pisos, al can-er de N'Enric Granados, n.0
118, xamfrà amb el dc la Indústria, n.0 198 bis.
A D. Pranccsc Rivière, per addicionar dos pisos sobre
els baixos i llll pis, destinats a magatzem, construir una escala c:ldcrior, obres interiors al primer pis i modificar
set obertures a la casa situada al carrer de la Indepen-dència, xauúrà amb el d'En Lull.
.\ D. Sebastià Gallès, per construir un cobert defi-uitiu al carrer cle N'Enric Granados.
A D. Carles Llopis, per practicar obres interiors, con-sistents en reparar el ferm de la tenda de la casa n.0 32
<;lcl carrer del Parlament.
A D. Bcmardi Girnénez, per construir dos passallisos davant de la casa n.0
166 del carrer del Bruch.
A D. joaquim de :\Iiqucl Almirall, per coustruir un passaUL'l davant. d'un cficifi situat al carrer de l\Iarina.
A D. Bernardí Giménez, en nom de la Uuió Comer-cial Espanyola, per construir un clavegueró a la casa
11.0 166 del carrer del Bruch.
A D. Ramon. Massó, per construir soterra.uis i baixos
al carrer dc Casp, n.0 130.
- Efectuar In dcvohtdó dels dipòsits, ptèviameut
satisfets pels interessats, per l'arbitri de recomposició de
ferms i empedrats, amb motiu de les obres de construcció, reforma i neteja de clavegLterons de les cases que segni-dmncnl es relacionen:
100 ptes., a D. Magí Vifíals, per les de la casa n.0
197
del carrer dc Bailè:n; 2r2 ptes., a D. Josep Borràs, per les dc la casa 11.0 23 del carrer del Ripollès; roo ptes., a
D. Uu.ís Cruselles, per les de la casa n.o 96 del carrer dc la Inlemacional; 15 ptes., a
D.
Joaquim Aldrich, per les de la casa del carrer d'En Pere IV, xamfrà al cleCas-tillejos; 6o'25 ptcs., a D. Joan Sardà, per les de la casa n.0 23 del carrer de la Sagrega, i
100 ptes., a D. :'!Iiqucl
J acas, per les dc la casa n. o soo del carrer de .Mallorca.
GASETA ~IUNICIPAL DE BARCJH,ONA 37
PUBLICACIONS
I
DISPOSICIONS OFICIALS
Des del 13 ol 19 del corrent mes, ambdós inclusiu, cu els diaris oficials que més avall s'eSlllenten, han
apa-regut. les següents insercions de l'Excm. Ajuntament
I •
d'aquesta cmtut:
GACETA
DE MADRID
DIA 18 DE JUl.IOL. - Anuncia la subhasta relati\·o.
a Ics obres de construcció de clavegueres, claveguerons,
ímbornals per aigües de pluja, pous de regishc i altres obres acccs.<>ódes, en els carrers de N'Auzias l.Iat·ch i
<lc Sicilia, sots el tipus de II7,230'33 ptes.
I/esmentat acte se celebrarà trenta dies després dc
la publicació d'aquest annnci, o en el següeut si resultés fesliu, a les dotze del mati.
BOLETÍN
OFICIAL
DrA 13
nr:
JUT,IOI •. -Publica la díst.dbució de cabals corresponent al mes de juliol.- .Anuncia l'e.'\':posició al públic, pel tennini de viut
dics, del projecte de noves alineacions a practicar al
car-rer d' u:n Bnlari.
- Dóna compte, també, que durant el termini dc
vint dics, des de la h1serció del present avís, rèstarà ex-posat nl públic, eu el Negociat d'Urbanitzacions i
Re-formQ. dc ln Sccci6 cle Foment, el projecte cle noves
rasants per al carrer d'Eu Vilaró.
- Inscrta la. COllvoca.tòria de les oposicions per a la provisió del càrrec d'auxiliar cle l'Institut d'Estadistica
i Política social.
DrA q. - Anuncia l'~¡Josició al pí1blic del projecte el 'urbanitzacions de terrenys de D. Estanislau Al sina, situats a la barriada d'Horta, durant el termíui de Yint dics; de l'expedient relatiu a l'adquisició d'nna parceJ.la procedent del Torrent de la Guineu, durant el te.nníni dc quinze dies; del plec dc condicions per a treure a sub
hasta els treballs de repintar les faroles del Passeig dc
Gràcia i plaça d'En l'i 1Iargall, durant el termini dc vint dics; i de l'ordenança fiscal referent a l'aclministració i recaptació de l'arbitri sobre l'increment de la valor dels terrenys.
DIA 17. - Fa pítblíca l'aprovació, per l'Ajmrtamcnt,
rld projecte relatiu al cam"Ï de muneració del carrer del Setge dc I7I·1·
DrA 19. - Anuncia l'exposició al ptíblic, en el Ne-gociat d'Urbanització i. Reforma de la Secció de l-'oment,
i clm·ant el tcmtiui de vint dics, del projecte dc nova
xnsaut clel carrer dels .Argenters, eles del de Cambrils al
dc Ja l"nrigola.
- Comença, rlemés, la publicació cle l'e:l>.'üacte dels ncorcls presos per l'Ajtmtament durant el mes dc mAig
proppAssat.
DISPOSICIONS DE L'ALCALDIA
Al poble de Barcelona:
HI dillwts viaent, dia 1 ¡, s'ofereix eu subscripció pt'tblica l'Emp1·~st.il. acordat per l'A.jtUltament clc Bar-cdoua per terminar les obres i per atendre les despe-ses dc celebració dc l'llxposició de Barcelona, 1925.
Deixant dc banda els a\'entatges de l;Emprèstil com a coHocndó d'estalvis (aveutatges que tots hem procnral portar al màximum compatible a¡ub la defensa dels iute
-n.•ssos dels t•ontribucuts que ens estan encomanats), l'Al
-caldia vol recordar a tots els ciutadans el què represt•nta aquest Empn·stit per a l'esdevenidor de Barcelona
Representa el que l'Exposició de 1925, en la qual to-tes les classes i estaments han posat llurs il·lusious, sigui dcíiuitivamcut tUl fet.
. Tol Barct:lona espera de l'Exposició de 1925 un
im-puls ascendent, un augment de prosperitat, tUla ex:tt·It:;ió dels hodtzous, rom representà per a Barcelona 1 'Expo-sició Unin:rsal dc r888, amb la sola diferència que fent ara tm esforç molt més gran, els resultats ho han d'ésser també.
Barcelona ha de consolidar la seYa posició en el grup
dc les dutats modernes de ptirnera categoria que re
presenteu tUl paper decisiu eu la direcció de In vidn es·
piritunl i ecottòmica del món. Per això ba d'intensificar la viua intcmadonal uc relació, ha d'elevar el seu ideal
ciutadà i lta de pcdc•cdonar els sens seryeis.
llarcclona ho vol. Ilo acordà ¡¡olemnemcut amb fervorós entusiasme i amb iudest.ructible tnlanímitnt l'li
I'Asseml.llca del 20 dc novembre darrer.
J)cs u'alt•shorcs s'lla portat a cap la tasca difícil cle n'visar les previsions financieres, i l'Ajuntament, pu
altra pmi, ha pres els acords necessaris per a coordinar
l'obra <lc I'Hxposició amb la reforma general de la ciutat. • Anti es pot. donar al poble de Barcelona la seguretat qnc, seuse nous acords, hi ha projectes aprovats p~:r a transformar la ciutat, acabant la xarxa de clavrgueres, modemitzaat. la padmcntació, fent moltes urbanitza-cions en totes Ics barriades, construint cases barates i
millorant l'ls servÜ'i d'hospitals, escorxadors, mercats, cenwntiris, etc. Hi ha els projectes aprovats i estan disposats ds mitjans financiers per a realitzat-los.
Els barcelonins podeu estar segurs que l'obra dc I'Hxposici6 fonun avui part d'rm programa qne l'Ajtnl tameut té In voluntat i els elements per a executar amb
rapidesa. Sols li cal la cooperació decidida de l'estah;
bnrcdouf, CJIIl' mai s'ha quedat enrera quan lta estat re-querit per Ics graus empreses públiques i particulars
d'expansió cinluuaua.
J /H111prèslil de l'J.~'xposici6 no l1a d'ésser considerat com una mera coi·Jocnció ave11tatjosa de capitals; és,
per a iots c•ls barcelonins, un deure em·ers la futura
gran-desa. <k· In nostra Barcelona.
G A S ET A :li U NI CI P A lt D E B A R CEL O NA
VARIA
X
CONGHÜS
INTERNACIONAL D'OTOLOGIA
Bis treballs qtte a continuació publiquem, ai:xí
com els que inserirem en els dos números següents,
formen un opuscle que, sota el títol d'Écolc dc
Sourds-Muets Vifr¿joana : Rapports. i redactat en franc~s, ha
estat. cclit.at i tramès per la Comissió de Cultura a l'es-mentat Congrés, la celebració del qual es va verificà el dia H_¡ del present mes.
LA SORDOMUDESA
J)JiS DEL PUNT DE J'ISTA JJÈDTC
!,A SOIWOliiUDr..SA DES DEL PUX'l' DE \'JS'l'A MÈDIC.
-Dclc; diversos aspectes que es refereixen a la
sorda-mudesa, el m~s interessant per a nosaltres és l'aspecte
mt·dic, car l'I pegagògic és millor per a ésser tractat entre
d professorat que es dedica a aquesta ensenyança
es-pecial.
Per a l'otologisla que s'ocupa de la sordomudesa
so-lament en l'aspecte mè<lic resulta impossible
desenrot-llar uu treball sense repetir molts conceptes que, seus
dnble, haureu vist i llegit vosaltres més bé que jo, pel
qual mot.iu procuraré resumir en aquest modest escrit
tot quant cregui que pot interessar-nos en l'esmentat
aspecte.
J •:n la sordera que condueix i produeix la
mu-desa. és cvidcul que hem de parlar del factor etiològic.
~s pot agrupar l'etiologia de la sordomudesa en dues
scccious:
r.•
Causes de la sordomudesa congènita.2.~ Herència directa.
I.a freqüència dc casos que tots hem vist de
sords-muts fills dc pares també sords-muts, ens confirma que
l'h<'tència directa té tuta valor etiològica indiscutible,
encant que 110 sigui coustaut, i encara que les
estadís-tiques publicades fins avui acusin diferències notables.
La diversitat d'opinions sobre la influència que pot
tenir l'herència directa en l'etiologia de la sordomudesa,
depèn, per una part, de què les lleis de l'herència, en
general, no estan encara bastant comprovades, i, per
altra, dc què la influència hereditària no és interpretada
d'idèntica manera per tots els autors; però, sia com sia,
110 hi hn tlubte que l'herència directa té uua valor en
l'ctiolo~ria dc la sordomndcsa, per més que aquesta no
és tnu fatal com crèiem abans que arribessin a escriure:
~r¡uc el matrimoni era la pitjor desgràcia que podien tenir
el:; sords-mnts*·
Jf¡.;¡u~:NCIA L.'ITnilU<:C'tA. -L'aparició de casos de
sords-muls en descendents de famflies eu les quals existeix
herència indirecta dc sordomudesa, no obeeix a les soles regles que hagin pogut fixa1· els observadors; però és iu-<luhlahlc r¡ue existcl-.¡;en casos que no poden ésser atri-hnits a cap altre factor etiològic.
CoNSANGUINI'CA'.C. - Nosaltres hem obsenrat
mul-titud dc casos de sordomudesa congènita en els
des-ccndcnts de fum!lies consanguínies, els quals poden
stnu:lr-sc nis c1ue altres otòlegs han descrit, creiem qm• Ztt umsanguíaitflt té en la sardomudesa una valor etiolò-gica, tant més importallt qua.flt més accentuats só¡t els
ca-rdctcrs patològics i degeneratius dels iudividus, la
pro-crcacüí tlt'ls t¡Ttctls obeei;t; a casos de consangtti1Litat.
1\rAJ,J.;.<> CONDICIONS niOll~)NIQOES. - Freqüentment
s'ha opinat que les moles condicions higièniques
afavo-reixen el desenrot.llament de la sordomudesa congènita,
i que les habitacions malsanes i humides,
l'amtmiega-meut de la misèria, junt amb la fadiga física deli pares,
port.aYen uua tendència a engendrar fills sords-muts.
Sense negar que aquests factors puguin ésser els
cau-sauts, creiem que aquest motiu no representa aqtú un
grau paper.
Sll'If.IS
r:x
F.I.S PARF.S. - Poques -.egades hem vistque aquesta terrible plaga figurés en els tractats com a
causant de la sordomudesa congènita. Per aquesta raó
exposaré una observació clínica que he pogut seguir
fent durant algun temps en una familia : pare amb
ma-nifestacions nasals evidentment sifilítiques. Al
pri-mer fill, que va néixer ja malaltís, en arribar als set
anys li aparegué Wla laringitis que fou diagnosticada dc
pericondritis heredo-sifilítica, i hagué d'ésser
traqueo-tomitzat per a salvar-li la vida; quedant, després i
du-rant moli de temps, amb la cànula traqueal i arnb
qua-tre trajectes fisttllats eu el coll, en co¡:nunicaci6 amb els
carlllags laringis. Uua nena fou el segon fill d'aquesta fanúlio., la qual fou sorda-muda eongènita; i el tercer fill
és llll noi que vaig haver d'operar de vegetacions
ade-noides.
Com que s6n pocs els casos en els quals uua herència
morbosa es presenti tan accentuada que ellS porti a
l'e,.,'i.rem d'esvair els dubtes que podrien existir sobre
wt altre origen de l'expressat cas de sordomudesa, és
per això que l'exposo a la vostra iHustrada
consi-deració.
2.• CAUSiiS DE I,A SORDm!UDESA ADQUTRIDA.- El
noi que es torna sord, a conseqüència d'algwt
acci-dent o d'alguna malaltia, abans dels set anys, perd
més endavant les paraules que havia après i esde\'é
sord-mut. Veurem aquí les causes:
AlenmglllS.- Aquesta és tan important, que podríem
afirmar que la meitat de casos de sordomudesa adquiri<la
són deguts a la meningitis.
Feltre tifoide, escarlatina, verola, .rarampió i
diftèritL.-Aquestes malalties són responsables de molts casos dc
sordotuttclcsa, car duraut Uu.r curs sobr~vénen
complica-clous òlir¡ues i menfn.gies, que esgoteu la facultat
audi-tiva, fins a l'extrem de la sordomudesa.
Eu quant a les ferides i traumatismes del ca.p, hem
observat. que, per part del vulgtts, e..'\:istei.'C una tendància a creure que si el noi és sord-mut ho és a causa d'una
caiguda o d'tm cop que va rebre en el cap, j ai:ti ho
afir-men els pares o parents contestant a l'interrogatori, que
'GAS ET A :\I U XI
e
I PAL D E l3 A Re
EL O :XA 39Fig. r. - Vila joana, edifici on està instal·lada l'Escola dc Sords-muts
GASETA MUNICIPAI4 DE BARCELONA
_;\f'~o..."W
A
-- --- . --- - - -
rv\J\-J'-Fig. 3· - Impressió i gràfica de la veu obtinguda amb el {onògr:'l.f transcriptor Liorat
GASETA 1\I U N'I CI P A L D E R A R CEL O KA
Fig. 5· - Esquema de posicions-tipus dc Ics cordes vocals
R<·producció del registJamenl d'una frase (salta i fuga). com a mostra per a l'estudi del trànsit i diflrenciació dels sons
}
.
t
1 . •
______ ----L _-_ ~-
_¡ ___
p_
: ",_
-L-I.._
GASETA :l.f U NI e I PA I, D E B A Re EL O NA
bé n'exi.c;teixcn d'alguns, són els menys, per tractar-se de fractures flcl temporal, de la base del crani o d'altres lesions que, donada llur gravetat, produeixen la mort ml:s vegndcs que la sordomudesa.
A~A:Co~nA ¡>ATOLÓGICA. - Les estrenyors i
oblitera-cions del conducte auditiu extern, el teixit esclerosi i plaqnl·s calcàries en les membranes timpànica, oval i rodona; l'anquilosi, l'atròfia o l'absència dels ossets; la manen de Ja corda del timpà, l'aixafament de la mes-toidcs i de Ja trompa d'Eustaqui; l'absència més o menys complda dc l'orgue auditiu inlem; l'atròfia i la degene-ració en el tronc i les terminacions del nervi ac(tstic; les formacions dc teixit conjtmtiu i ossi dintre del laberint mcmbran6s, i, finalment, l'esclerosi eu el bulb, cerebel i en diversos punts del cervell, són dades de caràcter anatomo-palològic que s'han publicat.
nc tol(;'s aquestes investigacions, es desprèn que si no e:xisleixcu daò<>s auamnèsiques exactes, hi ha, moltes wgncks, que e;::; fa impossible determinar si certes alte-racions ohservadt's en Ics autòpsies procedeixen de pro-cessos t'n la vida fetal o bé s'han desenrotllat després dd naLxcmenl.
SrN'roM~l'l'Ol.OGIA. - Poques paraules bastarien per expressar iota la sintomatologia de la sordomudesa si els seus dos punts car<linals, que són la sordera i la mudt'StL, es poguessin considerar com a conceptes d'una valor absoluta; però ah:ò no és aiñ, sinó molt al contrari, car la umdt'sa depèn de la sordera, i aquesta ba d'ésser examinada cu tots els seus matisos per a deduir els símp-tomes de la sordomudesa.
J/cxmneu cle l'orgue auditiu dels sords-muts no pre-senta dificultats si aquests són dòcils i intel·ligeuts, però a vegades és difícil i quasi in1possible fer-ho en una sola sessió, pari.icularuuml quan es tracta cle nois rebecs i t.omerosos que sc'Js faci mal; car criden i ploren, impossi-bilitant la tasca, que ja de si requete~ 1ma atenta ob-servació. J{n la meva pràctica quasi diària d'examinar
el~ alunmes sords-muts de la nostra Escola Municipal, i priucipahncnl d'ú1grés, he pogut obtetür bons resultats, àdhuc en casos êliíicils, degut a la inteHigent coHaboració dc l'actual director de Ja Secció de sords-muts, Sr. Bar-nils.
Tots sabem que n'existeixen un número considerable que conserven restes d'audició; però el problema con-sisteix en resoldre si aquests són aprofitables o uo per a l'educació auditiva.
Examinem cada oïda separadament, i s'indaga si hi ha percepció act1stica per a les vocals, les síl·labes i paraules, procurant que quedi ben de manifest si és que es percep el so o solament la sensació tàctil de les vibracions. Els que hau adquirit un defecte d'oïda, han de conservar tma distància d'audició de so centí-metres p~::r a la \"Cll ordinària, i els de sordomudesa con-gl·nila han d'oir la veu de conversació a I metre, car d'altra manera se'ls fa impossible apcndre a parlar pels mèlodcs orcUnnris.
Amb )'(•xamen iustnuucntal també aconseguim dc-lcnninar la possibilitat de desemotllar en un noi la fa-cull al d'oir les paraules. Comparant la ca1)acítat au-cliliva per a la gama cottlúma de sons, amb el poder au-ditiu <lds sorcls-umts, per mitjà de la sèrie de diapasons, rcsullu que, pcrqu~ puguin aquests oir les paraules, han d'nrribnr a percebre des del sP fins al sol~.
l':n els que tenen restes d'audició, la paraula és més clarn, i el noi lroba la justa intensitat, el to i la modulació.
En la sordera completa, s'observa que produint darrera les orelles fortes sensacions sonores per mitjà de iliubres, botzines d'automòbils, timbals, etc., no es produeix la més mínima reacció.
L'allrc símptoma cardJnai de la sordomudesa és la mudesa, i el seu grau és proporcional al grau de sordera, a l'edat en què aquesta aparegué i a l'estat inteHectual de l'individu. Les supuracions de l'oïda mitja, les per-foracions i defectes del t:mpà, els símptomes catarrals i altres símptolllcs inflamatoris, així com les collSeqüèu-cics d'aqucstc~ o.feccions, no són molt freqüents en la sordomudesa i tampoc representetl símptomes caracte-rístics de la matcL'!:a, encara que pogueren coustiluir la prlmct:a basc pet al dcsetltotllmuent de la sordera, i que, tal vegada, a son temps haurieu evitat els seus progressos i, pt·r tant, la sordomudesa consecuti\,a.
I~n els In~titnts i eu les Escoles de sords-muts no
hauria d'aulorit?..ar-se l'ingrés sense un previ i bon exa-men, ja que lti ha iudi,ridus que sols amb tm tractament a1)ropiat de llurs oïdes malaltes faria innecessària llur admissió.
DIAGNÒSTIC. - Aquest és el ptmt més culminant que cxistei.x sota l'aspecte tècnic eu tota la pa.tologia de la sordomudesa. De l'exactitud en el dia._,onóstic depèn moltes vegades el perrenir d'nn gran número de germans nostres, els quals, ben dirigits i atesos, poden arribar a exercir activitats importants en la societat. De la ma-teixa manera que es presenten casos molt senzills, també en veiem amb freqüència d'altres, el diagnòstic dels quals és eu extrem complicat, i, sense pecar d'im-modestos, ens atrevim a dir que requereixen els coneixe-ments més profunds de l'otologia per a ésser resolts amb euccrt.
eoneixelll nois que, durant el pl'imer any de la vida, aparebccu cotupletruneut insensibles a les vibracions sonorc;s, i més tard ja reaccionen a l'acció dels sons com si 11m oïda fos nor.mal; motiu pel qual hem d'ésser prudents cu afirt)Jar la sordeta completa i sordomudesa consecutiva durant. la primera infància. Per altra part, no podem concedir valor a les dades subministrades ,pels pares, respecte a si el noi hi sent o no hi sent, perquè l'e.'!:periè.ncia ens ensenya que quan es produeix un soroll o un so, es considera sempre com una reacció o una inl-pressió sonora per a l'acústic i, en realitat, molies vega-des sols es tracta de percepcions tàctils.
En els casos en què el noi, a l'edat de dos o més anys, hi sent, mes no parla, haurem de tenir en compte que podria tractar-sc d'endarreriment per raquitisme consti-tucional o per hidrocefàlia externa crònica o de casos d'auclimudesa.
!)afàsia congènita, aLx:í com altres alteracions dels centres nerviosos, encara que alguna vegada es presenta sola, és m~s comú veure-la associada a manifestacions dc la idiòcia. Aquests iudividus, si bé pronnncieu al-gtma paraula, presenten tm conjunt en la mímica i en l'actitud, que no és fàcil confondre amb la sordomudesa.
l!~l diagnòstic eutre ull endarrerit sord i un sord-mut,
es ftwda en la. inclagació de la part que correspon al g:rnu el e sorderà i al grau dc deficiència mental, els detalls clel'l quals omitim e>..1Josar aqttí perquè ens portarien més lluny de ço que requereix aquest treball.
'l'amb(: hem de parlar del diagnòstic entre la sordo-mndcsa i les alteracions dels centres corticals del llen-guatge, i ho fnrem de la manera més c011cisa possible.
al-•
•
l%'f.W,. ''lliR~;%§~ \i¡.'\.. ~9;:~íJ·:":1ffi~1H.:~ Af.IJ!7 L,;.;;~ .~.~~~:es ~· l / .. 1 ~~\.
Fig. Ï· - Emplaçament de les classes dc bosc a VilaJoana
~ HI
Fig. S. - Classe emplaçada al bosc
Q
>
(/)
tij
'"'
>
... ,....,
e:
z
H
()
H
1-ò
;:.. r<
t;
t:j
tò
;¡...
:;::t
() ~
t-'
o
'7. ;¡...
GASETA :L\1UKICIPAL DE BARCELONA
tcraci6 anatòmica o fnncional del centre de Wemicke, pot t·onfondrc's, fins el punt que nosaltres creiem que la major part dels èxits wera\ellosos que s'ban preconit-zat com a curatius de la sordowudesa {per mitjà de
•cfflcurnge pcrianriculan (massatge awb magnctisute),
.són deguts en realitat a la confusió de subjectes andí-muts amb sords-andí-muts, i a què molts sords-muts, amb res-tes d'audició aprofitables per a ésser tractats pels mè-t(')(lrs anaeítsics, s'havien abans educat pels mètodes (1\•uscnynnc;-o. oral clàssica. Efectivament, nosaltres Jtcm vist diversos casos de pacients dc sordera verbal que pall,c;avcu pel; sords-muts perquè, amb tot i tenir l'edat dc parlar, no feien més que emetre veus incom-prensibles i mai obeïe11 ordres donades verbalment amb to alt; però, en canvi, oïen clarament paraules promm-ciadcs darrera dc llurs orelles amb veu de conversnció, tota vegada que sense compendre llur significació les rep<·tien rxactamcnt.
m
ututisme histèric pot arribar a ésser confós amb la sorclomudcsa. particulru1nent quan es tracta de sords-muts histèrics que són lma nüca sords; però convé tenir en compte que aquests sempre s'acompanyeu d'altres símptomes hist~rics, i, per altra part, encara que l'in-diddn uo faci esforços de la seva banda per a poder par-lar, el mutisme es ,·cu desaparèixer al poc temps.Per a acabar aquest capítol, sols ens resta tractar dd diagnòstic entre la sordomudesa congènita i l'ad-quirirla. Ja hem indicat que resulta molt ilificil pre-cisar lo cu el pl:'ríode eu què ci noi no té encara l'edat de parlar, però, eu canvi, més endavant, l'anamnesi i l'c.'\:a-men clc l'apareU auditiu ens trem·an de dubtes.
PRONÓS'l'IC. - I,a sordomudesa, tal com l'hem ex-posada aquí, solnnJent sota l'aspecte mèdic, preseuta per regla general un pronòstic desfa,,orable. Les firmes
Jllé:.l respectables en la literatura etològica han ptt· hJicat ensos dc sordomndesa amb curació parcial i àdhttc t'OIIIplt:ta, ja solJreviugucla espoutàuiament, ja per mitjà dc lntclaHtcut apropiat; però dits casos són rars i isola ls.
Hn ço rderent al pronòstic de la grau majorin dc sords-nmts, eh; nostres entusiasmes s'hau encès i apagat altt·mntivamcnt, segons les èpoques i els progressos oio-lògics, que moltes vegadt:s llem vist malmetre's al xoc de In fl·alitat
Hn la sorclera congènita, el pronòstic ens resulta menys favorable que en l'adquirida. Eu l'adquirida a conser¡ii{·nda cle la meningitis, uo llem pogut compro,·ar c.1p millom dc l'audició que sigui apreciable.
Per regla general, el pronòstic és més fayorahle en els casos ~:n els quals la sordera ha començat a tractar-sc dl·s tle la seva aparició, que en aquells en què fou des-cuithtda durant moll anys. Per altra banda, el pro-nòstk tkp(n l'li gran part del major o menor grau de
n•sles <l'audició i també de Ja major o menor inteHigèn-cin dc l'iutliddn, i particulannent de l'encert que es tingui l'li l'nplicació i opottunitat del tractameut.
TtUC'l',\~lr·:N'l'. - l ln lots els casos de malalties flc 1 'oïda, tant externes o ntitges com internes, i que :;iguin
ncct·s;;i!Jics ui trnctament otológic, ha de procurar-sc, colll lllés aviat millór, ço que si::~¡ més adequat en cada cas particular; car tots sabem dc sobres que mtutitud dc mnlal1.ics rlc Ics oïdes que romanen dcscniuadcs, po-drn conduir a la. sordera. L'adenoidisme, que tanta repl'rcHssió té en les afeccions òtiques de la infò.ncia, és préCÍS que sigui sotmès de seguida a la intervenció,
•
procurant mantenir, després, pels mitjans apropiats, la penncabilitat tubàrica.
En el tractament pre\entiu, és d'importància capita-lissima e\·itar els matrimonis consanguinis i d'herència otopàtica, coHocar els predisposats a otitis en les millors condicions higièniques i, des del primer moment, apar-tar-los dc totes les causes que l'experiència otològic:l ens dicta pemicioses per a. l'aparell auditiu.
Pnrl~, juliol dc 1922. DR. F. TORRAS RABARl'f;
!nspeclor higienista i oloriuolaringòleg de I'F.scoln de Sords-muts de Vllnjp.~nn
1!. L'ROPÒSrr JJE LES POSICIONS .DIVERSES
DE T,ES CORDES VOCtlLS
~Que d'cfforts serout nécessaires pour déterminer,
memc sur unc suele voyelle, les modes particuliers de l'influcncc physiologiquc, de l'influence acoustique et dc l'iuiincm·e plJOn<:liquel• (U . .1\Iarichelle, La parole d'ap,.ts lt• !rad du phonographc, Paris, r8g7, p. 127). I essent això cert, nosaltres voldríem encara accentuar la impor-tància i augmentar el nombre de les dificultats a vèucer en el domini de l'estudi de la paraula. I en el cas cou-eret dc la present comunicació, fer WJes lleugeres indica-cions sobre la qüestió de les posicions diverses de les cordéS vocals en l'acte de la fonació.
Car, bé que en bella i concreta expressió de síntesi «la cousonnc, c'cst la prédomínance de l'ori/ice de diffé-renciafitm snr l'ort'fice de produclion; la voyelle, c'est lc phénomènc inverse (Zoe. l., p. 77),, el problema, al uos-tre mode de veure, no el trobem plantejat d'tma manera precisa. l altre ümt podríem dir de les observacions corrents, ja del domini general, concernents a la dife-rent n.cnïtnt i força de la colllllli\a sonora, segoJIS siguin les vocals emeses. Ett aquestes, però, s:aclmet ja i es dóna com à. cosa euteta que l'actuació, digucnt, doncs, posició (1<' Ics cordes vocals, serà diferent per a cada 1111a.
llom no compcndria d'altra uta11era com pronw1ciant, per cxe111ple, i, é, è, es constata, amb ajuda de la mà, la de-creixença progressiva del mov--iment vibratori al da-munt del cap. La qual cosa ja és sabut com s'utílit-za en la demutització i millorament de la veu deh; sords. Així, doncs, les indicacions sobre la fisio-logia dc la veu donades i reproduint-se les nues a les altres. eu els manuals de fonètica, tot i reconeixent que tenen una bona yalor pedagògica, d'orientació general sobre el mecanisme inicial del parlar, les hem de pendre com a indicadores de posicions-tipus de les cordes:
2
No geus menys, hom no pot substteure's a preguntar: Dlntr<' la posició vibl'atòria de les vocals, per exemple, quines modnlítnts presenteu les cordes? O bé, ço que cousidcrcJu cucara més interessant si es vol, com sc comporten en la producció de les consonants? Se'ns dir:'L qnt': qnan parlem de predomÍIÚ d'uu orifici sobre
GASETA :\I U XI
e
I PAL D'E DARe
EL O~ A 45Fig. g. - Jardl d'infants
Ulilitzaci6 del piano per afinar cap a fins pedagògics i orit'nlar ln tnclU:\lilnt general dels alumnes
GASETA MUNICIPAl, DE BARCELONA
Fig. u. - Les nenes repassant els treballs do classe
En grup especial, valoració de resttls a.tltlltius per mitjà d'11n tub reforçador
GASETA )! t: K I CI PAL D E B A R C EL O ~ A
un altre, ja es concedeix impUcitament que aquest
pre-domini pot oferir gradacions i matisos. Però, ab\:ó
re-sulta sumament ''agnc, sobretot tractant-se dels sons
consonàntics. No negarem pas que la laringoscòpia,
tal com anú veiem practicar-la, no consent una
verifi-cació objectiva del cas apuutat, donat que suposa
sem-pre uno. alteració del tub addicional que impossibilita
tot control cu aquell sentit, per més que sembla
recor-dar-nos noticia d'haver llegit (aon?) que llom havia
fel intents per tal de jutjar si, fins en aquella siiuad6
for~ndn, era possible el fixar la presència d'tm acte
d'in-nervació glòtica inicial i característica. Això, pen-ó, no
obsta pcrq ltè els fets reals siguin fets i suscitin dc nou
la CJÜcsti6 interessant.
Bi knt nbstracció de ço que ocorre en el parlar
nor-mal, cus reportem a l'estudi dels disturbis del parlar i
entre aquests, particulauuent, al de certs casos dc
tar-tamudesa, podrem observar, ultra tots aquells fetlÒU1cns
corn:nis d'atascament sobre les consonants plosives
sordes p, f, lt, posats de relleu pels autors (Chen-in,
Gut.z-manu, Berlin, Dupuis et Legrand, i molts altres), que no
són rars els individus que s'atasquen primordialment sobre
plosiYes sonores b-, d-, g- (i cons.
+
b, d, g), passantamb una relativa facilitat sobre -b-, -d-, -g-, mentre
que altres trobeu l'obstacle principal eu aquesta darrera
posició consonàntica i no en la primera. Observem
també que els subjectes afectats de tartamudesa sobre
-b-, -d-, -g-, ho acostumen a ésser tan1bé en pronunciar
les consouants contínues sordes
f,
s, z (e'• i del castellà)en totes les posicions siHàbiques. No volem pas, i
tampoc ~s el lloc oportú de fe¡;-ho, entrar aquí en tma
disquisició sobre les causes de la tartamudesa que, tal
com van exposades per C. S. Bluetnel ( Stammcring autt
cognate Drfccts of Specch, New-York, 1913), orientaríeu
per vcnüu:a vers uno. aclaració .del nostre punt dc
vista.
Havem adduït feis d'tUla 1nanera sumà1ia i n'lli afcgin1
e1~cara aquest alil:e, tret també del domini patològic del
parlar : hi ha subjecte que tot i essent capaç de
pronun-ciar i llegir a Ja perfecció tots els sollS del parlar i toies
les combinacions de vocables imaginables, es presenta
a l'edat dc vint-i-dos anys sense poder etnetre el nexe
pr,
fi', lw. En canvi, substituïdes les consonantsplo-sin~s p, f, /,•, per les fricaU,·es sordes corresponents
f,
z, x(doncs, fr, u, Xl'} •• desapareix com per encant tota
difi-cultat i ~:ls vocables 011 aquells ne:~es concorren (pn!,
/l'ois, crr11u, etc.), s6u tan senzills com qualsevol dels
altres.
Nosaltres no sabrícu1 trobar una explicació plausible
dels fcl'i apuntats, i d'altres semblants que poclríeru
adduir encara (penSl'm, per ex:emple, en la major
clifi-cullat dels sords-muts en producir la b- que la
corres-ponent fdcatiYa), sinó partint del fet d'acceptar
posi-dons diwrscs de In glotis per a cada una de les
conso-nants. Quines són aquestes posicions, com se
compor-ten rcspt•cte de les vocals i dels llocs d'articulació?
Hl resoldre aquests extrems d'una manera precisa,
arribar-hi ttlmeuys per deducció, pot evidentment
do-nar-nòs llum cu l'aplicació de procediments i en 1
'onle-n
adó
d'exercicis a segtrir e11 la te~;apèutica de la veu idel llcuguatgc. l'er ço que concemili a treballs
per-sonals en uqueU sentit indicat no podem de lllOlllent
assenyalar altra cosa que assaigs fets a base de la.
im-pressió íonogrMica i transcripció de la veu per mitjà
del Lioreigraphe. No hem anibat a resultats, doncs,
però aquest. camí i també el de les inscripcions a basc
del lariJI~ò~raf per via de comprovació podran per
wn-tura situar-uos com cal en la possible solució dd
p!O-blcma.
ASSAIG DE COVTRI JJCClÓ AL DL1GYÒSTJC
/JI-FEIWNC!,lL DE CERTS CASOS D'A UDJJJ()TJS,'\/1?
Queden exclosos en aquestes ratlles de
contri-bució els casos per ells mateixos evidents que se'ns
presenteu a l'examen reaccionant oralment amb una
certa solturn a lés demandes fetes o a les ordres donades
per via cl'observad6. Quedet1 ai:ri mateL\: exclosos
aqu~;>JIS nltres que sense reaccionar en sentit dc com-presió lJl()St.J:eu ja de primer auttwi (dicció ecolulkn
dc Ionèiica imperfect.íssima) posseir una audició
sufi-cient. Hn general, cenyim aqtú els nostres comeut:¡ris
a aquells casos .menys freqii.ent.s d'audinmtismc que eus
véuen tramesos pels otorinolaringòlegs com a vt·rita
hlcs sords· muts tperquè no reaccioneu ni als sons ni a la
paraula i tampoc rar leu ni hau parlat mal..
Havem tingut ocasió de veure i estudiar alguus
ol'aquest.s casos d'audimutisme altament complexl, i bc
que no eus ha estat. gaire difícil orientar-nos-hi. hem fet
algunes proYcs que ens ajudessin a dictaminar amb més
fonament i a corroborar el nostre criteri.
Davant de malalts d'aquesta categoria, hom
ob-serva tot d'w1a com en els sords-muts clàssics, que ~-is
tcix tnt marcat interès per dedtúr vocables, frases, etc ,
dd mm·intcut dds llavi-; ue qui els estudia. I abd, lai
subjecte que és incapaç clc 4Senti~ (manifestació
audi-tiva) els sons dc la veu prodtüt.s darrera seu i aprop dc
l'orella, sobre lllla uota bCil alta i intensa, els ~euu en
canvi (runnifestaci6 a.uditivo-oral), quan li són ptoduHs
eu davant. d'ell ctl veu aproximadament dc tipus
nor-mal. Aquesta constatació, junt amb les particularitaL'>
qualitatives dels fonemes, ens posa de seguida sohre avís
per ço que concerneix al diagnòstic. És evident, i això
cal tenir-ho molt eu compie.,que Ull interès especialfssim
que Ja fanúlin hagi pogut teuir amb l'infant, el
comcn-ça.mct1t d'una formació escolar rebuda, etc., poden
comprometre les nostres apreciacions i desviar-les eu
gauyosamcnt. Però, conegut el
perill, 110 cal dir com li donetn
tota la seva in1port.àucia per tal de no caure hi.
Consignem, cucara, que en. par-lar d'aquests casos c1'audimulisme volem dci.xar peudcut. l'altra qües-tió : la dc la perfecció absoluta de
l'audició. Car, i en els casos que
ens ocupeu és tm fet real, ttquesta audició truupoc és soyint del tot.
fina.
r:
cxtcn:oió major o menordel camp aucHtiu, <.lonat que no
quedi reduïda a un uúni.ttl, HO
intc-xcssn seriosament al nostre objecte~'
Així, constatada o sospitada cnonadnment per lc!\ dades
anaw-nèsiqnes i do verificació articul
a-tòrio-fon(•tica, la presència d'LU1
cas cl'm¡dimutisme altamei1i.
com-plexe, l'nportameut de noves
con-finnadolls n~sulia sempre
GASETA MU:-;ICIPAL DE BARCELONA
sions bucolabials de fonemes-tipus de diferenciació ens mostren com, malgrat de no ésser produïts acústicawent diferents, articulatóriamcnt (impuls psíquic?) responen a estats clüercnts del subjecte, els fonemes d'element sord en síJ.laba sortint més accentuats (moment passiu) que els d'clcme.ut sonor (moment actiu). El mateix
obser-YCm amb <:1 manòmetre (fig. 4) on, trameses les pres-siam; sobre w1 saquet explorador, la columna munta a alçades diit·re11ts, d'acord amb el caràcter dels sons. Si portem I' experimentació sobre el registrador de la
paraula, Ics gràfiqu~s obtingudes en donen ta!Ubé un trac;-at que respon a les impressions bucola bials ja esmentades. No eni dir que aquí. en aquests dos re-cursos (ascensió de la cohuuna del mauòmeíre i regis-trauumt sobre l'aparell), les modalitats de <passiu* o .actiu•> no hi són per Ycntura llegibles sinó d'wta manera iudirccl::t, car en ells és sobretot la intensitat ço que s'hi
manifesta, mentre que en els labiogrames hi podem ve ur\.' demés l'eixamplament o reducció de la zona articulatòria. Aquestes observacions poden naturalment estendre's
vers altres llocs d'articulació, mantenint en tot cas el seu caràcter compro,·atori. Car, no volem pas clir que aquc:;ts mitjans siguin suficients per ells sols a
defi-nir la qüestió. Però sí que creiem que poden ajudar hi.
r~n <:ls ensos aHudits al començament de la comwli-cadó, i dels quals procedeixen les constatacions e::-.."}Jeri-mentals anotades, la llarga convivència amb els sub-jectes i el seu tractament orlofònic adequat, uo ha fet sinó confirmar-nos en la. nostra opinió primera. Així,
hem vist com es desplegava l'hàbit de la fonació o de la
paraula en condicions molt diferents d'expressibilitat
eu què es desplega el del sord-mut pròpiament tal. I bé
que pràèticnment, per als efectes pedagògics, horu ha
opcrHt en principi com si es tractés de. sords-muls, eil
tm dels dos l~asos sobretot, ha estat ·possible una forta
desviació dels procediments tradicionals, salvant la lentitud c..'i:trcma dels exercicis i assolint l'ús d'una ampla llibertat aprofitable en l'ensenyament.
DR. P. BA.R.'fi.S
Director de l'Esc:ola de Sords-muls de Vilajoona
NOTICIARI
DEMANDES DE PElUIISOS
llau sol·licitat permís a l'Excm. Ajuntament, per a
la instal·laci6 de diferents aparells industrials, els
se-güents seuyors:
D. Modest Bosch, un electromotor en la casa n.0 22
del carrer d' E;n Claris.
D. l'erc Sabaté, un electromotor en la casa n.0 I del
carrer <lel Pi.
Couslruccions Elcctro-~~càniques de
J.
de l\üqueli
C.•,
düercnl-. aparells industrials en un local delsrarr~rs dc Mallorca i Còrcega.
n.
Marlí Pérez, un electromotor en la casa n.ti 189i 191 dl'l carrer d'En Roger de Flor.
D.
J
osrp Ferrer, un electromotor en w1a casa delcam~r dc l'Havana.
D. Joan :\[crcader, un electromotor i Wl autoclau en la casa n.? 21 3 d11l carrer del Dos de )Iaig.
n.
Teodo:;i :\fontes, nn forn dc coure galetes en la casa 11.0 2~ del carrer d'En )fanso.D. Joac¡uim Padrós, un electromotor en la casa u.0 1
del carrer dc Tcmplaris.
D. Alexandre Querol, un geuerador de vapor i dos
<:lcdromotors cula casa n. 369 del carrer de X'Argiielles.
D. Isiclrc Renom, dos electromotors en la casa n.0 57
del carrer dc Sarrià.
D. Pau Trullàs, un electromotor i ml ascensor eu la casa 11.0
371 dd carret• dc N'i\rgüelles.
D. Roscnd Vnlls, ~m electromotor en la casa u.Y 97
i 99 d~:l l'asseig dc Sant
J
oau. ·D. Josep Muntanyola, un electromotor en 1::¡ casa 11.0 r clf.'l carrer dc l'Arc de Santa Eulàlia.
D. Isaac Nogucras, un electtou10tor eu la casa 11.0 ..¡o
del cnnt•r tl 'Hn Sors. ·
n.
Enucngol Pons, Ull electromotor eu la cnsa U.0 25 [del carrer d'I~n Lope de Vega.
D. Joan Pujol, dos electromotors en la casa 11.0 183 del carrer d'Hn Scptüveda.
D. Josep Soler, dos electromotors en la casa n.0
244 del carrer dc Sant Andreu.
CERIMONIAL
Des del elia 2 al 16 del present mes de juliol, la
Cor-poració municipal, abd com també l'Alcaldia,
mitjan-çant delegacions i representacions, han assistit als actes que tot seguit s'esmenten:
DIA 2 Dl': JU4IOL. - L'Excm. Sr. Alcalde, Marquès
d' \..lella, dc·lcgà l'IHt.re. Sr. Regidor En Marian Bordas
per assistir a la di<;t.ribució de premis als alumnes dc les.
Escoles que sosté l'Obra de la Preservació de la Fe (.\poslolnt de &nyores), que va tenir lloc en el Palau de la :\Iúsica Catalana.
- I/Excm. Sr. Alcalde delegà l'TI·1tre. Sr. Tinent cL\Ica.ldc En Xadcr Tusell per assistir al repartiment dc premis que celebrà l'Escola ~Iunicipal de Tall.
DJA 6. - · I/Excm. Sr. Alcalde delegà l'll·ltre. Sr.
Re-!-,ridor En Francesc Tusquets per assistir a la festa de la.
Reial Associació de l'Arbre de Noel en el Turó Parc.
DIA 8. -Els II·Itres. Srs. RCf,tidors Bordas, l\Iorera, Dura11, llicolà, presidil'l per l'll·ltre. Sr. Tinent
d'Al-calde l~n J,Juís :\!assot, assistiren a la Festa de la Música
Catalana c¡uc \'n celebrar-se en el Palau de Ja Música.
DlA 10. -I./F.xcm. Sr. Alcalde delegà l'Il·ltre Sr.
Ti-nent el' Alcalde Eu Miqu.el Junyent pet assistir a la festa
religiosa que, amb n10tiu de la .festivitat de Sant Ctislò-fol, va cdcbmr-sc en l'església clels RR. PP. Cannelites.
DlA t6. -L'Excm. St. Alcalde delegà l'IHt.re. Sr.
Re-gidor Hn .Martí Esteve per assistir a Ja recepció de
l'aca-di.·tuic electe En Pc·re Bosch Gimpera, que tingué lloc
eu la Sala del Consell de la lT nive.rsitat litetària.
