• No se han encontrado resultados

Horta Guinardó. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Abril 2007

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Horta Guinardó. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Abril 2007"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

H O R TA - G U I N A R D Ó

B A R C E L O N A

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • A b r i l 2 0 0 7

w w w. b c n . e s

El barri del Carmel estrena

noves escales mecàniques

ESCALES

Als carrers de Sant

Dalmir, Agudells

i La Manxa

PROJECTES

Avança la reforma

de Fastenrath i

Mare de Déu del Coll

INFRAESTRUCTURES

Es modernitza el

clavegueram al

passatge de Sigüenza

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Jaume Quiles

President del Front d’Organitzacions Culturals FOC

“Per a alguns de

nosaltres, el foc és

una manera de

trobar-se un mateix”

C U LT U R A Pàg. 6

"De pensament,

paraula i obra"

Novena edició del cicle poètic

E D U C A C I Ó Pàg. 4

El 26 d’abril,

educació viària

per a estudiants

de secundària

Les obres de perllongament de la línia 5 entre Horta i la Vall d’He-bron es van reprendre el mes pas-sat i tenen una durada prevista de 30 mesos. El nou projecte esta-bleix una nova ubicació per al dipòsit de trens, que serà davant les cotxeres de metro de Sant Ge-nís, una zona sense edificacions i a cel obert; nous estudis geològics i un sistema constructiu reforçat, que és el mètode d’avanç i destros-sa amb reforç sistemàtic. Les obres costaran 111,6 milions d’euros. També s’ha creat un nou Punt d’A-tenció Ciutadana, instal·lat al pas-satge de Calafell, 1-3, que obre de dilluns a divendres, de 10 a 14 ho-res els matins i de 17 a 20 hoho-res les tardes.

Represes les obres de

perllongament de la línia 5

Plànol que mostra per on s’allargarà la línia 5 de metro. Pàg. 5

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Horta-Guinardó,

seu del I Campionat

de Catalunya de

Bitlles Catalanes

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

(2)

L ’ A G E N D A

W

Dissabte 21 d’abril

Cacau de contes

A les 12 h. Centre Cívic Casa Groga (av. Jordà, 27) Contes per la companyia De Parranda.

Dissabte 21 d’abril

El bosc màgic

A les 18 h. B. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-80) El Follet Popopi ensenyarà els nens el bosc on viu, els seus arbres i algun secret, com per exemple fer paper.

Diumenge 22 d’abril

El bagul de l’Aureli

A les 12 h. Centre Cívic Carmel (Santuari, 27) Actuació del pallasso Xavier Basté.

Dilluns 23 d’abril

Quixot de la Manxa

A les 18 h. Centre Cívic Taxonera (Arenys, 75) El clàssic de Cervantes per la companyia Fil de Cuca.

Dimarts 24 d’abril

La Witika, filla dels lleons

A les 18 h. B. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-80) El conte d’una nena africana que ha de caminar molt per anar a l’escola.

Fins al 20 d’abril

Exposició itinerant Fons Desideri Díaz

Vestíbul Districte d’Horta-Guinardó (ronda Guinardó, 49) Fotografies, documents i cartells del barri d’Horta del fons personal d’aquest coleccionista.

Del 4 al 26 de maig

Una imatge per mil versos

B. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-80) Poemes visuals comentats pels seus autors.

Fins al 27 de maig

El III Reich i la música

Fundació Caixa de Catalunya (pg. de Gràcia, 92) Pintures, dibuixos i gravats, així com gravacions sonores, pel·lícules i material gràfic del règim de Hitler.

Fins al 2 de setembre

Leonardo, geni curiós

Museu Marítim de Barcelona (av. Drassanes, 1) Important recopilació de dibuixos i projectes de Leo-nardo da Vinci desconegut pel gran públic.

Divendres 18 de maig

La música en imatges

A les 20 h. Sala Lluís Companys (ronda Guinardó, 49) Projecció i concert simultani a càrrec de l’escola de mú-sica Pausa i de l’escola de múmú-sica Guinardó.

Dijous 19 d’abril

Duo: Erika Bermejo (flauta) i Georgina

Calvo (clarinet)

A les 20 h. Centre Cívic Matas i Ramis (Feliu i Codina, 20) Obres de: W.A. Mozart, Astor Piazzolla, Joaquin Nin, J.S. Bach, Elliot Carter, Heitor Villa-Lobos i E. Bozza.

Diumenge 22 d’abril

Audició familiar

A les 12 h. Centre Cívic Matas i Ramis (Feliu i Codina, 20) Quintet de metall de l’escola Tri-To.

Dijous 26 d’abril

Concert de l’Escola Pausa

A les 19 h. Bib. Albert Pérez-Baró (Àngel Marqués, 4-6) Obres de: Aram Khachaturian, Francesco Molino, Fer-dinando Carulli, Astor Piazzolla i Celso Machado.

Diumenge 29 d’abril

El món canta

A les 12 h. Centre Cívic Guinardó (av. Mare de Déu de Montserrat, 134)

Audició familiar del grup Caniques-Air soul (quartet de veus a capella).

19 d’abril, 10 i 31 de maig

De pensament, paraula i obra

A les 20 h. B. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-80) Cicle de poesia amb els poetes David Huerta, Jordi Valls i Javier Carnicer, per aquest ordre.

Dijous 3 de maig

Cicle Frida Kahlo

A les 19 h. B. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76-80) Frida, Diego i el seu entorn polític i intel·lectual a cà-rrec de Teresa Bosch, historiadora de l’art. En motiu del centenari del seu naixement.

Dimarts 15 de maig

Tertúlia amb Sergi Pàmies

A les 19.30 h. Bib. El Carmel-Juan Marsé (Murtra, 135) Es comentarà el llibre Si menges una llimona sense fer ganyotes.

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte

Rda. Guinardó, 49.

Telèfon d’informació 010

(preu.: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cívic Casa Groga 93 418 65 31 Av. Jordà, 27.

Centre Cívic El Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.

Centre Cívic El Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134.

Centre Cívic La Taxonera 93 429 12 05 Arenys, 75.

Centre Cívic Matas i Ramis 93 407 23 56 Feliu i Codina, 20.

Espai Jove Boca Nord 93 429 91 41 Agudells, 37-45.

Centre Juvenil Martí Codolar 93 429 78 37 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8-12.

BIBLIOTEQUES

Bibl. El Carmel-Juan Marsé 93 407 28 70 Murtra, 135-145.

Bib. Montbau-Albert Pérez Baró 93 427 07 47 Àngel Marquès, 4-6.

Bibl. Guinardó-Mercè Rodoreda 93 435 31 70 Camèlies, 76-80.

Bibl. Pavelló de la República 93 428 54 57 Jorge Manrique, 9.

Sala de Lectura Horta 93 429 54 55 Horta, 71.

SERVEIS SOCIALS

C. Serveis Socials Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134-136.

C. Serveis Socials Vall d’Hebron 93 429 12 05 Arenys, 75.

C. Serveis Socials Horta 93 358 81 00 Santes Creus, 8.

C. Serveis Socials Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.

Of. Benestar Social d’El Carmel 93 420 90 36 Pl. Pastrana, 15.

GENT GRAN

Agrupació Jubilats Baix Guinardó93 450 27 47 Lepant, 387.

Associació Nou Horitzó 93 408 54 44 Art, 18.

Casal de la G. Gran del Guinardó 93 435 70 06 Garriga i Roca, 62.

Associació Gent Gran Canigó 93 428 54 03 Canigó, 137.

Casal d’Avis Sant Antoni de Pàdua93 429 03 03 Pedrell, 64.

Casal de Gent Gran d’Horta 93 357 60 50 Tolrà, 13-21.

El Casalet Font Castellana 93 219 67 57 Francesc Alegre, 19.

Grup Gent Gran Horta 93 358 81 00 Pl. Santes Creus, 8.

ALTRES SERVEIS

Arxiu Municipal de Districte 93 291 67 26 Rda. Guinardó, 49.

Centre de Normalització Lingüística93 450 49 08 Lepant, 385.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Horta-Guinardó

Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 47-51.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Lepant, 387.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Maragall 93 446 29 50 Pg. Maragall, 52.

CAP Horta 93 407 27 50 Lisboa, 35.

CAP Sardenya 93 567 43 80 Sardenya, 466.

CAP Sanllehy 93 285 37 92 Av. Mare de Déu de

Montserrat, 16-18.

CAP El Carmel 93 357 18 53 Murtra, 130.

CAP Vall d’Hebron 93 489 41 19 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.

Hospital de la Vall d’Hebron 93 274 60 00 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Martí, Joan Conde, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Domingo. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Andreu Adrover. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

H O R TA - G U I N A R D Ó

B A R C E L O N A

(3)

Daniel Venteo

A

l carrer de Sant Dalmir –entre els de Sant Crispí i Santa Rosalia–, al dels Agu-dells –en el tram que es troba amb el de Calderón– i de La Manxa s’hi incorporen diver-sos trams d’escales mecàni-ques. També s’hi millora

l’en-llumenat amb la col·locació de columnes de llum i la incorpo-ració de càmeres de vídeo de circuit tancat per a vigilància de les noves escales. S'han aprofitat les obres per instal·lar-hi nou mobiliari urbà i s’ha millorat l’accessibi-litat als carrers adjacents a

Sant Dalmir. En el cas d’Agu-dells, l’operació es comple-menta amb la renovació de la resta del carrer fins a la ram-bla del Carmel, que es durà a terme simultàniament dins de la campanya de manteni-ment integral. A més, en el cas del carrer de La Manxa, s’hi instal·la un ascensor per salvar l’accentuat desnivell de l’espai.

També avancen els treballs de transformació de l’eix Fasten-rath. Concretament, en el tram comprès entre Sant Crispí i Arenys. Es crea un únic carril de circulació i un lateral reser-vat per a aparcament de vehi-cles i serveis, on també se

si-tuen les àrees de càrrega i descàrrega i contenidors d’es-combraries, entre d’altres. Aquesta actuació permet la millora de l’accessibilitat d’a-questa important via de co-municació, la renovació de l’enllumenat públic, la mo-dernització i instal·lació de nous semàfors en les cruïlles, les quals fins ara havien plan-tejat problemes de mobilitat, com també la renovació del paviment mitjançant l’ús d’un material antilliscant que resulta idoni per a carrers amb pendents com les del barri del Carmel.

Al passatge de Sigüenza, s'hi modernitza la xarxa de clave-gueram existent, s'hi soter-ren les línies elèctriques i s'hi renova la pavimentació, amb acabat antilliscant per evitar accidents.

Mare de Déu del Coll

La renovació del carrer de la

Mare de Déu del Coll suposa la continuació de la reforma de l’eix de connectivitat de Dante Alighieri. Els treballs comencen en el tram comprès entre Fastenrath i Dante Alighieri. Hi haurà un carril de circulació de vehi-cles, un altre de servei i

apar-cament, on s’ubicaran les àrees de càrrega i descàrrega i els contenidors de recollida selectiva i orgànica. L es obres s'aprofitaran per col·locar l’asfalt sonoreduc-tor i es renovarà l’enllume-nat, mobiliari urbà i arbrat, i s’instal·laran semàfors en di-Moment d’una de les obres per millorar la connectivitat del barri.

Culminen diversos projectes de

renovació urbana al barri que fan

més fàcil la vida als veïns en la seva

vida quotidiana. La instal·lació

d’escales mecàniques és, sens

dubte, una de les actuacions de

millora més ben valorades

Avancen els projectes de

renovació urbana al Carmel

En un any i escaig

s’han posat en

marxa més de

catorze actuacions

d’espai públic al

barri

C I U TA D A N S O P I N E N

José de Frutos

Autònom

Es una gran necesidad. Ya era hora que pusie-ran escaleras mecáni-cas, aquí hacían mucha falta.

Mari Martínez

Cambrera

Estupendo, porque así no hace falta dar la vuelta a la calle. Ahora, al volver del super e ir cargados nos va a ir muy bien.

Jordi Mas

Immobiliari

Molt bé, ja tocava que s’invertís al barri. Ara tindrem més comodi-tat, perque aquest és un barri ple de pujades.

Eliseo Ruinoso

Cap de taller

Me parece estupendo, porque es una comodidad para todos, pero especialmente para la gente mayor que tiene limitados los movimientos.

Carmen Montáñez

Dependenta

Bé, em sembla bé, per a la gent gran i també per a la gent jove, i dóna més qualitat al barri.

Sandra Cáceres

Reposicionista

Lo veo bien, porque casi todo el barrio son cues-tas y a la gente mayor les irá bien. También le irá bien a la residencia de gente mayor que hay aquí cerca.

(4)

E D U C A C I Ó

Daniel Romaní

D

ijous 26 d’abril té lloc una jornada d’educació viària al nou parc de les cot-xeres d’Horta. Organitzada per la Guàrdia Urbana, és una activitat adreçada a les escoles del districte, espe-cialment als estudiants de secundària, alguns dels quals ja poden ser conduc-tors (a partir dels 14 anys es pot conduir ciclomo-tors). Prendre consciència de la responsabilitat que comporta conduir –a tot arreu, però de manera espe-cial a la ciutat– és un dels objectius de la jornada. S’organitzarà un taller de cotxes teledirigits, un cir-cuit de conducció amb

ci-clomotor i un de conducció de bicicleta, un taller de manteniment del ciclomo-tor, taller d’energies –on es donaran a conèixer ener-gies que permeten reduir la

contaminació actual–, etc. També hi haurà una carpa multimèdia –amb ordina-dors que tindran progra-mes d’avaluació del risc que presenta el consum d’alco-hol i d’altres substàncies, i

simuladors de conducció. És previst fer un recorregut per l’interior de les cotxeres de Transports Metropoli-tans de Barcelona (TMB). L’espai on tindran lloc les ac-tivitats, situat damunt les cotxeres de TMB d’Horta, a la carretera d’Horta a Cer-danyola, és un parc de 20.000 m2que acull diversos

equipaments i un mirador sobre Barcelona. Per salvar la inclinació de l’espai s’han creat unes superfícies planes en forma de cercles sostin-gudes per un talús lateral. Són àrees lliures de vegeta-ció, conques que ofereixen diferents tipus de paisatge freds: amb sorra, aigua, marbre, heures; i càlids: amb gespa, enfiladisses, cautxú de colors, i que acullen un petit teatre, zones per a bi-cicletes i skates, i una àrea de jocs infantils.

El 26 d’abril, educació viària

per a estudiants de secundària

Imatge d’una edició anterior celebrada al passeig de la Vall d’Hebron.

Les activitats

tindran lloc al nou

parc situat

damunt de les

cotxeres de TMB

Prendre consciència de la responsabilitat

que comporta conduir és un dels objectius

de la propera jornada d’educació viària

L’església d’Horta

La primitiva església de Sant Joan d’Horta es trobava prop de Can Cortada, per on avui hi ha el carrer de l’Església. L’edifici, el qual havia estat consagrat com a església el 12 de juny de 1260, era petit, sense condicions i allunyat del poble, cosa que va propiciar un debat entre la societat hor-tenca sobre la conveniència de construir-ne un altre, més a prop i més gran. Finalment, el 24 de juny de 1905, un any després de l’agregació d’Horta a Barcelona, es col·locava la primera pedra de la nova església, extreta de l’antiga esglé-sia, en un terreny cedit pel comte de la Vall de Merlés, en un acte que va ser presidit pel cardenal Casañas, el qual va signar l’acte juntament amb el rector, la comtessa, el seu fill Antoni, l’arquitecte Ramon Riudor i l’empresari Manel Pas-tó, entre altres prohoms de l’antic poble.

Al final del mes de juliol de 1909, en mig de la construc-ció del nou edifici, va esclatar a Barcelona una revolta, la Setmana Tràgica, la qual va anar acompanyada de la des-trucció de molts edificis religiosos de la ciutat. El darrer dia, quan els revoltats es retiraven perseguits per l’exèrcit, van cremar la vella església d’Horta, la qual, però, es va conservar fins ben entrat el segle XX.

El 16 de gener de 1911 es va inaugurar una part del nou temple, moment en què el seu arquitecte, Ramon Riudor, deixà l’obra i se'n va fer càrrec Enric Sagnier. Finalment, l’edifici projectat en un estil gòtic modernitzat va ser inaugurat el 21 d’octubre de 1917. Anys després, el juliol de 1936, l’església fou incendiada i destruïda. La seva re-construcció va començar acabada la guerra i el 1980 se'n va inaugurar la portalada i el timpà de la façana, obra del pintor J. Torras i Viver.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 67 26 J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

(5)

N O T Í C I E S

f

Grup especial d’acompanyament per a

dones

Es tracta d’una iniciativa que sorgeix d’un grup de dones del districte i del Punt d’Informació a les Dones d’Horta Guinar-dó. El Grup Geda, Grup d’acompanyament de dones en situació de violència, es va formar l’any 2004. L’objectiu és fer acompanyament físic i emocional des del vo-luntariat a les dones que estan patint una situació d’aquest tipus. Per for-mar part del grup cal ser major d’edat i rebre formació. El PIAD del districte és a la plaça de Santes Creus, 8.

Les àvies i els avis expliquen contes i els

infants els dibuixen

Sota aquest títol es porta a terme l’activitat organitza-da per l’entitat Nou Horitzó. La gent gran del districte pot participar escrivint contes que després els petits il·lustraran a les seves escoles. És un concurs on cinc contes són escollits per un jurat especialitzat. L’acte de cloenda i lliurament de premis als participants serà el proper 27 d’abril a la Sala Lluís Companys de la seu del Districte (ronda del Guinardó, 49).

50è aniversari de l'escola Sagrada Família

El Col·legi Sagrada Família celebra enguany el seu mig segle d’existència i ho fa amb una àmplia progra-mació d’activitats. El proper 22 d’abril i al llarg de tot el dia hi haurà activitats múltiples a l’escola com au-dició de sardanes, eucaristia, cercavila de gegants, competicions esportives, tallers o inflables. El 6 de maig serà el dia de l’antic alumne i fins al 15 de juny es podrà visitar una mostra sobre els 50 anys d’histò-ria de l’escola instal·lada al Pavelló Verd del Col·legi.

Els centres cívics modernitzen els webs

El districte disposa de cinc centres cívics, els quals ofe-reixen múltiples activitats, tallers i cursos. No fa gaire han millorat els seus webs per tal d’ampliar el serveis i que les persones interessades puguin obtenir més in-formació dels centres navegant per la xarxa. A la iniciativa, també s’hi ha sumat l’Espai Jove Boca Nord. Més informació: www.bcn.cat/hortaguinardo.

Redacció

E

l nou projecte de perllo-gament del metro de la lí-nia 5 ha estat modificat i re-forçat per garantir al màxim la seguretat, mitjançant l’es-tabliment d’una nova ubica-ció del dipòsit de trens, la re-alització de nous estudis geològics per millorar el co-neixement del terreny i el re-forçament del sistema cons-tructiu.

El nou dipòsit de trens es construirà davant les cotxe-res de metro de Sant Genís, a cel obert i en una zona on no hi ha edificacions. Tindrà ca-pacitat per a deu trens distri-buïts en cinc vies. La segona cua de maniobres es man-tindrà al darrere de l’estació de la Vall d’Hebron, amb tres vies per a tres trens. El pro-jecte incorpora els sondeigs geològics. A part dels 39 ja realitzats, se’n faran 16 més.

Pel que fa al procediment constructiu del túnel, s’ha descartat el mètode austríac, que és el que es va utilitzar anteriorment, en favor del mètode tradicional d’avanç i

destrossa amb un sistema de reforç sistemàtic que inclou actuacions com ara la reduc-ció de la longitud dels passos d’avanç, la col·locació

d’enca-vallades a tot el túnel, amb independència de les caracte-rístiques geològiques dels ter-renys, i l’increment de la den-sitat dels perns d’ancoratge i del gruix total del formigó. El projecte de perllongament de la línia 5 (blava) preveu la construcció de tres noves es-tacions: la del Carmel, el Coll/la Taxonera i la Vall d’-Hebron, on connectarà amb la línia 3 (verda). És un tram d’uns 2,5 km, les obres de construcció del qual han estat pressupostades en 111,6 mi-lions d’euros i tenen prevista una durada de 30 mesos.

El perllongament del metro

al Carmel torna a ser realitat

La Llar d’Infants fa jornada de portes obertes el 24 d’abril

Redacció

L’

escola bressol La Llar d’Infants s’ha traslladat aquest curs a les noves ins-tal·lacions del carrer Rectoria, núm 31. Les famílies podran visitar-les el 24 d’abril, a les 17 hores, durant la jornada de portes obertes que farà el centre.

Abans La Llar d’Infants esta-va distribuïda entre dues ca-ses situades als carrers Mes-tre Dalmau i Feliu i Codina.

Eren dues torres molt anti-gues, petites i amb instal·la-cions que ja no eren adequa-des per a una escola bressol. Entre totes dues sumaven 64 places. Amb el trasllat al nou centre, el setembre passat, el nombre de places ha pujat fins a 81.

La nova escola bressol està integrada dins del Complex Esportiu Municipal Horta i es troba al final del carrer Recto-ria, on hi ha una placeta que

tot just s’acaba d’arranjar i amb poc trànsit.

L’equipament està totalment adaptat als més petits, tant pel que fa als espais com al mobiliari o serveis. Té dos pi-sos i totes les classes tenen accés directe a l’exterior, les de sota al pati i les de dalt a una terrassa.

L’escola també utilitza una sala del poliesportiu veí, on els infants poden fer exercici o simplement córrer.

El mes de març es

van reprendre les

obres de

perllonga-ment de la línia 5

del metro, entre

Horta i la Vall

d’Hebron

La plaça de la Pastrana on hi ha els accessos als túnels del metro.

L’alcalde, Jordi Hereu, i les regidores del Districte, Elsa Blasco, i d’Educació, Montserrat Ballarín, a la jornada de portes obertes.

El nou dipòsit de

trens es construirà

a una zona on no

hi ha edificacions

N O U P U N T D ’ AT E N C I Ó C I U TA D A N A

A

(6)

C U L T U R A

Núria Mahamud

E

l poeta Josep Carner va descobrir el talent poètic d’una jove Mercè Rodoreda, la qual poc després va abandonar els versos per endinsar-se en el terreny de la novel·la. Sense voler jugar aquest paper de “pigmalió”, però amb l’objectiu d’apropar aquest gènere mino-ritari al gran públic, la bibliote-ca que pren el nom de l’autora de La plaça del Diamantva en-cetar fa cinc anys un cicle poè-tic que arriba ja a la novena edició: "De pensament, parau-la i obra".

En aquesta ocasió, s’hi po-dran escoltar els versos i conèixer la trajectòria del po-eta mexicà David Huerta, Jordi Valls (guardonat amb els Jocs Florals de Barcelona 2006 a l’apartat de poesia), Javier Carnicer, Josep Ra-mon Roig i el duo Accidents Polipoètics, molt reconeguts per les seves creacions de po-esia sonora.

Durant el cicle també es pre-sentarà la pàgina web Viu la Poesia, elaborada en el marc d’un grup de recerca de la Universitat de Barcelona. Pa-ral·lelament, però dins la Set-mana de Poesia de Barcelona, es farà una actuació de poesia

visual —8 de maig— i es podrà veure una exposició a càrrec dels autors Gustavo Vega i Edu Barbero. "De pensament, paraula i obra" ha comptat en altres edicions amb destacades presències com les d’Antonio

Gamoneda —a qui mesos després es va concedir el Pre-mi Cervantes—, Luis Eduar-do Aute —poeta que exerceix de cantautor—, Marta Pessa-rodona, Manuel Rivas o la jove promesa Pablo García

Casado. Els poetes expliquen les seves vivències literàries en una distesa conversa amb el coordinador del cicle, Jordi Virallonga, poeta i president de l’Aula de Poesia, i en oca-sions llegeixen també alguns versos inèdits o presenten els seus últims llibres. El cicle és organitzat conjunta-ment pel Districte d’Horta-Guinardó, la Biblioteca Gui-nardó-Mercè Rodoreda i l’Aula de Poesia, que té la seu a les Llars Mundet. El proper cicle començarà el mes d’octubre.

Més informació:

Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

Camèlies, 76-80 Tel. 93 435 31 70 www.bcn.cat/bibmercero-doreda

En edicions

anteriors, el cicle ha

comptat amb

participants com

Aute o Pessarodona

Es tracta d’un cicle

fora dels circuits

cen-trals, però amb una

molt bona acceptació

del públic

La Biblioteca Mercè Rodoreda acull el cicle des de fa cinc anys.

Novena edició del cicle poètic

“De pensament, paraula i obra”

L

es taules de marbre, els barrils de fusta i l’atmosfera càlida de La Bodegueta ens acull i ens convida a seure i a sentir els batecs de la vida del barri. Els orígens es remunten 50 anys enrere, quan l’establiment el portava en Ricard Giné. Aleshores era un celler que feia de botiga de barri; hi venien vi, begudes, gel... L’any 1994 van adquirir el celler Carlos Andreu i la seva es-posa, Carmen González, els quals van fer canvis al local, per bé que s'hi manté l’aire antic i bona part dels elements d’abans. Ara fan entrepans,

esmorzars, dinars, i és un bon lloc per prendre el vermut. El Carlos i la Carmen, juntament amb la seva filla Mireia, són testimonis de la vida social del barri. La Bodegueta és com un casal que atreu gent de totes les edats. La gent hi va a fer la tertúlia, a jugar a cartes o al dominó, o es reu-neixen per veure els partits de futbol.

La Bodegueta C/ Varsòvia, 84 Tel.: 934 360 776

E L T A U L E L L

El celler on el barri es troba i fa petar la xerrada

A la Bodegueta també serveixen esmorzars i dinars.

Joan Anton Font

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

L’Institut Municipal d'Educacio (IMEB) convida tots els escolars de Barcelona a fer volar la imaginació i la creativitat en el concurs de dibuix “Com és la teva es-cola?”, adreçat a nenes i nens d’entre 3 i 16 anys ma-triculats a centres educatius de la ciutat. El dibuix guanyador serà la portada de la propera guia Barcelona és una bona escola, que recollirà els centres i serveis educatius durant el proper curs escolar.

El termini per presentar propostes finalitza el 30 de juny i els dibuixos finalistes es publicaran a la web d’e-ducació de l’Ajuntament de Barcelona.

Les bases del concurs especifiquen que cada partici-pant podrà presentar un únic dibuix i només a títol individual. Els originals s’han de presentar en paper DIN A4 (21x30 cm), en format vertical i ha de fer re-ferència a la pròpia escola o centre educatiu. Cada dibuix s’ha d’acompanyar d’un full on constin el nom i cognoms, la data de naixement, el nom del centre educatiu on està matriculat, les dades del do-micili on viu (adreça i telèfon) i una declaració sig-nada del pare, la mare o els tutors legals que auto-ritzi l’Ajuntament a quedar-se el dibuix en propietat i fer-ne ús en cas de sortir guanyador.

Els dibuixos presentats sense identificació (o quan si-gui il·legible) no seran considerats vàlids. Els originals s’han de lliurar personalment o enviar per correu en sobre tancat a l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (pl. Espanya, 5. 08014 Barcelona).

Més informació: www.bcn.cat/educacio

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió “Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

Boca-Ràdio - 90.1 FM Agudells, 37-45. Tel. 93 429 91 41

Ràdio Horta-Guinardó www.rhg.cat

Santa Rosalia, 91. Tel. 93 407 36 21

PUBLICACIONS

Ressò. Associació de Veïns Montbau Roig i Soler, 31, baixos. Tel. 93 428 29 34

La Vall d’Horta-Guinardó Alt de Pedrell, 18. Tel. 902 36 23 55

La guineu. AV Baix Guinardó Pl. Alfons X el Savi, 3. Tel. 93 436 81 80

L’informador. AV de La Clota Alarcón, 3. Tel. 93 358 65 13

Temps d’Horta. AV d’Horta La Plana, 10. Tel. 93 407 20 22

INTERNET

Agenda

L'apartat de l'Agenda de bcn.cat és una guia cultural i d'oci, on es pot trobar infor-mació permanentment actualitzada de tots els espectacles, exposicions, concerts, actes per a infants, activitats esportives, obres de teatre i dansa i fires que se cele-bren a la ciutat. El web conté un potent cercador d'actes i un calendari. www.bcn.cat/agenda

Mirades de Barcelona

El web bcn publica el catàleg en línia, en format llibre virtual, amb les fotografies participants del concurs Fotoweb 2006, que organitza l'Ajuntament per promoure la participació ciutadana. El catàleg consta d'un índex que permet accedir a totes les fotografies per categories i nom dels autors i autores de les imatges. www.bcn.cat/catalegdebarcelona

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

P

er primera vegada, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) organitza el Campionat de Catalunya de Bitlles Catalanes, una competició per a jugadors i jugadores federats de categories en edat esco-lar, és a dir, de benjamins a juvenils. Aquests esportistes, en edats com-preses entre els 8 i els 18 anys apro-ximadament, es disputaran el títol de campions de Catalunya el pròxim 14 d’abril a les pistes municipals de bitlles i de petanca de l’avinguda de l’Estatut del barri d’Horta. La competició ha constat de dues jornades territorials, organitzades per cadascuna de les cinc delegacions territorials de la FCBB, la primera de les quals el passat mes de novembre

de 2006 i la segona el mes de març de 2007. A l’abril es disputa la fase nacional, el Campionat de Catalunya. La Federació ha encarregat l’organit-zació del campionat al Club de Bitlles Siuranenc d’Horta, el qual compta amb el suport del Consell Català de l’Esport i del Districte d’Horta-Gui-nardó, a més de la col·laboració de l’Associació de Comerciants El Cor

d’Horta, el Mercat d’Horta, l’Escola Mare Nostrum i l’Escola de Bitlles Horta-Guinardó. Compta també amb la gentilesa del Club Petanca Coimbra, que cedeix per un dia les seves pistes als joves bitllaires de tot Catalunya.

La competició, que espera la partici-pació d’uns 150 nois i noies de tot Catalunya, començarà a les 10 del matí amb la disputa d’una partida classificatòria per part de tots els participants. Després, els cinc mi-llors jugadors i les cinc mimi-llors juga-dores de cada categoria —benja-mins, alevins, infantils, cadets i juvenils, tant masculins com feme-nins— es disputaran el títol de cam-pió de Catalunya en la gran final.

El 14 d’abril vinent,

els millors jugadors de

Bitlles Catalanes,

masculins i femenins,

es disputaran el

Campionat de Catalunya

S’espera la participació

de 150 nois i noies de

tot Catalunya a la fase

final del campionat

El campionat està adreçat a esportistes entre 8 i 18 anys.

Horta-Guinardó, seu del I Campionat

de Catalunya de Bitlles Catalanes

(8)

Que és el FOC?

És una entitat que es dedica a fer un seguit d’activitats vehiculades en la cultura del foc, que agrupa: els dia-bles del Carmel; el drac Cap Alla, d’Horta; la colla infantil de diables d’Horta, Banyetes; i el drac infantil Jussà d’Horta.

Parli'm del començament.

Bé, caldria remuntar-nos a l’any 1985, quan un grup de joves del Car-mel van pensar que podien organit-zar-se i crear una colla de diables. Uns anys més tard, un altre grup de joves d’Horta, interessats també en la cultura del foc, va sumar-se al grup amb el drac d’Horta.

I els més petits?

Pel que fa als Banyetes, la colla és la resposta a una iniciativa de l’escola Nostre Temps, que ens va demanar de fer un taller de diables, petició que finalment va derivar el 1995, en aquesta colla infantil. Tres anys des-prés, el 1998, vam crear la colla del

drac Jussà, com a pas intermedi en-tre la colla dels petits i la dels grans.

D’on ve l’interès pel foc?

Per a alguns de nosaltres, el foc és una forma de trobar-se un mateix. És d’on venim i on anem. Des de la seva descoberta, l’home ha evolucionat a través de diferents fonts d’energia que en el seu si són foc. Per tant, les nostres actuacions són com fer un viatge als nostres orígens.

Quin és el secret que un element tan perillós sigui alhora tan atractiu?

En principi, tothom se sent atret per l’origen del foc, com es genera, quin és el seu desenvolupament i final-ment com s’extingeix. És tot un cicle que és al teu abast en un moment. A més, l’evolució de l’ésser humà es produeix també perquè en certa ma-nera transgredeix l’ordre establert i el foc implícitament també conté dosis d’aquesta transgressió.

Per tant, els diables són trans-gressors...

El diable és transgressor per defini-ció, perquè utilitza un element que ara és conegut, però que antigament no ho era i sempre havia estat un

símbol de poder. Avui, els coneixe-ments que en tenim ens permeten muntar un acte de foc i que la seva

execució surti perfecta, fruit d’un do-mini après en el transcurs dels anys.

Però aquesta activitat és de risc, oi?

Com qualsevol altra de la vida nor-mal. No, no és una activitat perillosa, ja que complim amb tot un seguit de normes de seguretat que finalment avalen les nostres actuacions. Segons les companyies d’assegurances hi ha més petits accidents en una trobada sardanista que en una actuació nos-tra. El que passa és que, en ser més espectacular, es pensa que pot ser més perillosa, però no és així.

Quina és la situació actual de

l’entitat?

En temporada alta no hi ha proble-mes, perquè sempre tenim gent per a les sortides. En canvi, pel que fa als mesos de menys activitat és més di-fícil d’estar al complet, perquè no disposem d’un local social on fer ac-tivitats durant tot l’any.

I les relacions exteriors?

Formem part de la Coordinadora d’Entitats i de la Comissió de Festes d’Horta, com també de la Coordina-dora de Diables de Barcelona, on exerceixo el càrrec de vicepresident.

Pel que em deia abans, la Coor-dinadora es reuneix a Horta, oi?

Sí, abans teníem un local a les Corts, però quan van enderrocar l’edifici, el Districte d’Horta-Guinardó ens va oferir la possibilitat de disposar d’un espai al centre cívic Casa Groga, on guardem les coses i ens reunim pe-riòdicament.

I vostè, per què es va fer diable?

Per conèixer-me a mi mateix. Ser diable és una exacerbació de pas-sions i d’anàlisi dins d’un embogi-ment que et porta al coneixeembogi-ment de tu mateix, sobretot quan t'inicies com a diable.

E N T R E V I S T A

J a u m e Q u i l e s

, p r e s i d e n t d e l F r o n t d ’O r g a n i t z a c i o n s C u l t u r a l s F O C

Jaume Quiles amb el drac Cap Alla.

Algú va dir que, qui juga amb foc, al final es

crema, segurament perquè no va conèixer en

Jaume Quiles, l’alma mater dels grups de foc

d’Horta i un vetllador incansable d’una tradició

ancestral que ha arribat fins avui

“No és una activitat

perillosa, perquè

complim amb tot un

seguit de normes de

seguretat”

“Per a alguns de

nosaltres, el foc és una

manera de trobar-se

un mateix”

Referencias

Documento similar

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

Els nostres principals subministradors de documents són la Universitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat Autònoma de Barcelona,

De fet, aquesta tesi es troba emmarcada dins el camp de la història de l’art en ser un estudi d’un objecte i del seu productor, però se n’allunya pel que fa al seu plantejament

«E quant lo dit senyor fou devant lo dit palau descavalcá, e fonch rebut per lo clero de la Seu ab lo reverendissim senyor bisbe de gracia, vestit episcopalment, ab la creu e

Petición de decisión prejudicial — Cour constitutionnelle (Bélgica) — Validez del artículo 5, apartado 2, de la Directiva 2004/113/CE del Consejo, de 13 de diciembre de 2004, por

A continuació presentem els resultats preliminaris dels mostrejos als BioBlitz on vàrem aplicar la nostra metodologia (Barcelona 2016-2018, Attenborough 2017