Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Març 2007

(1)

Tenir cura d’una persona gran dependent és una tasca “solitària i dura”, segons els professionals dels serveis socials. Especial-ment si el malalt està afectat per una demència o un procés neurodegeneratiu com l’Alzheimer, malalties “difícils d’en-tendre i que demanen una paciència infi-nita”. Les persones que assumeixen aques-ta aques-tasca acostumen a tenir entre 60 i 70 anys. La major part són dones. I pateixen. És per això que el Centre de Serveis So-cials de Sant Antoni va posar en marxa un grup de persones cuidadores de gent gran amb dependència ara fa un any. Aquest mes finalitza la primera edició i el maig co-mençarà la segona, amb un grup nou. “Hem treballat perquè aprenguin a esti-mar-se, a dedicar-se un temps per ells i a demanar ajut”, diu una de les responsables del grup.

Un grup dóna suport a les

persones que cuiden gent gran

S’estrena un hort urbà a

Consell de Cent amb Padilla

Membres del grup de persones cuidadores de gent gran.

QUAN

L’equipament

s’inaugura el

proper 28 de març

SUPERFÍCIE

Hi ha 20 parcel·les

en 1.600 m

2

de superfície

SERVEIS

Compta amb armariets

per a eines, lavabos i

compost per abonar

EIXAMPLE

_{B A R C E L O N A}

Pàg. 3

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • M a r ç 2 0 0 7

w w w. b c n . e s

Pàg. 5 E N T R E V I S TA Pàg. 8

Pau Navarro

Cap de colla

i president dels gegants de la Sagrada Família

“Les grans figures

sempre necessiten

algú de més petit

que les mogui”

PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4

El Consell del

Districte impulsa

nous espais

interiors d’illa

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Molts barcelonins

segueixen de prop

la mitja marató

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Les persones amb

discapacitat

elegeixen els seus

representants

E N T I TAT S Pàg. 6

Grup Àgata

(2)

EIXAMPLE

2 Març 2007

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)

Aragó, 311.

Telèfon d’informació 010

(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.

Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.

Centre Cívic Sagrada Família 93 256 28 30 Mallorca, 425-433.

Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.

Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253

de Barcelona

Ausiàs March, 60.

Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.

Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.

Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.

Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.

CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.

CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.

CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 24.

GENT GRAN

Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.

Espai de Gent Gran

M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.

C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36 Sepúlveda, 181, principal.

Espai de Gent Gran Esq. Eixample93 410 82 65 Rosselló, 78-80.

Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425

Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.

Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00 Viladomat, 319, entl.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.

Agència Tributària 93 291 11 00 Pl. Letamendi, 13.

C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Eixample

Nàpols, 42-62.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Gran Via, 456.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088 SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.

CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.

CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.

CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.

CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.

CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.

CAP València 902 500 179 València, 377-379

Dispensari del carrer València 93 227 93 00 València, 184

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Divendres 16 de març

Són songs

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)

Des del jazz de les primeres dècades del segle XX, pas-sant pel rock i el pop dels anys 50 i 60, la bossa nova del Brasil i les composicions pròpies.

Dissabte 17 de març

Onze hores de música

D’11 a 22 h. Conservatori Municipal (Bruc, 110)

Orquestra simfònica, conjunt de saxos, orquestra de corda, cobra, tango, cor de noies... Entrada lliure.

Dilluns 26 de març

Músiques de l’Holocaust

Un espectacle concebut amb material artístic creat per les víctimes en els camps de concentració nazis.

Dijous 29 de març

Cosmix

A les 20.30 h. Centre cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2)

Concert de soul i funky.

Recital de cant

A les 18.30 h. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491)

“Crepuscle barroc”, música de l’inici del segle XVIII fins la fi dels “castrati”. Obres de Scarlatti, Bach, Haen-del, Gluck, Mozart i Rossini.

Dijous 8 i 15 de març

Media Art

A les 19 h. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491)

Trobades per acostar el públic no especialitzat a aquesta branca important de l’art contemporani.

Dilluns 26 de març

Las horas

A les 19.30 h. C. cívic Sagrada Família (Mallorca, 425)

La història de tres dones a la recerca del sentit de les se-ves vides, amb tres grans actrius: Nicole Kidman (Virgi-nia Wolf), Juliane Moore y Meryl Streep.

The president last bang

A les 19.30 h. Seu de Casa Àsia (av. Diagonal, 373)

Biografia dramatitzada del president coreà Park Chung-hee i les conspiracions que van provocar el seu assassi-nat. Premiada al festival de Manila de 2005.

Els increïbles

A les 18.30 h. Centre cívic Fort Pienc (Ribes, 14)

Una família de superherois quasi retirats són obligats a tornar a l’acció... Recomanada a partir de 4 anys.

Diumenge 18 de març

El peix d’or

A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)

Una parella de pescadors pobres aconsegueix d’un peix màgic tot allò que demanen. Titelles de la Cia. Binixiflat.

En Pere Beneit

A les 12 h. C. Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425)

En Pere és el beneit del seu poble. Parla amb els animals i tothom es riu d’ell. Titelles Binixiflat.

Pallassos Arlequí Excèntrics

A les 12 h. Centre cívic Fort Pienc (Ribes, 14)

Parodies i divertits gags dels pallassos amb cançons.

Dimecres 21 de març

Back

Tres ballarins mostren com la paradoxa temporal no és només una decisió de l’observador.

El señor Martín

A les 22 h. Centre cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-4)

Comèdia grotesca sobre la identitat a través de la llen-gua. Cia Sine Nomine Non.

Del 8 al 31 de març

Crónicas de un desembarco

Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491)

Una crònica més literària que fotogràfica situada en un poble de Castella: Maderuelo. Fotografies de Israel Ariño.

Fins al 30 de juliol

Apropa’t a la ciència

Palau Robert (passeig de Gràcia, 107)

Una àmplia panoràmica de l’activitat científica real a Ca-talunya. Dins de l’Any de la Ciència.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Martí, Joan Conde, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Pagès. Coordinació general:José Miguel Esteban.

Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano i Laura Llach. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:

Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

E I X A M P L E

B A R C E L O N A

(3)

Pilar Fernández

D

e les vint parcel·les de què disposa el nou hort urbà, divuit són per als adju-dicataris de més de 65 anys residents a l’Eixample, als quals se cedeix l’espai per un període de cinc anys. Els jubi-lats tenen com a condició la

pràctica d’un model d’agricul-tura biològica, ja que no es po-den fer servir productes quí-mics. Tampoc no poden vendre els productes obtin-guts del conreu.

Els divuit beneficiaris de par-cel·les sortiran d’un sorteig fet entre els sol·licitants que

tindrà lloc el proper dia 20. El dia 21 sortirà la llista definiti-va. A la setmana següent, el dia 28, se celebrarà l’acte d’ad-judicació i la inauguració del centre.

Parcs i Jardins de Barcelona, gestor de l’equipament, que és propietat del Districte, es

re-serva dues parcel·les de l’hort. Les vint parcel·les tenen una superfície de 40 m2_.

L’equipa-ment compta, a més, amb ser-veis de suport per a les perso-nes que conreen els horts, com ara armariets per guardar les eines, lavabos i compost per adobar la terra. Aquest és el novè hort urbà que funciona a la ciutat. El programa de participació de la xarxa d’horts urbans de Bar-celona constitueix una inicia-tiva que Parcs i Jardins va ini-ciar l’any 1997 amb l’objectiu

d’integrar els ciutadans en ac-tivitats de millora ambiental. Aquesta iniciativa té uns va-lors socials importants per a les persones que hi participen, perquè realitzen activitats que milloren la seva qualitat de vida, alhora que els ajuda a crear un teixit de noves rela-cions.

EIXAMPLE 3

Març 2007

D’aquí un temps els horts urbans de Sagrada Família podran ser com els de la imatge.

Al final d’aquest mes s’inauguren

els horts urbans de l’Eixample,

situats entre els carrers de

Consell de Cent, Padilla i

Enamorats. Ocuparan 1.600 m

2

dividits en vint parcel·les

L’Eixample comptarà amb

horts urbans per a 18 jubilats

L’equipament

compta amb

armariets, lavabos

i compost

C I U TA D A N S O P I N E N

Margarida Castaño

Dietètica

Serà bo pel que tenen de zona verda, perquè donarà vida, però no sé si sortirà bé allò que es cultivi amb tanta con-taminació.

Sebastián Luengo

Jubilat

Pues no me parece muy bien, porque traerá mosquitos y no lo veo muy lógico dentro de Barcelona. Como hobby está muy bien, pero no creo que sea muy rentable.

Noelia Riaño

Gerent

Fantàstic, si jo pogués plantaria un hort a casa meva. Tenir horts urbans a la ciutat dóna coneixement, tranquil·litat personal i et relaxa.

Abdelqader Zaydan

Autònom

Me parece bien para que Barcelona sea más limpia y para que la gente pueda respirar mejor.

Aurora Parera

Estudiant

Molt bé. Crec que està bé tenir la possibilitat de conrear i poder cultivar el teu propi aliment.

Eva Garcia

Ferrocarrils

Em sembla bé. Està bé que s’aprofiti l’espai d’aquesta manera. Ja que tenim aquest espai, és molt millor aprofitar-lo.

Q u è l i s e m b l a q u e e s f a c i n h o r t s u r b a n s a l b a r r i ? M É S H O R T P E R A L C E I P J O A N M I R Ó

A

A part dels horts urbans que estan a punt d’estrenar-se, a l’Eixample també hi ha centres educatius que tenen hortets, que es fan servir com a eina didàctica i per apropar els alum-nes a la natura. El CEIP Joan Miró n’és un. Aquest centre públic, que forma part de l’Agenda 21 escolar, ha vist ampliat el seu hort amb un terreny de 227,43 m2_{que ha cedit i}

enjardi-nat la constructora Metro 3.

(4)

4 Març 2007

P L E D E L D I S T R I C T E

Redacció

E

l Ple del Districte del fi-nal de febrer va donar el seu vistiplau a una ope-ració urbanística que per-met ampliar l’espai públic que properament s’obrirà a l’illa de Floridablanca-Villarroel-Sepúlveda i Casa-nova. També qualifica de zona verda l’interior d’illa de Calàbria-Sepúlveda-Vi-ladomat-Gran Via. L’edifi-cabilitat que existia en aquests interiors, sumada a la provinent de dues fin-ques més, permetrà la construcció d’un edifici que tancarà l’illa de Calàbria i del qual se cediran 400 m2

per equipament públic. El projecte es va aprovar amb els vuit vots de l’equip de govern, l’abstenció del PP i el vot en contra de CiU. D’altra banda, la regidora Assumpta Escarp va infor-mar de l’aprovació del pla que recull tota la informa-ció sobre la regulainforma-ció dels vetlladors i terrasses de l’Eixample, en el qual des-taca aspectes com els hora-ris (de 8 del matí a 12 de la nit), la presència de

publici-tat (només es permet la del propi local), l’espai o la presència d’estufes. D’altra banda, Escarp va informar que aquesta primavera ja estaran enllestides les bi-blioteques de Sant Antoni i

Sagrada Família, així com el Casal de Gent Gran de Sant Antoni.

Entre els altres temes deba-tuts destaquen les obres del Tren d’Alta Velocitat. Xavier Mulleras va presen-tar en nom del PP una

pro-posta per aturar les obres del túnel pel centre de la ciutat, i que s’estudiïn al-ternatives. Joan Queraltó (CiU), al seu torn, va qües-tionar la connexió entre les estacions de Sants i la Sa-grera a través d’un túnel, i va demanar que aquesta connexió es faci a través del corredor del Vallès. Cap de les dues propostes van ser aprovades. La regidora va recordar que el túnel del centre de la ciutat és neces-sari per descongestionar el servei de rodalies, i també va demanar que no “es ju-gués amb la por de la gent”. El president del Consell, Jordi Portabella, va defen-sar les necessàries mesures de seguretat en l’execució dels treballs.

El nombre d’interiors d’illa seguirà creixent.

A la primavera

s’inauguraran dues

biblioteques

i un nou casal

de gent gran

EIXAMPLE

El Consell informa

favorablement

sobre l’obertura

d’un nou interior

d’illa i l’ampliació

d’un altre a Sant

Antoni

El Consell del Districte impulsa

nous espais interiors d’illa

Del monestir de

Jonqueres a l’església

de la Puríssima Concepció (II)

L’interès dels feligresos de l’Eixample pel trasllat des de Ciutat Vella fins aquest indret de l’església gòtica del segle

XIIIde Jonqueres, operació que requeria el vistiplau dels Ordes Militars, va topar, amb el temps, amb la resolució de la Junta Revolucionària, sorgida de la revolució de setem-bre el 1868, per la qual se’n decretava l'enderroc. Tot i els passos fets per nombroses personalitats i entitats per a la seva conservació, l’edifici va començar a ser desballestat. Per sort, les pedres de la construcció van ser numerades i traslladades més tard a un solar del carrer d'Aragó cantona-da Llúria, on s’havia d’aixecar un nou temple. No va ocór-rer el mateix amb el paviment, el qual va servir per empe-drar diferents voreres de la ciutat.

El mes de juny de 1869 es va començar a fer els fonaments de l’església i el claustre, i el 30 de juny el bisbe va beneir i col·locar la primera pedra del nou edifici, una construcció pagada amb donatius de particulars i que es va veure para-litzada més d’una vegada per la manca de diners. Final-ment el mes de juliol de 1871, les obres van agafar un bon ritme, tot i que encara va caldre fer una crida a través del

Diario de Barcelonaper recaptar noves ajudes.

A la primeria d’agost, la bandera espanyola col·locada al capdamunt de la coberta anunciava l’acabament de l’obra i el dia 15 d’agost, festa de l’Assumpció, el vicari general be-neïa el nou temple. Tot i que l'església entrà en servei, en-cara hi havia parts incompletes de l’obra que es van anar acabant els anys següents.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28 J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

(5)

EIXAMPLEB A R C E L O N A 5

Març 2007

N O T Í C I E S

f

Es prepara la Mostra d’Entitats

Els dies 5 i 6 de maig del 2007 tindrà lloc la VII edició de la Mostra d’Entitats. Enguany tindrà lloc a l’avin-guda Mistral. Les entitats i associacions que vulguin participar en la mostra hauran d’omplir el full d’ins-cripció, la qual trobaran a http://www.bcn.cat/ei-xample, i tornar-lo abans del dia 9 de març a l’adreça de correu electrònic següent: [email protected].

Inscripcions al programa de salut

Les persones que vulguin participar al programa de salut de la gent gran d’aquest trimestre s’hauran d’inscriure el 26 i 27 de març de 16 a 18 h a la planta baixa del carrer d’Aragó, 311. La programació d’abril a juny consta de 4 tallers i 7 xerrades, totes gratuïtes. El programa es desenvolupa en tots els casals i espais municipals de gent gran del districte.

L’art a les aules del CEIP Carlit

Dues professores del CEIP Carlit van engegar un pro-jecte d’arts plàstiques amb els alumnes de 10 i 11 anys. Els escolars de cinquè i sisè curs de Primària del centre van treballar en equips de quatre per re-crear una realitat paisatgística a partir de fotogra-fies. El resultat d’aquest projecte ha estat tan enveja-ble que els vianants del carrer de Roger de Flor han pogut veure a l’envidriada façana de l’escola les dues versions: la tardor i l’hivern.

El meu carrer, el nostre barri

Del 2 al l’11 de març, la plaça de la Universitat acull l’exposició itinerant “Barcelona, el meu carrer, el nostre barri”, organitzada per l’Ajuntament. La mos-tra presenta un conjunt de serveis i actuacions muni-cipals que s’estan duent a terme en els barris com a entorn més proper als ciutadans. Es pot visitar de di-lluns a dissabte, d’11 a 14 h i de 16 a 21 h; els diu-menges, d’11 a 20 h.

Felicia Esquinas

A

la nostra societat, tenir cura d’una persona de-pendent és una tasca “solità-ria i dura”, segons els profes-sionals dels serveis socials. Especialment si el malalt està afectat per una demència o un procés neurodegeneratiu com l’Alzheimer, malalties “di-fícils d’entendre i que dema-nen una paciència infinita”. Les persones que assumeixen aquesta tasca solen tenir en-tre 60 i 70 anys. Són dones, la major part. Renuncien a la seva llibertat per ocupar-se dia a dia, any rere any, d’un familiar gran en situació de dependència, ja sigui el ma-rit, la muller o un dels proge-nitors. I pateixen.

Segons els professionals, moltes d’aquestes persones “estan esgotades, desorienta-des. Se senten poc valorades per la tasca que fan i tenen símptomes de depressió, an-sietat o problemes coronaris, un quadre que es coneix mè-dicament com a síndrome del cuidador. I sovint tenen una edat on també necessiten que algú les cuidi”.

El grup de persones cuidado-res de gent gran amb de-pendència del Centre de Ser-veis Socials de Sant Antoni es va crear ara fa un any. A la primera edició, que finalitza

aquest mes, hi han participat tretze dones i quatre homes. Al maig començarà una sego-na amb un grup nou. “Hem treballat perquè apren-guin a estimar-se, a dedicar-se un temps per a ells i a

demanar ajut”, diuen els res-ponsables del grup. “I tan im-portant com la informació que els podem donar és que parlin entre ells, que s’adonin que no són les úniques perso-nes en aquesta situació i que tots passen per experiències similars”.

Pels participants, el grup ha

constituït l’oportunitat de descansar una estona i es-plaiar-se. També han rebut informació sobre com tractar una persona dependent –un dels temes que més preocu-pa– i conegut recursos com els Centres de Dia, el volun-tariat o el Programa Respir, que facilita estades de les per-sones dependents a les Llars Mundet perquè la família descansi o per a altres cir-cumstàncies que així ho re-quereixin (fer obres a casa, o que la persona cuidadora si-gui a l’hospital).

El grup es reuneix cada quin-ze dies.

Més informació:

Centre de Serveis Socials de Sant Antoni C. Manso, 24-28 T. 93 256 23 50

“Treballem perquè

aprenguin a

estimar-se”, diu una

portaveu del grup

Imatge del cartell que anuncia les activitats del Dia de les Dones.

Un grup dóna suport a les

persones que cuiden gent gran

La dona, protagonista de l’agenda del mes de març

Redacció

L’

Eixample commemora el Dia Internacional de les Dones (8 de març) amb un programa d’activitats entre les quals destaca la inauguració, el mateix dia 8 de març, dels Jar-dins de Mercè Vilaret, al carrer Floridablanca, 141.

Fins al 31 de març, els equi-paments del Districte presen-ten exposicions, mostres, ta-llers, cursets, clubs de lectura, conferències, xerrades,

col·lo-quis, concerts, teatre i altres activitats.

Fins al 17 de març, el centre cí-vic Cotxeres Borrell acull una exposició en homenatge a la dona artista. I al centre cultural Casa Elizalde es pot visitar una mostra documental sobre do-nes maltractades, o assistir al cicle de propostes escèniques que es fa tots els dijous fins al 22 de març. El centre cívic Sa-grada Família fa un cicle de ci-nema dedicat la dona i la

pro-pera cita és el 26 de març. Les entitats dedicades a la dona també tenen propostes com una xerrada dedicada al càncer de mama organitzada pel Grup Àgata (29 de març). O la xerrada sobre les dones treballadores que fa el 16 de març la Vocalia de Dones de l’Esquerra de l’Eixample.

Més informació: T. 010 (0,55 euros + IVA / 3 minuts o fracció)

És una iniciativa del

Centre de Serveis

Socials de Sant

Antoni i el maig

començarà la

segona edició

(6)

EIXAMPLE

6 Març 2007

E

l marbre de les taules, la fusta dels bancs i les cadires, el ferro de les columnes, els quadres… tot fa pensar que ens trobem da-vant el decorat d’una pel·lícula ambientada en una altra època, i això mateix van pensar molts directors de cinema que han rodat es-cenes de les seves pel·lícules al Cafè del Cen-tre. Aquest local tan emblemàtic de l’Eixam-ple barceloní el va obrir l’any 1873 l’Agustí Bel, avi de l’actual propietari, també anome-nat Agustí. Al principi va ser un casinet de

jocs, però amb Primo de Rivera es va prohibir el joc i el local es reconvertí en bar. Al llarg de la seva història, el Cafè del Centre ha estat un lloc de trobada i de tertúlia de molta gent de les arts, les lletres i la política, i de sempre ha tingut un paper dinamitzador de la vida so-cial de la ciutat. L’atmosfera del local sembla plena de paraules, pensaments i records.

El Cafè del Centre

C/ Girona, 69 / Tel. 93 488 11 01

E L T A U L E L L

L’encís d’un antic cafè que convida a la tertúlia

El Cafè del Centre va obrir l’any 1873.

Joan Anton Font

E N T I T A T S

David Sabaté

E

l Grup Àgata és una As-sociació que neix de la necessitat d'agrupar a Catalu-nya les dones afectades de càncer de mama –i també els seus familiars– per tal de contribuir a la informació, suport i rehabilitació de les persones que viuen aquesta situació. El càncer de mama és el càncer que té més altera-cions psicosocials. Tot i el creixement del nombre d’e-quips pluridisciplinaris que es dediquen a atendre aquest col·lectiu, hi ha una part im-portant de l’atenció que les dones afectades necessiten i que només es pot cobrir amb el suport d'altres dones que estan o han estat en una si-tuació molt similar. Això és precisament el que ofereix el gr up Àgata a través dels GAM o Grups d'Ajuda Mú-tua, agrupacions de sòcies que es reuneixen de manera voluntària per ajudar-se mú-tuament a partir de l’exposi-ció de les seves vivències i en la més absoluta confidenciali-tat. Nascut al principi de 1995 de la mà d’un grup de

dones operades de càncer de mama, el grup Àgata és el primer grup associat d’aques-tes característiques que

exis-teix a Catalunya. L’associació, de caràcter no lucratiu, convi-da totes les dones que vis-quin una situació similar a apropar-se i participar en l’entitat, la qual ofereix tam-bé molts altres serveis, des d’informació i assessorament personalitzat fins a suport psicològic, documentació,

ac-tivitats diverses de recupera-ció física, de formarecupera-ció i tre-balls en grup, xerrades, con-ferències, col·loquis i fins i tot festes. Tot plegat amb una mateixa i última finali-tat: ajudar a superar els pro-blemes que van més enllà del camp estrictament mèdic i aconseguir una plena integra-ció d’aquestes dones en la vida quotidiana. L’associació edita regularment una revista on es tracten temes relacio-nats amb el càncer de mama i amb el món de la dona.

Més informació:

Grup Àgata Tel. 93 415 93 94 [email protected] www.grupagata.cjb.net

L’entitat és el primer

grup d’aquestes

característiques a

tot Catalunya

L’associació ofereix

nombrosos serveis

basats en el

volun-tariat i autoajuda

per millorar la

qualitat de vida

d’aquest col·lectiu

Sòcies del Grup Àgata.

Grup Àgata, 12 anys amb les dones

afectades de càncer de mama

S E R V E I P Ú B L I C

David Sabaté

L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat és un organisme que promou l’accessibilitat per garantir que les persones amb discapacitat puguin gaudir de la vida ciutadana. El seu consell rector és format per vint persones, la meitat de les quals són regidors mu-nicipals –majoritàriament– i l’altra meitat represen-tants de les persones amb discapacitat de la ciutat es-collits per votació directa. D’aquests últims, cinc representen les persones amb discapacitat física; dos les persones amb discapacitat per malaltia mental; un les que tenen discapacitat intel·lectual; un altre les persones amb discapacitats auditives, i un últim els discapacitats visuals. Tenen dret a votar les persones que tinguin el certificat del grau de disminució que atorga la Generalitat i que estan empadronades a la ciutat de Barcelona. En el cas de les persones majors d’edat, incapacitades legalment, poden votar elles o els seus tutors. També poden votar els pares o tutors de menors de 18 anys que tinguin el certificat del grau de disminució del menor i que estiguin empadronats a la ciutat. Les votacions es faran el 17 de març a la seu de l’Institut, a l’av. Diagonal, 233, de 10 a 20 h.

17 de març, de 10 a 20 h Av. Diagonal, 233 www.bcn.cat/imd www.bcn.cat/accessible a/e: [email protected] Tel.: 93 413 27 16/75/77 Fax: 93 413 28 00

Missatges de text curt: 93 231 96 14

(7)

EIXAMPLE 7

Març 2007

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139. Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Revista Esquerra de l’Eixample

Associació de Veïns i Veïnes Av. Roma, 139, bxs. Tel. 93 453 28 79

Revista Cor Eixample

Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43

Revista Fort Pienc

Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46

Revista Sagrada Família

Associació de Veïns Sagrada Família. València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64

Sant Antoni 2000 L’Informatiu

Associació de Veïns de Sant Antoni Av. Mistral, 30, bxs.

INTERNET

Web de participació ciutadana

Aquest web vol ser un instrument útil i facilitador de la participació a la ciutat. Hi trobareu informació sobre com, en què i quan es pot participar i, també, les principals accions, iniciatives i participa-tives tant a l'àmbit de tota la ciutat com dels districtes.

www.bcn.cat/participacio

Barcelona Ciència 2007

El web ofereix tota la informació sobre el programa Barcelona Ciència 2007, que és una iniciativa municipal per a la difusió de la ciència entre els ciutadans. Amb aquesta finalitat, durant el 2007 s'organitzaran diferents activitats i accions especials de divulgació científi-ca en què participaran la universitat, l'empresa i els mons educatiu, cultural i associatiu.

www.bcn.cat/ciencia2007

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S.Paredes

E

l dia va ser idoni per a una cursa d’aquestes característiques, “per-què per córrer, gaudir i acabar els 21,097 quilòmetres, tot ha d’estar bé: el dia, l’ambient i tu mateix física-ment i física-mentalfísica-ment”. Aquesta era una de les frases més significatives que deien els corredors a l’acabament de la cursa. I així va ser, ja que el dia va acompanyar els corredors i l’ambient dintre i fora de la cursa era molt en-grescador.

Per a l’alcalde de Barcelona, Jordi He-reu, “la mitja marató és un gran ape-ritiu d’una primavera intensa. Sobre-tot, és la millor preparació per a la gran marató del 4 de març”.

Aquesta edició de la mitja marató, que va recórrer el passat 11 de febrer els principals carrers de quatre dis-trictes de Barcelona, va veure com el kenyà Jacob Yator, amb 1.01.10, i Estela Navascués (1.14.56) van mar-car els millors temps en les seves res-pectives classificacions.

La mitja marató d’aquest any va comptar amb algunes novetats, com el canvi del punt de sortida i del d'ar-ribada; l’itinerari, però, era molt si-milar a altres curses barcelonines i va recórrer punts tan emblemàtics de Barcelona com la plaça Catalunya, la Rambla, el passeig Colom, la Gran Via de les Corts Catalanes, l’avinguda Diagonal, el Front Marítim, el Fò-rum o el carrer Marina i l’avinguda Meridiana.

Per a Juan Antonio Torrens, de l’Ei-xample, “el recorregut pot ser dur, però amb voluntat i ganes per fer-lo,

pots aconseguir acabar i gaudir de la cursa. M'entreno tres cops la setma-na i faig entre uns 12 o 14 quilòme-tres. El meu pròxim objectiu: la ma-rató”.

Que les curses a Barcelona atrauen molta gent és prou conegut, i una bona mostra n'és que la mitja ma-rató ha vist competir, entre d'altres

participants, un professor de Was-hington, que s'estava a Barcelona unes quantes setmanes per donar classes en una universitat, i un bra-siler, que hi passava uns dies de va-cances.

Els corredors han passat

per quatre dels deu

districtes de la ciutat i

s’ha vist l’estreta

vinculació de la ciutat

de Barcelona amb la

cursa i amb els atletes

Jacob Yator (1.01.10) i

Estela Navascués

(1.14.56), els primers

classificats de la prova

La mitja marató va omplir els carrers d’atletes.

Molts barcelonins segueixen

de prop la mitja marató

(8)

EIXAMPLE

8 Març 2007

Com es fa un geganter?

De petit, un ja vol ser geganter. Com va dir algú, “Els gegants de Barcelona per-tanyen als nens”. Dur un gegant a les espatlles als quaranta anys és com jugar a ninos; jugar, ballar i engrescar els vai-lets que ens vénen a veure és una cosa excepcional, poc corrent, en aquest món modern ple d'alta tecnologia.

Els gegants tenen un punt de circ?

És una “art escènica” amb una part de circ, alguna cosa de teatre i molt de tite-lles: són els titelles més grans del món.

Com és que n’han sortit tants en tan poc temps?

Els anys vuitanta, després de la transi-ció política, hi va haver una revifalla de la cultura popular. La gent no tenia por de sortir al carrer i ràpidament els ba-rris es van engrescar a tenir gegants, bastoners, castellers, etc.

A qui representen els gegants de la Sagrada Família?

A dos extrems de la societat. La Pepa, la peixatera, representa una dona

treballa-dora que es maquilla cada dia com una actriu, per tal de representar un paper tan important com el de vendre peix i fer d’això un art.

I el gegant?

El Pere és l’home dels coloms, una per-sona marginada, un autèntic geni indi-vidualista que només viu per als seus coloms. Vestit com un pidolaire, recorre els carrers amb el seu espectacle d’ocells ensinistrats i es fa un lloc a l’imaginari del poble.

Un bon contrast, oi?

Bé, l’únic que tenen en comú és que tots dos representen dues facetes dife-rents del que pot ser la humanitat i que són del barri.

Per què van escollir aquests perso-natges?

Va ser el Toni Vinyes, el fundador de la colla, el qual, per mirar d'apartar-se de l’arquetip del rei i la reina, va endegar una pluja d’idees per trobar uns perso-natges que fossin familiars i represen-tessin el barri.

Quants anys té la colla?

Ja hem arribat a la majoria d’edat.

Quin és el present?

Ara estem preparant uns tallers de ge-gants. Voldríem integrar tant la gent del

barri de tota la vida, com els nouvin-guts, en aquesta tradició.

A qui van dirigits els tallers?

Estan oberts a tothom que vulgui jugar amb aquests grans titelles, divertir-se, passar-ho bé i que trobin més gust a participar-hi que a quedar-se mirant. Però especialment està pensat per als nouvinguts, per tal que s’integrin en els nostres costums d’una manera diverti-da, al mateix temps que se senten orgu-llosos del lloc on viuen.

On es faran?

En els jardins de Flora Tristan, un inte-rior d’illa recuperat, entre els carrers de València, Aragó i Padilla, on també te-nim el nou local social. Un espai on po-drem practicar els passos i les danses dels gegants i al mateix temps fer tallers de grallers.

Quant temps fa que és geganter?

Sis anys.

I per què se’n va fer?

Per accident.

Li va caure un gegant al damunt?

No, en principi era perquè els meus fills tinguessin un contacte amb aquesta mena d’activitats, però al final m’hi vaig acabar engrescant.

Què ha après aquests anys?

He après... que... ha, ha, Mare de Déu!, la importància de no quedar-te a casa mirant la tele, de formar part d’un col·lectiu que es compon de molta gent de Catalunya i també que l'última pa-raula la tenen els més petits. Les grans figures sempre necessiten algú de més petit que les mogui. I això serveix per a qualsevol dirigent d’estat o cooperació, que necessitaran sempre de les figure-tes anònimes perquè els donin vida.

Quin és el futur dels gegants?

Una mena d’ONU en petit, en la qual el Pere i la Pepa seran portats a tot arreu per gent de tots els orígens.

I per a vostè?

Tocar amb el sac de gemecs, el "Cucu-rull", que és el ball de la Colla, als vui-tanta anys i a la 5a avinguda de Nova York.