• No se han encontrado resultados

Antologia poètica [pròleg]

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Antologia poètica [pròleg]"

Copied!
6
0
0

Texto completo

(1)PRÚLEG L'any 1836 nal.'(la a -la ciutat de Valencia qui havia d'ésser la figura primordial de la poesia moderna 'v·alenciana: Teodor Llorente i Olivares. Feia poc que Aribau havia donat a c0néíxer la ·sena "Oda a Barcelona". A Valencia es publícava "El Mole", periodic redactat en un' llenguatge vulgarissim. Era l'epoca de "Lo Gaiter del Lldbregat" a Barcelona ide Josep Bernat i Baldov'í a Valencia, que era festíu, satírio i Heugel'. Quan Llorente tenia uns dos anys Tomas Villarroya escriví, segons la seua mateixa expressi6, "En l'oblídada llengua deIs meus avis més dol~a que la me1. .." Alquestes eseases, esparses i minses manifestacicns no arribaren a irn;pressionar el nen Llorcnte. Fón més avant, quan la joventut 'lí feía com'P1ir vint-i-un anyl'l, o siga en. 1E.57, quan sentí -la necessitat de fer versos valencians. Eln mateix ho deixa. escrit: "La, ide'a de vel\sifl.car en valencia. me la inspira la -lectura del "Gaiter del Llobregat", del Sr. Rubió i Ors; estos ¡(oren els primers versos catalans que coneguí i quedí tan encisat d'aquella nova parla poetica, que ja mai no pogui traure-me-la del ca'p." 9.

(2) ,------------------------- --Un any cleSlprés arribava a la ciutat de Valencia Marian Aguiló, ccm a Direct.or de '¡a Biblioteca Universitaria, i veges per on aquell encís que prodUí la poesla catalana en el sentirnent del jove poeta, s'arrela més i més; i al caliu de l'Aguiló, aquella inc.Jínació creix esponerosa i el literat es transforma poc a poe en una gloria de les netres valencianes, i l'home ,passa a ésser el patriarca del renaixement ·literari de Valencia. Teodor Llc'l'ente escriví poeeies originals en castolla i, a més a mé;;¡, tradui Víctor Hugo, i Laanartine, i S:lhl1ler, i Goebhe, en aquest idioma; pero aixo no compta sinó quan es prova el seu romanticisme i la Deua cultura. Llorente és gran, és nostre i és europ'eu, quan composa la tendñssima "Cant:;O'neta amorosa", les sentirnentals ''Cartes de Soldat" i la majestuosa i ,simbolica "Barraca" que, i siga dit en honor del Mestre -segons el nníssim eseriptor Caroles Soldevila, encara no ha estat superada per la irnaginació valenciana ·contem¡porania. Teodor Llorente, am'b Constalltí LIC!lIllbart, Vicent Wenceslau Que1'O'1, Jacint Labaila i Mtres paetes, funda "Lo Rat Penat" i restaura els Jocs Florals, entitat i festa anual que encara perduren. Es relaciona amb MistrM i és un deIs felibres que amb més ardor pugnara pel renaixement de les llengües germanes; es relaciona amb els escriptors del Principat i escriu la 'poesia "Valencia i Barcelona", que M:any6 i Flaquer inserí en el seu "Diario"; acudí als Jocs Florals barcelonins ... Teodor Uorente ,sentí el recabrament Uterad valencia; sabé que la unitat de l'idioma es troba en els diversos parlars catalans; sabia i defensava que el parlar valencia no és aRre sinó una branca de la llen"oua catalana. "Enlla de I'Ebre parlen Ila nostra mateixa llengua", afirmava en una interessant polemica ·que sobre llenguatge es pl'oduí a Valencia l'any 1008. Fundat "Lo Rat Penat", instituits ela Jocs FIorals, publicat el "Llibret de Versos" dc Llorente, la re~la¡10.

(3) xen!;a estava posada en marxa. "Llorente -com diu l'erudit Almela i Vives- que fruia gran considerllició social, causa positiu J)enefici a la literatura valenciana pel sol fet de cu'ltivar-Ia, puix que atragué vera ella la simpatía o la curiositat de gent1J que, de no mediar aquesta circumstancia, no haguera sentit eixa curiositat o eixa simpatía. A més a més escrivi un valencia dol!; i graciós, i que, no obstant, li permeté assolir altes esferes de ltrisme i arribar al poble, segons demostra la popularitat de la seua poesia "La barra-ca". La lira illorentina tingué més d'una corda. Poeta floralesc per excel.lencia, polsa l'amatcria, la patriotica i la religiosa, i en totes tres és Iben dol!; i ben suau. f:s tendre i sonor i s'inspira en elD records histories, en el pais¡¡¡tge i en els sentiments per cantar, naturalment, la "simbolica figura d'Amor, Patria i Fe".. "Oh, cOl'des de mon arpa, iguals i diferents! Vos acorda el gran Mestre. ¡Soneu juntes, soneu!" escriví, i ruquesta declaració resumix la seua obra poetíca continguda, en part, en el "Llibret de Versos" i en part també en el "Non Llioret de Versos". A més a més, "L'Aven¡;" lí 'publiea en 1906, en un volum de cent pagines, una selecció de les seues poesies sota el titol de "Poesies Triades", i aixo mateix féu la "Lectura Popular", dedicant-li el número 13 del seu primer volum. L'Any 1936, amb motiu del centenari de la naixen!;a del poeta, l'Establiment TipogrMic F. Doménech .publica un volum de 432 pagines titulat "Poesies Valencianes", on s'hi 'conté tota 1a prodUiCCió poetica 'Uorentina "amb una nova part de poesies no cOlIllPrengudes --diu- en anteriors edicions", edició ·que ens ha servit per a composar la present ANTOLOGIA, si bé hem consultat lliltres edicions. Valencia ha honorat el 'seu Poeta. El va coronar en vida amb 'la branca de llorer, ornant la seua testa 11.

(4) --------------------------------. envellida -1909- i Ji ha dedicat, des'Prés de mort, una pla¡,;a i Ji ha erigit un monumeat. Barcelona així mateix, ha ¡Jo'sat un bust del nostrc poeta en un deIs .millors jardins de la urbs. Llorente, a més a Inés de poeta, ¡fón un gran periodista. Funda i dirigí ofins a Ia mort el diari de Valencia "Las Provincias" i, des del ·quotidia, el renaixement literari valencia va tilldre un defensor, fent possible l'Eistat actual de la nostra literatura. Un aItre aspecte de la personalitat llorentina ·és el d'historiadoro Teodor Llorente, po'rtat pel seu rumOl" a la terra que el féu naixer, escriví una obra, "Valencia" titulada, dos grossos volums d'historia nostrada que ·cal consultar sovint. Alquest és, a g,rans trets, el l11és gran poeta ;valencia de la Renaixen<;a, mort en 1'911, als 75 anys. EH mal'ca una flta a V'alencia 'com Verdaguer la marca a Catalunya. "Res no fa -COI11 diu Perés en el proleg al volum "Poesies Triades" .de 1'Avenl;- que la musa de Llorente no puga presentar-nos grans poemes en que les dimensions i el sostingut de la iVolada lírica s'impcsen ta.nt 'Com el valor real deIs versos; en el camp de la 'Poesia sempre ha hagut fiors que, encara ,que somblen més modestes que al tres, encisen els uIls per l'art amb 'que foren combinades ses línies, per 1'esclat deIs 'seus colors, pel fresc i Buau perfum, fill de Ia t'erra, ·que escampen arreu i aixequc'l fIns el cel un amorós pres(mtJ." I ara vegeu si 3Jquestes flors no són hen bé fines de la ubérrima horta valenciana, del cabalt del cel i de la mar blaiVa, a~gent, verda.... * * Davant ja d'una Antologia llorentina, PObSCT algú dira que Llor"ente s'ha de Ilegir comlPlet, que tots els paetes i 'que tots els Hterats s'han de Ilegir en les seues obres completes. És cert. No res millor que aixo, perqué una lectura fragmentaria no pot donar mai una 12.

(5) idea completa d'Wl autor. Pero dOltat el Ifet de l'existencia de tantes antologies com hi ha als mercats deIs llibres, alguna raó de f'o'l'Qa deu haver a favor d'elles. Nosaltres aportariem la següent a més de totes les que haJgen estat exposades: Tota lectura de les obres completes d'un autor és la suma d'una serie de 'lectures fragmentaries. 1 que el lector, davant d'una edició el'obres 'completes sempre té la llibertat de triar, <;0 és de fer una lectura fragmentaria, antologica. Si 'aJquests criteris poden tindre alguna virtut, una antologia llorentina sera útil, sobretot, si té alguna extensió, si pretén, i ho aconseguix, donar a conéixer tots els aspectes més remarcables del poeta. En veritat, tota antologia respon a un punt de mira personal: el del senyor que la !fa. Tant és aixi, que si un editor encarregara a distinta· crítics -triar obres d'art és un acte crítíc- una antología de Llc~ rente, posem per cas, puix que de Llorente tradOil11, les antologies seríen <l.iferents encara que s'!I1a"o-uer.en atés al critúri manifestat per l'editor. Ago que diem és tant una justificació coro un a01ariment <l.'idees posat, ,que anem a donar tot seguit la llostra tria de les poesiesde LloJ;;ente que fonnen Ies pagines antológiClues segons el nostre c·riteri personal. Després de les diverses lectures del vo11.lm. "PO'esie~' Valencianes" ·que havem fet per motius monogrMi.cs distints, hem arribat a 'la' conclusi6 que estarien convenienl.:ment representades en les composkions que seguixen les tres 'cordes ~Fe, Patria i AmÜ'r- de la ja topica lira Uorentina i, a més a més, 8Jquell aspecte de la poesía popular Ique el Poeta va tindre interés a remarcar Ique també cultivava.. * * La present ANTOLOGIA LLORENTINA no 63 solament una tria, una selecció, 8in6 que és, al matcix tem,ps, l.!l1a transcrtpci6. En primer 110c cal dir 1-3. ". I.

(6) !. que totes les ed¡'cions Jlorentines anteriors a l'actual han estat fetes amb I'ortografia de la Renaixen!:a -inclosa l'edició de 1936-, epoca en que en<:ara no havia un criteri ortografic ooi<: en ús sinó múltiples criteris, tots de tipus personllil; epoca titulada d'anarquia ortografica. S'lliconsegui la uniftcació en adoptar la totalitat d'escliptors i d'entitats culturwls Vllilencianes les normes ortografiiql1'es de 1932. Calia, don~s, que Llorente es llegira amlb ortografia nonmal. poeta que ha estat i que estara molt llegit no pot posar-se a les mans deIs Iectors d'avui amb grafies pertorbadores. A més a més, a ,l'epoca de lilorente el nostre 11enguatge no estava tan treba11at, tan estudiat i polit com aVUi, i encara que e11 f§n qui tingué més bon valencia, puix que, per més ,(j'un motin era el Mestre, les seues poesies contenen alguns forasterismes propis del temps i que el mateix Poeta haguera depurat si vivira ara. En el capitol de Notes, a la fi del '\'olum, trabara el lector aJIguns aclariments. Hem deixat que .el metre, el ritme i la rima siguen, en la transcripció, els mlliteixos que en les poesies originwls. Els nostres punts de mira no és obra singular: la reedi<:ió deIs -classics i ::la de les Obres de Verdaguer, MaragalI, Costa i Llobera, 'Guimerb., per exem'Ple, sens ha abonen. llis ,l'ooi<:a manera .de poder posar a les ma:ns deIs lectors d'ara eIs autors més o menys anUcs.. CARLES SALVADOR Valencia, 1946.. 14.

(7)

Referencias

Documento similar

que hasta que llegue el tiempo en que su regia planta ; | pise el hispano suelo... que hasta que el

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

dente: algunas decían que doña Leonor, &#34;con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

La organización debe establecer las acciones necesarias para aprovisionarse de los recursos necesarios previstos de acuerdo al resultado de la evaluación de riesgos y el

Amb caràcter general, sens perjudici de les mesures de protecció i seguretat establertes en aquesta Resolució i en els plans sectorials a què fa referència l'apartat 1.2, les

Como norma general, todo el personal auxiliar que participe en el evento: azafatas, fotógrafos, intérpretes, etc, tendrán que poner en práctica las medidas de distanciamiento

En este trabajo estudiamos la obra poética en español del escritor y profesor argelino Salah Négaoui, a través de la recuperación textual y análisis de Poemas la voz, texto pu-