• No se han encontrado resultados

1- La configuració social de l'hàbitat

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "1- La configuració social de l'hàbitat"

Copied!
27
0
0

Texto completo

(1)

Configuració social de l’hàbitat

Encarna Canet Benavent

HÀBITAT, TERRITORI I MEDI AMBIENT

(2)

Què és l’hàbitat?

(3)

Què és l’hàbitat?

territori

relacions humanes

convivència

activitats

entorn

medi ambient

habitatges

infraestructures

serveis

arquitectura

tradicions

transport

accessibilitat

sentit de pertinença

llocs de trobada

qualitat de vida

llengua

fauna

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

3

(4)

Hàbitat

▫ Tot medi físic modificat per les persones o els grups socials per a aconseguir una

major satisfacció de les seues necessitats tant biològiques com psicosocials.

▫ Hi ha un permanent procés dialèctic entre l’ésser humà, els grups socials i l’hàbitat.

▫ L’hàbitat satisfà necessitats de tipus:

Biològic: protecció del medi natural, recer...

Psíquic: creativitat, identitat, pertinença...

Social: espais de trobada, relació, treball, educació…

(5)

Hàbitat

Els factors polítics, socials i econòmics incideixen en la producció de l’hàbitat i en les condicions d’accés a aquest.

Un espai físic mal planificat pot destruir la possibilitat de satisfer necessitats.

En el nostre sistema actual l’hàbitat humà,

l’habitatge i els serveis urbans són una mercaderia inaccessible per a amplis sectors de població.

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

5

(6)

5 elements de l’hàbitat

La naturalesa: pantans, muntanyes, boscos...

Les persones: que modifiquen el medi.

La societat: el que nosaltres som.

Les xarxes: aigua, energia, camins, “sistema circulatori”.

Els allotjaments: cases, edificis...

(7)

URBANISME com a instrument de canvi social

Ciència que té per objecte el disseny de l’entorn més adequat per al

desenvolupament de les capacitats de les persones com a individus i com a membres d’una societat.

Missió: aconseguir que el medi habitat

constituïsca un espai d’oportunitats, benestar i qualitat de vida, NO UN OBSTACLE.

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

7

(8)

Interès per la relació harmònica entre la ciutadania i l’entorn que els envolta.

• NO un niu de corrupció, negoci immobiliari i especulació.

• La complexitat de la ciutat fa que l’urbanisme haja de ser multidisciplinari.

• Però la realitat és diferent: només es compta amb la població a través de les memòries

informatives.

(9)

HÀBITAT I EXCLUSIÓ

RESIDENCIAL

(10)

Territori

• Espai delimitat on es desenvolupa la vida de les persones i els grups.

• La importància del territori per al TS és que sobre un espai X es donen fenòmens que afecten un

grup poblacional.

• Les fronteres traçades administrativament no

sempre coincideixen amb les que traça la mateixa població.

(11)

Territori

• L’àrea natural: és l’àrea físicament definida (altiplà, conca hidrogràfica...).

• L’àrea cultural: en el territori es desenvolupa la cultura de cada grup poblacional

(tradicions, costums, llengua...).

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

11

(12)

El territori, factor clau del desenvolupament social:

• Les qualitats de l’entorn tenen una influència decisiva per al desenvolupament personal:

El nostre benestar.

Desenvolupament de les nostres capacitats individuals.

Convivència social.

(13)

Territori

• La configuració del territori influeix en les relacions socials i en les condicions de vida:

▫ Terreny, orografia...

▫ Comunicacions, transports...

▫ Urbanització, traçat de carrers...

▫ Distribució de la població...

▫ Il·luminació, espais verds...

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

13

(14)

• En el segle XXI aquest entorn habitat són les ciutats:

▫ Interminables desplaçaments al lloc de treball o d’estudi.

▫ Domini abusiu de l’automòbil sobre el vianant.

▫ Desaparició dels espais de trobada i convivència.

▫ Barreres i incomunicació insalvables.

(15)

Marginació i exclusió

La diferenciació econòmica és el mecanisme bàsic de la segregació social territorial.

Manca econòmica

Manca de béns i serveis tant materials com d’accés a recursos.

▫ Exclusió del sistema productiu formal.

▫ Manca de capacitació laboral.

▫ Baix desenvolupament de capacitats per a la participació social.

▫ Escàs accés a la informació.

▫ Desconeixement de la defensa dels seus drets.

▫ Falta d’autoorganització.

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

15

(16)
(17)

Urbanisme i Treball Social

• Relació estreta per:

▫ La qualitat de l’entorn influeix en les persones i en la possibilitat de canvi social.

▫ La tasca del TS és molt necessària per a

l’urbanisme; estem en contacte directe amb les necessitats de la població i les seues aspiracions.

▫ Haurien de treballar estretament en l’observació territorial, la participació ciutadana i la

investigació aplicada.

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

17

(18)

Les TS hem d’enfrontar-nos a:

barris urbanísticament degradats

parc d’habitatges deteriorat

espais lliures escassos

dèficit en equipaments públics

barreres urbanístiques

manca de mitjans de comunicació

aïllament dels seus habitants

segregació urbanística

manca de voluntat política per reformes

(19)

El TS pot:

▫ Realitzar el diagnòstic dels problemes i els riscos possibles.

▫ Realitzar reflexions i propostes d’alternatives i solucions.

▫ Coordinar els esforços entre salut, educació, urbanisme...

▫ Prevenir situacions d’exclusió en col·lectius vulnerables.

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

19

(20)

▫ Conèixer la incidència que tindrà en la població l’ordenació urbanística.

▫ Fer que els plans urbanístics siguen alguna cosa més que la zonificació del sòl.

▫ Promoure la participació ciutadana en la fase d’informació pública dels plans i potenciar debats i enquestes.

▫ Fer assequible el llenguatge tècnic.

▫ Crear auditories socials.

(21)

Informes d’impacte

• Els projectes s’han de sotmetre a l’avaluació d’impacte ambiental i contenir els efectes previsibles directes o indirectes del projecte

sobre la població, la fauna, la flora, el sòl, l’aire, l’aigua, els factors climàtics, el paisatge, els béns materials, inclosos el patrimoni històric

artístic i l’arqueològic.

• Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental.

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

21

(22)

Informes socials

• Fer una prospecció de les conseqüències sobre la població.

• Motivar la necessitat de determinats serveis en una zona i la seua possible influència sobre el medi social.

(23)

• La problemàtica urbana exigeix un nou

enfocament: “el dret a la ciutat”, la qualitat urbana (Carrero de Roa, 2009).

▫ entorn saludable

▫ equipaments i distàncies adequades

▫ identitat col·lectiva

▫ accessibilitat

▫ participació

▫ zones verdes

▫ sentit d’identitat i de pertinença

▫ xarxes socials

▫ llocs informals de trobada i relació

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

23

(24)

Qualitat urbana

No es tracta només d’indicadors quantitatius sinó també qualitatius.

Fomentar la participació de la població en els assumptes d’urbanisme que afecten les seues vides.

Fomentar la inclusió del TS en el planejament de la ciutat, el barri, l’habitatge i el medi ambient.

La nostra qualitat de vida depèn de: les condicions d’habitabilitat dels habitatges, la proximitat als

comerços, transport públic, serveis sanitaris, culturals, esportius...

Connexió amb la resta de la ciutat.

(25)

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

25

(26)

L’acció urbanística

• L’augment espectacular de la construcció

d’habitatges no suposa una reducció del preu d’aquestes = ESPECULACIÓ.

• La construcció massiva d’habitatges arracona la promoció d’habitatge de protecció oficial i

margina del mercat immobiliari als més desfavorits.

• URBANISME COM A FUNCIÓ PUBLICA.

(27)

L’acció urbanística

• L’objectiu de l’urbanisme hauria de ser la

integració de les individualitats en la comunitat.

• La privatització encoberta d’aquesta funció pública suposa deixar el planejament i el seu desenvolupament en mans de grans promotors immobiliaris.

• La marginació i l’exclusió han servit a certs promotors per a abaratir la compra de certs terrenys.

Encarna Canet. Hàbitat, territori i medi ambient

27

Referencias

Documento similar

5ª b- Si selecciona la pestaña “Faltas”, opción recomendable si se trata de una huelga de parte de la jornada, se abre la siguiente pantalla:.. Una vez seleccionadas las sesiones

Així els mascles tenen, en principi, el cap lleugerament més llarg, però com que la funció al.lomètrica es minvant, en talles més grans la situació s'inverteix; la

Per tant, aquest treball analitza el currículum d’Educació Primària a la Comunitat Valenciana, alguns dels llibres de text de Ciències Socials com a material didàctic i

• el retard en la lectura és d’entre un i dos anys i afecta altres àrees de l’aprenentatge escolar.. • està relacionat amb el retard en el temps en la consecució de

Una vegada estudiades les necessitats de grups i els espais disponibles en els centres, es podran configurar els grups de 3 r i 4 t de Primària com a grups no estables de

b) Per a cobrir els llocs en aquests centres, per a impartir els ensenyaments corresponents al primer i segon nivell del Cicle II de Formació de Persones Adultes, les

En un congrés, convé disposar d’un pla o full de ruta per tal de garantir la igualtat d’accés de totes les persones, tant ponents com participants.. Comunicació : Tant si el

i- Pauta d'observació entorn als trets estructurals del servei (característiques físiques, ubicació). Cada un dels instruments elaborats en el marc de la present recerca