Factures
energètiques dels
combustibles fòssils
Dependències i desigualtats
Carles Riba Romeva
Títol: Factures energètiques dels combustibles fòssils. Dependències i desigualtats Autor: Carles Riba Romeva
Primera edició: febrer de 2015
© Carles Riba Romeva
© D’aquesta edició:
Ediciones OCTAEDRO, S.L.
Bailèn, 5, pral. – 08010 Barcelona Tel.: 93 246 40 02 – Fax: 93 231 18 68
www.octaedro.com – [email protected]
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització
dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos al CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
ISBN: 978-84-9921-691-1
Disseny i digitalització: Editorial Octaedro
Índex
0. Introducció i resum de conclusions 7 1. Avaluació monetària de l’energia 11 1.1 Les acaballes del món energètic fòssil 11 1.2. Concepte de factura exterior de fòssils 25 1.3 Fonts d’informació i unitats de mesura 33
1.4 Àmbits de l’estudi 38
2. Factures de fòssils en el món 43 2.1 Evolució històrica dels consums i preus 43
2.2 Món: energies dels fòssils 49
2.3 Món: Factures dels fòssils 59
3. Desequilibris entre països i entre regions 67
3.1 Marc de referència 67
3.2 Regions: energies dels fòssils 75 3.3 Regions: factures dels fòssils 83 3.4 Comparació entre energies i factures 94 3.5 Països: energies i factures dels fòssils 100 4. Europa: declivi dels fòssils i endeutament 107 4.1 Dades generals sobre Europa 107 4.2 Europa: energies i factures dels fòssils 112
4.3 Subregions d’Europa 128
4.4 Cinc països d’Europa 138
5. Visions complementàries 149
5.1 Reserves d’hidrocarburs 149
5.2 Emissions històriques degudes als fòssils 163
5.3 Companyies d’hidrocarburs 169
5.4 Jaciments d’hidrocarburs 182
5.5 Informes WEO de l’AIE-OCDE 188
5.6 Breu història dels hidrocarburs 197 6. Bibliografia i fonts d’informació 209 6.1 Referències bibliogràfiques 209 6.2 Principals fonts d’informació 214
An1. Taules comparatives 221
An1.1 Aspectes metodològics 221
An1.2 Taules ordenades per regions i per països 224 An2. Taules i gràfics de regions i de països 253
An2.1 Amèrica del Nord 254
Canadà 258
Estats Units d’Amèrica 260
Mèxic 262
An2.2 Amèrica del Sud i Central 264
Argentina 268
Brasil 270
Colòmbia 272
Veneçuela 274
An2.3 Europa 276
Europa del Nord 282
Europa del Sud 284
Europa de l’Est 286
Alemanya 288
Espanya 290
França 292
Itàlia 294
Noruega 296
Països Baixos 298
Polònia 300
Regne Unit 302
Turquia 304
An2.4 Euràsia 306
Kazakhstan 310
Rússia 312
Ucraïna 314
An2.5 Orient Mitjà 316
Aràbia Saudiat 320
Emirats Àrabs Units 322
Iran 324
Iraq 326
Kuwait 328
Qatar 330
An2.6 Àfrica 332
Algèria 336
Congo (Kinshasa) 338
Egipte 340
Etiòpia 342
Nigèria 344
Sud-àfrica 346
An2.7 Àsia i Oceania 348
Austràlia 352
Bangladesh 354
Corea del Sud 356
Filipines 358
Índia 360
Indonèsia 362
Japó 364
Malàisia 266
Myanmar 368
Pakistan 370
Tailàndia 372
Taiwan 374
Vietnam 376
Xina 378
Símbols i denominacions De caràcter general
Català Anglès
AIE-OCDE Agència Internacional de l’Energia de la OCDE
AIE-OECD International Energy Agency de la OCDE
BM Banc Mundial WB World Bank
CDIAC Carbon Dioxide Information Analysis Center
CDIAC Carbon Dioxide Information Analysis Center
EIA, EIA- govEUA
Energy Information Administra- tion (del govern dels EUA)
EIA (USEIA) U.S. Energy Information Admin- istration
EAU Emirats Àrabs Units UAE United Arab Emirates
EUA Estats Units d’Amèrica USA United States of America FMI Fons Monetari Internacional IMF International Monetary Fund IOC, NOC Companyia Internacional / Naci-
onal d’hidrocarburs
IOC, NOC International Oil Company; Na- tional Oil Company
IPCC Grup Intergovernamental
d’Experts sobre el Canvi Climàtic
IPCC International Panel on Climate Change
OCDE Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
OECD Organization for Economic and Co-operation Development OMC Organització Mundial del Comerç WTO World Trade Organization OPEP Organització de Països Exporta-
dors de Petroli
OPEC Organization of the Petroleum Exporting Countries
NU Nacions Unides UN United Nations
PIB Producte Interior Brut GDP Gross Domestic Product
AIE-WEO IEA-WEO World Energy Outlook (IEA-
OECD) Propis d’aquest text
AX, FAX Activitats (semisuma de producció i consum a escala mundial); Factures d’activitat (X=O, petroli; X=G, gas natural; X=C, carbó; X=F, conjunt de fòssils)
EAO, EAG Extraccions acumulades de petroli, de gas natural (EAO82, des de 1982) FPX, FCX,
FEX
Factures de producció, factures de consum i factures exteriors (X=O, petroli; X=G, gas natural; X=C, carbó; X=F, conjunt de fòssils)
IPX, IPIX Índexs de producció, Índexs de preus internacionals (X=O, petroli; X=G, gas natural;
X=C, carbó; X=F, conjunt de fòssils)
PAO, PAG produccions acumulades de petroli, de gas natural (PAO82, des de 1982)
PX, CX, BX Produccions, consums i balanços (X=O, petroli; X=G, gas natural; X=C, carbó; X=F, conjunt de fòssils) (també X=N, nuclear; X=NR, no renovables; X=R, renovables;
X=H, hidroelèctrica; X=B, biomassa i residus; X=NH, altres elèctriques renovables no hidràuliques; X=E, total d’energia)
PIX Preus internacionals, Índexs de preus internacionals (X=O, petroli; X=G, gas natural;
X=C, carbó; X=F, conjunt de fòssils)
POB, DENS Població; Densitat (població dividit per superfície)
RO, RG, RC Reserves de petroli; Reserves de gas natural; Reserves de carbó URR Reserves originàries (Ultimate Recoverable Resources)
TX, FTX Transferències (semisuma dels valors absoluts dels balanços positius i dels balanços negatius a escala mundial); Factures de transferència (X=O, petroli; X=G, gas natu- ral; X=C, carbó; X=F, conjunt de fòssils)
YYYpc Qualsevol de les anteriors magnituds dividida per la població (per càpita). Per exem- ple: PFpc, producció de fòssils per càpita; PIBpc, producte interior brut per càpita
Unitats i equivalències
Unitats bàsiques Múltiples més freqüents
k Quilo = 103 =1.000 M Mega = 106 =1.000.000 G Giga = 109 =1.000.000.000 T Tera = 1012 =1.000.000.000.000 P Peta = 1015 =1.000.000.000.000.000 a, d Any, dia
b Barril = 159 litres (volum de petroli) Gb Giga (109) barril b/(hab·a) Barril per habitant i any (consum)
BTU British Thermal Unit (energia) = 1.055,06 J
PBTU Peta (1015) BTU cf Peu cúbic, o cubic foot (volum) =
1/35,315 m3
Tcf, Pcf Tera (1012) o peta (1015) peus cúbics de gas natural
GWt GWt Giga watts tèrmics (energia primària)
G€ G€ Giga (milers de milions) d’euros
G€/a G€/a Giga euros per any
h Hora (temps) = 3.600 segons
ha Hectàrea (superfície) = 0,01 km2 Mha Milions (106) d’hectàrees Ha/hab Hectàrea per habitant
hab Habitant (població) Mhab Milions (106) d’habitants hab/km2 Habitant per km2 (densitat)
J Joule (energia) MJ, GJ Mega (106) joule; Giga (109) joule kg Quilogram (massa) Mg Mega (106) gram, o tona = 1.000 kg kgCO2 Quilogram de CO2 (emissions) PgCO2 Peta (1015) grams de CO2
km Quilòmetre (longitud) = 1.000 m
km2 Quilòmetre quadrat (superfície) Mkm2 Milions de quilòmetres quadrats kWh Quilowatt hora (energia) = 3,6 MJ MWh Megawatt hora = 1.000 kWh
Mb/d Mb/d Mega (106) barrils per dia (petroli)
m3 (cm) Metre cúbic (volum gas natural) Tm3 Tera (1012) metres cúbics tep (toe) Tona equivalent de petroli (tonne
of oil equivalent) = 41,868 GJ
Mtep (Mtoe)
Mega (106) tona equivalent de petroli
TWta Tera (1012) watts tèrmic any (energia)
W, Wt, We Watt, watt tèrmic, watt elèctric (potència) = J/s
kW, MW, GW, TW
Quilowatt (103); Megawatt (106);
Gigawatt (109); Terawatt (1012) Wt/hab Watts tèrmics per habitant
€, $ (US$) Euro; Dòlar (americà) T€, T$ Tera (1012) dòlars
€/a, $/a Euros / dòlars per any T$/a Tera (1012) dòlars per any
€/(hab·a) Euros per habitant i any
€/b Euro per barril de petroli
€/1000cf Euro per mil peus cúbics de gas natural
€/MWth Euros per megawatt tèrmic hora (preu de l’energia)
0. Introducció i resum de conclusions
Motivació
El primer llibre que vaig escriure sobre l’energia, Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles [Rib-2012], se centrava intencionadament en les magnituds físiques relaci- onades amb les fonts d’energia a escala mundial. Aquest punt de vista posava de manifest els límits ja propers dels recursos fòssils del planeta, finits i no renovables, en uns àmbits territorial i temporal significatius, el món en les darreres dècades. L’enfocament revesteix una importància especial si es té en compte que els combustibles fòssils són el suport energètic fonamental del model de desenvolupament dominant avui dia.
El present text fa un salt i valora econòmicament els combustibles fòssils com a recursos genèrics (commodities) a preus internacionals (o factures energètiques). Aquesta valoració aporta dos aspectes de gran interès: aproxima el tema energètic a una ciutadania acostu- mada a percebre les realitats a través de valoracions econòmiques i ajuda a copsar els grans desequilibris en la distribució geogràfica dels combustibles fòssils, origen de tensions cada cop més grans entre països i entre regions.
Durant la primavera i l’estiu de 2012, mentre constituíem l’associació CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible), percebia que certes propostes de reactivació econòmica, com ara la implantació de grans complexos de joc, en lloc d’encarar solucions de futur s’emmirallaven en mesures obsoletes del passat: la fascinació pel diner fàcil, les afectacions a béns patrimonials col·lectius i els consums despreocupats d’energia i de re- cursos. En aquest context, una nota de premsa sobre la factura exterior que Espanya paga per la compra dels hidrocarburs em va fer pensar en un nou enfocament del tema energètic basat en les factures d’importació i d’exportació dels combustibles fòssils.
El present llibre és, doncs, una exposició ordenada i argumentada de l’anàlisi de les factu- res energètiques dels combustibles fòssils (en la resta del text, factures dels combustibles fòssils o, simplement, factures dels fòssils). S’hi fa un especial èmfasi en les factures exteri- ors relacionades amb les transferències entre països i regions durant les tres darreres dè- cades, alhora que s’exposen les principals conclusions.
Entre tant, Ramon Sans Rovira, vicepresident de CMES, estava articulant una proposta de transició energètica basada en les energies renovables. El concepte de factura exterior dels combustibles fòssils ha estat un dels elements claus del model que ha donat origen a l’interessant llibre El col·lapse és evitable. La transició energètica del segle XXI que va es- criure junt amb Elisa Pulla Escobar [San-2014]. El llibre de Sans i Pulla del gener de 2014, en l’àmbit de les solucions, i el present llibre en l’àmbit de les anàlisis (especialment geoes- tratègiques), han tingut un desenvolupament paral·lel en estreta comunicació mútua.
Les fonts i delimitacions dels àmbits
Hi ha dues fonts bàsiques de dades sobre energia reconegudes internacionalment: Agència Internacional de l’Energia, de l’Organització per al Comerç i Desenvolupament Econòmic (AIE-OCDE, en aquest text; IEA-OEDC en sigles angleses) i Energy Information Administra- tion del govern dels Estats Units d’Amèrica (EIA-govEUA). Una raó fonamental per basar el present treball en la segona font d’informació és que les dades d’EIA-govEUA són d’accés lliure mentre que l’adquisició de les dades d’AIE-OCDE hauria comportat una despesa de diversos milers d’euros dels quals no disposava. Complementàriament, també cal dir que els criteris de comptabilitat energètica d’EIA-govEUA em semblen més adequats que els d’AIE-OCDE.
A continuació es resumeixen les justificacions de les delimitacions en tres àmbits principals de l’estudi: el temàtic, el temporal i el territorial.
Àmbit temàtic
En l’àmbit temàtic, l’estudi se centra en la valoració dels combustibles fòssils (petroli, gas natural i carbó), recursos finits i no renovables que suporten el 79,4% del sector energètic mundial. La no inclusió de l’urani en aquesta valoració econòmica respon, per un costat, a no disposar de dades suficients per avaluar els costos del combustible nuclear diluïts en un conjunt molt complex de processos d’obtenció i de transformació en un sistema energètic on les inversions i els tractaments de residus contaminants són determinants i, per l’altre, al fet que l’urani incideix tan sols en el 4,3% del sector energètic mundial quan els combusti- bles fòssils incideixen en una proporció quasi 19 vegades superior.
Àmbit temporal
L’àmbit temporal (1982-2012) ve determinat per la intersecció de les dues fonts bàsiques utilitzades. Per un costat, les dades d’energia procedents d’EIA-govEUA, amb sèries des de 1980 fins a 2012; i, per l’altre, els preus internacionals dels combustibles fòssils procedents del Banc Mundial (BM) i del Fons Monetari Internacional (FMI), recopilats per IndexMundi en sèries des del 1982 fins a l’actualitat. En el text, els preus s’han traduït a euros (€) i a valors constants (corregits per la inflació).
El període 1982-2012 és pertinent ja que els principals increments en el consum de com- bustibles fòssils s’estan produint en les darreres dècades. En el text també s’ha comple- mentat aquesta informació amb consums històrics deduïts de les emissions de CO2 recopi- lades a partir de 1751 per Carbon Dioxide Information Analysis Center (CDIAC, organisme finançat pel govern dels EUA). També es mostra l’evolució dels preus del petroli des del 1861, pràcticament els inicis de la seva explotació.
Àmbit territorial
Finalment, en l’àmbit territorial, de gran importància per determinar els sentits i els volums de les transferències econòmiques a través de les factures energètiques dels combustibles fòssils, s’ha partit dels més de 200 països i de les 7 regions contemplades en la base de dades d’EIA-govEUA. L’establiment de regions en el món té un doble interès: per un costat, facilita un tractament manejable de les dades més que amb els 200 països individuals i, per altre costat, permet dibuixar la situació en relació a la distribució territorial dels jaciments de combustibles fòssils i a les principals tendències en els seus consums.
La literatura mostra nombroses formes d’agrupació regional en el món en funció de dife- rents objectius i visions polítiques. Les regions d’EIA-govEUA responen a una anàlisi de l’energia des d’una visió nord-americana on les agrupacions regionals més discutibles es troben a la transició entre Europa i Àsia amb dues regions intermèdies: Euràsia (l’antiga URSS) i Orient Mitjà (països del Golf Pèrsic i del mediterrani oriental). També hi ha tres sin- gularitats a comentar: Amèrica del Nord inclou Mèxic, Europa inclou Turquia i Oceania se suma a Àsia (exclosa Euràsia i Orient Mitjà).
En aquest text s’han mantingut aquestes agrupacions que, si bé no sempre responen a les realitats polítiques d’avui dia, dibuixen les dues regions més fortament exportadores de combustibles fòssils: Orient Mitjà i Euràsia. També les inclusions de Mèxic a Amèrica del Nord i d’Austràlia a Àsia i Oceania estan avalades per importants fluxos energètics.
Per altre costat, ateses la complexitat europea i les diferències en el seu si, m’ha semblat interessant establir també unes subregions d’Europa que he denominat: Europa del Nord, que inclou fonamentalment als països de llengües germàniques; Europa del Sud, que inclou els països mediterranis (amb França i Turquia, i sense l’antiga Iugoslàvia ni Albània); i Eu- ropa de l’Est, que inclou els països que havien format part de la zona d’influència soviètica.
Malgrat que la realitat política europea avui dia s’allunya molt d’aquesta subdivisió, les agrupacions proposades posen de manifest diferències dignes de ressenyar sobre els ni- vells de desenvolupament i sobre les diferents disponibilitats de recursos fòssils.
Resum de conclusions
1. El model econòmic dominant d’avui es basa en el creixement continu fet que, fins ara, ha anat associat a consums cada vegada més grans d’energia i de recursos. Fins i tot, després de la crisi de 2008, els augments dels consums d’energia han continuat a esca- la global.
2. El sistema energètic descansa fonamentalment en recursos no renovables (combusti- bles fòssils i urani, el 83,6% del mix energètic mundial el 2012). El seu principal compo- nent són els combustibles fòssils els quals quasi han duplicat el seu consum entre 1982 i 2012 (de 8,3 a 15,2 TWt) alhora que la seva participació en el mix energètic ha dismi- nuït molt lleugerament en aquest mateix període (de 80,9 a 79,3%).
3. La combinació de la naturalesa finita i no renovable dels combustibles fòssils i de l’urani junt amb els consums creixents d’aquests recursos planteja la no sostenibilitat del mo- del de desenvolupament econòmic dominant en les properes dècades.
4. Per altre costat, les reserves dels recursos energètics no renovables estan molt desi- gualment repartides en el món. Per a cada un d’ells (petroli, gas natural, carbó i urani), els 4 primers països amb més reserves en sumen més del 50% i, els 10 primers països amb més reserves, en sumen prop del 80% o més.
5. El petroli és el recurs estratègic més determinant en els sistemes de transport i en la globalització. Totes els indicis porten a concloure que la producció de petroli convencio- nal (de fàcil accés i de baix cost) ha arribat al seu zenit entre els anys 2006 i 2010 i ha iniciat la seva davallada. Els darrers increments de reserves consignats per les grans agències no es corresponen amb noves capacitats productives equivalents.
6. Abans d’una dècada, el ritme de decreixement dels petrolis convencionals no podrà ser compensat per l’explotació d’altres combustibles líquids no convencionals (petrolis en aigües profundes, petrolis extra-pesants, sorres bituminoses, petrolis d’esquist obtinguts per fracking) i, per tant, s’iniciarà el declivi global dels combustibles líquids.
7. La crisi del petroli (i més endavant la dels altres recursos no renovables) es manifesta en forma d’un augment persistent dels preus internacionals sense que això estimuli augments perdurables de la producció, ja que la relació causa-efecte és la contrària: la progressiva escassetat del recurs és la que determina el creixement dels preus, i no la variació dels preus la que estimula les capacitats de producció.
8. Des dels seus mínims de 1998, els preus dels combustibles fòssils (especialment el petroli) han fet una escalada persistent, tot i que de forma esglaonada. Entre 1998 i 2012, el preu del petroli a valors constants s’ha multiplicat per 5,4, el del gas natural per 2,9 i el del carbó per 2,2.
9. En canvi, en aquest mateix període (1982 -2012), les produccions (i els consums) mun- dials dels combustibles fòssils creixen de forma molt més moderada i amb els incre- ments en ordre invers: la producció del petroli s’ha multiplicat per 1,16; la del gas natu- ral, per 1,47; i la del carbó, per 1,75. Aquestes dades concorden amb el fet que els combustibles líquids es troben prop del seu zenit i a les portes del declivi.
10. El consum creixent de petroli en les regions productores fa que el volum del recurs que es destina als mercats internacionals s’hagi estancat entre 2005 i 2012. L’augment del consum i les importacions a Àsia i Oceania s’ha vist compensat amb la disminució de les importacions a Amèrica del Nord per la combinació de l’augment de producció i la disminució del consum.
11. A Europa s’han mantingut el volum d’importacions en els darrers anys ja que la dismi- nució dels consums s’ha vist contrarestada per la disminució de les produccions. En el futur, els països i regions importadores amb situacions econòmiques poc favorables (com Europa del Sud) seran les que tindran un abastiment més crític.
12. L’impacte econòmic dels combustibles fòssils valorats a preus internacionals en el PIB mundial és cada cop més alt. A valors constants, la factura d’activitat dels fòssils (mitja entre la factura de producció i la de consum) s’ha multiplicat per 7,2 des de 1982 i ha ar- ribat a 3.960 G€/a (milers de milions d’euros per any) el 2012. Corresponia al 7,1% del PIB mundial (prop de 4 vegades el PIB espanyol), percentatge més alt que el de 1982 (4,4%) just a la sortida de les crisis del petroli de 1973 i 1979.
13. Les exportacions i importacions de combustibles fòssils s’associen a unes factures ex- teriors (degudes en més del 80% al petroli) de països i regions importadores, que pa- guen, i de països i regions exportadores, que cobren. A valors constants, la factura de transferència a escala mundial s’ha multiplicat per 7,6 vegades des de 1998 i el 2012 se situava en 1.692 G€/a (3,03% del PIB mundial).
14. El sistema energètic complet dels combustibles fòssils (incloent les etapes de transfor- mació, distribució i comercialització) elevava la seva incidència econòmica fins a l’11%
del PIB mundial el 2012 i, amb les taxes i impostos associats, fins el 15%. La factura de transferència de fòssils era el 12,8% del comerç internacional i, amb les activitats de transformació, distribució i comercialització, pujava fins el 18,5%.
15. Europa és la regió del món que opera amb un dèficit més gran de combustibles fòssils ja que produeix tan sols el 40,4% dels que consumeix (Àsia i Oceania, que la precedeix en el dèficit relatiu, cobreix el 75,2% del consum amb la producció pròpia). Això es tra- duïa el 2012 en una factura exterior deutora de fòssils de 413 G€/a que repercutia en cada ciutadà europeu en 677 €/(hab·a) (euros per habitant i any), o 2.708 €/a en una família de 4 membres. El cost total per als consumidors, amb les transformacions, dis- tribució, comercialització i impostos arriba a ser unes 2,5 vegades superior.
16. El sistema energètic d’Europa del Sud es troba en una situació límit: el 2012 tan sols produïa el 7,9% dels combustibles fòssils que consumia quan aquests suportaven el 70,4% del seu sistema energètic. La factura exterior deutora era de 230 G€/a i repercu- tia en 831 €/(hab·a) sobre cada ciutadà. Com a cas concret, la producció espanyola de fòssils cobria tan sols el 2,9% del seu consum i la factura exterior pujava a 50,5 G€/a (el 4,8% del PIB) amb una repercussió de 1.072 €/(hab·a) per ciutadà, o 4.288 €/a en una família de 4 membres.
17. L’espiral ascendent de preus internacionals dels combustibles fòssils (induïts per uns recursos cada cop més escassos i difícils) condueix a una situació cada cop més crítica en aquells països i regions que els han d’importar. Darrerament es dóna la paradoxa de territoris en els quals una disminució de les importacions energètiques de combustibles fòssils redunda en un augment de la seva factura energètica deutora.
18. La transició energètica vers el 100% de renovables ofereix unes grans oportunitats de desenvolupament en el camí de la sostenibilitat, especialment en països amb impor- tants recursos renovables com els d’Europa del Sud. Una acció decidida en aquesta di- recció pot situar aquests països en la punta de llança d’unes transformacions que, a la llarga, hauran fer els restants països i regions.
19. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE-OCDE), davant de les dificultats cada cop més grans per complir amb l’objectiu de limitar l’increment de la temperatura del planeta a 2ºC, en les darreres edicions dels informes anuals World Energy Outlook (WEO) ma- nifesta una preocupació creixent sobre la necessitat d’adoptar accions decidides. Però, malgrat que WEO-2013 parla de «redibuixar el mapa energia-clima», no fa el pas de proposar una transició decidida vers les energies renovables.
20. Tanmateix, en els darrers anys una altra sèrie d’informes de la mateixa agència (Energy Technology Prospectives) presenten a escala mundial una argumentació que, de fet, ve a coincidir amb l’anàlisi del present treball i en la tesi central del llibre El col·lapse és evitable de Ramon Sans i Elisa Pulla: el sobrecost de la transició vers les energies re- novables és compensat amb escreix pels estalvis en combustibles fòssils.
1. Avaluació monetària de l’energia
1.1. Les acaballes del model energètic fòssil
Ens hem acostumat tant a disposar d’energia abundant i barata en tot moment que acabem oblidant la importància cabdal que té en les nostres vides. El ciutadà mitjà del món disposa d’un flux d’energia de 2.750 watts tèrmics equivalent a l’aliment de 23 persones (a 2.500 quilocalories diàries) o a 7,5 litres de gasolina per dia. En termes dels nostres avantpassats, seria com alimentar 6 cavalls per al servei de cada un de nosaltres. Els ciutadans dels paï- sos desenvolupats consumim entre 2 i 4 vegades aquest valor mitjà.
L’energia és present en tots els fenòmens de la naturalesa i, sense energia, res no té lloc: ni els moviments dels astres ni dels planetes, ni les transformacions geològiques, ni els fenò- mens meteorològics, ni el creixement de les plantes ni la reproducció dels éssers vius, ni les vides dels humans ni, per descomptat, el model de desenvolupament actual amb el seu es- pectacular desplegament tecnològic.
Totes les energies usades per les societats humanes provenen d’alguna font primària de la naturalesa. En aquests moments, la gran majoria d’aquesta energia (79,4%) prové dels com- bustibles fòssils, petroli, gas natural i carbó que, junt amb l’urani (4,3%), cobreixen el 83,7%
de l’ús mundial d’energia. Òbviament, aquests recursos són finits i no renovables a una esca- la de temps humana.
El model econòmic dominant en els països desenvolupats, al qual es van adherint les potèn- cies emergents, sols se sosté amb un creixement econòmic associat a una contínua intensifi- cació de l’ús de l’energia. I, malgrat que l’apetència de recursos fòssils en el món és cada cop més gran, tot fa pensar que estem transitant el zenit de la producció mundial del petroli, a pocs anys d’iniciar-se el seu declivi, circumstància que, dintre d’unes dècades, esdevindrà en els altres combustibles fòssils i l’urani. Hem entrat en una situació d’escassetat relativa (la demanda comença a superar l’oferta) la qual condueix al col·lapse del model de desenvolu- pament actual. Tanmateix, les grans companyies d’energia, els governs dels principals països i els mitjans d’informació més influents no ho reconeixen públicament.
Per altre costat, sense una informació adequada, molts ciutadans perceben l’encariment dels preus com un simple joc del mercat i esperen que, en algun moment o altre, aquest reaccio- narà augmentant la producció per reequilibrar la situació. Però aquesta visió omet (o desco- neix) que el joc de l’oferta i la demanda està cada cop més condicionat per uns recursos fòs- sils i d’urani no renovables limitats. Per tant, les tendències vers l’elevació dels preus i a l’escassetat de subministrament ja no es deturaran.
Amb una fe irreflexiva en la ciència i la tecnologia, sovint es confia en solucions basades en les noves tecnologies (especialment, la informàtica i les telecomunicacions), sense percebre que no són fonts d’energia i que totes elles no són viables sense consumir energia.
Hi ha energies alternatives, però no alternativa a l’energia.
Doncs bé, l’alternativa als combustibles fòssils són les energies renovables, fonamentalment les que tenen el seu origen (no fòssil) en la radiació solar, fotovoltaica, solar tèrmica, hidràuli- ca, eòlica, marina, biomassa, tal com proposa l’excel·lent llibre de Ramon Sans i Elisa Pulla, El col·lapse és evitable. La transició energètica del segle XXI. [San-2013]). Gràcies a les inno- vacions en les dècades recents, la inevitable transició vers les energies renovables no com- porta un retrocés o un empobriment, sinó que pot significar un salt endavant en una societat més justa i equitativa, ja que les energies renovables són més accessibles i distribuïdes.
Aquesta transició demana, doncs, una decidida voluntat política i ciutadana, unes inversions importants però assumibles i l’establiment de noves pautes de comportament individual i col·lectiu. Però també cal vèncer les reticències i l’oposició dels responsables dels actuals sistemes energètics (encara operatius, però ja vells) basats en els fòssils i l’urani, extraordinà- riament contaminants, concentrats i lucratius.
Els desequilibris geoestratègics i econòmics
En el llibre anterior Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles [Rib-2012] esta- blia com una de les premisses bàsiques el fet d’avaluar els recursos energètics en mesures físiques, ja que les mesures monetàries sovint condueixen a distorsionar la realitat: canvis de moneda desiguals, subsidis, energies no comptabilitzades pel mercat, etc.
Aquest punt de vista ha estat molt útil per avaluar els usos (o consums) de cada un dels re- cursos energètics, els estocs (o reserves) de les fonts d’energia fòssil i de l’urani i, en definiti- va, avaluar les perspectives d’exhauriment dels recursos no renovables. Recordem-ho, si no canvien les tendències actuals, això s’esdevindrà vers el 2060 [Rib-2012]).
Però, quan es tracta d’analitzar la complexa situació geoestratègica i econòmica en relació a l’energia, aleshores l’avaluació econòmica de les produccions i dels consums de combusti- bles fòssils i, molt especialment, l’avaluació econòmica de les importacions i les exportacions entre països i regions, esdevé un aspecte cabdal.
Com és ben conegut, els recursos energètics no renovables (petroli, gas natural, carbó i ura- ni) estan distribuïts molt desigualment en el món. Per a cada un d’ells, 4 països tenen més del 50% de les reserves: Aràbia Saudita, Canadà, Iran i Iraq, les de petroli; Rússia, Iran, Qatar i Aràbia Saudita, les de gas natural; EUA, Rússia, Xina i Austràlia les de carbó; i Austràlia, Ka- zakhstan, Rússia i Àfrica del Sud les d’urani. I, 10 països (de més a menys reserves, EUA, Rússia, Xina, Austràlia, Iran, Aràbia Saudita, Canadà, Kazakhstan, Índia i Qatar) posseeixen quasi les 3/4 parts de les reserves sumades de tots els recursos no renovables del món.
En un altre extrem, diversos països desenvolupats amb economies potents basades fona- mentalment en l’ús de combustibles fòssils i d’urani no disposen pràcticament de reserves en el seu subsòl, o ja les han exhaurit. Entre ells destaquen (per ordre decreixent de reserves) Alemanya, Regne Unit, Japó, Itàlia, Espanya, França i Corea del Sud que, en conjunt, sumen el 7,1% de la població del món, el 26,4% de la renda mundial però els subsòls dels seus terri- toris tan sols acullen el 0,52% de les reserves de recursos no renovables. Quin futur els espe- ra en una economia basada en els combustibles fòssils i l’urani?
La humanitat entra en una etapa on, en relació a la demanda, comencen a escassejar els combustibles fòssils i l’urani a escala mundial fet que es tradueix en un progressiu augment dels corresponents preus internacionals. Aquestes tendències (escassetat relativa i augment dels preus) tenen unes profundes repercussions en dos aspectes fonamentals de la geoestra- tègia i de l’economia dels països i de les regions: a) L’assegurament del subministrament energètic; i b) Les transferències de recursos econòmics entre els països i entre les regions.
Respecte al primer aspecte, els països exportadors de combustibles fòssils consumeixen una part cada cop més important de la seva producció i redueixen la que destinen a l’exportació:
des de 2005, els 12 països que exporten el 75% del petroli mundial han absorbit el moderat augment de producció amb el consum propi i, per tant, l’exportació no creix. Això, de moment, és compensat (i queda ocult) darrere la disminució del consum en els països desenvolupats que no disposen de reserves: per exemple, des de 2005 a 2012, els 5 principals països euro- peus han disminuït conjuntament el consum de petroli en un 16,4%.
Respecte a les balances comercials, fa temps que els països importadors paguen factures creixents als països exportadors i a les grans corporacions energètiques internacionals de manera que uns s’enriqueixen i els altres s’empobreixen. El 2012, 10 països van exportar combustibles fòssils per valor de 1.134 M€/a (en ordre decreixent, Rússia, Aràbia Saudita, Noruega, Nigèria, Emirats Àrabs Units, Kuwait, Qatar, Iraq, Canadà i Iran) i, altres 10 països van importar recursos fòssils per valor de 1.096 M€/a (en ordre decreixent, Estats Units, Xina, Japó, Alemanya, Corea del Sud, Índia, França, Itàlia, Espanya i Taiwan): aproximadament 2/3 parts de les factures exteriors de fòssils del món.
Per als països importadors, la manera de trencar aquesta espiral perversa (subministrament cada cop més crític i empobriment creixent), és iniciar la transició vers un sistema d’energies renovables distribuït i amb participació de la ciutadania.
L’avaluació monetària
El present treball avalua els combustibles fòssils en una unitat monetària comuna arreu del món (els preus internacionals dels combustibles fòssils) fet que proporciona una visió més entenedora per a molta gent. En base a aquestes avaluacions monetàries, emergeix una visió nova que explica molts dels conflictes geoestratègics del món, molts dels greus desequilibris econòmics, així com les tendències generades per la crisi present.
La taula 1.1 ofereix, per al període 1982-2012, l’evolució de la producció mundial de com- bustibles i l’evolució dels corresponents preus internacionals. A continuació, aquestes da- des es representen gràficament en les figures 1.1, 1.2, 1.3 i 1.4.
Taula 1.1. Evolució de les produccions i dels preus dels combustibles fòssils 1982 1987 1992 1998 2004 2008 2009 2010 2012 Produccions mundials dels combustibles fòssils (unitats convencionals) 1
Petroli (Mb/d) 58,10 62,10 66,55 75,68 83,16 85,72 84,95 87,50 89,76 Gas natural (Tm3/a) 1.545 1.885 2.127 2.318 2.708 3.049 2.978 3.187 3.401 Carbó (Tg/a) 3.904 4.649 4.432 4.551 5.675 6.655 6.728 7.153 7.665
Produccions mundials dels combustibles fòssils (unitat d’energia comuna, GWt) 1
Petroli 4.015 4.279 4.561 5.142 5.610 5.766 5.692 5.851 6.001 Gas natural 1.857 2.290 2.583 2.824 3.307 3.721 3.637 3.896 4.162 Carbó 2.482 2.881 2.865 3.011 3.727 4.503 4.576 4.845 5.274 Petroli (1998=100) 78,1 83,2 88,7 100,0 109,1 112,1 110,7 113,8 116,7 Gas nat.(1998=100) 65,7 81,1 91,5 100,0 117,1 131,7 128,8 138,0 147,4 Carbó (1998=100) 82,4 95,7 95,1 100,0 123,8 149,6 152,0 160,9 175,2
Preus internacionals corrents dels combustibles fòssils (unitats convencionals) 2
Petroli (US$/b) 32,66 18,20 19,04 13,08 37,73 97,01 61,77 79,03 105,36 GN (US$/1000m3) 137,16 76,68 75,64 71,31 157,27 345,24 206,13 217,13 306,40 Carbó (US$/Tg) 54,17 27,00 33,70 28,04 57,45 126,39 67,04 91,88 93,62
Preus internacionals corrents dels combustibles fòssils (unitat comuna, €/MWth) 2
Petroli 17,46 9,73 10,18 6,99 18,80 40,88 27,47 36,89 50,87 Gas natural 12,28 6,86 6,77 6,38 13,12 24,36 15,35 16,97 24,77
Carbó 5,74 2,86 3,57 2,97 5,67 10,56 5,91 8,50 8,96
Petroli (1998=100) 249,8 139,2 145,6 100,0 268,9 584,8 393,0 527,7 727,7 Gas nat.(1998=100) 192,3 107,5 106,1 100,0 205,5 381,6 240,5 265,8 388,1 Carbó (1998=100) 193,2 96,3 120,2 100,0 191,0 355,4 198,9 286,1 301,6
Preus internacionals constants dels combustibles fòssils (unitat comuna, €/MWth) 2
Petroli 36,32 17,32 15,33 9,42 22,41 43,44 28,94 38,35 50,87 Gas natural 25,54 12,22 10,20 8,61 15,64 25,88 16,17 17,64 24,77
Carbó 11,95 5,09 5,38 4,01 6,77 11,22 6,23 8,84 8,96
Petroli (1998=100) 385,4 183,8 162,7 100,0 237,8 461,0 307,1 406,9 539,8 Gas nat.(1998=100) 296,8 142,0 118,5 100,0 181,7 300,8 187,9 205,0 287,8 Carbó (1998=100) 298,2 127,1 134,3 100,0 168,8 280,1 155,5 220,6 223,7
1 Les dades de producció són d’EIA-govEUA (les del gas natural i del carbó del 2012 s’han estimat segons tendències). En negreta, les mateixes dades traduïdes a la unitat comuna d’energia GWt. Les relacions en- tre les quantitats de combustible fòssils produïts (volum o massa) i l’energia que generen no són exacta- ment constants a causa de la variació de la qualitat dels combustibles produïts al llarg dels diferents anys.
2 Els preus mitjans anuals es basen en les dades del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, pro- porcionades pel web IndexMundi que s’han traduït a una unitat comuna de preu per energia: €/MWth. Més endavant s’explica com s’han obtingut els preus corrents (de cada moment) i els preus constants (corregits per la devaluació de la moneda).
Fonts: produccions: EIA-govEUA; preus: IndexMundi (BM i FMI). Elaboració: Carles Riba Romeva
Cal recordar que els combustibles fòssils encara avui dia continuen proporcionant quasi el 80% de l’energia primària usada per la humanitat. Aquest percentatge era del 80,9%
el 1982 i, després de baixar fins a 77,9% el 1995, en els darrers anys ha tornat a pujar fins el 79,4% el 2012. No és una tendència que apunti a una solució de futur.
El petroli és avui dia el recurs energètic més estratègic i determinant a escala mundial. No és fàcil de substituir-lo ni en el transport terrestre, ni en el marítim ni en l’aeri (per tant, afec- ta la globalització i el comerç), però tampoc és fàcil trobar-li alternatives en altres activitats com ara l’agricultura, la pesca, la cura dels boscos, la mineria, o les obres públiques.
El 2012, l’ús del petroli era encara el principal recurs energètic (31,0% de l’energia primària del món), si bé el seu pes havia disminuït significativament del l’any 1982 (-11,4%). Els altres dos combustibles fòssils guanyen la major part del terreny perdut pel petroli: entre 1982 i 2012, el gas natural passa del 17,4% del mix energètic mundial al 21,6% i, el carbó, del 22,7% al 26,8%. El gran creixement del consum de carbó en els darrers anys (el 68,6% des de 1998) i el relatiu estancament del petroli fan pensar que aviat el carbó (amb el suport de més de la meitat de les reserves de fòssils) tornarà a ser el primer recurs primari produït en el món, malgrat que és el que més contamina a escala local, regional i planetària.
Les factures dels combustibles fòssils són el producte dels fluxos d’energia de cada any (pro- ducció, consum, balanç) pels preus internacionals corresponents. Si es compara l’evolució dels fluxos d’energia amb l’evolució dels preus, es posa de manifest que l’econòmica dels combustibles fòssils dels darrers anys està dominada pels preus els quals, tot i algunes fluc- tuacions, experimenten una fortíssima tendència a l’alça en els anys 1998-2012.
Així ho mostra la figura 1.1 on es percep la gran desproporció entre l’evolució l’índex de producció del petroli (IPO) i la de l’índex dels preus internacionals de petroli (IPIO), a valors corrents i a valors constants, durant el període 1982-2012, prenent com a base 1998=100.
0 100 200 300 400 500 600 700
1982 1987 1992 1997 2002 2007 2012
Món. Índexs de producció i índexs de preus del petroli (IPO, IPIO, en €, 1998=100)
IPO. producció IPIO, preus constants IPIO, preus corrents Referència 100
Figura 1.1 Petroli: evolució dels índexs de producció (IPO) i de preus in- ternacionals (IPIO, en € corrents i constants) en el període 1982-2012 (1998=100). Fonts: produccions: EIA-govEUA; preus: IndexMundi (BM, FMI). Elaboració: Carles Riba Romeva
L’evolució del preu del petroli és especialment significativa en els darrers 14 anys: el 1998 passa per un mínim, a partir del qual comença una evolució creixent fins a multiplicar-se per 7,28 vegades el 2012 a preus corrents (augment de 628%) i 5,40 vegades a preus constants (augment de 440%). Malgrat la forta caiguda el 2009 per l’esclat de la crisi, es recupera amb escreix en els anys següents 2010-2012. En canvi, la producció mundial de petroli creix tan sols el 16,7% entre 1998 i 2012 i pràcticament s’estanca en els 8 darrers anys (augment de 6,9%; sense els petrolis obtinguts per fracking als EUA, pràcticament un 1,2%).
116,7 727,7
539,8
Les figures 1.2 i 1.3 mostren l’evolució de les produccions i dels preus de gas natural i de carbó en el mateix període.
0 100 200 300 400 500 600 700
1982 1987 1992 1997 2002 2007 2012
Món. Índexs de producció i de preus del gas natural (IPG, IPIG, en €, 1998=100)
IPG, producció IPIG, preus constants IPIG, preus corrents Referència 100
Figura 1.2 Gas natural: evolució dels índexs de producció (IPG) i de preus internacionals (IPIG, en € corrents i constants) en el període 1982-2012 (1998=100). Fonts: produccions: EIA-govEUA; preus: IndexMundi (BM, FMI). Elaboració: Carles Riba Romeva
0 100 200 300 400 500 600 700
1982 1987 1992 1997 2002 2007 2012
Món. Índexs de producció i de preus del carbó (IPC, IPIC, en €, 1998=100)
IPC, producció IPIC,preus constants IPIC, preus corrents Referència 100
Figura 1.3 Carbó: evolució dels índexs de producció (IPC) i de preus in- ternacionals (IPIC, en € corrents i constants) en el període 1982-2012 (1998
=100). Fonts: produccions: EIA-govEUA; preus: IndexMundi (BM, FMI).
Elaboració: Carles Riba Romeva
Els preus d’aquests altres dos recursos (menys estratègics, i també més allunyats dels seus límits), experimenten creixements molt menors que els del petroli alhora que seves producci- ons augmenten de forma més significativa. En efecte, en el període 1998-2012, els preus del
175,2 301,6 147,4 388,1 287,8
223,7
gas natural i del carbó es multipliquen per 2,88 i per 2,24 (augments del 188% i 124%), men- tre que els augments de les respectives produccions han estat de 47,4% i 75,2%.
La integració de les figures 1.1, 1.2 i 1.3 proporciona la figura 1.4.
50 100 150 200 250 300 350 400 450 500
1982 1987 1992 1997 2002 2007 2012550
Món. Índexs de producció i de preus constants dels combustibles fòssils (IPX, IPIX, en €, 1998=100)
IPO. producció petroli IPG, producció gas natural IPC, producció carbó IPIC, preus constants carbó IPIG, preus constants gas natural IPIO, preus constants petroli Referència 100
Figura 1.4 Petroli, gas natural i carbó: evolució dels índexs de producció (IPX) i de preus internacionals (IPIX, en € constants) en el període 1982- 2012 (1998=100). Fonts: produccions: EIA-govEUA; preus: IndexMundi (BM, FMI). Elaboració: Carles Riba Romeva
A la vista de les dades de la taula 1.1 i de les figures 1.1, 1.2, 1.3 i 1.4 sorgeixen les se- güents preguntes:
Com s’explica que fins l’any 2008, amb una economia mundial en plena expansió i amb un gran augment dels preus, el mercat mundial del petroli (i dels altres combustibles fòssils) no hagi impulsat noves capacitats productives, si és que aquestes hi són?
I, com s’explica que després de l’any 2009, amb una crisi econòmica mundial que sembla haver frenat la demanda de petroli (fins i tot l’ha disminuïda en certs països desenvolupats), els preus continuïn creixent, si és que existeixen capacitats excedents de producció?
Es podrien donar diverses explicacions:
A) La crisi econòmica causa la frenada del consum
Segons aquesta primera hipòtesi, el consum mundial de petroli no augmenta a causa de la crisi financera de 2008: la disminució de l’activitat econòmica en les economies desen- volupades (Europa, EUA, Japó) contraresta el creixement de les economies emergents (Xina, Índia, Brasil, Rússia).
En el període 1998-2008, econòmicament molt expansiu, el preu del petroli es dispara mentre que la producció creix molt moderadament, el 8,9%). I, en el període 2008-2012 ja en plena crisi, la producció de petroli quasi s’estanca (increment del 4,1%; l’1,2% sen- se l’augment dels petrolis no convencionals, com ara les sorres bituminoses i els petrolis d’esquist, a Amèrica del Nord ), mentre que els preus dels hidrocarburs, després d’una sobtada disminució el 2009 (33% en el petroli i 37% en el gas natural i el carbó), experi- menten un nou creixement entre 2010 i 2012 fins al punt que el preu del petroli el 2012 se situa per damunt del preu que havia tingut el 2008 (figura 1.1).
Aquests fets no concorden amb la hipòtesi d’un mercat lliure amb capacitats de produc- ció no escasses!
116,7 539,8
175,2 223,7 147,4 287,8
B) Limitació de l’oferta
Segons aquesta hipòtesi, els països productors de petroli i les companyies internacio- nals d’hidrocarburs limiten l’oferta a fi d’apujar els preus, sense que això respongui a lí- mits físics de reserves ni de capacitat de producció.
Això és el que va esdevenir en la primera crisi del petroli del 1973 quan els països de l’OPEP van restringir selectivament l’exportació de petroli a determinats països (els EUA i països europeus) que havien donat suport a Israel durant la guerra del Yom Kippur, i durant la segona crisi del petroli de 1979, sota els efectes combinats de la revolució d’Iran i de la guerra d’Iraq-Iran.
Avui dia, malgrat l’atac dels EUA contra Iraq el 2003 i la guerra civil de Líbia el 2011, la- situació no és comparable, encara que aquests situacions també influeixen.
C) Manca d’inversió en exploració i noves instal·lacions
Una variant de l’argumentació anterior seria que, en els darrers anys d’economia especu- lativa, no s’han realitzat les inversions necessàries per explorar nous jaciments ni per po- sar en explotació jaciments ja descoberts.
Això voldria dir que les noves inversions són cada vegada menys rendibles i els capitals se n’allunyen. Aquesta explicació seria equivalent a dir que les inversions en exploració i noves instal·lacions de producció de petroli fan que les taxes de retorn energètic (TRE) d’aquest recurs siguin cada cop més baixes.
Una intent de corregir aquesta tendència és l’esforç intens que estan fent els EUA per ex- treure els petrolis més difícils per mitjà de fracking i altres tecnologies límits (increment de 1,02 Mb/d en el darrer any, el 65% del petit repunt mundial).
D) S’ha arribat al zenit de producció dels petrolis convencionals
Finalment, aquesta darrera hipòtesi és la que concorda millor amb totes les dades de què disposem: estem transitant el zenit mundial (sostre de producció, o peak oil) del pe- troli barat a causa dels límits naturals del recurs.
Cada cop és més difícil de satisfer l’augment de la demanda fet que es tradueix en els augments de preus. Si és així (i tot sembla confirmar-ho), és previsible que l’escalada dels preus del cru en els propers anys s’intensifiqui i, més encara, quan dintre de molt pocs anys s’iniciï pròpiament el declivi de la producció mundial.
De fet, les argumentacions anteriors poden ser diferents punts de vista del mateix diagnòs- tic: l’inici de l’escassetat relativa del petroli (la demanda tendeix a superar l’oferta) i l’explo- tació de petrolis cada vegada més inaccessibles i més costosos d’obtenir.
Aquestes tendències han estat reconegudes explícitament o implícitament per diversos eminents científics, tècnics i directius que han treballat en el món petrolier, com ara: M. King Hubbert, geòleg americà vinculat amb l’empresa Shell [Hub-1956], que va predir el zenit del petroli dels EUA per al 1970; Colin Campbell, geòleg jubilat de l’empresa British Petroleum (BP) [Cam-1988]; Jean Laherrère, enginyer petrolier jubilat de l’empresa francesa Total [Lah-2006]; o Sadad al-Husseini, geòleg i ex vicepresident de Saudi Aramco, que ha puntu- alitzat les capacitats petrolieres d’Aràbia Saudita [Al-H-2009].
Els límits dels països desenvolupats sense petroli
Les tendències analitzades en els apartats anteriors corresponen al conjunt del món. Però, a escales més locals, com incideix la crisi dels combustibles fòssils en cada país o en cada re- gió? Afecta a tothom per igual?
Per avançar en la comprensió d’aquestes qüestions és de gran utilitat el concepte monetari de factura exterior de fòssils que es proposa en aquest estudi.
Els països desenvolupats amb una forta dependència del petroli i amb una producció pròpia nul·la (els principals països europeus, Japó, Corea del Sud) o insuficient (els EUA), tots ells
de l’OCDE, així com els països emergents però amb escassetat relativa de combustibles fòssils (Xina, Índia o Brasil, entre altres), veuran les seves economies progressivament con- dicionades pel pagament d’una factura exterior de fòssils creixent.
La taula 1.2 proporciona una visió de conjunt de les situacions de les diferents regions en relació als combustibles fòssils i al petroli.
Taula 1.2. Relacions entre rendes, produccions i consums de fòssils (2012)1 Regions
i països
POB1 PIBpc 2 CFpc3 CEpc4 PF/CF5 BF/CE6 PO/CO7 FEF8
Mhab €/(hab·a) Wt/hab Wt/hab % % % G€/a
Món 7.017,5 7.961 2.169 2.735 100,0 0,0 100,0 ±1.692 Orient Mitjà 221,4 9.352 4.815 4.854 244,2 +143,0 362,1 +649,9
Àfrica 1.073,4 1.472 494 891 220,4 +66,7 297,8 +233,5
Euràsia 288,9 7.419 4.677 5.329 169,3 +60,9 305,7 +334,4 Amèrica Sud i C. 482,6 7.408 1.444 2.313 119,5 +12,2 117,8 +41,1 Amèrica Nord 463,6 31.397 6.782 8.423 93,3 -5,4 74,5 -147,5 EUA 314,2 38.899 8.307 10.075 83,4 -13,7 53,5 -231,3 Àsia i Oceania 3.876,7 4.506 1.634 1.987 75,2 -20,4 29,1 -674,2 Xina 1.343,3 4.772 2.511 2.972 84,2 -13,3 42,2 -196,2 Europa 610,8 23.690 3.433 4.741 40,4 -43,1 24,6 -413,4 Europa Nord 9 217,9 35.766 4.567 6.282 60,7 -28,6 44,4 -131,0 Europa Est 10 115,9 8.790 2.817 3.626 55,8 -34,4 12,8 -52,2 Europa Sud 11 277,8 20.423 2.798 3.977 7,9 -64,8 3,4 -230,2 Espanya 47,1 22.348 3.285 4.445 2,9 -71,8 0,3 -50,5 Catalunya 7,5 27.237 3.494 5.110 0,5% -71,3% 0,7% -8,0
1 Població. 2 Producte Interior Brut per càpita. 3 CFpc, consum de fòssils per càpita (mesurat en energia).
4 CEpc, consum d’energia primària per càpita (fòssils + nuclear + renovables). 5 PF/CF, relació entre la producció i el consum de combustibles fòssils (o grau d’autosuficiència energètica de fòssils, definit més endavant). 6 BF/CE, relació entre el balanç de fòssils (+, exportació; –, Importació) i el consum d’energia primària; 7 PO/CO, relació entre la producció i el consum de petroli (o grau d’autosuficiència energètica del petroli). 8 FEF, factura exterior de combustibles fòssils (+, exportació; –, Importació)
9 Europa del Nord: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Irlanda, Islàndia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Regne Unit, Suècia, Suïssa. 10 Europa de l’Est: Albània, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, Hongria, Kosovo, Macedònia, Montenegro, Polònia, República Txeca, Romania, Sèrbia. 11 Europa del Sud: Espanya, França, Grècia, Itàlia, Malta, Portugal, Turquia, Xipre.
Fonts:. Produccions i consums d’energia i poblacions: EIA-govEUA; preus: IndexMundi (BM, FMI); Dades de Catalunya: Idescat. Elaboració: Carles Riba Romeva
Les dades de la taula 1.2 permeten fer diverses reflexions i extreure algunes conclusions:
1. Es constata el pes preponderant de la població d’Àsia i Oceania en el món (3.877 Mhab el 2012, el 55,2%), on Oceania té menys de 30 Mhab. Les sis regions restants (Àfrica, Euro- pa, Amèrica del Sud i Central, Amèrica del Nord, Euràsia i Orient Mitjà, en ordre decrei- xent de població), sumen en conjunt 3.141 Mhab, el 44,8% de la població mundial.
2. Es posa de manifest la distància entre les rendes per càpita en les diferents regions del món. Tres d’elles (Orient Mitjà, Euràsia i Amèrica del Sud i Central) tenen rendes per càpita properes a la mitjana mundial (7.961 €/(hab·a) el 2012). Les regions més pobla- des (Àsia i Oceania i Àfrica, el 70,5% mundial el 2012) tenen rendes inferiors a la mitja- na: Àsia i Oceania, malgrat incloure alguns països rics de l’OCDE (Japó, Corea del Sud, Austràlia) té una renda de 4.406 €/(hab·a) i Àfrica, en la rigorosa cua, té una renda de 1.472 €/(hab·a), 20 vegades inferior a la d’Amèrica del Nord.
3. Les rendes per càpita de les regions riques són molt més elevades que la mitjana mundi- al: Amèrica del Nord, amb 30.397 €/(hab·a), pràcticament quadruplica la renda per càpita mundial i, Europa, amb 23.690 €/(hab·a), la triplica. Europa del Nord (35.766 €/(hab·a)), quasi s’equipara als EUA (38.899 €/(hab·a)), unes 5 vegades la renda per càpita mundial;
