Joan Fuster: 50 anys de Nosaltres els valencians

Subdirecció General de Política Lingüística

Joan Fuster:

50 anys de Nosaltres els valencians (1962-2012)

Informació seleccionada de la base de dades SIESDATA

Des del 18-11-2011 fins al 25-04-2013

18.11.2011

L'INFORMATIU.COM - 2012, any de Joan Fuster 1

S. MORENO

02.01.2012

LLIBERTAT.CAT - _{2012: 50é} aniversari de "Nosaltresels valencians" de Joan

Fuster 3

05.01.2012

L'INFORMATIU.COM - Any cinquanta després de 'Nosaltres els valencians' 4

CARLESFENOLLOSA

13.01.2012

LEVANTE - JoanFuster: El ^{polèmic despertar} del ^poble valencià 8

PER ANTONI GÓMEZ

07.02.2012

EL TEMPS - Viatge pel país de JoanFuster 9

NúriaCadenes

08.02.2012

LEVANTE - _El valencianisme se sotmet a examen ^{teòric 11}

P.Cerdà

14.02.2012

LEVANTE - La Universitat debat els 50 anys de "Nosaltres els valencians" 12

Eva Melero

LLIBERTAT.CAT - LaUniversitat de València commemora el50è aniversari

de "Nosaltres, els valencians" 13

15.02.2012

NOUDISE - _{Celebració dels 50 anys de} 'Nosaltres, els valencians' 14

16.02.2012

VILAWEB - _{EL PUNT DIGITAL} - S'inaugura l'exposició 'Nosaltres, els

valencians1962-2012' 15

17.02.2012

EL ^PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - "Nosaltres"...mig segle després 17

FEDERICO SIMÓN

LAS PROVINCIAS - LaUniversitat commemora ^{el 50} aniversaride l'obra

capital de JoanFuster 18

19.02.2012

LEVANTE - _Els escriptors festegen els 50 anys de "Nosaltres, els valencians" 19

Eva Melero

20.02.2012

ABCCOMUNIDAD VALENCIANA - Fuster, rememorat 20

OBDULIO JOVANÍ

LEVANTE - NOSALTRES, ELS VALENCIANS 21

Salvador Vendrell

29.02.2012

NOUDISE - JoanFuster fa ^cinquanta anys 22

02.03.2012

AVUI.ELPUNT - _El Micalet celebraamb una ^{marató lectorael 50 aniversari}

de "Nosaltres els valencians" 23

LEVANTE - Maratólectora de "Nosaltres, els valencians" 24

03.03.2012

LA VANGUARDIA - _{Fuster i} l'autonomia valenciana 25

Josep VicentBoira

LAS PROVINCIAS - La col·leccióde JoanFuster 26

RAFA MARI

LEVANTE - Huit hores amb JoanFuster 27

07.03.2012

EL PUNT (PRESÈNCIA) - "Nosaltres, els valencians", 50 ^anys 28

MARTÍ CRESPO

08.03.2012

NOUDISE - De la campanya antiFuster del 1963 29

VICENT ALVAREZ

13.03.2012

EL TEMPS - _{Joan Fuster: 50 aniversari 30}

NúriaCadenes

24.03.2012

LEVANTE ^COSTERA, VALL D'ALBAIDA - La Universitat trasllada a ^{Ontinyent la}

magna exposició dedicada a ^{Fuster 47}

28.03.2012

LEVANTE - L'exposició "Nosaltres els valencians" ^viatjarà a ^Castelló;

Barcelona; Sueca i ^Ontinyent 48

02.04.2012

COMARCÀLIA.INFO - Ontinyent obri l'exposició dedicada a ^JoanFuster

destacant la ^vigència del seu ^{discurs 49}

10.04.2012

LEVANTE - _{50 ANYS DE} "NOSALTRES, ELS VALENCIANS" 50

Vicent Àlvarez

11.04.2012

ARA.CAT - ₅₀ anys d'un clàssic ^imperible 51

JOAN GARI

15.04.2012

LEVANTE - _Fa cinquanta anys 52

Josep Piera

16.04.2012

LEVANTE - Esquerra Unida demana commemorar ^{el 50} aniversari de l'obra

"Nosaltres els valencians" 53

17.04.2012

AVUI.ELPUNT - La Plataforma de defensa de la Llengua homenatja Joan

Fuster 54

18.04.2012

EL TEMPS - LES JORNADES VALENCIANES DE BARCELONA SERANFUSTERIANES 55

20.04.2012

LLIBERTAT.CAT - L'independentisme valencià s'uneix per ^homenatjar Joan

Fuster 56

23.04.2012

COMARCÀLIA.INFO - Ontinyent celebrarà elDia delllibre amb una ^lectura

continuada de 'Nosaltres els valencians' de JoanFuster 57

24.04.2012

AVUI.ELPUNT - _{València celebra Sant Jordi amb una festa} d'escriptors

dedicada a ^{Fuster i} "enllaçada pel català" 58

EL TEMPS - _{El País} Valencià, a tres bandes 59

NúriaCadenes

EL TEMPS - _{Nosaltres 63}

Alfons ^Llorenç

25.04.2012

LEVANTE - _{Acció Cultural} s'envolta d'estudiantsper a la manifestació del 25

d'abril 64

P.CERDA

VILAWEB - _{EL PUNT DIGITAL} - La diada del Vint-i-cinc d'abril més fusteriana 65

26.04.2012

EL ^PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - Els valencians es ^miren en un ^llibre

iniciàtic 66

Xavier ^Aliaga

EL ^PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - _El país com a ^{problema 68}

Francesc Calafat

EL ^PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - Josep Maria ^{Castellet, crític, editor,} i

president del ^Grup 62: "Nosaltres els valencians" esun llibre d'una ^plena

vigència" 69

Francesc Viadel

EL ^PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - Nosaltres, 25 ^anys 70

Joan F.Mira

EL ^PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - Cinquanta anys després 71

Enric Sòria

EL ^PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - "Nosaltres?" 72

AlbertGarcíaiHernandez

27.04.2012

LLIBERTAT.CAT - L'auditori de l'Octubre es queda petit en l'arrencada de

"Nosaltres els fusterians" 73

02.05.2012

EL ^PERIÓDICO DE CATALUNYA ^{(EN LÍNIA)} - ₅₀ anys de "Nosaltres els

valencians" 74

ToniMollà

LA VANGUARDIA - 'Nosaltres els fusterians' 75

SALVADORENGUIX

VILAWEB - _{EL PUNT DIGITAL} - _Joan Fuster, els inicisde l'assagista 76

03.05.2012

ARA.CAT - _{Joan Fuster 77}

08.05.2012

LAS PROVINCIAS - _{Acció Cultural} reivindica JoanFuster 78

LEVANTE - JoanFuster per a tot un ^{any 79}

VILAWEB - _{EL PUNT DIGITAL} - _ACPV reivindica el "compromís cívic" de

Fuster amb un any d'activitats culturals 80

12.05.2012

LEVANTE - _{La coma 81}

Manel Rodríguez-Castelló

14.05.2012

LLIBERTAT.CAT - "Nosaltres els fusterians" inicia una ruta ^pel PaísValencià 82

15.05.2012

MENORCA.INFO - _Joan Fuster, paradigma de l'intel·lectual 83

16.05.2012

EL PUNT (PRESÈNCIA) - La sortida de "Nosaltres, els valencians" 85

Martí ^Crespo

18.05.2012

AVUI.ELPUNT - Nosaltres, cinquanta anys 86

21.05.2012

LEVANTE - Pop, rock i aforismes deFuster 88

V.Ruiz Sancho

23.05.2012

EL PERIODIC.COM - _{Sueca oferix una} programació cultural especial pel 50

aniversari de ^Nosaltres, els valencians 89

30.05.2012

EL PERIODIC.COM - Vila-Real fa un ^homenatge a ^{Joan Fuster per} a

commemorar ^{els 50} anys de'Nosaltres els valencians' 90

LEVANTE - _{AmbFuster a} la barberia 91

Vicent Àlvarez

06.06.2012

ARA.CAT - _{De Fuster a Garí:} imatge d'un ^país 92

FERRAN ^SÀEZ MATEU

07.06.2012

EL ^{PAÍS(EN LÍNIA)} - _Una singularitat amarga, Joan Fuster.Ferran Archilés 93

ADOLF BELTRAN

13.06.2012

EL ^PERIÓDICO DE CATALUNYA ^{(EN LÍNIA)} - ₅₀ anys després deFuster 94

15.06.2012

LEVANTE - Pel camídeFuster 96

POR ANTONI GÓMEZ

20.06.2012

LEVANTE - _{El Consell Valencià de Cultura} organitza una taularedona sobre

la ^figura de JoanFuster 97

21.06.2012

ARA.CAT - [Fuster] Un ^país sense ^{política? 98}

ANTONIFURIO

22.06.2012

LAS PROVINCIAS - Taularedona en ^homenatge a ^{Joan Fuster 99}

LEVANTE - L'error deFuster en ^l'autòpsia delnacionalisme 100

PACO CERDÀ

26.06.2012

LEVANTE - "L'Espill" reuneix 21autors per analitzarl'obrade Fuster enun

número ^especial 101

28.06.2012

EL ^{PAÍS(EN LÍNIA)} - La desconstrucció de Fuster 102

FRANCESC CALAFAT

29.06.2012

EL MUNDO VALENCIA - Darrere les ^petjades de JoanFuster 104

Bel Carrasco

12.07.2012

ARA.CAT - _{Joan Fuster contra} elsilencinegre 105

VÍCTOR LABRADO

13.07.2012

EL PUNT (PRESÈNCIA) - Any Joan Fuster 106

15.07.2012

LEVANTE - _Una singularitat amarga 107

JOSEP PIERA

13.08.2012

ARA.CAT - Fuster, 'L'Espill', 'L'Avenç' 108

ANTONI VIVES

14.10.2012

LEVANTE - _{Un museu} per donar vida a ^{la Casa Fuster 109}

CARLOS ALÓS

18.10.2012

LA VANGUARDIA - _L'IEC celebra els 50 anys de "Nosaltres els Valencians" 110

19.11.2012

LEVANTE - Comença la Setmana Cultural delsPremis ^Miquelet amb

homenatges a ^{Fuster 111}

30.11.2012

AVUI.ELPUNT - _{La setmana} del Micalet 112

17.12.2012

LA VANGUARDIA - Aniversaride JoanFuster 114

19.12.2012

ARA.CAT - _La gestació i ^l'impacte de 'Nosaltres els valencians' 115

SÍLVIA MARIMON

24.12.2012

LAS PROVINCIAS - _Sueca revitalitzala ^figura de Joan Fuster amb un ^intens

programa 116

25.12.2012

EL TEMPS - Barcelona acull l'exposició "JoanFuster. ^Nosaltres, elvalencians.

1962-2012" 117

24.01.2013

LEVANTE - Rellegir Fuster 118

Josep RamónLluch

08.02.2013

LEVANTE - Acte de fe fusterià 119

ALFRED MONDRIA

13.02.2013

LA VANGUARDIA - _{JoanFuster :} Entre Morella iElx 120

AnnaM. Gil

09.03.2013

LEVANTE - Mig segle de la "cremà" deFuster 121

PacoCerdà

11.03.2013

LEVANTE - Fuster, indefugible 122

Francesc de P. ^Burguera

21.03.2013

AVUI.ELPUNT - _{El MUA} inaugura l'exposició "Joan Fuster.Nosaltresels

Valencians" 123

AUSIÀS BERMELL

15.04.2013

EL ^PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - _En la diana dels ultres 124

ESPERANÇA COSTA

25.04.2013

EL TEMPS - _Joan Fuster, beneficiós i contraproduent alhora 126

Lluís Bonada

L'estudiant de^filologiacatalana Àngel ^Canoparlavafa unsdies alseubloc de laSantíssima Trinitat, que estaria conformadaper Estellés, Valor... iJoan Fuster.

"QuÃa hiha deJoan Fuster?QuÃa hiha de l'home^queens

posàunespillperquÃa ensmiràrem, nosaltres, els

valencians?QuÃa hiha del millor^assagistadelnostrepaís i -senseànim d'exagerar-possiblementdels millors d'Europa? QuÃahiha delmestredels aforismes?", escrivia.

Iaixí seli^vaocórrer proposarunhomenatge ala^xarxa -llunydel boatoqueofereixen els recordatoris vinenthauriacomplit₉₀anys.Però encarahi hamés: endeclaracions^a l'lnformatiu,Canorecorda queen2012secelebraràel50Ãa aniversari de l'obra més conegudadeJoanFuster, Nosaltres, els valencians,iquetambé farà 20anys de lamortdel'escriptoriassagista.

Segons explica,la idea del'homenatgelisobrevingué durantuna conversaamb el professorIsidre^Crespo,totunestudiós de l'obra deFuster. Ambdós

coincidirenenla necessitat de celebrar el50Ãa aniversari d'una obra "clau"pera la societat valenciana.^"Aleshores,vaigpensarenels massius^{homenatgesque} se'ls hafet^aquestany,mitjançant les^xarxessocials iblocs, al mateix^{Estellés, a} Enric Valor,aManuel Sanchis^Guarnero,faunsdies,ala^MonserratRoig

.

I, perquÃa no

fer-ne

^un,per molt humil que siga, ambFusterdeprotagonista?El

sueca

té unampliventalld'aforismes,d'articles id'assajos d'on hompot extraureuna

frase

iescriure-ladiàriament, setmanalment^omensualment^en qualsevolde la^xarxasocial que utilitze",explicaaestediari.

Per això, Àngel Canoproposa que els blocaires iusuaris de les^xarxessocials valencianoDarlants DubliauenDeriòdicament. al llars de^2012.frases, extracteso

aforismes de Joan Fuster. "Ara

^bé,

estaria molt

bé també

que el dia que va morir (21 de juny) i el ^{que va}

nàL·er

(23 de ^novembre), els blocaires d'arreu del

País Valencià,

i

^també

de Catalunya, de les Illes Balears ide qualsevol indret del

món,

li dedicaren un

^{text,vídeo,}

poema o

cançó

d'homenatge" , _afegeix. Entre els ^que ja s'han

^sumat

a la iniciativa, explica,

estan

el propi Isidre ^Crespo, el

col·laborador

de l'lnformatiu AntoniRubio iel

crític

literari Joan Josep Isern. Els

recordatoris s'arredonirien amb la possibilitat de dur a terme xerrades a diferents instituts, amb l'objectiu de familiaritzar la ^gent jove ambl'obra de l'escriptor sueca. ICano

remata:

"La idea

és

arribar com

més

lluny millor, sense condicions, que

entre tots

puguem fer-li ^{un homenatge humil a un dels}

^nostres

^{pares. Res}

serà

suficient ^{per tornar-li}

^tot

^{el que li deguem.}

^Però

^{cal seguir lluitant per}

situar-lo al lloc on es mereix".

2012: 50Ãa aniversari de "Nosaltres els valencians" de Joan Fuster

Llibertat. cat difondrà durant tot ^{aquest any el pensament} de l'escriptor de Sueca i el de la seva obra

Aquest any que avui comencem no ^és un any qualsevol pels

Països

Catalans.

Enguany en

farà

50 de la ^primera

^edició

del llibre Nosaltres els valencians [pdf llibre sencer] de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).

La

commemoració

d'aquest aniversari pot ser un bon moment per posar de nou sobre la taula ⁱ en l'agenda política el debat sobre quÃa són i com han de ser els

^Països

Catalans. ^Un debat que fou abandonat un cop aprovada la

Constitució,

els estatuts i la LOAPA.

^Només

l'Esquerra Independentista ha ^mantingut viva la flama de la nació que va de Salses a Guardamar ⁱ de ^Fraga a Maó.

I

és

que resten en la llunyania aquelles enceses ^jornades de debat sobre els

Països

Catalans. Ens referim al primer Encontre de

CiÃancies

Humanes i Socials celebrat a ^Perpinyà el ^maig del 1976 ⁱ les Jornades de Debat sobre els

Països

Catalans celebrades a Barcelona l'octubre del mateix any. No cal dir que en ^aquestes jornades el llibre Nosaltres els Valencians va ^jugar un per cabdal en aquells debats.

50 anys després, on tot

comença

a trontollar de nou i es

qÃRestiona

la monarquia, la

constititució

espanyola i l'Estat de les autonomies i fins i tot

es

^qÃRestiona

la pau de l'anomenada Batalla de

ValÃancia, és

un bon moment per difondre ^aquest llibre, _{per fer-ne} una nova lectura. Com deia Fuster en uns dels seus aforismes

^[vídeo],

"Només hi ha una manera seriosa de ^llegir, que és rellegir".

És per

^això

que Llibertat. ^cat, coincidint amb el

^50Ãa

aniversari de la ^primera

edició

de Nosaltres els valencians, pren el

^compromís

durant ^aquest any de difondre el ^pensament de Joan Fuster i especialment el d'aquest llibre. En

aquest sentit, durant ^aquest any farem diverses ^propostes en ^aquesta línia, ja sigui a

^través

del portal, les xarxes socials i algun acte públic que anirem concretant en les properes setmanes.

També

ens sumarem a les ^propostes

-i les difondrem- que segur que es faran arreu del ^país per commemorar

aquest aniversari.

Cal remarcar que durant ^aquest mig segle el llibre ha tingut una trentena d'edicions conegudes en català i tres en castellà. El ressò popular, _{i també}

entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics ha estat enorme.

Enguany es compleix el cinquanta aniversari de l'esclat d'una obra que, per una banda,confirmà el monstre d'assagista que era JoanFuster, mentre que per l'altra

-

lapolítica, és clar

-

caigué com una bomba nuclear. Perbé que publicat

a

^Barcelona, l'artefacteesclatà ací, alPaís Valencià, i lesconseqÃRÃancies

encara

se senten al carrer.Però quins de nosaltres hem llegit 'Nosaltres els valencians'?

QuÃa ^proposen

les seves

pàgines? Noserà que

les hem

cremat

- _{o adulat} - _abans

de

^llegir?

La

Història

ho ha dictaminat ^greument:

^ningú recordarà

Nmaltres els

valencians ^{per ser un} assaig desimbolt ⁱ

^potent

amb una prosa suau i concisa.

No. El llibre

^{més famós}

de Joan Fuster

serà

recordat inevitablement pel ^seu contingut

polític. Però

quin? Tothomha escoltat des d'acusacions d'haver

comÃas

cada un dels

^setpecats

capitals, fins a adulacions desmesurades al nou pare de la

Pàtria -així,

amb

majúscula-,

passant,

és

clar, per

tots

els matisos de les

terceres

vies i el pitjor de

tots:

la

indiferÃancia més

absoluta ^{que guanya}

^terreny.

Ara

bé,

quines

^són

les paraules ^que han

^{provocattanta}passió? QuÃa

hi havia escrit en aquell llibre publicat ara fa cinquanta ^anys?

"Pocs valencians hi deu haver -valencians amb ^un

^mínim

de

consciÃancia

d'ésser-ho-

que no s'ho hag en plantejat alguna vegada:

quÃa

som, i ^per

^quÃa

som com som". Joan Fuster, amable

^veí

de ^Sueca, es va fer reiteradament una

pregunta:quÃa

som els valencians? D'aquest interrogant derivaren

tots

els ^altres, com

també

les innumerables ^respostes, parcials o no, i ^un

còctel

dividit ^{en fets,} indecisions i problemes, la

bíblia

per a uns i el pitjor pamflet per a altres:

Nosaltres els valencians.

Stop. Abans de desentranyar els misteris del microcosmos ^fusteria, cal aclarir una

qÃRestió:

com era

el Falsvalencià de

1902.

^Lavisió

ens

ÃResemboirara el^camí, perquÃa

cada obra

és

filla d'un

^temps,

i

aquesta més

que cap altra. Quan

^s'edità

Nosaltres els valencians, el

País Valencià

no era.

Així

de senzill. Tres discretes

províncies

enmig del succesiu ^mar de

províncies

d'una dictadura espanyolista en plena forma, _{sense cap}

institució

comuna des de la

desaparició

del ^Regne de

ValÃancia

a mans castellanes. No res

políticament

ni culturalment,

més enllà

de

quatre

nuclis de lletraferits ^que utilitzaven una llengua encara sense un model

assentat

i general. Un desert administratiu i un

^país

subterrani amb una

^població

encara

majoritàriament

catalanoparlant, rural

0

no, que veia

^{vindré atònita}

la nova onada

migratòria

i

tecnològica

que s'expressava _en la ^Lengua delImperio.

Fuster

llançà

la bomba.

Fets,indecisions, problemes,

dÃaiem.

I

és

que l'escriptor de Sueca sabia el ^que volia dir i com dir-ho.Nosaltres els valencians

és

una repassada

autocrítica

de la

història

valenciana des del cabreig

intel·lectual

de ^{veure un}

^país

^informe,

terriblement

^indecís

^ia la deriva

políticament. CarÃancies?

Moltes. ^Encerts? Molts.

Els fets. El ^Regne de

^ValÃancia

^fou, des de la seva

creació

al voltant de la capital, un ens dual. Ni carn ni ^peix, com citen habitualment. La

sentÃancia

va fer fortuna. Per a Fuster, el

País ^Valencià,

dividit

lingÃRísticament

en dues ^meitats, no era niuna cosa nil 'altra, ni

català

del

tot

ni

castellà

del

^tot,

fruit d'aquest dualisme "insoluble" basat en la llengua. Un dualisme amb

^més

^pes

^{català, això sí, perquÃa}

encara al 1962 "el predomini

català"

seguia

"incòlume".

Ara la

història és

una altra. Ni carn ni ^{peix, doncs,} el ^que equival a haver de decidir "0 ^carn

⁰

peix".Fuster ho tenia clar:

"Dir-nos 'valencians', _en definitiva,

és

la

^nostra

manera de dir-nos 'catalans'. Ni la sostinguda

intrusió

castellano- aragonesa, ni l'hibridisme

^Ãatnic,

no han

^pogut

desfigurar

^aquesta

^primera autenticitat'.

Un

^país indecís.

Els valencians no decidim

mentre

la

castellanització avança,

sense dubtes ⁿⁱ entrebancs, ja siga

pacíficament 0

"porjusto derecho de

conquista". El ^perill no

és

altre ^que la

dissolució

com a poble i ^l'enemic, V'Estat

Jacobí",

contempla l'espectacle amb un somriure. "Ara es

^tractarà

de

desfigurar-nos", avisava ^Fuster, "d'una banda

s'accentuarà

la dicotomia interna a base d'afegir noves

terres

castellanes ^(...) de ^l'altra, hom

mirarà

d'incloureel

País Valencià

en alguna

organització

'regional' on

també

formaven ^territoris

aliens a la seva contextura nacional". ^Ara, amb una Comunidad Valencianaamb les

^tresprovíncies

en marcha triunfal, ho veiem una mica lluny,

però

aleshores, ni la integritat

bàsica

del territori

valencià estava

assegurada. A la

castellanització

encara reversible -i ^ara,

^quÃa

en

diríem?-

s'afegia un altre mal

endÃamic:

la

dispersió

i el particularisme. Des de la nit dels

^temps,

els territoris de llengua catalana hansofert un

^procés

gradual d'allunyament, de "localisme" , _una

_certa

unitat perduda ^que els mena a la

desaparició.

Grans problemes grans... Solucions, segons Fuster? Ni el sucursalisme ⁿⁱ les ^mitges tintes: ^"Si el

^País Valencià

-

posem-nos en laperspectiva

més

localista - _vol salvaguardar la seva

personalitatha

d'ésser preservant-se

fidel ^{a la seva} catalanitat

bàsica.

Et

tout

le

reste estlittérature". Més

clar, aigua.

No era

tan fàcil,

evidentment. Hi havia els problemes. Fuster els encara. En

primer lloc la

política: total'efervescÃancia revolucionària

del ^XLX,

^inclòs

un

anticentralisme ^{gens clar,} que Fuster li adjudica sense dubtar, fou

inútil gràcies

al

contra

l'Estat de qui eren enemics

^sinó

que es barallaren

entre

ells. Una

política

infecunda, doncs. Ino

només això,

baralles

estÃarils

en un

país agrícola

sense una classe dirigent responsable, _una

absÃancia

de burgesia "com

Déu íKarlMarx

manen" ^que arribava fins el mateix 1962. ^{Aquest ha} estat un punt

^polÃamic

de la

visió

fusteriana. ^"Hui, tothom ^que arriba a recollir un grapat considerable de duros, pensa de seguida a

esmerçar-los

comprant un hort.

Són

diners ^que escapen a una ben

necessària inversió

industrial". Segur? Hui en dia sembla clar que la

^visió

agrarista de Fuster no era del

tot correcta. D'indústria,

n'hi havia. I de burgesia? No ho

^sé, però és

que si hi haguerahagut una forta burgesia haguera sigut de sobte radicalment valencianista? ^Ho dubte.

La imatge que ens

torna

l'espill fa ^mal,

perquÃa

hi ^veiem,

^també,

el complex d'inferioritat de ^nosaltres, els valencians, unit

estretament

al

^nostre

provincianisme, una realitat

^incòmoda.

La

^crítica,

vigent encara hui, resulta incomprable: "Com

més 'provincià' és

un

valencià, més

engallat i ^rupestre

^és

el seu localisme. Els castellanitzats de

ValÃancia ^són,

precisament, els defensors

^més

entusiastes de l'idioma valenciano, de la literatura valenciana...". Fuster en

estat

pur. Afirmacions com

^aquesta

li costarien vidres

^trencats.

^I no

és l'últim

dels problemes que veu.La

^qÃRestió

de ^noms,

difícil

en un

^país

que fou

^creat

a partir del nom de la capital, i el cas d'Alacant, _{amb un} particularisme delicat i

més

encara en una

Ãapoca

sense institucions ^comunes,

^centrentambé l'atenció

de l'escriptor de Sueca.

El panorama,per a Fuster,

_és

desolador,

_però

malgrat

tot

cal decidir. Ell aposta fort. ^{La seva} critica

^és

demolidora,

però

sense

crítica,

no ho ^{oblidem, no} hi ha millora possible. Les culpes d'un

país

sense

^política

ni burgesia, amb els proletaris a remolc, un valencianisme de ^preguerra descartat ^{per poc} reeixit i ^{un Estat}

eternament

en

^contra,

se les

durà

qui, segons ell, podia haver capgirat la

^situació:

la

Renaixença.

"La

Renaixença

ha estat socialment un

fracàs",

diria,

perquÃa

amb unes

circumstàncies "propícies"

des de feia temps, "ens han fallat els homes". Els

polítics,

aquells que hauriend'haver ^{fet, segons ell,} el ^pas del regionalisme al nacionalisme, aquells que haurien hagut de polititzar el moviment. Massa simple?

Probablement

^{sí, però}

el ^paper ja no li donava per a

més.

Fuster

penjà

la ploma, ja havia dit

^tot

el que havia de dir: "i" 'no en dic pus', com

escrivia el

clàssic: perquÃa aquest

no

és

un llibre de solucions, ni

^tan

sols de

consells, ni ^un programa...". Potser, sense voler-ho, ho era

tot

alhora. Qui ^sap.

I jo no puc acabar sense fer dues consideracions. La primera per als seus justos

però

inflamats detractors, aquells que diuen quela proposta

tan

radical de Fuster

provocà

una resposta en

consonància,

aquells que idealitzen el valencianisme dels anys

trenta.Ingenuïtat,

al meu parer.

QuÃa

haguera passat sense propostes com la de Fuster? No res, probablement. L'Estat hauria

^estat

el ^mateix, i el ratpenatisme innocu

^també,

sols que no hi hauria alternativa enfront. La segonaper als seus aduladors incondicionals.Nosaltres els valencians,

_és,

pense, l'obra que

marcà

bona

^part

del segle

^passat

del valencianisme,

però

al

2012

no

pot

ser el full de

ruta

que no ha

^estat

mai. Fou el producte d'un

^moment

determinat en la

^història

del

País Valencià,

un moment de travessia en el desert ^que demanava un revulsiu a crits. Amb el ^temps hi ha hagut critiques

més 0

menys encertades, i reflexions valuoses, _com la sonada Be impura natione

0

Stibre la

^nació

dels

valencians ^. Del debat

entre totes

hem d'extraure les conclusions, sense cremar abans de llegir. El

famós

"saldo final", cinquanta anys

després,

amb una

situació

totalment diferent a la de llavors, _{ha de ser la suma de veus.Massa} simple

també?

■Qui^somels valencians?Capa on anem, d'on venim? En la societat occidental pos- tmoderna,globalitzada,immersaenunacri- sieconòmica, políticaidevalorssenseprece- dents,quinaés laidentitat dels valencians, si ésque^entenimalguna?^Aquestessónlespre- guntesqueens hauríem de ferahores d'ara per^arespondrealsmateixosinterrogantsque arafacinquanta^anysesvaplantejarJoanFus- ter(Sueca,1922-1992)—enguany es com-

pleixentambé vintanys delaseva mort—per aescriureundelsllibresmés polÃamics,simés

noelmés controvertit iUoat alhora, delahis- toriografiavalencianacontemporània.Evi- dentment,aquestasocietatnoés lamateixa queaquellad'inici dels anys seixanta delse- glepassat,han canviatsignificativamentles condicions socials,culturals,polítiquesieco- nòmiques,nocaldir-ho.

L'any^enquÃaesvapublicarNosaltres elsva- lencians—també vaneixiralallum ElPaísVa- lencianoi_QÃRestió denoms—hi^vahaver vagues illuites obreres^aAstúries iCatalunyai^aMu- nicvatindré lloc el«contubemi» anrifranquista, on vaparticipar,entrealtres,elperiodistaVi- centVentura.Elmón va^patirla crisidelsmís- silsentreels Estats Units, laUnió SoviÃaticai Cuba.Cinquantaanysdesprés hancanviatmolt lescoses,ésclar. Hacaiguteicomunisme ila políticadeblocs, !asocietat europeaimundial és ben diferent,és l'Ãapoca de la dictadura delsmercatsfinancers, delamediocritat dels polítics, dela societat delconsumi delain- formació.

Els valencians, alsid'una comunitatautò- noma,s'hanÃRbicatmajoritàriamentenelsmar- gesamables del'hiperconformismeidentita- ri,si decas,ambtoussentimentsfolklòrics,es- portius^ofestius.Quin^{sentittenen,doncs, les} reflexionsassagísÃRques deFuster^enNosaltres els valencians"! Encaraenelsnostresdies, aquellsinterrogantscontinuengenerantper- plexitatiincertesa si reflexionem sobre la identitat dels valencians.

El dia de Santfordi^del1962,els editorsRa- monBastardes iMaxCahner,presentaven Nosaltres els valencians, laprimeraobra d'u- naeditorial, Edicions^62,creada amblaintenció de^trencaramb elcaràcterconservador quela censurafranquistahaviaimposatalacultura catalanaide canalitzar,através delsllibres, les inquietudsnacionalistes més renovadores.

MaxCahner,aquicorrespon eltítoldel llibre, li^vademanar^aFusterunaobra dereflexió idenÃRtària sobre elPaísValenciàenlalíniade NotíciadeCatalunya,del'historiador Jaume Vicens iVives,que hauriad'haverportatper títolNosaltres els catalans.

Passats els anys,aquell^encàrrec es con- vertiria^enelllibremés venutdel'obra fuste- riana,ambmés de^centmilexemplars^publi- catsendiferents edicions, segonsconfessió de l'autor, ifins itottraduït alcastellà.Parado- xalment, el llibre demés Ãaxitva sertambé ei causantd'unpertorbadorreduccionisme de

lasevavessant intel·lectualaladepensador políticocívic.El Fusterpolític,el fundadorde

la«consciÃancia nacional delsvalencians»,

aquellquereclamava alsintel·lectualscatalans més «consciÃancia unitària» entrevalencians, catalans imallorquins,haenfosquitimarginat, comha escrit Vicent Alonso, l'humanista, l'historiador de laliteratura,elpoeta,elcrític literari,l'historiador social delallengua.

Així,doncs, perquinaraófoutanpolÃamic?

PerquÃala tesi deNosaltres els valenciansva convertir l'autorenvíctimapropiciatòria dels sectors més ultres de la dreta valenciana?

Unaanimadversióque^{es va}materialitzaren dosatemptatsambexplosius,elprimerel1978 i ei segon el1981, sensedanys personals, peròamb greus destrosses del'habitatgedel'es- criptoridelasevabiblioteca.Lesidees deJoan Fuster^—apel·lantasentiments irracionals^—

també hansigutmanipuladespelsbeneficis electorals queladreta valencianahaobtingut tradicionalment del'anticatalanisme.

Dos anys abans de lapublicaciódel llibre, unarticle derÃaplicaaVicensiVivesenlare- vista Serrad'Or,^onreivindicavalacatalanitat delPaísValenciàiladenominaciódePaïsos Ca- talans,vamourelacontrovÃarsia.D'una ban- da, elsjovesquedonavensuport^alesseves te- sis,entreellsEBseuCliment,LluísV.^Aracil, LluísAlpera,JoanFrancesc^Mira;d'altra,els quereivindicaven —els membres del grup To- rre,amb XavierCaspiMiquelAdlert— el«fet diferencialvalencià», toti^acceptarlaunitatde lallengua.L'opció quevatriar, ladereinvidi- car unaconsciÃanciacatalanaunitària,oferiaper primeravegadauna visió del fet nacional moderna, contundent, seductora,davantlesin-

nòcues temptativesdel valencianisme tradi- cional, ambtendÃancia alcasolanisme. Va^ser elprimerque,ambunestild'assagistarigorós ipersuasiu,esvaatreviraposar elditenla fe- rida,marcantelpasdela«prehistòria alahis- tòria», segons ErnestLluch,^oun«abansiun després» enlahistòria dels valencians,en paraulesdeJaume^Pérez Montaner.

Perdescomptat,lahistoriografia^posterior ilarealitatpolíticahapassatcompte.d'algunes de lessevespropostesessencials: la tesiagra- rista,lainexistentburgesiavalencianamotor delnacionalisme,l'exclusió dels valenciansde pariacastellana,laimpossibilitatdelsPaïsos Ca- talans...Tanmateix, va ser unrevulsiu tan gran quelasevainfluÃanciahaestatsemprein- tel·lectualmentactiva^alauniversitatielmón de lacultura. Alcapdavall,vaaconseguirallò quepretenia: despertarunasocietat^enper- pÃatuasomnolÃancia digestiva,^comescriuen unacartaaJosepPla. Elsdogmesielscate- cismespolíticsvanarribardesprés.

Per a commemorar els ^cinquanta anys de la

publicació del fusteria ^'El Pafs Valenciano',

l'editorial ^{3i4 presenta} un llibre singular: amb text de Joan Garf ⁱ fotografies _{de Joan} Antoni Vicent, 'Viatge pel meu ^pafs' és tot un homenatge al pensador de Sueca. I cerca mecenatge.

El

^{2012 és un} any fusteria pertot arreu.No haestatproclamat oficial- ment,però Joan Fusterhi vaessent, a mesura que passen els dies i tal comestableix e! famós aforisme grec, mesuradetotesles coses.

Se celebren els 90 anys que fa que va néixer, es commemorenels 20 delaseva morti els 50 de lapublicació de dues obres cabdals en la seva bibliografia:

Nosaltres, els valencians,que va inau- gurar elcatàleg

d'Edicions

^{62,iElPaís} Valenciano,que vapublicar Destino.

Per aquestdarrerllibre,precisament, Joan Fuster va patir una forta campanya

d'atacs i desqualificacions.Fins que va ser_crematenefígie fallera.No pas pel llibre,exactament,sinó per la^ràbia que aquelltítol feia al directord'aleshores del diari LasProvincias,José Ombuena,_un home amb un alt^concepted'ell mateix que considerava que aquell ^encàrrec, aquell llibre de viatge i depresentació, l'haviad'haver escrit....José Ombuena.

Per sortper a la literaturaiper alpaís en general,però, va ser Joan Fusterque va completar elrecorregut.I^ara,des d'Edicions 3i4,han decidit de retre-li homenatge. Al pensador de Sueca,òb-

viament,però també al llibremateix.És

des d'aquesta voluntat que neix Viatge pelmeupaís.

Seran 400pàgines, 130 fotografies, 8 itineraris pelPaís Valencià. Els matei- xosque va triar ^Fuster, segons la seva voluntatipreferÃancies. "És literatura de viatges molt singular, la que va escriure Fuster", ens explicaEliseuT.Climent, des de 3i4: "No vafer una guianormal i corrent."Tampoc el joc demiralls que se li ofereixara,com a homenatgei suma dereflexió iexercici visual iliterari,_no

seràun llibrenormalicorrent.

Viatge pelmeu^país, que ja encara la

recta final deproducció, s'ha plantejat des d'un triple^vessant,relata Climent:

d'una^banda,el textprincipal, obra de Joan ^Gari;d'unaaltra,el relatfotogrà-

fic que ofereix Joan Antoni Vicent;i, finalment,citacions fusterianes quetant poden acompanyarimatges comtext."El diàleg entreel viatge del 1962il'actual

és constant",rebla l'editor.

Joan Gari encorroboralavisió: "M'ho he plantejat com un joc, com un acara- mentque enspermetdecontrastarcom

teníem elpaís el 1962icom^és ara."Però més que^això, hafet,també: no estracta

pas d'unllibre ambvoluntatacadÃamica, sinó literària, iés desd'aquestapremissa que Gari hamamprÃas elsvuititineraris.

Amb Fuster semprepresentperò deixant també emergir elspropissolcs de la^me- mòria: "Es també unviatgeemocional, aquest,amb la idea de ^contar elpaís des de lesmeves vivÃancies. Espot dir que heempeltatels diferents^estatsde la memòria amb eltempsde Joan Fuster." I ha visitatespaisque el

sueca

citavaperò queno vavolerrecórrer: "Elleradena- turalesasedentària", comenta Gari amb unsomriure: "VaparlardelsColumbrets

odelPenyagolosaperò nohivafer cap.

Deia'és molt bonic_però nohivaig,no cal'. Nosaltres li hemseguit larutalite-

rària. 1 ho hem caminat tot."

Isi l'obradel 1962comptavaambles fotografies d'airedocumental deRamon Dimas,l'actual té lapoÃatica enblanc inegrede Joan Antoni Vicent:"Ésun fotògraf molt particular,molt selecte, subtilidetallista",^ensresumeix Gari. I presentaunaaltra lectura de Joan Fuster, deltemps passati del'actual,tot traduït araal llenguatge de les imatges i els matisos.

Som, per tant, davantun llibre ben especial.Iqueencaraté asos a la^mà-

niga per a acabar-se de singularitzar.

PerquÃa n'hi haurà dues edicions:^la quearribaràalesllibreriesⁱla^quees

produirà especialment,ensÃarielimitada ienquadernació deluxe,tansols pera 200mecenes.

PerquÃa Viatgepelmeupaís s'ha^endin-

sat també enelmón delmicromecenatge queespromou des de la plataforma Ver- kami(www.verkami.com), ihapresentat

un projecte per a obtenir finançament en quarantadies. En canvi de les apor- tacions, i segons la quantitat decada

col·laboració, els^mecenespodenrebre compensacionsdiverses(des de fotogra- fies^oel llibre^{a un}preumés econòmic que^ales llibreries, finsaexemplars_de

l'edició especialilimitada).

L'objectiu de l'editorial al'hora de sospesar l'opció del micromecenatge, raona,Eliseu T.Climent,és doble:d'una banda, òbviament, aconseguirfinança- ment,però, sobretot, "fer que la gent conega aquestprojecte, que se'n senta partícip. És unllibre especial. És un homenatgeaJoan Fuster. Isiels^millors homenatges són col·lectius, en aquest cas,_més".

Les aportacions

â– 10euros

1fotografiadel^llibreaescollir^en altaresolució

+

_{presÃancia ala llista}

d'agraïments.

â– 20 euros

3 fotografies^{del llibreaescolliren} altaresolució

+

presÃancia ala llista d'agraïments.

â– 30euros

3 fotografies del llibre aescollir enalta resolució

+

_obsequid'un

exemplarde Setllibres de^versos, de Joan Fuster

+

_{presÃancia a la} llistad'agraïments.

â– 40 euros

1 llibre^(enviamentinclòs) signat pelsautors

+

_{presÃancia alallista}

d'agraïments.

â– 60euros

1 llibre(enviamentinclòs) signat pels autors

+

₃ fotografies del llibre a ^{escollirenalta resolució}

+

_{obsequid'unexemplar de Set} llibres de^versos,de Joan Fuster

+

presÃancia ala llistad'agraïments.

â– 70euros

1 llibre edició especial limitada (amb enviament inclòs) signat pelsautors

+

_{presÃancia alallista}

d'agraïments.

â– 100 euros

1 llibreedició especiallimitada (amb enviamentinclòs) signatpels

autors

+

obsequi d'unexemplar de Setllibres^{deversos,de Joan} Fuster

+

₃ fotografiesdel^{llibre a} escollir enaltaresolució

+

_presÃan- cia^ala llistad'agraïments.

â– 150 euros

2 llibresedició especial limitada (amb enviament inclòs) signats pelsautors

+

obsequi d'unexem- plar de Set llibres de^versos,de Joan Fuster

+

₃ fotografies del llibre aescollirenaltaresolució

+

presÃancia ala llistad'agraïments.

P.CERDAVALENCIA

Con elexamenpráctico aproba- doesteaño con_notaalta (Compro- mis ha sacado7diputadosenlas Corts yunescaño enelCongresode losDiputados), elvalencianismo^se

someteahora alexamenteórico, la quetalvezsealaespecialidadde la casa.lasobredosisdereflexión.Hoy arrancalasextaedición del Debat d'ldeesValencianistes,elreputado seminario anual que organiza la asociaciónTirantlo^BlancenlaUni- versitatdeValencia(Facultatde^Ge-

ografía iHistoria, aula F^1.0,19ho-

ras)yque^{este año volverá}a^contar conochoespecialistas_deprimera filapara abordar el^análisis delas principalesproblemáticas del^pue- blo valenciano.

Abre elfuegohoyelprofesor de HistoriaContemporánea delaUVFe- rranArchilés conunaconferenciaso- brelos50 años deNosaltres,elsva- lencians, deloanFuster.^Archilés, experto comopocosenelpensador de Sueca,aseguraque«el valencia- nismo^nosepuedepermitirellujode prescindirde Fusterporqueperdería unapiezamuyimportantepara^sure- flexión». Y^eneste contextode«cri-

siseconómica, social ymoral», dice,

«talvezhaya que aparcar laesferadel proyectonacionalde Fusterparato- mardeél susentidoético-crítico de la^{realidad,como su}condenadelpro- vincianismo ydelexcesodeautoes-

LaUniversitat debat els 50 anys de «Nosaltres els valencians»

EVA MELEROSUECA

Ja

^hapassatmigsegle des deque, el 1962,Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) publicarà «Nosaltres, elsvalencians».

L'any, enquÃa amés a^més, se'n com- pleixennorantadelnaixementdelin- tel·lectual

sueca

ivint delaseva^mort, laUniversitatdeValÃancia, através dela

Càtedra Joan^Fuster,haprogramatdi- versesactivitatsper tal de commemo- rarelcinquanta aniversaride lapri- meraedició del'assaig

,

_quecomença-

ranales18hores delproper dijousdia 16ambunataularodonaal'AulaMag- nade La Nau. JoaquimMolas (cate-

dràtic deLiteraturadelaUniversitatde Barcelona), Francesc de Paula Bur- guera

(periodista

i

escriptor),

VicentPi- tarch(lingÃRista imembre de l'lnstitut d'EstudisCatalans)iAntoniFurió (ca-

tedràtic d'Història delaUniversitatde ValÃancia), debatransobre els₅₀anys de«Nosaltres, elsvalencians» (1962- -2012),moderatsperFerranCarbó (co- ordinadordela^Càtedra JoanFuster).

Dues horesmés tard,alasalaThe- saurusdelCentreCulturalLaNau,tin-

dràlloc lainauguració del'exposició

Joan

^{Fuster,Nosaltres,}elvalencians.

1962-2012. LaCasa Fuster del'Ajunta- mentdeSuecahaaportattotaladocu-

mentació ques'exhibiràala^mostra, que^romandràoberta alpúblic fins al 18demarç. «Hem mostrat totalanos- tracol·laboració enelsactesorganit- zatsper recordar aun delsescriptors

més reconegutsiinfluents dinsifora delesnostresfronteres», haexpressat l'alcalde,SalvadorCampillo.

Elsactescontinuaranel29defebrer

alaCapellade LaNau,on^estàprevist que se^cÃalebreelconcertMúsica al'en- tornde JoanFuster,interpretatper la soprano Mariadelos Llanos ielpia- nistaAdrià Gràcia. Finalment,l'i de

març tindràlloc,al^Paranimf,el lliura- mentdels XIPremis de la^Crítica de l'InstitutInteruniversitaride Filologia Valenciana,aixícomlaconferÃancia de Jaume^Cabré tituladaLacreació del

món.

Lamostras'inauguraeldijous Lamostraque s'inauguraelproperdi-

jous alCentreCulturalLaNau s'expo-

sarà apartirdel₁₅de novembrea la sala Els Porxets deSueca,coincidint amblacelebraciódelaIX

Jornada

^Joan

Fuster,organitzadaperla^Càtedra

Joan

Fusteril'Ajuntament.Enaquestaedi-

ció titulada«Sobre Nosaltres,els va-

lencians», estàprevistalaparticipació d'Agustí Colomines (Universitat de

Barcelona),Maria-José Badenas(Arxiu General del'Administració), Manuel Alcaraz(Universitatd'Alacant),amés

deFrancesc^Pérez Moragón iFerran^Ar-

chilés (UniversitatdeValÃancia).

D'altrabanda,elproperdissabtedia 18Sueca^acolliràelVIIIEncontre d'Es- criptorsdela^Ribera,durantelqualvi- sitaranla Casa^Fuster,l'asild'ancians, l'edificide l'AteneuSueco delSocorro, l'AjuntamentilaBibliotecaSuecana.A bandadelsactesorganitzatsper laUni- versitat,desdelaRegidoriadeCultura programendes de fa unadÃacada les

Tertúlies deCaFuster.Estracta

d'un

^es- paidedebatsobrel'intel·lectual

sueca

«amb elqualespretén investigariapro- fundirenlasevaobrailasevapersona, alhoraquepresentaraltresobresipu- blicacionsreferentsa^Fuster,iconÃaixer

lesopinions derellevantspersonatges delanosÃRa cultura», explicaelregidor responsable, JosepNavarro.

La UV commemora el 50Ãa aniversari de "Nosaltres, els valencians"

La Universitat de ValÃancia (UV), a ^través de la Càtedra Joan Fuster ha organitzat

diverses exposicions i concerts per commemorar el 50 aniversari de la

publicació

de

'Nosaltres,

els

valencians',

de Joan Fuster. A

^més,

en

^aquest

2012 es compleixen

90 anys del seu naixementi 20 de la sevamort.