Guia docent Aproximació a l assetjament Una mà de contes

(1)

Aproximació a l’assetjament

Una mà de contes

Cicle mitjà d’educació primària

Guia docent

(2)

Índex de la formació del Programa

CICLE MITJÀ D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

#1

APROXIMACIÓ A L’ASSETJAMENT

#2

COMPETÈNCIES SOCIOEMOCIONALS

#3

GESTIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES

#4

COM DETECTAR I ATURAR L’ASSETJAMENT

Sumari

INTRODUCCIÓ 3

ÍNDEX D’ACTIVITATS 3

RECURSOS 3

OBJECTIUS 3

PARAULES CLAU I DEFINICIÓ 4

ACTIVITAT 1

QUÈ ÉS L’ASSETJAMENT? 5

ACTIVITAT 2

CARACTERÍSTIQUES DE L’ASSETJAMENT 10

IDEES CLAU 13

ALTRES RECURSOS 13

(3)

Aproximació

a l’assetjament

60 minuts

Aquestes activitats didàctiques estan integrades en el Programa d’innovació pedagògica #aquiproubullying que impulsa el Departament d’Educació per prevenir, detectar i intervenir davant l’assetjament

entre iguals des dels centres educatius.

Introducció

L’assetjament escolar o maltractament entre companys és un fet

que afecta especialment l’alumnat que el pateix, però també repercuteix en els alumnes que el provoquen, la resta de companys i, en general, el clima del centre educatiu.

Índex d’activitats

Activitat 1:

QUÈ ÉS L’ASSETJAMENT?

Activitat 2:

CARACTERÍSTIQUES DE L’ASSETJAMENT

Recursos

–

“En Fullaraca, un monstre molt tendre”

En aquesta història d’Una mà de contes de TV3 hi ha un conflicte entre dos personatges que deriva en una situació d’assetjament injusta, d’abús de poder.

Objectius

Conèixer el fenomen de l’assetjament i les seves característiques.

Identificar una situació concreta d’assetjament.

es / Aproximació a l’assetjament / Docent

(4)

Paraules clau i definició

Assetjament escolar: conducta de maltractament psicològic i/o físic que un alumne, una alumna o un grup d’alumnes infligeix a un company o companya, de forma reiterada i intencionada.

Agressor o agressora: persona que fa l’assetjament.

Espectador o espectadora: persona que observa una situació d’assetjament sense fer-hi res.

Víctima: persona que pateix una situació d’assetjament amb greus

conseqüències en el seu desenvolupament personal (inseguretat, ansietat, baixa autoestima, etc.).

Defensor o defensora: persona que identifica una situació d’abús i ajuda la víctima.

Una mà de contes / Aproximació a l’assetjament / Docent

(5)

ACTIVITAT 1

Què és l’assetjament?

30 minuts

FINALITAT

Amb aquesta activitat l’alumnat ha de poder:

Conèixer què és l’assetjament i el paper que té cadascú davant aquesta situació.

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT

El o la docent ha de fer una breu introducció al concepte d’assetjament. Per començar, pot preguntar a l’alumnat què sap del tema i fer-ne una breu explicació.

A continuació, tot el grup visualitza el vídeo del conte.

Un cop vist, se li demana que respongui les preguntes per equips d’alumnes.

Finalment, es fa una posada en comú i es recapitula la informació més rellevant:

quina situació d’assetjament es produeix en la història dels animals?, quins rols es reconeixen en els personatges?, etc.

ROL COM A DOCENT

Fer reflexionar els infants sobre la conducta d’abús.

Remarcar que no podem aprofitar-nos de ningú.

Incidir en la necessitat d’ajudar el company o companya més vulnerable.

Procurar un diàleg fluid i respectuós.

Facilitar les intervencions dels nens i nenes qui hi vulguin participar.

Evitar les intervencions molt llargues o fora de tema.

(6)

ACTIVITAT 1

Què és l’assetjament?

40 minuts

Llegeix aquesta informació i, a continuació, mira el conte.

Després respon les preguntes sobre el text.

Què és assetjar?

Assetjar és tractar malament de forma continuada algun company o companya aprofitant-nos de la seva indefensió. Per exemple, els insults i les burles persistents són formes d’assetjament. Aquests comportaments fan molt mal a tothom, sobretot a la persona que els pateix.

També és assetjament si us aprofiteu d’algú perquè faci el que voleu o si li agafeu objectes personals per la força perquè s’enfadi.

Si traieu algú del grup i no deixeu que participi o jugui amb vosaltres, també l’esteu assetjant.

VISUALITZACIÓ DEL CONTE “EN FULLARACA, UN MONSTRE MOLT TENDRE”

En aquesta història, un conill i un jaguar construeixen una mateixa casa sense saber-ho: l’un treballa de dia i l’altre, de nit. Un cop l’han acabada, els dos animals s’adonen de la coincidència, i arriba el conflicte perquè tots dos hi volen viure.

Llegim el que passa:

«Però en abraçar-se, el Jaguar va descobrir com n’era, de tendre i molsut, el Conill i li va etzibar:

—I tant que podríem viure junts! Però tu dins la meva panxa i jo dins la teva casa!

Quan va sentir això el Conill va fugir, potes ajudeu-me, fins a ocultar-se ben amagat.

—Ja et pots amagar, ja, Conill! —va exclamar el Jaguar—. Que jo no pararé de buscar-te fins que et pugui cruspir d’una vegada per totes! Per alguna cosa jo soc l’animal més fort i ferotge de la selva! I tu ets tan esquifit que no hi ha lloc per a tu, aquí!

(...)

(7)

Totes les bèsties de la selva feien cua per beure aigua d’aquella única font i, a totes i a cadascuna, el Jaguar els prometia que podien beure aigua tranquil- lament, a canvi que li diguessin on s’amagava el Conill.»

PREGUNTES SOBRE EL CONTE

Un cop vist el vídeo del conte, responeu per grups aquestes preguntes i després poseu en comú les respostes.

1. Creus que el Jaguar s’està aprofitant del Conill? Per què?

2. Com es deu sentir el Conill? I els altres animals? Com et sentiries tu?

3. Creus que el fet que el Jaguar sigui més fort li dona dret a aprofitar-se del Conill?

4. Creus que el Jaguar està fent assetjament? Per què?

5. Què hauries fet si fossis el Conill? I si fossis el Jaguar?

6. Creus que el Jaguar pot fer-se l’amo de la font?

7. Si ningú hagués ajudat el Conill, què hauria passat?

ORIENTACIONS PER AL DOCENT

1. CREUS QUE EL JAGUAR S’ESTÀ APROFITANT DEL CONILL? PER QUÈ?

El Jaguar s’està aprofitant de la situació perquè és més gran i fort que el Conill.

Per això es vol quedar la caseta i menjar-se el Conill. A més, amenaça els altres animals: únicament els deixa beure de la font si li diuen on és el Conill.

La font és per a tothom i el Jaguar no hauria de tenir cap autoritat per “deixar beure aigua” als altres, perquè tots tenen dret a utilitzar-la.

En aquesta situació, el Jaguar utilitza la força com a mitjà per intimidar els més febles i sortir-se amb la seva. Això no es pot tolerar ja que ningú, per molta força que tingui, no pot aprofitar-se dels altres.

2. COM ES DEU SENTIR EL CONILL? I ELS ALTRES ANIMALS? COM ET SENTIRIES TU?

Pregunta de resposta oberta.

3. CREUS QUE EL FET QUE EL JAGUAR SIGUI MÉS GRAN LI DONA DRET A APROFITAR-SE DEL CONILL?

Ningú té dret a aprofitar-se de ningú. La base de la convivència és el respecte, el bon tracte i l’amabilitat. Per tant, imposar els teus desitjos als altres no és la millor manera de relacionar-s’hi.

4. CREUS QUE EL JAGUAR ESTÀ FENT ASSETJAMENT? PER QUÈ?

Sí, és una situació d’assetjament psicològic perquè hi ha intenció de fer-li mal,

(8)

és una conducta abusiva i intencionada. El Jaguar aprofita la seva força per amenaçar el Conill i aconseguir el que vol.

La conseqüència d’això és que el Conill està molt espantat i amagat tot sol.

5. QUÈ HAURIES FET SI FOSSIS EL CONILL? I SI FOSSIS EL JAGUAR?

Pregunta de resposta oberta.

6. CREUS QUE EL JAGUAR POT FER-SE L’AMO DE LA FONT?

La font és de tots els animals de la selva. Igual com passa a l’escola, on els objectes comuns, com per exemple el material d’aula, són per a tots els nens i nenes i ningú no pot decidir qui els utilitza i qui no.

7. SI NINGÚ HAGUÉS AJUDAT EL CONILL, QUÈ HAURIA PASSAT?

Si ningú hagués ajudat el Conill, probablement hauria mort de set.

En les situacions d’assetjament, la víctima és la més vulnerable, i si no aturem la injustícia, és possible que les conseqüències siguin greus.

En l’assetjament tothom hi té un paper

L’assetjament afecta tot el grup i tothom hi juga un rol. Destaquem-hi, doncs, els papers més importants:

Agressor o agressora: és la persona que fa el maltractament.

Seguidors: no comencen el maltractament, però hi prenen part activa: riuen de la víctima assetjada, se’n burlen…

Espectadors: no hi fan res, ni se’n riuen ni la defensen.

Defensors: no els agrada el maltractament i ajuden la víctima o ho intenten.

Víctima: rep el maltractament per part del grup.

(9)

El cercle del bullying (Olweus, 2001)

Agressor/a

Seguidors

Partidaris

Espectadors

Possibles defensors

Defensor/a Víctima

El Jaguar és l’agressor, l’animal que vol fer mal al Conill i l’amenaça.

Aquest animal que avisa el Conill i l’ajuda és el defensor.

El Conill és la víctima que pateix abús per part del Jaguar.

Aquests animals són els especta- dors, que veuen la situació però no hi fan res.

(10)

ACTIVITAT 2

Característiques de l’assetjament

20 minuts

FINALITAT

Amb aquesta activitat l’alumnat ha de poder:

Identificar amb claredat els tipus i trets bàsics que caracteritzen l’assetjament.

Establir un debat a l’aula sobre possibles situacions d’assetjament que es puguin donar entre companys.

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT

Els alumnes han de llegir individualment les característiques i tipus d’assetjament.

A continuació, han d’omplir la graella explicant si es donen les circumstàncies pròpies de l’assetjament i el perquè.

Finalment, es proposa a l’alumnat que parli obertament sobre possibles casos d’assetjament a l’aula.

ROL COM A DOCENT

Afavorir un clima distès que faciliti la lectura, el diàleg i el debat en grup.

Facilitar les intervencions de tothom que vulgui parlar.

(11)

ACTIVITAT 2

Característiques de l’assetjament

20 minuts

LLEGEIX LA INFORMACIÓ I CONTESTA LES PREGUNTES:

Característiques de l’assetjament:

1. Intencionalitat: voler fer mal a algú.

2. Conducta repetida al llarg del temps: repetir les conductes assetjadores durant molt de temps.

3. Hi ha abús de poder: hi ha algú que pateix i se sent feble davant els agressors, que poden ser més grans o forts. La resta del grup no hi fa res o manté una conducta hostil.

L’assetjament pot ser:

físic: pegar, donar empentes...

verbal: insultar, anomenar amb malnoms, burlar-se’n...

psicològic: humiliar, menystenir, avergonyir...

social: no deixar participar, excloure d’un grup, no fer-ne cas...

PREGUNTES SOBRE EL CONTE

1. Creus que es donen aquestes circumstàncies en la situació existent entre el Jaguar i el Conill?

Sí No Justificació

El Jaguar té intenció de fer mal al Conill.

X El Jaguar te la intenció de menjar-se el conill i fa tot el possible per trobar-ho. Te la intenció clara de fer-li mal.

L’assetjament es repeteix durant temps.

X Passa molt de temps buscant-lo i esperant-lo a la font. Sap que tots els animals passen per allà i que és possible que el Conill vagi.

Hi ha abús

de poder. X El Jaguar és molt més gran i fort que el conill. Hi ha un desequilibri i per això el Jaguar se n’aprofita.

(12)

2.2 QUIN TIPUS D’ASSETJAMENT CREUS QUE EL JAGUAR FA AL CONILL?

En aquest cas es tracta d’assetjament psicològic. El Jaguar aprofita la seva força per amenaçar el Conill i aconseguir el que vol.

PER ACABAR

És important que prengueu consciència que les actituds d’abús de poder fan mal i són perjudicials per a tothom: per a la víctima, perquè debilita la seva autoestima; per als agressors, perquè consoliden pautes de conducta anti- social i violenta que els poden comportar problemes greus, i per als espectadors o la resta del grup, perquè s’acostumen a tolerar situacions d’injustícia.

Heu viscut situacions semblants a la vostra aula? Aprofiteu per parlar-ne entre tots amb el vostre mestre o mestra i intenteu arribar al compromís d’evitar aquestes actituds o qualsevol altra que vagi en contra de la convi- vència i us pugui perjudicar en el vostre desenvolupament personal.

(13)

Idees clau

L’assetjament escolar es pot definir com una conducta de maltractament psicològic i/o físic, dins el context escolar, que un alumne, una alumna o un grup d’alumnes infligeix a un company o companya, de forma reiterada, intencionada i amb una posició d’abús o desequilibri de poder.

L’abús de poder contra persones que considerem indefenses o vulnerables és assetjament.

Cal mantenir unes relacions positives a l’aula basades en el respecte en benefici de tothom.

En l’assetjament, a més de l’agressor o agressora i la víctima, també hi intervenen els observadors.

Davant l’assetjament no podem restar impassibles. Tothom hi juga un rol. Si veiem una situació de maltractament podem fer coses

per aturar-la: no riure les “bromes” ofensives, donar suport a la víctima, parlar amb els adults...

L’assetjament fa mal a tots els membres de la classe.

Cal que ens unim per prevenir aquestes situacions.

Altres recursos

–

Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals. En aquest protocol, elaborat pel Departament d’Educació, hi trobareu orientacions i recursos en relació amb l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals.

–

#aquiproubullying

En aquest projecte d’innovació pedagògica, hi trobareu formació, estratègies i recursos per elaborar un projecte de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament amb la participació de tota

la comunitat escolar.