Núm. 9 / Any XCIV 20 de març de 2007 Consell Municipal
Acta sessió 2-II-2007 ... 692 Acords sessió 23-II-2007 ... 717
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Creació Direcció de Serveis de Pressupost ... 721 Creació Tresoreria Adjunta ... 721 Denominacions espais públics ... 722 Modificacions de crèdit ... 723
Cartipàs
Designació membre del Consell de Govern
del Consorci del Barris de la Mina ... 725 Renovació de representant en la Ponència
col·legiada de l'Autoritat Portuària de
Barcelona ... 725 Designació membres Comissió tècnica del
patrimoni industrial de Poblenou ... 725 Designació vocals de la Comissió de Tria i
Eliminació de documentació municipal ... 725
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de tres concursos per a la provisió de
tres llocs de treball ... 726 Director/a de centre cívic ... 727 Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis
Personals ... 728 Responsable de Qualitat de la Direcció
d'Aten-ció al Ciutadà ... 729 Convocatòria d'un concurs per a la provisió
d'un lloc de treball de l'IMH ... 729 Responsable de l'IAE ... 731 Bases que han de regir la convocatòria per a
la provisió d'onze llocs de treball de director/a d'escola bressol de l'IMEB ... 732
Anuncis
Acta de la sessió celebrada el dia 2 de febrer de 2007 i aprovada el dia 23 de febrer de 2007
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia dos de febrer de dos mil set, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Carles Martí i Jufresa, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Maravillas Rojo i Torrecilla, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat Ballarín i Espuña, Ferran Julián i González, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Ramon Nicolau i Nos, Xavier Trias i Vidal de Llo-batera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Alberto Fer-nández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad Me-jías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villa-grasa Gil, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Dolors Mar-tínez i Gesa, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Eduard García i Plans.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les deu hores i deu minuts.
El Sr. Alcalde dóna la benvinguda al Consistori a la nova regidora, la Ima. Sra. Dolors Martínez i Gesa.
Tot seguit, es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, celebrada el 22 de desembre de 2006, l’es-borrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Credencial expedida per la Junta Electoral Cen-tral expressiva de la designació de la Ima. Sra. Dolors
Martínez i Gesa com a regidora d’aquest Ajuntament en substitució, per renúncia, de l’Im. Sr. Jaume Oli-veras i Maristany; i l’acta de la presa de possessió que tingué lloc el dia 11 de gener de 2007.
2. Decret de l’Alcaldia, de 21 de desembre de 2006 (S1/D/2006 6588), que crea la Comissió Tècnica del Patrimoni Industrial de Poblenou i en determina la composició.
3. Decrets de l’Alcaldia, de 22 i 28 de desembre de 2006 (S1/D/2006 6603-6772), que, amb motiu de la ce-lebració de les festes nadalenques, autoritza l’ampli-ació, en una hora més, de l’horari màxim de tanca-ment els dies 24, 25 i 31 de desembre de 2006, i 1 i 5 de gener de 2007, als establiments públics dedicats a l’activitat recreativa de restauració, de bar i bar-res-taurant, i als establiments dedicats a l’activitat recrea-tiva musical de bar-musical, discoteca, sala de festes, cafès-teatres i cafès-concert del municipi de Barcelona.
4. Decret de l’Alcaldia, de 27 de desembre de 2006 (S1/D/2006 6641), que designa els membres del Ju-rat del Premi del Consell Municipal de Benestar So-cial als Mitjans de Comunicació 2006.
5. Decret de l’Alcaldia, de 27 de desembre de 2006 (S1/D/2006 6701), que nomena la Sra. Irene Pagès i Perarnau directora d’Administració General, amb efec-tes d’1 de gener de 2007, i suprimeix la Direcció de Relacions Interadministratives.
6. Decret de l’Alcaldia, de 27 de desembre de 2006 (S1/D/2006 6702), que assigna a la Direcció d’Admi-nistració General les funcions addicionals següents: 1) Mantenir la interlocució ordinària, a nivell tècnic, amb la Síndica de Barcelona, el Síndic de Greuges de Catalunya i el Defensor del Pueblo. 2) Mantenir i supervisar el registre de marques de l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms i les em-preses municipals.
7. Decret de l’Alcaldia, de 8 de gener de 2007 (S1/D/2007 3), que aplica, des de l’1 de gener de 2007, a les retribucions del personal funcionari i laboral l’in-crement del 2% autoritzat per la Llei 42/2006, de Pres-supostos Generals de l’Estat per a l’any 2007, confor-me a les previsions establertes en el vigent Acord de condicions de treball per al personal municipal.
8. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2007 (S1/D/2007 72), que modifica, en part, la composició del Plenari del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona.
9. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2007 (S1/D/2007 53), que designa la Ima. Sra. Dolors Mar-tínez i Gesa membre de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona.
10. Decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2007 (S1/D/2007 69), que proposa a l’Assemblea General del Consorci Localret com a representant de l’Ajun-tament de Barcelona en l’àmbit territorial de la de-marcació Barcelona-Besòs, l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo en substitució del Sr. Jaume Oliveras i Maristany.
11. Decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2007 (S1/D2007 67), que designa l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete membre del Consell Rector de l’Institut Muni-cipal d’Informàtica de Barcelona en substitució del Sr. Jaume Oliveras i Maristany.
12. Decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2007 (S1/D/2007 68), que designa l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete vocal de la Comissió de Telecomunicacions en substitució del Sr. Jaume Oliveras i Maristany.
13. Decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2007 (S1/D/2007 71), que designa l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete vicepresident de la Comissió de l’Adminis-tració Electrònica en substitució del Sr. Jaume Oli-veras i Maristany.
14. Decrets de l’Alcaldia, de 19 i 25 de gener de 2007 (S1/D/2007 70-180), que nomena la Ima. Sra. Dolors Martínez i Gesa regidora adscrita als Districtes de Nou Barris, de Sants-Montjuïc i de Gràcia.
15. Decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2007 (S1/D/2007 179), que designa la Ima. Sra. Dolors Martínez i Gesa regidora ponent de Drets Civils.
16. Decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2007 (S1/D/2007 182), que designa la Ima. Sra. Dolors Martínez i Gesa membre del Consell Rector de l’Ins-titut Municipal de Persones amb Discapacitat en substitució de la Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà.
17. Decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2007 (S1/D/2007 181), que designa la Ima. Sra. Pilar Vallu-gera i Balañà regidora ponent de Dona i Igualtat d’Oportunitats, encarregant-li la gestió dels progra-mes de l’Oficina per la No Discriminació, de les po-lítiques referides a gais, lesbianes i homes i dones transexuals, i del Programa d’abordatge integral del treball sexual.
18. Decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2007 (S1/D/2007 183), que designa la Ima. Sra. Pilar Vallu-gera i Balañà membre del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona en substitució del Sr. Jaume Oliveras i Maristany.
b) Mesures de govern
Mg 1. Implantació del Servei d’Habitatge Jove. El ponent de Joventut, Sr. Florensa, presenta aquesta mesura de govern dient que l’accés a l’ha-bitatge és un dels principals problemes de la Ciutat i dificulta la capacitat dels joves d’emancipar-se, de manera que l’actual situació del mercat immobiliari, marcat per l’augment dels preus tant de compra com de lloguer, fa necessària la intervenció de les Admi-nistracions públiques per intentar corregir-la; que, consegüentment, la Ponència al seu càrrec ha estat treballant per la implantació del Servei d’Habitatge Jove, prevista en el Pla Jove aprovat recentment i emmarcada també en el Pla de l’Habitatge de la Ciutat, ja que aquest nou equipament s’incorporarà com un punt especialitzat a la xarxa d’Oficines mu-nicipals per a l’habitatge; que el nou servei també és fruit de l’acord amb el Districte de Gràcia on s’ubicarà tal espai, i amb la Secretaria General de Joventut de la Generalitat sobre el traspàs de la Borsa d’Habitatge Jove; que el Servei d’Habitatge Jove neix amb la vo-luntat de ser un equipament de referència per a qualsevol jove de la Ciutat a l’hora d’informar-se so-bre les seves possibilitats d’accés a un habitatge i de rebre suport i assessorament en aquest camp: en conseqüència, oferirà als joves informació i orientació
sobre les promocions d’habitatge públic a la Ciutat i sobre els serveis i ajuts públics destinats a la recerca o millora dels habitatges, i gestionarà també la Borsa d’Habitatge Jove destinada a incentivar l’accés dels joves a l’habitatge en règim de lloguer i a un preu més accessible que l’existent en el mercat immobiliari, gràcies a l’acord i la mediació entre propietaris i llogaters oferint garanties i avantatges econòmics i jurídics a ambdues parts, de manera que, mitjançant el seu traspàs a l’Ajuntament, pugui prestar millor servei al jovent de la Ciutat i tenir el creixement necessari en la seva implantació territorial per tal de poder satisfer una demanda molt més gran; i que, en definitiva, amb aquesta mesura es fa un primer pas cap a la posada en marxa, cap al mes d’abril, del funcionament d’un servei que incorporarà, en primer lloc, el programa de la Borsa d’Habitatge, la qual el 2006 assessorà ja uns 31.000 joves i més de 400 propietaris i gestionà més d’un miler de contractes de lloguer: espera, doncs, que els propers anys aquest servei creixi en un intent de facilitar l’accés de la gent jove a l’habitatge.
El Sr. Puigdollers comenta que, efectivament, com diu la mesura de govern, la plena integració dels joves a la societat passa fonamentalment pel seu accés a un lloc de treball i a un habitatge digne a fi que es puguin emancipar del seus progenitors; per tant, sorprèn al seu Grup que el govern municipal la presenti quan resten només quatre mesos per acabar el mandat, després de vint-i-vuit anys de govern de socialistes i d’Iniciativa per Catalunya i de vuit d’Es-querra Republicana de Catalunya; i que la Borsa d’Habitatge Jove ha punxat a Barcelona, on la política d’habitatge jove ha resultat un gran fracàs perquè el nostre jovent no aconsegueix accedir a habitatges en les degudes condicions: per tot això, ara l’equip de govern ha d’inventar-se aquesta mesura de govern per fer veure que fa coses.
El Sr. Forradellas significa que la mesura de go-vern en debat recull el compromís, inclòs en el Pla de l’Habitatge de Barcelona, d’establir mecanismes per a facilitar l’accés dels joves de la Ciutat a l’habitatge; que Barcelona disposa actualment d’un parc d’uns 1.233 apartaments per a joves, en té altres 1.121 en construcció i confia poder arribar als 3.000 els pro-pers anys; que les polítiques complementàries al procés de construcció poden quedar plasmades en aquest Servei d’Habitatge Jove, el qual pretén facilitar l’accés a l’habitatge per la via de la mediació entre propietaris i llogaters, la qual es canalitzarà a través tant de la nova Oficina a crear, com de la coordinació a establir amb diferents oficines ja existents; que també les habitacions en pisos compartits i la con-nexió amb Barcelona, centre universitari són també elements que poden contribuir a minimitzar els efec-tes que pateixen els joves a la nostra ciutat on els lloguers tenen uns preus molt alts i, tanmateix, molts dels nostres joves estan en la franja mileurista, fac-tors que fan encara més difícils les accions a realitzar a favor dels joves i que representen un repte per a l’actuació de la nova oficina, la qual ha d’anar acom-panyada d’altres mesures com els ajuts al lloguer, els quals es poden aplicar des de fa un parell d’anys mentre que les polítiques gestionades abans per la Generalitat no ajudaven pas a resoldre el problema.
La Sra. Moraleda explicita el suport dels membres del Grup Socialista a la mesura en debat, ja que veuen en la implantació del Servei d’Habitatge Jove una bona notícia que s’afegeix a les altres accions a favor de l’accés dels joves a l’habitatge, com són els habitatges 10-hj –dels quals ja n’hi ha 1.300 en fun-cionament i més de 1.000 en construcció– i que recull la bona experiència existent des de fa anys en altres municipis, mentre que en el nostre ha calgut esperar a tenir aprovada la Carta Municipal per a poder exigir a la Generalitat el traspàs de la Borsa d’Habitatge que en oferir garanties als propietaris, ajuda a posar en el mercat un conjunt d’habitatges que els seus titulars es resistien a llogar.
El Sr. Florensa expressa la seva sorpresa, tot i que no esperava gaire cosa més, davant el to negatiu i catastròfic dels representants de l’oposició respecte d’una iniciativa que és una bona notícia per a la Ciutat perquè intenta donar resposta a una problemàtica que pateixen els joves, i, no obstant això, el Grup de Convergència i Unió troba que s’està fent electo-ralisme a pesar que no es tracta d’una mesura que l’equip de govern s’ha tret de la màniga, sinó que hi està treballant des de fa temps i que figura també en el Pla d’Habitatge, mentre que, d’altra banda, la in-tervenció del Sr. Cornet el fa pensar que aquest regi-dor no ha entès res, perquè la documentació lliurada facilita força detalls sobre com funciona el nou servei i on s’ubicarà, i el fet que altres 38 municipis ja hagin instal·lat borses d’habitatge s’ha de veure com a molt positiu, però, a més, la mesura en qüestió preveu el traspàs a aquest Ajuntament d’un servei de la Ge-neralitat que ja funcionava a la nostra ciutat, per tal que pugui ser molt millor i respondre, de manera més efectiva, a les necessitats dels nostres joves.
Puntualitza, seguidament, que en els vint-i-tres anys que Convergència i Unió governà la Generalitat, es crearen 4 borses d’habitatge i, en canvi, en els dar-rers quatre en què ho estan fent l’actual coalició de govern, se n’han creat més de 35: per tant, el Sr.
Puigdollers pot fer els discursos que vulgui, però els fets parlen per si sols.
El Sr. Puigdollers matisa que ell no ha dit en cap moment que l’equip de govern estigués fent elec-toralisme amb aquesta mesura de govern, però sí que ha constatat el fracàs rotund del govern munici-pal en aquest terreny després d’haver governat la Ciutat durant vint-i-vuit anys, perquè el Projecte Jove de 1985 ja assenyalava el treball i l’habitatge com els principals problemes dels joves de Barcelona i avui els joves continuen tenint el problema de l’accés a l’habitatge com queda palès en aquestes dades: a) en el concurs per a l’adjudicació de 1.554 pisos per a joves es presentaren 54.821 sol·licituds; i b) la Borsa d’Habitatge només ha aconseguit signar 255 con-tractes de lloguer; per tant hi ha una demanda im-mensa i una oferta minsa. Afegeix que el fet que aquesta mesura es presenti ara, al final del mandat, i no pas al principi, com calia haver-ho fet, és la constatació d’un fracàs estrepitós.
El Sr. Florensa replica que l’Ajuntament ha treballat per aconseguir el traspàs d’un servei que ja s’està oferint als nostres joves, i poder així millorar-lo; que ell no ha negat pas l’existència del problema i la me-sura de govern és ben explicita en aquest sentit, però en tot cas és obligació d’aquest Ajuntament mirar d’aportar-hi solucions; que el 1985 ell no era pas regi-dor d’aquest Ajuntament i el seu compromís polític està a tirar endavant el Pla Jove aprovat en aquest mandat; que en els vint-i-tres anys en què Conver-gència i Unió governà la Generalitat, en tot el territori català només s’obriren quatre borses d’habitatge; i que es compromet a aplicar mesures que facilitin l’habitatge de lloguer, que té actualment una oferta molt petita, i per això aquest Ajuntament oferirà la se-va mediació per a afavorir que els pisos buits entrin en el mercat de lloguer i aconseguir que s’imposin uns preus més baixos que els actuals.
Mg 2. Pla de millora de casals i espais municipals de gent gran.
El ponent de Benestar Social, Sr. Gomà, recorda, d’entrada, que el Programa municipal per a la gent gran 2006-2010 presentat en aquest Plenari el març de l’any passat conté una aposta clara per l’enve-lliment actiu i, consegüentment, per l’impuls de polí-tiques municipals promotores del protagonisme de les persones grans en tots els àmbits de la vida ciuta-dana; i que en claus de línies de treball, aquesta proposta es tradueix, d’una banda, en l’articulació d’instàncies de participació de la gent gran territorials, temàtiques i de ciutat i, de l’altra, en l’enfortiment i la millora dels espais propis de dinamització i promoció social de les persones grans.
pre-venció dels riscos de marginació i aïllament entre les persones grans; que, tanmateix, la seva realitat és desigual tant pel que fa a infraestructures com pel que fa al model de gestió i cartera de serveis, situació que respon al moment de creació de cada casal i a les dinàmiques de funcionament pròpies de cada cas. Informa que sobre aquesta realitat de partida el Pla de millora que es presenta planteja quatre objectius principals: 1r) enfortir aquells elements que configu-ren els casals com a serveis públics de proximitat de caràcter universal en l’àmbit de la gent gran, orientats a la cobertura de necessitats de relació, afecte i sentit de pertinença a una comunitat; 2n) garantir l’equitat en l’oferta de serveis a totes les persones grans de la Ciutat per igual, respectant les característiques prò-pies de cada territori; 3r) adequar la cartera de ser-veis i el model organitzatiu a les necessitats i expec-tatives actuals i de futur de la gent gran; i 4t) oferir als districtes criteris i eines adequades de planificació i gestió dels seus casals. Afegeix que aquests objec-tius es tradueixen en el conjunt d’eixos vertebradors del nou model: inclusió social i accessibilitat; parti-cipació i corresponsabilitat de les persones grans i les seves entitats; potenciació de les xarxes veïnals i comunitàries de relació i suport; col·laboració amb els sistemes de serveis socials, salut, cultura, educació, habitatge, mobilitat i seguretat; reconeixement i res-pecte de totes les diferències culturals, religioses, d’orientació sexual existents en el col·lectiu de les persones grans de Barcelona.
Concreta que el Pla perfila una cartera bàsica de serveis estructurada en cinc elements: el punt d’infor-mació de serveis; el programa d’activitats que ha d’incloure necessàriament aquelles de foment d’hà-bits saludables i benestar social, de formació per-manent i lúdiques o de lleure; els espais relacionals que són de lliure accés; la cessió d’espais i el suport infraestructural i tècnic a grups i entitats de gent gran; i els serveis de dinamització del voluntariat social i cultural. Agrega que aquesta cartera de serveis re-querirà un model organitzatiu intern que sigui demo-cràtic en la presa de decisions, representatiu de la diversitat d’interessos i necessitats de les persones grans del territori, i respectuós amb la paritat entre homes i dones.
Subratlla, en darrer lloc, que el Pla en debat aposta per equips professionals amb perfils diversos i ca-pacitat per a liderar la gestió de cada casal, i per mantenir Barcelona en la banda més alta de les ràtios de cobertura, la qual és actualment d’un casal per a cada 5.900 persones grans de la Ciutat, i està molt per damunt de la cobertura mínima d’un casal per a cada 20.000 persones grans establerta en el Pla ge-rontològic; i que s’ha començat a posar fil a l’agulla i s’han elaborat els deu primers plans operatius, cor-responents a un casal per Districte, que validaran en la pràctica el nou model amb l’objectiu que al llarg dels propers quatre anys, quan finalitzi la vigència de l’actual Programa municipal per a la gent gran, tota la xarxa municipal es trobi perfectament adaptada al nou model.
El Sr. Forn troba que el Pla presentat és ab-solutament parcial i insuficient; i té la impressió que se n’ha oblidat una part o, si més no, no s’ha volgut mostrar-la avui.
Observa que s’ha dit que el Pla és el fruit de gairebé tres anys de treball, però només s’ha
pre-sentat un model sense explicar quin era el punt de partida, ni quina és la realitat actual dels casals de gent gran, ni en quin estat es troben els 57 casals i espais municipals per a la gent gran i, per això, el seu Grup pensa formular avui mateix una pregunta per tal de conèixer aquesta part de l’estudi, coneixement que li és indispensable per a poder valorar el Pla en debat, el qual pretén definir la cartera de serveis i els estàndards bàsics de qualitat que han de complir els esmentats equipaments en un futur proper, expressió aquesta que sorprèn per la seva manca de concreció ja que no se sap de quan temps s’està parlant, si quatre anys, que és el temps d’un mandat, o de deu anys, i només s’anuncia la realització d’un casal per districte cada any: li agradaria saber, doncs, quants anys es trigarà a desenvolupar aquest Pla a tots els districtes de la Ciutat. Afegeix que també resulta im-possible saber amb quins recursos es pensa exe-cutar-lo, perquè no es poden trobar compromisos econòmics pel que fa al seu finançament; i que el Programa municipal per a la gent gran 2006-2010 parlava de l’elaboració i posada en marxa d’un pla d’acció que fixés les millores a dur a terme en cada equipament, i també les perspectives temporals i de finançament, però en el Pla avui presentat no figura res d’això: per tant, el Grup de Convergència i Unió no li pot donar el seu suport.
La Sra. Esteller opina que el Pla de millora dels casals per a la gent gran es presenta amb molt retard, a pesar que el Grup Partit Popular ha demanat en repetides ocasions un nou model de casals per tal d’afavorir la plena integració social, de prevenir les situacions d’aïllament social i de fomentar la par-ticipació activa de les persones grans, tasques que podien complir els casals i que necessitaven molta més proximitat; i que el seu Grup també ha reclamat moltes vegades l’existència d’un casal per a cada barri.
Sosté que el Pla en debat arriba tard, perquè ja estava previst en el Programa d’actuació 2001-2004 i estudis datats el 2002 parlen de la realització d’un procés participatiu per tal de determinar les mesures a incorporar al nou plantejament dels casals per a la gent gran; i fa notar que l’actual Programa d’actuació 2004-2007 defineix el Pla en debat com una actuació preferent i, tanmateix, s’ha presentat quan el mandat és a punt de finalitzar i, en conseqüència, no es podran dur a terme moltes de les coses que s’hi preveuen.
Considera, també, que el Pla en qüestió peca de generalista, no inclou un calendari d’execució, ni con-crecions en el territori que permetin esperar-ne l’exe-cució amb eficàcia; i pregunta com s’incorporaran al nou model els casals que ja estan en funcionament actualment, i quins seran els nous casals que es faran.
Diu, en conclusió, que el document presentat resul-ta molt insuficient i no preveu unes execucions perio-dificades, ni uns pressupostos que les garanteixin: creu, doncs, que tal document significa un avanç, però desaprofita l’oportunitat de fer-ho en els termes que calia, i reflecteix incompliments i retards en aquest sentit.
pot evitar-se si se senten claus en la construcció de la societat i, per tant, no se les pot deixar arraconades perquè no són pas trastos vells sense cap utilitat, sinó que poden aportar grans dosis de coneixement i de sentit comú a les generacions que les segueixen, i amb la seva experiència poden enriquir la vida col-lectiva; que una bona part de la gent gran de Barcelo-na viu sola i cal aconseguir que surti del seu espai privat, on està sola, i ompli l’espai públic; que tots els barcelonins i barcelonines s’han de sentir ciutadans i ciutadanes i, per tant, la gent gran ha d’ajudar a cons-truir l’espai comunitari que tothom ha de contribuir a crear i a enriquir.
En aquesta línia sosté, doncs, que els casals de gent gran han d’actuar com a espais de reunió, de convivència, de diversió i de silenci perquè la ciuta-dania s’hi trobi i s’hi relacioni, i han de servir, també, per a preveure les situacions de marginalitat que a vegades afecten la gent gran, és a dir, han de tenir un doble vessant d’espais participatius i d’espais de prevenció; que, en conseqüència, s’han de prioritzar aquells projectes comunitaris que promouen l’aug-ment del teixit associatiu de caire social i preventiu, i s’ha de potenciar els casals com una eina de parti-cipació activa d’un sector de població creixent en la comunitat; que cal, per tant, millorar els 57 casals i espais de gent gran existents a Barcelona dotant-los d’una organització més flexible, coordinada i adapta-da als canvis socials, amb una cartera de serveis coherent amb les necessitats i demandes socials del col·lectiu al qual ofereixen els seus serveis, perquè pugui disposar d’un bon nivell de qualitat de vida cada cop més gran; i que també cal vetllar perquè cadas-cun d’aquests equipaments promogui una participació activa de la gent gran en la seva gestió atenent la de-manda dels seus usuaris, els quals volen participar, decidir i sentir-se corresponsables de les activitats, cursos, programes i tallers que s’hi ofereixen.
El Sr. Alcober manifesta que la mesura en debat ve a complir una de les propostes recollides en el Pro-grama municipal per a la gent gran 2006-2010 en resposta a la demanda reiterada dels diferents òrgans de participació de la gent gran i a la voluntat del govern municipal de continuar treballant en els reptes recollits en el Programa esmentat, aprovat l’any pas-sat, que se centraven en els objectius: de la promoció de l’autonomia personal i dels vincles comunitaris; de la millora de la qualitat de vida i dels serveis; i d’aconseguir una gent gran compromesa, activa i res-ponsable.
Explica que l’objectiu bàsic del Pla de millora no és altre que establir un model únic per als casals i els espais municipals de gent gran per tal que tinguin en compte les necessitats dels seus usuaris i, alhora, les característiques pròpies del seu entorn; que es tracta, en definitiva, de garantir un estàndard bàsic de qua-litat mitjançant: una bona infraestructura; la definició de la cartera de serveis que asseguri l’equitat de l’oferta; els criteris d’accés; una organització que ga-ranteixi la democràcia interna; i la manera de vehi-cular la participació. Agrega que la gent gran demana que aquests espais de relació siguin estimulants i aportin un valor afegit i vol gaudir del seu temps i tenir la possibilitat d’escollir diverses propostes i, d’altra banda, es procurarà agilitar la comunicació entre els diversos casals de la gent gran associada a fi que puguin compartir activitats.
Remarca que, ahir, en la cloenda de la II Conven-ció de la Gent Gran de la nostra ciutat que aplegà més d’un miler de participants, es pogueren copsar les opcions, triades per moltes persones grans de Barcelona, d’exercici de la seva ciutadania, de partici-pació activa en la vida pública i en aquest marc són importants les funcions que desenvolupen els casals municipals de Barcelona: per això, es presenta aquesta mesura de govern.
El Sr. Gomà contesta les intervencions anteriors dient que la seqüència de treball ha estat la correcta perquè avui, deu mesos després de l’aprovació del Programa municipal per a la gent gran, es presenta aquest Pla de millora dels casals municipals i també ja hi ha en marxa els deu primers plans operatius, cadascun dels quals comprèn una anàlisi exhaustiva de l’estat del casal i del seu itinerari de millora; que el termini d’execució del Pla en debat són els quatre anys de vigència del Programa municipal per a la gent gran 2006-2010 i a raó d’un o dos per districte cada any, i tenint en compte que ja hi ha una quin-zena de casals nous que estan en funcionament d’acord amb el nou model, creu que podrà finalitzar-se a temps; que, per altra banda, el finançament està garantit durant el 2007 mentre que, lògicament, per als altres exercicis s’hauran de fer les pertinents assignacions pressupostàries en el Programa d’inver-sions municipals del proper mandat; que Barcelona disposa ja d’un casal per a cada un dels seus 73 barris perquè en té 57 de la xarxa municipal i altres 18 de la xarxa de la Generalitat i, per tant, es tracta més d’un pla qualitatiu que no pas quantitatiu, amb el qual en un termini raonable Barcelona pot convertir-se en una ciutat de referència dintre la política d’in-tegració relacional i comunitària de la gent gran.
El Sr. Forn indica que tot això que el Sr. Gomà aca-ba de dir quant a terminis i recursos no consta en la mesura de govern, que és allò que realment val: en conseqüència, s’ha presentat un pla on no es concre-ten ni recursos ni terminis i, per tant, és un simple paper mullat.
La Sra. Esteller creu que la informació que el Sr. Gomà ofereix en les seves declaracions als mitjans de comunicació depassa la que després materialitza en els seus projectes, i supera la que després exe-cuta, de manera que hi ha un abisme brutal entre allò que el Sr. Gomà diu, projecta i finalment executa: li demana, doncs, que ampliï la mesura en debat amb les coses que acaba d’explicar; i fa notar que la Ciutat disposa de 57 casals municipals per a gent gran i, en canvi, té actualment 69 barris i 73 segons la nova distribució aprovada recentment.
El Sr. Gomà aclareix que l’anàlisi de costos està explícitament reflectida en l’últim punt del document lliurat i, per tant, només es tracta d’aplicar-lo a cada pla operatiu.
per altres xarxes: per això, ara es pretén avançar mi-llorant-ne la qualitat, si bé cal reconèixer, en tot cas, que es tracta d’una realitat que ha crescut els darrers quatre anys i que cada vegada es va enfortint, tal com necessita una ciutat que vol treballar la cohesió so-cial.
c) Informes
1. Memòria social d’habitatge.
El ponent de Sòl i Habitatge, Sr. Forradellas, co-mença dient que la mesura de govern presentada l’abril de 2005 anunciava, recollint els compromisos assumits tant en el Programa d’actuació municipal 2004-2007 com en el Pla d’Habitatge 2004-2010 que s’avançaren en aquest aspecte al text refós de Llei d’urbanisme, la inclusió en els nous planejaments d’un annex, la memòria social d’habitatge, que per-metés determinar el nombre i el percentatge d’ha-bitatges de protecció que s’hi preveia; que, en con-seqüència, els membres del Consistori disposen avui d’un document en què es presenta un balanç de l’aplicació de tal mesura en els planejaments ja aprovats i en alguns dels que estan en tràmit, amb un resultat final que li sembla satisfactori perquè el resum final reflecteix un 54% d’habitatge protegit des-glossat en el de règim general, el de règim concertat i el dotacional, i un 46% d’habitatge lliure, percentatges i xifres que li semblen prou explícits i importants en-cara que, lògicament, els planejaments són molt di-versos perquè n’hi ha de molts emblemàtics, com ara el del barri de la Marina o el de les Casernes de Sant Andreu, i altres amb previsions més petites, però igualment significatius: creu, doncs, que s’hi mostra una bona base de cara a la futura construcció d’ha-bitatge protegit a la nostra ciutat amb l’objectiu final de fer-hi més assequible l’habitatge.
El Sr. Trias considera que els documents que s’han facilitat ofereixen una visió que no concorda amb la percepció que té la gent del problema de l’habitatge que hi ha a Barcelona, perquè encara no fa quatre anys el candidat socialista a l’Alcaldia anunciava, en unes declaracions desafortunades, la construcció de 100.000 habitatges, previsió que ha resultat un fracàs perquè aquest Ajuntament ha de tenir una política cla-ra d’habitatge i ha de vetllar perquè els seus ciu-tadans puguin fer efectiu el seu dret constitucional a gaudir d’un habitatge digne i, tanmateix, després dels vint-i-vuit anys de govern municipal socialista, aquest objectiu no s’ha aconseguit, ans al contrari, mai no havia estat tan difícil com ara poder accedir a un habitatge, fins al punt que molta gent, quan es vol emancipar i deixar la casa dels seus pares, ha d’abandonar Barcelona per culpa, com indica la Sra. Carme Trilla, del preu de l’habitatge, i la revista Bar-celona Economia arriba a dir que comprar un ha-bitatge a la nostra ciutat és una operació reservada a la minoria.
Continua dient que aquesta situació és producte: de la política, profundament equivocada, del govern municipal, de venda de sòl, la qual té el seu exemple més clamorós en allò que ha passat des de la Ciu-tadella fins a Diagonal Mar; i de la incapacitat del mateix govern per a entendre que els canvis de-mogràfics han complicat encara més aquesta si-tuació, sobretot els darrers nou anys; de la pèrdua del control de la cèdula d’habitabilitat, cosa que ha
im-pedit poder evitar casos absolutament abusius en el terreny de l’habitatge; i de la incapacitat per a atendre la importantíssima demanda d’habitatge de lloguer, perquè el 2005 s’acabaren 374 habitatges de lloguer subjectes a algun règim de protecció i el 2006 se n’acabà només un en el primer semestre i cap en el segon, mentre que paral·lelament, per una banda, no s’ha arribat a cobrar ni un sol euro per l’anunciat re-càrrec de l’impost de béns immobles que havia d’apli-car-se als pisos buits i, per l’altra, la Borsa de pisos de lloguer ha estat també un fracàs, com assenyalen els diaris. Afegeix que un altre error gravíssim de la política municipal ha estat no haver fet una aposta per tenir un parc d’habitatge de propietat municipal, el qual no ha augmentat en els darrers vint-i-vuit anys, cosa que li sembla una vergonya i una concepció equivocada del paper que ha de tenir un ajuntament en el camp de l’habitatge: per tot això, creu que s’ha de produir un canvi a la nostra ciutat.
El Sr. Fernández Díaz significa, d’antuvi, que la millor memòria social d’habitatge que es podia pre-sentar avui era un balanç, transparent i sense tram-pes, dels darrers quatre i vint-i-vuit anys de gestió municipal en el terreny de l’habitatge, especificant-hi els habitatges que s’han finalitzat i els que s’estan construint, i concretant-hi que 743 habitatges s’han destinat a reallotjaments urbanístics, de manera que no han comportat pròpiament una creació neta d’ha-bitatges, sinó tan sols una substitució d’uns habi-tatges per uns altres; que la memòria que avui es pre-senta pateix d’amnèsia selectiva, perquè no recull una dada ben interessant com seria precisar quants habitatges socials –probablement milers– s’haurien pogut promoure a Barcelona si aquest Ajuntament i altres Administracions públiques no haguessin sub-hastat les escasses reserves de sòl existents a la nostra ciutat, amb les quals s’ha preferit més sanejar els comptes municipals que no pas promoure habi-tatge social, que era la principal obligació.
accedir, circumstància que comporta un greu proble-ma, especialment per la gent gran; i de l’habitatge per a la gent jove, perquè els pocs joves que, miracu-losament, hi ha pogut accedir, cinc anys després l’han d’abandonar malgrat continuar sent joves, haver for-mat una família i tenir encara més dificultats que abans per a accedir a un altre habitatge.
Creu, en resum, que el nom no fa la cosa i que de la memòria presentada, es desprèn, malgrat el seu títol, un balanç d’actuacions que és fruit d’unes po-lítiques d’habitatge mancades de sentit social i que reflecteixen amnèsia electoral, unes polítiques, en de-finitiva, de molt cartró i molt poca pedra.
El Sr. Martínez i Monteagudo manifesta que la polí-tica d’habitatge és, com el seu Grup ja advertí en la sessió de 29 d’abril de 2005, una de les que exi-geixen més esforços per part de les Administracions públiques en funció de les respectives competències; que un dels esforços que ha de fer aquest Ajuntament s’ha de centrar en la informació i a procurar no gene-rar més confusió i, en aquest sentit, cal remarcar que si bé la política d’habitatge no arriba en aquests moments a cobrir les expectatives del conjunt de la ciutadania i hi ha molts joves que no poden accedir a un habitatge en condicions d’equilibri amb els seus ingressos i la seva capacitat econòmica, de vuit anys ençà aquest Ajuntament ha reimpulsat les seves po-lítiques d’habitatge, entre les quals hi ha les relatives a la informació mitjançant les seves oficines en què informa sobre les diverses possibilitats a l’abast de la gent, com ara l’obtenció d’ajuts per a la rehabilitació.
Creu, doncs, que el document en debat mostra unes actuacions concretes i aporta una informació cabdal per als ciutadans, mentre que insistir en la línia del tot o res només genera confusió, donat que realment hi ha polítiques d’habitatge, polítiques d’ha-bitatge protegit, polítiques d’had’ha-bitatge jove, polítiques d’habitatge de rehabilitació: per tant, demana als Grups de l’oposició que centrin les seves crítiques en allò que correspon a les competències de cada Admi-nistració perquè, altrament, només generen confusió i no faciliten la vida a la ciutadania.
El Sr. Casas comenta que el document presentat, que no recull el treball de tot el mandat, sinó tan sols el dels anys 2005 i 2006, deixa ben clar que aquest Ajuntament compleix, i amb escreix, el compromís d’incloure un 25% d’habitatge protegit en les noves reserves de sòl, percentatge que després la llei am-plià fins al 30% i que l’actuació municipal ha superat àmpliament en arribar al 54%; i que avui, gràcies a no haver fet cas a l’oposició, Barcelona té aprovats 6.600 habitatges dotacionals, dels quals 2.600 corres-ponen al document en debat i 4.000 són anteriors; que tal document preveu 10.700 habitatges nous que, complint el Pla de l’Habitatge es podran construir en el proper mandat 2007-2010 i s’afegiran als 10.000 promoguts en aquest, dels quals n’hi ha 4.000 co-mençats i entregats entre 2004 i 2006, 4.400 en construcció o amb llicència i inici immediat de cons-trucció en aquest moment, i altres 2.000 amb llicència en tràmit i inici de construcció previst per enguany. Agrega que en el Front marítim hi ha un 60% d’ha-bitatge protegit encara que no sigui municipal; i que en el sòl d’habitatge que aquest Ajuntament es va vendre en diversos indrets de la Ciutat, només s’hi han pogut construir uns 500 habitatges lliures que haurien pogut ser de protecció, però, en tot cas, els
rendiments obtinguts amb aquelles vendes varen per-metre adquirir sòl per a construir 1.500 habitatges protegits: per tant, la política seguida és absolutament correcta.
Posa en relleu que gràcies a les mesures adopta-des adopta-des de 1996 ençà, més d’un 30% de les llicències d’edificació atorgades a Barcelona els dos darrers anys corresponen a habitatge protegit: recomana, doncs, als Grups de l’oposició que preguntin als ajun-taments on governen quin percentatge d’habitatge protegit hi ha entre les llicències que atorguen, per-què s’emportaran una bona sorpresa.
El Sr. Forradellas demana que s’analitzi una mica més a fons l’evolució de les polítiques d’habitatge i de la situació econòmica a casa nostra; i que es llegeixi un llibre, editat pel Patronat Municipal de l’Habitatge, on hi ha una introducció signada per la Sra. Carme Trilla, citada pel Sr. Trias, que marca les diferències entre uns períodes en què la política d’habitatge era necessària, i uns altres en què és prioritària i urgent.
Recalca que l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona ha prioritzat des de fa molts anys les polítiques d’habitatge i ho fa també ara amb actua-cions com les que preconitza la Sra. Carme Trilla, les quals estan molt en coincidència amb les necessitats de la nostra ciutat i del nostre país, cosa que abans no era possible. Agrega que passejant per Barcelona hom pot adonar-se del seguit de promocions que aquest Ajuntament té en marxa o ja construïdes; que en el fulletó del procés d’adjudicació en marxa, s’ha optat per incloure-hi una projecció de com serà l’edi-ficació un cop acabada, i una fotografia que reflecteix l’estat actual de l’obra; que el 2006 s’han posat en fase d’adjudicació 2.231 habitatges per a gent jove o gent gran –entre els quals hi ha els 1.554 en procés d’adjudicació, i promocions fetes per entitats sense ànim de lucre–, xifra que és insuficient però molt sig-nificativa; i que per al 2007, preveu poder obrir pro-cessos per a adjudicar entre 2.000 i 2.400 nous ha-bitatges.
Creu, doncs, que no es pot dir que no hi ha política d’habitatge quan aquest Ajuntament ha fet un enorme esforç inversor en aquest terreny i l’informe presentat mostra unes perspectives de futur i uns percentatges que l’acció conjunta del govern i l’oposició hauria de ser capaç de convertir en realitat tan ràpidament com sigui possible.
Destaca que l’Informe aborda un seguit de qües-tions per les quals l’oposició també es preocupa sem-pre, com són retenir la propietat del sòl i incrementar el parc d’habitatge públic de lloguer, aspecte en el qual pot concretar que entre 2003 i 2006 el Patronat Municipal de l’Habitatge ha incrementat el seu en un 34% passant de 2.983 a 3.869 pisos amb les conse-güents dificultats d’administració que això comporta, alhora que ha estudiat les diverses tipologies que havia d’oferir, i ha arbitrat mecanismes per a fer més àgil i transparent la inscripció per a optar a un ha-bitatge, cosa que fins ara resultava molt complicada i difícil, si bé confia que la nova llei reguladora de l’accés a l’habitatge permeti donar aquesta preocu-pació l’acabament total i absolut.
s’han pogut acollir 4.000 persones, i també amb els percentatges futurs d’habitatge de protecció i amb les polítiques de rehabilitació són elements molt signi-ficatius d’una política d’habitatge que és complexa i difícil actualment, donada la gran demanda i la limi-tació de l’oferta, però la gent pot veure, en tot cas, que hi ha perspectives de continuïtat i voluntat d’oferir sortides a la situació tan greu que viu una part de la població barcelonina, especialment la nostra joventut. El Sr. Trias observa que de vint anys ençà, la demografia està canviant, però l’equip de govern no se n’ha adonat i continua despistat en megalopro-jectes quan hauria d’apostar per tenir un parc d’ha-bitatges propi amb independència d’allò que puguin fer els promotors privats.
El Sr. Forradellas puntualitza que ell ha parlat dels promotors públics, no dels privats; que l’Ajuntament està treballant per aconseguir l’increment de l’habi-tatge protegit; que l’informe en debat incorpora també el règim concertat, abans inexistent i ara possible gràcies a l’actual política d’habitatge de la Generalitat, mentre que l’anterior dificultava l’accés de certs sec-tors de població a l’habitatge protegit; i que, en defini-tiva, l’acció municipal té en compte la realitat i procura oferir-hi la resposta adequada.
El Sr. Alcalde fa avinent que una dèria personal seva és que els fulletons relatius als habitatges con-tinguin una fotografia dels edificis perquè, altrament, les polítiques d’habitatge poden semblar quelcom massa abstracte i, consegüentment, cal anar veient i tocant les diverses promocions que es van construint després d’unes polítiques estatals i catalanes que pràcticament no eren res, i a pesar que en una ciutat densa com Barcelona, no ha estat fàcil desenvolupar, més enllà de la remodelació de barris que s’ha tirat endavant, la generació d’un estoc nou d’habitatges per a afrontar un dels tres principals reptes socials de la nostra ciutat, qüestió que es posarà de manifest en el debat que es tindrà en els propers mesos.
Subratlla, en aquesta línia, que en el present man-dat l’Ajuntament ha esmerçat 310 milions d’euros en l’obtenció de sòl, tot preguntant si davant d’aquesta despesa, es pot dir que no hi ha política d’habitatge; i més encara quan a l’esmentada quantitat encara cal afegir-hi els 170 que el Patronat Municipal de l’Ha-bitatge ha gastat en la construcció efectiva de pisos, i altres 500 milions d’inversió induïda en els diversos operadors: demana, doncs, que no es banalitzin els conceptes perquè no tenir política d’habitatge impli-caria no haver gastat ni els esmentats 310 milions en l’obtenció, i no pas l’alienació, de sòl per a després poder-hi construir.
Recalca que l’única política creïble és aquella que posa recursos damunt la taula per prioritzar un deter-minat objectiu i detraïent-los d’altres finalitats; que gràcies als 310 milions més els 170 gastats pel Pa-tronat Municipal de l’Habitatge i els 500 dels altres operadors, a Barcelona, ciutat densa on resulta difícil recuperar sòl, s’ha pogut construir el 40% de l’habi-tatge protegit de tot el país: per això, en l’acord que signà amb les cooperatives dels sindicats expressà el desig que el volum d’habitatge protegit creixés en ter-mes absoluts i baixés en terter-mes percentuals del país, partint de la constatació que des de fa uns anys hi ha política d’habitatge i, per tant, s’està començant a su-mar un estoc d’habitatge nou, mentre que en altres èpoques s’havien pogut remodelar barris però no pas
generar habitatges nous de diferents tipologies i, en canvi, ara es pot fer una política activa de generació d’un nou estoc d’habitatge protegit de diferents tipo-logies, una política activa de rehabilitació, una política activa de remodelació de barris, i una política activa de subvencions del lloguer que actualment beneficia més de 4.000 famílies, quan fa uns anys no se’n ator-gaven.
Insisteix que tot això no es pot despatxar, com s’ha fet, dient que el govern municipal no té política d’ha-bitatge, perquè aquest Ajuntament no tan sols ha fet allò que competencialment li pertoca, sinó que, se-guint una vella tradició, ha assumit moltes més res-ponsabilitats i Barcelona té operadors municipals o de diferents àmbits metropolitans que hi estan construint activament.
Significa que aquestes són unes realitats ben visi-bles i que es poden plasmar no en uns títols, sinó en fotografies i, per tant, els partits de l’oposició que varen fer molts estalvis durant vuit anys en les po-lítiques d’habitatge, no poden venir aquí i dir que no s’està fent res, perquè l’única política és aquella que posa damunt recursos públics i aquest Ajuntament, en aquest mandat i en l’anterior, n’hi ha posat molts en un entorn que és complex perquè és el rovell de l’ou de l’Àrea metropolitana i allà on resulta més difícil l’obtenció de sòl: per això, ara la Memòria social d’habitatge pot mostrar uns percentatges d’habitatge protegit que superen els marcats per lleis aprovades per l’últim Govern de la Generalitat i no pas quinze o vint anys. Agrega que l’anàlisi de l’actuació municipal en els darrers vint-i-vuit anys que fan els esmentats Grups polítics hauria de tenir present que en aquest temps ha estat acompanyada sempre, excepte els darrers tres anys i mig, per les polítiques d’altres governs que no esmerçaven recursos en les seves polítiques d’habitatge, aspecte que cal tenir ben pre-sent per no fer un debat en el buit.
El Sr. Trias pregunta que si amb aquesta inter-venció el Sr. Alcalde està obrint un debat nou; i en contestar-li el Sr. Alcalde que només s’ha limitat a fer un petit comentari, observa que, en la seva opinió, el Sr. Alcalde recorre, com el seu predecessor, el Sr. Clos, a una tàctica que no és bona per al funcio-nament d’aquest Plenari en aprofitar el tancament del debat per dir allò que li sembla, sense entrar en un debat entorn a les seves manifestacions: en conse-qüència, demana tenir un veritable debat sobre la qüestió plantejada perquè, a parer seu, hi ha un pro-blema conceptual, ja que donar les culpes a altres Administracions pot ser, en certa manera, distret, però al final, com deia ahir el Dr. Nolasc Acarín en un acte de gent gran, queixar-se tant genera irritació i, per tant, recomana al Sr. Alcalde que aquest Ajun-tament faci la feina que li toca en comptes de queixar-se tant de les altres Administracions.
El Sr. Cuervo recorda que, segons les normes de debat vigents en aquest Plenari, el Sr. Alcalde té la facultat d’intervenir en qualsevol moment del debat amb absoluta llibertat.
pas a un discurs clarament polític amb acusacions a l’oposició i a altres governs i sense opció a la rèplica. Significa, a continuació, que si fa pocs dies el Sr. Hereu va advertir que mentre fos alcalde Barcelona no seria xauxa, ara, a diferència d’altres governs mu-nicipals del mateix color polític, ha expressat la vo-luntat de fer nou habitatge, afirmació que li sembla prou eloqüent.
Insisteix, després, que dels 3.607 habitatges de protecció pública fets en el present mandat, 2.971, és a dir el 82,3%, corresponen a incompliments de l’anterior pla municipal i aquest és el balanç, en xifres, que surt en la memòria, amb fotografies, que al govern municipal li agrada tant ensenyar.
Fa notar, també, que hi ha promocions on el pas del temps ha obligat a anar canviant els rètols per ajustar-los al Pla d’habitatge vigent en cada moment; que en el Pressupost del Patronat Municipal de l’Habitatge les inversions en l’adquisició de sòl només importen 3.000.000 d’euros; que quan es vulgui trac-tar en profunditat de les polítiques d’habitatge, caldria parlar del planejament urbanístic i de les modifica-cions del Pla General Metropolità a Sant Andreu – la Sagrera, a Sant Martí o la Zona Franca, que lògi-cament obren unes expectatives a favor de l’habitatge social que porten el Sr. Alcalde a fer unes afirmacions positives i òptimes envers el futur, però que reflec-teixen, també, el fracàs si es mira cap al passat.
El Sr. Cuervo aclareix al Sr. Fernández Díaz que les previsions per a l’adquisició de sòl figuren prin-cipalment en el Pressupost municipal i les executen Barcelona de Gestió Urbanística, SA, i l’Institut Muni-cipal d’Urbanisme.
El Sr. Alcalde puntualitza que sol intervenir poc en els debats, però li ha semblat que valia la pena fer-ho davant la importància del tema de l’habitatge, tot i que ja hi haurà ocasió de confrontar les diferents polí-tiques de cadascú.
2. Programa d’inversions 2004-2007 (Districte de Ciutat Vella).
El Sr. Martí, en la seva condició de regidor de Ciu-tat Vella, comença l’exposició d’aquest informe dient que en el present mandat totes les actuacions d’a-quest Ajuntament en el territori de Ciutat Vella han perseguit l’objectiu de continuar mantenint aquest Districte com l’autèntic centre de la vida ciutadana i no perdre, alhora, cap de les seves realitats i po-tencialitats com a barri de vida quotidiana per a molts barcelonins i barcelonines, un equilibri complex, el trencament del qual resulta molt perillós, com de-mostra l’experiència de moltes altres ciutats i també la nostra pròpia història perquè si els barris d’un cen-tre històric només són barris i no saben tenir capacitat de centralitat, molt sovint esdevenen autèntics pous negres i espais degradats i amb moltes dificultats, però, en canvi, si no hi ha vida residencial, sinó no-més activitat econòmica o turística, esdevenen esce-naris de cartró pedra que amb el pas del temps també s’acaben degradant.
Continua dient que, en conseqüència, les polítiques d’inversió estan al servei de mantenir aquest equilibri mitjançant la remodelació de carrers, places, parcs i, fins i tot, de racons públics, és a dir, microurbanisme, les millores en els serveis, la creació de nous equi-paments, la millora del transport públic, la construcció d’aparcaments, l’habitatge, el planejament, la gestió del sòl, o l’adquisició de locals; que en la consecució
d’aquest objectiu, durant el present quadrienni a Ciu-tat Vella l’Ajuntament ha invertit directament 244 mi-lions d’euros, als quals cal afegir-n’hi 146 més en inversions d’altres operadors públics o cogestors pri-vats o del tercer sector, entre les quals cal destacar el nou edifici de la Universitat de Barcelona al Raval Nord, el nou edifici que s’està començant a construir de la Tresoreria General de la Seguretat Social al Raval Sud i el Parc de Recerca Biomèdica inaugurat a la Barceloneta; que l’assignació dels esmentats re-cursos s’ha procurat fer sempre cercant la màxima participació i acord dels sectors socials implicats i ho poden testimoniar el Programa d’actuació del Dis-tricte, el planejament de la plaça de la Gardunya, la urbanització del Pou de la Figuera, les remodelacions d’habitatges a la Barceloneta, el nou Poliesportiu de Can Ricart o, fins i tot, les petites intervencions en carrers i places ja que tal pràctica és absolutament necessària per a perfilar unes inversions útils que els ciutadans han de sentir com a seves.
Concreta que el desglossament de les quantitats invertides s’estructura al voltant de cincs línies d’ac-tuació:
a) Les àrees de transformació urbana intensa: la de Santa Caterina, amb el nou mercat, els apartaments tutelats, els carrers, les places, els aparcaments i la reurbanització de l’espai del Pou de la Figuera, que en el futur tindrà un nom nou; la de l’illa Robadors amb habitatge, activitat econòmica a través de l’hotel, les oficines i un nou mercat, espais públics, la nova Filmoteca, les obres de la qual començaran el més vinent, i aparcament, de manera que, en definitiva, en el Raval Sud s’està constituint una nova gran àrea de centralitat com la creada al voltant de la plaça dels Àngels en el Raval Nord; el sector de Valldonzella amb l’arribada de la Universitat, la nova remodelació, en marxa, de l’Auditori del Centre de Cultura Con-temporània de Barcelona, la urbanització dels carrers de Torres Amat i Montalegre, els projectes de la plaça de Castella i del carrer de Valldonzella, la nova biblio-teca de la Universitat Ramon Llull, l’ampliació del CIDOB i del MACBA; però a aquestes àrees de trans-formació que s’han consolidat, se n’han afegit altres dues de noves, la de la Gardunya, amb un nou pla-nejament, i la de la Barceloneta on s’hi produirà la transformació dels quarts de casa garantint-hi la seva accessibilitat i millores estructurals sense desfigurar-ne la condició ni la tipologia d’habitatge tant caracte-rística d’aquest barri.
b) L’habitatge, dintre de la qual vol destacar els 3.000.000 d’euros anuals concedits en subvencions a la rehabilitació que n’han generat més de 10.000.000 en inversions; les noves construccions d’habitatge so-cial a càrrec de cooperatives i del Patronat Municipal de l’Habitatge, d’habitatges de lloguer, d’apartaments tutelats, com també tota la gestió de sòl de cara al futur, perquè es vol que a Ciutat Vella hi hagi totes les tipologies d’habitatge i l’habitatge al servei de totes les persones.
c) El comerç i l’activitat econòmica amb els dos mercats nous, la política d’adquisició de locals per part de Foment de Ciutat Vella, SA, l’urbanisme co-mercial, és a dir, el tractament de les remodelacions d’acord amb els comerciants i, sobretot, el Parc de Recerca Biomèdica.
so-terrada pneumàtica als barris de Santa Caterina i la Ribera i també del Raval, que entrarà en funciona-ment d’aquí a pocs dies; la política de racons públics; el nou model d’enllumenat adaptat als nuclis antics; les actuacions en verd urbà i en accessibilitat; i la instal·lació d’urinaris.
e) La convivència, al servei de la qual s’han posat tots els nous equipaments: els esportius, com el Complex de Can Ricart, el Poliesportiu Marítim i el del Casc Antic; els centres d’adults; les escoles bressol; la revitalització del patrimoni als carrers de les Beates i dels Mercaders, i dels Vigatans o al Born; les plat-ges; l’adquisició de locals com La Penya o Scènic; tanmateix, no vol negar que en aquest terreny s’han produït alguns problemes com l’estancament dels projectes de la nova Biblioteca Provincial i de l’Escola Baixeras i també ha d’indicar la necessitat de repen-sar l’impacte de les recerques arqueològiques en els processos d’inversió en un districte de les carac-terístiques de Ciutat Vella.
Clou la seva intervenció remarcant que a Ciutat Vella s’ha mantingut una fortíssima aposta inversora al servei de l’objectiu abans esmentat i amb la ferma convicció que tal districte és el cor de la Ciutat, a tra-vés del qual batega tot Barcelona.
El Sr. Trias considera que el Programa d’actuació del Districte de Ciutat Vella era molt ambiciós, però en part no s’ha complert per bé que hi hagi moltes co-ses a nivell de projecte o en la línia d’intentar im-plementar-les; que el mandat s’ha caracteritzat per l’acabament d’obres començades abans, entre les quals troba realment molt positives: el Mercat de San-ta Caterina, que ha provocat un impacte molt im-portant si bé el seu Grup hagué de mantenir, ma-lauradament, un to molt dur i crític pel seu ritme d’execució i per la destrucció que provocava en el seus voltants; el Mercat de la Barceloneta; el Centre de Recerca Biomèdica; les noves dependències de la Universitat de Barcelona; i la millora de molts carrers. També reconeix que processos de participació com els seguits en relació als projectes de la plaça de la Gardunya i de la Barceloneta enceten unes línies d’actuació que, malgrat les seves dificultats, també valora positivament.
Fa notar que, tanmateix, durant el mandat s’han generat diversos problemes que s’han acabat final-ment resolent amb uns costos socials en temps com, per exemple, en el cas del Mercat de Santa Caterina, o econòmics com en els casos de l’Scènic o de l’Escola bressol del carrer de la Carabassa, que és, a parer seu, una mostra de les coses que adminis-trativament es poden fer malament; que amb el tancament fet a Can Tunis sense haver adoptat les previsions necessàries, es va cometre un error que ha repercutit en Ciutat Vella; que l’informe presentat no aborda la creació del Centre de venopunció; que durant el mandat s’han produït greus problemes de civisme que han afectat especialment l’esmentat dis-tricte i portaren a l’elaboració d’una nova ordenança que en aquesta zona ha resultat molt efectiva pel que fa als grafits, però ho ha estat molt poc pel que fa al top manta i gens pel que fa a la venda de cerveses en llauna.
Creu que el problema més important de tal districte és el de l’habitatge, ja que hi ha nombrosos pisos on s’hi produeix una concentració de persones que viuen en unes condicions absolutament inadmissibles: per
tant, cal parar una especial atenció a aquest gravís-sim problema que el govern no sap com resoldre, i mirar d’arribar a acords profunds sobre aquesta qües-tió.
Expressa, seguidament, la seva preocupació per la lentitud exasperant amb què s’estan executant els projectes del Born, de la Biblioteca Provincial i de la Filmoteca, les obres dels quals haurien d’estar ja molt avançades i, tanmateix, es troben en una situació molt dolenta que fa necessari impulsar-les.
El Sr. Fernández Díaz recorda, d’antuvi, que el Grup del Partit Popular preconitzà que s’afegís a les cinc línies d’actuació del Districte de Ciutat Vella una sisena relativa a la seguretat i la convivència, perquè li semblava molt necessària en un districte que massa sovint s’ha convertit en un mal referent dels proble-mes de seguretat i convivència que pateix la nostra ciutat i que es fan ben palesos en la zona del carrer de Sant Ramon on continua havent-hi prostitució al carrer, i en la ronda de Sant Antoni on també, només es reaccionà a conseqüència de la pressió veïnal i a cop de batudes; o a les places Reial, dels Àngels, de Vicens Martorell, o de George Orwell.
Per tant, creu que el balanç de les inversions fetes a Ciutat Vella també hauria de fer referència a les que s’hagin fet per a garantir la seguretat i convivència mitjançant una major efectivitat a l’hora d’exigir el compliment de les normes, i unes majors dotacions de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra.
Significa que algunes de les actuacions que figuren en l’informe presentat, com ara la remodelació de la plaça de Castella, varen ser proposades pel seu Grup i rebutjades inicialment pel govern municipal: celebra, doncs, que després s’hagi rectificat tal decisió; que Ciutat Vella, davant l’acumulació de locutoris, fast food i botigues de conveniència que s’hi produeix, hauria de recuperar la gran varietat de petit comerç de qualitat que distingia aquest districte; que, al final, les Piscines Folch i Torres han acabat enderrocades i no pas rehabilitades; que l’informe presentat pateix d’amnèsia, perquè no parla de l’obertura de la nar-cosala del Raval, tal vegada perquè el regidor del Districte vol oblidar els greus problemes de seguretat, sanitat i convivència que provocà, al Raval i a tot Ciutat Vella, el tancament precipitat del supermercat de la droga que hi havia a Can Tunis; i que no s’han iniciat encara les obres de l’Oficina integrada de la Seguretat Social de l’Arc del Teatre que porten un retard considerable.
Insisteix, finalment, en la necessitat que aquest Ajun-tament faci inspeccions i actuï en conseqüència davant dels “pisos pastera”, fenomen que no és exclusiu de Ciutat Vella, però sí molt present en aquest districte on proliferen les concentracions de persones que viuen en molts pocs metres quadrats en condicions que ofenen la dignitat humana i perjudiquen la salubritat i la con-vivència veïnal: per tant, la lluita contra aquestes si-tuacions hauria de ser una prioritat en el futur.
El Sr. Gomà expressa el suport del Grup d’Ini-ciativa per Catalunya Verds – EU i A al balanç del Programa d’inversions en el Districte de Ciutat Vella en el present mandat i la seva satisfacció per l’elevat grau de compliment del programa previst i per la seva rellevància en un districte que ha d’articular les seves funcions irrenunciables de centralitat urbana, amb un model al servei de la millora de les condicions de vida del col·lectiu que hi resideix i, especialment, d’aque-lles persones més fràgils i vulnerables.
Remarca que tot això es tradueix en aquests quatre eixos:
a) El manteniment sostenible de l’espai públic, ja que Ciutat Vella, a causa de l’ús que s’hi fa de l’espai públic, és probablement el districte on s’encarna de manera més intensa aquesta voluntat política ex-pressada en el Programa d’actuació municipal i en les inversions posteriors i, en aquesta línia, cal destacar que en la remodelació de diversos carrers del Raval i del barri de Santa Caterina s’han integrat centrals de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans amb la consegüent millora qualitativa de l’espai públic també en clau de sostenibilitat.
b) L’habitatge a través de la promoció pública, les rehabilitacions, el lloguer per a gent gran, el lloguer per a gent jove, fins al punt que dels 609 habitatges per a gent gran promoguts en el present, 140 són a Ciutat Vella i també hi haurà 98 dels 316 que es projecta construir, de manera que un 30% d’aquest habitatge se situa en el districte on el teixit urbà es més dens i complicat i, així, al costat d’un equipament tan emblemàtic i de proximitat com és el Mercat de Santa Caterina, s’hi han situat més habitatges amb serveis amb els quals persones grans vulnerables puguin mantenir i millorar el seu projecte de vida al bell mig de la Ciutat amb tots aquells serveis que els són necessaris.
c) La quotidianitat, la convivència i la participació mitjançant l’impuls dels plans comunitaris, com el del Casc Antic, de molta tradició, el de la Barceloneta, emergent; els projectes de mediació comunitària in-terculturals al Raval i al barri de Sant Pere; o als processos participatius en relació a la plaça de la Gardunya.
d) Els serveis a les persones, ja que les inversions en serveis es tradueixen en equipaments i, en aquest sentit, està convençut que equipaments nous o mi-llorats substancialment com ara el Centre de serveis personals del Raval Nord, el Mercat i l’Escola d’adults de la Barceloneta, les millores en el Centre cívic del Pati Llimona, les actuacions en la xarxa de biblio-teques, especialment a la Francesca Bonnemaison, es convertiran en centres de referència en la millora de la vida quotidiana dels veïns de tots aquests bar-ris, que, per al seu Grup, és l’objectiu fonamental de l’acció de govern.
La Sra. Vallugera comenta que, efectivament, el Districte de Ciutat Vella, que el Grup d’Esquerra
Re-publicana de Catalunya acostuma anomenar Barcelo-na Vella perquè conté la càrrega genètica de la Bar-celona actual, és el segon més petit de la Ciutat quant a superfície i, tanmateix, és també el segon quant a inversions perquè el govern municipal li ha dedicat molta atenció durant molt de temps; que és també un territori homogeni per la seva antiguitat, si bé els quatre barris que el constitueixen tenen grans dife-rències entre si i, així, la Barceloneta no té res a veure amb el Casc Antic, ni el Gòtic amb el Raval, però, en tot cas, cal posar-hi la mirada perquè han estat el bressol de la Ciutat actual i, a més, indiquen cap a on van les diferents realitats que al llarg es van manifestant a Barcelona i la van fent canviar.
Posa, a continuació, en relleu que de les inversions municipals en aquest Districte, un 43% s’han con-centrat en els equipaments, un 17% en la gestió del sòl, un 16% en l’habitatge, un 15% en urbanitzacions i un 8% en les infraestructures; que aquesta distri-bució, que ha canviat al llarg del temps, s’explica perquè, un cop suficientment acabada la transfor-mació urbanística del Districte, cal concentrar-se en els equipaments, atès que ajuden a crear els espais de centralitat i d’interrelació entre els veïns i veïnes amb el consegüent augment de la qualitat de vida, la qual ha de ser el motor principal de l’acció de govern, i ajuden, també, a crear signes d’identitat en el barri i en la Ciutat, a fi que les persones se sentin molt més responsables del seu entorn, i, per tant, afavoreixen la cohesió social, que és la principal preocupació del govern municipal.
Declina reiterar tot allò que ja s’ha dit respecte dels mercats de la Barceloneta i de Santa Caterina i la incidència que ha tingut en el seu entorn, com el carrer de Colomines, l’avinguda de Cambó i la seva prolongació cap a la plaça de Sant Agustí; i recalca que l’informe presentat reflecteix la intenció del go-vern municipal en el sentit que finalment acabada la urbanització d’allò que configurava el cor de la Ciutat, calia ara recórrer a la microcirurgia de les petites actuacions que afavorissin la cohesió social i la con-vivència.
El Sr. Martí valora i agraeix el to de les inter-vencions dels líders de l’oposició, del qual interpreta que no hi ha discrepàncies fonamentals quant al mo-del de la intervenció municipal en el Districte de Ciutat Vella vist que els comentaris que s’han realitzat en tals intervencions feien referència a aspectes en els quals ell no ha entrat ja que avui presentava un resum de l’activitats inversora en el Districte on s’ex-plicava el què i el perquè de les inversions que s’hi ha fet, encara que el govern municipal també s’està ocupant a bastament, i els Grups de l’oposició ho sa-ben, de les qüestions relacionades amb la drogoad-dicció, el civisme, els pisos sobreocupats, la segure-tat, la prostitució, el comerç de proximisegure-tat, etcètera, de les quals també se’n parla àmpliament en el Con-sell del Districte, però avui no era el moment de fer-hi referència.
Fa notar que el principal punt de crítica que ha sentit han estat els retards en l’execució de les obres, i els assumeix, però allò que realment importa és que les obres s’acabin duent a terme i tinguin l’efecte que buscaven.
Acaba expressant el seu agraïment per la tasca dels funcionaris treballadors municipals, especialment els del Districte de Ciutat Vella, que han fet possible l’exe-cució d’aquestes inversions al centre de la Ciutat.
El Sr. Alcalde tanca el debat congratulant-se de l’anàlisi que s’ha fet d’un districte tant central i es-tratègic per a la Ciutat.
PART DECISÒRIA
a) Acords sobre societats, consorcis i entitats
3. Designar l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Man-comunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en substitució del Sr. Jaume Oliveras i Ma-ristany.
b) Ratificacions
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 27 de de-sembre de 2006, que: incrementa en un 2% les re-tribucions anuals i les indemnitzacions dels membres de la Corporació per a l’exercici 2007; estableix per als càrrecs directius de l’Administració municipal i de les seves Empreses i Organismes autònoms que es detallen en relació adjunta, les retribucions íntegres que, amb caràcter anual per a l’exercici 2007 i per tots els conceptes, es fixen per a cadascun d’ells; i incrementa en un 2% les retribucions de tots els restants alts càrrecs municipals i de les seves Em-preses i Organismes autònoms amb efectes d’1 de gener de 2007.
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de de-sembre de 2006 (S1/D/2006 6583), que concedeix a Mas Vilanova, SA, una bonificació del 75% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres corresponent a habitatges de protecció oficial.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de de-sembre de 2006 (S1/D/2006 6584), que concedeix al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya una bonificació del 70% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per la construcció d’un edifici de nova planta destinat a Comissaria de l’Eixample, oficines del Servei Català del Transport i Oficina d’Expedició de Passaports.
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de de-sembre de 2006 (S1/D/2006 6585), que concedeix a Serveis Escènics una bonificació del 35% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per la reforma, restauració i rehabilitació del Teatre Goya.
8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de desembre de 2006 (S1/D/2006 6997), que aprova el Conveni entre el Departament d’Educació i Univer-sitats de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per a l’assumpció de les competències delegades relacionades amb els Consells de parti-cipació de les llars d’infants públiques.
9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 12 de de-sembre de 2006 (S1/D/2006 6259), que atorga la
Me-dalla d’Honor al Sofriment, en la categoria d’Or, al membre retirat del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, Sr. Pedro Coma Papasey.
c) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL
10. Designar membres de les Comissions del Con-sell Municipal següents:
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial:
Membre i portaveu d’ERC: Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo en substitució del Sr. Jaume Oliveras i Maristany.
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co-neixement:
Membre i portaveu d’ERC: Ima. Sra. Dolors Mar-tínez i Gesa en substitució del Sr. Jaume Oliveras i Maristany.
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient:
Membre: Ima. Sra. Dolors Martínez i Gesa en subs-titució de l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo.
S’aproven, per unanimitat, els vuit dictàmens pre-cedents.
11. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, a actuar com avalador del 20% del prés-tec de 2.000.000 d’euros i de la pòlissa de crèdit d’1.000.000 d’euros concedits a Districlima, SA, per Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, en els ter-mes que s’adjunten. Deixar sense efecte l’acord d’a-quest Plenari del Consell Municipal de 6 d’octubre de 2006.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
12. Aprovar la realització d’una o varies operacions financeres fins un import màxim de 80 milions d’euros en les condicions que s’adjunten; i autoritzar l’Im. Sr. José I. Cuervo i Argudín, regidor president de la Co-missió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territo-rial, a la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, re-gidora ponent d’Hisenda, i a la Sra. Pilar Solans i Huguet, gerent municipal, de forma indistinta, l’ator-gament de la documentació necessària i la signatura de l’operació.
S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías, i amb l’abstenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i Forn i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos.
