• No se han encontrado resultados

Gràcia. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Maig 2006

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gràcia. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Maig 2006"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

Els premis Vila de Gràcia han tor-nat a reconèixer el treball des-interessat que moltes persones i entitats del districte fan per a la seva comunitat. L’acte de lliura-ment es va celebrar el passat 6 d’abril a la biblioteca Jaume Fus-ter, que es va estrenar com a es-cenari d’aquesta cerimònia. Al-ber t Tor res, president de la Federació Festa Major de Gràcia, va ser mereixedor del Premi d ’ honor individual. E l Premi d’honor col·lectiu va ser per a l’Associació d’Artesans de Gràcia. Entre altres guardonats, també cal destacar el programa “Les veus de la gent gran”, de Ràdio Gràcia, que va rebre el premi de comunicació i difusió.

La Vila de Gràcia reconeix

el treball per a la comunitat

La presidenta de l’Associació d’Artesans rep el premi de mans de l’alcalde Clos.

SUPERILLA

Providència, torrent de

les Flors, torrent de l’Olla

i travessera de Gràcia

OBJECTIU

Prioritat de circulació

a les persones davant

dels vehicles

VEHICLES

Les persones

autoritzades hi

podran accedir

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Albert Torres

President de la Federació Festa Major de Gràcia i Premi Vila de Gràcia

“Darrera meu hi ha

molta gent que també

es mereix el premi”

T R A N S P O R T S Pàg. 4

Els busos de barri

circulen els set dies

de la setmana

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

XIX Marxa

Gràcia-Montserrat

Una caminada de 58 km per anar de la plaça de Rius i Taulet al Monestir

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Nou servei

d’informació i

d’orientació laboral

per a joves

C U LT U R A Pàg. 6

Gràcia commemora

la revolta de

les quintes

amb activitats culturals

Els vianants tindran més

prioritat al cor de Gràcia

G R À C I A

B A R C E L O N A

(2)

G R À C I A

B A R C E L O N A ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)

Francisco Giner, 46.

Telèfon d’informació 010

(preu : 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cívic El Coll 93 285 70 11 Aldea, 15-17.

Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13 Sicília, 321.

Casal de Barri Cardener 93 210 63 91 Cardener, 45.

Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant Antoni, 6-8.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64 Plaça Lesseps, 20.

Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90 Torrent de l’Olla, 104

Biblioteca del Centre de 93 217 95 27

Treball i Documentació

Gran de Gràcia, 126.

SERVEIS SOCIALS

Centre El Coll-Zona Nord 93 256 28 88 Aldea, 17.

Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25 Pl. Rius i Taulet, 6.

Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21 Providència, 42.

Centre d’Atenció a 93 458 99 08

Disminuïts (Infants)

Grassot, 3, 4t.

GENT GRAN

Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11 Mozart, 24.

Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74 Montmany, 45.

Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62 Pg. Vall d’Hebron, 76-78.

Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26 Av. Coll del Portell, 74.

Casal d’Avis Siracusa 93 219 10 40 Siracusa, 23-27.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Informació Jove 93 284 75 73 Torrent de l’Olla, 104.

Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.

Centre de Recursos 93 237 47 43

Barcelona Sostenible

Nil Fabra, 20.

Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57 Pl. Lesseps, 20-22

Agència Tributària 93 237 41 80 Av. Príncep d’Astúries, 66.

Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80 Igualada, 10.

C. de Normalització Lingüística 93 217 87 23 Príncep d’Astúries, 54, 2n.

Centre de Recursos Pedagògics 93 415 50 98 Topazi, 29.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Gràcia

Trilla, 10.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Hospital Militar, 169-205.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Pare Claret 93 208 25 70 Sant Antoni Maria Claret, 19-23.

CAP Larrard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79.

CAP Vallcarca

(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22 Av. Hospital Militar, 169-205.

(Edifici Pedraforca)

Servei d’Urgències de

l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00 Av. Santuari de Sant Josep

de la Muntanya, 12.

Centre de Salut Mental 93 218 93 02

d’Adults de Gràcia

Mare de Déu del Coll, 41.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

II CICLE D’APERITIUS MUSICALS

Dissabte 20 de maig

Brazilian jazz

A les 12 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) A càrrec d’Anna Voltas (veu) i el grup Saravah.

Dissabte 27 de maig

Blues elèctric

A les 12 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Per la banda Mr. Hurricand Band.

Dissabte 3 de juny

Stringtime

A les 12 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Un punt de trobada entre el jazz i la música tradicional.

Dissabte 10 de juny

Adarve

A les 12 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Jazz, bossa nova i ritmes llatins.

Divendres 26 de maig

Cor Hesperinós

A les 22 h. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15) Concert de cant coral.

Dissabte 27 de maig

Cantada d’havaneres

A les 17 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Dins de la XVII Trobada de la Gent Gran a Cràcia. Orga-nitza: Associació de Pensionistes de La Sedeta.

Del 8 al 27 de maig

Un tomb per l’Àfrica negra

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Recorregut interactiu per la literatura, música, kocs, con-tes, gastronomia, etc., del continent negre.

Del 6 al 30 de juny

La imatge del record

Centre Cívic El Coll (Aldea, 15)

Pintures de Joan Rigola. Inauguració dimarts 7 de juny.

Fins al 30 d’octubre

Paisatges neuronals

CosmoCaixa-Museu de la Ciència (Teodor Roviralta, 47) Mostra imatges científiques relacionades amb el siste-ma nerviós realitzades per científics d'arreu del món.

Dissabte 13 de maig

Recicla’t

A les 13 h. Parc de la Creueta del Coll

Espectacle d’animació i educació ambiental, a càrrec de la Cia. Vatua l’Olla.

Dimecres 24 de maig

Contes africans mandings

A les 17.30 h. Pl. del Nord

Contes senegalesos, dins del 2n Tomb per l’Àfrica negra.

Dissabte 27 de maig

La màgia de l’aigua

A les 18 h. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15) Màgia i animació a càrrec de Pallassos Perillosos.

Diumenge 28 de maig

Festival de Titelles

A les 10 h. Pl. del Nord

Organitzat per: Lluïsos de Gràcia.

Dissabte 10 de juny

La Tirotella

A les 18 h. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15)

Espectacle de contes infantils musicats de la Cia. Tea-tral La Ponentina.

De l’1 al 4 de juny

Projecte Avió

De 10 a 22 h. Pl. Lesseps (al costat de la biblioteca) Exposició itinerant amb un audiovisual sobre sostenibi-litat i la transformació comercial i urbanística dels barris.

Dissabte 27 de maig

2n Tomb per l’Àfrica negra

A les 20 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Dansa a càrrec de Nwatchok Amede (Camerún), música africana d’Octavio Sana i Mixtura Negra i menjar africà. Organitza: Llibreria La Ploma i Bantabá Club.

Divendres 26 de maig

Mi amigo en mí

A les 21 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Obra de sensibilització sobre l’Alzheimer a càrrec del grup teatral Suomi Teatre.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.

Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Deniel. Coordinació general:José Miguel Esteban.

Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

(3)

Daniel Venteo

U

na de les principals ac-tuacions del Pla de Mo-bilitat de Gràcia és la creació de les anomenades “superi-lles” de vianants, com la que ja funciona a l’entorn de la plaça Rius i Taulet, delimita-da pels carrers torrent de l’O-lla, Còrsega, Gran de Gràcia i travessera de Gràcia (superi-lla B1). Ara aquesta actuació s’estén a l’espai comprès en-tre els carrers de Providència, torrent de les Flors, torrent

de l’Olla i travessera de Grà-cia (superilla C2).

En aquesta superilla es con-trolarà l’accés mitjançant un sistema de pilons retràctils que pujaran a determinades hores i que funcionen amb la targeta de resident. També hi podran accedir els vehicles que hagin d’arribar fins als aparcaments del carrer Bruni-quer i la plaça de la Revolució. Els objectius del Pla de Mobi-litat de Gràcia són clars: aug-mentar l’espai públic destinat

als vianants i reduir el nom-bre de vehicles que circulen per les places i els carrers del districte. Alhora, amb aquest conjunt de mesures es vol potenciar l’ús del transport públic i de mitjans més res-pectuosos amb el medi am-bient i la sostenibilitat urba-na, com ara la bicicleta. Per a això s’ha estudiat quins són els carrers de la xarxa vià-ria principal de Gràcia que permeten comunicar-se amb la resta de la ciutat, com ara

Gran de Gràcia, Príncep d’As-túries, la travessera de Dalt o República Argentina, entre d’altres, i quins altres, en can-vi, tenen una funció més es-pecífica per a la vida diària del barri. Dins d’aquests, hi ha carrers, com ara Providència, que estan dotats amb diver-sos serveis urbans, com càrre-ga i descàrrecàrre-ga, aparcament de motos o contenidors de re-sidus, i d’altres que són fona-mentalment per a vianants. És en aquests carrers precisa-ment on s’estan creant les su-perilles per a vianants. Dins de les superilles, les ac-tuacions de millora de l’espai públic estan destinades a re-cuperar el màxim espai possi-ble per als vianants, amb pa-vimentacions a un sol nivell, arbrat sempre que l’amplada del carrer ho permet i siste-mes d’enllumenat de baix

consum energètic. I tot es fa garantint que els veïns i co-merciants que hi viuen o hi treballen puguin continuar accedint-hi amb el seu vehi-cle particular.

Les superilles de vianants també han permès la creació de nous camins escolars, les rutes que segueixen els alum-nes per anar als seus centres educatius, com per exemple el que fan servir els alumnes del Patronat Domènec, el CEIP Josep M. Jujol i l’IES Vila de Gràcia.

El vianant recuperarà el protagonisme al centre de la vila.

L’espai comprès entre els carrers

Providència, torrent de les Flors,

torrent de l’Olla i travessera de

Gràcia es convertirà en una gran

illa de vianants. Veïns,

comer-ciants, industrials i artesans hi

podran continuar accedint

Gràcia crea una de les illes de

vianants més grans de la ciutat

C I U TA D A N S O P I N E N

Àlex Vilajosana

Empleat d’una empresa farmacèutica

Bé pels carrers sense vehicles, però que tan-quin les illes no em sem-bla bé, perquè els petits comerciants se’n veuran afectats. Haurien de fer més pàrquings i treure zones verdes i blaves.

Carla Martínez

Recepcionista

Ho trobo perfecte. Ja era hora que el vianant tingués lloc per cami-nar. Trobo que encara hi ha massa cotxes. Jo tinc dos nenes i has d’anar amb molt de compte.

M. Victòria Olivilla

Mestressa de casa

Bé. Si es compleix i no passen les motos, serà genial. La idea és molt bona, només falta que es compleixi del tot.

Eva Vidal

Coordinadora de cursos

Molt bé, perquè dóna gust passejar, jo que vaig amb cotxet ho veig molt bé. El que passa és que estem mancats de places de pàrquing.

Maribel Yáñez

Professora

Muy bien, porque es un barrio de calles estre-chas, muy comercial y merece la pena que sea paseable. Debería ser todo peatonal o al menos en ciertos núcleos.

Joan Prados

Professor

Bé, perquè circular per aquí és molt complicat. Fer espais per a via-nants està molt bé per-què es crea vida de barri.

C o m v e u q u e G r à c i a d e d i q u i m é s e s p a i s a l s v i a n a n t s ?

(4)

Daniel Romaní

E

ls busos de barri de Gràcia circulen des del mes d’abril també els diu-menges i festius, és a dir, els set dies de la setmana. Aquesta mesura afecta to-tes les línies de busos de barri que recorren els car-rers del Districte, que són tres: la número 114, la nú-mero 116 i la núnú-mero 124. La línia 114 va de la plaça Gal·la Placídia fins a l’avin-guda Can Baró (més amunt del Parc de les Aigües, al districte d’Horta-Guinar-dó), circula per bona part de la travessera de Gràcia –de la Via Augusta fins al passeig de Sant Joan– i passa per places com la del Diamant, la de la Virreina i

la de Joanic. D’altra banda, la línia 116 va de la plaça Joanic a la plaça Lesseps, tot passant pels carrers de més amunt de la travessera de Dalt que conformen el barri de la Salut. Final-ment, el bus de barri

núme-ro 124 circula per la zona més alta del barri de Gràcia, a l’entorn de la plaça d’Al-fons Comín; passa per l’Hospital Militar, per l’esta-ció de metro de Penitents i arriba, després de recórrer

uns quants carrers de la part de sobre de la ronda de Dalt, fins gairebé a la carre-tera de les Aigües, límit del Parc de Collserola. Els busos de barri són lí-nies de curt recorregut que es fan amb vehicles més petits que els habituals. Es mouen en un àmbit petit, tot connectant la zona co-mercial, els serveis assis-tencials i els equipaments d’un mateix barri, i el barri amb la xarxa bàsica de transport, el metro i l’auto-bús “tradicionals”. Els bu-sos de barri fan itineraris més curts i còmodes per als usuaris i gairebé sempre més ràpids. Aquest mitjà de transport va començar a funcionar a la ciutat de Barcelona l’any 1998 i d’a-leshores ençà, any rere any, ha anat creixent el nombre de viatgers que l’utilitzen. L’any 2005 van pujar-hi 3.400.000 viatgers.

T R A N S P O R T S

Els busos de

barri fan itineraris

més curts,

còmodes i ràpids

per als usuaris

Els busos de barri van ser utilitzats el 2005 per 3.400.000 viatgers.

La línies de bus de barri 114, 116 i 124,

que recorren els carrers de Gràcia,

funcionen des d’ara també els diumenges

i els festius

L’antiga cotxera de

l’Ensanche

J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

Porta d’entrada a l’antiga cotxera de l’Ensanche, a la cantona-da del torrent de les Flors amb Bruniquer, l’any 1958. El 1806, Esteve Joanich va comprar una peça de terra de 58.758 m2que limitava amb la travessera de

Gràcia-muntanya, el carrer Escorial-Llobregat, Encarnació-muntanya i la banda Besòs del torrent del Pecat. Aquesta alineació era sinuosa i de muntanya a mar la seva equi-valència avui seria la següent: torrent de les Flors-Llo-bregat, Sant Lluís-muntanya, Joan Blanques fins a Ra-món y Cajal-Llobregat i la resta fins a travessera-Besòs. El 1877, els seus hereus van fer el projecte d’ordenació de la peça, amb un resultat de 236 parcel·les, incloent-hi la número 107, que era tota l’illa i la plaça Joanic. Paral·lelament, des de 1874 s’estava treballant el projecte de construir una nova línia de tramvies que unís la plaça de Santa Anna amb la de la Fraternitat de Gràcia. Les obres van començar el 19 de febrer de 1880. La línia, en mans de la companyia Sociedad del Tranvía de Barcelona, Ensanche y Gracia, es va inaugurar oficialment el 14 d’agost de 1880. Dins del projecte del tramvia, l’empresa va adquirir l’es-mentada parcel·la 107, limitada pels carrers de Bruni-quer, torrent de les Flors, Sant Lluís i Joan Blanques, per construir, en els 90.000 pams quadrats, les cotxeres i les quadres. En el moment de la seva inauguració, acollien cinquanta mules negres i els deu cotxes que prestaven servei, a més de les oficines. Quan les cotxeres van desa-parèixer, ja acollien només els serveis i vehicles del man-teniment de la línia aèria.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 285 03 57

(5)

Pilar Fernández

E

l guardó més destacat de la celebració, el Premi d’honor individual, que va ser l’últim a entregar-se i un dels més emotius, va anar a parar a mans d’Albert Torres, president de la Federació Fes-ta Major de Gràcia, que, en recollir-lo de mans de l’alcal-de, va fer el que tot premiat ha de fer: donar les gràcies a totes les juntes que ha tingut la Federació i a la seva dona. Aquest guardó va anar pre-cedit del Premi d ’ honor

col·lectiu, que va ser per a l’Associació d’Artesans de Gràcia, els representants de la qual van animar els joves a continuar amb els oficis. Un dels premis més aplau-dits va ser el de comunicació i difusió, que va ser lliurat a “Les veus de la gent gran” de Ràdio Gràcia, recollit per totes les persones, grans,

que fan aquest programa setmanal.

Un cop acabat el lliurament, l’encara president del Distric-te, Ferran Mascarell, va as-senyalar que els premis “són l’expressió d ’allò que ens sembla important per a una comunitat”. El regidor de Gràcia, Ricard Martínez, en la seva intervenció va recor-dar la Revolta de les Quintes

–esdeveniment a l’esperit del qual els premis reten home-natge– i va fer un símil amb l’actualitat, amb “l’esperit de lluita dels graciencs i gracien-ques, que lluiten en forma d’associacions i entitats”. L’al-calde, Joan Clos, va tancar l’acte agraint a tots els guar-donats, un per un, els seus esforços i va destacar que la celebració era “un homenatge conjunt a totes les persones que treballen per Gràcia des-interessadament”.

Un tomb per l’Àfrica Negra

Fins al 27 de maig, el Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) presenta l’exposició interactiva “Un tomb per l’Àfrica Negra”. El dia 24, a les 17.30 h, hi haurà una visita comentada i una narració de contes africans a càrrec del contacontes Koumera. També s’hi fa un ci-cle de xerrades sobre cultura africana. Les properes seran els dies 19, 22 i 24, a les 19.30 h. Totes les acti-vitats són gratuïtes.

Xerrada amb la Síndica de Greuges

El dilluns 29 de maig, a les 19 hores, hi haurà una xerrada-col·loqui amb la Síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla, al Centre Cívic La Sedeta (C. Sícilia, núm. 321). La Síndica de Greuges té la missió de defensar els drets i les llibertats dels ciu-tadans. Pilar Malla explicarà les funcions de la seva Sindicatura i com es pot presentar una queixa quan no s’està d’acord amb una actuació municipal.

Millores en una residència de gent gran

El 22 d’abril es va inaugurar l’ampliació de la residèn-cia de gent gran del carrer Siracusa, 23-27, acte que es va perllongar amb una festa a la plaça del Poble Romaní. Després de les millores, la residència compta amb 44 places més i el centre de dia, amb 4 places més. També s’hi ha fet una sala d’estar, s’han rehabili-tat les habitacions de les tres primeres plantes i s’ha ampliat la zona de serveis (bugaderia, magatzem).

Primavera Verda al Centre Cívic El Coll

Fins al 25 de maig, el Centre Cívic El Coll (C. Aldea, 15) presenta l’exposició “Diguem sí a Kioto”, munta-da amb la col·laboració del Centre de Recursos Barce-lona Sostenible. La mostra forma part de la Primave-ra Verda, un cicle d’activitats de sensibilització i educació ambiental que ha ofert activitats com ara xerrades sobre el canvi climàtic.

N O T Í C I E S

f

La Vila de Gràcia entrega

els premis de reconeixement

El 6 d’abril es van

lliurar els Premis

Vila de Gràcia,

que van tenir com

a nou escenari la

biblioteca Jaume

Fuster

Albert Torres rep el Premi d’Honor Individual Vila de Gràcia.

Els premis d’honor

van ser per a Albert

Torres i l’Associació

d’Artesans de Gràcia

L’Oficina d’Atenció al Ciutadà tindrà instal·lacions noves.

El Districte de Gràcia millorarà l’atenció ciutadana

Redacció

L

’Oficina d’Atenció al Ciu-tadà (OAC) del Districte de Gràcia es traslladarà en un futur per tal de millorar l’atenció a les persones que hi vagin a fer gestions. S’ins-tal·larà molt a prop d’on era, en un edifici de nova cons-trucció que es farà al carrer Francisco Giner, 51. Al tanca-ment d’aquesta edició, que-daven poques setmanes per-què comencessin les obres

d’enderroc de l’edifici que fins ara hi havia en aquesta adreça. Sobre el solar buit s’aixecarà un nou edifici d’o-ficines, que estarà intercon-nectat amb la seu del Distric-te, a la plaça de Rius i Taulet. El nou edifici es construeix perquè les oficines del carrer Francisco Giner, 46, on tam-bé hi ha l’OAC, s’havien que-dat petites. La nova cons-tr ucció –de cons-tres plantes– acollirà la pròpia OAC i les

oficines amb més atenció de públic: llicències, inspecció i l’oficina de l’Àrea de Rehabili-tació Integral. A la tercera planta, s’hi habilitaran dues sales de reunions. Segons s’explica al projecte tècnic, “la coberta tindrà, seguint un programa de l’Agència d’E-nergia de Barcelona, plaques fotovoltaiques que es resol-dran com si es tractés d’ar-bres captadors. Així es crea un bosc artificial exterior.”

E L S P R E M I AT S

A

Premi en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya Joan Antoni Ucher

Premi a la rehabilitació

Dolors Llavoré, del carrer Pare Laínez, 3 Premi a la millor iniciativa o labor pedagògica

Olimpoveda del CEIP Pare Poveda Premi a la sostenibilitat i medi ambient

Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan Premi a la defensa dels valors cívics

Associació “la iaia Luisa”

Premi a la recerca o divulgació històrica Grup d’Estudis del Coll

Premi a l’establiment o projecte comercial Bike Tech

Premi a la comunicació i difusió

Programa “Les veus de la gent gran”,de Ràdio Gràcia Premi d’honor col·lectiu

Associació d’Artesans de Gràcia Premi d’honor individual

(6)

E

l passat mes de març va fer cinc anys que l’holandès Koos Kroon va obrir la botiga de bicicletes Bike-tech al barri de Gràcia. En un ini-ci l’establiment era al carrer Torrijos i ara és al carrer Terol. Estan especialitzats en bicicletes urbanes, aquelles de petites dimensions, lleuge-res i plegables que cada cop tenen més accepta-ció a la nostra ciutat. Segons en Koos, Barcelona és una ciutat ideal per fer servir la bicicleta com a mitjà de transport. Ell ve d’Holanda, un país amb molta tradició ciclista, i des que és a

Barce-lona ha esdevingut un importador de la cultura de la bicicleta. A Bike-tech trobem marques com l’anglesa Brompton, que ha tingut molt d’èxit, o les Olovbike, una marca pròpia de bici-cletes híbrides, amb les quals quinze persones estan fent la volta al món. A més, tenen tot ti-pus d’accessoris i disposen de servei de repara-ció. El passat mes d’abril van rebre el Premi Vila de Gràcia en la categoria d’establiment o projec-te comercial.

Bike-tech / C/ Terol, 30

E L T A U L E L L

La botiga d’un importador de la cultura de la bici

L’holandés Koos Kroon està important el costum d’anar en bici.

Joan Anton Font

C U L T U R A

Redacció

L

a cultura popular i tradi-cional ha estat la principal protagonista del programa d’actes que s’ha organitzat a Gràcia amb motiu de la com-memoració de la Revolta de les Quintes del 1870. Entre totes les activitats, però, des-taca un acte institucional de gran rellevància social, el lliu-rament dels Premis Vila de Gràcia, que va tenir lloc el dia 6 d’abril i del qual ja s’infor-ma a la pàgina 5.

Les primeres activitats van te-nir lloc el dia 25 de març, quan va celebrar-se la Diada de For-mentera a Gràcia, amb la par-ticipació de les Colles de

Cul-tura Popular, que van escenifi-car el Ball de pagès a la plaça de la Virreina. Els Lluïsos de Gràcia van acollir la conferèn-cia “Formentera, de la

pre-història a l’actualitat”, i a la plaça del Nord hi va haver una mostra gastronòmica formen-terenca. L’1 d’abril va celebrar-se la VII Diada Bastonera, amb els bastoners de l’Aleixar, Bar-celona, Cambrils, Gràcia, Gra-nollers, Masquefa, Poble Sec,

Raval, Sabadell i Sants i l’en-demà fou la I Diada de Trabu-caires amb les colles de la Co-ordinadora de Trabucaires de Catalunya, de Sant Andreu de Palomar, de Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Gràcia. El mateix dia 2 va celebrar-se també la Troba-da Castellera de la Inde-pendència, amb les colles Jo-ves Xiquets de Tarragona, Xics de Granollers i Vila de Gràcia. Per altra banda, la seu del Dis-tricte va acollir l’exposició “Cultura, tradició i saviesa po-pular”, organitzada pels Trabu-caires de Gràcia. Les activitats van tancar-se amb la confèren-cia “1950 , en ple franquisme, Gràcia recorda la seva inde-pendència”, a càrrec de l’histo-riador local, membre del Taller d’Història de Gràcia i conseller de Cultura del Districte, Albert Musons.

Les Colles de Cultura

Popular encapçalen

les activitats de la

programació

Els darrers dies d’abril i bona part del mes

de maig han estat dedicats a commemorar

un dels fets més rellevants de la història de

la Gràcia independent

Els actes commemoren la Revolta de les Quintes (1870).

Gràcia commemora la revolta de

les quintes amb activitats culturals

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

El Centre d’Informació i Assessorament per a joves (CIAJ) ha creat un nou Servei d’Informació i Orientació Laboral, que s’adreça a persones que tinguin entre 16 i 30 anys. El servei, que va entrar en funcionament a l’a-bril, es basa en dues propostes: els dilluns laborals i els tallers d’orientació laboral.

Amb els dilluns laborals, cada dilluns (de 10 a 14 h i de 16 a 20 h) s’ofereix un servei gratuït d’orientació laboral personalitzat que treballa aspectes com ara la recerca acti-va de feina (com cercar l’ocupació que interessa, com fer el currículum, preparació de l’entrevista...) o la definició d’iti-neraris laborals (quines són les millors opcions per a la persona que consulta).També facilita als joves assessora-ment personalitzat mitjançant una entrevista amb un professional per informar-se sobre el salari, el conveni la-boral, el contracte... El servei també organitza xerrades in-formatives sobre aquests temes.

Els tallers d’orientació laboral són una iniciativa adreçada als centres d’ensenyament, associacions juvenils, centres cívics, casals de joves, biblioteques o punts d’informació juvenil o qualsevol espai que els joves facin servir al seu temps de formació o de lleure. El servei consisteix en uns tallers pràctics integrats per una xerrada informativa i una activitat participativa posterior entre els assistents, on es tractaran aspectes com ara la recerca de feina, el treball a l’estiu o a l’estranger, l’autoocupació, la legislació laboral o la seguretat a la feina. Els equipaments interessats poden posar-se en contacte amb el CIAJ per demanar la realitza-ció d’aquest tallers.

Més informació:

CIAJ. C/ Sant Oleguer, Tel. 93 442 29 39 www.bcn.es/ciaj

Nou servei d’informació i

d’orientació laboral per a joves

(7)

P O L I E S P O R T I U

Una caminada de 58 quilòmetres

uneix Gràcia amb Montserrat

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT

RÀDIO

Ràdio Gràcia - 107.7 FM

Aldea, 15. Tel. 93 284 82 88

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

L’Independent de Gràcia

La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10

Revista Gracinova

Muntaner, 521, entl.

De l’Associació de Comerciants Gracinova Tel. 93 284 77 13

Zona Alta de Barcelona

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00 [email protected]

Transversal

www.transversalweb.com [email protected]

INTERNET

Web de l’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica

L’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica estableix els drets i els deures dels ciutadans i regula les condicions, les garanties i els efectes jurídics de l’ús dels mitjans electrònics en les relacions entre l’Administració i els ciutadans, entre altres aspectes.

www.bcn.es/orae

“Vacances d’Estiu” 2006

“Vacances d’Estiu” ofereix cada any als infants i als adolescents fins als 17 anys una oferta àmplia i variada d’activitats interessants, educatives i engrescadores per gaudir del període de vacances. L’oferta per a aquest any és de més de 85.000 places.

www.bcn.es/vacances

w

Pere S. Paredes

L

a marxa Gràcia – Montserrat, or-ganitzada per la Unió Excursio-nista de Catalunya de Gràcia, és una caminada de resistència per munta-nya que té per objectiu fer el recorre-gut que separa la plaça Rius i Taulet del barri de Gràcia de la plaça del Mo-nestir de Montserrat en un temps li-mitat. Tothom que s’hagi apuntat a la marxa haurà d’estar preparat el

dis-sabte dia 20 de maig, entre les 17 i les 18 h a la plaça Rius i Taulet, per sortir cap a Montserrat, on el control es tancarà a les 12 h del diumenge, dia 21, després de 18 hores.

Aquesta marxa, puntuable per a la IX Copa Catalana de Caminades de Re-sistència 2006, transcorrerà per la serralada de Collserola, Castellbisbal, Ullastrell, serres de Sant Salvador i la muntanya de Montserrat. El desni-vell total serà de 4.200 metres. Els organitzadors volen continuar

amb la línia del respecte pel medi am-bient que van iniciar l’any passat, quan en lloc d’utilitzar pintura per senyalitzar els trams de l’itinerari va-ren fer servir cintes que es posaven i es treien el mateix dia de la marxa. A la present edició, l’organització re-galarà a tots el participants un got reutilitzable, amb el nou logotip de la marxa, el qual hauran d’utilitzar en els set punts d’avituallaments i con-trols de pas. La intenció és minimit-zar els residus que es generen en aquestes proves esportives. La UEC de Gràcia ofereix als seus so-cis, i a tothom, activitats relacionades amb l’excursionisme, el senderisme, l'alpinisme, l'esquí, l'escalada, la bici-cleta de muntanya i el descens de ba-rrancs, entre d’altres.

Més informació:

UEC de Gràcia C. de l’Encarnació, 131-133, baixos www.uecgracia.org.

La XIX edició de la Marxa Gràcia – Montserrat,

que se celebrarà els pròxims dies 20 i 21 de maig,

ha de ser coberta pels marxadors en un temps

màxim de 18 hores

Les inscripcions es

poden fer fins el 19 de

maig a la seu de la UEC

de Gràcia

La plaça de Rius i Taulet és el punt de partida de la marxa.

(8)

Molts anys dedicats a la Festa Ma-jor i ara un bon reconeixement.

És un orgull per a mi, perquè sóc fill de Gràcia. Potser m’ho mereixo, però al darrere hi ha molta gent que també es mereix aquest Premi Vila de Gràcia. Hi ha moltes persones que de manera anònima treballen per al barri i la seva festa venent números, organitzant co-ses, etc.

Ha viscut la festa des de ben pe-tit. Com la recorda en la seva in-fantesa?

Recordo que sempre hi havia molta gent treballant-hi. Abans els decorats es guardaven en els pisos. La gent ara s’ha tornat més senyora i no vol andrò-mines a casa seva. Però antigament jo recordo que es guardaven els decorats a casa de la gent de la Junta, a la botiga del meu pare, als terrats. El dia de la festa es baixaven i es posaven.

Com es treballaven els guarnits en aquell temps?

El nivell dels guarnits del carrer Cam-prodon era molt alt. El nostre carrer va aconseguir guanyar tres anys seguits el concurs de guarnits, igual que fa poc ho va fer el carrer Verdi de Dalt. Abans els guarnits eren molt elaborats i cada carrer tenia els seus fusters, guixaires i altres artesans. Ara t’ho has de pensar molt si vols fer estructures grans.

Des de Gràcia, com es viu la rivali-tat amb Sants?

Sóc molt amic del president de la Fede-ració de Sants, però sempre li dic que ells van amb 600 i nosaltres, amb Mer-cedes. Cadascú fa el que pot, però són dos estils diferents que no es poden comparar.

Fa més de 17 anys va arribar a la presidència de la Federació. Amb què es va trobar?

Vaig trobar-me la “Fede” totalment en-sorrada. El darrer president ho va dei-xar tot desastrós. Ningú li pot negar l’a-mor que tenia a la Festa, però com a gestor va ser molt dolent.

Quines solucions va trobar per ti-rar endavant?

Amb el suport de tots els carrers, vam començar a buscar col·laboracions amb

diverses empreses perquè ens ajudes-sin i vam treure la Festa Major del pou.

El càrrec de president comporta moltes pressions?

La Festa Major avui en dia és una nine-ta molt maca. Alguns diuen que és la festa d’estiu de Barcelona, però no és així. La nostra festa té un nom i un

ter-ritori. El més important és evitar les pressions perquè només hi ha un camí: que t’agradi la Festa Major i que la se-gueixis. La resta, ideologies incloses, ha de sortir fora d’aquí.

Molts ciutadans gaudeixen de les activitats, però n’hi ha d’altres que viuen a disgust aquells dies.

S’ha d’entendre que hi ha gent que es pugui queixar, però cal diferenciar molt bé el que és Festa Major i els incidents que es produeixen a dos quarts de tres de la matinada.

Però què creu que s’hauria de fer per evitar incidents?

Crec que la solució no passa per posar-hi més policia. Crec que caldria reforçar els busos-llançadora cap a la plaça de Catalunya i obrir el metro abans, per-què així molta gent se n'aniria i no es concentraria tanta gent.

Què ens pot avançar per a l’edició d’enguany?

En principi no hi ha res tancat, però si tot va bé la trobada castellera estarà al mateix nivell que la que es fa a Vila-franca per Sant Fèlix. A més a més, es millorarà la sonoritat dels escenaris, perquè l’acústica estigui més repartida i no hi hagi tanta potència a les tarimes.

I aquesta, segons ha anunciat, serà la seva darrera Festa Major com a president?

Sí, a l’octubre plego i es convocaran eleccions. Ara toca que la gent jove s’hi impliqui. De moment, no veig cap pos-sible substitut, però és hora que els amagats surtin de l’armari.

És un adéu definitiu, doncs?

Si em necessiten tornaré, però per a coses concretes. Fa molts anys que hi sóc i cal que entri la joventut. Si algú de la meva Junta vol seguir, jo li dona-ré suport.

E N T R E V I S T A

Albert Torres

, president de la Federació Festa Major de Gràcia i Premi Vila de Gràcia

L’avi i el pare de Torres ja vivien amb passió la Festa Major.

Nascut al carrer Camprodon, té 56 anys i des de

1989 porta les regnes d’una festa que és

conside-rada d’interès nacional. Ara, a les acaballes del seu

mandat, el Districte ha reconegut la seva tasca

amb el Premi Vila de Gràcia

“Darrere meu hi ha

molta gent que també

es mereix el premi”

“La Festa Major avui en dia

és una nineta molt maca”

Referencias

Documento similar

Sota aquest nom, tan propi de l’alta política o del futbol, s’han agrupat sis de les entitats amb més pes de l’antiga Vila de Gràcia: l’Orfeó Gracienc, els Lluïsos de Gràcia,

El tram més proper a l’estació de me- tro de Fontana, és a dir, el comprès entre els carrers Gran de Gràcia i la travessia.. de Sant Antoni, serà d’ús ex- clusiu per

La Vila de Gràcia sempre ha estat molt relacionada amb els castells, des dels Xiquets de Gràcia fins als Castellers de la Vila de Grà- cia.. Per això, el Districte dóna suport a

quota en els noms dels car - rers. Malgrat que, segons van dir les impulsores de l’infor- me, “les dones de Gràcia po- den viure amb més comodi- tat i millors condicions de vida que

La plaça de la Vila, el carrer Astúries (entre Gran de Grà- cia i Torrent de l’Olla), Bailèn (entre Travessera i Sant Anto- ni Maria Claret), Travessera de Gràcia (entre el carrer

Aquest any s’ha celebrat amb una jornada castellera a la plaça de la Re- volució, una tertúlia sobre personatges graciencs en èpoques de revolta i el lliu- rament dels Premis Vila

Ferran Colàs (Oratori Sant Felip Neri) Premi d’honor a títol individual Centre Moral i Instructiu de Gràcia Premi d’honor a títol col·lectiu Laboris (Ass. persones

E l passat 29 d’octubre, es va cele- brar la XI edició de la Nit de l’Esport a Gràcia, en la qual es va lliurar un total de 91 guardons com a reconeixement dels valors, les gestes