Captadors solars
per ACS
Ventilació creuada
Calefacció ACS
Orientació sud-oest
Galeria amb persianes
de protecció solar
Pati de ven tilació amb vegetació. Microclima i convecció
QÜESTIONS D’HABITATGE
sumari
I N N O V A C I Ó E N E F I C I È N C I A E N E R G È T I C A .
E X P E R I È N C I E S D E L P A T R O N A T M U N I C I P A L D E L ’ H A B I T A T G E D E B A R C E L O N A
La construcció consumeix una gran quantitat d’energia
i genera una gran quantitat de residus sòlids urbans que no es
reutilitzen ni recuperen. Un dels principals objectius del Pla
d’habitatge de Barcelona (PHB) 2008-2016 és precisament la
promoció de l’edificació sostenible a la ciutat, però també
la millora en la qualitat, la gestió, la innovació i la seguretat
en la construcció i la rehabilitació d’edificis per reduir l’impacte
mediambiental, tal com recull el sisè eix del PHB.
Aquesta preocupació per l’impacte ambiental i el compromís
per reduir-lo no és nova. El Patronat Municipal de l’Habitatge,
com a promotor d’habitatge públic de l’Ajuntament de
Barcelona, fa més d’una dècada que va començar a introduir
criteris de construcció sostenible i eficiència energètica en totes
les seves noves promocions. Aquests criteris s’han anat
completant i millorant amb l’aplicació d’altres de nous,
establerts per les normatives que han anat sorgint en els darrers
anys per promoure mesures d’estalvi energètic. En aquest sentit,
la directiva europea que regula la certificació energètica ha
suposat un nou repte per als organismes que es dediquen a la
promoció d’habitatges. Algunes de les nostres promocions han
obtingut una alta qualificació en eficiència energètica: una A
en la promoció de 32 habitatges amb serveis per a gent gran al
carrer de Còrsega, on s’ha participat en el projecte europeu
High Combi per cobrir el 60 % de la demanda solar tèrmica,
en la promoció de 95 habitatges en dret de superfície del carrer
Roc Boronat, i en la de 80 habitatges dotacionals de
Can Fabra; i una B en els habitatges per a joves i gent gran
al complex del carrer de Las Navas de Tolosa,
on s’introduirà la trigeneració.
L’objectiu d’aquesta publicació és oferir una pinzellada del
que s’està fent en el món constructiu per millorar la certificació
energètica i reflexionar sobre quina és la posició que adopta
el Patronat Municipal de l’Habitatge com a promotor públic
pr
esentació
Captadors solars per ACS
Ventilació creuada CalefaccióACS
Orientació sud-oest Galeria amb persianes de protecció solar
de Barcelona. Partint d’aquests objectius, la publicació s’ha
estructurat en quatre parts clarament diferenciades:
un primer bloc introductori sobre l’impacte de la construcció
en el medi ambient i l’evolució de la normativa al respecte;
un segon bloc en què s’explica l’experiència del Patronat
Municipal de l’Habitatge en construcció sostenible; un tercer
apartat en què s’exposen alguns dels sistemes que aquest
organisme ha aplicat per millorar la certificació energètica
d’algunes de les seves promocions; i un últim apartat, en què
s’exposen diferents estàndards europeus d’eficiència energètica
i en què es destaca la necessitat de tenir en compte les
especificitats del nostre clima per arribar a uns nivells
d’exigència similars als d’altres països europeus.
Igualment, en l’elaboració d’aquest Qüestions hem volgut
que hi participessin diferents autors (representants del Patronat,
representants de la UPC i representants de la revista Habitat
Futura, especialitzada en temes de construcció sostenible)
per dotar de més objectivitat els textos.
La publicació ens obre també vies per reflexionar sobre
cap a on hem d’anar per millorar l’eficiència energètica dels
nostres nous edificis i quins aspectes hem d’enfortir i treballar
en un futur. La resposta a aquesta pregunta és encara plena
d’incerteses, però sens dubte, al nostre parer, el futur passarà
per tenir en compte en cada cas les diferents realitats dels
usuaris dels habitatges i per posar l’accent en els sistemes
passius, especialment pel que fa al continent de l’edifici.
Des de l’Ajuntament de Barcelona estem especialment
sensibilitzats en la necessitat de fer habitatges socials que siguin
de qualitat, i aquesta s’aconsegueix no només amb la millora
dels aspectes arquitectònics, sinó també amb la millora dels
nivells d’eficiència dels habitatges.
P R Ò L E G
Act i t u d s e n u n m ó n g l o b a l
L’ a ct i t u d a m b i e n t a l : te r r i to r i , u r b a n i s m e i h a b i t at g e
Joaquim Pascual i Sangrà
Arquitecte
Sembla d’una clara evidència que, actualment, després de la poc eficient
cimera de Copenhaguen1, del quasi exhaurit protocol de Kyoto2 i d’una ingent
quantitat de reunions internacionals i publicacions transnacionals,
no té gaire sentit iniciar una reflexió ambiental explicant conceptes generals ni, en el cas que ens ocupa, aplicats a l’arquitectura i a l’habitatge públic i social. Aquests conceptes generalistes ja fa massa anys que s’han divulgat fins a la sacietat, s’han convertit en moneda de canvi política i, tot sovint, s’han banalitzat fins a la devaluació. En els darrers anys la cultura de la sostenibilitat i la correcció mediambiental ha passat de ser patrimoni
d’uns pocs a ser un fast food globalitzat del primer món. Aquesta paradoxa
ha recorregut en massa poc temps un trajecte social, cultural i polític massa extens. Però, més enllà d’aquestes realitats dispars, el que sí que hauria de donar suport a les nostres actituds envers l’entorn és:
— La clara consciència que els recursos naturals són limitats.
— La concepció ètica, solidària i global dels recursos naturals.
— La solidaritat dels recursos naturals amb les generacions futures.
El contingut i la transcendència d’aquestes idees segur que ens desborda i empetiteix les posicions individuals o, fins i tot, les col·lectives. No és menys cert, però, que fixa uns límits per inabastables que puguin semblar.
I aquí, de nou, hi torna haver la paradoxa. Les màximes amplituds, sovint quasi infinites, permeten definir maneres finites per encarar el dia a dia.
Algú recorda el pensa global, actua local? D’aquí que sigui preferible parlar
d’una actitud ambiental completa icomplexa en la praxi diària.
Una actitud pressuposa sempre el valor afegit de la voluntat i això,
a risc d’equivocar-se, és l’únic camí que tenim per millorar i canviar els nostres hàbits deficients. Hem de modificar la passivitat receptora per l’activitat conscient i projectar-la cap al nostre entorn en un futur compartit,
d’aquí ve ambiental. També ha de ser completa, perquè ha de presidir
el conjunt dels processos i continguts d’una manera transversal i homogènia.
I, finalment,és complexa, perquè en el nostre món global no és gens fàcil
incidir a fons en la gènesi i la solució dels problemes que ens envolten i condicionen.
Ha arribat un moment en què l’ecologia com a disciplina acadèmica i la seva
praxi —reducció de les emissions, estalvi de consums, eficiència... en la
construcció, la indústria o el turisme— s’han aproximat fins a arribar a una
pràctica unicitat. És per això que han aparegut en els mitjans i en el llenguatge de
carrer conceptes com sostenibilitat, ecoeficiència, reciclatge, producció verda,
emissions, estalvi energètic, petja ecològica i d’altres. De fet, s’ha passat d’àmbits reduïts del sector primari (agricultura o pesca) i del secundari (indústria) a la totalitat, sí més no superficial, de les nostres vides: domèstica, laboral, social,
1 XV Conferència Internacional pel Canvi Climàtic, que va tenir lloc a Copenhaguen
(Dinamarca) del 7 al 18 de desembre del 2009.
2 L’11 de desembre del 1997, els països industrialitzats es van comprometre a Kyoto (Japó)
cultural i política. Tot en un món global. L’etiqueta verda és un valor en alça al primer món, en definitiva, ven i cotitza en borsa. D’aquí es podria afirmar, amb un simplista optimisme paternalista, que hem avançat molt en pocs anys o que reciclem molt. Les estadístiques ens desborden i ens remeten, de nou, cap a posicions, individuals entre voluntaristes i defensives. Què pot fer-se davant d’aquesta contundència?
— Un 50 % de la població viu en ciutats i es preveu que en 20 anys superi
el 60 %3.
— Una tercera part del consum d’energia està vinculat als edificis:
construcció, ús i enderroc. Representa un 26 % dels combustibles fòssils,
un 45 % de l’energia hidràulica i un 50 % de l’energia nuclear4.
— El consum de cereals s’ha triplicat en 50 anys i ara apareix el debat de la
producció de biocarburants, en definitiva soja versus petroli o menjar versus
produir. Només l’any 2007 va créixer un 30 %5.
Les dades estadístiques són quasi infinites i s’actualitzen de manera permanent; de nou, apareix la paradoxa que les dades reals són més crues, properes i canviants. L’activitat humana n’és sempre l’origen, l’extensió i el destí fatal. El més dramàtic és que aquesta informació ens arriba diàriament com si fos una píndola a la qual ens hem acostumat. Què hem de fer? Si bé, com deia, les actituds individuals poden ser vàlides, però timorates i conservadores, en cap cas, aquest ha de ser el paper de les administracions públiques. La intervenció pública sobre el territori i l’habitatge s’ha de basar en un pacte que ens recorda el de la gènesi ideològica inicial:
— Equilibris: social —marc de convivència—, econòmic —optimització
i eficiència de recursos— i territorial —ocupació racional i limitada del sòl.
— Solidaritat i establiment d’uns drets mínims de l’habitatge i de les condicions d’habitabilitat.
— Educació, pedagogia i generositat de compromís en la consciència social.
Definir les condicions d’allotjament i habitabilitat suposa no separar el territori, la planificació urbanística i l’habitatge en una actitud ambiental correcta. Aquesta premissa és bàsica si pretenem millorar la relació amb el nostre hàbitat, reduir emissions i propiciar un nou model de creixement sostenible. És evident que pretendre desenvolupar-los per separat seria, alhora, estèril i gens eficient. L’actitud i el respecte ambientals comencen en el plantejament urbanístic i acaben amb l’enderroc de l’edifici i el reciclatge dels materials després de la seva vida útil. Ben mirat és una actitud de retorn, respecte i balanç equilibrat. Aquesta ha de ser la posició de sortida, l’actitud transversal en la promoció i el
manteniment de l’habitatge públic i social. Per tant, no es tracta només d’explicar conceptes, aplicar normes o etiquetar edificis, es tracta de manifestar actituds ambientals explícites, actives i compromeses que es projectin en l’habitatge. Això remet a la planificació i la programació, el projecte, la construcció, i el manteniment. Quan es planteja actuar sobre unes patologies estructurals de façana amb una millora de l’aïllament tèrmic podem respondre normativament o podem sumar-hi un valor afegit i plantejar-ho com un nou projecte en conjunt. En això resideix l’actitud.
3 UN-HABITAT, State of the World’s Cities 2008-2009, Programa de les Nacions Unides
pels assentaments humans. ONU-HABITAT. Publicat el 2010.
4 Dades aproximades contrastades en diferents fonts d’informació:
IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), GHG Protocol (Greenhouse Gas Protocol).
No és fàcil ni senzill sostenir les actituds en coherència i conseqüència ja que suposa tenir una vigilància i reflexió permanents sobre la feina diària amb perspectiva de futur. L’actitud suposa un esforç constant
no sempre valorat ni recompensat, i només la voluntat a la qual em referia a l’inici ho pot sustentar. S’ha de treballar amb actituds no dogmàtiques que mantinguin el procés obert i que només volen ser actituds, i no
principis inamovibles, etiquetes o llibres d’estil. L’Administració ha de generar col·laboració, complicitat i superar el rol d’una propietat equidistant
i asèptica. Si fins aquí hem teoritzat actituds partint d’una reflexió força àmplia potser, ara, es podria ser un xic més agosarat i exposar públicament quines són les nostres maneres de fer, la nostra praxi.
— Voluntat de fer i construir ciutat amb arquitectura de qualitat. La concepció social de les promocions públiques no ha d’anar mai en detriment
de la qualitat arquitectònica ni de la capacitat de generar sinergies urbanes. La qualitat arquitectònica també és eficiència ja que determina i fa ciutat, per tant, la projecta cap al futur amb capacitat de permanència. Això depèn de l’Administració, però també de tots els actors del procés: arquitectes, aparelladors, contractistes i, finalment, dels mateixos usuaris.
— Control econòmic. Administrar diner públic suposa ajustar els pressupostos. Els preus de lloguer i venda de l’habitatge protegit segueixen sent inferiors als de mercat. El rigor econòmic és eficiència, així com la disponibilitat dels recursos públics. S’ha de treballar amb marges econòmics raonables que permetin singularitzar les promocions i projectar-les cap al futur.
— Racionalitat dels edificis. L’habitatge que promou l’Administració va destinat a persones amb pocs recursos i actualment és majoritàriament de lloguer, per tant, s’ha de ser sensible a l’economia i l’eficiència del seu manteniment. S’han d’incorporar tots els aspectes del manteniment —preventiu,
normatiu i correctiu— de manera integral, continuada i transversal per part de l’Administració i dels llogaters. Els edificis han de funcionar bé
i en continuïtat. Un manteniment correcte és eficiència i estalvi energètic. El manteniment és sostenibilitat.
— Voluntat d’innovació en projectes i programes amb perspectiva arquitectònica, tècnica i de gestió. S’han d’adoptar procediments de treball rigorosos i, alhora, prou flexibles per fer-los permeables als nous productes i tècniques sense perdre qualitat. Això suposa una reflexió permanent de plantejaments
i resultats capaços d’incorporar nous inputs, de nou depèn de tots.
La voluntat d’innovació és eficiència.
— Sostenibilitat i eficiència. S’ha de superar la simple incorporació de gadgets
vinculats a la millora d’estàndards normatius fruit del Decret d’ecoeficiència, el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) o la certificació energètica. Cal anar més enllà dels inodors amb doble descàrrega o dels detectors de presència per poder establir un doble recorregut en l’eficiència de l’habitatge: el contenidor arquitectònic i els equips d’energia. L’excel·lència comporta l’eficiència arquitectònica dels sistemes passius i la gestió energètica
diversificada a l’habitatge —trigeneració, geotèrmia, district heating...—.
En definitiva, cal tractar cada promoció amb singularitat.
— Participació, divulgació i consciència social. El nombre creixent de
i execució si no s’és capaç de fer-ne un ús correcte. Això suposa que els llogaters tinguin una clara consciència de l’ús privatiu d’un bé promogut per l’esforç públic col·lectiu. Això també és eficiència.
— Reflexió i transversalitat social i acadèmica. Exposar, publicitar i sotmetre a debat l’experiència professional fomenta la crítica pròpia i aliena, la qual cosa beneficia el procés, la promoció i la societat que l’acull. No fer-ho no ha d’acabar necessàriament en un mal projecte tot i que fer-ho segur que garantirà un resultat millor i, per tant, més eficient i sostenible.
— Percepció global integral de la promoció des de l’inici fins al final de la seva vida útil. Des de la reflexió prèvia inicial, sovint iniciàtica, fins al reciclatge dels materials posterior a l’enderroc. Entre el moment en què es disposa d’un solar i es lliuren els habitatges difícilment passen més de quatre o cinc anys. Aquest termini, malgrat ser qualitativament el més important, no ho és tant si el comparem amb la vida útil de la promoció (100 anys?). L’excel·lència de l’eficiència suposa entendre les promocions d’habitatge públic en una quarta dimensió, el seu temps de vida útil. Tots som, de nou, indispensables per aconseguir-ho.
Aquestes actituds, que són les que ara ens acompanyen, serveixen per definir-nos avui. Tot i que seria fàcil preguntar-nos: cap on hem d’anar? O, si es vol, com ha de ser el futur de l’habitatge públic i social? L’evidència ens porta a tenir més dubtes que certeses en uns moments molt canviants. Intuïm que cada cop s’aproximaran més els plantejaments ambientals dels edificis a les diferents realitats dels usuaris, sovint finalistes. L’ús en lloguer social o venda (encaminada majoritàriament a famílies) no és el mateix que en lloguer dotacionals (col·lectius específics com gent gran o joves). Aquesta és una idea extraordinàriament àmplia, en què hi caben aspectes qualitatius i quantitatius i, també, socials o culturals. Sigui com sigui, s’hauran de tenir en compte aquests aspectes des de la gènesi del projecte. També ens plantegem que caldrà definir més i millor l’epidermis de la promoció, el contacte amb l’exterior. La raó es fonamenta en l’altíssim control que en podem tenir en fase de projecte i execució d’obra i el fet que després els diferents usuaris no l’hagin de manipular durant la seva vida útil. En definitiva, es tracta de garantir l’eficiència energètica més per la qualitat del continent que no pas per l’eficàcia dels equips de clima, sempre amb un punt de fragilitat per la necessitat de manipulació. Així doncs, si
en vistes al futur proper no tenim certeses sí que podem apuntar intuïcions i mantenir actituds.
Per acabar, cal reiterar que l’actitud és la nostra paradoxa real i, alhora, la base argumental. Es dóna per descomptat que hem de conèixer els preceptes i les normes o, si més no, saber on trobar-los, les actituds són sempre personals. El fons de la qüestió és saber veure-hi sense ulleres normatives i trobar respostes.
Entendre, com proposa Phillip M. Harter6, el planeta talment com si fos un petit
poble o, en el nostre cas, una promoció del Patronat. Només sent capaços de sotmetre la feina a una reflexió permanent amb un horitzó sòlid i coherent ho aconseguirem. És el trajecte vital que va del solar al final de la vida útil de l’edifici. L’experiència ens porta a no ser dogmàtics i entendre que les preguntes que fem sovint tenen més d’una resposta i que més d’una pot ser vàlida. La nostra feina és trobar les millors respostes en forma de reflexió, col·laboració i
complicitat en el projecte, l’execució d’obra i l’ús i el manteniment. Això pot ser una obvietat, tot i que no és en absolut fàcil d’aconseguir. El mèrit final sempre és compartit. En definitiva, és un model de gestió basat en la generació de complicitats col·lectives a la recerca de l’excel·lència completa. Aquesta actitud segur que ens fa més sostenibles, eficients i sensibles, en equilibri permanent amb l’entorn i amb complicitat de futur. Per nosaltres, això és l’actitud ambiental en un món global.
6 Phillip M. Harter (Standford University). If the world were a village...
1 . N O R M AT I VA E N C O N ST R U C C I Ó S O ST E N I B L E
I n t ro d u c c i ó
Els últims anys han estat testimoni d’un canvi en la percepció general vers el canvi climàtic, afavorida per un riu de dades que no només corroboraven les hipòtesis generals sinó que a més alertaven de la ràpida evolució que s’estava advertint en les observacions fetes a aquest efecte. És per aquest motiu que des
de fa un temps les paraules mitigació i adaptació s’han fet habituals en les
polítiques, informes i estudis duts a terme en aquesta matèria.
Les normatives de tot el món, liderades per la Unió Europea, han començat a regular; a crear eines de càlcul, mesura i monitorització; a habilitar
ajuts públics, projectes d’investigació, etc., per tal d’avançar en la lluita contra el canvi climàtic.
Dins aquesta problemàtica, la construcció s’ha mostrat com un dels sectors amb més ramificacions i repercussions sobre el medi ambient. Cal tenir en compte que la construcció consumeix a escala mundial prop del 50 % del total dels recursos naturals i el 40 % de l’energia; al seu torn, genera el 50 % dels residus
i un terç de les emissions de CO2. Aquestes dades la situen com un del àmbits
en què és prioritari actuar.
De fet, en el quart i últim informe de l’IPCC s’indicava la importància del sector de l’edificació en la transformació de la nostra societat cap a una economia baixa en carboni, i se li atorgava més potencial de mitigació.
Cal destacar que les emissions causades pel sector residencial, comercial
i institucional presenten una tendència ascendent que ha passat del 16 % el 1990 al 21 % el 2005, amb un increment de les emissions superior a l’increment conjunt de la resta de sectors. Tanmateix, l’ús dels edificis va generar l’any 1996 unes emissions un 115 % superiors a les que va tenir el 1990. I el 2005, aquestes
emissions van arribar al 201 % de les emissions de l’any de referència1. Si bé,
a Espanya el consum d’energia per llar és inferior a la mitjana comunitària, en els primers anys d’aquesta dècada s’ha iniciat una tendència ascendent que contrasta clarament amb l’evolució de la mitjana europea, que sembla estabilitzar-se a 1,7 tones equivalents de petroli per llar.
El sector domèstic i el de l’edificació consumeixen un 20 % del total d’energia final a Espanya, i són responsables de l’emissió de més del 25 % del total
de CO2, amb un potencial d’estalvi important. L’any 2002 el consum d’energia
final de la llar es va atribuir a la calefacció (40,4 %), l’aigua calenta sanitària (26,9 %), els electrodomèstics (12 %), la il·luminació (8,7 %), l’aire condicionat (0,4 %) i d’altres (11,6 %).
Per altra banda, el consum d’energia final de les instal·lacions fixes en el sector serveis (terciari) representen al voltant d’un 8 % del total de consums finals a Espanya. El sector oficines absorbeix un percentatge creixent, més de la meitat el 2003, mentre que el sector hospitalari i educatiu representen la part més baixa. L’augment dels consums ha anat lligat al ràpid equipament en climatització (especialment en aire condicionat a oficines i centres comercials). L’estalvi previst pel Pla d’estalvi i eficiència energètica a edificis d’oficines és del 10 % gràcies
1 «Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia
en la emisión de gases de efecto invernadero (GEI)», oct. 2007. Informe realitzat pel professor Albert Cuchí, amb la col·laboració d’Anna Pagès.
La construcció consumeix a escala
mundial prop del 50 % del total dels
recursos naturals i el 40 % de l’energia;
al seu torn, genera el 50 % dels residus
a mesures d’aïllament, i del 23 % per canvis d’equips de climatització per equips de més eficiència.
Actualment, amb les mesures adoptades, com ara l’Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta juntament amb el Pla nacional d’energies renovables i el Pla d’estalvi i eficiència energètica, s’ha aconseguit invertir la tendència i que la mitjana anual d’emissions prevista per al període 2008-2012 sigui del 150 % de les emissions del 1990 (és a dir, un augment del 50 %). Malgrat tot, l’objectiu Kyoto és d’un 137 %, cosa que vol dir que encara s’han d’impulsar més les actuacions en aquesta matèria.
Pel que fa a Europa, l’any 2008 es va adoptar una política integrada
coneguda com l’estratègia «20-20-20», dirigida a aconseguir el 20 % d’energia primària per mitjà d’energies renovables, així com una retallada del 20 % de les emissions (30 % si s’afegeixen als objectius europeus la resta de potències contaminants) i un 20 % de millora en l’eficiència energètica per a l’any 2020. Per aconseguir això des d’Europa hi ha diverses línies d’acció. Per una banda, i la més important pel que fa al sector de la construcció, la revisió de la Directiva d’eficiència energètica en els edificis (coneguda com EBPD, Energy Building Performance Directive) amb la intenció que s’aixequi la limitació
dels 1.000 m2 per aplicar-la en rehabilitacions, és a dir deixar de banda
la distinció entre grans i petites rehabilitacions, entre altres mesures.
Una de les primeres plasmacions d’aquesta estratègia va ser l’aprovació l’any 2009 de la nova Directiva d’energies renovables, amb l’objectiu del 20 % d’energies renovables per a l’any 2020.
A més, hi ha diversos projectes europeus duts a terme, com el Pacte d’alcaldes (conegut com Covenant of Mayors), al qual ciutats com Barcelona, Badalona, Tarragona, i 461 ciutats més d’arreu d’Espanya, s’han adherit per posar en marxa polítiques per assumir l’objectiu del 20 % de retallada d’emissions, i superar en part la paràlisi de què sovint pateixen institucions de més envergadura i moviments més lents.
Per altra banda, el gener del 2009 va néixer l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) promoguda per Alemanya i Espanya, amb els suport de més de cinquanta països i que tindrà la base central a Abu Dhabi, així com el portal web BUILD UP, de la Comissió Europea, concretament del comissari d’Energia, Andris Piebalgs, en què es promou l’intercanvi d’experiències així con les normatives, els projectes i les eines d’avaluació dirigits a augmentar l’eficiència energètica en l’edificació.
N o r m at i va e n c o n st r u c c i ó s o ste n i b l e
L’evolució normativa dirigida a afavorir una construcció més sostenible va començar cap a l’any 1992 amb la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que es va reforçar amb el Protocol de Kyoto de l’any 1997. Es va començar d’aquesta manera un camí que va portar que l’any 2002, just després del tercer informe de l’IPCC del 2001, la Unió Europea aprovés la
Directiva 2002/91/CE d’eficiència energètica en edificis (coneguda per EBPD), per la qual s’establia un nou marc normatiu que obligava que els edificis complissin uns requisits mínims d’eficiència energètica, tant els de nova construcció com els que fossin objecte de grans reformes, i es proporcionava al mateix temps informació de l’eficiència energètica global de l’edifici mitjançant la certificació energètica. Aquest element era, per una banda, el vehicle per estimular la demanda —és a dir, el consumidor final, perquè identifiqués els habitatges més eficients—, i per l’altra, la forma d’articular una política d’incentius,
subvencions, etc., i de possibilitar la quantificació d’un paràmetre essencial dins la sostenibilitat.
Es així que l’EBPD obligava els països membres de la Unió Europea a incorporar la directiva a la normativa estatal pròpia. A Espanya va succeir el març del 2006,
quan es va aprovar el Codi tècnic d’edificació (CTE). Aquesta normativa va
suposar tota una revolució del sector, va ser la reforma normativa més important en trenta anys. S’introduïa dins de l’edificació una certa preocupació per la cura del medi ambient, més enllà de mesures tèbies, i això es va produir essencialment per mitjà del Document bàsic HE d’estalvi energètic.
Concretament, l’HE s’articula a través de cinc requisits: l’HE-1, de limitació de demanda energètica, que obliga a fer un disseny de l’evolvent tèrmica de l’edifici, amb la qual cosa es limiten les demandes de calefacció i refrigeració; l’HE-3, d’eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació, que demana més rendiment de la il·luminació a l’interior, i finalment, l’HE-4, de contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària.
L’HE-2, de rendiment de les instal·lacions tèrmiques, que obliga als edificis a disposar d’instal·lacions tèrmiques apropiades, destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, i regula el rendiment d’aquestes així com dels
seus equips, es va desenvolupar en el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en
els edificis (RITE).
El 30 d’abril del 2007, i en compliment de l’EPBD, es va aprovar la certificació
energètica dels edificis, per mitjà de la qual s’associava la qualificació energètica
basant-se en les emissions de CO2 de l’edifici. Atorgant lletres identificatives (A la
millor i G la pitjor) i amb una validesa de deu anys, els usuaris, els propietaris
i els inquilins poden conèixer la classe d’eficiència energètica de l’edifici abans de comprar-lo o llogar-lo. Així, per exemple, un edifici que estalviés entre el 35 %
i el 60 % de les emissions de CO2 com a conseqüència d’una reducció del
consum energètic, respecte a un que complís amb els mínims del CTE, obtindria
una qualificació B, i arribaria al 60 % en el cas de la lletra A.
El febrer del 2008, el RITE va ser aprovat, i es va acomplir així la transposició de l’EBPD. Amb aquesta normativa ja es considerava l’energia solar com un sistema de producció d’ACS, a més es prohibien les calderes amb una estrella (1 de gener del 2010), i les de dos, i les de tipus atmosfèric (1 de gener del 2012). Es fixen el requisits mínims que han de complir les instal·lacions tèrmiques dels edificis nous i dels existents, així com un procediment d’inspecció periòdica dels generadors de calor i fred.
A Catalunya, amb antelació a la resta d’Espanya pel que fa a normatives
afavoridores de la sostenibilitat en l’edificació, es va adoptar el Decret
d’ecoeficiència, el febrer del 2006. Les mesures són aplicables als edificis de nova construcció i de gran rehabilitació, i s’articula en quatre grans conceptes: estalvi d’aigua, utilització d’energies renovables —introduint-hi l’obligació d’incorporar plaques solars segons les zones climàtiques—, millora de l’aïllament en parets i finestres, així com altres mesures constructives i mesures per garantir la recollida selectiva de residus, tant domèstics com de la construcció. Una altra novetat d’importància del decret és l’obligació que les solucions que s’utilitzin sumin un mínim (atorgant puntuacions relatives segons la mesura).
Dins aquesta línia, Barcelona també va ser pionera l’any 1999 quan es va aprovar l’Ordenança solar tèrmica, la primera normativa d’aquest tipus aprovada a una gran ciutat europea en aquell moment que obligava a incorporar plaques solars per a producció d’ACS amb un mínim del 60 % de contribució solar.
En la revisió del 2006 es van augmentar les exigències de contribució mínima segons la demanda o quan el sistema fa servir un suport mitjançant l’efecte Joule, a més de reforçar el criteris de manteniment de les instal·lacions.
2 . L’ E X P E R I È N C I A D E L P M H B E N C O N ST R U C C I Ó S O ST E N I B L E
El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) ha estat un dels pioners en la introducció de criteris de construcció sostenible, així com d’estalvi energètic en les seves promocions d’habitatge públic a Barcelona. Ja des de l’any 1996 es va optar per incorporar mesures per garantir una construcció adient a aquests objectius. Aquests es podrien resumir en:
• Sistemes arquitectònics passius. Ventilacions creuades, sensibilitat en les orientacions, il·luminació natural, façanes i cobertes ventilades, filtres d’ombres o verticalització de serveis i instal·lacions.
• Sistemes actius inclosos en els projectes. Xarxa bitèrmica d’aigua per als electrodomèstics, detectors de presència a les zones comunes i/o utilització de làmpades de baix consum, reguladors de cabdal amb inodors de doble descàrrega o aixetes amb airejadors.
• Elecció de materials i equips. Eliminació dels materials més contaminants —PVC, plastificants, materials pesants— amb l’alternativa del polipropilè, pintures naturals basades en silicats, anells domòtics en apartaments per a dotacions per a joves, ascensors de baix consum, nova generació de calderes de calefacció de condensació estanques i modulants.
Una mostra d’aquesta postura pionera són els més de 2.000 m2 de plaques solars
per a producció d’ACS instal·lades als terrats dels edificis, així com les més de 25 promocions de lloguer on s’han incorporat solucions constructives i tècniques amb criteris de qualitat ambiental i d’eficiència energètica. Amb les promocions de venda, els habitatges construïts amb criteris de sostenibilitat són més de 3.000.
En aquest sentit, destaquen els 431 habitatges coneguts com «Les vores del
cinturó» per ser els primers construïts —al voltant de l’any 2000— amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica.
Per altra banda, des de l’any 2002 l’Agència d’Energia de Barcelona ha treballat amb el Patronat en el desenvolupament d’actuacions energètiques. Una d’aquestes propostes va ser el desplegament d’una metodologia per a la qualificació i la certificació energètica provisional posterior d’edificis a Barcelona, en línia amb
diferents projectes establerts en el Pla de millora energètica de Barcelona.
Aquest pla tenia per objectius reduir la contaminació atmosfèrica i el consum d’energies no renovables per mitjà de l’increment del consum d’energies netes i la reducció del consum energètic mantenint la producció de productes, el confort i la mobilitat.
En aquest marc, el Patronat, juntament amb l’Agència, va assajar l’aplicació dels processos i els mètodes de la certificació energètica —abans que aplicar-los fos obligatori— en un conjunt d’edificis a la zona Fòrum de Barcelona, en fase de projecte, cosa que va permetre incorporar-hi elements d’eficiència i estalvi nous i diferents que no estaven previstos inicialment.
En els darrers anys el Patronat està realitzant una important tasca d’innovació en nous projectes que plantegen solucions energètiques globals per als edificis i entre els quals destaquen els sistemes que s’expliquen en aquest capítol:
• La geotèrmia: mitjançant l’intercanvi de fred i calor amb el subsòl, on la temperatura és constant.
• La trigeneració: generació d’energia elèctrica a la mateixa promoció a partir de la combustió de gas.
• El district heating: l’aigua calenta i freda prové d’una central que obté
l’energia de la vaporització de residus urbans.
• La producció centralitzada d’ACS i calefacció amb col·lectors solars i suport de gas.
2 .1 . L a c e n t ra l i t z a c i ó d ’AC S i c a l efa c c i ó
E l c a s d e C a n Trav i
La centralització d’aigua calenta sanitària i calefacció és una bona alternativa en els habitatges de gent gran, en els quals no és recomanable, per raons de seguretat, fer instal·lacions individuals de gas. La promoció de 81 habitatges per a gent gran de Can Travi incorpora aquest sistema, que permet reduir el consum energètic de l’edifici fins a un 35 %.
E n e rg i a s o l a r tè r m i c a
Aquest tipus de sistema, conegut com «solar tèrmica», consisteix en la captació de l’energia del sol per transformar-la en calor útil per a la producció d’aigua calenta sanitària (ACS). El sistema bàsic consisteix en unes plaques captadores (o col·lectors) de l’energia, que es transforma en calor que escalfa al seu torn un fluid. Aquest s’intercanvia dins un acumulador d’aigua per a la producció d’ACS.
A Barcelona, l’any 1999, va ser aprovada l’Ordenança solar tèrmica de
l’Ajuntament de Barcelona (revisada el 2006), que establia inicialment l’obligació d’instal·lar sistemes d’energia solar tèrmica en edificis on el volum de demanda diària d’ACS requerís més de 292 MJ útils en càlcul de mitjana anual.
La modificació del 2006 fa extensiva l’exigència a tots els edificis amb un mínim del 60 % d’ACS coberta per solar tèrmica.
El febrer del 2006, amb el Decret d’ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya l’obligatorietat de fer servir solar tèrmica s’ampliava a tot el territori, des d’un mínim d’un 45 % a un 70 % depenent de la zona climàtica. Finalment, amb el Codi tècnic d’edificació del Govern d’Espanya el setembre del 2006 passava a ser obligació per a tota nova construcció amb un mínim del 30-70 % d’ACS amb solar tèrmica depenent de la zona climàtica i el volum d’ACS previst.
E l s i ste m a d e c a l d e re s c e n t ra l i t z at i d e c o n d e n s a c i ó
La centralització tant de l’ACS com de la calefacció consisteix en la instal·lació d’una única caldera per a tot l’edifici, en comptes de calderes individuals per a cada habitatge.
Els principals avantatges d’aquest sistema són una més eficiència i estalvi per als veïns de les qüestions referides al manteniment (sobretot revisions i seguretat). A més, amb el sistema centralitzat s’aconsegueix un estalvi econòmic no només pel fet d’obtenir més eficiència, sinó també per gaudir de preus més competitius de la instal·lació individual (aproximadament un 20 % inferiors), amb la qual cosa s’amortitza abans.
CAN TRAVI, 30
Projecte: 81 habitatges de lloguer per a gent gran, 4 llars amb servei de suport i 28 places d’aparcament
Certificació energètica: (No vigent Codi Tècnic de l’Edificació)
Arquitecte: Sergi Serrat Guillent
Direcció d’Execució: Carles Vima
Consultor d’instal.lacions: Ferran Torras
Superfície: 8.257,72 m2
Calendari de l’obra: Obra finalitzada al gener del 2009
Respecte a les calderes de condensació, es tracta del tipus de caldera més eficient, amb una eficiència estacional d’un 85 %. En les calderes convencionals, prop del 10 % de l’energia tèrmica del combustible es dissipa per la xemeneia com energia latent continguda en el vapor d’aigua. Les calderes de condensació porten un bescanviador de calor amb una superfície addicional per condensar el vapor present en els gasos de combustió i extreure’n l’energia latent. Cal dir que han d’estar connectades a un desguàs per eliminar el vapor condensat.
El sistema centralitzat guanya eficiència de rendiment com més gran és. Les calderes són més eficients, hi ha menys pèrdues de calor, el consum repartit aconsegueix menys parades i arrencades, i el volum de l’acumulador d’aigua pot ser menor en comparació als acumuladors individuals. També permet adoptar un sistema per mòduls que s’arrenquen quan la potència no és suficient.
CA N T R AV I
8 1 h a b i t at g e s a m b c e n t ra l i t z a c i ó d ’AC S i c a l efa c c i ó a m b c a l d e re s d e c o n d e n s a c i ó p e r a g e n t g ra n
Situat al districte d’Horta-Guinardó, al carrer de Can Travi, 30, es tracta d’una promoció de 81 habitatges per a gent gran i 4 llars amb serveis de suport, amb 28 aparcaments, formada per dos edificis de planta baixa més tres plantes
pis que formen una L, on s’ubica un edifici amb equipaments que ocupen la
meitat sud de l’interior de l’illa. La superfície útil construïda és de 8.257,72 m2.
La promoció es va lliurar el 5 de juny del 2009.
E f i c i è n c i a e n e rg èt i c a : l a c e n t ra l i t z a c i ó d ’AC S i c a l efa c c i ó
La promoció aconsegueix el seu estalvi energètic (el sistema permet reduir el consum energètic fins a un 35 %) principalment gràcies a l’ús de l’energia solar per aigua calenta sanitària amb el suport de gas natural.
El sistema de captació solar està dimensionat per cobrir el 70 % de les necessitats energètiques d’ACS, superior al mínim del 60 % exigit reglamentàriament.
Amb sèrie amb l’acumulador solar existeix un acumulador amb el sistema d’energia de suport (gas natural) incorporat per cobrir les demandes energètiques quan l’aportació solar és inferior a la demanda energètica dels habitatges o en dies en què la radiació solar és nul·la o molt baixa.
L’ACS, amb el sistema de distribució corresponent, és en els diferents circuits de cada habitatge i quan el consum és individual aquest queda enregistrat en els comptadors d’aigua i energia.
Aquesta tipologia requereix d’un sistema de recirculació directa a cada baixant o ramal, perquè quan no hi hagi consum als diferents habitatges es mantingui l’ACS a una temperatura de servei.
Cal destacar que les centrals de producció adoptades en aquests projectes
són modulants i de condensació, amb una classificació energètica A, per
aprofitar no només el poder calorífic del combustible, sinó també la calor latent del vapor d’aigua continguda en els fums de la combustió. El rendiment d’aquest sistema de producció és més elevat, i, en el cas particular del gas natural és superior a l’1 %.
Per l’Institut Català de l’Energia i l’IDAE es tracta d’un dels sistemes més eficients, ja que pot suposar un estalvi d’entre un 25 % i un 35 % en el consum energètic global de l’edifici i una reducció d’entre un 35 % i un 45 % de les
emissions de CO2.
Per l’Institut Català de l’Energia
i l’IDAE es tracta d’un dels sistemes
més eficients, ja que pot suposar
un estalvi d’entre un 25 % i un 35 %
en el consum energètic global de l’edifici
i una reducció d’entre un 35 % i un 45 %
de les emissions de CO
2.
Amb el sistema centralitzat
La instal·lació incorpora un sistema de telegestió que permet fer un seguiment del funcionament a temps real a través d’Internet, obtenir una lectura instantània dels comptadors i elaborar un històric detallat dels consums de cada habitatge. A més, permet conèixer en temps real el rendiment de la instal·lació i qualsevol anomalia que s’hi pugui produir. Els comptadors de calefacció i aigua calenta de cada habitatge es troben centralitzats a cada planta. El sistema de regulació de cada habitatge —termòstat ambient— permet a l’usuari establir una temperatura màxima i mínima que, segons les recomanacions, ha de ser entre 20 i 21 °C, si l’habitatge està ocupat, i de 16 °C, quan la casa no està ocupada. Els usuaris paguen una tarifa fixa mensual pel consum de la calefacció i de l’aigua calenta sanitària.
A més, la promoció disposa de detectors de presència per a enllumenat comunitari per trams i làmpades i ascensors de baix consum.
Els captadors s’ubiquen a les cobertes dels edificis amb un total de 30 captadors
plans de configuració vertical amb una superfície total de captació de 64,5 m2,
amb una corba de rendiment de 0,74 - 4,155 T* - 0,006 T*2, connectats amb grups de sis i en paral·lel entre si.
La instal.lació incorpora un sistema de
telegestió que permet fer un seguiment
del funcionament a temps real
a través d’Internet, obtenir una lectura
instantània dels comptadors i elaborar
un històric detallat dels consums
de cada habitatge.
PARET DE BAIXA RESISTÈNCIA MECÀNIC
A Ventilació inferior de 3.000 cm2
Ventilació superior de 450 cm2
Espai lliure de parets (1m frontal - 0,5 m lateral)
VENTILACIÓ (PARET DE BL
OC GIRAT)
Sala central de producció de calor on es situen les calderes de condensació, els acumuladors així com els bescanviadors.
Núm. Definició Instal.lació Pes kg
1 Dipòsits acumuladors LAPESA MV-3000-RB ([1660-h2325) Inst. Solar 3693 3 2
2 Armari elèctric metàl.lic (800 3 400 3 1800) Inst. Control 100
3 Dipòsits acumuladors LAPESA MV-3000-RB ([1660-h2325) Inst. ACS 3693
4 Caldera REMEHA-GAS 210-5 160 Kw 1200 3 1200 3 450 (f. xemeneia) Inst. Calefacció 166 3 2
5 Bescanviador de plaques ALFA & LAVAL M3FM-21 Inst. Solar 84
6 Bescanviador de plaques ALFA & LAVAL M3FM-35 Inst. ACS 125
7 Got d’expansió REFLEX 50 litres Inst. Solar 75
8 Got d’expansió REFLEX 300 litres Inst. ACS 450
9 Got d’expansió REFLEX 300 litres Inst. Calefacció 450
10 Caldera REMEHA Quinta 85 Kw (fins a xemeneia) Inst. ACS 85
11 2 col.lectors [275 i 2000 de longitud Inst. Calefacció 120 3 2
12 2 col.lectors [150 i 770 de longitud Inst. ACS 120 3 2
Pel que fa a la qualitat dels tancaments, el mur exterior està format per parets de maó buit doble, càmera d’aire, maó buit, enguixada i remolinat de ciment amb
un gruix total de 40 cm i un valor de K 5 0,55 kcal/h m2 °C. El mur interior
està format per maó perforat enguixat pels dos costats de 15 cm i un valor de
K 5 1,76 kcal/h m2 °C. Les parets interiors són de maó perforat enguixades
pels dos costats de 15 cm. Els marcs i bastiments són de fusteria d’alumini
amb vidre doble i càmera d’aire (K 5 3,40 kcal/h m2 °C).
P ro g ra m a a r q u i te ct ò n i c i u r b a n í st i c
La promoció consta d’un edifici amb dos braços en forma de L en planta
i un nucli principal de comunicacions verticals (escales i ascensor).
Els habitatges consten d’un dormitori, sala d’estar, cuina i bany adaptat
i tenen una superfície útil aproximada de 40 m2, amb zones comunes
d’autobugaderia i estenedors.
S’han dut a terme diverses mesures destinades a facilitar la vida dels usuaris, com per exemple: banys equipats amb una dutxa arran de paviment per facilitar-hi l’accés i evitar caigudes; llum d’emergència perquè el llogater es pugui orientar; alarma centralitzada al bany i el dormitori; cuina equipada amb plaques
elèctriques i endolls situats a una alçada prou còmoda de terra per evitar esforços innecessaris.
ALÇAT SECCIÓ
PLANTA IMPULSIÓ
ACS ACS VIVENDA
VIVENDA CLIMA
RETORN VIVENDA CLIMA
IMPULSIÓ CLIMA
RETORN CLIMA
D et a l l s c o n st r u ct i u s : m ate r i a l s
Pel que fa als materials utilitzats, s’ha prioritzat que siguin reciclats o reciclables. Tanmateix, s’han fet servir materials naturals minimitzant els no biodegradables i els no absorbibles.
Els fonaments són de llosa de fonamentació, amb estructura composta per elements verticals (pilars i murs) de formigó armat i elements horitzontals (sostres) de tipus reticular.
Les cobertes són planes amb acabat de graves, transitables en espais d’estenedors
amb llosa filtrón. Les façanes estan formades per mur de fàbrica acabat
arrebossat i pintat, amb gelosia de bloc de cara vista tipus Calibloc.
Els aïllaments s’han disposat segons la normativa vigent tant en façanes com en sostres en contacte amb l’exterior. A l’interior, s’han fet divisions interiors i la cambra d’aire de façana amb plaques de guix lamel·lar.
Els paviments estan fets de terratzo de 40 3 40 col·locat a trencajunts, polit i
rebaixat in situ, el paviment de terrasses és el mateix paviment que el de l’interior
dels habitatges amb antilliscant.
La promoció disposa de revestiment de ceràmica esmaltada en parets i banys fins a cel ras. En cuines el revestiment és de pedra natural fins a sota els mobles alts. Hi ha cel ras de plaques de guix lamel·lari i revestiments de passadissos amb DM sobre rastells. S’ha utilitzat pintura plàstica llisa en parets i sostres i esmalt en elements de serralleria amb capa antioxidant. La pintura sobre DM de passadissos és amb esmalt.
La fusteria exterior és d’alumini lacat de color plata, mentre que a l’interior la porta d’entrada a l’habitatge és massissa, tipus bloc, revestida amb DM i acabada amb pintura a l’esmalt i portes interiors de fusta amb acabat pintat. Els vidres són dobles. Els aparells sanitaris tenen una mecanisme estalviador de consum. Les instal·lacions de fontaneria estan formades per canonades d’alimentació de polipropilè amb comptatge individualitzat a la bateria de comptadors.
2 . 2 .
L a t r i g e n e ra c i ó : AC S , c a l efa c c i ó i f re d a p a r t i r d e l a c o m b u st i ó d e g a s
E l c a s d e L a s N ava s d e To l o s a
La promoció de 154 habitatges dotacionals del carrer de Las Navas de Tolosa incorpora un sistema eficient per generar electricitat, calor i fred, la trigeneració, i un sistema de producció d’energia per panells fotovoltaics.
L a t r i g e n e ra c i ó
La trigeneració (combined heat, cool and power, CHCP) parteix d’un
procediment similar al de la cogeneració (combined heat and power, CHP),
en què s’obté a la vegada energia elèctrica i tèrmica útil (vapor, aigua calenta sanitària). En el cas de la trigeneració, a més, es produeix fred mitjançant el procés d’absorció que transforma calor en fred (a 5,5-7 °C). Així doncs, s’afegeix al motor tèrmic o per turbina de la cogeneració una màquina d’absorció, que refrigera l’aigua fent servir l’energia tèrmica continguda a l’aigua refrigerant i/o als gasos d’evacuació de l’element motriu de l’alternador elèctric.
Aquest sistema soluciona el problema de la cogeneració per afrontar l’època estival, en què la demanda de calor baixa i la de fred puja, aprofitant
la calor produïda per la cogeneració per generar fred. Així doncs, a partir d’un combustible fòssil com és el gas natural es produeixen tres tipus d’energia amb un estalvi econòmic i energètic considerables.
NAVAS DE TOLOSA, 310
Projecte: 154 habitatges de lloguer, equipaments i places d’aparcament
Certificació energètica: A (equipaments), B (habitatges)
Arquitectes: ONL arquitectura: Joan Nogúe, Félix Lopez i Txema Onzain Arquitectos
Direcció Executiva: Miguel Ángel Sinura Baraldes
Optimització energètica i sistemes de generació i clima: AIGUASOL
Consultors d’Instal.lacions: Font i Armengol Enginyers
Enginyeria de sistemes de generació i clima: AIGUASOL
Superfície: 18.726,26 m2
Calendari de l’obra: En construcció. Inici: novembre 2009
Els avantatges del sistema són l’aprofitament de la calor residual, la reducció de pèrdues de transport i distribució, l’eficiència en la producció d’energia enfront dels sistemes tradicionals (amb més d’un 80 % de rendiment davant del 40-60 %) i, conseqüentment, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 20 % aproximadament.
E n e rg i a fotovo l t a i c a
Aquesta font d’energia tan estesa els últims anys parteix de la transformació directa de la radiació solar en electricitat en forma de corrent continu. Als panells fotovoltaics, la radiació solar excita els electrons d’un dispositiu semiconductor i es genera una petita diferència de potencial, que s’amplia amb la connexió en sèrie d’aquests dispositius. El corrent continu es pot emmagatzemar o injectar a la xarxa elèctrica, o bé transformar-lo en corrent altern mitjançant un inversor.
Un dels punts clau de la solar fotovoltaica resideix a augmentar l’eficiència del sistema (actualment al voltant del 13-19 %) ja que si es pogués aprofitar tota la radiació solar que arriba només amb la fotovoltaica podria cobrir-se tota la demanda energètica del país partint d’una font inesgotable com és el Sol.
A més, com que l’energia fotovoltaica no emet CO2, s’estalvia per cada kWh
produït, segons dades del Pla d’energies renovables, 977 g de CO2, si es produeix
per mitjà de carbó, i 394 g de CO2, si es produeix per gas natural en cicles
combinats.
Tanmateix, com va succeir amb la solar tèrmica, amb l’entrada en vigor del Codi tècnic d’edificació va passar a ser obligatori l’ús de la solar fotovoltaica a determinants tipus de construccions d’una tipologia concreta i d’una
superfície mínima: hipermercats (5.000 m2); centres d’oci (3.000 m2); naus
d’emmagatzematge (10.000 m2); edificis administratius (4.000 m2); hotels,
hostals, hospitals i clíniques (100 places) i recintes firals (10.000 m2).
Malgrat tot, aquest tipus d’energia ha tingut una evolució molt favorable, per sobre de les estimacions dels governs. A mitjans del 2008 ja s’havia superat l’objectiu de 1.000 MW previst per al 2010, amb prop de 3.000 MW, ja que des de l’entrada en vigor del Reial decret 436/2004 (revisat amb el RD 661/2007) la prima tarifària per a aquest tipus de kilowatt (0,414 EUR/kW durant 25 anys,
el 2004) ha creat un fort creixement en inversió i en R1D, amb noves solucions,
com la integració en façanes, finestres, etc. amb sistemes de plaques més eficients i lleugeres. Per això, el 2008 va sortir el Reial decret 1578/2008, que establia la tarifa en 0,32-34 EUR/kW a 25 anys i la limitació de 500 MW l’any (2009 i 2010).
L a s N ava s d e To l o s a
1 5 4 h a b i t at g e s i e q u i p a m e n t s a m b t r i g e n e ra c i ó
El projecte se situa en una zona fronterera entre els barris de Sant Andreu i Sant Martí de la Ciutat Comtal, en els terrenys d’una antiga caserna de la Guàrdia Civil, situada entre els carrers de la Indústria i de Las Navas de Tolosa.
El projecte preveu la construcció d’habitatges de lloguer, concretament,
78 habitatges per a gent jove i 76 habitatges per a gent gran. Per altra banda, a la planta baixa i a l’altell es desenvoluparà un programa d’escola bressol i un centre cívic per al barri de Sant Andreu. També es farà un aparcament, en dues plantes subterrànies, que tindrà 231 places per a automòbils i 40 per a motocicletes. També és objecte del projecte la urbanització de la plaça de l’interior d’illa, una part de la qual es dedicarà a pati de l’escola bressol i la resta a plaça pública.
E f i c i è n c i a e n e rg èt i c a : l a t r i g e n e ra c i ó i l ’ e n e rg i a s o l a r fotovo l t a i c a
La demanda energètica de la promoció de Las Navas de Tolosa quedarà coberta pel sistema de trigeneració i el sistema fotovoltaic a les cobertes.
El sistema fotovoltaic consisteix en dos camps de 90 panells de silici policristal·lí
amb 124 m2 de superfície amb una potència total instal·lada de 16,2 kWp, i una
potència nominal unitària per mòdul de 180 Wp, injectant el corrent produït a la xarxa de distribució en baixa tensió.
Els mòduls fotovoltaics estan situats a les cobertes planes dels dos edificis més alts, distribuïts en sis sèries de 15 mòduls repartits en 30 mòduls al centre cívic i
60 als habitatges. Es disposen vuit blocs de formigó en massa de 50 3 15 3 15 cm
per cada mòdul fotovoltaic. Aquest blocs es col·loquen sobre els perfils L
d’alumini dels panells, de manera que, juntament amb el pes dels mòduls i de l’estructura, es contraresten les accions del vent. Aquest sistema de fixació gràcies al pes dels blocs de formigó evita ancoratges que poden malmetre
les impermeabilitzacions (la sobrecàrrega dels blocs a coberta és de 250 kg/m2
de superfície ocupada).
La inclinació dels mòduls serà de 30° sud. Es preveu una producció elèctrica anual efectiva de 19.163 kWh/any, amb una facturació esperada de
6.516 euros/any, que permetrà amortitzar la inversió en 19 anys i obtenir un TIR del 6,2 % als 25 anys de vida mínima dels panells.
Edifici joves
Edifici gent gran Escola bressol
Centre cívic
Juntament amb el sistema fotovoltaic, la promoció disposa d’un sistema de trigeneració a partir de gas natural per a la generació en la mateixa promoció d’energia elèctrica, aigua calenta sanitària (ACS), calefacció i fred/refrigeració per subministrar als equipaments i als habitatges. Respecte a l’energia elèctrica sobrant produïda per la combustió de gas, es vendrà a la xarxa de subministrament. La producció de calor es complementa mitjançant una caldera centralitzada de gas de condensació, i la de refrigeració, mitjançant una bomba de calor aire-aire.
13 % Pèrdues de calor
30 % Electricitat
2 % Pèrdues a la línia
COMBUSTIBLE
100 % TRIGENERACIÓ
55 % Calor Refrigeració
Esquema trigeneració.
Cal mencionar que la calefacció és per terra radiant als habitatges, tant de gent gran com de joves, mentre que el sistema de terra refrescant únicament està habilitat als habitatges per a gent gran. Aquestes formes de distribució —baixa temperatura en calor i alta en fred— permeten estalviar gran part de les pèrdues d’energia que es produeixen en la distribució.
Un motor de 50 kWe de gas natural produeix calor entre 70 i 90 °C, que s’utilitza per ACS, calefacció i refrigeració mitjançant una màquina d’absorció de 15 kWf. La producció de calor es complementa amb calderes de gas de baixa temperatura i de condensació; mentre que la de refrigeració ho fa mitjançant una bomba de calor refrigerada per aire. Amb el sistema de trigeneració, aproximadament un 20 % de l’energia es perd; la resta, un 30 % de l’energia, es destina a electricitat i més de la meitat del 55 % obtingut en calor es dedica a la producció de fred.
El sistema té un rendiment del 216 %, amb un estalvi de 383 MWhp, cosa que
permet minimitzar les emissions de CO2 i el consum d’energia primària entre un
25 % i un 35 %.
P ro g ra m a a r q u i te ct ò n i c i u r b a n í st i c
El projecte s’ha desenvolupat en un solar de geometria gairebé quadrada
(28,5 3 27,4 m) amb una superfície de 3.069 m2 i una diferència de cota de
quasi dos metres entre la cota més alta del xamfrà Las Navas de Tolosa-Indústria (cota 100) i la de l’extrem del passatge del Doctor Torrent (cota 98,2).
L’ordenació del conjunt s’ha disposat per mitjà de dos edificis que flanquegen l’entrada al pati d’illa, de manera que donen resposta a dos dels requeriments del programa: el funcionament separat i autònom dels habitatges per a gent jove, dels habitatges per a gent gran, i el caràcter públic de l’espai lliure interior d’illa.
El pati s’ha obert al carrer, desmaterialitzant el xamfrà, la zona més oberta, que passa d’una separació entre edificis de 20 m a 45-47 m, no només per la dimensió similar dels dos programes d’habitatge, sinó també per permetre a l’estudi Nogué Onzain López ressaltar la importància que pren el pati en el funcionament dels
El sistema té un rendiment del 216 %,
amb un estalvi de 383 MWhp,
cosa que permet minimitzar les
emissions de CO
2i el consum d’energia
edificis: lloc comú, espai de trobada dels quatre programes. Es tracta d’un pati amb molta activitat, un vestíbul exterior dels dos edificis d’habitatges i de la llar d’infants. És el lloc on miren les sales polivalents dels habitatges i, per tant, és on interactuen amb la vida.
E l s h a b i t at g e s
En el disseny de la cèl·lula d’habitatge l’estudi ha optat per una crugia de set metres d’amplària per donar qualitat de vida, obrint l’habitatge a l’exterior, cosa que permet gaudir d’una bona entrada de llum i de la ventilació, aspectes essencials tractant-se d’uns habitatges petits que tenen una única façana d’orientació i on la ventilació transversal ha de ser necessàriament mecànica. Els habitatges disposen, però, d’una gran finestra a les sales, així com d’una balconera de dos metres quadrats als dormitoris, amb un airejador a les caixes de les persianes que respon al sistema de ventilació forçada. S’aconsegueix que l’aire circuli de les dependències seques a les humides mitjançant boques d’admissió de l’aire tipus aire-inditel i boques d’extracció tipus aire-insortida a tots els lavabos dels habitatges i a la resta de dependències. Gràcies al fet que les portes són corredisses es garanteix el pas de l’aire per les estances.
Malgrat tot, cal dir que la distribució de la parcel·la i els requeriments del programa només han permès que la meitat dels habitatges tinguin bona orientació en vistes als guanys calorífics a l’hivern, i d’aquests, només una part és solana durant la major part del dia. A l’estiu s’han protegit els habitatges reculant la fusteria de les sales d’estar per la situació de la terrassa així com pel tipus de persianes practicables orientables a les finestres dels dormitoris que estan situats a primera línia de façana.
S’ha fet un tipus d’habitatge bàsic de 104 unitats entre els dos edificis i diferents adaptacions d’aquest en cantonades, mitgeres i testers.
S’ha aconseguit que un habitatge petit pugui tenir a escala reduïda un programa complet dels elements servidors que ofereix un habitatge més gran: es parteix de tres espais diferenciats d’un espai únic de cuina-menjador-sala d’estar, un dormitori i un bany-vestidor.
Cal destacar que s’ha utilitzat el mateix tipus d’habitatge per als dos edificis. Això ha suposat un repte per trobar un equilibri entre els diferents estils de vida de la gent jove i la gent gran. Les diferències més importants s’han donat en la forma de relacionar dormitori i sala d’estar: els grans estan més temps a casa, i en general a l’edifici, i, per tant, tenen més relació social amb la comunitat. Per això disposen d’un programa més ampli de sales comunitàries (interiors i exteriors) i d’un de suport de serveis socials.
Per aquests motius, els 78 habitatges per a gent jove que formen les sis plantes pis de l’edifici amb façana al carrer de la Indústria són sis plantes exactament
iguals: 779 m2 construïts i 13 habitatges per planta d’una superfície entre 40
i 44 m2 útils.
Pel que fa als 76 habitatges de lloguer per a gent gran, es desenvolupen de forma més extensa i amb un programa una mica més ampli d’elements comuns que l’edifici per a gent jove. A la planta baixa hi ha un programa de dues sales
d’estar, una més petita, 45 m2, que es pretén més silenciosa i que podria ser una
biblioteca o sala de lectura; i la segona, més gran, de 75 m2, té dos ambients
i acollirà els aparells audiovisuals. La planta segona, de 1.190 m2, està formada
per 20 habitatges, una cambra de neteja i un vestidor de personal. A la tercera planta la façana recula al passatge i es canvia l’espai que ocupen quatre habitatges per una bugaderia, un estenedor i una terrassa comunitària. També hi ha una petita sala de descans de personal i una cambra de neteja. Les plantes Distribució de les superfícies.
Plànol planta d’habitatge tipus.
HABITATGES DE GENT JOVE: . . . 78 HABITATGES DE GENT GRAN: . . . 76 CENTRE CÍVIC: . . . 1.495 m2
ESCOLA BRESSOL: . . . 627 m2
PLACES APARCAMENT SOTERRANI: . . . 242
SUPERFÍCIES ÚTILS TOTALS: . . . 16.256 m2
de la quarta a la setena, totes de 574 m2 de superfície construïda, es composen de deu habitatges. En aquest edifici s’han pogut fer més habitatges del mateix tipus,
56 del tipus A i 12 de tester (sis tipus G i sis tipus H).
C e n t re c í v i c
Consta d’un programa desenvolupat en dues plantes que s’estenen al llarg del carrer de Las Navas de Tolosa i el passatge del Doctor Torrent. A la planta baixa hi ha la recepció, la secretaria, la sala d’actes, l’àrea d’exposicions i la cafeteria. A la primera planta es troben els diferents tallers-sales d’usos múltiples i seminaris i una àrea reservada als locals de l’associació de veïns. La superfície
construïda total del centre cívic serà de 1.800 m2.
E s c o l a b re s s o l
Es desenvolupa també una escola bressol pública. Totes les aules miren al pati per aprofitar les façanes més assolellades. La superfície construïda de l’escola,
tot i no està acabada, serà de 680 m2.
D et a l l s c o n st r u ct i u s : m ate r i a l s
Per a la realització de les dues plantes subterrànies s’executen prèviament murs pantalla en totes les façanes i mitjanes ja que les voreres estan acabades. L’estructura es fa amb pilars i lloses de formigó armat.
Per a les façanes s’han fet servir dos sistemes constructius: el panell prefabricat de formigó i la façana tradicional d’obra vista. El panell ha estat el material més emprat en la majoria de façanes, a excepció dels testers i els interiors de l’illa, on les plantes baixes, les baranes i les terrasses gelosies s’han fet amb obra ceràmica.
Es proposa una solució de plaques de 12 cm de gruix perquè permeti armar a dues cares les plaques, la qual cosa permet arribar a longituds de quasi 6 m (amb molt bon comportament tant per disseny com per resistència). A més, la placa de 12 cm també permet un bon ancoratge de les fixacions i les guies, i una fixació al taló metàl·lic, que resol la placa amb continuïtat de 12 cm de gruix, sense necessitat de nervis ni singularitats. Amb això s’aconsegueix continuïtat d’acabats i facilitat de càrrega i manipulació.
L’obra ceràmica es realitza amb un sistema constructiu compost per tancament
tradicional de dues fulles. L’exterior és d’obra vista, de 12 3 24 3 5 cm tipus
clínquer. La disposició de l’obra és en paraments verticals o emplastrada del terra al sostre, combinant diversos colors.
A l’interior hi ha projectat un arrebossat de morter de ciment amb adhesius d’1 cm de gruix i llana de roca de 60 mm de gruix. La fulla interior es realitzarà amb placa de cartró-guix de 15 mm sobre perfil d’acer galvanitzat de 46 mm cada 45 cm. Les fulles de ceràmica es recolzen planta a planta sobre el perfil d’acer inoxidable.
Les divisions exteriors es fan amb envà de placa de cartró-guix
de 8-16 cm depenent del tipus de separació. En les zones com les escales, que tenen característiques d’alta resistència al foc, es col·loca obra ceràmica per l’efectivitat econòmica, ja que la solució amb cartró-guix resulta excessivament costosa.
Les cobertes són planes, amb tres solucions constructives: invertides i acabades en grava les cobertes tècniques superiors, ventilades amb paviment flotant les cobertes de l’ala que dóna al passatge i amb paviment recolzat sobre el suport la coberta de l’aparcament.
El terra dels habitatges es resol amb gres porcellànic per permetre una transmissió ràpida de calor-fred del terra radiant-refrescant. Als espais comuns i al centre cívic es preveu paviment de terratzo.
La fusteria exterior de les finestres és d’alumini sense tancament de pont tèrmic perquè segons l’estudi climàtic realitzat era més efectiu col·locar vidre de baixa emissivitat, ja que es millora l’aïllament de la superfície més gran del tancament, la del vidre.
2.3. Projecte High Combi: calor i fred a través
de plaques solars amb suport de gas
E l c a s d e l a C i b e l e s
L’edifici Cibeles, format per 32 habitatges amb serveis per a gent gran, participa en el projecte europeu High Combi, que permet cobrir el 60 % de la demanda total tèrmica sumant ACS, calefacció i refrigeració. És un dels primers projectes que ha obtingut una lletra A de nivell de qualificació energètica.
C l i m at i t z a c i ó p e r H i g h C o m b i
El High Combi, és a dir «high solar fraction heating and cooling system with combination of innovative components and methods», o sistema de refrigeració i calefacció amb alta fracció solar amb combinació de mètodes i components innovadors, és un projecte internacional dins del 7è Programa marc de la Unió Europea, en què participen Grècia, Àustria, Itàlia i Espanya. Iniciat el juny del 2007, amb una durada prevista de quatre anys, té com a objectius la combinació de dues tecnologies: sistemes solars combinats i sistemes de fred solar.
Els sistemes solars combinats proveeixen d’aigua calenta sanitària i calefacció, i cobren una fracció solar reduïda (de l’ordre del 10 %). Molts sistemes solars
CIBELES
Projecte: 32 habitatges per a gent gran, 44 places d’aparcament i CAP «Vila de Gràcia» al C/ Còrsega, 363
Certificació energètica: A
Arquitectes: Exe Arquitectura. Jaume Valor, Marc Obrador, Eli Sadurní
Direcció Executiva: G.P.O.
Col.laborador: Marc Abril
Consultoria energètica d’Enginyeria de sistemes de generació i clima: AIGUASOL
Superfície: 6.356,07 m2
Calendari de l’obra: En construcció. Inici: gener 2010
tèrmics només cobren l’ús d’ACS perquè les enormes instal·lacions de col·lectors que caldrien per aconseguir més captació causarien problemes en l’època estival.
El propòsit d’aquest projecte és resoldre aquest problema utilitzant l’energia suplementària generada durant l’època estival per generar refrigeració. Així, es podrà fer servir la mateixa àrea de col·lectores tant per a la calor com per al fred.
Una de les claus del sistema és l’emmagatzematge. L’aproximació proposada en aquest projecte High Combi parteix d’utilitzar pous d’emmagatzematge
(anomenats boreholes) al voltant del dipòsit per afegir un volum substancial
d’emmagatzematge en el conjunt. També es pot fer servir un sistema distribuïdor de calor a baixa temperatura per poder abastar més escenaris (o temperatures) amb la calor captada.
Per altra banda, l’ús d’altes temperatures per al sistema de refrigeració (18 °C comparats als 12 °C dels sistemes convencionals) permet la conducció de la temperatura de les màquines de fred solar al nivell més baix possible, i augmenta així l’eficiència dels col·lectors solars.
El projecte preveu avaluar mitjançant simuladors dinàmics diferents
configuracions de captació solar, i determinar així la millor estratègia de control de captació per a cada instal·lació concreta. Per això es duran a terme diversos projectes demostratius a Grècia, Àustria, Itàlia i Espanya (amb Cibeles), on es
desenvoluparà el software i els models de dipòsit.
E d i f i c i C i b e l e s
3 2 h a b i t at g e s p e r a g e n t g ra n i CA P V i l a d e G r à c i a a m b H i g h C o m b i
