del sector
índex:
La biomassa: què és i com és...6
· Què és la biomassa? · Tipus de biomassa
· Característiques físico-químiques
La planificació i la gestió del recurs...12
· Com es gestionen els boscos? · Com es genera la biomassa forestal?
La biomassa a la comarca de la selva...16
· Disponibilitat de biomassa forestal a la comarca de la selva · Disponibilitat de biomassa procedent de les indústries de trans formació de la fusta
· De qui són els boscos de la comarca? · Qui em pot proveir de biomassa?
Logística per a l’aprofitament de fusta i
obtenció d’estella...22
· Sistemes per a l’aprofitament de la biomassa forestal. Maquinària necessària
· Maquinària per a la reducció del tamany de la biomassa · Com he de preveure el transport de biomassa? · Com he de preveure l’emmagatzematge de biomassa?
Tecnologies de valorització i
aprofitament energètic... 34
· Quins són els processos que em permeten utilitzar la biomassa amb fins energètics?
Consideracions econòmiques de la
biomassa...36
· Quin és el cost de la matèria primera?
· Quin és el preu de referència de l’estella i el pèl·let? · Inversió i costos segons tipologia d’instal·lacions
Recursos humans i formació...46
· Perfils professionals vinculats a la biomassa · On puc formar-me?
Normativa i instruments de foment...68
· Normativa d’aprofitament, transport i emmagatzematge de bio-massa
· Normativa que regula la qualitat del producte
· Qui m’ofereix ajudes de finançament per al sector de la biomas-sa?
Assessorament ...72
· Qui em pot assessorar?
Què és
la Biomassa?
Segons l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), s’entén per biomassa al conjunt de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial. L’energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum solar, la qual, gràcies al procés de fotosíntesi, és aprofitada per les plantes verdes i és acumulada a l’interior de les seves cèl·lules. Aquesta energia, que també pot ser traspassada al regne animal per la cadena alimentària, es pot alliberar sotmetent-la a diversos processos d’aprofitament energètic.
Segons l’origen i característiques del recurs, la biomassa es pot classificar en: biomassa natural (la que es produeix de forma es-pontània a la natura sense cap tipus d’intervenció humana), bio-massa residual (residus orgànics que es generen en les activitats humanes, ja sigui en el sector agrícola, forestal o ramader, com en els nuclis urbans) i cultius energètics.
El terme de biomassa sol utilitzar-se per fer referència al combusti-ble energètic que s’obté directa o indirectament d’aquests recursos biològics, i que es pot transformar en una àmplia varietat de pro-ductes sòlids, líquids o gasosos.
A banda de ser una font d’energia renovable, l’ús de la biomassa no contribueix a incrementar l’efecte hivernacle, donat que el ba-lanç d’emissions de CO2 és pràcticament neutre.
< Fotografia: Consorci Forestal de Catalunya
La biomassa residual es pot classificar en: biomassa residual seca (subproductes sòlids) i biomassa residual humida (biomas-sa amb un contingut molt elevat d’humitat, com les aigües residuals urbanes o indus-trials i els purins).
La biomassa residual seca compren els se-güents tipus:
Biomassa d’origen forestal:
productes i residus que provenen dels tre-balls de manteniment i millora de les masses forestals (tallades, aclarides, podes, etc.). Biomassa d’origen agrícola:
inclou els residus que provenen de cultius llenyosos i de cultius herbacis.
Biomassa residual de la indústria de la fusta:
subproductes generats per les indústries de primera i segona transformació de la fusta (serradures, escorces, estelles, encenalls, etc). Les indústries de primera transforma-ció són aquelles que processen directament el tronc que arriba del bosc i les de segona transformació són aquelles que utilitzen com a matèria primera la fusta ja elaborada.
Biomassa residual d’indústries agríco-les i agroalimentàries:
exemples d’aquest tipus de biomassa són les closques de fruits secs, marro de cafè, etc.
Residus municipals:
inclou les restes llenyoses de poda i jardine-ria i els residus voluminosos (fusta neta pro-vinent de la recollida selectiva i de la petita activitat industrial).
Tipus de
Biomassa
Les característiques físiques i químiques de cada tipus de biomassa poden influir en el procés de transformació de la matèria orgà-nica en energia. Dels diferents paràmetres existents es destaquen els següents: · Poder Calorífic Inferior (PCI): fa referèn-cia a la quantitat de calor que desprèn la unitat de massa d’un combustible quan es crema, una vegada evaporada l’aigua pro-duïda en la combustió.
· Humitat: variable que més influeix en el poder calorífic. Com més gran és la humi-tat, menor és el poder calorífic. Es pot me-surar en base humida (b.h.) o en base seca (b.s.).
· Percentatge de cendres: és la quantitat de material sòlid no combustible per quilo-gram de material. Les cendres poden ser un factor limitant pel rendiment energètic i poden comportar majors problemes de manteniment i neteja.
En la següent taula s’indiquen, per la ma-joria de tipus de biomassa, els valors de referència del PCI per una determinada hu-mitat i una aproximació del percentatge de cendres.
La biomassa forestal, quan està verda, pot arribar a tenir una humitat superior al 50% b.h. Llavors va perdent humitat progressi-vament (més o menys ràpid en funció de l’espècie, les dimensions del material i les condicions ambientals) fins estabilitzar-se al voltant del 20 % b.h. La humitat dels resi-dus de la indústria de transformació de la fusta també pot variar en funció del temps
que la fusta ha estat emmagatzemada.
Tenint en compte les característiques físico-químiques
favorables per a l’aprofitament energètic i el caràcter
bà-sicament forestal de la comarca, es dóna especial
impor-tància als següents tipus de biomassa, en els quals es
centrarà la Guia:
· Biomassa d’origen forestal
· Biomassa residual de la indústria de la fusta
La comarca de la Selva està ocupada en la seva major
part per boscos i en aquests s’hi acumula una gran
quan-titat de biomassa. El percentatge que representa la
su-perfície forestal respecte la susu-perfície total de la comarca
és del 80%, i aquest percentatge és força més elevat que
el que s’obté a nivell de tot Catalunya (un 62%).
En aquesta mateixa comarca i comarques adjacents
també s’hi concentra el 42 % de les indústries de primera
transformació de Catalunya. Els residus que produeixen
són realment interessants per aprofitar energèticament
tant pel seu baix grau d’humitat com perquè es
concen-tren en punts concrets.
Característiques
físico-químiques
La biomassa residual de la indústria de la fusta té unes característiques molt semblants a la biomassa provinent di-rectament del bosc.
La humitat en verd pot variar força en funció del tipus de material, del lloc on es troba i del moment en què es realit-za l’aprofitament.
b.h.: calculat en base humida; b.s.: calculat en base seca
Com es gestionen
els boscos?
Quan es gestiona un bosc s’han de tenir en compte una sèrie de criteris que garanteixin la conservació de la biodiversitat, la pro-ductivitat, la capacitat de regeneració i les funcions econòmiques, ecològiques i socials dels boscos. És el que es coneix com a Gestió Forestal Sostenible (GFS).
Existeixen diversos sistemes per certificar que la gestió forestal es realitza seguint els criteris de sostenibilitat. El més utilitzat a Cata-lunya és el sistema PEFC (http://www.pefc.cat).
A nivell de finca, per facilitar la gestió forestal i garantir els criteris de sostenibilitat, existeixen els Instruments de Gestió Forestal que inclouen:
· Plans Simples de Gestió Forestal
· Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal · Projectes d’Ordenació
En aquests documents tècnics es sintetitza tota la informació rela-tiva a la finca, es defineixen els objectius i els tractaments a aplicar en les masses forestals i s’organitzen, en el temps i en l’espai, totes les actuacions bàsiques a realitzar en un termini que pot oscil·lar entre els 10 i els 30 anys. Els dos darrers documents han d’estar redactats per un tècnic facultatiu.
L’òrgan de l’administració forestal catalana responsable de la pla-nificació i gestió dels boscos privats és el Centre de la Propietat Forestal (http://mediambient.gencat.cat/cat/cpf), i dels boscos pú-blics i patrimonials la Direcció General de Medi Natural.
< Fotografia: Consorci Forestal de Catalunya
LA PLANIFICACIÓ
I LA GESTIÓ DEL
RECURS
En les explotacions forestals un dels principals objectius és maxi-mitzar el rendiment econòmic buscant produir fusta de qualitat. Per aconseguir-ho es realitzen actuacions silvícoles de millora de la massa en les que s’obté fusta de baixa qualitat o de diàmetre infe-rior al mínim requerit per les indústries de serra o desenrotllament, i restes de brancada.
Algunes operacions que generen gran quantitat de biomassa són: · Aclarida de millora (aplicada a boscos regulars) 1
· Tallada selectiva (en boscos irregulars) 2
· Tallada final en la que s’obté fusta sobrera que no té la qualitat suficient requerida per les serradores
També existeixen altres intervencions de millora que generen gran quantitat de restes, però el seu aprofitament per biomassa és menys rendible degut a l’escàs volum real que suposen i a la difi-cultat de la seva recollida. Algunes d’aquestes són:
· Aclarida de plançoneda · Estassada de matoll · Poda
· Selecció de tanys
La biomassa forestal es genera a partir de
les intervencions silvícoles en les que la
fusta obtinguda té un valor comercial baix
i passa a ser aprofitada per a la producció
d’energia.
Com es
genera la
biomassa
forestal?
1 boscos amb arbres de la mateixa edat 2 boscos amb barreja d’arbres de diferents edats i diàmetres
En la Diagnosi dels sectors vinculats a la biomassa de la comar-ca de la Selva es va comar-calcular el potencial de biomassa forestal de tota la comarca de la Selva i part de les adjacents, considerant la fusta procedent de la tallada d’arbres de diàmetre no comercial o d’arbres de baixa qualitat que actualment es destinen a la indústria de trituració.
Tenint en compte la superfície on tècnicament és possible fer-hi l’extracció de biomassa amb un cost econòmicament viable, els resultats són:
Disponibilitat de
biomassa forestal a la
comarca de La Selva
L’aprofitament anual de fusta que es realitza actualment a Ca-talunya represen-ta un percenrepresen-tatgemolt baix res-pecte el creixe-ment anual dels nostres boscos, quedant per tant biomassa
acumu-lada al bosc.
Quantitat de biomassa forestal disponible
per a usos energètics:
Quantitat en verd (≈ 50% b.h.): 96.796 t/any Quantitat amb humitat del 30% b.h.: 69.140 t/any
< Fotografia: Consorci Forestal de Catalunya
LA BIOMASSA A LA
COMARCA DE LA
SELVA
Per a cada espècie forestal, el percentatge de fusta que es pot destinar per a biomassa varia. Això és degut a que algunes ja tenen una bona sortida en el mercat actual, i d’altres, com el castanyer, l’eucaliptus o el roure, són poc apreciades per la indústria i per tant, el percentatge pot ser molt superior.
Les indústries de primera transformació de la fusta generen una quantitat important de
La superfície forestal de Catalunya és de 1.961.885 ha, que representa el 61,6% del total del territori, i de les quals 1.512.758 ha (77,1%) són de titularitat privada.
La comarca de La Selva té una extensió de 99.550 ha, i d’aquestes, 79.031 ha són considerades superfície forestal.
La major part de la superfície forestal és gestionada directament per la mateixa pro-pietat, no obstant, hi ha finques de titularitat privada, concentrades a la part baixa de la comarca, que es gestionen des del Depar-tament de Medi Ambient a través de conve-nis i consorcis. L’any 2009 la superfície total d’aquestes finques era de 1.032 ha.
Disponibilitat
de biomassa
procedent de
les indústries de
transformació de
la fusta
De qui són
els boscos
de la
comarca?
subproductes (un 50% de la fusta que entra a indústria) interessants per a la generació d’energia, encara que sovint ja tinguin una sortida en el mercat actual (tauler aglome-rat, compostatge, etc).
A la comarca de la Selva i comarques ad-jacents s’hi concentra el 42% de les indús-tries de primera transformació de Catalunya que manufacturen fusta en roll, consumint un total de gairebé 220.000 t/any (CFC, 2007). Aquestes indústries generen les se-güents quantitats de residus:
Les indústries de segona transformació de la fusta també generen subproductes o re-sidus, tot i que és més complicada la seva quantificació.
Els agents implicats en el sector de la biomassa que et poden proveir de bio-massa s’enumeren a continuació. L’àrea d’influència que es té en compte comprèn la comarca de la Selva i totes les comar-ques adjacents.
Propietaris forestals:
Poden vendre la fusta al rematant, directa-ment a la indústria de transformació de la fusta, o a un productor d’estella. És habitual que els propietaris s’agrupin en associa-cions. Algunes d’aquestes ja comercialitzen fusta o estella per generació d’energia, com són:
- Associació de propietaris del Montseny - Cooperativa Serveis Forestals
Productors d’estella:
Actualment, a la comarca de la Selva i adja-cents hi ha 5 productors d’estella:
- Alameda – Torrent SLU (Cassà de la Selva - Gironès) - Biomassa del Gironès (La Pera – Baix Empordà) - Forestal Soliva
(Sta. Coloma de Farners - La Selva) - Pere Garet
(Lluçà – Osona)
- Recuforest (Cruïlles – Baix Empordà) Productors de pèl·let:
Empreses que processen la biomassa, tri-turant-la, assecant-la i comprimint-la, per transformar-la en cilindres de diferents mi-des. Actualment hi ha 4 empreses produc-tores i distribuïdores de pèl·let a Catalunya: - Grans del Lluçanès
(Sant Martí d’Albars - Osona) - Natural 21 (Linyola - Pla d’Urgell) - Rebrot i paisatge, S.L.
(La Garriga – Vallès Oriental)
Qui em pot
proveir de
Biomassa?
- Solucions Bioenergètiques Integrals (Celrà – Gironès)
Els pèl·lets es solen distribuir en els se-güents formats: sacs de 15-20 kg, Big-bags de 650-1.200 kg o a granel. Indústries de transformació de la fusta:
Com s’ha comentat, aquestes indústries generen subproductes que poden vendre a plantes de biomassa per a la producció d’energia o a altres petits consumidors. En-tre les de primera i segona transformació, a l’àrea d’influència hi ha 314 indústries. Rematants:
Es dediquen a la comercialització de la fusta en roll, comprant al seu propietari la fusta en peu i venent la mateixa a la indústria. Quan la fusta és de baixa qualitat la poden vendre a empreses que produeixen estella. A l’àrea d’influència hi ha un elevat nombre de re-matants (se’n comptabilitzen 53).
Altres:
Cal destacar empreses que es dediquen a donar un servei integral en temes d’energies renovables, com és la biomassa. Aquestes ofereixen assessorament tècnic en la ges-tió forestal, en la instal·lació de calderes i centrals de biomassa, i a més distribueixen ells mateixos el combustible. No produeixen biomassa però en comercialitzen. A l’àrea d’influència hi trobem:
- Cooperativa Serveis Forestals (Sta. Coloma Farners - La Selva) - Wattverd Bioenergia
Sistemes per a
l’aprofitament de la
biomassa forestal.
Maquinària necessària
L’aprofitament de la biomassa comporta un seguit d’operacions que poden variar o canviar la seva seqüència en funció del sistema d’aprofitament utilitzat.
A continuació es descriuen els procediments operatius que es po-den utilitzar, els quals es distingeixen principalment pel lloc on es realitza l’estellat: a peu de pista, a carregador i a la mateixa planta de generació d’energia o centre d’emmagatzematge.
La selecció d’un o altre sistema s’efectua d’acord amb diversos factors físics i econòmics. Els més destacats són: característiques de la biomassa, lloc on s’ubica i característiques del terreny, dis-tància a recórrer, estat de la xarxa viària i volum de l’estella que es vol produir.
En tots els sistemes es produeix la fase de tallada, arrossegament, desembosc i estellat. El desembosc consisteix en extreure el ma-terial del bosc (arbres abatuts, desbrancats o amb branques, o estella) per portar-lo fins a carregador, que és un punt de reunió accessible pel vehicle que a continuació haurà de fer el transport per carretera. < Fotografia: Consorci Forestal de Catalunya
LOGÍSTICA PER A
L’APROFITAMENT DE
FUSTA I OBTENCIÓ
D’ESTELLA
Quan l’estellat es realitza a peu de pista, la seqüència d’operacions és la següent: - Tallada i arrossegament: s’efectua la ta-llada dels arbres, sense desbrancar ni des-puntar, i s’arrosseguen fins a peu de pista. Per a la tallada s’utilitza bàsicament la serra mecànica o processadora i l’arrossegament es fa mitjançant skidder o tractor amb ca-brestant.
- Estellat: un cop apilada la fusta a peu de pista, s’efectua l’estellat amb una estellado-ra mòbil acoblada a un testellado-ractor o màquina automotriu, amb contenidor basculant i grua pròpia. Amb la grua s’alimenta l’estelladora i l’estella produïda es va dipositant al conte-nidor. Per dipositar l’estella també es pot fer servir un tractor amb remolc.
El requeriment d’una estelladora d’alta mo-bilitat fa que la productivitat sigui més baixa que en el cas d’utilitzar una estelladora fixa o semimòbil.
- Desembosc: quan el contenidor està ple es pot realitzar el desembosc fins a un altre contenidor (generalment banyeres de 20-30m3 intercanviables) i aquest és
trans-portat amb camió fins al destí final. De totes maneres, quan la planta o magatzem estan a poca distància, és interessant que el
ve-1. Estellat a peu de pista
hicle que realitza el desembosc (tractor amb remolc o camió amb contenidor) faci també el transport fins a planta
A banda de l’elevat cost de l’estellat, per la baixa productivitat de la màquina, aquest sistema requereix unes bones condicions del terreny (poca pendent) i pot presen-tar problemes en cas d’èpoques o zones molt humides. Tot i així, pot ser viable en l’aprofitament d’àrees petites i útil quan l’espai del carregador és reduït.
En aquest cas les operacions a realitzar són:
-Tallada i arrossegament: es procedeix de la mateixa manera que en el sistema 1. En funció de les condicions del terreny, l’arrossegament també es pot fer mitjançant autocarregador.
-Desembosc: en cas d’utilitzar elements com l’autocarregador per a l’arrossegament, aquest també pot servir per al desembosc de l’arbre sencer fins a carregador. De no ser així, el més habitual és utilitzar un tractor amb remolc.
Figura 2: Esquema de l’estellat a carregador Extret de l’Observatori de la biomassa (Font: CPF, 2006)
2. Estellat a carregador
- Estellat: es realitza l’estellat a carregador, amb una estelladora mòbil, però que pot ser més robusta i de major potència que en el cas de l’estellat a peu de pista. Això permet aconseguir una productivitat més elevada.
Qualitat de l’estella:
En els dos sistemes explicats fins ara (1 i 2), i també en el que es mostra a continuació, és important remarcar que s’estellen arbres sencers i que, per tant, s’inclouen branques i, segons el cas, també fulles.
Un elevat contingut de fulles redueix el poder calorífic del material, incrementa la generació de cendres i pot provocar problemes de corrosió en les calde-res (CPF, 2006). És a dir, disminueix la qualitat del producte.
Per aquest motiu, sobretot per a calderes petites amb requeriments de qualitat més elevats, és recomanable que:
· Pel cas de frondoses, l’aprofitament es realitzi quan ja han perdut la fulla.
· Pel cas de les coníferes, es deixin passar uns dies entre la tallada i l’estellat per tal que el contingut de fulla sigui més baix.
Figura 1: Esquema de l’estellat a peu de pista Extret de l’Observatori de la biomassa (Font: CPF, 2006)
Els següents dos sistemes es caracteritzen per realitzar l’estellat a planta o magatzem: en el primer cas es tracta d’arbres sencers i en el segon de fusta desbrancada i des-puntada.
En el sistema que s’exposa a continuació es transporten arbres sense processar fins a planta, i això obliga a densificar prèvia-ment el material, mitjançant l’empacat, per augmentar la càrrega transportada i evitar rendiments massa baixos. Tot i que no està mancat d’interès, la necessitat d’utilitzar empacadores fa que aquest sistema no sigui massa utilitzat a Catalunya. Aquest equip suposa un elevat cost d’inversió i re-quereix bones condicions de terreny. El procediment és el següent:
- Tallada i arrossegament: aquesta ope-ració es realitza de la mateixa manera i amb la mateixa maquinària que en els dos casos anteriors: tallada dels arbres sense proces-sar i arrossegament fins a pista.
- Empacament: un cop reunit el mate-rial a peu de pista, aquest es comprimeix mitjançant l’empacadora donant-li forma de bala. L’empacadora és alimentada mi-tjançant grua amb grapa. Només en cas que la distància a la planta o al magatzem fos molt curta, es podria suprimir aquesta operació.
3. Estellat a planta o magatzem
- Desembosc: el desembosc de les bales es realitza amb autocarregador o tractor amb remolc fins a carregador o peu de pis-ta. A vegades, l’empacadora ja va acobla-da a un autocarregador, de manera que tot l’equip realitza l’operació de desembosc. - Estellat: un cop s’ha realitzat el transport fins a planta o centre d’emmagatzematge, es porta a terme l’estellat amb una este-lladora fixa o semimòbil de gran potència, que va dipositant l’estella directament al lloc on serà emmagatzemada. En aquest cas, les característiques de l’estelladora fa que l’operació tingui un rendiment més alt.
Figura 3: Esquema de l’estellat d’arbres sencers a planta
Extret de l’Observatori de la biomassa (Font: CPF, 2006)
3.1 Estellat d’arbres sencers
Les operacions a realitzar són:
- Tallada, processament i arrossega-ment: un cop tallat l’arbre, es despunta i es desbranca, i es trosseja el tronc només si és necessari per optimitzar el transport. L’arrossegament fins a pista no varia res-pecte els casos anteriors: es pot realitzar amb skidder, tractor amb cabrestant o, si les condicions del terreny ho permeten, amb autocarregador.
- Desembosc: en funció de la distància a recórrer, el desembosc fins a carregador es realitza mitjançant el mateix skidder, amb autocarregador o tractor amb remolc. Si les condicions del terreny i de les pistes ho permeten, es pot utilitzar un camió de 3 o 4 eixos que, segons la distància a recórrer, ja pot portar a terme directament el transport fins a la planta.
- Estellat: com en el sistema anterior l’estellat es realitza amb estelladores fixes o semimòbils de gran potència, que tenen menys cost horari que les mòbils i permeten millors condicions de control de la qualitat d’estella.
En els dos sistemes on s’estella a planta, un cop arriba el material aquest es pot estellar directament, o bé es pot emmagatzemar, per després fer l’estellat de la fusta seca.
Estellar la fusta en verd té l’avantatge, res-pecte estellar la fusta en sec, que el des-gast de la maquinària és menor, és més fàcil estellar i no es genera tanta pols, la qual pot afectar a la qualitat del producte. Per altra banda, però, l’estellat en verd su-posa una pèrdua de matèria seca durant l’assecat i emmagatzematge, i fàcilment es poden desenvolupar podridures, de manera que és adient sempre que l’estella sigui cremada després d’un període curt d’emmagatzematge (Laurier, et al. 1998).
Figura 4: Esquema de l’estellat de troncs a planta Extret de l’Observatori de la biomassa (Font: CPF, 2006)
Existeixen 3 tipus de màquines que trituren o estellen la biomassa:
Pretrituradores:
Màquines de gran potència amb un meca-nisme robust i resistent, que no actuen per tall, sinó per ruptura. L’ús forestal d’aquests equips es restringeix als casos en que no és necessari triturar fins tamanys molt fins i la presència de pedres o metalls impedeix l’ús d’equips de ganivetes (exemples: soques, palets, etc). De totes maneres, el material resultant no es pot destinar directament a combustió, sinó que requereix l’ús d’altres màquines que separin les impureses i pro-dueixin un material més fi.
Trituradores:
Màquines dissenyades per reduir el tamany de materials no molt durs, que actuen per impacte de peces metàl·liques (martells o dents articulades o no).
En el sector forestal és útil quan els mate-rials tenen escorces de difícil estellat, pre-senten sorra o altres impureses freqüents, si bé s’ha d’evitar la seva utilització per ma-terials molt bruts, com les soques, o que portin peces de metall. El material resultant és més homogeni que el que s’obté en les pretrituradores i, tot i que en determinades calderes petites requereix un post-tracta-ment, es pot utilitzar per combustió directe en certes aplicacions.
Maquinària per
a la reducció
del tamany de
la biomassa
Estelladores:Estan dissenyades per estellar, mitjançant ganivetes, arbres i productes de fusta que no continguin elements durs. A diferència de les pretrituradores i les trituradores, és freqüent que les estelladores comptin amb una grua pròpia.
Existeixen diversos tipus d’estelladores que, bàsicament, es distingeixen per:
- Tambor: Són més robustes, més pesants i de més potència que les de disc i són les més utilitzades per a l’elaboració de bio-massa d’origen forestal.
Mobilitat:
- Semifixes: són remolcades per un camió i sempre porten motor propi. Són adients per treballs a carregador.
- Mòbils: poden ser acopables a un tractor agrícola (i accionar-se pel motor d’aquest) o bé estar integrades sobre un autocarraga-dor, cas en el que compten amb un motor propi.
Les estelladores són les màquines més utilitzades per reduir el tamany de la fusta i proporcionar la màxima qualitat d’estella.
Figura 5: Detall estelladora de tambor (Fotografia: CFC)
Eina de tall:
- Disc: Són les més comunes per a l’estellat de fusta per a pasta, ja que l’estellat és més precís i malmeten menys el material.
El transport es defineix com l’operació en què la fusta apilada al carregador és traslladada fins a la planta o centre d’emmagatzematge. El tipus de vehicle a utilitzar serà diferent segons el tipus de material que hagis de transportar (fusta en tronc, estella o bales), de la distància a re-córrer i del tipus de via.
Transport de troncs i de bales:
Quan el que es transporta són arbres pro-cessats (desbrancats i despuntats) els vehi-cles més utilitzats són: els camions de 3 o 4 eixos (anomenats dúmpers) i els tràilers. En la majoria dels casos, aquests vehicles ja porten una grua amb grapa per a la càrrega i descàrrega de troncs.
Per al transport de bales, es poden fer ser-vir els mateixos vehicles que per a la fusta, però el cost és més elevat.
Transport d’estella:
Els vehicles utilitzats per al transport d’estella segons distància són:
Figura 6: Tràiler (Fotografia: CFC) Figura 7: Camió amb remolc (Font: CFC)
Com he de
preveure el
transport de
biomassa?
L’emmagatzematge permet compensar tota mena de fluctuacions en la cadena de proveïment i permet, també, l’assecat natu-ral del material.
Els requeriments d’humitat són diferents segons el tipus d’instal·lació, i el temps ne-cessari per arribar a aquesta humitat varia en funció del tipus de protecció utilitzada i de factors com la humitat ambiental, el rè-gim de precipitacions, el grau d’insolació, etc. En condicions òptimes, l’assecat natu-ral de la fusta assoleix uns mínims d’humitat del 20%.
Quan el que s’emmagatzema són troncs, aquests es deixen a l’aire lliure, però quan es vol emmagatzemar estella es poden fer servir tres sistemes diferents:
Emmagatzematge a l’aire lliure:
No s’utilitza cap tipus de protecció, de manera que és molt fàcil que es mulli. És molt recomanable que la pila estigui sobre una superfície allisada i lliure de pedres, ja que sinó es fa necessari deixar una capa d’estelles, d’uns 15-20 cm al terra, per evi-tar sòlids estranys i afecevi-tar el correcte fun-cionament de la caldera.
Emmagatzematge sota tèxtil:
S’utilitzen tèxtils, amb una vida útil d’uns 5 anys, que permeten l’evaporació de la hu-mitat de la pila però impedeixen que la pluja o la neu mullin directament l’estella. Com en el cas anterior, es recomana situar la pila so-bre un terra pavimentat o en una superfície allisada i sense pedres.
Emmagatzematge sota cobert:
És el sistema que permet l’assecat més segur, sempre i quan el cobert estigui ben airejat, s’evitin condensacions al sostre i el terra estigui pavimentat. És important que permeti l’accés a camions grans (90 m3).
A tots els sistemes, la mida de les piles està condicionada per la humitat de les estelles, el contingut de fulles i escorça, i la granu-lometria. Com menys presència de fulles i d’elements fins i més seca estigui l’estella, més gran podrà ser la pila.
Avantatges: no requereix
mol-ta inversió inicial, permet moure
el lloc d’emmagatzematge i la
humitat disminueix més
ràpida-ment que en l’anterior sistema.
Inconvenients: es necessiten
dues persones per moure el
tèxtil, és difícil d’utilitzar quan
hi ha vents importants i, si es
formen plecs i no es disposa
correctament, s’hi acumula
l’aigua i deixa de ser efectiu.
Avantatges: És la opció
més senzilla i econòmica, i
permet la mobilitat del punt
d’emmagatzematge.
Inconvenients: l’assecat està
totalment subjecte a les
con-dicions meteorològiques. Si la
pila ja seca es mulla amb aigua
externa, és molt difícil tornar-la
a assecar als nivells desitjats.
Com he de preveure
l’emmagatzematge
de biomassa?
Figura 8: Estella a l’aire lliure
(Font: Observatori de la biomassa, 2009)
Figura 9: Estella emmagatzemada sota tèxtil
(Font: Observatori de la biomassa, 2009)
Figura 10: Cobert per l’emmagatzematge d’estella (Font: Observatori de la biomassa, 2009)
Avantatges: redueix els riscos
de rehidratació de l’estella i,
si el cobert és amb parets,
augmenta la capacitat per m
2ocupat i redueix l’aportació de
sorra pel vent.
Inconvenients: és necessària
una major inversió inicial que
els tèxtils i la ubicació sempre
és fixa.
Quins són els processos
que em permeten utilitzar
la biomassa amb fins
energètics?
Els principals processos que em permeten transformar la biomassa seca (com és la biomassa forestal i la biomassa residual de la in-dústria de la fusta) en productes que són utilitzats per a la produc-ció d’energia són: la combustió, la gasificaproduc-ció i la piròlisi.
Què és la combustió?
És un procés termoquímic en què la biomassa és sotmesa a una temperatura d’entre 600 i 1.300ºC, amb excés d’oxigen. Els gasos calents que s’obtenen són els que s’aprofiten per produir energia i generar aigua calenta, tant per a la calefacció a nivell domèstic com per a processos industrials. Depenent de la tecnologia, també es pot generar energia elèctrica.
Que és la gasificació?
Es tracta d’un procés termoquímic en què la biomassa també és sotmesa a altes temperatures i amb una quantitat d’oxigen contro-lada. Si es fa servir aire s’obté gas pobre, que es pot utilitzar per obtenir calor, vapor i electricitat, i si es fa servir oxigen pur s’obté gas de síntesi, que pot ser transformat en combustible líquid (me-tanol, amoníac).
Que és la piròlisi?
La piròlisi també consisteix en una degradació tèrmica de la ma-tèria orgànica, però en absència d’oxigen. A partir d’aquesta tèc-nica s’obté carbó vegetal, hidrocarburs i compostos alifàtics. Com més alta és la temperatura del procés, més proporció de gasos i s’obtenen menys residus sòlids.
< Fotografia: Consorci Forestal de Catalunya
TECNOLOGIES DE
VALORITZACIÓ I
APROFITAMENT
ENERGÈTIC
Quin és el cost de la
matèria primera?
El cost d’extracció i transport de la matèria primera (la fusta) con-diciona de manera important el preu del producte final, com és l’estella i el pèl·let.
En aquest apartat s’indiquen quins són els costos que es pro-dueixen fins obtenir la matèria primera a planta o magatzem per després estellar-la. En funció de si es tracta de troncs desbranca-ts i despuntadesbranca-ts o si es tracta d’arbres sencers (en aquest cas es planteja l’opció de l’empacament) les operacions a realitzar seran diferents i, per tant també els costos.
< Fotografia: Consorci Forestal de Catalunya
(Font: Modificat del Observatori de la biomassa, 2009)
* Aquests valors són extrets d’enquestes elaborades pel Consorci Forestal de Catalunya. No inclouen el preu de compra de la fusta al propietari.
A la taula es mostra un barem de preus, doncs hi ha factors que condicionen molt el preu d’extracció de la fusta, com són: · Tipologia de bosc
· Pendent
· Nivell de mecanització utilitzat
CONSIDERACIONS
ECONÒMIQUES DE
LA BIOMASSA
Pel que fa al transport del material des del carregador fins al magat-zem, aquest varia segons la distància a recórrer i segons la tipologia de pistes i carreteres. En la taula es mostra un barem de preus per una distància d’entre els 10 i els 50 km.
Arbres sencers:
Les operacions que comporta disposar d’arbres sencers a planta o lloc d’emmagatzematge i, els seus corresponents costos, són:
A partir de les dades
exposa-des, es pot considerar que un
preu mig de la fusta en roll
dis-posa a planta o magatzem és
de 35 €/t verda.
Considerant com a aprofitament principal l’obtenció de biomassa pel sector bioenergètic, preus per sota dels 31 €/t es podrien con-siderar molt econòmics, mentre que preus per sobre dels 40 €/t serien preus alts.
Figura 11: Fusta en roll (Fotografia: CFC)
(Font: Modificat del Observatori de la biomassa3, 2009)
* Aquests valors són extrets d’enquestes elaborades pel Consorci Forestal de Catalun-ya. No inclouen el preu de compra de la fusta al propietari.
Es pot comprovar que el cost de la tallada és més baix perquè no requereix d’un desbrancat important, però, per contra, el cost afegit de l’empacament i el cost relativament més elevat del transport, fa que el producte dispositat a planta surti més car que l’aprovisionament de la fusta en roll.
Quin és el
preu de
referència
de l’estella i
el pèl·let?
A banda de la matèria primera
utilitzada (que serà de major
qualitat com menys presència
de fulles i escorça tingui), la
qualitat de l’estella la defineixen
paràmetres com la
granulome-tria, la humitat i la presència de
fins, entre d’altres
.Preu de referència de
l’estella d’origen forestal:
Els factors que més influeixen en el preu de l’estella són:
· Cost de la matèria primera
· Qualitat de l’estella que es vol produir · Transport del producte final
En definitiva, una estella de qualitat es ca-racteritza per:
· Mida de les partícules constant (preferentment < 3-5 cm)
· Baix i constant contingut d’humitat (màxims de 30% b.h.)
· Absència de fulles i altres impureses · Absència de fins
Aquesta estella de més qualitat, d’un preu més elevat, és la que requereixen les cal-deres de petita i mitjana potència (20-400 wkW) per evitar problemes en els conduc-tes de circulació de biomassa i optimitzar el procés. Les calderes de major potència, en canvi, són més tolerants a uns nivells més elevats d’humitat i major granulometria. Agafant com a base el mercat de petites i mitjanes instal·lacions per consum tèrmic, en general, el preu de l’estella, directament a fàbrica, es mou dins d’aquests rangs:
El control d’aquests paràmetres
s’aconsegueix, principalment, en el procés d’emmagatzematge (disminució de la humi-tat), estellat i garbellat (control de la granu-lometria). En funció dels ajustos del tam-bor o del disc de l’estelladora i la velocitat d’avançament del material, s’aconsegueix un determinat tamany d’estella (CPF, 2006). Posteriorment, el garbellat permet sepa-rar els fins i classificar l’estella en diferents granulometries.
* Preus segons enquestes realitzades als productors
d’estella de la comarca de la Selva i comarques adjacents.
Preu de referència de
l’estella procedent de les
indústries de primera
transformació de la fusta:
Moltes de les serradores de fusta venen l’estella que generen a indústries de tritu-ració que fabriquen taulers, però, en alguns casos, també s’utilitza com a biomassa. Es tracta d’una estella amb una humitat força elevada (pot ser del voltant del 40-45%) i una granulometria variable.
Segons dades del Centre Tecnològic Fores-tal de CaFores-talunya (2006) i entrevistes a indus-trials de la fusta el preu d’aquesta estella a sortida de fàbrica pot oscil·lar entre els 30 i 35 €/t verda.
Preu de referència del pèl·let:
Com es veurà més endavant, també exis-teixen diferents qualitats de pèl·let en funció del tipus de matèria primera utilitzada, la humitat, les dimensions, contingut de cen-dres, etc.
A partir de les enquestes realitzades als pro-ductors de pèl·let de Catalunya s’ha pogut establir una referència de preu del pèl·let de més qualitat, el qual conté només fusta amb un percentatge variable d’escorça. Els preus varien principalment segons l’envàs o forma de distribució i no solen variar en funció de la quantitat subminis-trada. Aquests preus, a sortida de fàbrica, s’indiquen a la taula següent:
Comparació amb altres
com-bustibles fòssils:
Suposant un preu mig per a l’estella de qualitat i el pèl·let, i coneixent els seus
po-ders calorífics, es poden establir els preus aproximats per unitat d’energia, represen-tats en el següent gràfic. També es fa la comparació amb altres combustibles: el gasoil i el gas natural.
Evidentment, al consumidor final també li condiciona el tamany de la seva sitja o espai d’emmagatzematge que l’obligarà a haver de suportar el cost de més o menys viatges.
Alguns proveïdors també estableixen dife-rents preus en funció de la quantitat sub-ministrada al client, que pot suposar una variació aproximada de +/- 10%.
En el cas d’instal·lacions industrials, amb calderes de gran potència, es pot produir estella de menys qualitat (granulometria més gran i humitat d’un 45-50% b.h.), mitjançant els sistemes d’estellat a pista o a carregador (veure Logística per a l’aprofitament de fus-ta i obtenció d’estella) que comporten uns costos de producció més baixos i, per tant, un preu de l’estella resultant també inferior.
De totes maneres, per
de-terminar el preu final s’hi ha
d’afegir el preu del
trans-port que, tot i ser molt
va-riable perquè depèn de la
distància a recórrer i del
ti-pus de vehicle utilitzat, pot
estar al voltant dels 30 €/t.
Els costos per l’obtenció d’estella a peu de pista i a carregador són:
(Font: Observatori de la biomassa, 2009)
* Aquests valors són extrets d’enquestes elaborades pel Consorci Forestal de Catalunya. No inclouen el preu de compra de la fusta al propietari
Pel que fa al preu del transport aquest tam-bé varia en funció de la quantitat transporta-da i del vehicle utilitzat (camió bolquet, cuba estàndard de pinso o camió pneumàtic)
Es comprova com el preu de l’estella és el més competitiu, quedant per sota, i amb diferència, del preu del pèl·let, del gasoil i del gas natural. El pèl·let, en canvi, si bé és molt més econòmic, en termes energètics, que el gasoil, pot resultar més car que el gas natural. En el següent quadre es poden comparar els kilograms necessaris, en fun-ció de la humitat, de cada combustible per produir la mateixa energia que produiria un litre de gasoil.
L’aprofitament energètic de la biomas-sa es pot realitzar a partir de varis tipus d’instal·lacions amb aplicacions diferents: · Tèrmiques: instal·lacions de calefacció domèstiques, mitjanes i industrials que ge-neren només calor. El ventall de potències va des dels 10-15 kW fins als 500 kW o més als establiments industrials.
· Elèctriques: s’inclouen les grans plantes que generen només energia elèctrica. Ge-neralment superiors a 3-5 MWe.
· Cogeneració: instal·lacions que pro-dueixen electricitat i també aprofiten tota o part de la calor generada. Aquetes plantes són rendibles a partir de 500 kWe.
Aquest apartat només es centra en les instal·lacions tèrmiques, les quals estan ge-nerant molt d’interès entre els propietaris de cases de pagès, cases de turisme rural, in-dústries i grans equipaments (piscines, pa-vellons, etc.). Com es veurà, en bona part d’aquests casos, la biomassa és competiti-va respecte dels combustibles fòssils. El cost de la instal·lació de les calderes de biomassa és, en general, d’entre 2 i 5 vega-des més alt que el cost de les calderes de gasoil. De totes maneres, a l’hora de fer un
que és l’avantatge econòmic principal de la biomassa sobre el gas natural o el gasoil (menor cost del combustible i major estabi-litat del preu d’aquest, al no dependre dels preus del petroli).
Els costos d’inversió (referit a €/kW) depe-nen principalment de la potència de la cal-dera que es necessiti instal·lar, i per tant, de l’ús final de l’energia, de tal forma que sempre són més alts per usos tèrmics do-mèstics (calderes de poca potència) que per usos industrials.
En les dues properes pàgines es fa una anàli-si de la inveranàli-sió i el període d’amortització de diferents tipus de calderes (diferents potències), tant pel cas d’utilitzar este-lla com pèl·let. És important destacar que l’amortització d’aquestes calderes depèn, entre d’altres coses, del tipus de biomas-sa que escollim, de la subvenció que ens puguin atorgar per a la inversió, i sobretot del nombre d’hores de demanada de calor anuals (hores de funcionament). A les taules s’han suposat unes hores de funcionament representatives pel tipus d’instal·lació a tall d’exemple.
En tots els casos, a l’hora de determinar el cost d’instal·lació de la caldera no es té en compte el cost de l’obra civil.
Com més elevat sigui el nombre d’hores de funcionament més rentable serà la inversió. Les dades de partida per a l’elaboració de les taules han estat:
Preu mig combustible:
Estella: 75 €/t; Pèl·let: 190 €/t i Gasoil: 0,65 €/l (preu mig dels últims 3 anys).
Poder Calorífic Inferior: Estella: 4.069 kWh/t; Pèl·let:
4.950 kWh/t i Gasoil: 10,02 kWh/l.
Inversió i
costos segons
tipologia
d’instal·lacions
Recursos humans i
formació
El sector forestal es caracteritza per una gran atomització de la seva activitat, ja que moltes de les empreses existents són petites i sovint no arriben als 20 treballadors (tant pel que fa les empreses de treballs forestals, els rematants com les indústries de transfor-mació de la fusta).
El desenvolupament tecnològic d’aquestes empreses forestals, en general, és baix, sobretot les dedicades exclusivament a aprofita-ments forestals. La duresa de les condicions de treball fa que cada cop es produeixi més rotació de personal i es contractin, sobretot, immigrants eventuals.
Segons dades de la Asociación Nacional de Empresas Forestales (ASEMFO), a l’any 2006, el nombre de llocs de treball dins el sector forestal era de 4.706 (227 enginyers de forests i agrònoms, 404 enginyers tècnics en especialitats forestals i agrícoles, 1.361 treba-lladors forestals especialitzats i 2.714 peons forestals). En realitat però, no hi ha dades absolutes de la ocupació que genera aquest sector, principalment perquè la majoria de contractes que es fan, sobretot als peons forestals, són per obra.
Dins del sector de la indústria de la fusta, suro, moble i paper, el nombre de persones ocupades era d’un total de 38.700 que supo-sa un 5,98% del total dels llocs de treball de la indústria catalana.
< Fotografia: Consorci Forestal de Catalunya
L’impuls de les energies renovables propicia la creació d’empreses i negocis vinculats al sector, i per tant implica la creació de llocs de treball i la demanda de nous profes-sionals qualificats. En aquest sentit, el Pla d’Energies Renovables influeix positivament en l’impuls d’aquest sector d’activitat. Tot i que els qui es dediquen actualment a l’aprofitament i transformació de la bio-massa continuen sent, en molts casos, les mateixes empreses de treballs forestals i els rematants que ja comercialitzaven anterior-ment amb fusta, els llocs de treball asso-ciats a l’àmbit del sector de la biomassa presenten característiques diferencials a les existents en les empreses tradicionals. Es tracta d’empreses molt joves que reque-reixen de nous perfils professionals. A continuació s’identifiquen els principals perfils professionals del sector de la bio-massa d’origen forestal, tant pel que a l’aprofitament, transformació i comercia-lització de la biomassa com pel que fa al disseny i muntatge d’instal·lacions. En cada cas s’indica quina és la formació reglada recomanada i quines en són les tasques associades.
Perfils
professionals
vinculats
a la biomassa
Comercialització:L’augment en la demanda de professionals en
sector de la biomassa, i les energies renovables en
general, ha suposat la proliferació d’un important
ventall de cursos de formació relacionats amb la
matèria. A banda de la formació reglada en
univer-sitats i centres de formació professional, existeixen
cursos i màsters específics.
En aquest apartat pots trobar quins són aquests
cursos i a on s’imparteixen, prenent de referència
l’àmbit de Catalunya o només la província de
Gi-rona quan el nombre de centres o entitats és molt
elevat al territori català.
1. Estudis universitaris
Estudis de primer i segon cicle
A nivell universitari són diverses les enginyeries i llicenciatures que imparteixen matèries relacionades amb les energies renovables. A continuació es relacionen aquestes carreres universitàries amb els centres on es poden cursar.
UdL: Universitat de Lleida; UdG: Universitat de Girona; UAB: Universitat Autònoma de Barcelona; UB: Universitat de Barcelona; UPC: Universitat Politècnica de Catalunya; URV: Universitat Rovira i Virgili; URL: Universitat Ramon Llull; UVIC: Universitat de Vic
Estudis de postgrau
Màster o Especialista Universitari en Energies Renovables (Universitat Rovira i Virgili)
Enginyeria i Gestió de les Energies Renovables (Universitat de Barcelona)
On puc
2. Estudis de formació
professional
Cicles Formatius a les Escoles de
Capacitació Agrària (ECA):
- Tècnic en Treballs Forestals i Conservació del Medi Natural - Tècnic Superior en Gestió i Organització de Recursos Naturals i Paisatgístics
Els centres que donen aquesta formació són els següents: ECA Forestal de Santa Coloma de Farners
Finca Casa Xifra - 17430 Santa Coloma de Farners Tel. 972.841.765 – www.gencat.cat/darp/ecas.htm EFA Quintanes
Mas Quintanes - 08519 Les Masies de Voltregà Tel. 938.502.441 / 938.502.375 – www.quintanes.com
A la resta de Catalunya existeixen tres centres més on es poden cursar aquests cicles formatius: ECA d’Amposta, ECA Solsonès i ECA Pirineu.
Cicles Formatius especialitzats en el muntatge i
en el manteniment d’instal·lacions tèrmiques:
- Tècnic en Muntatge i manteniment d’instal·lacions de fred, clima-tització i producció de calor.
- Tècnic superior en Desenvolupament de projectes d’instal·lacions de fluids, tèrmiques i de manutenció.
Els centres que donen aquesta formació a la província de Girona són els següents:
Institut de Sant Feliu de Guíxols
C/ Canigó, 41 – 17220 Sant Feliu de Guíxols Tel. 972.820.118
Institut Narcís Xifra i Masmitjà Pg. Joan Bosco, 1 – 17007 Girona Tel. 972.212.612
Institut Santa Eugènia
c/ Enric Marquès i Ribalta, 3 – 17006 Girona Tel. 972.230.111
Institut Montsoriu
Av. Dr. Carulla, s/n – 17401 Arbúcies Tel. 972.860.154
Institut La Garrotxa
Ctra. De Riudaura,110 – 17800 Olot Tel. 972.262.200
Institut Josep Brugulat
Ctra. De Figueroles, s/n – 17820 Banyoles Tel. 972.571.431
A la web següent es poden consultar els centres autoritzats a impartir aquests cursos a la resta de Catalunya: www10.gencat.net/pls/ense_ensenyam/p01.menu
També existeix un Cicle de Grau Superior especialitzat en Manteniment d’instal·lacions d’energies renovables, que només s’imparteix a un centre a Catalunya:
Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell
c/ Calderón, 56 – 08201 Sabadell Tel. 937.258.744 – www.escolaindustrial.org
3. Formació
d’especialistes en
treballs forestals
A fi de millorar l’eficiència i la seguretat en els treballs forestals s’organitzen cursos específics per a l’ús de maquinària i aprenen-tatge de les tècniques per la realització dels treballs. Aquests cur-sos estan adaptats per aconseguir els Certificats NPTC (National Proficiency Tests Council), titulacions provinents d’Anglaterra on tenen reconeixement oficial. Els certificats i cursos existents són els següents:
· Moto desbrossadora
· CS30 Manteniment i ús de la serra mecànica* · CS31 Tala d’arbres petits (200-380 mm)* · CS32 Tala d’arbres mitjans (380-760 mm) · CS33 Tala d’arbres grans (> 760 mm) · Trepa i rescat aeri
· CS39 Ús de la serra mecànica dalt de l’arbre · CS40 Tala per seccions amb trepa
*Certificats obligatoris per a l’obtenció dels altres certificats. Per a la obtenció dels Certificats NPTC és necessària la realització d’exàmens. Per personal ja experimentat, existeix la possibilitat de presentar-se als exàmens sense la realització prèvia dels cursos. La creació del Centre que dóna aquesta formació prové d’una iniciati-va del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura:
Centre de Formació Forestal Especialitzada C/ Enric Prat de la Riba, 17 – 08570 Torelló Tel. 938.592.226 – www.formacioforestal.cat
4. Formació
d’especialistes en
instal·lació de calderes
Per fer instal·lacions tèrmiques en una vivenda és obligatori la possessió del Carnet d’Instal·lador / mantenidor d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, anomenat ITE. El curs necessari per a l’obtenció del carnet s’imparteix a un nombre elevat de centres a Catalunya (www.gencat.cat/oge). A continuació s’indiquen els exis-tents a la província de Girona:
Centre Tèc. Europeu Ensenyaments Professionals c/ Campcardós, 5 -17005 Girona
Tel. 972.202.209 FIC Empordà, SL
c/ Can Birol, 23 – 17005 Girona Tel. 972.511.162 - www.fic-grup.com
Gremi d’Instal·ladors de Girona – Centre Formació c/ Cartellà, 8-12 (Pol. Ind. Domeny) – 17007 Girona Tel. 972.412.615
Calygas, SL
Pol. Empordà Internacional
Apartat de Correus 237 Figueres – 17600 Vilamalla Tel. 972.412.615
Estan exempts de la realització del curs per a l’obtenció del car-net els titulats en: enginyeria industrial, enginyeria tècnica indus-trial, CFGM Muntatge i Manteniment d’Instal·lacions de fred, cli-matització i producció de calor, CFGS Manteniment i muntatge d’instal·lacions d’edifici i procés i CFGS Desenvolupament de pro-jectes d’Instal·lacions de fluids, tèrmiques i de manutenció.
Per exercir l’activitat d’operador industrial de calderes és neces-sària la possessió d’un carnet especial anomenat APO emès per l’Agència Catalana de la Seguretat Industrial. Arreu de Catalunya són molts els centres autoritzats per impartir el curs necessari per a l’obtenció del Carnet d’operador industrial de calderes (www.gen-cat.cat/oge). A continuació s’indiquen els existents a la província de Girona:
ATSSU TECNIVAP SA
Pol. Ind. c/ Falgueres s/n – 17460 Celrà Tel. 972.171.738 – www.attsu.com
Centre Tecnològic Fundació Universitat de Girona Plaça Jordi de Sant Jordi, 1 – 17001 Girona
Tel. 972.210299 – www.fundacioudg.org
Centre Tecnològic de les Comarques Gironines Pol. Ind. Mas Joal – 17457 Riudellots de la Selva Tel. 972.477.408
Tenen accés directe al carnet les següents titulacions: enginyer in-dustrial, enginyer tècnic inin-dustrial, llicenciat en màquines navals, enginyer naval i enginyer tècnic naval.
5. Cursos específics
Existeixen centres i entitats que imparteixen cursos i jornades es-pecífiques en temes de biomassa. A Catalunya cal destacar-ne les següents:
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Crta. Sant Llorenç de Morunys, km. 2 – 25280 Solsona Tel. 973.481.752 – www.ctfc.cat
Consorci Forestal de Catalunya
c/ Jacint Verdaguer, 3 – 17430 Santa Coloma Farners Tel. 972.842.708 – www.forestal.cat
Institut Català de l’Energia
c/ Pamplona, 113, 3a pta. – 08018 Barcelona Tel. 936.220.500 – www.icaen.net
Consell Comarcal de la Selva
EDER - Estratègia per al desenvolupament de les Energies Renovables
Pg. Sant Salvador, 25-27 – 17430 Sta. Coloma Farners Tel. 972.842.161 – www.selva.cat/renovables
Associació d’Estudis de Formació d’Instal·ladors Parc d’Activitats Econòmiques
c/ Valls, 11 - 08500 Vic Tel. 938.891.995
Gremi d’Instal·ladors de Girona c/ Cartellà, 8-12 – 17007 Girona Tel. 972.412.615 – www.elgremi.cat Universitat catalana d’estiu de la natura Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa Av. de les Bases de Manresa, 61-73 – 08242 Manresa Tel. 938.777.203 – www.ucenatura.cat
Normativa
d’aprofitament, transport
i emmagatzematge de
biomassa
Aprofitament:
· Llei 6/1988, de 30 de març, Forestal de Catalunya. Llei bàsica en la que es regulen les bases de la política forestal catalana i les disposicions relatives a la conservació, aprofitament i millora tècni-ca de la producció en terrenys forestals.
· Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesu-res de prevenció d’incendis fomesu-restals. Aquest decret regula les activitats forestals a tots els terrenys forestals de Catalunya i a la franja de 500 m que els envolta. Es destaca la prohibició de realit-zar treballs que generin restes vegetals durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre en les zones declarades d’alt risc d’incendis, excepte autorització expressa.
· Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya.
· Reial Decret 2003/1996, de 6 de setembre, pel que s’estableix el certificat de professionalitat de la ocupació del treballador fores-tal.
NORMATIVA I
INSTRUMENTS DE
FOMENT
· Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball de l’any 1971. La manca de normativa a l’Estat espanyol que reguli de forma específica la Prevenció de Riscos Laborals en els treballs forestals, deixa a aquests a l’empara d’una norma pre-constitucio-nal com és l’ordenança citada. La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, exclou de la normativa general els treballs executats a l’aire lliure o en locals provisionals.
Transport:
· Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’Ordenació dels Transports Terrestres. A diferència d’altres països, encara no s’ha aprovat la modificació de la llei sobre el transport forestal per contemplar aquesta activitat com a transport especial permetent augmentar la capacitat de càrrega.
Emmagatzematge:
· Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urba-nístics i de protecció contra incendis en els edificis. Aquest decret afecta les instal·lacions agrícoles, ramaderes i forestals aï-llades, i especifica (Article 5) que “(...) les activitats que comportin risc d’incendi manifest (...) han de complir les següents condicions mínimes:
a) El manteniment d’una franja perimetral de 25 m d’amplada per-manentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades.
b) La disponibilitat de dues vies públiques distintes, d’accés i sorti-da, amb comunicació amb la trama urbana del municipi o carretera asfaltada, o una sola via amb una amplada mínima de 5 metres, més els vorals.”
· Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el reglament de seguretat contra incendis en els establi-ments industrials. En el seu annex II estableix:
“La distribució dels materials combustibles en les àrees d’incendi en configuracions de tipus D i E (establiments industrials que ocu-pen un espai obert i que poden estar totalment o parcialment co-berts) hauran de complir els requisits següents:
- Superfície màxima de cada pila: 500 m2.
- Volum màxim de cada pila: 3.500 m2.
- Altura màxima de cada pila: 15 m.
- Longitud màxima de cada pila: 45 m si l’amplada del passadís és > 2,5 m; 20 m si el passadís és >1,5 m.”
· Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme. L’Article 47.4 esmenta que el sòl no urbanitzable pot ésser objecte d’actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural.
NORMATIVA QUE REGULA LA QUALITAT DEL
PRODUCTE
Per garantir el bon funcionament d’una caldera és essencial que la qualitat del combustible es correspongui amb els requeriments d’aquesta, ja que cada model de caldera (amb el seu sistema d’alimentació) està dissenyat per un combustible amb unes especi-ficacions determinades. En general, les calderes de petita i mitjana potència requereixen un combustible d’alta qualitat, amb impor-tants restriccions en quant a la humitat i granulometria. Les cal-deres de major potència, en canvi, admeten un ventall més ampli d’aquestes variables.
Així doncs, tant si es tracta d’estella, pèl·let o briqueta, és important escollir bé la qualitat de combustible que s’utilitzarà. L’existència de normes permet definir quins són els paràmetres de qualitat.
Estella:
L’estella se sol definir segons dues normes:
· UNE-CENT/TS 14961 (normativa espanyola) - Biocombustibles sólidos. Especificaciones y clases de combustibles
· ÖNORM 7133 (normativa austríaca)
Tot i que a les següents taules només s’indica la classificació de l’estella segons la humitat i la granulometria, aquestes normes fan referència a altres paràmetres com la densitat, el contingut en cen-dres i el contingut en nitrogen.
Classificació de l’estella segons les normes UNE-CEN/TS 14961 i ÖNORM 7133 i tenint en compte la granulometria
Classificació de l’estella segons les normes UNE-CEN/TS 14961 i ÖNORM 7133 i tenint en compte la humitat
Pèl·let i briqueta:
Actualment, dels països d’Europa, només Àustria, Suècia i Alema-nya disposen de normes oficials específiques per al pèl·let i la bri-queta. Aquestes normes són:
· ÖNORM 7135 (normativa austríaca) - Especificacions pels pè·lets i briquetes de fusta, amb o sense escorça.
· SS 187120 (normativa sueca) – Especificacions pels pèl·lets. Per les briquetes existeix la norma SS 187121.
· DIN 51 731 (normativa alemanya) - Especificacions pels pè·lets i les briquetes.
· DIN Plus (normativa alemanya) – Requisits pel pèl·let de de gran qualitat utilitzat per a calderes que només treballen amb aquest tipus de producte.
A nivell europeu també existeixen especificacions tècniques pels biocombustibles sòlids i pels mètodes d’anàlisi, elaborades pel Comitè Europeu per a la Normalització CEN/TC 335, però aques-tes encara estan pendents d’aprovar per ser considerades normes.
Són les següents:
· Especificació Tècnica CEN/TS 14588 - Definició dels biocombus-tibles.
· Especificació Tècnica CEN/TS 14961 - Classificació i especifica-cions. Es va aprovar el 2004 i s’espera que es converteixi aviat en Norma Europea (EN).
Addicionalment, en varis països es desenvolupen normatives na-cionals sobre la logística i emmagatzematge de pèl·lets i briquetes. El contingut més important de les normes ÖNORM 7135, SS 187120, DIN 51 731 i DIN Plus es presenta a la següent taula.
A continuació també es detallen les especificacions d’algunes de les propietats dels pèl·lets segons la CEN/TS 14961.
1) Ajuts per als treballs
forestals:
A nivell català els principals ajuts existents per a la realització d’actuacions silvícoles provenen de la Generalitat i de les Diputa-cions.
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
La Generalitat de Catalunya convoca de forma anual ajuts a la Ges-tió Forestal Sostenible (GFS). Aquests van adreçats als titulars de boscos privats i públics, i en relació a la matèria tractada, en desta-quen els següents apartats i conceptes:
Redacció i revisió d’Instruments d’Ordenació Forestal (IOF). Aquests ajuts van adreçats a l’elaboració dels diferents documents tècnics que defineixen els tractaments a aplicar en les masses fo-restals. Aquests són:
· Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF). · Plans Simples de Gestió Forestal (PSGF).
· Projectes d’Ordenació (PO).
Actuacions silvícoles. Existeixen diferents línies d’ajuts en les que se subvencionen els treballs forestals que tenen l’objectiu de millo-rar la massa, recupemillo-rar el potencial forestal o prevenir incendis. Les principals actuacions subvencionables de les quals se’n pot obtenir un subproducte que pot ser viable comercialitzar per biomassa són les següents:
· Aclarida de millora. · Tallada selectiva.
· Tallada de vegetació afectada per incendis, nevades, bufaruts, sequera o dany biòtics.
· Reducció de càrrega de combustible per a la prevenció d’incendis.
· Obertura de línies de defensa contra incendis forestals.
Qui m’ofereix
ajudes de
finançament per
al sector de la
biomassa?
Per la dinamització del sector de la biomassa
existeixen una sèrie d’ajuts econòmics provinents
de l’administració pública. Les subvencions van
adreçades als diferents agents que intervenen en
el sector, i poden ser a nivell estatal, autonòmic o
provincial.
Valoració de la biomassa forestal. L’objectiu d’aquests ajuts és incentivar el tractament i densificació de la biomassa forestal. · Tractament i desembosc de biomassa forestal.
· Densificació de la biomassa en el punt de reunió del desembosc (per a autònoms i persones jurídiques amb activitat
principal forestal). DIPUTACIÓ DE GIRONA
La Diputació també publica, de forma anual, unes línies d’ajuts per a actuacions en matèria forestal, tant pel que fa a forests de titu-laritat pública com privada. Les línies d’ajuts més interessants per l’obtenció de biomassa són les següents:
· Ajuts als ajuntaments de les comarques gironines per a la Gestió Forestal Sostenible.
· Ajuts als ajuntaments de les comarques gironines per a cions en matèria de prevenció d’incendis forestals.
· Ajuts a les explotacions forestals al Parc Natural del Montseny. · Ajuts a Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i a les
associacions d’ADF de les comarques gironines.
2) Ajuts per a la
transformació i
comercialització dels
productes forestals
Aquesta subvenció, promoguda pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i amb convocatòries anuals, va adreçada a empreses del sector forestal a fi de subven-cionar l’adquisició de maquinària pròpia de l’activitat forestal (pro-cessadores, autocarregadors, estelladores, camions i plataformes per al transport de la fusta, tractors amb cabines reforçades,...).
3) Ajuts per a projectes
i instal·lacions de
biomassa
Per a les inversions a realitzar en projectes i instal·lacions de calde-res de biomassa existeix la possibilitat d’obtenir ajuts i finançament des de diferents organismes:
INSTITUT PER A LA DIVERSIFICACIÓ I ESTALVI D’ENERGIA (IDAE)
L’IDAE és una entitat pública empresarial que té com a activitat principal la consecució dels objectius que marquen el Pla d’Acció
