• No se han encontrado resultados

Gandia 2017 – Traver, Solbes & Torres – QSC PENSAMENT CRÍTIC – Presentació

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gandia 2017 – Traver, Solbes & Torres – QSC PENSAMENT CRÍTIC – Presentació"

Copied!
21
0
0

Texto completo

(1)

Implicacions

didàctiques de les

QSC en les

competències de

pensament crític

(2)

Índex

§  Introducció

§  Metodologia de treball:

ü  Mostra de participants

ü  Instrument de control

§  Anàlisi dels resultats

ü  Anàlisi per competència

ü  Resultats

§  Discussió dels resultats

§  Conclusions i implicacions

(3)

Què entenem per pensament crític

•  Els autors d'aquest treball consideren el pensament

crític com un conjunt de competències i es

(4)

Competències anali;ades

I.  Comprendre la naturalesa de la ciència (NoS) com

a activitat humana amb múltiples relacions CTS

II.  Anàlisi i posada en qüestió de la informació,

rebutjant conclusions sense proves i fal·làcies

III.  Estudi integral de QSC que involucren dimensions

científiques, tècniques, culturals, econòmiques I polítiques

IV.  Realització de valoracions ètiques sobre l’impacte

del desenvolupament tecnològic i científic

V.  Presa de decisions sobre aspectes fonamentals en

(5)

El pensament crític és...

•  ...un conjunt de "capacitats que tenen les persones

a fi d'estructurar una manera de pensar pròpia que els permet de distingir la veracitat dels arguments i prendre posicions enfront de les situacions socials per a tenir un paper actiu en les decisions culturals i científiques assumides des d'una responsabilitat

(6)

Problema investigat

•  L'estudi respon a aquesta pregunta d'investigació:

Com i en quina mesura contribueixen les QSC al

desenvolupament de competències de pensament crític?

•  Al mateix temps, l’objectiu principal és analitzar les

implicacions de les QSC en el desenvolupament de competències crítiques en estudiants d'un

(7)

Mostra

•  Any 2012

•  56 estudiants de 6è semestre (aprox. 3r any) entre

19 i 24 anys (19,6 % xics i 80,4 % xiques)

•  Futurs professors de Física, Química i Biologia

(8)

Instrument

•  Tot seguit es descriu breument el qüestionari i el

procediment realitzat:

1. pre-test

2. intervenció

3. post-test

•  La correlació entre competències analitzades i

ítems del qüestionari es mostra a la diapositiva

(9)

Taula 1. Competències de pensament crític i preguntes del test

COMPETÈNCIES CRÍTIQUES PREGUNTES DEL PRE-TEST

I. Comprendre la naturalesa de la ciència com a activitat humana amb múltiples relacions amb la tecnologia, la societat i l'ambient.

III.1.¿Identifiques problemes en el que s'ha descrit anteriorment? En cas afirmatiu: Quines? Per què?

III.2. ¿Consideres que la situació descrita anteriorment pot ser objecte de reflexió de les ciències?

Sí____ No ____

En cas afirmatiu: En quins aspectes i per què?

II. Estar informat sobre el tema, no limitar-se a discursos dominants, conèixer postures alternatives, qüestionar la validesa dels arguments rebutjant conclusions no basades en proves, detectar fal·làcies d'argumentació, avaluar la credibilitat de les fonts tenint en compte els interessos subjacents i crear argumentacions sòlides.

II.2. ¿Estàs d'acord amb l'afirmació anterior? Quin ha estat l'impacte de les centrals hidroelèctriques en l'ambient i la societat? ¿I el de les tèrmiques?

III.4. ¿Estàs d'acord amb la forma de producció de l'energia elèctrica en el departament de Boyacá?

III.5. Quines controvèrsies o desacords científics hi ha hagut relacionats amb la producció i l'ús de l'energia elèctrica?

III. Estudiar el problema sòcio-científic de manera integral, en la seua complexitat, de manera que s'hi involucren dimensions científiques, tècniques, ètiques, culturals, filosòfiques, socials, econòmiques o ambientals.

I.1. Observa l'esquema que apareix a la dreta i descriu el procediment que s'hi requereix per a la generació de l'energia elèctrica

I.2. Quins altres procediments coneixes que permeten fer girar la turbina per a produir energia elèctrica?

II.1. Com es produeix l'energia elèctrica a Boyacá i qui la produeix? IV. Valorar i realitzar judicis ètics al voltant de les

QSC tot atenent a la contribució d'aquests per a la satisfacció de necessitats humanes i la solució dels problemes del món.

III.3. ¿Estàs d'acord amb la privatització de l'EBSA? Per què? III.6. Suposa que et conviden a un debat on es discuteix la implementació d'energia elèctrica en el país. Si cal que aportes la teua valoració professional respecte a aquesta temàtica ¿quina seria la teua declaració?

V. Construir plantejaments i conclusions sustentats adequadament que duguen a prendre decisions fonamentades, a promoure accions per a la millora de la qualitat de vida i a ser capaços de transformar la seua realitat, solucionant diferents situacions a nivell personal, familiar i laboral.

(10)

Taula 1 (detall)

COMPETÈNCIES CRÍTIQUES PREGUNTES DEL PRE-TEST

I. Comprendre la naturalesa de la ciència com a activitat humana amb múltiples relacions amb la tecnologia, la societat i l'ambient.

III.1.¿Identifiques problemes en el que s'ha descrit anteriorment? En cas afirmatiu: Quines? Per què?

III.2. ¿Consideres que la situació descrita anteriorment pot ser objecte de reflexió de les ciències?

Sí____ No ____

(11)

Taula 1 (detall) II. Estar informat sobre el tema, no limitar-se a

discursos dominants, conèixer postures alternatives, qüestionar la validesa dels arguments rebutjant

conclusions no basades en proves, detectar fal·làcies

d'argumentació, avaluar la credibilitat de les fonts tenint en compte els interessos subjacents i crear argumentacions sòlides.

II.2. ¿Estàs d'acord amb l'afirmació anterior? Quin ha estat l'impacte de les centrals hidroelèctriques en l'ambient i la societat? ¿I el de les tèrmiques?

III.4. ¿Estàs d'acord amb la forma de producció de l'energia elèctrica en el departament de Boyacá?

(12)

Anàlisi de resultats

•  La Taula 1 anterior mostra el conjunt de l’instrument

emprat en la recollida de dades

•  Es comentaran alguns resultats mitjançant diferents

taules

•  La Taula 2 és una guia per a quantificar les

respostes dels estudiants en una escala amb els nivells ALT, MITJÀ, BAIX i INSUFICIENT

•  Cada ítem s’ha puntuat entre 3 i 0 segons el grau

(13)

Taula 2. Escales per a l'anàlisi de competències crítiques segons el nombre de pregunta

Nivells

COMPETÈNCIA

II-III I-IV V

3 Preguntes II: (ii 2; iii 4; iii 5)

III: (i 1; i 2; ii 1)

2 Preguntes I: (iii 1; iii 2) IV: (iii 3; iii 6)

1 Pregunta V: (iii 7)

ALT 8-9 5-6 3

MITJÀ 5-7 3-4 2

BAIX 2-4 1-2 1

(14)

Comparació entre tests

•  La Taula 3 mostra les diferències entre els resultats

dels dos tests referides a la Competència I. En tots els casos els valors del paràmetre p < 0,05 mostren que les diferències són significatives

•  També s’han analitzat les respostes de la resta de

(15)
(16)

Taules de contingència

•  A fi de mostrar la coherència de les respostes es

van analitzar mitjançant la prova de χ2 els canvis

en les puntuacions de cada competència

•  La Taula 8 mostra el cas de la Competència I i s’hi

(17)
(18)

Discussió global dels resultats

•  Les proves estadístiques indiquen una millora en

totes les competències (amb p < 0,05)

•  Podem deduir que el tractament de les QSC

possibilita canvis positius en el desenrotllament de cadascuna de les competències crítiques

•  Les QSC promouen els processos de comunicació

a l’aula

•  Les QSC permeten d’abastar problemes reals des

(19)

Conclusions i implicacions

•  Caldria promoure processos de pensament crític en

les classes de ciències i s'hauria de posar un èmfasi major en suscitar el seu desenrotllament en

cadascuna de les disciplines en aspectes com la posada en dubte de la informació, la

(20)

Selecció bibliogràfica

•  AIKENHEAD, G. S. (1985). Collective decision making in the social

context of science. Science Education, 69(4), pp. 453-475

•  ENNIS, R. (1987). A taxonomy of critical thinking dispositions and

abilities. En J. B. Baron & R. J. Sternberg (Eds.), Teaching thinking skills (pp. 9-26). New York: Freeman and Company.

•  FACIONE, P.A., FACIONE N. C., & GIANCARLO, C. (2000). The

Disposition Toward Critical Thinking: Its Character, Measurement, and Relationship to Critical Thinking Skills, Journal of Informal

Logic, 20(1), 61-84.

•  HALPERN, D. (2006). Critical Thinking Assessment Using Everyday

(21)

•  OSBORNE, J. (2010). Arguing to learn in science: The role of

collaborative, critical discourse. Science, 328, 463–466. DOI: 10.1126/

science.1183944

•  SADLER, T. D., & ZEIDLER, D. L. (2004). The morality of socio-scientific

issues: Construal and resolution of genetic engineering

dilemmas. Science education, 88(1), 4-27.

•  SOLBES, J. & TORRES, N. (2012). Análisis de las competencias de

pensamiento crítico desde el aborde de las cuestiones

socio-científicas: un estudio en el ámbito universitario. Didáctica de las

Ciencias Experimentales y Sociales, 26, 247-269.

•  SOLBES, J. & TRAVER, M. (2003). Against negative image of science:

history of science in the physics & chemistry Education, Science &

Education, 12, 703-717.

•  SOLBES, J. & VILCHES, A. (1997). STS interactions and the teaching of

physics and chemistry. Science Education, 81(4), 377-386.

•  VIEIRA, M. R., TENREIRO-VIEIRA, C. & MARTINS, E. (2010). Pensamiento

Crítico y literaria científica. Alambique, 65, 96-104.

•  YAGER, R.E. (1993). Science and critical thinking. In Clarke, J.H. &

Biddle, A.W. (Eds.), Teaching critical thinking: Reports from across the

Referencias

Documento similar

quiero también a Liseo porque en mi alma hay lugar para amar a cuantos veo... tiene mi gusto sujeto, 320 sin que pueda la razón,.. ni mande

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

1) sigui capaç d’utilitzar amb fluïdesa el llenguatge propi de les matemàtiques que es fan servir a la Ciència i la Tecnologia dels Aliments. 2) aprengui a plantejar problemes

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

En este trabajo estudiamos la obra poética en español del escritor y profesor argelino Salah Négaoui, a través de la recuperación textual y análisis de Poemas la voz, texto pu-

En la parte central de la línea, entre los planes de gobierno o dirección política, en el extremo izquierdo, y los planes reguladores del uso del suelo (urbanísticos y

Com saps, l’ecologia és una ciència que estudia, entre altres coses, la relació dels organismes amb el medi ambient (biòtic i abiòtic) i nosaltres recuperem aquesta

Fins ara he tractat la relació entre ciència i art posant de manifest la infl uència de les teories científi ques en l’obra d’alguns artistes i de l’impacte dels