Memòria del Consorci Sanitari de Barcelona 2014

(1)

(2)

Índex

1. El Consorci Sanitari de Barcelona 1.1. Presentació i descripció

1.2. Territori i població

1.3. Desplegament del Pla de salut

2. Atenció primària 2.1. Recursos i activitat 2.2. Accessibilitat 2.3. Avaluació

3. Atenció hospitalària 3.1. Recursos i activitat 3.2. Accessibilitat 3.3. Avaluació

4. Atenció sociosanitària 4.1. Recursos i activitat 4.2. Avaluació

5. Atenció a la salut mental 5.1. Recursos i activitat 5.2. Avaluació

6. Altres línies d’atenció 6.1. Transport sanitari

6.2. Atenció a les drogodependències 6.3. Rehabilitació

6.4. Diàlisi

(3)

7. Atenció al ciutadà 7.1. Reclamacions 7.2. Segona opinió mèdica 7.3. Enquestes de satisfacció 7.4. Cat@Salut La Meva Salut

8. Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 8.1. Atenció farmacèutica

8.2. Recepta electrònica

8.3. Prestacions complementàries

9. Informació econòmica

9.1. Execució del pressupost 2014

9.2. Pla d’inversions en equipaments de salut

10. Actuacions de la Corporació Sanitària de Barcelona

Annexos

Glossari d’abreviacions

(4)

El Consorci

Sanitari de

Barcelona

1.1. Presentació i descripció 1.2. Territori i població

(5)

Presentació i descripció

El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) és un ens públic constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, adscrit funcionalment al Servei Català de la Salut (CatSalut). El CSB exerceix les funcions que la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) atribueix a les regions sanitàries, d’acord amb el que preveu la Disposició addicional segona del Decret 105/2005, de 31 de maig. Això significa que, si bé el territori de la ciutat de Barcelona ha passat a integrar-se en l’àmbit de l’RSB, l’ens que exercia les funcions de regió sanitària en aquest àmbit, el CSB, continua exercint-les en el marc de l’RSB. D’aquesta manera es compatibilitza l’existència del CSB i el respecte a la Carta Municipal de Barcelona amb la incorporació del CSB al projecte RSB.

Figura 1. Estructura del CSB, 2013

(6)

Figura 2. Organigrama, RSB- CSB 2014 RSB Corporació Sanitària de Barcelona CSB

Gerent de l'RSB Joaquim Casanovas Barcelona Dreta-Litoral Sofia Ferré/Montserrat Casamitjana Barcelona Esquerra Xavier Altimiras Barcelona Nord Rosamaria Serrasolsas Direcció d'Assessoria Jurídica

i Recursos Humans

Jordi Goixens

Direcció d'Estratègia, Coordinació i Comunicació

Aina Plaza

Director del CatSalut Josep Maria Padrosa

Gerència del CSB

Jaume Estany

Gerència d'Àmbit Metropolità

Carme Esteve

Alt Penedès i Garraf Núria Puig

Baix Llobregat Nord, Vallès Occidental Est i Vallès Occidental Oest

Joan Parellada

Baix Llobregat Centre-Litoral i l'Hospitalet de Llobregat

Daniel Fernández / Marisa Fernández

Barcelonès Nord i Maresme, i Vallès Oriental Aurora Dueñas

Direccions de gestió territorial Direccions de gestió territorial

Direcció d'Atenció al Ciutadà Joan Lluís Piqué

Direcció de Compra i Avaluació

Alba Benaque Direcció Executiva de

Serveis i Programes Àlex Guarga

Direcció Econòmica i de Serveis Generals

Judith Torné

(7)

Estructura territorial

El 2013 es va aprovar el Decret 10/2013, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la salut. El CSB s’estructura en 10 sectors sanitaris que corresponen als 10 districtes municipals, i en 4 àrees integrals de salut (AIS), des del punt de vista de la gestió.

Figura 3. Àrees integrals de salut, CSB 2013

Les AIS són àmbits territorials delimitats a partir dels fluxos entre l’atenció especialitzada i l’atenció primària, i reflecteixen el comportament dels ciutadans en la utilització dels serveis sanitaris. Les AIS són, alhora, el marc en què les entitats proveïdores que presten serveis sanitaris constitueixen un espai conjunt de coordinació i gestió compartida.

La missió comuna de les entitats proveïdores que configuren l’AIS és oferir una atenció integral de salut a la població, mitjançant la coordinació efectiva de les entitats de salut i els seus professionals amb criteris de qualitat, eficiència i sostenibilitat.

Organitzativament s’estructuren d’acord amb un Comitè de l’AIS (CAIS), que és l’òrgan de màxima responsabilitat del territori, on estan representats els

directius de les entitats proveïdores i és presidit pel gerent del CSB. Des del Barcelona Nord

Barcelona Esquerra

Barcelona Dreta

(8)

Figura 4. Organització de les AIS del CSB

COMITÈS OPERATIUS

COMISSIÓ PERMANENT

COMITÈ DE l’ÀREA INTEGRAL DE SALUT (CAIS)

Responsable màxim del territori; presideix el gerent del CSB. Proposa decisions estratègiques.

Aprova les principals línies de treball i en fa el seguiment.

Operativitza les decisions estratègiques del CAIS i eleva propostes; presideix el director de sector corresponent.

(9)

Territori i població

El Consorci Sanitari de Barcelona concentra al voltant del 22% de la població de Catalunya. Té una superfície de 101 km2i una població d’1.637.818

habitants, segons el Registre central de persones assegurades (RCA) de 2014. Això suposa una densitat de població de 16.160 habitants per km2(taula 1).

Taula 1. Dades sociodemogràfiques, CSB 2014

* Font: RCA de 2014 **Font: IdesCat

A la taula 2 es mostra l’evolució de la població per AIS de Barcelona. Taula 2. Evolució de la població per AIS, CSB 2013-2014

AIS

Població

2013 2014 % variació 2013-2014

Barcelona Litoral Mar 305.237 302.345 -1,0

Barcelona Esquerra 528.634 524.395 -0,8

Barcelona Dreta 410.508 407.902 -0,6

Barcelona Nord 405.792 403.176 -0,6

Total CSB 1.650.171 1.637.818 -0,8

Font: RCA de 2014.

A les taules següents es presenta la distribució de la població de la ciutat de Barcelona per edat i sexe.

Taula 3. Estructura per grups d’edat i sexe, CSB 2014

Anys Homes Dones Total %

<15 106.092 100.360 206.452 12,6

15-44 330.517 323.681 654.198 39,9

45-64 203.166 225.258 428.424 26,2

Dades estructurals Definició/paràmetre

Població* 1.637.818

Extensió** 101,35 km2

Densitat de població 16.160 h./km2

1.2.

(10)

Taula 4. Estructura per grups d’edat i sexe per AIS, CSB 2014

AIS

Homes Dones

<15 a. 15-44_a. 45-64_a. >65 a. Total <15 a. 15-44_a. 45-64_a. >65 a. Total

Barcelona Litoral Mar 20.831 71.935 38.224 21.566 152.556 19.642 61.693 37.131 31.323 149.789

Barcelona Esquerra 33.021 102.554 65.128 45.129 245.832 31.173 103.784 75.274 68.332 278.563

Barcelona Dreta 24.395 78.357 50.524 35.333 188.609 22.811 81.693 58.471 56.318 219.293

Barcelona Nord 27.845 77.671 49.290 37.088 191.894 26.734 76.511 54.382 53.655 211.282

(11)

Desplegament del Pla de salut

El marc de referència de les actuacions sanitàries a l’RSB és el Pla de salut de Catalunya 2011-2015, document estratègic del Departament de Salut que articula la reforma del sistema sanitari català sobre tres eixos d’acció i 9 línies d’actuació, per tal de donar resposta a les noves necessitats socials: abordatge de les malalties més comunes, atenció integral dels pacients crònics i

modernització organitzativa.

A continuació es presenten alguns dels objectius del Pla de salut en els quals l’RSB ha tingut un paper rellevant en el seu desplegament, així com els resultats assolits el 2014.

Sistema orientat als malalts crònics

- S’han implementat a tots els EAP de l’RSB les següents rutes assistencials:

Insuficiència cardíaca congestiva

Malaltia pulmonar obstructiva crònica

Diabetis mellitus

Depressió

- S’han desplegat al 100% del territori programes d’atenció del pacient crònic complex-ruta de la complexitat.

- S’han començat a redactar noves rutes assistencials de demència i de malaltia renal crònica.

- En relació amb el marcatge de l’HC3, s’ha assolit l’objectiu del Pla de salut que fixava un augment de fins a l’1% dels marcatges dels pacients crònics complexos (PCC) i del 0,3% de la població amb malaltia crònica avançada (MACA).

Taula 5. Marcatges MACA i PCC a l’HC3, RSB 2014

MACA % població PCC % població

Àmbit Metropolità 9.669 0,29% 42.018 1,26%

Barcelona Ciutat 5.209 0,32% 25.804 1,56%

RSB 14.878 0,30% 67.822 1,36%

- S’ha estès el Programa del pacient expertfins als 2.600 pacients, en els grups de malalts següents:

(12)

Sistema més resolutiu des dels primers nivells i al territori

- S’ha augmentat per sobre del 75% la població sota el nou model d’atenció a les malalties de l’aparell locomotor, oftalmologia i salut mental.

- S’han elaborat acords territorials entre l’atenció primària i l’atenció

especialitzada endermatologiai s’han inclòs al pacte territorial en un 25% de la població.

S’han desplegat experiències de teledermatologiaen els territoris següents:

Baix Llobregat Nord

Baix Montseny

Baix Vallès

Barcelonès Nord i Baix Maresme

Garraf

Vallès Occidental Oest

Barcelona Dreta

Barcelona Esquerra

- El juny de 2014 es va iniciar la primera fase de desplegament del Codi risc de suïcidien dos territoris, en la qual es van implicar els recursos

següents: 8 hospitals, 34 dispositius ambulatoris de seguiment, el 061 CatSalut Respon, SEM, EMSE.

A Barcelona Ciutat

7 Hospitals/UCIES en salut mental (PSSJD-S. Boi, H. Clínic, H. Sant Pau, H. Sant Rafael, Parc de Salut Mar, H. Vall d'Hebron, H. SJD Esplugues)

17 CSMA 6 CSMIJ

4 hospitals de dia

Al Vallès Occidental Est

1 Hospitals/UCIES en salut mental (H. Taulí Sabadell) 4 CSMA

2 CSMIJ

(13)

Atenció

primària

2.1. Recursos i activitat 2.2. Accessibilitat 2.3. Avaluació

(14)

Recursos i activitat

La Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) preveu la divisió del territori de Catalunya en àrees petites (ABS). L’any 2003 va finalitzar el procés de reforma de l’atenció primària de salut, i es va assolir el 100% de cobertura poblacional. La distribució d’ABS i d’habitants per àmbit territorial es presenta a la taula 6.

Taula 6. Distribució de les ABS i població per AIS, CSB 2014

ÀIS

Població

ABS Habitants %

Barcelona Litoral Mar 14 302.345 18,5

Barcelona Esquerra 19 524.395 32,0

Barcelona Dreta 16 407.902 24,9

Barcelona Nord 21 403.176 24,6

Total CSB 70 1.637.818

Total RSB 216 4.982.346

Font: RCA de 2014.

L’activitat generada per aquest tipus d’assistència es desenvolupa en els centres d’atenció primària (CAP). En aquests centres es poden ubicar els equips d’atenció primària (EAP), especialistes de contingent i el model de reforma de l’atenció especialitzada, a més de serveis diagnòstics o unitats d’atenció específiques.

Pel que fa als EAP, l’ICS en gestiona el 74% dels existents. A la taula 7 es presenten els diferents proveïdors d’AP.

Taula 7. Entitats proveïdores dels EAP de salut per AIS, CSB 2014 Entitat proveïdora Barcelona Litoral Mar Barcelona Esquerra Barcelona Dreta Barcelona Nord Total

ICS 12 13 9 18 52

CSI - - 2 - 2

PAMEM 2 - 2 - 4

CAPSE - 3 - - 3

CSMS - - 2 - 2

EBA

VALLCARCA - - - 2 2

EAP SARRIÀ - 1 - - 1

EAP VALLPLASA - 1 - - 1

EAP SL - - 1 - 1

EAP-PS-SL - 1 - - 1

CSC VITAE, SA - - - 1 1

Total CSB 14 19 16 21 70

PAMEM: Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal; CAPSE: Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample; EAP-PS-SL: Equip d’Atenció Primària Poble Sec, SL; EAPDESL:EAP Dreta de l’Eixample, SL; CSI: Consorci Sanitari Integral; EAP SL: EAP Sardenya, SL; PSPV: Parc Sanitari Pere Virgili; CSC VITAE, SA: Consorci de Salut i Social de Catalunya, SA.

(15)

Els recursos humans del conjunt d’EAP del CSB són els següents: 6,87 metges de família per 10.000 habitants >14 anys; 9,33 pediatres per 10.000 habitants menors de 15 anys; 0,42 odontòlegs i 6,74 diplomats en infermeria per 10.000 habitants.

A la taula 8 es presenta el nombre de professionals sanitaris segons la categoria als EAP per cada 10.000 habitants i àmbit territorial.

Taula 8. Llocs de treball per 10.000 habitants, segons la categoria professional, per AIS, CSB 2014

AIS MF PD OD DI AI TS

Barcelona Dreta 6,79 9,02 0,38 6,19 0,86 0,40

Barcelona Esquerra 6,48 7,99 0,36 6,26 0,77 0,36

Barcelona Litoral-Mar 7,08 11,00 0,47 7,47 1,24 0,49

Barcelona Nord 7,31 9,95 0,49 7,36 1,07 0,48

Total CSB 6,87 9,33 0,42 6,74 0,95 0,42

Total RSB 6,74 8,88 0,43 6,64 0,85 0,34

Font: Integrap RSB 2014 i RCA per EAP 2014.

MF: metges de família; PD: pediatres; ODN: odontòlegs; DI: diplomats d’infermeria; AI: auxiliars d’infermeria; TS: treballadors socials.

A la taula 9 s’exposen les dades d’activitat assistencial per AIS. Les visites EAP hab./any, visites EAP/atesa/ any, visites MF i PD per hab./ any fan referència al total visites CAP.

Taula 9. Activitat dels equips d’atenció primària per AIS, CSB 2014

AIS Total visites

CAP

Total visites domicili

Visites EAP/ hab./

any

Visites EAP/atesa/

any

Visites MF i PD per hab./

any

Barcelona Dreta 1.862.691 74.062 4,93 7,21 3,21

Barcelona Esquerra 2.362.198 77.570 4,77 7,49 3,18

Barcelona Litoral-Mar 1.730.191 62.559 6,11 8,45 3,79

Barcelona Nord 2.222.984 83.669 5,85 7,44 3,71

Total CSB 8.178.064 297.860 5,32 7,59 3,43

Total RSB 26.720.195 792.871 5,64 7,63 3,62

Font: CMBDAP 2014, Integrap 2014 i RCA per EAP 2014.

(16)

Taula 10. Sol·licituds d’anàlisis clíniques per AIS, CSB 2014

AIS Analítiques Visites

mèdiques

Analítiques per 100 visites

Barcelona Dreta 155.666 1.307.565 11,91

Barcelona Esquerra 196.827 1.671.402 11,78

Barcelona Litoral-Mar 134.382 1.165.868 11,53

Barcelona Nord 221.344 1.523.159 14,53

Total CSB 708.219 5.667.994 12,50

Total RSB 2.368.716 18.428.672 12,85

Font: CMBDAP 2014, Integrap RSB 2014.

Taula 11. Sol·licituds de diagnòstic per la imatge per AIS, CSB 2014

AIS Diagnòstic Visites

mèdiques

Diagnòstic per 100

visites

Barcelona Dreta 56.087 1.307.565 4,29

Barcelona Esquerra 84.081 1.671.402 5,03

Barcelona Litoral-Mar 74.683 1.165.868 6,41

Barcelona Nord 87.379 1.523.159 5,74

Total CSB 302.230 5.667.994 5,33

Total RSB 993.916 18.428.672 5,39

Font: CMBDAP 2014, Integrap RSB 2014.

Taula 12. Cobertura poblacional1per AIS, CSB 2014

AIS RCA total Total atesa

Cobertura poblacional

total

Barcelona Dreta 392.974 268.803 68,40

Barcelona Esquerra 511.742 325.554 63,62

Barcelona Litoral-Mar 293.490 212.184 72,30

Barcelona Nord 394.067 310.012 78,67

Total CSB 1.592.273 1.116.553 70,12

Total RSB 4.881.372 3.608.083 73,92

1

(17)

Taula 13. Cobertura ATDOM 75 anys o més per AIS, CSB 2014

AIS Cobertura ATDOM 75 o més

Barcelona Dreta 12,34

Barcelona Esquerra 7,72

Barcelona Litoral-Mar 9,02

Barcelona Nord 9,38

CSB 9,58

RSB 9,98

* Font: Integrap RSB 2014 i RCA per EAP 2014. ATDOM: atenció domiciliària

Taula 14. Cobertura de la vacuna de la grip per AIS, CSB 2014

AIS Cobertura vacuna grip

Barcelona Dreta 44,32

Barcelona Esquerra 46,84

Barcelona Litoral-Mar 47,05

Barcelona Nord 45,62

Total CSB 45,89

Total RSB 48,11

(18)

Accessibilitat

Aquest any s’ha continuat la recollida d’informació trimestral sobre l’accessibilitat a la cita prèvia en l’atenció primària. En aquests moments es fa un seguiment per àmbit territorial de cada equip d’atenció primària, de quins assoleixen un 85% com a mínim, de mitjana, en totes les seves agendes de medicina general de la cita prèvia en menys de 48 hores.

Taula 15. Accessibilitat a l’atenció primària per a la cita prèvia per AIS, CSB 2014

Percentatge d'acompliment de l'indicador del 85% d'intents de cita prèvia per al metge de família en menys de 48 hores

AIS

Barcelona Nord 78,02%

Barcelona Litoral Mar 90,18%

Barcelona Esquerra 88,23%

Barcelona Dreta 76,04%

Total CSB 82,80%

Total RSB 79,25%

Font: SIIS cita prèvia.

2.2.

(19)

Avaluació

Des del CSB es desenvolupen diverses metodologies d’avaluació dels EAP: objectius anuals de la part variable de compra de serveis del contracte, procés benchmarkingi Observatori de Tendències de Serveis Sanitaris de Barcelona (BOTSS), les quals permeten analitzar els objectius de salut i de qualitat dels serveis, en el marc de diferents dimensions: accessibilitat, capacitat resolutiva, efectivitat i eficiència.

Pel que fa als objectius de la part variable del contracte d’atenció primària, els resultats globals 2014 s’han mantingut, tot i que s’observen petites variacions a la baixa que pensem que poden atribuir-se al canvi amb les fonts d’informació utilitzades per construir els indicadors. Aquest any 2014 ha estat el primer any en què les dades procedents de la població atesa-assignada han estat

facilitades pel CMBD-AP (fins al 2013 la font d’informació va ser l’Integrap).

Taula 16. Resultats dels objectius/indicadors de salut de la part variable, RSB 2010-2014

Objectius part variable 2010 2011 2012 2013 2014

Control òptim de l'HTA 50,45% 51,24% 55,99% 57,61% 55,34%

Control metabòlic de la DM 64,23% 63,72% 65,85% 66,77% 53,75%

Risc cardiovascular de 35 a 74

anys 69,44% 72,10% 88,16% 75,17% 77,27%

Avaluació sobrepès obesitat 6 i 14

anys 85,53% 88,55% 89,11% 93,49% 88,50%

Cribratge consum alcohol >14 anys 54,82% 56,39% 56,28% 56,46% 63,90%

Vacuna de la grip 51,17% 50,44% 50,62% 49,91% 45,89%

Vacunes infantils 89,10% 91,45% 92,29% 92,63% 88,15%

Font: CMBD-AP.

A la taula 17 es poden observar alguns dels resultats de salut més

significatius de l’any 2014, comparant aquests resultats amb els anys 2010-2014 i amb el total de l’RSB.

Quant a l’efectivitat i resolució, destaquen els indicadors que fan referència a la tensió arterial i la diabetis que es mantenen per sobre dels recomanats pel Pla de salut de Catalunya (35%).

Tal com s’ha comentat, la comparabilitat els resultats del 2014 no són del tot comparables amb els anys anteriors atès que part de la informació procedeix aquest any del CMBD-AP.

(20)

Taula 17. Control òptim de la tensió arterial i control metabòlic de la diabetis, CSB 2010-2014

AIS Control òptim HTA (%) Control metabòlic DM (%)

2010 2011 2012 2013 2014 2010 2011 2012 2013 2014

Barcelona Dreta 50,92 55,87 59,90 62,91 57,32 66,16 67,69 69,42 69,19 53,09

Barcelona Esquerra 49,25 49,83 55,54 57,76 58,04 63,28 65,15 67,56 68,69 58,40

Barcelona

Litoral-Mar 50,65 54,32 59,57 59,97 56,94 62,65 61,64 64,19 65,77 51,42

Barcelona Nord 47,26 52,12 57,21 57,81 49,98 64,04 62,90 67,87 66,95 52,00

Total CSB 49,39 52,73 57,78 59,44 55,34 64,08 64,45 67,77 67,74 53,75

Total RSB 50,45 51,24 55,99 57,61 55,42 64,23 63,72 65,85 66,77 52,80

Font: CMBD-AP.

Nota: Es considera control òptim de la tensió arterial (TA): TA sistòlica <140 mm Hg i TA diastòlica <90 mm Hg (la darrera determinació de TA és vàlida quan s’ha fet durant l’any avaluat); en pacients diabètics, es

considerarà control òptim una TA sistòlica <130 mm Hg i una TA diastòlica <80 mm Hg).

També cal destacar, en aquesta mateixa dimensió d’efectivitat, l’indicador sobre el càlcul del risc cardiovascular (CV), el 2014 s’observa una millora respecte del dels quatre darrers anys i sobrepassa l’estàndard establert (70%).

Quant a la vacunació de la grip, no milloren els resultats respectes als anys anteriors. Caldrà incidir sobre aquest objectiu per aconseguir millors cobertures.

Taula 18. Càlcul del risc cardiovascular i cobertura vacuna antigripal > 59 anys, CSB 2010-2014

AIS Risc CV (%) Vacuna antigripal (%)

2010 2011 2012 2013 2014 2010 2011 2012 2013 2014

Barcelona Dreta 69,42 73,36 75,73 81,87 78,37 48,71 48,21 49,67 49,41 44,32

Barcelona

Esquerra 70,21 72,75 74,97 69,57 79,56 46,51 46,09 47,03 46,71 46,84

Barcelona

Litoral-Mar 64,43 70,14 72,98 74,21 75,38 49,60 50,56 50,62 49,61 47,05

Barcelona Nord 67,09 69,79 69,92 71,61 74,79 48,24 46,53 49,16 46,26 45,62

Total CSB 68,07 71,6 73,41 73,98 77,27 47,83 47,44 48,82 47,74 45,89

Total RSB 69,44 72,10 74,79 75,17 77,63 51,17 50,44 50,62 49,91 48,11

(21)

Atenció

hospitalària

3.1. Recursos i activitat 3.2. Accessibilitat 3.3. Avaluació

(22)

Recursos i activitat

L’atenció hospitalària ofereix a la població els mitjans tècnics i humans de diagnòstic, tractament i rehabilitació adequats que, per la seva especialització o característiques, no pot resoldre en el nivell d’atenció primària. Constitueix el segon nivell d’atenció sanitària, conceptualment després de la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció primària.

En l’àmbit de l’atenció hospitalària especialitzada, la xarxa de proveïdors està constituïda pels centres integrats en el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (segons el Decret 196/2010, de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i l’Ordre SLT/222, de 17 de juliol, d’actualització de l’annex on consta la relació dels centres del SISCAT). Dóna resposta als problemes de salut més greus i constitueix l’estructura sanitària responsable de l’atenció hospitalària

programada i urgent, tant en règim d’internament com ambulatori i domiciliari, desenvolupant també funcions de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, assistència curativa i rehabilitadora, així com docència i investigació, en

coordinació amb altres nivells assistencials.

El CSB disposa d’una xarxa hospitalària pública que està ordenada en diferents nivells assistencials, que garanteixen una bona capacitat resolutiva i el flux de pacients quan la patologia així ho requereix.

La diversitat, tant de proveïdors com de fórmules de gestió, i la territorialització, com a expressió del seu desplegament i proximitat a la població, són trets que li atorguen una flexibilitat i un dinamisme propi, amb una reconeguda capacitat per adaptar-se a un entorn i a unes necessitats canviants i en constant evolució.

Taula 19. Centres hospitalaris de la xarxa d'internament d'aguts del SISCAT, CSB 2014

Hospital Clínic i Provincial1 Hospital Universitari Sagrat Cor Hospital Plató

Hospital de San Rafael

Hospital Universitari Vall d'Hebron3 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Dos de Maig

Fundació Puigvert – IUNA Consorci Parc de Salut Mar2

Total CSB 9 1_{Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i Hospital Casa de la Maternitat.}

2

Hospital del Mar i Hospital de l'Esperança. 3

Hospital Universitari de Traumatologia i Rehabilitació Vall d'Hebron, H. U. General Vall d'Hebron i H. U. Maternoinfantil Vall d'Hebron.

(23)

Per tal d’aglutinar tota l’activitat que desenvolupen els diferents centres hospitalaris, a la taula 20 es mostra un resum de cadascuna de les línies assistencials, el nombre de llits i l’activitat r realitzada al llarg de l’any 2014, segons hospital i AIS de Barcelona.

Taula 20. Activitat i recursos de la xarxa d'internament d'aguts del SISCAT, CSB 2014

AIS Hospitals Total _altes Primeres _visites Visites _totals Urgències Hospital _{de dia} cma Llits

Barcelona Dreta

Hospital de la Santa Creu i

Sant Pau 32.020 173.421 399.084 132.701 75.076 16.777 540

Fundació Puigvert - IUNA 5.704 24.636 84.044 14.743 5.957 951 111

Hospital Dos de Maig

(Barcelona) 6.433 37.785 95.058 41.335 3.712 2.983 60

Total 3 44.157 235.842 578.186 188.779 84.745 20.711 711

Barcelona Esquerra

Hospital Clínic i Provincial

Barcelona1 37.626 125.511 435.733 109.054 96.306 8.186 682

Hospital Plató 9.206 43.239 117.620 14.911 19.143 6.848 95

Hospital Universitari Sagrat Cor 13.783 53.296 135.824 19.792 5.300 8.875 167

Total 3 60.615 222.046 689.177 143.757 120.749 23.909 944

Barcelona Nord

Hospital Universitari Vall

d'Hebron2 55.874 371.047 946.771 187.039 98.155 19.033 1.073

Hospital Sant Rafael 8.514 32.988 83.145 0 625 4.714 178

Total 2 64.388 404.035 1.029.916 187.039 98.780 23.747 1.251

Barcelona Litoral Mar

Hospital del Mar (Parc Salut

Mar)3 26.559 120.818 429.119 119.393 39.899 6.141 505

Total 1 26.559 120.818 429.119 119.393 39.899 6.141 505

Total CSB 9 195.719 982.741 2.726.398 638.968 344.173 74.508 3.411

Total RSB 32 507.335 2.663.979 7.106.022 2.121.704 715.052 229.656 9.090

Font: CMBD-HA, facturació de serveis sanitaris. Llits: Aplicatiu mesures 2013 1_{També es comptabilitza la informació de l'Hospital Casa de la Maternitat} 2

Inclou l'activitat dels hospitals general, traumatologia i maternoinfantil 3

Parc de Salut Mar ha informat de tots els seus centres (Hospital del Mar i Hospital de l'Esperança)

El CSB té 3.411llits distribuïts equitativament, i disposa de 9 centres hospitalaris d’aguts, tal com es mostra a la taula següent.

Taula 21. Nombre de llits de la xarxa d’internament d’aguts, CSB 2014

AIS Nombre de llits Nombre de centres

Barcelona Dreta 711 3

Barcelona Esquerra 944 3

Barcelona Nord 1.251 2

Barcelona Litoral Mar 505 1

(24)

Hospitalització

Pel que fa a la descripció de l’activitat dels hospitals generals d’aguts, s’ha utilitzat la informació que consta al Registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) dels hospitals d’aguts de l’any 2014 referent a l’hospitalització convencional (HC) i a les intervencions de cirurgia major ambulatòria (CMA). Aquests dos tipus d’activitat s’han analitzat conjuntament perquè els

procediments de CMA poden requerir un ingrés en funció de la comorbiditat i de les condicions sociodemogràfiques del malalt o del temps d’accés a l’hospital. Tot i això, la CMA va en augment, el 2014 del total de contactes, en un 26,7% dels casos es va realitzar CMA, la resta van ser hospitalitzacions

convencionals.

Els contactes corresponents a l’activitat pública dels centres del SISCAT, és a dir, els finançats pel CatSalut, han estat 195.719 amb una estada mitjana global de 5 dies, similar a la de l’RSB.

Taula 22. Distribució i estada mitjana dels contactes d'hospitalització convencional i CMA finançats pel CatSalut, CSB 2014

AIS Contactes* % Estada mitjana

(dies)

Barcelona Dreta 44.157 22,6% 5,0

Barcelona Esquerra 60.615 31,0% 4,6

Barcelona Nord 64.388 32,9% 5,5

Barcelona Litoral Mar 26.559 13,6% 4,8

Total CSB 195.719 100,0% 5,0

Total RSB 495.094 - 4,8

Font: CMBD-HA.

* El concepte “contacte” s’utilitza per designar cada vegada que un malalt accedeix a un hospital general d’aguts, per rebre qualsevol tipus d’assistència.

La taxa bruta d’hospitalització per 1.000 habitants dels malalts residents a Barcelona ciutat és del 95,7; hi ha una variabilitat territorial en els diferents AIS, essent la més baixa la de l’AIS Barcelona Esquerra (80,4) i la més elevada la de l’AIS Barcelona Salut Nord (115,8).

Taula 23. Nombre de contactes finançats pel CatSalut i taxa bruta d'hospitalització per AIS de residència, CSB 2014

AIS Contactes Taxa bruta d'hospitalització x

1.000 habitants

Barcelona Dreta 37.762 92,6

Barcelona Esquerra 42.173 80,4

Barcelona Nord 46.683 115,8

Barcelona Litoral Mar 30.175 99,8

Total CSB 156.793 95,7

Total RSB 470.886 94,3

Font: CMBD-HA.

(25)

Consultes externes hospitalàries

La majoria dels hospitals que presten serveis assistencials d’aguts té consulta externa de totes o alguna de les especialitats següents: medicina interna, cirurgia general i aparell digestiu, traumatologia i cirurgia ortopèdica, obstetrícia i ginecologia, pediatria i cirurgia pediàtrica, psiquiatria i altres serveis (anestèsia, radioteràpia, drogodependències, etc.).

L’activitat de consulta externa està constituïda per les visites de consultes externes finançades als hospitals d’aguts i per les visites als CAP II.

L’activitat de consultes externes als hospitals d’aguts també inclou tota l’activitat relacionada amb la integració d’especialitats. El nombre de primeres visites en els centres de la xarxa hospitalària d’aguts del SISCAT ha estat de 982.741 i el nombre total de visites en CAP II de 306.485, tal com es mostra a la taula 24.

Taula 24. Activitat de consulta externa, CSB 2014

AIS Consulta

externa

Primeres

visites* Visites CAP II**

Barcelona Dreta 578.186 235.842 63.958

Barcelona Esquerra 689.177 222.046 176.496

Barcelona Nord 1.029.916 404.035 5.777

Barcelona Litoral Mar 429.119 120.818 60.254

Total CSB 2.726.398 982.741 306.485

Total RSB 7.106.022 2.663.979 518.595

(26)

Atenció a les urgències

Dins l’atenció a les urgències cal diferenciar l’àmbit hospitalari i l’extrahospitalari amb els dispositius d’AP i del 061 CatSalut Respon.

Els recursos d’AP es presenten a la taula següent.

Taula 25. Recursos urgents a l’atenció primària per AIS, CSB 2014

AIS AC CUAP

Barcelona Litoral Mar1 0 2

Barcelona Esquerra2 0 3

Barcelona Dreta3 0 2

Barcelona Nord 1 3

Total CSB 1 10

1

AIS Barcelona Litoral Mar es considera el Centre Peracamps com a CUAP 2

AIS Barcelona Esquerra es consideren l’H. Plató i l’H. Sagrat Cor com a CUAP. 3

AIS Barcelona Dreta es consideren H. Dos de Maig i H. Esperança com a CUAP.

En l’àmbit extrahospitalari s’atenen les urgències que acudeixen als centres d’AP en horari habitual, es disposa de centres d’atenció continuada (CAC), que donen atenció fora de l’horari normal dels CAP i dels centres que presten els serveis les 24 hores del dia i que disposen de recursos més complexos com són possibilitat de realitzar proves del diagnòstic per la imatge i analítiques, són els CUAP (centre d’urgències d’atenció primària).

(27)

Taula 26. Activitat d’urgències hospitalàries i extrahospitalàries, CSB 2014

Urgències hospitalàries1

Urgències amb ingrés 81.757

Urgències sense ingrés 557.211

Urgències totals 638.968

Urgències extrahospitalàries2

Alertes 515.289

Incidents _420.109

Incidents sense mobilització de recurs 203.089

Incidents amb consulta sanitària 110.786

Intervencions (mobilitzacions sanitàries) 245.942

Mobilitzacions: suport vital avançat 43.799

Mobilitzacions: suport vital bàsic 164.614

Mobilitzacions: atenció continuada domiciliària i urgent 37.529

Font: 1Facturació CatSalut; 2061 CatSalut Respon.

Incident: situació provocada per una alerta rebuda envers una situació d’urgència o emergència.

L’activitat realitzada pels diferents hospitals de Barcelona ha estat de 638.968 urgències l’any 2014, un 12,8% de les quals han necessitat ingrés. Tots els hospitals de Barcelona tenen servei d’urgències, excepte l’Hospital San Rafael.

Taula 27. Activitat d'urgències hospitalàries, CSB 2014

AIS Urgències ateses

Barcelona Dreta 188.779

Barcelona Esquerra 143.757

Barcelona Nord 187.039

Barcelona Litoral Mar 119.393

Total CSB 638.968

Total RSB 2.121.704

(28)

Codis d’activació d’emergències

Els codis d’emergències es van iniciar de forma coordinada l’any 2004 a la ciutat de Barcelona i, progressivament, es van anar implantant a l’Àrea Metropolitana i a la resta de Catalunya.

Els codis d’activació d’emergències són un instrument que facilita la presa de decisió ràpida per activar els recursos que necessita cada pacient. S’activen en situacions de risc vital per al pacient i permeten disminuir els temps

d’intervenció des de l’alerta fins a l’atenció hospitalària urgent i millorar la continuïtat assistencial. Aporten protocols d’actuació consensuats i milloren la comunicació entre dispositius i professionals assistencials.

La progressiva implantació dels codis en el territori d’acord amb la corresponent Instrucció del CatSalut o del Pla director per ordenar l’atenció que es dóna en cada cas han originat un notable increment de les activacions en els darrers anys, alhora que un ús sistemàtic d’aquest instrument per part de tots els professionals d’emergències.

L’activació dels codis per part del SEM es mostra a la taula 28.

Taula 28. Nombre de codis activats pel SEM, CSB 2012-2014

Codi 2012 2013 2014 Variació

2012-2014

Pacient politraumàtic 1.538 1.569 1.626 5,53%

Ictus 814 870 1.058 29,98%

Infart agut de miocardi 405 371 395 -2,47%

(29)

Hospitals de dia

Són dispositius dels hospitals del SISCAT que presten atenció mèdica o d’infermeria en un mateix dia per a l’aplicació de determinats procediments diagnòstics o terapèutics reiterats.

La majoria dels centres hospitalaris que han prestat assistència pública, ofereixen serveis d’hospitalització de dia, i realitzen el tractament de pacients oncològics i pacients amb trastorns immunològics, tot i que també s’està estenent al tractament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, el control de la insuficiència cardíaca, la diabetis i altres malalties.

En alguns hospitals d’aguts es dedica una part d’aquests recursos a malalts psiquiàtrics, a banda dels recursos específics.

El nombre de sessions d’hospital de dia realitzades l’any 2014 en els hospitals d’aguts ha estat de 344.173, a la taula 29 s’especifica la distribució segons l’AIS.

Taula 29. Activitat d'hospital de dia, CSB 2014

AIS Sessions

Barcelona Dreta 84.745

Barcelona Nord _98.780

Total CSB 344.173

Total RSB 715.052

(30)

Cirurgia menor ambulatòria

La cirurgia menor ambulatòria la formen tots aquells procediments quirúrgics de baixa complexitat que es realitzen sense anestèsia o amb anestèsia local i en els quals no es preveu la necessitat de reanimació ni d’observació

postquirúrgica.

L’activitat de cirurgia menor ambulatòria realitzada als hospitals d’aguts l’any 2014 ha estat de 74.508.

Taula 30. Activitat de cirurgia menor ambulatòria, CSB 2014

AIS Intervencions

Barcelona Dreta _20.711

Barcelona Nord _23.747

Total CSB 74.508

Total RSB 229.656

(31)

Accessibilitat

La definició teòrica de llista d’espera és la diferència, en el moment en el temps, entre el nombre de tractaments considerats com a necessaris i el nombre de pacients que un sistema sanitari té capacitat de tractar.

L’any 2014 es va continuar reunint al CSB la Comissió Territorial de Seguiment Clínic d’Accessibilitat a les Intervencions Quirúrgiques Programades (CTLEQ), fruit de la Resolució de 17 de novembre de 2011, signada pel director del CatSalut.

En el marc d’aquesta Comissió, reunida en tres ocasions al llarg de l’any, es va acordar:

- Depurar el Registre central de pacients en llista d’espera.

- Actuar sobre la llista d’espera per aconseguir que cap pacient s’esperi més de 6 mesos pels procediments publicitats i garantits.

- Actuar sobre la llista d’espera per aconseguir que cap pacient s’esperi més de 4 anys pels procediments monitorats i no publicitats.

- Reduir el 20% els pacients entre 2 i 4 anys pels procediments monitorat i no publicitats.

- Gestionar els fluxos de pacients entre centres per equilibrar els temps d’espera.

- Analitzar la variabilitat clínica en la inclusió en llista.

- Analitzar la llista d’espera ambulatòria i decidir un model de recollida amb una informació més homogènia que inclogui la RAE

- Millorar la qualitat de la recollida de la llista d’espera de les proves diagnòstiques

- Implantar la recollida nominal de les visites de consulta externa.

Llista d’espera quirúrgica

En el conjunt dels procediments quirúrgics publicitats i garantits, en relació amb l’any 2013, s’ha tancat amb 11.824 pacients en espera el que representa un -16,80 de disminució del nombre de malalts pendents d’intervenció.

Pel que fa als temps d’espera (taula 31):

x La mitjana del temps d’espera dels pacients intervinguts del conjunt de les intervencions quirúrgiques monitorades, s’ha passat de 3,97 mesos el 2013 a 4,41 mesos el 2014, el que representa un augment del 11,08% en relació amb l’any anterior.

x La mitjana del temps d’espera dels pacients pendents d’intervenir del conjunt de les intervencions quirúrgiques monitorades, s’ha passat de 4,51 mesos el 2013 a 2,33 mesos el 2014, el que representa una disminució del -48,34 en relació amb l’any anterior.

3.2.

(32)

Taula 31. Llista d’espera quirúrgica dels 14 procediments monitorats, CSB 2013-2014 Procediments

monitorats

Llista d'espera TEPI TEPP

LEQ 2014 % variació 2013-2014 TE 2014 % variació

2013-2014 TD 2014

% variació 2013-2014

Cataractes 5.926 -18,33% 5,03 -9,69% 2,34 -42,22%

Varices 888 25,42% 3,38 3,68% 2,57 -20,19%

Hèrnies inguinocrurals 747 16,17% 3,31 10,70% 2,33 -12,73%

Colecistectomies 567 -4,55% 4,06 20,47% 2,34 -43,88%

Artroscòpia 524 -14,80% 3,88 4,30% 2,04 -41,88%

Prostatectomia 220 -38,03% 4,07 8,24% 2,09 -22,01%

Canal carpià 193 -5,39% 2,47 0,41% 1,97 -25,66%

Amigdalectomia 194 -47,85% 4,18 -14,17% 1,86 -56,64%

Circumcisió 264 -8,01% 2,97 7,22% 2,23 -42,23%

Pròtesi de maluc 496 -39,59% 5,18 -7,99% 2,49 -40,43%

Pròtesi de genoll 948 -30,90% 5,88 -7,84% 2,50 -54,55%

Histerectomia 92 -33,81% 3,36 -3,45% 1,57 -42,91%

Galindó 633 -4,67% 3,58 9,15% 2,35 -32,47%

Quist pilonidal 132 -27,07% 2,69 -5,61% 2,03 -29,51%

Total CSB 11.824 -16,80% 4,41 11,08% 2,33 -48,34%

Font: SIIS llistes d’espera.

LEQ: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera quirúrgica.

TEPP: Temps mitjà, expressat en mesos, que porten esperant els pacients pendents d’intervenció, des de la data d’inclusió en llista, fins a la data del tall d’informació.

TEPI: Temps mitjà, expressat en mesos, que han esperat els pacients, des de la data d’inclusió en llista fins a la data de realització de la intervenció.

Els pacients que s’esperen més de 6 mesos ha disminuït un 98,98 % l’any 2014 respecte al 2013; aquests pacients a més de 6 mesos representen un 0,31% sobre el total de la llista d’espera, mentre que l’any 2013 era un 0,87%.

Gràfic 1. Llista d'espera quirúrgica, desembre 2014. Comparativa de pacients pendents d'intervenció que esperen més d’un any

Font: SIIS llistes d’espera. 2.547

958

125

33 3 ₁

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000 2.200 2.400 2.600 2.800

6 a 9 mesos 9 a 12 mesos + 12 mesos

Comparatiu llistes d'espera per trams de demora

des-13 des-14

El nombre de pacients que esperen més d’un any per a ser

(33)

Taula 32. Llista d’espera quirúrgica per AIS, CSB 2013-2014

Centre sanitari Desembre 2013 Desembre 2014 % variació 2013-2014

LEQ TEPI TEPP LEQ TEPI TEPP LEQ TEPI TEPP

Clínica Plató Fundació Privada 757 3,65 4,37 1.234 3,25 2,42 63,01% -10,96% -44,62%

Hospital Clínic i Provincial de

Barcelona 1.939 5,22 3,25 1.981 5,26 2,51 2,17% 0,77% -22,77%

Hospital Universitari Sagrat Cor 747 2,06 3,20 1.638 2,04 2,49 119,28% -0,97% -22,19%

Barcelona Esquerra

Fundació Gestió Hosp. Santa

Creu i Sant Pau 1.978 5,85 3,90 1.359 6,09 2,12 -31,29% 4,10% -45,64%

Fundació Puigvert Iuna 96 1,70 1,87 103 2,27 1,73 7,29% 33,53% -7,49%

Hospital Dos de Maig 1.012 3,29 2,31 639 3,64 1,97 -36,86% 10,64% -14,72%

Barcelona Dreta

Hospital General Vall d'Hebron 3.656 5,92 4,41 2.402 5,45 2,27 -34,30% -7,94% -48,53%

Hospital Sant Rafael 1.255 2,74 3,05 1.521 3,93 2,44 21,20% 43,43% -20,00%

Barcelona Nord

Parc Salut Mar 2.771 7,45 5,14 947 6,80 2,17 -65,82% -8,72% -57,78%

Barcelona Litoral Mar

Total CSB 14.211 4,51 3,97 11.824 4,41 2,33 -16,80% -2,22% -41,31%

Total RSB 49.561 5,81 4,27 37.396 5,69 2,81 -24,55% -2,07% -34,19%

Total Catalunya 75.075 5,77 4,45 57.191 5,77 2,92 -23,82% 0,00% -34,38%

LEQ: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera quirúrgica.

TEPP: Temps mitjà, expressat en mesos, que porten esperant els pacients pendents d’intervenció, des de la data d’inclusió en llista, fins a la data del tall d’informació.

(34)

Llista d’espera per a proves diagnòstiques

Durant l’any 2014 s’ha continuat treballant amb les entitats proveïdores per tal de disposar d’informació de qualitat sobre la llista d’espera nominal de les proves diagnòstiques monitorades pel CatSalut. S’han de continuar millorant els paràmetres qualitatius d’aquests registres. Al marc de la CTLEQ s’han treballat compromisos per a poder avançar en la qualitat.

Els indicadors, que es presenten per al conjunt de l’RSB, s’han explotat pel nombre de malalts en espera i el temps d’espera dels pacients que s’han fet la prova, per a cadascuna de les proves. L’objectiu és arribar a reduir el temps de resolució a un màxim de 90 dies en totes les proves diagnòstiques monitorades, excepte les polisomnografies, que serà de 120 dies.

Taula 33. Llista d’espera per a proves diagnòstiques, CSB 2013-2014

Proves diagnòstiques

Llista d’espera Temps d’espera (dies)

Nre. 2014 % variació

2013-2014 TE 2014

% variació 2013-2014

Ecocardiografia 2.243 -31,2% 55 -21,4%

Ecografia abdominal 1.174 -65,5% 49 -33,8%

Ecografia ginecològica 682 -57,8% 47 -16,1%

Ecografia urològica 510 -51,6% 38 -45,7%

Colonoscòpia 3.071 6,7% 60 -41,7%

Endoscòpies esofagogàstriques 1.248 3,7% 47 -9,6%

Tomografia axial computada 4.830 -41,9% 31 -22,5%

Mamografia 448 -67,7% 52 -17,5%

Polisomnogrames 400 -33,2% 78 0,0%

Ressonància magnètica 5.662 4,6% 33 6,5%

Ergometries 356 -63,4% 30 0,0%

Electromiograma 862 -29,5% 60 13,2%

Gammagrafies 427 -6,2% 17 13,3%

Total CSB 21.913 -31,0% 41 -19,6%

Total RSB 65.834 -8,5% 43 -20,4%

Total Catalunya 102.204 -6,8% 40 -14,9%

(35)

Avaluació

L’avaluació dels objectius i la valoració del grau d’assoliment corresponent a la part variable del contracte de compra dels centres és, conjuntament amb altres eines i metodologies ( MSIQ – Mòduls per al seguiment d’indicadors de qualitat, BOTSS, informes de la central de resultats, auditories clíniques per processos específics...), un dels elements bàsics d’interrelació amb les entitats

proveïdores per tractar de millorar la qualitat de les prestacions, la

transparència i per impulsar actuacions de política sanitària i millora de la qualitat assistencial.

L’any 2014, la part variable del contracte ha tingut canvis rellevants. El

CatSalut, en la seva condició d’asseguradora pública, ha fixat per a cadascuna de les línies assistencials un conjunt de requisits i per tal de donar prioritat i potenciar l'atenció a la cronicitat, la resolució dels serveis i l'eficiència, ha incentivat indicadors de tipus transversal que promoguin la col·laboració entre proveïdors destacant entre ells, la signatura del pacte territorial entre les entitats proveïdores implicades en un mateix territori.

A la taula 34 es presenta el resum dels principals indicadors contractats aquest any, amb el resultat global del CSB, i la comparació respecte a la referència proposada per a aquest any.

Taula 34. Resultats de l’avaluació d’atenció especialitzada, CSB 2014

Objectius part variable Referència Resultat

CSB

Percentatge d'informes mèdics d'alta hospitalària publicats en

l'HC3 dins de les 48h posteriors a l'alta 50% 69,4%

Percentatge d'informes mèdics d'urgències publicats en l'HC3 dins

de les 24h posteriors a l'alta d'urgències 30% 64,8%

Percentatge d’urgències ateses a l’hospital, notificades al

CMBD-UR 95% 99,6%

Percentatge de receptes en suport electrònic en atenció

especialitzada 75% 68,7%

S'han subministrat al Servei de Promoció de la Seguretat dels Pacients, en els terminis establerts, les dades de tots els indicadors de seguretat dels pacients que l’hospital s’ha compromès a complimentar durant el conjunt de l’any?

SI SI

Signatura del pacte territorial entre les entitats proveïdores SI SI

Nombre de pacients inclosos en llista d’espera per a qualsevol dels 46 procediments monitorats assenyalats a la fitxa amb un temps de demora superior a 4 anys.

0 30

Disminució al menys en un 20% del nombre de pacients en llista d’espera per a qualsevol dels 46 procediments monitorats amb un temps de demora entre 2 i 4 anys

20% 59,2%

(36)

Altes en pacients de 65 anys o més amb fractura de coll de fèmur. Interval Ingrés – Intervenció quirúrgica per aquesta patologia

D’acord amb les directrius del Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor, s’ha mesurat l’interval temporal entre l’ingrés i la intervenció quirúrgica en els malalts majors de 64 anys que han patit una fractura de coll de fèmur i han estat intervinguts per aquesta patologia.

Hi ha certa evidència que estableix una relació entre la mortalitat a curt i mitjà termini i el temps des de l’admissió fins a la intervenció. (Shiga T,Wajima Z,Ohe Y.Is operative delay associated with increased mortality of hip fracture patients? Systematic review, meta-analysis, and meta-regression. Can J Anaesth.2008 Mar;55(3):146-54).

La taula 35 detalla els resultats pels diferents àmbits territorials.

Taula 35 . Proporció d’altes en pacients de 65 anys o més amb fractura de coll de fèmur intervinguts en les primeres 48 hores posteriors a l’ingrés, CSB 2014*

AIS

Proporció d’altes en pacients de 65 anys o més amb fractura de coll de fèmur intervinguts en les primeres 48

hores posteriors a l’ ingrés

Nombre d’altes avaluades

AIS Barcelona Litoral Mar 61,8 306

AIS Barcelona Esquerra 53,2 547

AIS Barcelona Dreta 69,8 530

AIS Barcelona Nord 21,8 491

Total CSB 51,1 1.874

*_{Els resultats fan referència al resultats agregats del centres ubicats a cada àmbit territorial i no estrictament als} residents a aquests territoris.

Font: CMBD i Integrae.

Circuit de diagnòstic ràpid (CDR) del càncer amb interval entrada CDR -inici del tractament inferior a 30 dies

L’avaluació del funcionament del CDR no ha format part de la part variable aquest any 2014. A la taula 36 es presenten les dades comparatives 2013-2014.

Taula 36. Accessibilitat pel CDR de càncer colorectal i càncer de mama, CSB 2013-2014*

AIS

% casos de càncer colorectal amb interval entrada al CDR

-inici del tractament <30 dies

% casos de càncer de mama amb interval entrada al CDR -inici del

tractament <30 dies

2013 2014 2013 2014

AIS Barcelona Litoral Mar 33,3% 80,4% 37,6% 48,1%

AIS Barcelona Esquerra 42,9% 41,1% 42,0% 36,1%

AIS Barcelona Dreta 34,3% 75,2% 61,9% 83,6%

AIS Barcelona Nord 59,8% 47,8% 78,4% 77,0%

Total CSB 49,1% 54,4% 63,3% 63,5%

(37)

Atenció

sociosanitària

4.1. Recursos i activitat 4.2. Avaluació

(38)

Recursos i activitat

Centres sociosanitaris

Recursos d'internament

Els centres sociosanitaris són els recursos d’internament dotats de les

característiques estructurals i del personal necessari per atendre pacients amb requeriments sociosanitaris. Poden ser centres d’internament que proveeixen serveis essencialment sociosanitaris o unitats sociosanitàries ubicades en hospitals d’aguts o hospitals psiquiàtrics monogràfics.

Els centres sociosanitaris estan formats per una o més de les unitats següents:

Llarga estada

És la unitat d’hospitalització que té com a funció el tractament rehabilitador, de cures de manteniment, de profilaxi de complicacions, com també de suport per a persones grans amb malalties cròniques de llarga evolució que han generat incapacitats funcionals de major o menor grau, a fi d’aconseguir la màxima autonomia que permeti la situació del malalt. Dins d’aquestes unitats s’inclou l’atenció de llarga durada a persones amb demència avançada o amb algun altre trastorn cognitiu de tipus crònic. Quan el nombre de persones

hospitalitzades amb aquestes patologies és prou nombrós, cal ubicar aquests pacients en unitats diferenciades de llarga estada per a persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències.

Mitja estada. Convalescència

És la unitat d’hospitalització que té com a objectiu restablir aquelles funcions o activitats que hagin estat afectades, parcialment o totalment, per diferents patologies. Es tracta de persones grans amb malalties de base que necessiten una recuperació funcional després de patir un procés quirúrgic, traumatològic o mèdic, prèviament tractat en una fase aguda.

Mitja estada. Cures pal·liatives

És la unitat d’hospitalització que té com a funció oferir tractament pal·liatiu i de confort a pacients amb càncer avançat o amb altres malalties inguaribles en fase terminal. El control de símptomes i el suport emocional al malalt i a la seva família són els objectius que ha de perseguir la unitat.

Mitja estada polivalent

En les unitats de mitjana estada polivalent s’atenen indistintament pacients tributaris de cures pal·liatives i pacients amb perfil convalescent. A partir de l’any 2008, les unitats contractades com a mitjana estada polivalent notifiquen al CMBD-RSS segons la tipologia de les persones que han atès en aquestes unitats, i no pas segons el tipus de contracte pel que es paguen els llits d’aquestes. Per aquest motiu, l’activitat d’aquestes unitats està informada repartida entre els serveis de convalescència i els de cures pal·liatives, segons quin hagi estat el perfil dels pacients atesos en aquestes unitats.

Subaguts

En les unitats de subaguts es presta atenció integral a persones amb una malaltia crònica coneguda i evolucionada, que a causa d’una reagudització o empitjorament del seu estat de salut, requereixen hospitalització amb una intensitat de recursos intermedis. Aquesta atenció està destinada a persones que necessiten continuació d’un tractament o supervisió clínica continuada. L’objectiu d’aquesta atenció ha de ser l’estabilització clínica i la rehabilitació

(39)

Taula 37. Llits d’hospitalització de centres sociosanitaris, CSB 2014 AIS Llarga estada ¹ Mitja estada Subaguts (altes) Total Interna-ment Centres socio-sanitaris Convales-cència Cures pal·liati -ves Mitja estada polivalent ² Total mitja estada

Barcelona Litoral

Mar 158 89 14 18 121 334 279 4

Barcelona

Esquerra 331 280 24 - 304 253 635 4

Barcelona Dreta 281 205 43 39 287 612 568 6

Barcelona Nord 373 214 34 21 269 19 642 6

Total CSB 1.143 788 115 78 981 1.218 2.124 20

Total RSB 2.947 1.538 278 457 2.273 3.606 5.220 50

¹ A llarga estada s'inclouen els llits de sida i psicogeriatria ² A mitja estada polivalent s'inclou psicogeriatria. Font: contractació i avaluació 2014.

Taula 38. Recursos alternatius a l’internament, CSB 2014

AIS Hospital de dia PADES UFISS

Places Centres Geriatria Cures pal·liatives Demències

Barcelona Litoral Mar 37 2 3 1 1

-Barcelona Esquerra 128 3 7 1 1

-Barcelona Dreta 109 4 6 1 1

-Barcelona Nord 124 3 4 1 1 1

Total CSB 398 12 20 4 4 1

Total RSB 1.108 39 51 19 17 4

Font: contractació i avaluació 2014.

L'activitat assistencial sociosanitària del CSB durant l'any 2014 es mostra a les taules següents.

Taula 39. Activitat sociosanitària, CSB 2014

Estades realitzades Total

Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta

Llarga estada 403.475 518.384 5.157 4.286

Cures pal·liatives 30.201 30.649 1.871 1.852

Convalescència 253.465 255.151 7.021 6.522

Mitja estada polivalent 13.946 13.335 367 337

(40)

Taula 40. Activitat sociosanitària per línies de servei, CSB 2014 Llarga estada

AIS

Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta

Barcelona Litoral Mar 78.643 162.369 944 892

Barcelona Esquerra 165.565 157.232 2.269 1.815

Barcelona Dreta 100.126 117.585 1.211 984

Barcelona Nord 59.141 81.198 733 595

Total CSB 403.475 518.384 5.157 4.286

Total RSB 1.052.923 1.163.957 11.037 8.702

Cures pal·liatives

AIS

Barcelona Esquerra 2.248 2.409 175 175

Barcelona Dreta 11.887 12.120 885 851

Barcelona Nord 11.230 11.464 446 424

Total CSB 30.201 30.649 1.871 1.852

Total RSB 87.032 84.823 5.794 5.933

Convalescència

AIS

Barcelona Litoral Mar 30.964 32.213 1.120 1.045

Barcelona Esquerra 50.435 52.637 1.372 1.313

Barcelona Dreta 73.636 71.791 1.897 1.807

Barcelona Nord 98.430 98.510 2.632 2.357

Total CSB 253.465 255.151 7.021 6.522

Total RSB 511.188 500.854 14.706 13.816

(41)

Mitja estada polivalent

AIS

Barcelona Litoral Mar* - - -

-Barcelona Esquerra - - -

-Barcelona Dreta 13.946 13.335 367 337

Barcelona Nord* - - -

-Total CSB 13.946 13.335 367 337

Total RSB 128.157 126.785 4.177 3.991

*No hi ha centres d’aquesta línia. Font: contractació i avaluació 2014.

Mitja estada psicogeriatria

AIS

Barcelona Esquerra* - - -

-Barcelona Dreta* - - -

-Barcelona Nord 7.586 6.803 162 142

Total CSB 14.173 13.089 285 261

Total RSB 42.727 42.567 951 900

*No hi ha centres d’aquesta línia. Font: contractació i avaluació 2014.

Hospital de dia

AIS

Barcelona Esquerra 56.172 31.702 517 378

Barcelona Dreta 41.310 22.779 283 151

(42)

Avaluació

Les taules que es presenten a continuació corresponen a dos objectius que s’han avaluat en diferents línies assistencials de l’atenció sociosanitària al llarg de l’any 2014.

Taula 41. Percentatge d’altes de pacients amb destinació al domicili, CSB 2014

AIS Llarga estada Convalescència Mitja estada polivalent _{(convalescència)}

Barcelona Dreta 54% 57% 73%

Barcelona Esquerra 62% 70%

-Barcelona Litoral

Mar 40% 72%

-Barcelona Nord 53% 69%

-Total CSB 56% 66% 73%

Total RSB 59% 69% 73%

Taula 42.Percentatge d’altes amb una determinada estada inferior, CSB 2014

AIS Llarga estada_{(123 dies)} Convalescència (50 dies)

Cures pal·liatives

(20 dies))

Mitja estada polivalent (convalescència

50 dies)

Mitja estada polivalent

(cures pal·liatives 20

dies)

Barcelona Dreta 76% 64% 78% 69%

-Barcelona Esquerra 85% 85% 72% -

-Barcelona Litoral Mar 71% 86% 79% -

-Barcelona Nord 76% 69% 58% -

-Total CSB 80% 73% 73% 69%

-Total RSB 78% 75% 76% 83%

-Font: contractació i avaluació 2014.

(43)

Atenció a la

salut mental

5.1. Recursos i activitat 5.2. Avaluació

(44)

Recursos i activitat

Atenció especialitzada hospitalària

Hospitalització psiquiàtrica

Els serveis d’hospitalització de salut mental són serveis que es presten des dels hospitals psiquiàtrics, juntament amb els serveis de psiquiatria dels hospitals generals i dels centres sociosanitaris autoritzats. Els recursos d’internament disposen d’unitats diferenciades:

- Unitats d’aguts, d’hospital general o d’hospital psiquiàtric monogràfic, per atendre a pacients amb trastorns mentals en fase aguda.

- Unitats de subaguts dels hospitals psiquiàtrics monogràfics, per a l’atenció a pacients subaguts.

- Unitats de mitjana i llarga estada dels hospitals psiquiàtrics monogràfics, per a l’atenció a pacients crònics.

- Unitats de patologia dual en hospitals psiquiàtrics monogràfics i llits per a l’atenció a les drogodependències en hospitals generals.

A la taula 43 hi figuren les dades del total de centres i dels llits d’internament psiquiàtric i d’atenció a les drogodependències corresponents a l’any 2014. El 2014 hi ha hagut una redistribució de llits per optimitzar els recursos

disponibles, amb un decrement global de 21 llits a l’RSB per tal de redirigir els imports a l’atenció comunitària.

Cal esmentar que pel que fa a les dades que es mostren a les taules, s’han tingut en compte les places contractades pel CatSalut i no les instal·lades.

Taula 43. Atenció especialitzada hospitalària, CSB 2014

AIS Hospitals aguts Sociosanitaris Monogràfics

Llits psiquiatria Llits drogues Centres Llits Centres Llits Centres

Barcelona Litoral Mar 97 5 1 - - -

-Barcelona Esquerra 42 4 1 109 1 19 1

Barcelona Dreta 32 12 1 - - 38 1

Barcelona Nord 44 4 2 55 1 49 1

Total CSB 215 25 5 164 2 106 10

Total RSB 423 45 13 227 3 1.876 10

Font: contractació 2014.

Centres de salut mental

Els serveis d’atenció ambulatòria psiquiàtrica es presten des dels centres de salut mental, que poden ser:

- Centres de salut mental d’adults (CSMA): per a l’atenció ambulatòria

especialitzada en salut mental i de suport a l’atenció primària per a la població més gran de 18 anys.

- Centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ): per a l’atenció ambulatòria especialitzada en salut mental i de suport a l’atenció primària per a la població fins als 18 anys.

En tots els casos aquests dispositius estan formats per un equip multidisciplinari integrat bàsicament per psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i personal d’infermeria.

(45)

La taula 44 mostra el nombre de centres de salut mental (CSMA i CSMIJ). No s’observen canvis significatius en relació amb l’any 2013, tot i que el nombre total de centres disminueix perquè la USM Maragall s’ha integrat al CSMA Dreta de l’Eixample.

Hospitals de dia psiquiàtrics

Aquests dispositius presten serveis d’hospitalització parcial per a la rehabilitació del malalt mental sense necessitat d’internament. Són dispositius assistencials on es combinen els tractaments farmacològics, psicoterapèutics i de

rehabilitació, amb l’objectiu d’aconseguir, en la mesura de les possibilitats de cada cas, el màxim nivell de reinserció familiar, social i laboral de les persones que pateixen trastorns mentals (taula 44).

L’any 2014 s’han incrementat 3 places a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Taula 44. Altres recursos en salut mental, CSB 2014

AIS

Consulta

ambulatòria especialitzada

Hospital de dia

Adults Adolescents CSMA CSMIJ Centres Places Centres Places

Barcelona Litoral Mar 2 2 1 14 -

-Barcelona Esquerra 5 3 1 16 3 74

Barcelona Dreta 3 1 3 150 -

-Barcelona Nord 4 3 2 33 1 29

Total CSB 14 9 7 213 4 103

Total RSB 43 34 21 504 18 352

Font :contractació 2014.

Taula 45. Activitat dels centres de salut mental d’adults, CSB 2014

AIS Pacients _atesos

Pacients atesos amb diagnòstic TMS*

Pacients %

Barcelona Litoral Mar 7.884 1.491 18,91%

Barcelona Esquerra 11.543 3.596 31,15%

Barcelona Dreta 14.559 4.706 32,32%

Barcelona Nord 8.718 2.826 32,42%

Total CSB 42.704 12.619 29,55%

Total RSB 109.874 36.515 33,23%

* TMS: trastorn mental sever. Font: CMBD-SM.

Taula 46. Activitat dels centres de salut mental infantil i juvenil, CSB 2014 AIS Pacients _atesos Pacients atesos amb diagnòstic TMG*

(46)

Recursos d’hospitalització d’aguts i subaguts

Taula 47. Activitat i població atesa a la xarxa d’hospitalització psiquiàtrica, CSB 2014

Centre

Servei assistencial d’alta

Aguts Subaguts

Rein-grés¹ Pacient Total altes

Mitjana dies d’estada

Sexe

Mitjana d’edat

Rein-grés² Pacient Total altes

Mitja-na dies d’estada

Sexe

Mitjana d’edat

Home Dona Home Dona

Fundació Sociosanitària

BCN 5 411 494 18,3 258 236 44,8 - 68 73 94,3 45 28 47,2

Hospitalització Fòrum Salut Mental

13 686 811 17,2 462 349 44,9 - 31 33 44,9 20 13 46,8

Unitat Polivalent

Numància - - - . - - - - 68 75 92,8 44 31 43,2

Clínica Llúria - - - . - - - - 160 164 84,4 87 77 37,8

Clínica Residència La

Mercè (subaguts) - - - . - - - - 378 388 68,6 207 181 56,1

H. Sant Rafael 24 494 727 17,8 387 340 48,7 - - - . - -

(47)

Activitat de rehabilitació en els centres de dia

Els serveis de rehabilitació per a la població que pateix trastorns mentals es presten en els centres de dia d’atenció psiquiàtrica i salut mental. Aquest dispositiu ofereix a les persones amb trastorn mental sever que no presenta descompensacions agudes un espai terapèutic de caire comunitari que li permet assolir un cert grau

d’autonomia i estabilitat mitjançant un tractament rehabilitador al mateix temps que continua integrat en el seu medi sociofamiliar.

La taula 48 mostra l’activitat realitzada pels centres de dia de salut mental durant l’any 2014, tant pel que fa al nombre de sessions realitzades com al d’usuaris atesos.

Taula 48. Activitat de rehabilitació dels centres de dia de salut mental, CSB 2014

AIS Nom del centre Places Sessions

realitzades

Pacients atesos

Barcelona Litoral Mar Ciutat Vella 27 10.806 49

JOIA S. Martí 33 23.354 131

Barcelona Nord

Tres Turons 62 19.170 202

Carrilet 48 9.984 49

Pi i Molist 99 25.675 151

Sant Andreu F. ViB 24 8.178 64

Tres Turons inserció laboral 24 7.294 137

Barcelona Dreta

Dreta Eixample 33 10.578 98

ARAPDIS 58 14.825 84

AREP 65 16.754 137

JOIA Gràcia 33 21.207 131

Pinel 24 5.896 34

Residència Eixample 24 5.918 36

Barcelona Esquerra

Esquerra Eixample 29 7.070 60

Les Corts 24 9.729 113

Sarrià-Sant Gervasi 24 10.424 116

JOIA Sants 33 20.372 95

Septimània 24 5.896 25

Unitat Polivalent Numància 33 13.735 80