Consell de Cent barceloní

Udina

_Abel16,

El Consell de Cent

barceloni

SERVEI DE PUBLICACIONS

EL

CONSELL

DE CENT

BARCELONI

352 Udi

Udina

_Abelló,

El Consell de Cent

barceloni

PER

90000412

ANTONI

M.

UDINA

I

ABELLO

AJUNTAMENT DE BARCELONA

DELEGACI�9��

CULTURA

_{Ilrnnnl'HïfIlllll1}

Dipòsit leqalB21.698-1977.

Imprèsa, Ind.Madriguera. S. A.

l.- EL GOVERN DE BARCELONA

DES DE L'ÈPOCA ROMANA FINS AL SEGLE XI

Als homes els cal viure en comunitat. Un

_poble,

una _ciutat, una _comarca, un estat

_poden

ésser les diferents

_agrupacions

en les

_quals

es

_desenvolupa

la variadíssima activitat humana. Ara bé: _{allò que és comú} a totes és

_{l'organització política,}

és a

_dir,

la distribució de les fun­ cions _{de govern} i d'administració: l'ordre

_públic,

els serveis

_públics

com la _sanitat, la

_cultura,

els _transports, la

qüestió

dels

impostos

quant a fixació i

recaptació;

problemes

relacionats amb

les empreses i els treballadors

i,

en _resum, tot allò _que s'adreci a satisfer les necessitats dels habitants.

Totes

_{aquestes funcions,}

_{indispensables}

dins el marc de

_qualsevol

societat, s'articulen des de fa dos mil anys en una

_{organització}

que té com a base

_{l'aglomeració}

_poblada,

_diguem-ne

ciu­ tats, viles o

_pobles.

Ens estem referint al

_Municipi.

És clar que si

ja

abans dels romans existien les necessitats a les

_quals

hem

alludit,

els mit­

jans

que la collectivitat empra per a solucionar-les són

rudimentaris;

hem de tenir

_present,

mal­ grat tot, que les activitats humanes estaven en un grau d'evolució

força

endarrerit.

És l'estructura

_política

i administrativa de

l'Imperi

romà la _que crea una

_perfecta

_orga­

nització del

_municipi,

i això _{per dues} causes _{que s'influencien} mútuament: el sentit

_jurídic

del

poble

romà i el creixement socio-econòmic i cultural de la seva civilització.

I és _{des d'ací d'on volem començar}

_l'exposició

dels

_6rígens

i la creació del

_municipi

de Barcelona a l'Edat

_Mitjana,

del

_qual

el Consell de Cent és el

_principal

i més

_important

or­

ganisme.

El _murucrpt romà es basava en uns

_magistrats

-els curials- _encarregats de les fun­ cions

_generals

necessàries

per a administrar una ciutat, que eren escollits

_{pel poble.}

Gràcies

a les

inscripcions

de les

_làpides

es

_pot

conèixer bastant bé la vida del

_municipi

romà de Bar­

s'organitza

en concret la ciutat de Barcelona en allò que afecta el seu

_ajuntament?

La manca de documentació clara i nombrosa fins entrada l'Edat

_Mitjana

_{posa greus pro­} blemes i dóna

_respostes

difícils a les

_preguntes

_que

ens hem fet suara. Entenem _per docu­

ments no solament els

_pergamins

i altres _{escrits que} es conserven en efs arxius

_històrics,

sinó també tot _{allò que} ens

_pot

servir _per a reconstruir

_algun

_aspecte del

_passat

de la nostra ciu­

tat. _{Les excavacions que} es duen a terme sota el barri

_gòtic

comencen a donar-nos material _per

a

això;

però

encara és molt el que resta a fer i a

_interpretar.

Un altre camí a

_seguir

és de

comparar l'evolució de les ciutats de

l'Europa

Occidental més

conegudes

i

_estudiades,

_{tenint pre­}

sents les diferències

_{històriques,}

que són molt

importants.

Les lleis dels

_visigots

són l'únic testimoni escrit _que ens _pot servir _per a conèixer

_quel­

com de l'estructura

_política

de la ciutat de Barcelona en

desaparèixer

el

_municipi

romà.

Cal,

_però,

no limitar-se exclusivament a un

_punt

en

_parlar

del _que

_significa

el pas del

poder

romà al regne dels

visigots.

És ben sabut _que la

cultura,

el

dret,

àdhuc l'economia ro­ mana del Baix

_Imperi

es mantenen en bona _part durant els

segles

que

segueixen

a la

_desepa­

rició de Roma i el seu

_imperi;

_{i és que la fi} d'un sistema

_polític

no té com a

_{conseqüència}

ne­

cessària la

_desaparició

de tota _{la civilització que ha} anat creant.

De

_l'època

de la Barcelona

_visigòtica,

_{és per} ara difícil fer-se'n una idea

_clara,

_per la manca de coneixements que en tenim. És ben

_palés.

_però,

que durant els

segles

VI i VII _{la que} fou abans colònia romana des del

_segle

I al _V, va _prenent més

_importància

i fins i tot arriba

a _superar la gran ciutat

_{hispano-romana,}

la

_Imperial

_Tarraco,

la actual

_Tarragona.

Els estudis sobre la fi dels

_municipis

romans a la

_península

ibèrica duen a una conclu­

sió,

admesa de forma

_general,

en el sentit d'una

_progressiva

_desaparició

de les

_principals

auto­

ritats -els curials- i de la seva

substitució,

no _{pas per} altres _persones

_escollides,

com els

curials,

pels

habitants de la

ciutat,

sinó per persones que al mateix

_temps

ostenten el

_poder

po­ lític i

_judicial:

els comtes, els

reis,

els senyors feudals i tots el seus

_delegats.

A Barcelona la

_importància

del comte,

ja

en el regne

visigòtic,

és molt gran. No mana

solament en la ciutat, sinó en tot el comtat -bona

part

de l'actual

província

barcelonina-. Els

Una _penoremtce

_general

del Barri Gòtic, bressol de la història de la nostra ciutat. Les

vescomtes i els _veguers són els seus _agents

delegats

que tindran

especial

transcendència per a Barcelona.

Així,

doncs,

l'ajuntament

representatiu

mor de

m'oment

i la comunitat barcelonina

resta

_regida

_per les autoritats que

depenen

del rei

visigot

de Toledo. Ara bé: cal esmentar el

paper que

jugà

en les ciutats

d'aquest

període

el

bisbe,

i fer sobre això una

especial

reflexió.

Avui estem acostumats, i cada

_vegada

més,

a

distingir

clarament el que han de fer en la socie­

tat l'Estat i

_l'Església;

en canvi,

després

de la conversió oficial de l'estat

visigòtic

al catolicisme,

la mútua influència d'Estat i

_Església

és molt forta, i davant dels habitants d'una ciutat que ha

perdut

els seus

_{propis representants,}

la

figura

del bisbe

adquireix

un gran

prestiqi

i autoritat en

totes les

_qüestions

ciutadanes que es

_plantegen.

No es tracta pas que les lleis donin una auto­

ritat

_política

al bisbe. L'autoritat a Barcelona la té el vescomte, com a _representant del comte;

però

cal saber que a

vegades

tant

_important

com les lleis és la voluntat de les persones que arriben a

_imposar

allò que creuen que és millor per a la collectivitat.

D'altra

banda,

sabem _{que durant} la dominació

visigòtica

al nostre

_país

hi ha una crisi

econòmica. Els

_productes

surten del _camp en

_proporcions

relativament

pelites,

per la

qual

cosa no _permeten un _comerç amb altres llocs com a medi de

guanyar-hi

diners. És un sistema d'e­

conomia dita de subsistència, és a

_dir,

es

produeix

per viure solament

d'aquests

mateixos pro­

ductes. Això és

important

quan es

_parla

de

qualsevol

_aspecte

de la vida de la ciutat en

aquests

segles.

Avui tenim molt clar el _que és una ciutat i la diferenciem exactament del món del

camp: on hi ha indústries, presses,

neguits,

moviment i, per tant, contaminació de

l'aire,

ningú

no dubta que són ciutats. El camp ens fa _pensar en

_{tranquil·litat,}

en el fet de

_respirar

aire pur,

en feines dures

_però

llunyes

dels neguits de les ciutats. Quan

parlem

de la ciutat

visigòtica

i

de la

_posterior

durant tota l'Edat

Mitjana,

ens hem

d'imaginar

la ciutat d'una manera molt di­

ferent.

Passegeu

un

diumenge

d'estiu a

_primera

hora de la tarda

pel

nostre estimat barri

gòtic

i us

_podreu

fer una mica d'idea del que

podia

ésser la ciutat medieval. A la

plaça

de

_Catalunya

hi havia

hortets,

camps i

vinyes.

La diferència entre la ciutat i el camp, tan

palesa

avui, llavors

no ho era tant, i això dura fins als

_segles

darrers dels _temps medievals.

la vida i el _govern de la ciutat. El fet més

_important

fou la destrucció de les muralles i de bona

_part

de la ciutat _per

_AI-Mansur,

un dels més destacats _caps militars dels àrabs. Però aquesta

destrucció,

que

tingué

efectes immediats de caire

_negatiu,

serví alhora com a _punt

de

_partida

de la reconstrucció" material i econòmica de la

_ciutat,

en coincidir amb una renova­

ció

_general

a l'Occident cristià _cap a les acaballes del.

_segle

X.

_Aquesta

autèntica

_revolució,

que

comportarà

una

_renaixença

en la vida i el _govern de les _ciutats, va començar en el nostre

país,

primordialment,

per la nostra ciutat de Barcelona.

Cal

_aprofundir

en les causes i formes en

_què

això

_{s'esdevingué}

_{per entendre el}

_perquè

de

_l'ajuntament

_que es crearà tres

_segles

més tard i

_gràcies

essencialment a _aquest desenvo­

lupament

econòmic i social.

Es tracta d'un

_procés

molt lent _que va afectant

_{progressivament}

_{les distintes estructures}

econòmiques,

socials i

_polítiques

de la societat medieval. El món rural n'és el

primer

respon­

sable,

i a

_partir

de les transformacions de

_{l'agricultura}

s'arribarà a un _{gran creixement} del co­

merç i a un

_despertament

_{de la vida de les ciutats.}

Aquests

canvis en

_{l'agricultura}

els veiem

_pri­

merament en la

_quantitat

de noves terres _que es llauren i _{que fins} ara eren o ermes o bos­ coses i _que,

naturalment,

_permeten augmentar les

_produccions

del _camp;

_però

també hi ha

canvis en els sistemes de

cultius,

noves

_tècniques

i _eines, millores i intensificació de les for­

I creixement

b claredat e

a

'·l_....;.

__....:

�-:--:-:::�

ns mostra am

l'antiga colònia roman .

t

del _segle XVIII que e

de partença

Plànol

com a punt

Il.- LA

CREIXENÇA

DE _{LA BARCELONA MEDIEVAL.}

FACTORS I MANIFESTACIONS

Evidentment,

l'eplicació d'aquestes

millores no. fou

_igual

en totes les zones de l'Occident europeu ni en un

_lapse

_{de temps} concret i simultani; ei _que SI resta clar és _que, d'una o.

altra _manera,

_tingueren

_{influència i}

significació

en un

_procés

de canvis

_generals

_{que constitueix}

una reno.vació tótal de les formes de vida anteriors. Totes _aquestes

_qüestions

comencen a _que­

dar ben

_explicades

en molts

_{palsos. però}

en el cas

_espanyo.l

i co.ncretament a

_Barcelona,

tot

[ust

són esbrinades _per

_alguns

hlstoriadors que han sabut veure i escatir-ne la

_{impo.rtància.}

Real-ment, en els

_segles

XI i Xli hi ha una _{transfo.rmació essencial de}

_{l'agricultura}

en allò que afecta

Barcelo.na i el seu terr l_{tori, sego.ns} es _pot anar

_seguint

_per l'estudi dels documents _que ens

queden

i a la llum dels mètodes més moderns _emprats en altres

_{països. Aquesta}

revo.lució

agrà­

ria és

_especialment

_{transcendental}

_[a

_{que, ultra augmentar la}

_pro.ducció

per al consum de la po­

blació,

que cada dia és més

nombrosa,

permet l'existència d'uns sobrants en _aquesta

_produc­

ció _que

_poden

ésser comercial itzats i són causa de la _gran transfo.rmació i embranzida que el comerç asso!eix tot _seguit.

Tot això _{dóna peu}

_perquè,

a _po.c a _poc, es _vagi fent una _distinció dintre de la mateixa

societat entre el Ilaurado.r o.

_campero.l

i el co.merciant o.

artesà;

entre _{el camp} i la ciutat. La

divisió del

treball,

que no havia existit

_d'ençà

del _temps dels romans, torna a ésser una esti­ mable realitat i un _punt de

_partida

del

_{desenvo.lupament}

urbà

_general.

A Barcelo.na hi anem tro­

bant

_{ferrers, fusters,}

_paletes,

_[oier

_{s, mercaders que}

_'co.mpo.nen

la societat i _que més _{tard que­} daren _perpetuats en els noms dels carrers fins als riostres dies. Els obr

_{adors, petits}

_{tallers espe­} cialitzats en feines

_d'artesania,

són cada

_vegada

més nombrosos i són co.nsiderats de gran và­

lua,

tant

_{pels productes}

_que

_fabriquen

i _que són venuts corn

_pel

fet d'ésser el mateix taller

objecte

de vendes i d'arrendaments.

L'intercanvi de

_productes

a nivell de ciutat a ciutat i de

_país

a

_país

és un

_aspecte

fo­

namental en la Barcelo.na de

_l'època.

Des de les darreries del

_segie

X i sobretot a

_partir

del

segle

XI, tenim constància a Barcelo.na de la

_presència

i tasca de persones dedicades a _aquest

En _aquest

procés

d'engrandiment

de les ciutats tenen una

_importància

cabdal els ante­

cedents de cedascune. d'elles. En el nostre cas _caldrà,

doncs,

analitzar les relacions que les

aglo­

meracions urbanes _que van creixent tenen, sobretot des del punt de vista físic o

_topogràfic,

amb

els nuclis _anteriors, molt sovint

romans.

En _aquesta

_qüestió

han _parat esment molts dels nos­

tres historiadors

_{especialistes}

en _aquests temes i

_períodes.

Però,

què

és el _que ha _passat a

Barcelona? Les

sistemàtiques

excavacions _que

_l'ajuntament

duu a terme i que hom pot visitar,

ens illustren d'una manera fefaent sobre molts aspectes 'diversos de la Barcelona romana des del

segle

I endavant, i encara n'hem

_d'esperar

_més.

_pel

_que fa als

_segles

VIII i IX, immediat pre­

cedent de l'embranzida

_general

de la

_qual

estem

_parlant.

La continuïtat

_topogràfica

de la nos­

tra ciutat és ben clara i

_ninqt'

no _pot

negar-la:

la colònia romana Barcino es trobava sota de

l'actual barri

_{gòtic, l'espai}

medieval de la Bar::elona _que ens _ocupa. No hi ha _cap dubte en

aquest sentit. Com _{sempre passa,} damunt d'un

_espai

habitat se n'hi _superposa un altre _quan

el

_primer

_desapareix

i

_perd

la seva funció

_pròpia:

en el cas de Barcelona es

_poden

veure

aquests distints nivells o estrats, des de la ciutat romana del

_segle

I a la ciutat dels

_segles

XI

i _XII, moment en

_què

la ciutat creixerà

_ja

radialment i

horitzontal,

no verticalment com fins aleshores.

Ara bé:

_què

té de comú _aquesta Barcelona del

_segle

XI amb la ciutat del mateix

nom de nou

_segles

abans? Només el nom i la situació

_{topogràfica?}

Quelcom

més,

cal dir-ho. Els habitants de la ciutat han d'ésser

considerats,

quant als trets

_racials,

descendents dels bar­ celonins romans, amb

influèncie"s

molt relatives de

l'aportació

sarraïna i molt menys

importants

encara de l'element ètnic

_germànic.

Això no ho diem

_{gratuïtament,}

sinó

guiats

per les

opinions

avui

_{generalitzades}

_que

,els

visigots

representaren una minsa

_proporció

dins el context _gene­

ral

_{hispano-romà,}

_respecte al seu

nombre,

i que els alarbs no influïren en la nostra ciutat com

en altres ciutats del llevant o del sud

_peninsular.

El que cal no oblidar mai _{és que les condi­}

cions socials i

_{econòmiques,}

així com les institucions i

_lIeis.que

les creen i

_regulen,

_{sí que han}

sofert un canvi

_important

en _aquests

_segles

_que van des de

_l'Antiguitat

fins a la

plena

Edat

Factors determinants de la forma com es constitueix una ciutat

_qualsevol

són els

geogrà­

fics: les condicions del territori -mar, _muntanyes, rius, valls,

clima,

etc.-

_fixen,

en bona

_part,

el

_{desenvolupament}

d'una ciutat en un sentit determinat i concret _que la diferencien d'una altra. A _Barcelona, és _{evident que el} mar ha

_jugat

un _paper de

_primer

ordre en tota la seva

història,

des de

l'època

romana fins als nostres

_dies;

i

fou,

en els temps

_medievals,

l'element

essencial de

_l'expansió

de

_Catalunya

i

_Aragó

_per la Mediterrània. En un altre llibret

_d'aquesta

col­ lecció es

_{parla àmpliament}

del _port i del _que

significa

_per a la ciutat. Sembla _que la

_primera

ciutat romana era situada al

_Montjuïch,

_probablement

_per raons

estratègiques;

després,

la colò­

nia de Barcino ho fou al Mons Taber -l'actual barri

_gòtic-,

on també va créixer la ciutat

medieval. Tot això ens fa veure el _{paper de} la

_geografia

en la formació d'una ciutat determi­ nada.

Sabem la

_importància

que en la formació de les ciutats

_tingueren

els

_burgs

i els subur­

bis;

és a

_dir,

les fortificacions o bé

_simples

aglomeracions

que neixen i

s'engrandeixen

fora de

les muralles de la ciutat,

però

molt a _{prop seu,} i _{que tenen,}

_sobretot,

caràcter mercantil. Val

a dir que, com a

_{conseqüència}

de les transformacions de

l'agricultura,

de les

quals

hem fet es­

ment

abans;

augmenta la

producció

i cal collocar els sobrants

_{d'aquests productes}

del camp. Els

comerciants es van establint prop de les portes de les muralles de les ciutats o dels

castells,

com a venedors

d'aquestes

mercaderies. Reis, comtes _{i senyors els concedeixen}

_privilegis

i drets

especials

que els fan diferents dels altres habitants, i d'ací

prové

la diferència que cada ve­

gada

serà més

_palesa

entre homes de la ciutat i homes _{del camp.}

Arrancant de l'actual estructura de la _part vella de la nostra ciutat, intentem

_imaginar

com era formada la ciutat al

_segle

XI: les muralles -les _romanes, encara, del

segle

IV- en­

clouen una

_superfície

de la

qual

la Catedral _-primer la romànica i

després

la

gòtica-

és el

centre. Ben a _prop hi ha el mercat _que tanta

_importància

va

_adquirint

en _anys successius i

que trobem mencionat en molts documents de

l'època.

Les

esglésies

són molt

_importants

per­

què

als seus voltants van creixent nuclis de

_població

en una

plaça

de dimensions

regulars:

Sant _Just, Sant

_Miquel

Sant Jaume en són

exemples.

En les

muralles, però

encara dins de la

ciutat,

trobem el Castell

_Vell,

residència dels vescomtes

barcelonins,

i

_l'Hospital

d'En

Guitart,

nom del seu

fundador,

i _{que assolí} una _gran

_{importància.}

Les cases són

_generalment

de fusta

i sols les més _importants de

_pedra,

circumstància que anirà canviant en els

_{segles posteriors.}

El callo barri dels

jueus

-els

_principals

comerciants del moment- és

també,

dins les muralles. Pel _{que fa al} nostre tema, té una

especial

transcendència el creixement de la ciutat

grà­

cies als suburbis i a les anomenades viles noves. També ací

l'església

té una

_importància

cab­

dal _que ens _permet de situar-les avui dia: les viles noves de Sant Pere (on hi ha actualment

l'església

de Sant Pere de les Puelles) i de Santa Maria del Mar en són bon

exemple. Cap

a

l'altra

_banda,

la més

_important

és la de Santa Maria del Pi. Més

_lluny

comencem a trobar

agrupacions

d'habitants -sempre amb

l'església

com a

centre-

_{que actualment són}

populoses

barriades i fins ciutats: Sant

Andreu,

Santa Eulàlia de

_Vilapiscina

-avui

_{I'Hospitalet-,}

Sant Martí de

_Provençals,

etc... Fixem-nos bé que

l'aparició

i el

desenvolupament

de tots aquests su­

burbis és lent i que Barcelona encara no tindrà una fesomia prou clara els

segles

XI i XII, sinó

que l'anirà assolint a _poc a _poc fins _que arribarà a _necessitar, en _temps del rei Jaume, el

creador del Consell de Cent, unes noves muralles. D'altra banda no ens

imaginem

que el co­

merç és el

mitjà

normal de vida dels barcelonins. La base de la seva

_{riquesa segueix}

essent

l'agricultura.

Hem

_parlat

suara de drets

especials

o

_privilegis

que es concedeixen a comerciants. tS

un _aspecte molt interessant _per a

_comprendre

l'evolució d'uno ciutat

qualsevol, perquè

aquests

privilegis

es van

_ampliant

i arribaran a tots els habitants de la ciutat. A Barcelona tenim notí­ cies de

_preceptes

referents als seus habitants des

d'èpoques

anteriors al

procés

d'engrandiment

econòmic,

social i material de la ciutat. Els

_emperadors

carolingis

atorguen, des del

segle

IX,

cartes amb drets

_especials

als habitants de l'anomenada aleshores «Marca

_{Hispànica»;}

i,

en

concret, en coneixem una referida a Barcelona en

_què

es fa referència a la fidelitat dels seus

habitants,

sobre els

quals

reconeix

_{l'emperador poder}

i als

_quals,

_{per conducte} del seu

bisbe,

fa una

_important

donació de diners per construir la catedral. Molta més

importància,

pel

que

representarà

tot

_seguit,

té la carta o

_privilegi

_atorqat

pel

comte Ramon

Berenguer

el Vell als

barcelonins i que

ja

recull les idees de llibertats urbanes i drets de la ciutat de

_què

_parlàvem

més amunt. La lliure

_propietat

de

béns,

l'existència de

_propietats

de la ciutat -de tots els

ciu-Penorèmicé; actual de /'Església de Santa Maria del Pi, un dels exemples més

tadans-:

boscos,

pasturatges, carrers... ens ho demostren prou bé. Qualsevol

impost

o altra

càrrega

que limitin els drets dels ciutadans

queden

anullats. Les poques restes de feudalisme que hi

podia

haver en el territori i ciutat de Barcelona aniran

_{desapareixent}

a

_{partir d'aquesta}

concessió comtal de

_privilegis.

Fins ací hem

_{volgut analitzar,}

a _poc a _poc, la història de la nostra ciutat fins al

_segle

XII,

en

_què

_ja

_{podem parlar}

de la formació de

_Barcelona,

tant des del _punt de vista econòmic i so­

cial,

com cultural i material. Ara veurem com es creen els sistemes de governar aquesta ciu-.

tat _que en

_l'espai

de dos

segles

va créixer tant. És ací on hem de veure la relació de tot _{el que}

III. - ELS PRECEDENTS DEL CONSELL DE CENT:

ELS PROHOMS

La manera _{de viure dels barcelonins comporta,} en els

_segles

XI i XII, un enfilall de trans­

formacions en sentit

_pos,itiu

_que es reflecteixen ben clarament tant en

_l'aspecte

urbanístic com

en _{l'institucional,}

_En,

_aquest context de

_{desenvolupament}

urbà neix a _poc a _poc, com veurem tot

seguit,

l'organització política

que

governarà

la ciutat i

_que

amb els canvis normals en set

_segles

es manté fins a nosaltres: estem

_parlant-vos

del

_Municipi,

de

_lAjuntament.

Des del

_temps

dels

romans, com

_¡a

hem _vist, existeixen una sèrie de ciutadans _que tenen unes facultats

_especials

que els

destaquen

dels altres'! assoleixen _{les funcions de govern.}

_{Aquest municipi}

de

_l'Espanya

romana, que també es donà a Barcelona i que coneixem mercès a les

_inscripcions

en les _pe­

dres i a

_algunes

lleis

d'aleshores,

va anar morint lentament _per causa de circumstàncies diver­

ses i

_complexes

de caire

_polític,

social i

_econòmic,

i

_desaparegué

totalment a les darreries del

segle

VI. El _govern de les ciutats va

_prendre

altres formes _que

_perduraren

fins a

_l'època

de

_què

estem tractant. En _aquestes formes de govern, la

participació

dels ciutadans és

_pràc­

ticament inexistent -sobretot en els

_primers

_seqles=-s

, quan,

lentament,

els habitants de la ciu­

tat _començaran a

_participar

en el seu _govern, s'anirà formant i

_afaiçonant

el

_municipi

medie­ val.

_{Aquesta participació}

es veu

_{possibilitada}

d'una

_{banda, pels}

condicionaments de

_l'època

dels

quals [a

hem fet esment, i a _{més per l'evolució de determinades} funcions de persones que te­

nen un

_prestigi

i una autoritat

_moral

_especials.

Fixem-nos en _aquest

_procés

d'evolució en la

ciutat de

_{Barcelona, perquè}

d'ell arrenca la formació del Consell de

Cent,

la

_principal

_força

del

municipi

barceloní a les .acaballes del

_segle

XIII.

Volem _insistir,

_però,

en

_alguns

_{punts que} ens semblen

_previs

i

_{indispensables}

_perquè

comprengueu millor tot el _que anem

_explicant.

La nostra ciutat en _{aquests moments,} als se­

gles

XI i _XII, cal _que ens esforcem a

_imaginar-la

molt diferent de l'actual.

_{Pensem, primer,}

en

la reduïda extensió _{que ocupava} el barri

gòtic

actual.

_Després,

en la

_població

en _{menys quan­}

titat relativa _que no _pas ara. En tercer

_lloc,

en els

_edificis,

de dos a tres

_pisos,

i la

_major

ia

de fusta. I així

_podríem

anar buscant diferències

_múltiples,

Ara bé:

_qualsevol

_grup

_humà,

_per

petit

que

sigui,

va

_adquirint

una sèrie de

_problemes

_que

_s'agreugen

en fer-se _grans i _que cal resoldre. Quan

_B�rcelona,

fa

_gairebé

mil anys, començava a

_{engrandir-se,}

es trobà amb un

una decisió

impulsiva

de Jaume I, sinó

conseqüència

de fets diversos provocats per

factors

que,

_{entrecreua�t-se,}

faran que els reis

vegin

la necessitat d'establir un sistema nou de govern de les seves _ciutats, en el

qual

els mateixos habitants

prenguin

una part molt activa. Volem

remarcar, amb tot això, la

importància

que tenen les necessitats

sorgides

de la convivència dels

homes er! societat.

Vegem-ne

un

_exemple.

Dues _persones es barallen i discuteixen per la pro­

pietat

d'unes cases amb hort i

jardins.

Si això passa avui, es fa el

judici corresponent

i els

jutges decideixen qui

té la

raó,

segons el que

disposin

les lleis i el que cadascuna de les per­

sones dirà. A la Barcelona de començaments de l'Edat

Mitjana,

al costat de gent que actua com a

_jutges

(comtes, vescomtes, veguers i batlles), trobem altres persones que actuen com a àrbitres entre les dues parts que s'escometen, i la seva decisió és

acceptada

per tothom.

Aques­

tes _persones són els

_prohoms,

que a _poc a poc van

adquirint

una _gran autoritat moral davant

els ciutadans i _{que acabaran} essent els consellers del

_municipi.

Ara veurem com.

La

_{primera presència}

d'aquests

prohoms,

que al

principi

en diuen «bons homes», ve de­

terminada en funció del

propi

nom. La bondat pressuposa la

justícia

i per raó

d'aquella quali­

tat són cridats aquests homes en

_judicis,

convenis i diferències que

sorgeixen

entre dues per­

sones _que reclamen uns drets. AI començament són citats com a

simples

testimonis. Hi

són

presents per a _assegurar el

compliment

de les lleis i de les formes

judicials.

Així,

en els testa­

ments

_apareixen

des de ben aviat els

_prohoms.

Es tracta dels testaments anoments testamen­

tals,

que es feien expressant la voluntat del

qui

l'atorgava

davant d'un altar determinat

de

certes

_esglésies

i en

_presència

de dos

prohoms.

Així,

doncs,

des del

segle

X,

aquests

bons

homes o

_prohoms

són testimonis de molts actes

jurídics:

judicis,

vendes,

testaments, etc.

Qui eren, aquests

prohoms?

D'on

prbcedien?

Eren els més rics? Eren

aquells

qui

te­

nien més

cultura,

que sabien més coses, que coneixien les lleis? Eren considerats com a

tals

per la lliure voluntat del comte o dels seus

delegats?

Resulta difícil per

a nosaltres saber-ho

amb _seguretat. El nivell de saber coses, de la cultura, no té en

_{aquestes èpoques}

un valor deci­

siu per a reflectir-se en la societat.

Tampoc

no es veu clar que només fossin

prohoms

els rics

o els

nobles,

car, en els documents on es mencionen,

apareixen

prohoms

menestrals o merca­

,

Làpida que fa referència a una fundació de misses a Sant Pau del Camp en la qual apareixen els prohoms encarregats de _vigilar el seu _acompliment.

Aquests

prohoms

van

_adquirint

_poc

_després

unes funcions i unes _tasques més

_àmplies

que

desemboquen

en uns

poders

concrets. No es tracta

_ja

solament de

_garantir

o ésser tes­

timoni

_d'alguns

actes, sinó _que són veritables

_jutges

en moltes de les causes i

_plets

_que el

continuat

_progrés

_comporta. En un

_primer

moment solament aconsellen els

_jutges;

a _poc a _poc,

però,

es converteixen en autèntics

_jutges

en _grup

_,i

resolen

_qüestions

_{ben diverses: delimiten pro­}

pietats

de terres, castells o cases; intervenen en els casos de successions _{de béns de persones}

mortes sense fer testament; fixen els _preus de determinats

_objectes,

els drets sobre la uti­

lització dels

_'molins,

_que tan

_importants

eren en _aquesta

_època

... El

conjunt

de

prohoms

arri­

ba a constituir un tribunal amb tots els

_poders

_{que això representa.}

Fins ací hem vist com unes _persones

_{determinades,}

els

_prohoms,

tenen unes atribucions

importants,

dins de la societat, que

sobrepassen

l'actuació

_simplement

individual,

però

que

encara no arriben a _representar una intervenció

_plena

en els afers

_públics

de la _{ciutat, que}

estan en mans d'una altra mena de persones

_diferents

dels

_.prohorns

i _que amb un caire dis­

tint influeixen decisivament en el

_procés

de la formació dels

_municipis

medievals. Es tracta de persones

designades

pel

rei o

_pel

_{comte, que són els} seus _{representants} en la ciutat i hi acom­

pleixen

les _{tasques de govern.} No

_{són, doncs, representants}

dels

_ciutadans,

com en certa ma­

nera

ho comencen a ésser els

_prohoms,

sinó

_delegats

de l'autoritat

_sobirana,

en _aquest cas, a

Barcelona,

la _{dels comtes,}

_primer,

i dels reis de la Corona

_d'Aragó

des de

_{mitjan segle}

XII.

Aquestes

persones de les

quals

ens interessa

_parlar,

_{per tal} com foren bases essencials

del moviment

_municipal,

són el veguer i el batlle. El

_procés

_que

_segueixen

durant els se­

gles

XII i XIII és

_digne

d'ésser remarcat:

_aquestes

autoritats

_delegades

del comte o del rei

són les

_úniques

_{que governen} les ciutats fins a les darreries del

_segle

_{XII, i,} en _canvi, a finals de la centúria

_següent,

les trobem moltes

_vegades

_per sota d'un altre

_tipus

de _gent, els conse­

llers o _paers.

_Aquestes

transformacions

_expliquen

el

sorgiment

del

_municipi

i cal _que ens hi

fixem ben bé.

El _veguer és _{el cap de la}

_vegueria,

_{demarcació territorial administrativa que}

_comprèn

di­

verses ciutats i _{que és} com una divisió intermèdia entre _{les comarques} i les

_províncies.

La ca­

cas, des d'on intervé en la direcció dels afers de les ciutats. La seva feina

és,

a

més,

ésser

_jutge.

És a

_dir,

el _veguer té

_poder

i autoritat sobre un territori

(la

vegueria)

dins del

_qual

hi ha di­

verses ciutats. Precisament en

_aquestes

ciutats trobem l'altre

_delegat

_real,

el

_batlle,

_que encara

assoleix una

_importància

més _gran en

_{l'afaiçonament}

dels

_municipis

catalans. Primer és l'encarre­ gat de l'administració econòmica de les

_propietats

_{del comte, el rei} o els senyors feudals.

_Però,

a _poc a _poc, la seva feina

_abraça

_{també funcions de}

_justícia.

_{En les ciutats que són cap de ve­}

gueria coincideixen, doncs,

veguer i batlle i

_sovintegen

les

_disputes

i lluites sobre afers en els

quals

tots dos es creuen amb el dret d'intervenir. Ultra _aquestes funcions de caire

_judicial,

n'hem

_d'assenyalar

d'altres de

tipus

administratiu i urbanístic: les obres

_públiques

de la ciu­

tat; les mesures sobre

qualitats

i

_quantitats

dels

_productes

de la

_ciutats;

la fixació dels im­

postos, etc... Totes aquestes feines són les

que a _poc a _{poc passaran} a mans dels

_prohoms,

originades precisament

per una mútua collaboració entre _veguer o,

_sobretot,

el batlle i _{els pro­}

homs de les ciutats.

Barcelona,

cap i casal de les terres

_{catalanes, segueix}

més _{que cap} altra ciutat tots

aquests

passos fins arribar a constituir-se en

_municipi.

Més d'una

_vegada

hi ha entre _veguer i

batlle discussions sobre

_{competències}

en un mateix _{afer. El que més} ens interessa

és,

_però,

la mútua

_{participació}

del batlle i els

_prohoms

en moltes

_qüestions

_{que abans} resolien _{el veguer}

o el batlle tots sols. Recordem _{que els}

_prohoms

eren

_aquelles

_{persones que des de feia}

_ja

uns

quants

segles

havien anat _augmentant la seva

_importància

dins de la societat i actuaven com a

persones

imparcials

en la resolució de molts casos.

Esmentem

_especialment

_alguns

_exemples

en

_què

és ben clara _aquesta intervenció con­

junta

de l'autoritat real

(el batlle)

i les

_incipients

autoritats del

_poble

(els

prohoms)

i _{que fan}

referència a la ciutat de Barcelona. En la divisió _que es fa del comtat de Barcelona entre els germans Ramon

Berenguer

II i

_Berenguer

Ramón

_11,

actuen com a testimonis els

_prohoms

i

el batlle:

_{ací, doncs,}

encara _{que la feina dels}

_prohoms

es limiti a la

_presència

testifical,

és clar que l'afer és prou

important

perquè

el

_destaquem.

En una venda d'unes cases _que fa un

altre

_compte,

Ramon

_{Berenguer IV,}

on autoritza la construcció

d'unes

escales noves, també sur­

28

en una concòrdia sobre la

propietat

d'un obrador, una mena de

_petit

taller, _que es

_disputaven

dos

_{pressumptes propietaris.}

Ja en _temps de Jaume _I, el rei

s'adreça,

en'

_algunes

_{disposicions,}

conjuntament

al veguer, al batlle i als

prohoms

com a

responsables

de fer-les

complir

i de cas­

tigar,

si

cal,

al

_qui

no en faci cas.

Altres

_vegades,

els

_prohoms

prenen

part

d'una manera

_conjunta

en actes

_importants

_per

a tota la collectivitat de la ciutat, com és el cas de la donació que es fa a l'abat de Sant

_Cugat

del Vallès de

l'església

de Sant Pau del

Camp,

a

Barcelona,

ultra els nombrosos

judicis

en

_què

els

trobem,

també d'una manera

colleqiada,

resolent casos ben diversos.

Resumim: a

_partir

del

segle

XII

podem

veure realment una institució

_perfilada

de

fet,

encara que les lleis no la recullin ni en

_parlin:

és la que

_integren

el batlle i els

prohoms

en la

defensa i l'administració de la ciutat i _que hem de considerar com el

_precedent

més imme­

diat de

_{l'organització}

del

_municipi

barceloní.

Situem-nos, ara, a darreries del

_segle

XII. El moviment comunal -forma del

_municipi

al nord de

França

i a Itàlia- va _prenent

força.

És

obligada conseqüència

del gran

progrés

que

les ciutats europees han assolit en poc més de dos

segles.

A la nostra

regió,

de la

qual

Barce­

lona és centre

_polític

i

econòmic,

també a _poc a _poc anirà tenint lloc _aquest

procés.

Els pro­

homs,

els

delegats

reials o

comtals,

les normes

d'organització

dels sistemes

polítics

de les ciu­

tats es

_{perfeccionen, evolucionen,}

i donen lloc al naixement d'unes noves institucions que s'in­

tegren .en el

_{municipi, organisme}

rector de la vida de la ciutat.

A

Barcelona,

el

_precedent

més immediat del seu

_{ajuntament, després}

de les funcions en

collaboració de batlle i

_prohoms,

el constitueix l'establiment dels cònsols -la

_paraula

ens re­

corda

_l'antiga

Rorna- que tornen a anomenar-se així a les ciutats italianes i del sud de

França,

i _que vénen a

_significar

entre nosaltres

_aquelles

persones investides d'unes facultats i funcions

específiques

referides al governament i a l'administració de la ciutat. No coneixem amb exac­

titud ni _quan fou establert _aquest sistema

polític

local a

Barcelona,

ni les exactes i

completes

funcions que exercien. Ho _{sabem per altres}

localitats,

de les

_quals

s'ha conservat la documentació suficient. És

clar, però,

que també va existir a la nostra ciutat durant

_alguns

anys immediats

idèntics,

les funcions _(i en

_general

el

_paper)

_que els cònsols italians

_acompleixen,

no són les

mateixes en el cas de les ciutats catalanes. Caldran estudis sobre _aquest tema per a veuren

les clares diferències i,

sobretot,

les seves

_{conseqüències}

_posteriors.

Un _{punt que}

_apareix

com

a comú en _ciutats italianes i catalanes és el

_jurament

mutu de cònsols i ciutadans

_integrants

d'una confraria

(casos

de

_Vilagrasa

i

_Cervera).

No tenim notícies _{de cap} cosa semblant a Bar­

celona. Solament esments de cònsols de _{Barcelona que intervenen} en actes

_jurídics

o en rela­ ció amb altres

cònsols;

són _poques dades _per a arribar a _cap conclusió en un sentit deter­

minat.

Així,

doncs,

pel

que fa a

_Barcelona,

ens trobem amb una sèrie

_{d'incògnites}

_respecte a

la

_gestació

immediata del

_règim

_municipal

_{que de} sobte veurem instaurat _per Jaume I i que ell _mateix, i això ho

'analitzarem

_{punt per punt,} anirà reformant i canviant en cerca d'una ar­

ticulació més

_perfecta

entre societat i autoritats. Això encara

_sorprèn

més i fa més

_incompren­

sible la manca de dades anteriors a la _prmera

_disposició

_que crea

_l'ajuntament

_barceloní

l'any

1249.

IV.- LA CREACiÓ _DEL

MUNICIPI DE _{BARCELONA PER JAUME I}

En _començar el

_segle

Xli I

trobem, doncs.

trets ben _{clars que} ens diuen que la comu­

nitat urbana

_barcelonina,

_{que havia assolit} un notable nivell

_{socio-econòmic,}

té tanmateix una _per­

sonalitat

_{jurídica pròpia.}

Que

_juntament

amb els agents reials hi tenim una

_{representació}

de

tots els habitants de la ciutat. .

La _{consolidació}

_d'aquesta

_estructura

primària

municipal

vindrà donada per una serie de

disposicions

fonamentals de Jaume l. Sembla

_estrany

que una ciutat de la

_importància

de Bar­ celona no

_tingui

uns

_precedents

més

_clars,

com _passa a

_Lleida,

a Gironà o a

_Cervera;

_però

tin­ guem ben present que encara

_queden

documents que

poden

aclarir tots _aquests extrems. El

_prin­

cipal

problema

consisteix a saber com es fa el _pas des del

_suposat,

amb _prou

_fonaments.

rè­

gim

consular,

al

_pròpiament

dit

_règim

_municipal

de 1249.

La

_complexitat

dels nous condicionaments de la vida urbana barcelonina és la causa bà­

sica de la

_profunda

_{reforma institucional del govern de la ciutat que es va escometre en la se­} gona meitat del

_segle

XIII i que fou

iniciada,

com hem _{reiterat, per} Jaume I el

_Conqueridor,

i

_{perfeccionada}

i definitivament acabada

_pel

seu fill i successor Pere el Gran.

Calia,

abans que tota altra _cosa, dictar una sèrie de

_{disposicions legislatives}

_que recone­

guessin

explícitament

aquesta

personalitat

jurídica

de la

_comunitat,

i a

_partir

_d'aquí

_determi­

nar

_{competències,}

atribucions i funcions

_pròpies

_{del govern i l'administració de la ciutat. Com}

veurem tot

_seguit,

el detallat

_procés

de la

gestació

del

_{municipi pot}

resultar

_sorprenent

si el comparem amb altres creacions de

règim

municipal,

tant a casa _nostra, com en terres estra­

nyes; i molt més si tenim _present la total absència -o

_almenys

desconeixement-

_{d'organitza­}

ció

_municipal

anterior,

com

_ja

ha

_quedat

demostrat.

Cinc

_preceptes

són

_aquells

amb

_què,

en _{vint-i-cinc anys, Jaume I estructura, amb nom­}

broses

_{transformacions,}

el

_municipi

barceloní.

_Sembla,

_segons

_opinions

dels nostres

_{historiadors,}

que el rei

_prengué

com a model el

_municipi

_valencià

que ell mateix havia creat _qua­

tre _anys abans.

_Després,

els canvis _{successius faran que els}

_organismes

_municipals

_{de les dues}

ciutats

_siguin

ben diferents i

_peculiars.

_Aquests

canvis

_{reflecteixen,}

al mateix

_temps

_que una vo­

luntat de

_{perfectibilitat}

de les

_{institucions,}

les necessitats i canvis socials que es

_produeixen

en

el transcurs del

_segle,

així com el _{paper de} centre

_polític

_{econòmic que Barcelona exerceix en}

L'abril de 1249 el rei nomena _quatre ciutadans barcelonins paers de la ciutat per

aquell

any, a fi _que

_{procurin pel}

seu bé i

_perquè

tinguin cura dels corresponents afers. Es tracta de

la

_{primera organització municipal}

senzilla oficialment sancionada _que coneixem. Els _{paers po­} dien escollir uns

_consellers,

com a collabor adors en la seva _{tasca, per tal que} els

ajudessin.

Aquest

nom de _paers ve de la

paraula

_{pau. Des}

d'alguns segles

abans se celebren entre .els francs unes

reunions denominades assemblees de Pau i Treva. AI _començament tenen sobretot un caràcter

eclesiàstic: es tracta de _{respectar dies i llocs considerats sagrats. Els}

càstigs

per a les _persones

que no _respecten allò _que ha estat declarat en Pau i Treva són inexorables.

D'aquesta

primera

estructuració es _passa a una

organització

més

àmplia

que agrupa associacions diocesanes de

pau que són el

precedent

més immediat dels

municipis

del nord de

França.

Cal, encara, es­

catir entre nosaltres el

_significat

_que a

_{Catalunya tingueren,}

a _aquests

_{efectes, les}

assembleesde

Pau i _Treva,

_però

ací en tenim un bon

_exemple:

els

_primers

encarregats del govern de la ciutat

d'una manera oficial

_pel

rei, són anomenats «paers», com si la _pau fos una de les seves

_prin­

cipals

funcions. Pau no

_significa

aleshores només absència de guerra, ni tampoc benestar de la comunitat, sinó concòrdia i

superació

de les diferències existents entre els habitants de condí­

cions tant diverses com els barcelonins del moment. Paers i

consellers, doncs,

són el _punt d'o­

rigen

del

municipi

i del seu Consell de Cent.

Tres mesos

_després,

_per un altre

_privilegi,

veiem

ja

molt més detallada la constitució del que

serà el

primer municipi

de Barcelona. S'estableix un _organisme de _{quatre persones -els paers­}

designats

com a autoritats

superiors

del govern de la ciutat, que han de

jurar

el

compliment

de les seves

_obligacions

davant del veguer, el batlle i els

prohoms

-els tres organismes fins

aleshores

principals

de la ctutat- i _que tenen facultats per nomenar _consellers, els

_quals

encara

que no

_s'assenyala

un nombre concret, foren de fet vuit. La durada del càrrec de paer era

anual i les seves funcions consistien en

_l'ajuda

al _veguer, al batlle i l'elecció dels seus suc­

cessors; els mancaven del tot les funcions

_judicials

que estaven en mans del _veguer i en les

quals

els paers intervenien aconsellant. L'assemblea o consell

general

de tots els ciutadans

_podia

ésser convocada

_pels

mateixos _paers quan

creguessin

que

calia,

d'acord amb les circumstàncies.

Per

primera vegada

trobem una

_{representació}

dels ciutadans

(paers

i consellers) dins lassern­

blea general;

per damunt d'ells segueix tenint

força

l'autoritat dels

delegats

reials: el veguer i el

Part de la _façana gòtica de la Casa de la Ciutat, centre de l'activitat política del Consell

batlle. Fixeu-vos bé en _aquesta assemblea

_general

(reunió de tots els habitants de la

ciutat),

perquè

és _{l'antecedent del Consell de Cent quan} es redueix per causes de comoditat i de

_rapi­

desa. Ho veurem de

_seguida.

Tots sabeu el nom del nostre alcalde

actual,

oi? Sabeu com es diuen _{aquests paers} -com si

_diguéssim

els

_primers

_regidors

de Barcelona-? Doncs són Jaume

Giralt,

Galceran de Lacera,

Berenguer

Dufort i 'Arnau

_Sanahuja.

L'actual alcalde era aleshores el _{veguer i} els

_qui

ara anomenem

_regidors

eren els paers.

Com he dit

abans,

aquesta estructura del

_municipi

barceloní tindrà en _anys

_posteriors

al­

guns canvis.

Així,

el 1258 els quatre paers són substituïts per vuit consellers que tindran la

feina dels paers i

segueixen

aconsellant el _veguer. La _gran assemblea de tots els ciutadans

desapareix

i es forma un Consell _{de dues-centes persones}

_-prohoms-

amb la finalitat d'acon­ sellar els consellers i _{el veguer qua}n farà

_falta,

_{aquestes dues-centes persones són des}

_ignades

_pels

vuit consellers i el _veguer. Recordeu que unes

_planes

enrera hem

_parlat

dels

_prohoms,

_aque­ lles _{persones que} intervenien en

_judicis,

_baralles i

_qüestions

de la ciutat. Ara hi

_segueixen,

per

ajudar

els consellers i el veguer.

No s'han acabat encara les reformes del sistema

_municipal,

_que, com _veiem, són nom­

broses en _{pocs anys.} El _{que és}

_important

és la reducció que acabem de veure de l'assemblea de tots els habitants a dues-centes _{persones. Però és que aquest} Consell de dues-centes perso­

nes serà encara reduït

_l'any

1265, quan el rei el fixarà en cent

_prohoms.

Aleshores

_apareix

per

primera vegada

el Consell de

Cent,

del

_qual

ara només tenim el record dels documents i

el nom d'un carrer de la nostra ciutat. Això deia _aquest document tan

_important

_{que fa néixer}

el Consell de Cent: «els _quatre

_consellers,

_després

d'haver

_jurat,

_elegiran

_juntament

amb el ve­

guer i el batlle cent

_prohoms

de la ciutat _{que així} mateix

_juraran

_ajudar

el _veguer, el batlle i els

consellers,

quan això els

sigui

demanat». _{Fixeu-vos bé que el que han de fer aquestes} cent

persones és

ajudar

aconsellant: per això se'n diu Consell. No tenen,

doncs,

poder

per manar

directament, però

com _{que són}

molts,

representen més bé el

_poble

i

_poden

a través de les seves

_opinions

fer

_força

sobre el _veguer o els

consellers,

que són els

qui

manen. Els con­

sellers _passen a ésser _quatre, com _{els paers del}

_principi,

i l'assemblea

_general,

_que es diu par­

36

Els

_prohoms

_{que formen el Consell de Cent són} escollits

_pels

consellers tota

_vegada

_que

aquests canvien, o

sigui

cada _any. Això no vol dir que cada any fossin canviats tots, n'hi ha­

via _que

_podien

formar _part del Consell de Cent durant un _temps illimitet.

L'última

_disposició

de Jaume I _que fa referència a

l'organització

de

l'ajuntament

de Bar­

celona també té

importància

en allò que _pertoca al nostre Consell de Cent. El nombre de conse­

llers

_queda

establert en cinc i són _encarregats de nomenar-los una comissió de dotze persones es­

collides

_pels

cent

_prohoms

del Consell. Abans els consellers que deixaven d'ésser-ho eren els

_qui

devien nomenar els seus successors; ara no. El dia de sant _{Andreu de cada any, el Consell de}

Cent es reunia i

_designava

_{els dotze homes encarregats}

d'elegir

els cinc

consellers,

que per la

seva banda escollien els

prohoms

del Consell de Cent. Es pot pensar, com realment

_passà,

que s'anà formant un nombre reduït de persones, sempre les mateixes, que eren o consellers o mem­

bres del Consell de Cent i que en el transcurs dels _anys serien causa de revoltes i de _protestes

de molts ciutadans.

Quina era la feina

d'aquests

cent

_prohoms

quan es reunien tots amb els cinc consellers

o el veguer o el batlle? Com hem dit i el seu nom

indica,

primer

de tot, aconsellar. S'ha de

tenir _{present que la convocatòria de les} reunions no _{calia que sortís dels oficials del rei}

_(veguer

i

batlle),

sinó _que

_podia

sortir dels cinc consellers o dels mateixos

_prohoms.

Aleshores el ve­

guer i el batlle tenien

_l'obligació

d'assistir-hi. La cosa més corrent,

però,

era _{que dues}

_vegades

cada setmana es reunissin els cinc consellers i els oficials del rei.

Segurament

molts de vosaltres deveu conèixer el Saló de Cent. Una gran sala amb molts

ornaments i

decoracions,

on ara es fan _{conferències,} concerts i altres actes culturals. Ja

_podeu

suposar que en

_l'època

en

_què

fou construït servia

_perquè

s'hi reunís el Consell de Cent. Però

en el

_segle

XIII encara no s'havia construït. El Consell de Cent -no ho

_confongueu

amb el Saló

de Cent- es _reunia,

_pel

_que

_sembla,

a la

plaça

de la Cort del

Veguer,

l'actual

plaça

del Rei,

i _poc

_després

en el convent de Santa Caterina, que avui ha

desaparegut.

Fins al

segle següent

no serà construït el Saló de

Cent,

lloc on el Consell de Cent es va reunir fins al

segle

XVIII, en

què,

com veurem, va

_{desaparèixer.}

38

afers

_importants

_per a tota la coliectivitat urbana barcelonina.

Així,

per

exemple,

una fa refe­

rència a la utilització del Rec

Comtal,

una altra a _protestes de bona _part dels

prohoms

i altres

ciutadans sobre un intent de canviar el valor de la moneda per part de l'infant Pere, el fill de Jaume l.

Amb un

_llarg

_privilegi

_que era el resum de molts

_d'anteriors,

el rei Pere el Gran acabà

del tot la formació del

_municipi

barceloní. A més de lleis sobre els

judicis,

la

família,

el comerç,

els

delictes,

hi ha una sèrie de normes sobre el

_municipi.

El _veguer i el batlle han de fer

_ju­

rament davant dels

_prohoms

de _respectar els

_privilegis

de la ciutat i deixar-se aconsellar _per ells. Tots els ciutadans vénen

obligats

a contribuir als serveis

públics

segons els seus béns. El

Consell de Cent

_{segueix posseint}

les funcions anteriors, a les

_{quals s'afegeix}

la d'ésser testimoni

del

_jurament

dels oficials reials.

Els sistemes de

_designació

de consellers i

_prohoms,

dits des d'aleshores

_{prohoms-conse­}

llers i

_{prohoms-jurats,}

va _{concluir al domini per part} d'unes poques famílies que, a més de ma­

nar en el govern de la ciutat, eren les més

_riques.

Això fou causa de descontentament entre ar­

tesans i comerciants i

_portà

en 1287 a la

primera

revolta de la ciutat de

Barcelona,

revolta que

encapçalà

Berenguer Oller, menestral,

el

_qual

fou

_ajudat

no tan sols per la massa de classes

més

inferiors,

sinó també _{per elements} de classes

superiors,

com eren mercaders i notaris. Unes