• No se han encontrado resultados

Les telecomunicacions com a eina per a la cohesió social i territorial

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "Les telecomunicacions com a eina per a la cohesió social i territorial"

Copied!
28
0
0

Texto completo

(1)

Jordi Bosch i Garcia

Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació

“Les telecomunicacions com a eina per a la cohesió social i territorial”

Curs Els Serveis de Telefonia

Març 2009

(2)

Introducció:

Les telecomunicacions com a infraestructures estratègiques (1/2)

“Ja no es qüestiona si l’economia mundial estarà connectada en xarxa... Ara el debat se centra en com ens connectem per a augmentar al màxim els beneficis per als negocis i la societat”

John Chambers, president i director general de Cisco

Els països nòrdics han demostrat que l’educació, la innovació i la promoció de la penetració i difusió de les TIC són un cavall guanyador per la qual cosa val la pena apostar a fi d’augmentar l’aptitud per a la connectivitat i la competitivitat.

En concret segons el Fòrum Econòmic Mundial, Dinamarca és el país que millor aprofita les TIC al món, l’ascensió a la primera posició s’atribueix a les seves excel·lents condiciones regulatòries, juntament amb el lideratge exercit per el govern i la seva visió de futur pel que fa a aprofitar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i promoure’n la implantació i l’ús.

La consciència global que les TIC són estratègiques en

el desenvolupament econòmic i social d’un país

està cada dia més consolidada.

Les societats referents en aquest camp han disposat d’una Administració Pública que ha actuat de motor i d’impuls, amb polítiques de foment de creació d’infraestructures, serveis i continguts, amb un ús eficient i eficaç de les noves tecnologies per millorar el servei a la ciutadania i a les empreses.

La història recent dels darrers anys de les telecomunicacions ens demostra que els serveis són millors i més potents quan major disponibilitat existeix d’infraestructures que els suportin.

Tots els agents tenen clar que calen nous desplegaments, per tant, cal racionalitzar la despesa pública i privada per tal de fer-la compatible amb calendari comú, tot buscant sinèrgies entre les actuacions públiques i privades.

(3)

Introducció:

Les Telecomunicacions com a Infraestructures estratègiques (2/2)

• La incorporació a la Societat de la Informació és un dels reptes de present més importants de les societats avançades, i Catalunya no en pot quedar al marge.

• La creació d’una nova economia de futur basada en el coneixement i les TIC resulta de gran importància estratègica per Catalunya.

• La millora de la competitivitat passa necessàriament, entre d’altres coses, per un ús extensiu i universalitzat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a tots els nivells.

• La velocitat i el model que adoptem en l’adopció de les noves tecnologies marcarà de manera definitiva el futur econòmic, social i cultural del nostre país, i per això ens calen infraestructures.

• Així doncs, les xarxes i infraestructures de telecomunicacions són, de la mateixa manera que les carreteres, les línies ferroviàries, les xarxes elèctriques... infraestructures bàsiques per aconseguir la cohesió social i territorial del país, i assegurar la competitivitat de la indústria i de la economia. Infraestructures Estratègiques

(4)

Equiparar les infraestructures de telecomunicacions a la resta d’infraestructures estratègiques

(Aigua, llum, transport...)

Dotar tots els Polígons industrials dels serveis de telecomunicacions (Competitivitat)

OBJECTIUS

Pacte Nacional

per la Recerca

i la Innovació

Pla Catalunya

2013

Pacte

Nacional per a les Infraestructures

(PTOP)

Plans Sectorials

Estratègia en Telecomunicacions

Pla de Govern

Acord Estratègic per a la Int.,la qualitat

de l’ocupació i la competitivitat de l’economia Catalana

(2008-2011)

(5)

Territori Nuclis de població i

Polígons industrials Edificació

Entorn Normatiu

Actuacions Normatives

Projectes de desplegament

“Projecte Banda Ampla Industrial”

“Projecte Xarxa Oberta”

Actuacions diferenciades segons les zones

Metropolitanes:

-Alta densitat.

-Bones Infraestructures de telecom.

-Força competència.

Urbanes:

-Determinades infraestructures de telecom.

-Un únic operador (l’incumbent).

Rurals

-Sense infraestructures bàsiques

-Sovint sense cap operador

Normativa ICT’s Llei

Obra Pública

Llei Urbanisme

Normativa i desplegament de telecomunicacions a Catalunya

(6)

Equiparar les infraestructures de telecomunicacions a la resta d’infraestructures bàsiques o estratègiques.

Sensibilització i negociacions finalment reeixides amb el Ministerio de Industria, Tecnología y Ciencia (MITyC) per la Ley de Sociedad de la Información (per tal d’incloure aspectes d’infraestructures):

Que l’estat s’obligui a incloure infraestructures de telecomunicació en qualsevol nova obra sobre carreteres i ferrocarrils.

Que a través de convenis amb les Comunitats Autònomes sigui cedit l’ús d’aquestes infraestructures.

Llei d’Obra Pública (Llei 3/2007, del 4 de juliol, DOGC 4920, 06/07/2007). Per la qual caldrà un projecte de telecomunicacions en qualsevol obra a Catalunya de la Generalitat o dels ens locals.

Acord de Govern per estendre les infraestructures de telecomunicació (MEITEL, Mesures per l’Extensió d’Infraestructures de Telecomunicació), de 10 de juny de 2008. Pel qual tota obra amb finançament de la Generalitat haurà d’incloure canalitzacions i reserva d’espai per construir les infraestructures de telecomunicació.

Afectarà inicialment a la redacció de projectes complementaris de telecomunicacions en obres en subsòl municipal, en projectes de carreteres i en noves zones de planejament urbanístic.

Incorporació de les Comunicacions Electròniques als Plans Territorials.

+ +

Normativa relativa a Telecomunicacions i Societat de la Informació

Obra Pública Urbanisme Habitatge

(7)

Implementació de la Llei d’Urbanisme. Per la qual en re qualificar un terreny rural a altres destins caldrà tenir en compte la reserva d’espais per a dotar-lo de serveis de telecomunicació.

Comissions d’urbanisme i Àrees Residencials Estratègiques i Àrees Estratègiques d’Activitat Econòmica

També es treballa per incloure les comunicacions electròniques als Plans d’Ordenació Urbanística Municipals, a través de les Comissions d’urbanisme i Àrees Residencials Estratègiques i Àrees Estratègiques d’Activitat Econòmica (Plans Directors Urbanístics, 100 ARESA –Àrees Residencials Estratègiques-, 19 SAE –Sectors d’Activitat Econòmica-, 100 Zones Residencials –INCASÒL-, 40 Polígons –INCASÒL-, Àrees Logístiques, Llei de Barris).

PUOSC: dins del Pla Únic d’Obres i Serveis 2008-2012 - Decret 245/2007, s’incorpora com a novetat, un programa específic d’infraestructures de telecomunicacions dotat amb 1,5 Milions d’Euros.

+ +

Normativa relativa a Telecomunicacions i Societat de la Informació

Obra Pública Urbanisme Habitatge

(8)

Aprofundiment en la normativa d’Infraestructures Comunes de Telecomunicacions.

• Garantir l’accés dels serveis de comunicacions electròniques a les edificacions:

¾ Proposta enviada al Ministeri per incloure fibra a les Infraestructures Comunes de Telecomunicacions (juliol’08).

¾ En preparació: Ampliació de l’àmbit d’aplicació de les ICTs (àmbit actual:

règim de propietat horitzontal, blocs d’habitatges i vivendes plurifamiliars) a tores les edificacions.

¾ http://www.gencat.cat/societatdelainformacio/ict

• Convocatòria FTTH: convocatòria per fer préstecs a interès zero als ens locals pel desplegament de xarxes locals de fibra òptica. 1 Milió d’euros pressupost 2008.

+ +

Normativa relativa a Telecomunicacions i Societat de la Informació

Obra Pública Urbanisme Habitatge

(9)

Marc d’actuació

Competències minses en telecomunicacions

¾

Es disposa de competències en altres àrees i, en particular, en l’obra pública, edificació, medi ambient, consum i audiovisuals

¾

La Generalitat planteja actuar més enllà de l’àmbit normatiu per assolir els següents objectius:

9

Curt termini:

‰

1. Assegurar l’accés universal a uns serveis definits com a bàsics (TDT, Telefonia mòbil, Banda Ampla) “Pla Catalunya Connecta”

9

Mig i llarg termini:

‰

2. Equiparar les infraestructures de telecomunicacions a la resta d’infraestructures bàsiques o estratègiques.

‰

3. Garantir l’accés dels serveis avançats de comunicacions electròniques a les edificacions.

Marc Català (I)

(10)

La Generalitat gestionarà de manera directa:

 Registre únic d’empreses instal·ladores de telecomunicacions a Catalunya: 1230 Inscrits

 Tramitació, inspecció tècnica i control d’ICT

La Generalitat gestionarà mitjançant conveni de col·laboració amb l’estat:

 Tramitació de denúncies en relació amb els usos radioelèctrics

 Gestió de reclamacions dels usuaris

 Tràmits relatius a l’ús de la banda ciutadana (CB-27) i radioaficionats

Des de l’1 de novembre s’ha fet efectiu un traspàs de competències en matèria de telecomunicacions. L’acord s’emmarca en el procés de desplegament de l’Estatut

d’Autonomia de Catalunya.

¬Voluntat de crear una finestreta única a Catalunya gestionada per la Generalitat per als serveis de telecomunicacions

Marc d’actuació

Marc Català (II)

(11)

Projectes d’extensió del Servei Universal

(12)

El “Servei Universal de telecomunicacions” reconeix el dret de la ciutadania i les empreses de gaudir dels serveis de telefonia fixa i

accés funcional a internet

El Servei Universal i el pla “Catalunya Connecta”

Servei Universal Actual

Telefonia Fixa Accés a Internet

El pla “Catalunya Connecta” pretén ampliar el concepte de servei universal i dotar de cobertura de TDT, telefonia mòbil i internet de

banda ampla, com a mínim tots els nuclis de població de més de 50 habitants, així com portar a tots els polígons industrials la

cobertura de telefonia mòbil i internet de banda ampla.

TDT canals CCRTV Accés a Internet

de Banda Ampla Telefonia

Fixa

Telefonia Mòbil

(13)

En una primera fase, el pla “Catalunya Connecta” realitza una anàlisi de les cobertures dels diferents serveis arreu del territori i

de les possibles solucions allà on es detecten mancances.

Anàlisi inicial

Accions

infraestructures

Després de l’anàlisi inicial “Catalunya Connecta” compta amb dos accions diferenciades per a assegurar la disponibilitat

d’infraestructures de telecomunicacions al territori, una acció de compartició i, quan això no és possible, un projecte de construcció

de noves infraestructures finançat per la Generalitat (Projecte Radiocom-Inf)

Projectes Serveis

En el moment en que ja s’ha assegurat la disponibilitat de les infraestructures, “Catalunya Connecta” posa en marxa tres projectes destinats a oferir els serveis de: telefonia mòbil (TMR- Telefonia Mòbil Rural), TDT (TDTR-

TDT Rural)

i internet de banda ampla (BAR-

Banda Ampla Rural)

des d’aquestes infraestructures.

Els projectes del pla “Catalunya Connecta”

(14)

En aquells casos en que, malauradament, no existeix cap infraestructura al territori, o bé les infraestructures existents no poden ser compartides per

alguna raó, el pla “Catalunya Connecta” finança, a través del projecte Radiocom-Inf, la construcció d’aquestes noves infraestructures.

En un primer moment, “Catalunya Connecta” sempre intenta aprofitar les possibilitats de compartició d’infraestructures ja existents al territori, negociant amb els propietaris d’aquestes infraestructures i adequant-les en el

que sigui necessari (més alçada, major potència elèctrica, reforç de l’estructura etc.) i afegint o promovent que s’hi afegeixin, segons el cas, nous

serveis electrònics.

Els projectes d’infraestructures:

Compartició i Radiocom

COMPARTICIÓRADIOCOM-Inf

(15)

El projecte Banda Ampla Rural

2003 (ADSL)

% Nuclis coberts per comarca

valor min valor max

90 100

70 89

65 74

50 64

0 49

TOTAL DE NUCLIS DE POBLACIÓ AMB ACCÉS A LA BANDA AMPLA

Evolució per les

properes fases ANY 2003 Final 2008 Final 2010

NUCLIS / % 1.061 / 33,4% 2.759 / 86,1% 3.134 / 97,8%

HABITANTS / % 5.592.186 / 81,7% 6.644.166 / 97,1% 6.726.815 / 98,3%

3.204 nuclis de població + 46 disseminats amb Ajunt./EMD TOTAL A

CATALUNYA (DADES 2005)

Nota: Els percentatges estan calculats exclusivament respecte el total de nuclis de població no disseminats (a Catalunya hi ha 3.204 nuclis de població que representen 6.844.469 habitants)

4Q 2010 (ADSL + WiMAX)

El projecte Banda Ampla Rural (BAR), pretén afegir la banda ampla al servei universal, portant allà on no arriba l’ADSL dels operadors privats, amb el finançament de la Generalitat, la cobertura d’internet de banda ampla, com a

mínim, a tots els nuclis de població de més de 50 habitants i a tots els polígons industrials de Catalunya abans de final de 2010.

2008 (ADSL + WiMAX)

(16)

El projecte

TMR

-Telefonia Mòbil Rural pretén afegir la telefonia mòbil 112 (cobertura com a mínim d’un operador) al Servei Universal, al mateix nivell que la telefonia fixa, i portar la cobertura d’aquest servei, com a mínim a tots els nuclis de

població de més de 50 habitants i a tots els polígons industrials de Catalunya abans del final de 2010

El projecte telefonia mòbil Rural

La Generalitat de Catalunya ha signat convenis amb els diferents

operadors de telefonia mòbil per a l’extensió de les seves cobertures

que afecten a més de 230.000 habitants a través de més de 600 actuacions entre comparticions i

noves infraestructures.

La Generalitat de Catalunya també ha actuat com a mitjancera entre l’operador d’infraestructures Abertis i els diferents operadors de telefonia

mòbil, facilitant la signatura de convenis que impliquen 120 actuacions més d’ampliació de

cobertura

(17)

El projecte TDT Rural

Entre agost de 2008 i juliol de 2009 la Generalitat de Catalunya posarà en marxa més de150 repetidors a traves

dels projectes d’encesa sincrònica i avançament, que garanteixen que allà on es vagin connectant els diferents repetidors, aquests ho faran de manera sincrònica amb tots

els canals de televisió, inclosos els locals sempre que hi hagi emissió de continguts. La resta de repetidors, més de

200, formaran part del projecte TDTR-TDT rural

El projecte TDT Rural, pretén afegir la televisió digital terrestre (TDT) al Servei Universal, portant la cobertura d’aquest servei abans de final de 2010, a tots els nuclis de població de més de 50 habitants, independentment de si rebien o no la

televisió analògica, i a tots aquells nuclis de població que, independentment de la seva població, reben el senyal de la televisió analògica

Desplegament TDT Generalitat

(18)

Comunicació pública

El Pla Catalunya Connecta ha posat a disposició de la ciutadania, empreses i

administracions públiques un web amb la informació sobre el desplegament del pla http://www.catalunyaconnecta.cat. A través d’aquest web es pot accedir també al web específic de la TDT i als següents cercadors web relacionats amb els projectes del pla Catalunya Connecta:

¾ Cercador de cobertures de banda ampla als nuclis de població

¾ Cercador de cobertures de telefonia mòbil 112 (cobertura com a mínim d’un operador) als nuclis de població.

¾ Cercador de cobertures i planificació de desplegament de la TDT als nuclis de població.

¾ Cercador de cobertures dels serveis de comunicacions electròniques (banda ampla i telefonia mòbil 112) als polígons industrials de Catalunya.

(19)

Vídeo

(20)

Projectes d’extensió de fibra òptica

“Xarxa Oberta”

i

“Banda Ampla Industrial”

(21)

Berga Guardiola Bagà

Pobla de Lillet

Gironella Casserres

Puig-reig

Il·lustratiu

Xarxa troncal

Berga Guardiola Bagà

Pobla de Lillet

Gironella Casserres

Puig-reig

Il·lustratiu

Xarxa troncal Il·lustratiu

Xarxa de distribució comarcal

Xarxa de fibra òptica de l’Operador

Adm.

Públiques

• Xarxes existents - DSL, Cable, WiFi, etc.

• Xarxes de nova creació - Pendent d’avaluar Llars

Xarxa troncal

1 2 Xarxa de distribució comarcal 3 Xarxa d’accés municipal

Anell central Anell central

Il·lustratiu

• Utilització d’infraestructura d’àmbit privat.

• Utilització d’infraestructura d’àmbit públic

• Maximització de la inversió privada

• Construcció de xarxa nova on no hi hagi infraestructures per connectar els municipis objectiu

• Aprofitament del Creixement vegetatiu (actuacions d’obra pública per posar noves canalitzacions)

ESTRATÈGIA DE DESPLEGAMENT

Proveïdors d’infraestructura:

DPTOP, Servei Català de Trànsit, Ferrocarrils Generalitat de Catalunya, Fomento, Elèctriques (Red Elèctrica, ENDESA), Correus, Abertis, Carrilet, Gas Natural, CTTI

MODEL DE DESPLEGAMENT

Xarxa Oberta, Model de desplegament

Desplegar una xarxa de fibra òptica utilitzant la infraestructura pública i privada

existents, maximitzar la inversió privada, construir xarxa nova on calgui i

potenciar el creixement vegetatiu. Resultat: Xarxa de titularitat pública

(22)

Fase 1a. Executada completament al 2009

Al-pi. Disponible al 2009

Amb la Fase 1a es completa un 25% de la xarxa d’infraestructures que hauria de connectar totes les capitals de comarca de Catalunya, i que a més dóna cobertura a 150 municipis de més de 5.000 habitants.

Un 25% addicional de la xarxa es desplegaria amb infraestructures de carreteres de la Generalitat previstes a llarg termini.

El 50% restant, en principi, s’assoliria amb proveïdors privats d’infraestructures, considerant que les principals connexions haurien d’estar disponibles a mig termini, per a facilitar l’arribada de la banda ampla en uns terminis competitius.

No obstant, a llarg termini l’objectiu de la xarxa hauria de ser arribar a tots els municipis de Catalunya i el creixement progressiu de les xarxes d’accés de fibra.

Xarxa Oberta, Desplegament Actual

(23)

Promoció de les infraestructures d’accés a

les telecomunicacions

FONS FEDER 2007-2013 Finançament 50% 11,3M€

6M€

16.6M€

Iniciativa de Polígons Industrials

Solucionar el dèficit de telecomunicacions existent a molts polígons industrials de Catalunya.

Cohesionar i equilibrar territorialment el pes del teixit i polígons industrials de Catalunya

Iniciativa d’Anelles Sectorials

Infraestructures d’alta capacitat associades a serveis d’alt valor afegit, necessàries pel nou model industrial català, orientat a la potenciació de clústers industrials d’alt valor tecnològic.

• Augmentar la competitivitat de sectors claus.

• Potenciar el treball col·laboratiu amb orientació R+D+i

• Garantir l’accés a les TIC de més alt nivell.

Empreses i Polígons Industrials

Promoció de la activitat econòmica

Xarxa Oberta

Xarxes Municipals

Anelles Sectorials

Banda Ampla Industrial

(24)

A mode de prova pilot l’any 2007 es vas dur a terme el desplegament i posta en marca d’una anella sectorial dirigida al sector de l’automoció:

L’objectiu final és el de incrementar la competitivitat d’aquest sector, facilitant recursos TIC avançats com son la interconnexió mitjançant circuits d’alta capacitat i l’accés a recursos de supercomputació:

Banda Ampla Industrial, Anella Industrial

(25)

Projectes de promoció de les noves tecnologies a les PIMEs

(26)

PIMESTIC és el Pla d’actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya per promoure l'ús eficient de les TIC a les empreses catalanes, amb l’objectiu de millorar la seva productivitat i competitivitat.

L’STSI i ACC1Ó CIDEM |COPCA uneixen esforços per

impulsar un pla conjunt de continuïtat per al període 2007-2010 amb un pressupost d’uns 20 M€ per als

quatre anys.

PIMESTIC, Introducció

(27)

El Pla PIMESTIC s’estructura sobre tres eixos d’actuació que van dirigits a tres grans grups objectiu: micropimes, pimes i sectors verticals.

Eixos d

Eixos d’’actuaciactuacióó del Pla PIMESTICdel Pla PIMESTIC

DIFUSIÓ i SENSIBILITZACIÓ

ASSESSORAMENT i ORIENTACIÓ

IMPLEMENTACIÓ i FINANÇAMENT

“Conèixer” “Pensar” “Fer”

L’execució del pla es realitza amb la col·laboració estreta dels agents territorials i amb la implicació dels agents econòmics sectorials i les institucions públiques locals.

Convenis amb agents coordinadors

Convenis amb agents col·laboradors

La signatura d’aquests convenis ha permès mobilitzar més de 400.000 € per part dels agents col·laboradors gràcies al model de cofinançament

d’actuacions aplicat.

Addicionalment als convenis signats, el pla PIMESTIC compta amb la col·laboració de més de 300 entitats públiques i privades distribuïdes

per tot el territori.

PIMESTIC, Eixos d’Actuació i Destinataris

(28)

Moltes gràcies

http://www.gencat.cat/societatdelainformacio

Referencias

Documento similar

Ciaurriz quien, durante su primer arlo de estancia en Loyola 40 , catalogó sus fondos siguiendo la división previa a la que nos hemos referido; y si esta labor fue de

En el capítulo de desventajas o posibles inconvenientes que ofrece la forma del Organismo autónomo figura la rigidez de su régimen jurídico, absorbentemente de Derecho público por

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

que hasta que llegue el tiempo en que su regia planta ; | pise el hispano suelo... que hasta que el

Five-step methodology DEA-based * allows us the decompose the differences in the research output of universities in terms of Intra-field inefficiency (inefficiencies of the

– Seeks to assess the contribution of the different types of capital assets: tangible ICT, tangible non-ICT, intangibles (public and private) and public capital (infrastructures). ·

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —