La plataforma viària elevada de la ronda del Guinardó, entre els car-rers de Pi i Margall i de Cartage-na, desapareixerà l’any 2009. La deconstrucció del viaducte per-metrà la continuació de la remo-delació iniciada a mitjan anys vui-tanta, ja en temps de l’Ajuntament democràtic.
La primera fase del projecte afec-tarà el tram comprès entre els carrers de Pi i Margall i de Carta-gena. Més endavant, en una sego-na fase, és previst continuar la in-ter venció en el tram entre Cartagena i Sant Quintí, on ac-tualment s’estan fent les obres tant de l’intercanviador de les lí-nies de metro L4 i L9 com de l’Hospital de Sant Pau.
El viaducte de la ronda del
Guinardó anirà fora el 2009
UNANIMITAT
El destí del barri s’ha
consensuat amb veïns
i tots els grups polítics
SEMIPOBLE
Es conservarà un 75%
d’aquest barri de
caràcter mig rural
MILLORES
Hi haurà un nou parc,
nous habitatges, més
equipaments...
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Vicenç Puigdomènech
Secretari del Club Voleibol AA Llars Mundet
“El voleibol no és
un esport de nenes
solament”
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
Horta-Guinardó
rebrà 78 milions
d’euros d’inversions
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
El Futbol té una nova
competició:
l’Open Barcelona de
Futbol Xapes
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6Com protegir-se
del mosquit tigre
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6El turó de la Rovira
tindrà un espai
museístic sobre la
defensa antiaèria
Pàg. 5
H O R TA - G U I N A R D Ó
E L B A I X G U I N A R D Ó
·
C A N B A R Ó·
E L G U I N A R D Ó·
L A F O N T D ’ E N FA R G U E S·
L A T E I XO N E R A EL CARMEL·
SANT GENÍS DELS AGUDELLS·
MONTBAU·
LA VALL D’HEBRON·
LA CLOTA·
HORTASUPLEMENT
Tram del viaducte que s’eliminarà entre Pi i Maragall i Cartagena.
L ’ A G E N D A
W
Dissabte 12 de juliol
12 hores de futbol sala
A les 12 h. Pavelló Mpal. El Carmel
Inscripcions a ADSIS (Lugo, 61), Petraller (Tolrà, 42) i centre Martí Codolar (Cardenal Vidal i Barraquer, 8).
Festa de l’escuma
A les 13 h. Plaça Nova del Carmel
Ball amb orquestra
A les 22 h. Escenari de la rambla del Carmel
Amb l’orquestra Huracà i concurs de ball popular.
Diumenge 13 de juliol
Danses de Bolívia
A les 21.30 h. Escenari de la rambla del Carmel
Amb el grup Sayariuy Urus.
Focs d’artifici
A les 23 h. Rambla del Carmel (banda nord)
Revival Mega-show
A les 23.30 h. Escenari de la rambla del Carmel
Del 25 al 27 de juliol
Festa Major de la Clota
Entre altres actes, el 26 de juliol es farà el Torneig de Bitlles Catalanes i el 27 de juliol, un torneig de bolos leoneses.
De l’1 al 15 de juliol
Exposició de programes de mà
Centre cívic El Carmel (Santuari, 27)
Recull de programes de mà de la Festa Major del Carmel.
Fins al 3 de setembre
Garantir l’aigua del futur
Palau Robert (pg. de Gràcia, 107)
Explica la política del Govern català per assegurar aquest recurs de primera necessitat.
Fins al 28 de setembre
El Renaixement a Prato
CaixaFòrum (av. Marquès de Comillas, 6)
Prop de 60 obres de Bernaldo Daddi, Filippo Lippi, Gianni Maria Butteri, Luca Signorelli o Giovanni Bat-tista Caracciolo, que repassen quatre segles d’art italià.
Fins al 31 de març de 2009
Fibres vegetals
Jardí Botànic (Doctor Font i Quer, 2)
Una mostra que convida a reflexionar sobre els usos de les fibres (exclosos els tèxtils) a la conca mediterrània.
Divendres 11, 18 i 25
Cinema mut
A les 17.30 h. Associació Nou Horitzó (Garrotxa, 25)
Pel·lícules de Charles Chaplin i Buster Keaton.
Dijous 24 de juliol
Hip Hop al Teatre Grec
A les 19.30 h. Bibl. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76)
Cicle converses amb el artistes. Sessió-col·loqui sobre el rap, poesia del segle XXI.
Dimarts 5 d’agost
El museu encantat
A les 18 h. Bibl. Guinardó-M. Rodoreda (Camèlies, 76)
Taller de dansa creativa on, a partir de l’explicació d’un conte, cada nen tria un personatge que haurà de perso-nalitzar i representar.
Dimarts 9 de setembre
Xerrada amb Alfredo Bryce Echenique
A les 19.30 h. Bib. Carmel-Juan Marsé (Murtra, 135-145)
Un dels escriptors hispanoamericans més importants i traduïts. “Narra el dors” del Carmel és un cicle de xerra-des on els protagonistes són els autors, la seva narrati-va i el diàleg amb els lectors de la senarrati-va obra.
Dissabte 12 de juliol
Això no és pànic/Cabezas de cera
A les 22 h. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45)
Organitza: Gràcia Territori Sonor.
Dijous 24 de juliol
Jam sessions
A les 22 h. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45)
S’obre la jam a partir del concert d’un grup convidat i des-prés es dóna peu a tots els músics i a totes les músiques.
Dissabte 26 de juliol
Trio Villa-Lobos
A les 22 h. Parc Güell
Soprano, guitarra i violoncel. Concert que tanca el pro-grama del cicle Clàssica al Parc.
Dimecres i divendres de juliol i agost
Jazz al Parc
A les 22 h. Glorieta del Parc de la Ciutadella
Amb Aiguaviva Quartet, Wicho Quartet, Loni Greest Trio, Shark, Sabina Witt Quartet, La Panamericana, Lu-nar Project, Organic Trio i A Contrablues, entre altres.
I N F O
Ú T I L
t
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Marcos Freijo i Jordi Domingo. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
H O R TA - G U I N A R D Ó
B A R C E L O N A
www.bcn.cat/publicacions [email protected]
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte
Rda. Guinardó, 49.
Telèfon d’informació 010
(0,45 ¤IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cívic Casa Groga 93 418 65 31 Av. Jordà, 27.
Centre cívic El Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.
Centre cívic El Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134.
Centre cívic La Teixonera 93 429 12 05 Arenys, 75.
Centre cívic Matas i Ramis 93 407 23 56 Feliu i Codina, 20.
Espai jove Boca Nord 93 429 91 41 Agudells, 37-45.
Centre juvenil Martí Codolar 93 429 78 37 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8-12. BIBLIOTEQUES
Bibl. El Carmel-Juan Marsé 93 407 28 70 Murtra, 135-145.
Bibl. Montbau-Albert Pérez Baró 93 427 07 47 Àngel Marquès, 4-6.
Bibl. Guinardó-Mercè Rodoreda 93 435 31 70 Camèlies, 76-80.
Bibl. Pavelló de la República 93 428 54 57 Jorge Manrique, 9.
Bibl. Horta-Can Mariner 93 420 82 85 Vent, 1
SERVEIS SOCIALS
C. serveis socials Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134-136.
C. serveis socials Vall d’Hebron 93 429 12 05 Arenys, 75.
C. serveis socials Horta 93 358 81 00 Santes Creus, 8.
C. serveis socials Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.
Of. benestar social del Carmel 93 420 90 36 Pl. Pastrana, 15.
GENT GRAN
Agrupació jubilats Baix Guinardó 93 450 27 47 Lepant, 387.
Associació Nou Horitzó 93 408 54 44 Art, 18.
Casal de la gent gran del Guinardó93 435 70 06 Garriga i Roca, 62.
Associació gent gran Canigó 93 428 54 03 Canigó, 137.
Casal d’avis Sant Antoni de Pàdua 93 429 03 03 Pedrell, 64.
Casal de gent gran d’Horta 93 357 60 50 Tolrà, 13-21.
El Casalet Font Castellana 93 219 67 57 Francesc Alegre, 19.
Grup gent gran Horta 93 358 81 00 Pl. Santes Creus, 8.
ALTRES SERVEIS
Arxiu Municipal de Districte 93 291 67 26 Rda. Guinardó, 49.
Centre de Normalització Lingüística93 435 96 13 Marina, 343.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Horta-Guinardó
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 47-51.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Marina, 347.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088 SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Maragall 93 446 29 50 Pg. Maragall, 52.
CAP Horta 93 407 27 50 Lisboa, 35.
CAP Sardenya 93 567 43 80 Sardenya, 466.
CAP Sanllehy 93 285 37 92 Av. Mare de Déu de
Montserrat, 16-18.
CAP El Carmel 93 357 18 53 Murtra, 130.
CAP Vall d’Hebron 93 489 41 19 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
Hospital de la Vall d’Hebron 93 274 60 00 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
FARMÀCIES
Gerard Maristany
Q
uants espais queden a Barcelona on es pugui sentir el cant d’un gall, un dia qualsevol? Qui vulgui, que vagi a comprovar-ho: el barride la Clota és un d’aquests espais. Enclotat entre guda Vidal i Barraquer, l’avin-guda de l’Estatut i el carrer de Lisboa, aquest barri ha mantingut un peculiar
caràc-ter semirural, mentre espera-va les reformes que tot just acaben d’aprovar-se. Hi ha dos plans de millora, amb títols ben significatius: “La Clota Conservació” i “La Clota Reordenació”. El pri-mer planteja la conservació de tres quartes parts de l’ac-tual estructura urbana d’a-quest barri de casetes bai-xes. Aquest pla consolidarà el teixit històric de la Clota i millorarà la seva relació amb els bar r is que l’envolten. També inclou la construcció de cinc nous equipaments i espais lliures i la substitució
dels habitatges més degra-dats. El pla de millora urba-na “La Clota Conservació” servirà també per fer millo-res en alguns dels carrers més importants d’aquesta trama urbana: es reurbanit-zarà el camí històric de Sant Genís a Horta, es recupera-ran els valors paisatgístics del passatge Feliu i es trans-formarà el carrer Alarcón. També es crearà un parc amb una important superfí-cie de 8,7 hectàrees. Aquest pla, aprovat per l’Ajunta-ment el 30 de maig , s’ ha consensuat amb l’associació de veïns del barri i amb els diferents grups municipals. El segon pla de futur ja va ser aprovat el febrer d ’a-quest mateix any. A’a-quest pla (“La Clota Reordenació”) transforma radicalment el sector del barri que mira cap a la plaça i l’avingud a de
l’Estatut, on hi havia una bòbila que ja ha plegat. El sostre edificable que hi ha-via a la Clota s’ha agrupat en aquesta zona per tal d’a-lliberar les hectàrees del mencionat parc. L’antiga bò-bila serà substituïda per nou habitatge i per un edifici
d ’usos terci ar is i for ta presència. Aquesta cons-trucció està cridada a con-vertir-se en el nou punt de referència d’una Clota que encamina el repte d’inte-grar-se millor a Barcelona sense perdre el caràcter que sempre l’ha distingit.
Dues imatges de la Clota, un petit poble dins de Barcelona.
El barri de la Clota ja té projectes
de futur. Entre febrer i maig,
l’Ajuntament ha aprovat dos
plans que aborden la reordenació
del barri sense perdre de vista el
caràcter semirural que encara
avui conserva
El barri de la Clota es reformarà
respectant el seu caràcter rural
Es conservaran tres
quartes parts de
l’estructura
d’aquest barri de
casetes baixes
C I U TA D A N S O P I N E N
Sílvia Monteagudo
Mestra
Només sé que s’hi faran pisos, tot i que no estic al dia, però trobo que està bé que es tiri endavant el barri sense afectar la seva part rural.
Ferran Garcia
Jubilat
Sí que ho sabia i penso que, si va bé, és bo. Aquí hi ha molt de terreny que està molt malmès i ja va bé que s’hi posi remei.
Luisa González
Jubilada
Sí que estoy informada y me parece muy bien. Es un barrio que anti-guamente eran campos y ahora las casas ya son muy viejas. Todo lo que sean mejoras nos pare-ce bien.
Manel Sanjuan
Jubilat
Sí que ho sé, ja fa molt que se’n parla i em sembla molt bé per al barri i per a Barcelona, però penso que ho hau-rien d’explicar millor i després fer-ho molt bé.
Geno González
Administrativa
Sí que ho sabia, i em sembla bé, perquè no està en les condicions adequades. Hi ha cases molt antigues que s’ha-vien d’haver rehabilitat fa molt de temps.
Joan Orriach
Jubilat
I tant que ho sé. Penso que, si no hi ha més remei, s’ha de fer, i esperem que ho facin el millor possible. Ara, no cal que facin horts urbans, perquè aquí ja en tenim.
P L E D E L D I S T R I C T E
Redacció
A
més dels 78 milions d’euros que gestiona di-rectament el Districte d’Horta-Guinardó, s’ha d’a-fegir els que corresponen a projectes d’altres organis-mes com Regesa, BIMSA, BAGURSA, Sector de Medi Ambient, etc. Bona part del pressupost es destina a equipaments, grans projec-tes i millores a l’espai públic. L’Agència de Promoció del Carmel i Entorns gestionarà uns 36 milions d’euros. La regidora del Districte, Elsa Blasco, va informar que tots aquests números són “el compromís inicial del que es pot assumir en els pròxims quatre anys des de les ar-ques municipals. El calenda-ri de la despesa caldrà anar aprovant-lo posteriorment, en els diferentspressupos-tos anuals”. Els 78 milions d’euros previstos per a la gestió directa del Districte serveixen per dotar econò-micament projectes com: la remodelació del casal Font
d’en Fargas; el trasllat al car-rer Lepant de l’oficina d’a-tenció al ciutadà; la remode-lació del parc de la Unitat; l’acompliment de les obres del casal de Barri Can Travi; la construcció de nous equi-paments a l’actual llosa de la Vall d’Hebron, entre els quals el trasllat del nou
mer-cat; la remodelació del Pla de Montbau; la reurbanit-zació de l’espai Cortada; la remodelació de l’Eix Fas-tenrath; el manteniment integral d’un gran nombre de carrers del districte... El Consell Plenari del passat 3 de juny va servir també per ratificar (amb l’abstenció d’ERC, el PP i CiU) el pla que rehabilitarà el Mas Guinar-dó i reurbanitzarà els seus entorns. El mas està situat als jardins de Frederica Montseny. Esdevindrà el ca-sal d’entitats del barri. La futura reforma del Car-mel va tornar a tractar-se al Ple, malgrat que no formava part de l’ordre del dia. Entre el públic hi havia membres d’una nova coordinadora d’afectats per les possibles reformes. La regidora Elsa Blasco va insistir que s’ha facilitat a tothom la mateixa informació urbanística de què disposa el Districte, i que cal anar cercant els acords zona per zona.
Horta-Guinardó rebrà 78
milions d’euros d’inversions
Imatge del Ple, celebrat el 3 de juny passat.
Bona part del
pressupost es
destina a grans
projectes, millores
a l’espai públic i
equipaments
Aquesta és la previsió per als pròxims
quatre anys. Els números es van fer
públics en el Consell Plenari
d’Horta-Guinardó de juny
El Laberint d’Horta (I)
El parc del Laberint, amb una extensió de 54,07 ha, es troba a les antigues terres de Can Llupià, al peu de la serra de Collserola, prop del palau de les Heures i al cos-tat mateix de les Llars Mundet. És un indret avui molt concorregut pels estudiants del campus universitari proper i poblat pels veïns de Montbau i la Vall d’He-bron. Fa més de dos-cents anys, era un lloc prou allu-nyat de la ciutat que, per les característiques del terreny, va permetre al seu propietari construir un jardí neoclàs-sic enmig del bosc. Malgrat tot, el Laberint d’Horta se-gueix mantenint encara l’esperit amb què fou concebut, al final del segle XVIII, per Joan Antoni Desvalls i d’Ar-dena, sisè marquès de Llupià, quart de Poal i marquès consort d’Alfarràs.Joan Antoni Desvalls va néixer a Barcelona l’any 1740. Era un gran estudiós i amant de la cultura, va conrear la història, l’economia i la política, així com les llengües francesa i italiana; el 1799 va ser elegit vicepresident de la Real Academia de Ciencias Naturales y Arte en el si-glo XVIII. Pocs anys abans d’aquest nomenament, el 1791, va decidir la construcció d’aquest paratge a la fin-ca que havia heretat. Segons Desideri Díez en el seu lli-bre Les masies d’Horta, el 24 d’octubre de 1793 el mestre d’obres Andreu Valls va començar les obres d’arranja-ment de les parets i excavacions. El cercle de xiprers es va dur a terme entre el 1797 i el 1799, quan es van construir les conduccions de l’aigua. Pel que fa als jar-dins, els va encarregar a l’escultor, arquitecte i enginyer italià Domenico Bagutti
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 67 26
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
N O T Í C I E S
f
Concerts del Dia de la Música
El districte d’Horta-Guinardó va festejar el 21 de juny el Dia de la Música amb un seguit de concerts. A les 11 h del matí, al parc del Guinardó van tenir lloc els concerts de les escoles Ut, Pausa i Virgínia Blanc. A les vuit del vespre, a la rambla del Carmel, hi van ac-tuar els grups Vella Dixieland, Start Brass Band, l’es-cola Pausa i diferents grups corals van interpretar di-ferents concerts.
Canvis de noms de carrers al districte
El mes de juny s’ha dut a terme el canvi de plaques de diversos carrers del districte, els quals han can-viat de nom. Així, el carrer de la Mare de Déu del Pilar passa a dir-se Coves d’en Cimany, el carrer Pirineu Espanyol és dels Pirineus i el carrer Albarrasí es diu d’Ourense. També es va aprovar el canvi de numeració de les escales de Tenerife i del passatge de Madrona Prat.
Baulenas a la Biblioteca El Carmel
La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, especialitzada en novel·la barcelonina, acull el cicle de xerrades “Narra el Dors” del Carmel, on els protagonistes són els autors, la seva narrativa i el diàleg amb els lec-tors de la seva obra. Dimarts 17 de juny va ser el torn de Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958).
“Concierto para el compañero presidente”
El dia 26 de juny la Biblioteca Carmel-Juan Marsé va acollir un concert del guitarrista Eulogio Dávalos en memòria del president xilè Salvador Allende, de qui enguany se celebra el centenari del seu naixe-ment. Va comptar, com a artistes convidats, amb el Grupo Cono Sur, Juan Ramón Roldán (veu i guitar-ra), Juan Ramón Gracieta (veu, guitarra i percusió) i Rafael Baena (instruments andins). El concert va ser seguit per un nombròs públic.
Daniel Venteo
L
a plataforma viària eleva-da de la roneleva-da del Guinar-dó, entre el passeig de Pi i Margall i el carrer de Cartage-na, desapareixerà aviat. Aquesta infraestructura, que va ser construïda durant la dè-cada de 1970, encara en l’èpo-ca de creixement desenvolu-pista del final de la dictadura franquista, és un dels ele-ments de més impacte urbà i de trencament de la comuni-cació entre els barris d’aquesta àrea del districte d’Horta-Gui-nardó. En paraules de la regi-dora del Districte, Elsa Blasco, es tracta de l’enderrocament “d’un dels últims monuments de l’alcalde Porcioles i una re-clamació històrica dels veïns”.La deconstrucció del viaducte permetrà la continuació de la remodelació iniciada a mitjan anys vuitanta, ja en temps de l’Ajuntament democràtic. La primera fase del projecte afectarà el tram comprès en-tre els carrers de Pi i Margall i
Cartagena. En una segona fase és prevista la intervenció en el tram entre Cartagena i Sant Quintí, on actualment s’estan fent les obres tant de
l’intercanviador de les línies de metro L4 i L9 com de l’Hospital de Sant Pau, que han de permetre situar la nova entrada general al recin-te hospitalari pel carrer de Sant Quintí.
La remodelació de la ronda del Guinardó anirà acompa-nyada de la remodelació d’al-tres espais urbans propers, com ara el carrer de Pi i Mar-gall, als districtes de Gràcia i d’Horta-Guinardó, que serà transformat en una nova rambla del barri.
Aquesta intervenció signifi-carà una gran transformació de la zona. La desaparició d’a-quest viaducte no només té un important impacte visual, sinó que també contribueix al desordre urbà dels espais de l’entorn. L’entrada en funcio-nament d ’un nou aparca-ment al carrer Tous també ha de contribuir a la millora de la mobilitat del barri.
L’any 2009 desapareixerà el
viaducte de la ronda del Guinardó
Premi per els pisos per a joves de Teodor Llorente
P.F.
L’
edifici d’habitatge de promoció pública en rè-gim de lloguer per a joves del carrer de Teodor Llorente, al barri del Guinardó, ha rebut el premi AVS a la millor edifi-cació sostenible, que convoca l’Associació Espanyola de Pro-motors Públics d’Habitatge i Sòl. Els premis AVS reconei-xen els projectes més interes-sants i innovadors a l’àmbit dels pisos de protecció.L’edifici, impulsat per l’Ajunta-ment de Barcelona i construït per Regesa, consta de planta baixa i cinc plantes per a 25 pisos, amb una superfície de 40 metres quadrats cadascun. Obra dels arquitectes Rosa Clotet, Joan Llongueres i Mar-ta Pla, està concebut soMar-ta cri-teris de sostenibilitat. Per exemple, a més de disposar de plaques solars a la coberta, un fet ja habitual, té un aïllament a la façana superior al
con-vencional. Entre altres mesu-res per reduir la demanda energètica que pugui produir, tots els pisos tenen ventilació creuada, tot i tenir una sola façana, gràcies a un petit pati situat en els distribuïdors de planta i a una finestreta que hi ha sobre les portes de cada pis, la qual cosa permet una ventilació constant, minimit-za les pujades de temperatura i redueix la necessitat d’usar refrigeració.
L’any 2009 començaran els treballs
d’enderroc del viaducte de la ronda del
Guinardó, el qual actualment és un dels
principals entrebancs urbans del barri
Part del tram del viaducte que s’eliminarà a la primera fase del projecte.
En primer terme, l’edifici que ha rebut el premi.
E Q U I P A M E N T S
Felicia Esquinas
E
l turó de la Rovira és l’únic punt on es pot contem-plar Barcelona des d’una pa-noràmica de 360 graus. Cap aquesta vista neta, que encer-cla la ciutat, apuntaven els quatre canons de la bateria antiaèria que s’hi va construir durant la Guerra Civil per de-fensar-se dels bombardejos, un dels primers de la història fets contra una població civil allunyada del front de batalla. Les bases dels canons s’han conservat, barrejades amb les restes de les barraques que van ocupar el lloc durant la postguerra. A pocs metres de distància, pendent d’excavar, hi ha un poblat ibèric. El turó i el seu patrimoni es re-cuperaran i s’obriran alsciuta-dans gràcies a un projecte on treballen conjuntament el Dis-tricte d’Horta-Guinardó i el Museu d’Història de la Ciutat (MHC). Ho fan en col·labora-ció amb l’Associacol·labora-ció de Veïns
de Can Baró, entitat d’on va partir la iniciativa de recupe-ració de l’espai i de la seva memòria.
El projecte preveu la creació d’un centre d’interpretació que explicarà “aquella ciutat que es
defensava des del turó de la Rovira, que va perdre la guerra i que després va créixer en pre-cari”, assenyala Joan Roca, di-rector del MHC. “Barcelona és una peça clau de la història eu-ropea en tant que ciutat on s’assaja per primer cop el ter-ror de la població civil com a arma de guerra. La bateria del turó de la Rovira és el primer intent que es va fer per defen-sar-se d’un fet completament nou”.
El projecte respectarà les mos-tres deixades pels diferents usos del turó, com ara les res-tes de paviment de les barra-ques que hi va haver entre els quaranta i el 1990. I es millo-raran i se senyalitzaran els ac-cessos a la zona.
El projecte va néixer arran dels camps de treball organitzats per la Fundació Josep Carol per netejar el patrimoni del turó. Aquest estiu es fa la ter-cera edició.
El turó conserva
restes d’un
poblat ibèric, de la
defensa antiaèria
i les barraques
posteriors
Un projecte municipal recuperarà el
patrimo-ni del turó de la Rovira, a proposta dels veïns
de Can Baró i altres barris
El cim del turó de la Rovira, encara amb canons, poc després d’acabar la guerra.
El turó de la Rovira tindrà un espai
museístic sobre la defensa antiaèria
L
a Caseta de l’Alba és una botiga especialitza-da en cortines que va obrir la Maria Torres l’any 2004, per bé que abans ja havia treballat en una altra botiga del sector. Tenen taller de confecció propi, de manera que poden fer-nos a mida cortines de totes les tendències i estils. Ens assessoren de manera personalitzada sobre el tipus de cortina que més s’adigui a l’estança, prenen mides i en fan la instal·lació. L’establi-ment també ven productes de merceria, i el pro-per setembre començaran cursos de labors ambprofessorat especialitzat i amb l’avantatge de poder trobar tot el material necessari al mateix establiment. Tant la Maria com la Conchi, la de-pendenta, mantenen un tracte molt familiar amb els clients, que en moltes ocasions s’estén més enllà de la botiga. A més, confessen que s’estimen Horta, ja que encara manté viu el ta-rannà de quan era poble.
La Caseta de l’Alba
Baixada de la Plana, 17 / Tel. 93 429 42 91
E L T A U L E L L
Molt més que una casa de cortines
El setembre començaran a fer cursos de labors.
Joan Anton Font
S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
Amb l’arribada de l’estiu cal extremar les precau-cions davant les picades dels mosquits, especial-ment del mosquit tigre. El mosquit tigre es repro-dueix en recipients que contenen aigua, com ara gerros, plats sota els testos, pots, cendrers, orna-ments de jardí, pneumàtics que estiguin a l’aire lliu-re, etc. Sempre es tracta de petites masses d’aigua. Per tant, sempre que sigui possible, cal evitar la presència de recipients en terrasses i jardins on es pugui acumular l’aigua. En el cas que els recipients no es puguin retirar, cal eliminar-ne l’aigua acumu-lada o canviar-la setmanalment.
L’Ajuntament està aplicant aquestes mateixes reco-manacions en els espais públics, adopta les mesures preventives necessàries per evitar l’expansió del mosquit i col·labora amb els grups de treball que s’han organitzat des de les administracions. També s’han establert canals de coordinació amb els centres d’atenció primària.
Si es detecta un mosquit tigre a l’edifici o als vol-tants, convé eliminar-ne els punts amb aigua acu-mulada. En el cas que detecteu un mosquit tigre a la via pública ho podeu comunicar a l’Agència de Salut Pública (93 324 93 60 / [email protected]).
El mosquit tigre
El seu nom científic és Aedes albopictusi el seu ori-gen és l’Àsia. Des del 1979 s’ha anat estenent per al-guns països d’Amèrica i Europa. A Catalunya es va detectar per primer cop l’estiu del 2004 a la comarca del Vallès Occidental. Des de llavors ha produït nombroses molèsties a causa de l’elevat nombre de picades que fan, però a Catalunya no comporta la transmissió de malalties.
El nom de mosquit “tigre” o “asiàtic” prové del fet que el seu cos és negre i amb ratlles transversals de color blanc brillant. La seva mida oscil·la entre els 2 i els 10 mil·límetres.
Més informació:
www.aspb.cat/quefem/docs/mosquittigre.pdf
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió “Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT
Horta-Guinardó Televisió www.tvhortaguinardo.com
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
Boca-Ràdio - 90.1 FM Agudells, 37-45. Tel. 93 429 91 41
Ràdio Horta-Guinardó - www.rhg.cat Av. Mare de Déu de Montserrat (IES Joan Brossa). Tel. 93 456 04 58
www.radioytelevisiondelcarmelo.com Calderón de la Barca, 99.
Tel 93 420 08 05
PUBLICACIONS
Ressò. Associació de Veïns Montbau Roig i Soler, 31. Tel. 93 428 29 34
La Vall d’Horta-Guinardó Alt de Pedrell, 18. Tel. 902 36 23 55
La guineu. AV Baix Guinardó Pl. Alfons X el Savi, 3. Tel. 93 436 81 80
L’informador. AV de La Clota Alarcón, 3. Tel. 93 358 65 13
Temps d’Horta. AV d’Horta La Plana, 10. Tel. 93 407 20 22
INTERNET
Web de Jaume I
Nou web especial de Jaume I, amb motiu del 800è aniversari del seu naixement. Consta d'un treball audiovisual i diversos textos que han estat supervisats i redactats per la historiadora medievalista i col·labo-rada del web bcn.cat, Matilde V. Alsina. www.bcn.cat/jaumeprimer
Web del Grec
El Grec'08 Festival de Barcelona va enge-gar el 25 de juny amb les idees renovades, nous formats i noves ambicions. En aquest web, trobareu tota la informació de la 32a edició del Grec i, fins i tot, podreu comprar les entrades en línia. www.bcn.cat/grec
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
E
ls equips de futbol rivals, for-mats per onze xapes, mesuraran les seves forces els pròxims dies 19 i 20 de juliol al centre cívic Guinardó, on es disputarà l’Open Barcelona de Futbol Xapes, una competició a esca-la nacional organitzada per esca-la Liga de Futbol Chapas (LFC) i la col·labora-ció del Futbol Chapas Barcelona, d’Horta-Guinardó.Cèsar Mazo, president del Futbol Chapas Barcelona, organitzadors d ’aquest Open, explica com és aquest esport “que, per a algunes persones, és tota una novetat i, per a altres, és un record d’un joc jugat a la seva infantesa”.
Els equips estan formats per 10 xa-pes de qualsevol beguda i els
por-ters, que són una mica diferents, “ja que són taps de plàstic d’altres re-frescos. Aquesta diferència és per-què els porters han de parar els xuts de les altres xapes i han de ser més pesants” diu Mazo.
L’Open, com diu el seu nom, està obert a tots els participants que es vulguin apuntar i es realitza amb el clàssic sistema de competició on els equips es veuran les seves cares en vuitens, quarts, semifinals i finals. Actualment, hi ha unes 12 seus a tot Espanya que representen aquest es-port minoritari, però amb diverses competicions, com lligues, copes, opens i campionats d’exhibicions i d’Espanya. Els organitzadors volen tornar a donar a aquest esport “el
lloc i la importància que mereixen”, afirma el president del club català. El futbol xapes té les mateixes nor-mes que el futbol real, però en un camp de fusta i moqueta de 170 x 110 centímetres i amb una pilota molt més petita. En resum, hi ha tàc-tiques dels diferents entrenadors de cada equip, hi ha mans, hi ha faltes, es poden fer barreres. Es juga per torns i, com en el futbol real, el que marqui més gols en els trenta mi-nuts que duren els partits guanya. “Hi ha partits que han acabat amb resultats de 5 a 4, però hi ha hagut alguns que han acabat amb verita-bles pallisses de 16 a 0 o 17 a 1, però han estat resultats puntuals”, afirma Cèsar.
Més informació: Centre Cívic Guinardó Ronda del Guinardó, 113 Mòbil: 629 159 645
www.futbolchapasbarcelona.com
Qui no ha jugat mai a
xapes? Ara està tornant
la moda i, com no podria
ser d’una altra manera,
l’esport rei ja té la seva
competició
El camp de fusta per a
les competicions té unes
mides de 170 x 110 cm
Els equips estan formats per 10 xapes i un tap de plàstic que fa de porter.
El futbol té una nova competició:
l’Open Barcelona de Futbol Xapes
Com es va enganxar a aquest es-port?
Jo era un entusiasta del bàsquet i l'a-tletisme, però l'any 1963, quan estu-diava a l'Escola Industrial, vaig veure uns nois que jugaven a volei. Ens van dir si volíem jugar-hi i, ja veus, 45 anys després encara estic relacionat amb aquest esport.
Com definiria el seu club?
És un club que té totes les mancances de la majoria de clubs de voleibol a excepció dels que són seccions de clubs més grans com el Barça o el CN Sabadell. Tenim moltes mancances i funcionem amb poques persones per-què hi deixen la pell i l’estructura no és gaire forta. És curiós perquè hi ha molta gent a qui agrada molt jugar a voleibol, però que després, quan ho deixa, no vol col·laborar amb l'orga-nització ni va a veure’n partits.
Així, amb poca gent, vostè deu fer més que de secretari...
Sí, faig de secretari i també m’encar-rego de la coordinació general i
d'en-trenador del Sènior B, el qual, aquesta temporada, ha suat per mantenir la categoria a la Primera Catalana.
L'economia és el principal escull d'un club com el Mundet?
No tenim instal·lacions pròpies i hem de pagar unes quotes que molts equips no tenen. Creiem que aquest any, havent pujat a la lliga FEV, les institucions ens ajudaran un xic més, però cal tenir en compte que a causa de la crisi de la construcció, hi ha hagut una reducció d’espònsors. Ara bé, jo no tinc espònsors, sinó amics que ens ajuden, però que, a vegades, quan em veuen gairebé cor-ren a amagar-se.
El voleibol té l'etiqueta d'esport femení. Què me’n pot dir?
Pel que fa al voleibol català a escala d'es-port de base, hi juguen un 85% de ne-nes i només un 15% de nois. En part, l'explicació té a veure amb què al final dels noranta una televisió privada va posar una sèrie on una nena era una es-trella del nostre esport. Totes les nenes volien ser com la protagonista i els nens van deixar de jugar perquè es pensaven que era un esport de nenes, encara que no és pas així perquè en l’àmbit mun-dial gairebé és més important el
mascu-lí que el femení. El voleibol no és un es-port per a nenes solament.
En el seu vessant esportiu i educa-tiu, creu que es promociona sufi-cientment l'esport a l'escola?
Crec que s'hi està treballant, però ara els nens tenen moltes distraccions i els pares tenen una manera de viure millor que abans i els divendres volen anar fora. Ara potser caldria progra-mar els partits entre setmana perquè les famílies puguin anar-se'n de cap de setmana.
El Mundet enguany ha pujat a la lliga FEV. Quin èxit!
I tant! Estàvem a Primera Divisió Na-cional i, gràcies a una bona base i un entrenador com en Toni Alemany i al-gun fitxatge més, ens hem consolidat i hem fet una bona fase final a Vigo. Hem d'acabar d'arreglar el
finança-ment per a la nova categoria, però l'objectiu és mantenir-nos en una lli-ga on trobarem equips amb julli-gadors professionals i on juguen estrangers.
Així doncs, cal demanar que les administracions hi posin un gra-net de sorra?
Estem intentant que les administra-cions ens donin un suport més ampli amb el compromís per part nostra que no ens gastarem ni un euro en sous de jugadors. De moment, tenim alguns patrocinadors lligats i cal tenir en compte també que la família Mun-det, des de Mèxic, ens dóna suport. A més a més, sempre tindré alguns d'a-quests amics que a vegades fugen quan em veuen...
Quina és la manera per cercar nous valors?
Nous cracs en surten, perquè n'hi ha pocs però la federació té diversos pro-grames. A part hi ha molts nens que ho deixen perquè hi ha poca mobili-tat. Amb les noies, no passa, perquè canvien molt entre els equips. Jo he intentat parlar amb les institucions per fer un pla de promoció que inten-ti muntar equips en l’àmbit de distric-tes per fer que els nens puguin desen-volupar-se en aquest esport.
E N T R E V I S T A
V i c e n ç P u i g d o m è n e c h
, s e c r e t a r i d e l C l u b Vo l e i b o l A A L l a r s M u n d e t
Puigdomènech a l’institut Llars Mundet, on treballa.
