ACCIONS
PER
BARCELONA
L’HABITATGE
9
7
8
8
4
6
1
1
4
8
2
9
5
Habitatge assequible
i qualitat de vida a
Habitatge assequible
i qualitat de vida a
Coordinació:
Jaume Barnada
Edició:
Ajuntament de Barcelona / Institut Municipal d’Urbanisme
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Disseny gràfic i producció:
Braincom Media, S.L.
Fotografia, persones, i entitats que han facilitat material:
Arxiu Municipal de l’Institut Municipal d’Urbanisme
Lourdes Jansana
Gabinets i arquitectes que han facilitat el material recollit en aquest llibre.
i entitats que han facilitat material
Altres col·laboradors:
Saray Molins
Impressió:
Artympres, S.A
Dipòsit legal:
B - 3270 - 07
ISBN:
978-84-611-4829-5
Tiratge:
Presentacions ... 6
Gent jove ... 16
Gent gran ... 54
Nou habitatge ... 68
Reallotjament i remodelació ... 118
Habitatge assequible i qualitat de vida ... 155
Uno de los objetivos primordiales del Ayuntamiento es el de facilitar el derecho a acceder a una vivienda digna a todos los barceloneses y
las barcelonesas. Éste es un derecho básico e imprescindible si queremos conseguir una ciudad socialmente cohesionada, en la que todos
puedan encarar su futuro con seguridad y garantías. De aquí que hayamos decidido afrontar esta cuestión, pese a no ser de competencia
municipal, a través del Plan de la Vivienda de Barcelona 2004-2010.
Esta publicación es una recopilación de cómo han cuajado en la ciudad los proyectos que ha impulsado el municipio en el ámbito de la
vivienda de protección. Queremos mostrar el trabajo realizado y, también, dar a conocer toda una serie de actuaciones futuras que inciden
de forma directa en una mejora de la calidad de vida de la ciudadanía.
El esfuerzo constante que estamos realizando entre todos hace que Barcelona se convierta, poco a poco, en una ciudad donde vivir es
un placer. Una ciudad apreciada por todos nosotros y un punto de referencia en la Europa mediterránea. Tenemos que seguir trabajando
conjuntamente, cada día, con más proyectos de calidad y reforzando nuestros canales de diálogo para detectar y dar respuesta a las
necesidades de nuestros conciudadanos. El gran reto que nos espera es el de seguir rehaciendo la ciudad con constancia y conjuntar de
forma armónica las distintas voluntades y sensibilidades que conviven en ella.
Jordi Hereu
Alcalde de Barcelona
One of the City Council’s primary objectives is to facilitate the right of all of Barcelona’s inhabitants to have access to decent housing. This is a basic,
essential right to achieve a socially cohesive city, where everybody can reach for the future while standing on solid ground. Hence our decision to
address this issue—in spite of it not being within the sphere of municipal competence—through the Barcelona 2004-2010 Housing Plan.
This publication is a summary of how the city has hosted projects promoting low-income and subsidised housing. We want to show the work that
has already been done, as well as a wide range of future activities that have a direct impact on improving the quality of life of our citizens.
The constant effort we are all engaged in will gradually transform Barcelona into a city where living is a true pleasure. A city that all of us are
fond of, and a reference point for all of Mediterranean Europe. We have to continue working together every day, with more quality projects and
reinforcing our channels of dialogue so as to detect and address the needs of our fellow citizens. The great challenge which awaits us is to
continue remaking our city with perseverance, and to bring together in harmony the different wills and sensitivities that make up this great city.
Jordi Hereu
Un dels objectius primordials de l’Ajuntament és el de facilitar el dret a accedir a un habitatge digne a tots els barcelonins i les
barcelonines. Aquest és un dret bàsic i imprescindible si volem aconseguir una ciutat socialment cohesionada, en la qual tothom
pugui encarar el seu futur amb seguretat i garanties. D’aquí que haguem decidit afrontar aquesta qüestió, tot i no ser de competència
municipal, a través del Pla de l’Habitatge de Barcelona 2004-2010.
Aquesta publicació és un recull de com han quallat a la ciutat els projectes que ha impulsat el municipi en el camp de l’habitatge
protegit. Volem mostrar la feina feta i, també, donar a conèixer tot un seguit d’actuacions futures que incideixen de forma directa
en una millora de la qualitat de vida de la ciutadania.
L’esforç constant que entre tots estem realitzant fa que Barcelona es converteixi, a poc a poc, en una ciutat on viure és un goig.
Una ciutat apreciada per tots nosaltres i un punt de referència a l’Europa mediterrània. Hem de seguir treballant conjuntament,
cada dia, amb més projectes de qualitat i reforçant els nostres canals de diàleg per detectar i donar resposta a les necessitats
dels nostres conciutadans. El gran repte que ens espera és el de seguir refent la ciutat amb constància i conjuntar de forma
harmònica les diferents voluntats i sensibilitats que hi conviuen.
Jordi Hereu
El Plan de la Vivienda de Barcelona 2004–2010 está en plena aplicación y ya se han alcanzado muchas de sus propuestas. En el campo de
la promoción de nuevas viviendas protegidas, la ciudad ha dado un paso importante situando la producción de éstas por encima del 30%
anual del total de la vivienda nueva, de acuerdo con los datos de las licencias otorgadas durante los años 2005 y 2006. El primer objetivo que
nos marcamos, para el periodo 2004–2007, fue prever un potencial de promoción de 10.000 viviendas protegidas y/o asequibles (públicas
o privadas) y la aportación de 450 millones de euros de los presupuestos municipales de inversión por gestión de suelo y construcción de
viviendas. Esta propuesta hoy ya ha sido ampliamente alcanzada; estamos trabajando en unos 200 proyectos de edificios destinados a vivienda
protegida y se está invirtiendo casi 1000 millones de euros (inversión pública y privada) en la ejecución del programa previsto.
Barcelona ha alcanzado unos niveles de gran calidad en el diseño de sus proyectos. Este libro quiere mostrar una selección de las más
recientes actuaciones de vivienda protegida y el efecto positivo de éstas sobre la vida de los vecinos y vecinas de la ciudad. El esfuerzo
que el Ayuntamiento de Barcelona, tanto desde la parte técnica, como de la económica, y evidentemente, el esfuerzo aportado por la
complicidad de la ciudadanía ha generado una serie de propuestas que mejoran cada día un poco más la ciudad acercándola a todo
aquello que deseamos, es decir, un territorio equilibrado y de calidad.
El carácter social de las actuaciones que aquí se presentan es un referente para seguir aplicando sus criterios básicos en nuevos proyectos
que completen las propuestas que en el libro se presentan. Aquí encontraremos nuevos edificios de viviendas protegidas / asequibles (de
compra y de alquiler) situadas en la avenida Diagonal y en el 22@ de Poblenou, en el mismo centro de Ciutat Vella y de muchos de los barrios
tradicionales como Sants o Sant Andreu; podréis ver las últimas actuaciones de los barrios de remodelación, encontraréis viviendas para la
emancipación de los jóvenes y apartamentos con servicios para la gente mayor, así como nuevas viviendas de realojamiento y evidentemente
nuevas viviendas para nuevos residentes. Son muchas las actuaciones que están dando nuevo y mejor alojamiento asequible a personas de
nuestra ciudad. Es un camino largo y constante el que queda por recorrer. Lo podremos hacer con proyectos sensibles y la colaboración de
todos los que intervienen en el proceso, también y especialmente la de las demás administraciones públicas responsables de la vivienda. De
esta manera, Barcelona continuará siendo un lugar excelente para vivir.
Xavier Casas i Masjoan
Primer teniente de alcalde
The Barcelona 2004-2010 Housing Plan is fully under way, and has already achieved many of its proposed goals. Major steps have
been taken in the development of new subsidised housing, with production exceeding 30% of the total annual production of new housing
(according to the permits granted in 2005 and 2006). The first goal we set for ourselves, over the 2004 – 2007 period, was to provide for
a development potential of 10,000 subsidised and/or affordable housing units (both public and private), plus the allocation of 450 million
euros from the municipal investment budgets to land management and housing construction. This proposed objective has been amply
fulfilled—we are working on some 200 projects involving buildings destined for subsidised housing, and close to 100 million euros (public
and private funds) are being invested in the execution phase of the planned project.
Barcelona has reached levels of great quality in the design of its projects. This book strives to show a selection of the most recent subsidised
housing projects and their positive effect on the life of the city’s inhabitants. The Barcelona City Council’s efforts, both technical and financial,
not to mention the effort on the part of the city’s inhabitants in terms of their involvement, has generated a series of proposals that every day
improve the city a little more, bring it closer and closer to what we are all hoping for, namely a balanced, quality territory.
The social aspect of the described projects serves as a benchmark for the continued application of their basic criteria in new projects that
complete the proposals presented in this book. Here we will find new subsidised/affordable housing (both for sale and to let) located on Avinguda
Diagonal and in the 22@ area of Poblenou; in the very heart of Ciutat Vella and many traditional boroughs like Sants or Sant Andreu, you will be
able to see the latest refurbishment projects, with housing units for young people seeking emancipation and apartments with full services for the
elderly, as well as relocation units and, obviously, brand-new housing units for brand-new residents. The number of projects providing new and
better affordable housing to the people of our city is large indeed. The road is long and there is a lot of hard, constant work ahead of us. We can
do it with sensitive projects and with the aid of all those who take part in the process, and also, in particular, that of other public administrative
bodies in charge of housing. In this way, Barcelona will continue to be an excellent place to live.
El Pla d’Habitatge de Barcelona 2004–2010 està en plena aplicació i ja s’han assolit moltes de les seves propostes. En el camp de
la promoció de nous habitatges protegits, la ciutat ha fet un pas important situant la producció d’aquests per sobre del 30% anual del
total d’habitatge nou, d’acord amb les dades de les llicències atorgades durant els anys 2005 i 2006. El primer objectiu que ens vàrem
marcar, per al període 2004–2007, va ser preveure un potencial de promoció de 10.000 habitatges protegits i/o assequibles (públics
o privats) i l’aportació de 450 milions d’euros dels pressupostos municipals d’inversió per gestió de sòl i construcció d’habitatges.
Aquesta proposta avui ja ha estat àmpliament assolida; estem treballant en uns 200 projectes d’edificis destinats a habitatge protegit i
s’està invertint quasi 1000 milions d’euros (inversió pública i privada) en l’execució del programa previst.
Barcelona ha assolit uns nivells de gran qualitat en el disseny dels seus projectes. Aquest llibre vol mostrar una selecció de les més recents
actuacions d’habitatge protegit i l’efecte positiu d’aquestes sobre la vida dels veïns i veïnes de la ciutat. L’esforç que l’Ajuntament de Barcelona,
tant des de la part tècnica, com de l’econòmica, i evidentment, l’esforç aportat per la complicitat de la ciutadania ha generat un seguit de
propostes que milloren cada dia una mica més la ciutat apropant-la a tot allò que desitgem, és a dir, un territori equilibrat i de qualitat.
El caire social de les actuacions que aquí es presenten és un referent per seguir aplicant els seus criteris bàsics en nous projectes
que completin les propostes que en el llibre es presenten. Aquí trobarem nous edificis d’habitatges protegits / assequibles (de
compra i de lloguer) situats a l’avinguda Diagonal i al 22@ en el Poblenou, al centre mateix de Ciutat Vella i de molts dels barris
tradicionals com Sants o Sant Andreu; hi podreu veure les darreres actuacions dels barris de remodelació, hi trobareu habitatges per
a l’emancipació dels joves i apartaments amb serveis per a la gent gran, així com noves vivendes de reallotjament i evidentment
nous habitatges per a nous residents. Són moltes les actuacions que estant donant nou i millor allotjament assequible a persones de
la nostra ciutat. És un camí llarg i constant el que queda per fer. El podrem fer amb projectes sensibles i la col·laboració de tots els que
intervenen en el procés, també i especialment la de les altres administracions públiques responsables de l’habitatge. Així, Barcelona
continuarà essent un lloc excel·lent per a viure-hi.
La dificultad para acceder a una vivienda es uno de los problemas más importantes en nuestra sociedad, y una publicación como ésta
ayuda a poner de manifiesto el esfuerzo realizado en estos últimos años para contribuir a dar respuesta a una parte de la demanda de
vivienda asequible. No se ha promovido únicamente la construcción de viviendas nuevas con el Plan (2004-2010), sino también políticas
de rehabilitación y lo que podríamos calificar como políticas sociales de vivienda, como las ayudas al alquiler y la movilización del parque
vacío a través de la Bolsa de Vivienda social, entre otras.
El PMH es el principal promotor público de la ciudad, con la ejecución del 37% de las viviendas del Plan. Esto ha venido acompañado de
la voluntad de adaptación a los nuevos cambios sociales, introduciendo nuevas tipologías de vivienda adaptadas a etapas concretas de la
vida, como las viviendas con servicios para la gente mayor o los apartamentos para gente joven; aplicando, desde el año 97, criterios de
sostenibilidad en el diseño y concepción de la vivienda, o llevando a cabo remodelaciones tan significativas como la del Bon Pastor. Todo
esto desde la voluntad de contribuir a un modelo de ciudad, desde la vivienda de protección y con una arquitectura de calidad integrada
en el entorno urbano, promoviendo la mixtura y la diversidad social.
En este último periodo podríamos destacar el avance en los siguientes objetivos: retener la propiedad del suelo, incrementar los parques
públicos, especialmente de alquiler, y avanzar en el registro municipal de solicitantes; haciendo más ágil y transparente la inscripción y la
adjudicación. La continuidad de estas políticas e intensificar el esfuerzo conjunto de las diferentes administraciones nos ha de permitir avanzar
cada vez más en hacer efectivo el derecho del acceso a la vivienda.
Eugeni Forradellas i Bombardó
Concejal de Política de Suelo y Vivienda
Access to housing is one of the biggest problems we face here in Barcelona, and a publication like this helps highlight the effort in recent
years in contributing to provide an answer to part of the demand for affordable housing. In addition to promoting the construction of new
housing, the Plan (2004-2010) has also spurred policies regarding the restoration and refurbishing of existing housing, as well as a
series of what we could describe as social housing policies like rental aids and the mobilisation of the vacant housing market by means
of the Social Housing Exchange, among other initiatives.
The PMH is the city’s biggest developer, handling the construction of 37% of all housing included in the Plan. This has been accompanied by a
drive to adapt to new social changes, introducing new housing types that are suited to various specific stages of life, like housing with services for
the elderly or flats for young people. Since 1997, sustainability criteria have been used in the design of housing, and major renovation projects
like Bon Pastor have been carried out. All of this is based on the desire to contribute to an urban model through subsidised housing that features
quality architecture and is integrated in the urban fabric, promoting social mixture and diversity.
In recent times we have made progress in the following objectives: retaining land property, increasing the surface area of public housing
(particularly for rental purposes), and advancing in the municipal registration of applicants, making the application and adjudication process
more transparent. The continuity of these policies, and the intensification of the joint efforts of the various levels of government, should allow us
to make increasingly significant gains in assuring the right to access housing.
Eugeni Forradellas i Bombardó
La dificultat per accedir a un habitatge és un dels problemes més importants a casa nostra, i una publicació com aquesta ajuda a fer palès
l’esforç fet aquests darrers anys per contribuir a donar resposta a una part de la demanda d’habitatge assequible. No s’ha promogut únicament
la construcció d’habitatges nous amb el Pla (2004-2010), sinó també polítiques de rehabilitació i el que podríem qualificar com a polítiques
socials d’habitatge, com ara els ajuts al lloguer i la mobilització del parc buit per mitjà de la Borsa d’Habitatge social, entre d’altres.
El PMH és el principal promotor públic de la ciutat, amb l’execució del 37% dels habitatges del Pla. Això ha anat acompanyat de la voluntat
d’adaptació als nous canvis socials, introduint noves tipologies d’habitatges adaptats a etapes concretes de la vida, com els habitatges amb
serveis per a gent gran o els apartaments per a gent jove; aplicant, des de l’any 97, criteris de sostenibilitat en el disseny i concepció de
l’habitatge, o duent a terme remodelacions tan significatives com la del Bon Pastor. Tot això des de la voluntat de contribuir a un model de
ciutat, des de l’habitatge protegit i amb una arquitectura de qualitat integrada a l’entorn urbà, promovent la mixtura i la diversitat social.
En aquest darrer període podríem destacar l’avenç en els següents objectius: retenir la propietat del sòl, incrementar els parcs
públics, especialment de lloguer, i avançar en el registre municipal de sol·licitants; fent més àgil i transparent la inscripció i
l’adjudicació. La continuïtat d’aquestes polítiques i intensificar l’esforç conjunt de les diferents administracions ens ha de permetre
avançar cada cop més en fer efectiu el dret de l’accés a l’habitatge.
Eugeni Forradellas i Bombardó
Más y mejor vivienda asequible
El Ayuntamiento de Barcelona ha realizado una importante apuesta por la promoción de la vivienda asequible en los últimos años; muestra de ello son los diversos proyectos que podemos encontrar ya ejecutados o en obras por todos los barrios de la ciudad. Hay una nueva voluntad política que propicia la realización de propuestas más sociales dirigidas a las necesidades y preocupaciones de la ciudadanía, a la vez que se construyen proyectos que han implicado el diálogo y el acuerdo tanto con todas las administraciones, como con los promotores y, por supuesto, con los vecinos y vecinas que son los destinatarios finales de las viviendas.
Desde la formulación del Plan de la Vivienda de Barcelona 2004–2010 se ha trabajado constantemente y con intensidad para poder ofrecer más y mejor vivienda protegida para los ciudadanos y ciudadanas que la precisen. Muestra de ello es que en la primera fase 2004-2007 estamos trabajando en 200 edificios nuevos, construidos sobre solares de propiedad del Ayuntamiento de Barcelona que permiten tener acabados o en construcción 10.000 viviendas protegidas en la ciudad, de las cuales ya son realidad más de un 80% y el resto los tenemos en proyecto y con solares disponibles para iniciar las obras.
La diversidad de la oferta de viviendas es hoy muy importante y propicia la formación de nuevos hogares. Ya no trabajamos casi en exclusiva en el realojamiento de personas afectadas por las reformas urbanísticas o por la forzosa remodelación de barrios que tienen patologías estructurales en sus edificios. Los programas que aplicamos implican construir más vivienda para todo aquél que la precise, y tienen en cuenta las necesidades diversas de los residentes en la ciudad. En este sentido, proponemos nuevas viviendas de protección en regímenes de venta y alquiler, viviendas de alquiler para los jóvenes y pisos con servicios para la gente mayor, así como otras actuaciones dirigidas a las personas con mayores necesidades en esta materia tan sensible para la cohesión social de Barcelona. Y esto lo hacemos en todos los barrios de la ciudad.
Hoy, ya no se trata solamente de construir, de hacer más edificios, se trata de mejorar el modelo urbano de Barcelona, es decir, aprovechar la densidad y la diversidad para fortalecer nuestros barrios o crear otros nuevos a través de la ejecución de distintos proyectos que nos acercan a una ciudad sensible con la cultura del Mediterráneo. Por este motivo, además de los nuevos proyectos que todos podemos ver, también hemos puesto en marcha un ambicioso programa de rehabilitación que propone actuar de manera específica en la mayoría de áreas con carácter tradicional de la ciudad.
Buscamos, además, dar la máxima transparencia a todo el proceso que envuelve la promoción y adjudicación de las viviendas protegidas que estamos impulsando, por este motivo hemos puesto en funcionamiento la red de Oficinas de la Vivienda y un nuevo sistema integrado de adjudicación coordinado siempre desde el Ayuntamiento de Barcelona. Con todo, creo que estamos dando un paso adelante que a corto y medio plazo se concreta en buenos resultados tanto en el número de viviendas que impulsamos como en su calidad constructiva y arquitectónica.
Ricard Frigola
Director General del Plan de la Vivienda de Barcelona
More and better affordable housing
The Barcelona City Council has made a major commitment in terms of developing new affordable housing in recent years. This is evidenced by the myriad projects that have already been completed or are under construction in all the city’s boroughs. There is a new political will that favours the implementation of more socially-oriented proposals addressing the needs and concerns of the city’s inhabitants. At the same time, many of the projects under way have involved the dialogue and agreement of all the public agencies, the developers and, of course, the neighbours who will be the end-users of the housing.
Since the formulation of the Barcelona 2004-2010 Housing Plan, work has been constant and intense towards offering more and better subsidised housing for those who need it. To illustrate the case, during the first phase (2004-2007) we have been working on 200 new buildings, built on plots owned by the Barcelona City Council, with 10,000 new subsidised housing units either completed or under construction. Over 80% of them are now a reality, and the remainder, although still in the blueprint stage in many cases, are near the ground-breaking or already under construction.
The diversity of the range of housing offerings is now broad indeed, and favours the forming of new families and households. We are no longer working exclusively to relocate people affected by urban development or renewal plans, in some cases involving the restoration of entire neighbourhoods whose buildings suffered structural pathologies. The programmes we apply involve building more housing for those who need it, and they take into account the varied needs of the city’s residents. In this regard, we propose new subsidised housing for sale and to let, rental flats for young people and flats with full services for the elderly, along with other actions targeting people with greater needs in such a sensitive theme for the social cohesion of Barcelona. And we’re doing it in all of the city’s boroughs.
Nowadays, it’s no longer a matter of building alone, of erecting more buildings. The goal is to improve the urban model of Barcelona, that is, make the most of the density and diversity to strengthen our neighbourhoods or create new ones through the execution of various projects that make our city more sensitive to the Mediterranean culture. For this reason, in addition to the new projects that we can all see, we have also embarked on an ambitious restoration programme that proposes specific actions involving the city’s most traditional areas.
We also seek to make the entire process surrounding the development and awarding of subsidised housing we are promoting to be as transparent as possible. In this direction, we have set in motion a network of Housing Offices and a new integrated award system that is always coordinated by the Barcelona City Council. With all of the above, I believe we are taking a step forward that in the short and medium term will provide excellent results, both in terms of the number of housing units promoted and of their construction and architectural quality.
Ricard Frigola
Més i millor habitatge assequible
L’Ajuntament de Barcelona ha realitzat una important aposta per la promoció de l’habitatge
assequible en els darrers anys; mostra d’això són els diversos projectes que podem
trobar ja executats o en obres per tots els barris de la ciutat. Hi ha una nova voluntat
política que propicia la realització de propostes més socials adreçades a les necessitats
i preocupacions de la ciutadania, a la vegada que es construeixen projectes que han
implicat el diàleg i l’acord tant amb totes les administracions, com amb els promotors i,
per suposat, amb els veïns i veïnes que són els destinataris finals dels habitatges.
Des de la formulació del Pla d’Habitatge de Barcelona 2004–2010 s’ha treballat
constantment i amb intensitat per poder oferir més i millor habitatge protegit per
als ciutadans i ciutadanes que ho precisen. Mostra d’això és que en la primera fase
2004-2007 estem treballant en 200 edificis nous, construïts sobre solars de propietat
de l´Ajuntament de Barcelona que permeten tenir acabats o en construcció 10.000
habitatges protegits a la ciutat, dels quals ja són realitat més d’un 80% i la resta els
tenim en projecte i amb solars disponibles per iniciar les obres.
La diversitat de l’oferta d’habitatges és avui molt important i propicia la formació
de noves llars. Ja no treballem quasi en exclusiva en el reallotjament de persones
afectades per les reformes urbanístiques o per la forçosa remodelació de barris
que tenen patologies estructurals en els seus edificis. Els programes que apliquem
impliquen construir més habitatge per a tothom que ho precisi, i tenen en compte
les necessitats diverses dels residents a la ciutat. En aquest sentit, proposem nous
habitatges de protecció en règims de venda i lloguer, habitatges de lloguer per als
joves i pisos amb serveis per a la gent gran, així com altres actuacions adreçades
a les persones amb majors necessitats en aquesta matèria tant sensible per a la
cohesió social de Barcelona. I això ho fem a tots els barris de la ciutat.
Avui, ja no es tracta de construir solament, de fer més edificis, es tracta de millorar
el model urbà de Barcelona, és a dir, aprofitar la densitat i la diversitat per enfortir
els nostres barris o crear-ne de nous a través de l’execució de projectes distints que
ens acosten a una ciutat sensible amb la cultura del Mediterrani. Per aquest motiu,
a més dels nous projectes que tots podem veure, també hem engegat un ambiciós
programa de rehabilitació que proposa actuar de manera específica en la majoria
d’àrees amb caràcter tradicional de la ciutat.
Busquem, a més, donar la màxima transparència a tot el procés que envolta la
promoció i adjudicació dels habitatges protegits que estem impulsant, per aquest
motiu hem posat en funcionament la xarxa d’Oficines d’Habitatge i un nou sistema
integrat d’adjudicació coordinat sempre des de l’Ajuntament de Barcelona. Amb
tot això, crec que estem donant un pas endavant que a curt i mitjà termini es
concreta en bons resultats tant en el nombre d’habitatges que impulsem com en la
seva qualitat constructiva i arquitectònica.
Ricard Frigola
HACIA UNA NUEVA URBANIDAD
La vivienda, argumento urbano principal
En esta época de globalización, las nuevas tecnologías traducidas al campo de las infraestructuras deberían inducir cambios en la cultura urbanística sobre la base de la transición desde una cultura industrial a una cultura neoterciaria.
Los parámetros FIRE (Finance, Insurance, Real State, Entreprise), utilizados por economistas y sociólogos para definir la sociedad posindustrial, son necesarios para estimular un cambio urbano socioeconómico, pero no suficientes para garantizar políticas urbanas progresistas y socialmente sostenibles, y desde luego no garantizan cualitativamente la revisión estructural y morfológica de la ciudad.
En principio, todas las ciudades desarrolladas de nuestro entorno tienen los mismos problemas derivados de las crisis ecológicas y la deslocalización industrial. El reto está en resolverlos mediante soluciones específicas para cada contexto, y no mediante fórmulas genéricas que, con toda seguridad, debilitarían el potencial y la especificidad cultural de cada ciudad.
El proyecto urbano contemporáneo precisa de un nuevo y fuerte impulso ideológico que se asiente sobre tres razonamientos: Una visión más compleja de la ciudad que subraye su condición de sistema abierto y que sea capaz de absorber el vertiginoso dinamismo contemporáneo.
Una revisión de la intensidad urbana que nos permita trabajar con una masa crítica más adecuada, para lo que necesitamos densidades suficientemente elevadas que garanticen un mayor espesor y una hibridación funcional superior, porque sólo así se podrán racionalizar los costos energéticos y medioambientales.
Una nueva urbanidad capaz de traducir en positivo los efectos de la globalización, poniendo en valor los intercambios entre flujos materiales e intangibles.
Esta nueva urbanidad implicará prestar una atención especial a conceptos aparentemente ya conocidos, como la vivienda, el espacio público urbano y la accesibilidad, que deberían ser reinventados y considerados como elementos clave del proyecto urbano contemporáneo.
La vivienda social impulsada por las sociedades socialdemócratas en la primera mitad del siglo XX fue siempre la base de la evolución urbana más profunda; pero después de la guerra, la vivienda perdió su condición de “derecho” y fue relegada paulatinamente a una mera “mercancía” gestionada por el mercado. Esta simplificación conceptual de la vivienda, considerada solamente por su apreciación en el mercado mobiliario, debilita la cultura urbana porque la despoja de uno de sus componentes más preciosos. La simplificación genera además importantes desajustes sociales, pues se limita fuertemente el acceso de los jóvenes emprendedores, todavía con poco poder adquisitivo, y a la vez se cercenan las posibilidades de integración de los flujos inmigrantes, que no pueden acceder a la vivienda libre por razones económicas.
En las grandes metrópolis, el alto costo de las viviendas impuesto por los mercados en las zonas centrales está desplazando hacia periferias lejanas, con viviendas más baratas, a miles de trabajadores (key workers), lo que pone en riesgo de nuevo la capacidad operativa de las zonas centrales. ¡Con lo que ha costado volver al centro!
Es importante volver a entender la vivienda como el componente urbano más esencial de la estructura urbana, y además como un derecho básico de los ciudadanos. La vivienda debe entenderse como la principal materia prima para la producción de tejido urbano, y a la vez como el espacio humano más significativo.
Habrá que investigar y promover nuevas soluciones morfológicas, tipológicas, y tecnológicas capaces de hacer frente a los nuevos retos, como la mayor esperanza de vida, las familias de tamaño reducido, las nuevas formas de vida o la posibilidad de que, en muchas circunstancias, gracias a las nuevas tecnologías, la vivienda pueda ser también un espacio de trabajo. No sirven de mucho algunas experiencias de viviendas de estos últimos años que promueven soluciones absolutamente minoritarias, generadoras casi siempre de paisajes urbanos autistas. Por el contrario, es imprescindible investigar en la “gran escala”, donde la vivienda se combina con otros programas no residenciales.
Para esta nueva urbanidad, una producción intensiva de viviendas, aunque fuesen de gran calidad, sería insuficiente si no se asienta sobre un doble criterio: por un lado, la creación de nuevo espacio público urbano cualificado y complejo, capaz de preservar la identidad, de cobijar los nuevos flujos interculturales y de proponer nuevas formas de comunicación y expresión colectiva. Por otro lado, esta urbanidad se debe cimentar sobre la base de una mayor complejidad programática, huyendo del zonning característico de la pasada época industrial hacia tejidos más mestizos donde la hibridación funcional sea predominante.
Vivienda social y espacio público son indisolublemente el argumento principal para la revisión de la forma urbana en estos momentos de cambio, siempre que se produzcan con criterios significativos y estructurales, y que además se asegure genéricamente la accesibilidad a la gran mayoría de los ciudadanos, a fin de evitar discriminaciones que a buen seguro generarían conflictos sociales posteriores.
Se podría preguntar: ¿dónde está el suelo para estas operaciones? Obviamente, en Barcelona no disponemos de suelo vacante para extender la ciudad, pero esto no es un problema, pues aunque dispusiésemos de él no deberíamos utilizarlo así. La raíz de la ciudad contemporánea europea no es hoy su extensión sino su transformación, es decir, su capacidad para sustituir los viejos paradigmas industriales a la luz de las nuevas tecnologías y de la nueva economía. En este sentido, aquellas ciudades que, como Barcelona, disponen de grandes espacios industriales, tienen en su reutilización y reciclaje las claves de su transformación urbana.
Para la reutilización de un ámbito industrial hay que tener en cuenta algunos aspectos importantes. En primer lugar, se trata de reciclar los espacios industriales obsoletos, y en modo alguno de propiciar la deslocalización industrial ni sucumbir ante ella. Aclarado esto, desde un punto de vista morfológico conviene subrayar dos cuestiones: por un lado el estándar espacial por cada puesto de trabajo industrial solía ser de 60 - 65 m2, mientras que el estándar normal en una actividad neoterciaria está alrededor de 25 m2. Por otro lado, los complejos industriales se caracterizan por su baja altura y densidad, que obviamente pueden ser superadas sin ninguna dificultad con las tipologías propias de la vivienda y el neoterciario.
Quiere esto decir que transformando un distrito industrial obsoleto se puede mantener un número de puestos de trabajo semejante o razonablemente superior, y aún así dispondremos de una gran cantidad de “espacio expectante” para construir la vivienda social y sus correspondientes servicios. Por eso podemos decir que en Barcelona “no disponemos de más suelo, pero sí podemos tener más espacio”.
Éste es el argumento urbano que planteamos para Barcelona al proponer la construcción de una serie de proyectos urbanos, entendidos como “clusters”, para alojar hasta cien mil nuevas viviendas.
Arquitecto Josep Acebillo
Comisionado de Infraestructuras y Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona.
TOWARDS A NEW URBAN SPIRIT
Housing, a major urban argument
In this age of globalisation, new technologies translated to the sphere of infrastructures should induce changes in urbanistic culture based on the transition from an industrial culture to a neo-tertiary one.
FIRE (Finance, Insurance, Real Estate, Enterprise) parameters, used by economists and sociologists to define the post-industrial society, are required to stimulate a socioeconomic urban change, but are not enough to assure progressive, socially sustainable urban policies, and obviously do not qualitatively assure the structural and morphological review of the city.
In principle, all the developed cities in our surroundings have the same problems deriving from ecological crisis and industrial relocation. The challenge lies in finding specific solutions for each context, not with generic formulas that would most likely debilitate the cultural potential and specificity of each city.
The contemporary urban project requires a new and strong ideological drive resting on three rational pillars:
Amore complex vision of the city that underscores its condition as an open system, able to absorb the vertiginous contemporary dynamism.
A review of the urban intensity that allows us to work with a more appropriate critical mass, for which we require densities that are high enough to assure greater thickness and functional hybridisation, as only then can energy and environmental costs be rationalised.
Anew urban spirit, capable of translating the effects of globalisation in positive terms, emphasizing the exchanges between material and intangible flows.
This new urban spirit involves paying special attention to concepts that are apparently already known, such as housing, urban public space and accessibility, which would have to be reinvented and considered as key elements of the contemporary urban project.
Social housing promoted by social-democratic societies during the first half of the 20th century has always been the basis for a deeper urban evolution. But after the war, housing lost its status as a “right”, and was progressively relegated to a mere “piece of merchandise” run by the market. This conceptual simplification of housing, considered on the basis only of its appraisal on the real-estate market, debilitates urban culture because it strips it of one of its most prized components. Moreover, this simplification generates major social imbalances, as access by young entrepreneurs, who still have little purchasing power, is highly limited and, at the same time, the possibilities for integration of immigrant flows who cannot gain access to unregulated housing for economic reasons are curtailed.
In large metropolises, the high cost of housing imposed by the market in central areas is displacing thousands of key workers to faraway suburbs, jeopardising once again the operational capacity of central areas. And it had taken so much effort to return to the centre…
It is important to understand housing once again as the most essential urban component, in addition to being a basic right of the citizenry. Housing must be viewed as the primary raw material for the production of the urban fabric and, at the same time, as the most significant human space.
It will be necessary to research and promote new morphological, typological and technological solutions capable of meeting the new challenges like increased life expectancy, smaller core families, new ways of living, or the possibility that in many circumstances, thanks to new technologies, a home can also be a workspace. Some experiences in recent years, which promote very small-scale solutions that almost always consist of autistic cityscapes, are relatively useless. On the contrary, it is essential to carry out research “on the large scale”, where housing is combined with other non-residential programmes.
For this new urban spirit, the intensive production of housing—even of very high-quality housing—would be insufficient if it does not rest on the base of a dual criterion: on the one hand, the creation of qualified and complex urban public space that is capable of preserving its identity, accommodating the new intercultural flows, and proposing new forms of communication and collective expression. On the other hand, this urban spirit must rest on the base of a greater programme complexity, getting away from the ‘zonning’ typical of the past industrial era towards increasingly mixed fabrics where functional hybridisation prevails.
Social housing and public space are, indissolubly, the main argument for reviewing the urban form in these times of change, provided that they occur with significant and structural criteria, and that in addition they generically ensure accessibility to the vast majority of the inhabitants so as to avoid discriminations that will surely create social conflict in the long run.
We could wonder: ¿where is the land for these operations? It is obvious that Barcelona does not have any free land available to enlarge the city, but this is not a problem, because even if it had, we should not use that way. Nowadays, the heart of contemporary European cities is not their area, but their transformation, that is to say, their ability to replace old industrials paradigms in the light of new technologies and new economy. In this sense, cities that, like Barcelona, have large industrial areas, bear the key for urban transformation in the reutilization and recycling of such areas.
In order to reutilize an industrial area, some relevant aspects have to be taken in account. First of all, it is about recycling obsolete industrial areas, and not about favouring or giving in to industrial relocation. Having said that, from a morphological point of view, two aspects need to be highlighted: on the one hand, the standard space for every industrial workplace used to be 60 - 65 sq. m., whereas the regular standard in a neo-tertiary activity is about 25 sq. m. On the other hand, industrial areas are characterized by their low height and density, which can of course be easily raised with the typical typologies of housing and neo-tertiary activities.
This means that, by transforming an obsolete industrial district, a similar—or reasonably higher—number of workplaces can be maintained, and still we have a great deal of “expectant space” available to build social housing and related services. Therefore, we could say that in Barcelona “we do not have any more land available, but we can still have more space”.
This is the urban argument we are suggesting for Barcelona by proposing the construction of a series of urban projects, or “clusters”, to provide for one hundred thousand new housing units.
Josep Acebillo, Architect
Habitatge social i espai públic són indisolublement l’argument principal per a la revisió
de la forma urbana en aquests moments de canvi, sempre que es produeixin amb criteris
significatius i estructurals, i que a més s’asseguri genèricament l’accessibilitat a la gran
majoria dels ciutadans, per evitar així discriminacions que de ben segur generarien
conflictes socials posteriors.
Es podria preguntar: ¿on és el sòl per a aquestes operacions? Òbviament, a Barcelona no
disposem de sòl lliure per a estendre la ciutat, però això no és cap problema, perquè encara
que en disposéssim no l’hauríem de fer servir així. L’arrel de la ciutat contemporània europea
no és avui la seva extensió, sinó la seva transformació, és a dir, la capacitat de substituir els
vells paradigmes industrials en vista de les noves tecnologies i de la nova economia. En aquest
sentit, aquelles ciutats que, com Barcelona, disposen de grans espais industrials, tenen en la
reutilització i el reciclatge les claus de la seva transformació urbana.
Per a la reutilització d’un àmbit industrial cal tenir en compte alguns aspectes importants. En
primer lloc, es tracta de reciclar els espais industrials obsolets, i de cap manera propiciar la
deslocalització industrial ni sucumbir-hi. Aclarit això, des d’un punt de vista morfològic convé
subratllar dues qüestions: d’una banda, l’estàndard espacial per cada lloc de treball industrial
solia ser de 60 - 65 m2, mentre que l’estàndard normal en una activitat neoterciària està al
voltant dels 25 m2. D’altra banda, els complexos industrials es caracteritzen per la seva baixa
altura i densitat, que òbviament poden ser superades sense cap dificultat amb les tipologies
pròpies de l’habitatge i el neoterciari.
Això vol dir que, transformant un districte industrial obsolet, es pot mantenir un nombre de
llocs de treball semblant o raonablement superior, i tot i així disposarem d’una gran quantitat
“d’espai expectant” per a construir-hi l’habitatge social i els serveis corresponents. Per això
podem dir que a Barcelona “no disposem de més sòl, però sí podem tenir més espai”.
Aquest és l’argument urbà que plantegem per a Barcelona en proposar la construcció d’una sèrie
de projectes urbans, entesos com a “clústers”, per a allotjar fins a cent mil nous habitatges.
Arquitecte Josep Acebillo
Comissionat d’Infraestructures i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.
CAP A UNA NOVA URBANITAT
L’habitatge, argument urbà principal
En aquesta època de globalització, les noves tecnologies traduïdes al camp de les
infraestructures haurien d’induir canvis en la cultura urbanística sobre la base de la transició
des d’una cultura industrial a una cultura neoterciària.
Els paràmetres FIRE (
Finance, Insurance, Real State, Entreprise
), emprats per economistes i sociòlegs
per definir la societat postindustrial, són necessaris per a estimular un canvi urbà socioeconòmic,
però no suficients per a garantir polítiques urbanes progressistes i socialment sostenibles, ni
òbviament garanteixen qualitativament la revisió estructural i morfològica de la ciutat.
En principi, totes les ciutats desenvolupades del nostre entorn tenen els mateixos problemes
derivats de les crisis ecològiques i de la deslocalització industrial. El repte consisteix a
resoldre’ls amb solucions específiques per a cada context, i no pas amb fórmules genèriques
que afeblirien amb tota seguretat el potencial i l’especificitat cultural de cada ciutat.
Al projecte urbà contemporani li cal un nou i fort impuls ideològic basat en tres raonaments:
Una
visió més complexa
de la ciutat que subratlli la seva condició de sistema obert i que sigui
capaç d’absorbir el vertiginós dinamisme contemporani.
Una revisió de la
intensitat urbana
que ens permeti de treballar amb una massa crítica més
adient, per a la qual cosa necessitem densitats prou elevades que garanteixin un gruix i
una hibridació funcional més grans, perquè només així es podran racionalitzar els costos
energètics i mediambientals.
Una
nova urbanitat
capaç de traduir en positiu els efectes de la globalització, donant valor als
intercanvis entre fluxos materials i intangibles.
Aquesta nova urbanitat implicarà parar una atenció especial a conceptes aparentment ja
coneguts, com l’habitatge, l’espai públic urbà i la accessibilitat, que caldria reinventar i
considerar com a elements clau del projecte urbà contemporani.
L’habitatge social impulsat per les societats socialdemòcrates en la primera meitat del segle XX
va ser sempre la base de l’evolució urbana més profunda; però després de la guerra, l’habitatge
va perdre la seva condició de “dret” i va ser relegat de mica en mica a una simple “mercaderia”
gestionada pel mercat. Aquesta simplificació conceptual de l’habitatge, considerat solament
per la seva apreciació al mercat mobiliari, afebleix la cultura urbana perquè la despulla d’un
dels seus components més preuats. La simplificació genera a més importants desajustaments
socials, ja que es limita molt l’accés dels joves emprenedors, encara amb poc poder adquisitiu,
i alhora es retallen les possibilitats d’integració dels fluxos immigrants, que no poden accedir a
l’habitatge lliure per raons econòmiques.
A les grans metròpolis, l’alt cost dels habitatges imposat pels mercats a les zones centrals
està desplaçant cap a perifèries llunyanes, amb habitatges més barats, milers de treballadors
(
key workers
), la qual cosa torna a arriscar la capacitat operativa de les zones centrals. ¡Tant
com ha costat de tornar al centre!
És important tornar a entendre l’habitatge com el component urbà més essencial de l’estructura
urbana, i a més com un dret bàsic dels ciutadans. L’habitatge s’ha d’entendre com la principal
matèria primera per a la producció de teixit urbà, i alhora com l’espai humà més significatiu.
Caldrà investigar i promoure noves solucions morfològiques, tipològiques i tecnològiques
que puguin fer front als nous reptes, com l’augment de l’esperança de vida, les famílies de
dimensió reduïda, les noves formes de vida o la possibilitat que, en moltes circumstàncies,
gràcies a les noves tecnologies, l’habitatge pugui ser també un espai de treball. No serveixen
de gaire algunes experiències d’habitatges d’aquests darrers anys que promouen solucions
absolutament minoritàries, generadores gairebé sempre de paisatges urbans autistes. Al
contrari, és imprescindible investigar en la “gran escala”, on l’habitatge es combina amb
altres programes no residencials.
Per a aquesta nova urbanitat, una producció intensiva d’habitatges, encara que fossin de gran
qualitat, seria insuficient si no s’assenta sobre un doble criteri: d’una banda, la creació d’un
nou espai públic urbà qualificat i complex, capaç de preservar la identitat, d’encabir els nous
fluxos interculturals i de proposar noves formes de comunicació i d’expressió col·lectiva.
D’altra banda, aquesta urbanitat s’ha de cimentar sobre la base d’una complexitat programàtica
superior, fugint del
zonning
característic de la passada època industrial cap a teixits més
mestissos, on predomini la hibridació funcional.
AEROPORT
ZONA FRANCA
LA MARINA
GLÒRIES 22@
FORUM
SANT ANREU - LA SAGRERA
VERNEDA -ESTADELLA
21
13
20
16 4 10
3 24
23
9 25 30
29 6
18
17 15 22
19 14
8 26
27
2
1
11 7
5
Gent jove
1 Tucumán...18
2 Marina ...20
3 Carders - J. Giralt - Montanyans ...22
4 Camí Antic de València ...24
5 Londres - Villarroel ...26
6 Bacardí - Travessera de les Corts ...28
7 Passeig Urrutia ...30
8 Manuel Sancho ...32
9 Mare de Déu del Port ...34
10 Sardenya - Alí Bei ...36
11 Pallars UA2 – Llull - Pujades - Llevant ...38
12 Fabra i Coats ...40
&DVHUQHVGH6DQW$QGUHX3DUFHOĂOD& ...42
14 Andreu Nin – Rosselló i Porcel...44
15 Camp del Ferro ...44
16 Pujades, 292...45
17 Garcilaso - Sagrera ...45
18 Teodor Llorente. ...46
19 La Selva - UA5 PERI Porta...46
20 La Maquinista - Ferran Junoy ...47
21 Ardena - Albarrán ...47
22 Via Favència - Viladrosa ...48
23 Gran Via - Química ...48
24 Carles Riba ...49
25 Passeig Zona Franca – Sant Eloi ...49
26 Sant Adrià ...50
27 Encarnació ...50
28 Torrent de les Monges - Can Caralleu ...51
29 Gran Via - Plaça Cerdà ...51
Promoció: Tucumán
Emplaçament: Tucumán, 21-25
Autor projectePere Joan Ravetllat i Mira Operador PMHB
Superfície solar (m²sòl) 2.771,79 m² Edificabilitat (m²sostre) 11.823,80 m² Núm habitatges / tipus 150 habitatges / Gent jove
Sobre un basament comú de planta baixa, els habitatges es reparteixen en tres blocs de forma similar.
Aquestes peces distribueixen els apartaments a través d’un passadís central, que afavoreix sempre les
orientacions sud-oest i sud-est. Per millorar, si més no, les seves condicions ambientals, tots tres
passadissos acaben en un àmbit obert cap al carrer Tucumán, que ofereix llum i vistes a la resta del
corredor, i actua com a petit espai de trobada per a cada planta. Als àmbits de separació dels blocs, a
ODSODQWDEDL[DHVGLVSRVHQGRVSDWLVTXHDOKRUDTXHLOăOXPLQHQHOVORFDOVRIHUHL[HQXQVHVSDLVLGRQLV
per a les activitats comunitàries dels usuaris. S’opta per destinar a locals d’equipaments les façanes a
7XFXPiQL&DUDFDVGHL[DQWSHUDXVRVFROăOHFWLXVODUHVWDGHVXSHUItFLHVGHODSODQWDEDL[D/·HVWUXFWXUD
es planteja amb pòrtics de llums raonables i homogenis, que faciliten tant la distribució de les plantes
superiors com la disposició d’un aparcament soterrani. La utilització de blocs ceràmics lleugers per als
tancaments i un sistema de cornises corregudes amb proteccions solars, que consoliden una franja de
regulació tèrmica al sud-oest, doten l’edifici d’un bon comportament energètic. A aquestes mesures
V·DIHJHL[HQWUHG·DOWUHVODFROăORFDFLyGHSODTXHVVRODUVDODFREHUWD
Sobre un basamento común de planta baja, las viviendas se reparten en tres bloques de forma similar. Estas
piezas distribuyen los apartamentos a través de un pasillo central, que favorece siempre las orientaciones
sur-oeste y sur-este. Para mejorar, cuanto menos, sus condiciones ambientales, los tres pasillos acaban
en un ámbito abierto hacia la calle Tucumán, que ofrece luz y vistas al resto del corredor, y actúa como
pequeño espacio de encuentro para cada planta. En los ámbitos de separación de los bloques, en la planta
baja, se disponen dos patios que, al tiempo que iluminan los locales, ofrecen unos espacios idóneos para
las actividades comunitarias de los usuarios. Se opta por destinar a locales de equipamientos las fachadas
a Tucumán y Caracas, dejando para usos colectivos el resto de superficies de la planta baja. La estructura
se plantea con pórticos de luces razonables y homogéneos, que facilitan tanto la distribución de las plantas
superiores como la disposición de un aparcamiento subterráneo. La utilización de Termoarcilla para los
cerramientos y un sistema de cornisas corridas con protecciones solares, que consolidan una franja de
regulación térmica al sur-oeste, dotan al edificio de un buen comportamiento energético. A estas medidas
se añade, entre otras, la colocación de placas solares en la cubierta.
Promoció: Marina
Emplaçament: Marina, 343-345
Autor projecteRoser Amadó, Lluís Doménech i Carles Cortadas OperadorPMHB
Superfície solar (m²sòl) 12.000 m² Edificabilitat (m²sostre) 10.000 m² Núm habitatges / tipus 153 habitatges / Gent jove
El projecte respon a la necessitat de disposar d’un gran nombre d’habitatges de lloguer per a joves, on es
concentrin les activitats d’estar, cuinar i dormir en una sola peça per tal d’aprofitar al màxim l’espai, sense
oblidar la conveniència de poder separar la zona de dormir amb ventilació pròpia. És una edificació oberta
que articula els 153 habitatges en quatre peces, per tal d’evitar la monotonia d’una agrupació d’habitatges
molt petits i idèntics. La considerable profunditat edificable del solar i les bones condicions de les
orientacions nord-est i sud-oest, que donen als jardins del Príncep de Girona i als patis d’una escola,
conviden a transformar el típic bloc amb doble crugia en una ordenació més complexa, que concentra
les circulacions, crea espais intermedis de relació i aporta una bona relació amb el carrer Marina, tant
per la integració del terreny en la zona d’accés com per la diagonal visual que permet descobrir des del
FDUUHUO·HVWUXFWXUDLQWHUQDGHSDVVDUHOăOHV(OFOLPDGH%DUFHORQDLO·HGDWGHOVXVXDULVSHUPHWHQODFUHDFLy
GHSDVVDUHOăOHVGHGLVWULEXFLyREHUWHVTXHDIDYRUHL[HQODYLGDFRPXQLWjULDGHOVMRYHVDUPDULVGHQHWHMD
bugaderia, etc.). Les sales polivalents i el gimnàs se situen a la planta baixa, al costat del porxo per a
bicicletes, i es fa accessible part del terrat dels cossos baixos com a solàrium o espai a l‘aire lliure per a
revetlles. El mòdul d’habitatge distingeix entre un nucli d’elements fixos (bany i cuina) i un espai flexible
únic, que admet distribucions diverses per al conjunt d’estar/menjador/treball/dormitori.
El proyecto responde a la necesidad de disponer de un gran número de viviendas de alquiler para jóvenes,
donde se concentren las actividades de estar, cocinar y dormir en una sola pieza, a fin de aprovechar al
máximo el espacio, sin olvidar la conveniencia de poder separar la zona de dormir con ventilación propia.
Es una edificación abierta que articula las 153 viviendas en cuatro piezas, para evitar la monotonía de una
agrupación de viviendas muy pequeñas e idénticas. La considerable profundidad edificable del solar y las
buenas condiciones de las orientaciones norte-este y sur-oeste, que dan a los jardines del Príncep de
Girona y a los patios de una escuela, invitan a transformar el típico bloque en doble crujía en una ordenación
más compleja, que concentra las circulaciones, crea espacios intermedios de relación y aporta una bona
relación con la calle Marina, tanto por la integración del terreno en la zona d’acceso como por la diagonal
visual que permite descubrir desde la calle la estructura interna de pasarelas. El clima de Barcelona y la
edad de los usuarios permiten la creación de pasarelas de distribución abiertas, que favorecen la vida
comunitaria de los jóvenes (armarios de limpieza, lavandería, etc.). Las salas polivalentes y el gimnasio
se sitúan en la planta baja, junto al porche para bicicletas, y se hace accesible parte de la azotea de los
cuerpos bajos como solárium o espacio al aire libre para fiestas. El módulo de vivienda distingue entre un
núcleo de elementos fijos (baño y cocina) y un espacio flexible único, que admite distribuciones diversas
para el conjunto de estar/comedor/trabajo/dormitorio.
Promoció: Carders - J. Giralt - Montanyans
Emplaçament: Carders, 33-41
Autor projecteJordi Garcés OperadorPMHB
Superfície solar (m²sòl) 412,50 m² Edificabilitat (m²sostre) 1.557,20 m² Núm habitatges / tipus 24 habitatges / Gent jove
En un emplaçament singular, entre dos grans buits urbans producte de la renovació del casc antic de la
ciutat, es construeix aquest edifici com a conseqüència de la protecció patrimonial de dues velles cases
existents. L’examen de l’estat de conservació dels dos edificis protegits va fer que es mantinguessin
solament les dues façanes en angle, ja que la resta dels antics immobles era del tot irrecuperable. A partir
d’aquí, i per evitar la situació quasi sempre complicada que es presenta en els edificis nous amb façana
antiga, es projecta un edifici compost per tres peces, que es reconeguin a l’exterior per les façanes d’estuc
conservades; la interpretació de la clàssica mitgera de totxo de cara vista amb forats afegits i el conjunt
de galeries de formigó, reculades i amb girs, completen la nova edificació. L’objectiu és arribar a la roca
compacta mitjançant la suma de fragments ben acoblats. Aquesta composició de tres peces persegueix
l’obtenció d’un volum sòlid, un edifici sencer que resol arquitectònicament els contrastos d’èpoques
i temps que es donen sovint en els edificis dels cascos antics de les ciutats. Com a conseqüència,
s’obtenen interiors peculiars i precisos. Les estances es qualifiquen en entrar en contacte amb les diferents
superfícies de perifèries. Cada apartament, dins del perímetre general i complex així definit, troba la seva
forma particular i la seva privilegiada relació amb les magnífiques vistes exteriors.
En un emplazamiento singular, entre dos grandes vacíos urbanos producto de la renovación del casco
antiguo de la ciudad, se construye este edificio, como resultado de la protección patrimonial de dos casas
antiguas existentes. El examen del estado de conservación de los dos edificios protegidos llevó a mantener
solamente las dos fachadas en ángulo, ya que el resto de los antiguos inmuebles era completamente
irrecuperable. A partir de aquí, y para evitar la situación casi siempre complicada que se presenta en los
edificios nuevos con fachada antigua, se proyecta un edificio formado por tres piezas, que se reconozcan
en el exterior para las fachadas de estuco conservadas; la interpretación de la clásica medianera de
ladrillo de cara vista con agujeros añadidos y el conjunto de galerías de hormigón, retranqueadas y
con giros, completan la nueva edificación. El objetivo es llegar a la roca compacta mediante la suma de
fragmentos bien acoplados. Esta composición de tres piezas persigue la obtención de un volumen sólido,
un edificio completo que resuelve arquitectónicamente los contrastes de épocas y tiempos que se suelen
dar en los edificios de los cascos antiguos de las ciudades. Como consecuencia, se obtienen interiores
peculiares y precisos. Las estancias se califican al entrar en contacto con las distintas superficies de
periferias. Cada apartamento, dentro del perímetro general y complejo así definido, encuentra su forma
particular y su relación privilegiada con las magníficas vistas exteriores.
Promoció: Camí Antic de València
Emplaçament: Camí Antic de València, 96-116
Autor projecte Sara Bartumeus i Anna Renau OperadorPMHB
Superfície solar (m²sòl) 4.335 m² Edificabilitat (m²sostre) 16.251 m² Núm habitatges / tipus 168 habitatges / Gent jove i Gent gran
L’ordenació vol recollir la hibridació i la complexitat d’espais típica del Poblenou. L’edificació està
concebuda com una gran peça articulada, formada per cinc blocs de diferent grau –d’entre 2 i 8 plantes
G·DOoDGD²TXHHVUHODFLRQHQPLWMDQoDQWSDVVDUHOăOHVLHVSDLVFROăOHFWLXVGHGLIHUHQWVPLGHVLTXDOLWDWVeV
en l’articulació entre les parts on els nuclis de comunicació vertical actuen com a ròtules entre blocs, i
on, a la planta baixa, hi ha els accessos als edificis i al seu espai mancomunat. La definició d’aquest espai
buit a l’interior de l’illa amb relació als habitatges, i –a una escala major– als espais lliures de l’entorn,
és essencial en el projecte. L’ordenació proposada configura dos paisatges diferents: un pati més urbà,
delimitat a la planta baixa per un equipament de barri, al qual s’obren els habitatges per a joves, i un jardí
per als més grans, accessible des del carrer i des de l’espai públic contigu. L’edificació es tanca als carrers
amb una façana poc perforada i d’obertures menors, i s’obre a l’interior d’illa amb una façana vidrada més
complexa, amb successives pells i tamisos que fan possible, d’una banda, la unitat del conjunt residencial
i, de l’altra, la diferència entre tipus d’habitatges, entre blocs i entre orientacions.
La ordenación quiere recoger la hibridación y la complejidad de espacios típicos de Poblenou. La edificación
se concibe como una gran pieza articulada, formada por cinco bloques de distinto grado –de entre 2 y
8 plantas de altura–, que se relacionan mediante pasarelas y espacios colectivos de diferentes tamaños
y calidades. Es en la articulación entre las partes donde los núcleos de comunicación vertical actúan
como rótulas entre bloques, y donde, en la planta baja, están los accesos a los edificios y a su espacio
mancomunado. La definición de este espacio vacío en el interior de la manzana con relación a las viviendas,
y –a una escala mayor– a los espacios libres del entorno, es esencial en el proyecto. La ordenación
propuesta configura dos paisajes distintos: un patio más urbano, delimitado en la planta baja por un
equipamiento de barrio, al que se abren las viviendas para jóvenes, y un jardín para los mayores, accesible
desde la calle y desde el espacio público contiguo. La edificación se cierra a las calles con una fachada
poco perforada y de aberturas menores, y se abre al interior de manzana con una fachada vidriada más
compleja, con sucesivas pieles y tamices que posibilitan, por una parte, la unidad del conjunto residencial
y, por otra, la diferencia entre tipos de viviendas, bloques y orientaciones.
Promoció: Londres - Villarroel
Emplaçament: Londres, 62
Autor projecte Jaime Coll i Judith Leclerc OperadorPMHB-ProEixample
Superfície solar (m²sòl) 780 m² Edificabilitat (m²sostre) 4.300 m² Núm habitatges / tipus 45 habitatges / Gent jove
