La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d'una perspectiva de gènere : aproximació quantitativa

(1)

1

La gentrificació a la ciutat de Barcelona des

d’una perspectiva

de gènere: aproximació

quantitativa

Ajuntament

de

Barcelona

Juliol de 2020

Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. Gerència Municipal

Equip de treball: Antonio López Gay i Joan Sales Favà.

Centre d’Estudis Demogràfics

(2)

1 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa

Índex

1. Introducció i justificació ... 2

1.1. Introducció ... 2

1.2. Antecedents teòrics ... 3

1.3. Objectius de l’estudi ... 4

1.4. Context ... 4

1.5. Metodologia i fonts ... 6

1.5.1. Fonts de dades ... 6

1.5.2. Indicadors i glossari de conceptes ... 8

1.5.3. Mirar la ciutat amb les ulleres de la gentrificació: l’indicador de gentrificació ... 9

2. Territori i relació de sexes. On viuen més dones que homes a la ciutat? ... 11

3. Com ha evolucionat la població segons el sexe, l’edat i l’origen en un context de gentrificació? ... 17

4. Anàlisi dels fluxos immigratoris i residencials d’entrada als barris gentrificats des d’una perspectiva de gènere ... 23

5. Anàlisi dels fluxos emigratoris i residencials de sortida dels barris gentrificats des d’una perspectiva de gènere ... 30

6. Evolució de les llars unipersonals i monoparentals als barris gentrificats ... 37

7. L’esforç econòmic per pagar l’habitatge: una aproximació territorial i de gènere ... 41

8. Conclusions ... 45

(3)

01

1. Introducció i justificació

1.1. Introducció

La literatura acadèmica internacional més recent apunta que ens trobem en un context en què els diferents grups socials es poden estar allunyant els uns dels altres al territori. Aquesta polarització social pot ser la conseqüència de dos processos principals: d’una banda, una ràpida

expansió dels espais centrals més exclusius i excloents, juntament amb una immigració cada vegada més qualificada i un context de ressorgiment dels espais centrals vinculats a la localització de noves activitats productives i a la concentració d’enclavaments culturals, creatius i d’innovació; de l’altra, un desplaçament progressiu de la població amb menys recursos cap a

àmbits perifèrics, amb pitjor accés a tot tipus de serveis.

La gentrificació és l’exemple més local de la transformació social i urbana a les ciutats occidentals,

i està directament vinculada amb els dos processos que acabem d’esmentar. De totes les definicions que s’han proporcionat des de les diferents perspectives que s’han aproximat a

aquest fenomen des de fa més de cinquanta anys, la que resulta més útil per a aquest informe és la que posa el focus en els processos de substitució sociodemogràfica de la població. Aquesta

substitució està lligada a l’arribada de població que pertany a grups socials amb un alt nivell de

capital econòmic, social i cultural que provoca l’expulsió i el desplaçament de la població més vulnerable, amb nivells d’ingressos més baixos.

Al llarg de la dècada del 2010, la ciutat de Barcelona en general, i alguns barris en particular, han

experimentat profundes transformacions en la seva composició sociodemogràfica. L’increment del preu de l’habitatge, imparable des del 2013 (al voltant d’un 50% fins al 2018, segons un

informe del Banc Central Espanyol1_{), ha potenciat un enfortiment dels mecanismes de selecció}

sociodemogràfica de les persones que arriben a la ciutat o canvien d’habitatge. Com a

1_{Evolución reciente del mercado de alquiler de vivienda en España, Banco de España.}

(4)

conseqüència, per als grups de població més vulnerables han empitjorat les condicions d’accés a

l’habitatge. En aquest sentit, la perspectiva de gènere és necessària quan ens volem apropar a

analitzar qui integra aquest col·lectiu més vulnerable. En aquest estudi volem aprofundir en les repercussions dels processos recents de transformació urbana i social a Barcelona en la població femenina i identificar possibles comportaments diferencials respecte a la població masculina.

1.2. Antecedents teòrics

La relació entre gènere i gentrificació ha estat una de les línies d’interès per a les geògrafes

feministes des de principis dels anys noranta (Bondi, 1991, 1994, 1999). La gentrificació en espais urbans és un procés de transformació urbana i de la població, i amb relació a aquesta darrera

s’entén com una substitució sociodemogràfica com a conseqüència de l’arribada a un territori de

població de classe mitjana-alta, la qual contribueix a l’expulsió de la població resident prèvia,

normalment amb menys recursos (Glass, 1964; Gale, 1985). Aquest canvi en la composició de la població va acompanyat de canvis estructurals de la morfologia física o simbòlica dels barris. La gentrificació implica la inversió de capital, la transformació del paisatge, el desplaçament dels

usos, les persones i els elements simbòlics d’una determinada àrea de la ciutat i la suplantació

per uns usos que generen un rendiment econòmic més gran (Leeset al., 2008).

Ara bé, l’aproximació als processos de gentrificació des d’una perspectiva de gènere està

subrepresentada en la literatura acadèmica sobre el tema. DeSena (2018) reivindica la necessitat

d’avançar en la recerca en aquest àmbit. L’augment de la participació de les dones en l’activitat

laboral i les canviants estructures familiars són dos factors inherents en el procés de gentrificació.

A més a més, les dones de classe mitjana i alta poden exercir d’agent gentrificador. Aquestes

dones s’han beneficiat de l’accés a unes àrees de la ciutat percebudes com a més segures i d’una localització central que les han afavorit respecte a l’ocupació, al desplaçament al lloc de treball i

a la conciliació familiar (Bondi, 1994). No obstant això, no totes les dones es beneficien d’aquests

canvis urbans i, de fet, poden ser-ne les principals víctimes, ja que les dones estan sobrerepresentades en els sectors més vulnerables de la població (Ye i Vojnovic, 2018). Les persones amb ingressos més baixos es veuen obligades a marxar dels barris quan no troben habitatges de lloguer a preus assequibles i quan el cost de viure-hi s’incrementa i la reproducció

social es va encarint. Un altre col·lectiu que apareix com a vulnerable són les dones grans. Atkinson (2000) justifica amb dos arguments la debilitat de les persones grans enfront dels processos de gentrificació. En primer lloc, la fragilitat física i mental complica la capacitat de

resistència d’aquest col·lectiu contra les persones propietàries i altres agents urbans. En segon

lloc, aquest grup està més afectat per la destrucció de les xarxes socials que genera la gentrificació. És per això que la gent gran és més fàcilment desposseïda i té menys capacitat de resiliència.

Les geògrafes feministes han explorat no només els efectes diferencials de gènere en la gentrificació, sinó també com el gènere mateix és una lògica organitzativa darrere dels processos de gentrificació. Marguerite van der Berg (2012, 2013, 2018) usa el terme genderification per

descriure la producció de l’espai segons les diferents relacions de gènere. Identifica la manera

(5)

d’entendre l’experiència de les dones en els canvis urbans neoliberals i mostren com les experiències de la gentrificació estan relacionades amb els privilegis de classe, d’origen ètnic i

d’edat. Mentre que les dones amb un alt poder adquisitiu tenen accés a una ciutat “segura”

(incloent-hi llocs de treball, espais públics de qualitat i habitatges dignes), aquests espais s’han

creat per l’expulsió de les dones més vulnerables. El paper de la diferència i la intersecció de les

identitats socials, les relacions de poder que formen les dinàmiques socials a l’espai, les pràctiques i l’activisme social que desafien les desigualtats i les relacions desiguals que privilegien

determinats grups respecte a d’altres són alguns dels aspectes que esdevenen imprescindibles

per definir les actuals geografies feministes. Les diferències de gènere es produeixen per mitjà de processos culturals, i alhora altres aspectes de la nostra identitat (ètnia, classe, sexualitat i edat) es creen, es desafien i es negocien simultàniament en tots els espais.

1.3. Objectius de l’estudi

L’objectiu principal d’aquest treball és explorar, des d’una perspectiva de gènere, les implicacions

que els processos de gentrificació experimentats a Barcelona durant el període 2011-2018 han tingut en les dinàmiques sociodemogràfiques de la població. La metodologia d’anàlisi és

purament quantitativa i incorpora altres variables, més enllà del sexe, que són necessàries per

entendre com s’han desenvolupat els processos de gentrificació a Barcelona. Aquestes variables són l’edat, l’origen (incorporat a través del lloc de naixement) i el nivell d’estudis.

Aquestes quatre dimensions (sexe, edat, origen i nivell d’estudis) estan presents al llarg de tot l’estudi. L’informe s’estructura en sis apartats, que pretenen proporcionar evidència empírica

respecte a les preguntes següents:

1. Quina és la relació entre sexes (sex ratio) a la ciutat? On viuen més dones que homes a la ciutat?

2. Com ha evolucionat la població segons el sexe, l’edat i l’origen? Identifiquem una

substitució socioeconòmica de la població?

3. Quins són els perfils de la població que ha arribat als barris gentrificats? Com ha evolucionat al llarg de la dècada?

4. Amb quina intensitat i cap a quins àmbits canvia d’habitatge la població dels barris

gentrificats? Com es manifesta la selecció socioeconòmica dels fluxos de sortida del barri? Hi ha diferències entre la població femenina i la masculina?

5. Com han evolucionat les llars on no hi ha una presència conjunta de dones i homes?

6. Quin és l’esforç de les llars per pagar les despeses directament relacionades amb

l’habitatge?

1.4. Context

La gentrificació té diferents causes i conseqüències en funció de l’àmbit territorial en què s’ha produït. Les ciutats tenen uns condicionants específics, relacionats amb el mercat de l’habitatge,

(6)

La conservació del centre històric. La ciutat de Barcelona manté un centre històric

considerablement gran i petits nuclis urbans dels antics municipis del pla. Les edificacions

presents en aquestes àrees, l’entramat urbà que formen i l’oferta cultural i de serveis han estat,

en les darreres dècades, espais molt atractius per a l’arribada d’un perfil de població que potencia

les dinàmiques gentrificadores.

El pes del lloguer: Barcelona és una rara avis en el context urbà espanyol.La ciutat de Barcelona

és la capital provincial amb més presència relativa d’habitatges de lloguer. Ara bé, en comparació amb altres ciutats del centre i del nord d’Europa, la presència de lloguer és baixa. Segons dades de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona, el 38% de la població viu de lloguer (Ajuntament

de Barcelona, 2017). La inseguretat residencial de les persones llogateres és més gran que la de les propietàries (Módenes, 2019). Les primeres estan molt més exposades a les oscil·lacions del mercat i a condicions abusives en els contractes. A més, els barris de Barcelona presenten divergències territorials en la presència del mercat de lloguer.

L’augment del preu de l’habitatge. Barcelona va anticipar i ha liderat l’augment del preu a les

ciutats espanyoles (figura 1.1). Segons les dades de les fiances de lloguer dipositades a l’Incasòl, el preu del lloguer ha augmentat més d’un 30% entre el 2014 i el 2018 (un increment inferior al

publicat pel Banc Central Espanyol). Les dinàmiques especulatives entorn del mercat de

l’habitatge, i del sòl en general, han alimentat aquest increment, així com l’entrada en vigor de diferents lleis, com la Llei d’arrendaments urbans, del 2013, i l’aparició de nous agents (socimis,

golden visa), que faciliten l’activitat especulativa amb l’habitatge com un actiu econòmic.

Figura 1.1. Evolució del preu del lloguer (€/m2_{) als conglomerats de barris}

de la ciutat de Barcelona, 2013-2018

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de les fiances de lloguer dipositades a l’Incasòl (Generalitat de Catalunya, Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori).

La marca Barcelona.El model de plantejament urbanístic que hi ha hagut des de finals dels anys

vuitanta ha afavorit la col·laboració entre agents privats i públics per a la promoció de macroprojectes amb escassa sensibilitat envers l’entorn social, històric i urbanístic. Algunes d’aquestes operacions han desplaçat població, la qual cosa ha contribuït al desenvolupament de

processos de gentrificació (Delgado, 2007). 8 €

9 € 10 € 11 € 12 € 13 € 14 € 15 € 16 €

2014 2015 2016 2017 2018

E

u

ro

s/

m

²

m

es

Gentrificats – Consolidats Gentrificats – Emergents

Lleugera gentrificació – Ingressos alts Lleugera gentrificació – Ingressos baixos

Sense gentrificació – Ingressos alts Sense gentrificació – Ingressos baixos

(7)

L’activitat turística.Per entendre el desenvolupament dels processos de gentrificació cal tenir

en compte l’impacte de l’activitat turística en el canvi dels usos d’edificis residencials, en el teixit

comercial, en l’ocupació de l’espai públic i en la saturació del transport públic (Cocola-Gant, 2016;

Sales, 2019).

La població flotant. Algunes dinàmiques del mercat de l’habitatge només es poden entendre

amb la consolidació de Barcelona com un espai atractiu per a un flux internacional de població.

Hi ha un col·lectiu poblacional nascut a l’estranger o en altres àrees de l’Estat, amb una gran

capacitat econòmica i un alt nivell cultural, i que té uns itineraris i unes expectatives migratòries molt diverses. Aquest col·lectiu inclou tant persones que resideixen a Barcelona durant unes

setmanes com d’altres que s’estableixen a la ciutat (López-Gay, 2016).

1.5. Metodologia i fonts

1.5.1. Fonts de dades

Aquest treball s’alimenta de les tres grans fonts de dades que es detallen a continuació.

i) Lectura del padró d’habitants

La lectura del padró d’habitants es fa l’1 de gener de cada any i ens proporciona una mirada

transversal de la població. És a dir, ens mostra una imatge instantània de com era la població en aquella data concreta. Les variables individuals que ens proporcionen les xifres oficials del padró

d’habitants són: edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat i lloc de residència (hem utilitzat les unitats d’àrea estadística bàsica [AEB] i de barri). A partir d’aquestes dades hem calculat la relació

de sexes i hem reconstruït l’evolució dels efectius generacionals de residents; a més, també han

servit de base com a denominadors del càlcul de taxes.

Addicionalment, el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona ens ha facilitat dades sobre l’estructura dels domicilis en data 1 de gener de cada any, les quals han alimentat l’anàlisi de l’evolució de les llars a la ciutat.

ii) Fluxos del padró d’habitants

Per fluxos del registre del padró d’habitants entenem les entrades (moviments immigratoris

procedents d’altres municipis espanyols o de l’estranger), sortides (moviments emigratoris amb

destinació a altres municipis espanyols o a altres països) i canvis de domicili (canvis d’habitatge a l’interior del municipi) que s’han registrat amb origen o destí al municipi de Barcelona. A més de ser la base de dades que ens informa del perfil de població que entra, surt i canvia d’habitatge a

l’interior de cada barri, és una base de dades especialment útil per mesurar els processos de

gentrificació, ja que inclou una variable socioeconòmica com el nivell d’estudis de la persona que

protagonitza el moviment. En tenir en compte la variable del nivell educatiu només per als fluxos

de població, superem la limitació clàssica de la utilització d’aquesta variable per a tota la població resident, que està relacionada amb la manca d’actualització sistemàtica del nivell d’estudis entre

la població més sedentària. Nosaltres tenim en compte el nivell educatiu només per als fluxos;

en aquest cas, les persones que han fet un moviment declaren el seu nivell d’estudis en el moment de registrar el canvi d’habitatge.

(8)

El nivell educatiu és l’única variable disponible al padró amb informació socioeconòmica. En

absència de cap altra font de dades que permeti aprofundir en les característiques

socioeconòmiques associades als canvis d’habitatge amb un nivell de detall geogràfic com el que

necessitem en aquest treball, és necessari utilitzar aquesta variable. Tot i que amb l’expansió educativa experimentada durant les darreres dècades la relació entre nivell d’estudis i estrat socioeconòmic s’ha debilitat, la correlació entre totes dues variables és encara molt forta (taula

1.1). A més, la bibliografia sobre gentrificació es basa en altres dimensions, com ara capital social o capital cultural, que van més enllà del capital econòmic i que tenen una forta correlació amb el

nivell d’estudis

Taula 1.1. Ingressos laborals mitjans segons sexe, nivell de formació i anys

d’experiència laboral, 2016

De 0 a 9 anys De 10 a 19 anys De 20 a 29 anys De 30 a 39 anys

Ambdós

sexes Homes Dones

Ambdós

sexes Homes Dones Estudis inferiors a

secundària de 1a etapa 4.948 5.794 4.327 7.588 8.413 6.667 9.555 10.553 8.144 9.141 9.699 7.828 Estudis secundaris de 1a

etapa 6.017 6.655 5.371 9.487 10.529 8.308 11.782 13.195 9.380 13.826 14.645 11.782

Estudis secundaris de 2a

etapa 6.611 7.301 5.937 12.388 14.416 10.244 15.018 16.829 12.792 17.734 19.511 14.631 Estudis superiors no

universitaris 8.746 10.465 6.904 14.383 17.388 11.536 17.435 20.007 14.012 21.181 23.294 15.440 Diplomatura o grau

universitari 12.019 12.282 11.870 19.457 21.897 17.883 23.420 25.292 21.815 21.979 23.438 20.630 Llicenciatura universitària 14.714 15.535 14.192 22.320 25.227 20.480 27.822 30.361 25.364 29.467 30.444 27.715

Font: INEE (2019).Sistema Estatal de Indicadores de la Educación. Síntesis(a partir de dades de l’Enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística)

El Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona ens ha facilitat la sèrie completa de

tots els anys compresos en el període 2011-2018, però per qüestions comparatives hem utilitzat els tres primers anys de la sèrie (2011-2013, en què els preus de l’habitatge eren els més baixos

de la sèrie) i els tres últims (2016-2018, amb els preus més elevats).

iii) Enquesta sociodemogràfica de Barcelona

L’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona va fer una enquesta a 4.517 llars, que representen 10.415 persones. L’enquesta inclou més de cent variables amb informació sobre les característiques

individuals, de la llar i de l’habitatge.

Mitjançant aquesta font hem calculat l’esforç de les llars barcelonines per pagar despeses directament relacionades amb l’habitatge (només considerem pagament de lloguer o hipoteca).

Abans de tot, hem seleccionat tots els casos de llars amb despeses actives d’habitatge. Per tant, hem descartat les llars de persones que són propietàries de l’habitatge en què viuen i no tenen

pagaments pendents o bé que viuen en un habitatge cedit gratuïtament.

Hem utilitzat dos tipus de variables: les despeses i els ingressos; en tots dos casos només s’ofereix informació respecte a la llar, no individual. D’una banda, hi ha les despeses segons si paguen un lloguer (variables L6 o L6B) o una hipoteca (variables L5 o L5b). De l’altra, hi ha els ingressos

conjunts de la llar segons la variable L12_E_CAL. Aquesta variable és una estimació dels ingressos

nets de la llar mitjançant diferents variables de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESB)

(9)

i que posteriorment s’han sotmès a un calibratge a partir de les dades d’ingressos de l’Enquesta de condicions de vida de l’any 2016.

Amb aquestes dues variables, és a dir, les despeses (L6, L6B, L5 o L5B) i els ingressos (L12_E_CAL),

calculem el percentatge que dedica cada llar a satisfer les despeses de l’habitatge. Abans de

mostrar les dades agrupades per categories de barris o per tipus de llars, filtrem el 4% dels casos amb els valors més extrems. És a dir, el 2% de les llars que destinen el percentatge més alt a pagar

despeses relacionades amb l’habitatge i el 2% que hi destinen el percentatge més baix.

1.5.2. Indicadors i glossari de conceptes

En aquest informe utilitzem un seguit d’indicadors i conceptes per entendre el context i les

dinàmiques sociodemogràfiques de la ciutat. A continuació n’enumerem les formulacions i

definicions:

Llar. Utilitzem la definició de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) inclosa als censos de població

i habitatge: “Una llar és un grup de persones residents al mateix habitatge familiar. Les

diferències entre llar i família són: (a) La llar pot ser unipersonal, mentre que la família ha de constar, almenys, de dos membres. (b) Els membres d’una llar amb diverses persones no tenen

necessàriament que estar emparentats, mentre que els membres d’una família sí.” És important

subratllar que les estructures que nosaltres definim com a llar provenen de la informació sobre

les estructures dels domicilis que ens ha proporcionat el Departament d’Estadística de

l’Ajuntament de Barcelona.

Moviments residencials intrabarrials, interbarrials i intermunicipals. Considerem que són

moviments intrabarrialsaquells canvis d’habitatge que tenen origen i destinació al mateix barri.

Els moviments interbarrials són canvis d’habitatge que tenen origen i destinació en barris

diferents del municipi de Barcelona i poden ser de dos tipus: (a) ascendent o de millora (↑), quan la renda mitjana per persona (segons l’Atles de distribució de renda de les llars de l’INE) de l’àrea estadística bàsica (AEB) de destinació és més alta que la renda de l’AEB d’origen, o (b) descendent o d’empitjorament (↓), quan la renda mitjana per persona a l’AEB de destinació és més baixa.

Els moviments residencials intermunicipals són els que travessen la frontera municipal però

romanen a l’interior de la província de Barcelona.

Relació de sexes. És el quocient entre el nombre de dones i el nombre d’homes. És l’indicador

invers a la relació de masculinitat. Valors més petits que 1 indiquen més població masculina que femenina; valors més grans que 1 indiquen més dones que homes, i el valor exacte 1 implica equilibri entre la població femenina i la masculina.

Països segons el nivell d’índex de desenvolupament humà. Per facilitar la interpretació i

presentació dels resultats, sovint ens basem en una classificació dels països segons l’índex de

desenvolupament humà (IDH) del 2018. Agrupem, d’una banda, els països amb un IDH alt, per

sobre de 0,825 (IDH+), que són tots els països de la Unió Europea, excepte Bulgària i Romania,

els de l’Associació Europea de Lliure Comerç (Islàndia, Noruega; Suïssa i Liechtenstein), Andorra,

el Canadà, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Singapur, Hong Kong, el Japó, Corea del Sud,

(10)

Taxa de mobilitat residencial. Calculem la intensitat amb què la població canvia d’habitatge

mitjançant la taxa de mobilitat. Dividim el nombre anual mitjà de canvis d’habitatge que no

travessen la frontera de la província de Barcelona per la població mitjana d’aquell període. El

resultat es presenta en tant per mil (‰) i ens indica el nombre de persones per cada mil habitants que canvia d’habitatge anualment. Hem calculat la taxa de mobilitat residencial per als diferents

tipus de moviments (vegeu-los a la definició de moviments residencials, més amunt).

1.5.3. Mirar la ciutat amb les ulleres de la

gentrificació: l’indicador de gentrificació

Una de les claus de l’anàlisi és comparar les dinàmiques poblacionals (relacionades sobretot amb l’atracció, permanència o expulsió de població) protagonitzades per les dones i els homes que

viuen a barris que han experimentat processos de gentrificació amb les dinàmiques dels que no

estan gentrificats. En aquest sentit, aquest informe parteix de la base d’un indicador ja calculat

(que és part de l’article científic de López-Gay et al., 2019) que permet agrupar els barris en funció

de la intensitat de les transformacions experimentades entre el 2011 i el 2017. Aquest aspecte és clau per poder identificar diferències en funció del grau de gentrificació del barri.

L’indicador inclou set dimensions teòriques associades a diferents eixos de transformació

socioeconòmica de barri: (1) rejoveniment de la població; (2) canvis en l’origen de la població, entesos com l’augment de la població procedent dels països amb un índex de desenvolupament

humà més alt; (3) canvis en les estructures de les llars/valors, associats al creixement de les llars

unipersonals d’adults; (4) atracció de població amb estudis universitaris; (5) substitució de la

població, entesa com la pèrdua de població sense estudis universitaris per efecte de la migració i els canvis de residència; (6) velocitat de canvi, que introdueix la capacitat transformadora dels

fluxos migratoris i residencials d’alterar la composició de la població, i (7) transformacions en el

mercat de l’habitatge, mesurat mitjançant l’augment del preu. Una de les innovacions d’aquest

indicador és que s’utilitzen fonts de naturalesa diversa, ja que preveu la utilització de fonts demogràfiques d’estoc (el padró continu) i de fluxos (els registres d’altes i baixes del padró,

acompanyats d’una variable socioeconòmica com el nivell d’estudis), així com característiques

de les llars i del mercat de l’habitatge.

El mapa 1.1 mostra Barcelona dividida en sis conglomerats diferents segons el grau de desenvolupament dels processos de gentrificació en un període de temps específic, el transcorregut entre el 2011 i el 2017. Hem classificat els barris segons dues característiques. La primera és la intensitat del procés, amb les categories de gentrificats —amb una doble categorització en funció de la trajectòria del barri—, lleugera tendència a la gentrificació i sense

dinàmiques gentrificadores. La segona és l’estatus socioeconòmic, amb dues categories: els

barris amb una renda familiar disponible alta i aquells amb una renda baixa.2

2_{Hem calculat la mitjana de les rendes familiars disponibles (RFD) del 2011 al 2017 (ambdós inclosos).}

(11)

Mapa 1.1. Conglomerats dels barris de Barcelona segons l’indicador

de gentrificació de López-Gay et al. 2019

(12)

02

2. Territori i relació de sexes. On viuen

més dones que homes a la ciutat?

Comencem l’anàlisi dels processos de gentrificació des d’una perspectiva de gènere examinant la relació de sexes des d’una mirada territorial i evolutiva, és a dir, observem en quins sectors

resideixen més dones que homes i quina ha estat l’evolució al llarg del període estudiat. Ens

centrem principalment en el grup de població adulta que té entre 25 i 49 anys perquè és el grup

d’edat en què la migració i la mobilitat residencial selectiva tenen més efecte. En edats més

avançades, l’efecte de la mortalitat diferencial (a favor de les dones) introdueix un biaix notable

a les observacions. Si no acotéssim un grup d’edat, podríem estar atribuint diferències que són l’efecte d’una estructura diferent segons l’edat, i no d’una mobilitat diferencial. En aquest apartat

volem saber si els barris gentrificats afavoreixen o desfavoreixen l’assentament de població femenina, si aquesta relació és comuna a tots els barris gentrificats i si a mesura que s’ha enfortit

aquest procés la relació de sexes ha variat. Per respondre aquestes preguntes, introduïm la

variable de lloc de naixement, perquè partim de la hipòtesi d’un comportament diferencial segons l’origen de la població.

Si observem el conjunt de la població, a la ciutat de Barcelona resideixen més dones que homes.

L’1 de gener de 2018 hi residien 854.381 dones i 765.962 homes. L’esperança de vida més elevada

de les primeres explica, en gran mesura, aquesta situació. Quan analitzem de manera aïllada un col·lectiu en què la mortalitat té una incidència menor, podem veure que el nombre de dones i homes està més equilibrat. En aquesta mateixa data hi havia gairebé 101,4 dones de 25 a 49 anys per cada 100 homes (mapa 2.1). Els mapes mostren la relació a cadascuna de les AEB de la ciutat. Els valors inferiors a 1 indiquen les àrees on resideixen més homes que dones, i els valors

superiors a 1 les àrees amb més població femenina. Com a estàndard d’una relació de sexes

resultant de la mateixa estructura de la població sense migració selectiva podem utilitzar la població que resideix a Catalunya i que ha nascut al mateix territori: l’any 2018, en el grup de 25

a 49 anys, la relació era de 95,6 dones per cada 100 homes (recordem que neixen 105 nens per

cada 100 nenes). Per tant, podem pensar que una relació de sexes que s’allunyi d’aquesta xifra

(13)

Quan examinem el conjunt de la població, independentment del lloc de naixement, observem que a grans trets la relació de sexes divideix Barcelona en dos sectors principals (mapa 2.1.a):

d’una banda, l’eix Diagonal, on les dones són majoria (especialment a Gràcia, Sarrià - Sant

Gervasi, les Corts i el sector de l’Eixample a tocar de la Diagonal), i, de l’altra, Ciutat Vella i la zona

Besòs, on el nombre d’homes és, en general, superior al nombre de dones. La resta de sectors es

mouen en valors menys allunyats als de la mitjana de la ciutat, tot i que a gran part de les unitats hi ha més presència de població femenina. Si introduïm la variable del tipus de barri (taules 2.1 i 2.2) i situem el focus en els barris que han experimentat processos de gentrificació durant la dècada, observem que, mentre que al conjunt de barris amb una gentrificació més consolidada la relació de sexes és favorable a les dones, als barris amb una gentrificació emergent la diferència és intensament favorable als homes: hi resideixen 90 dones de 25 a 49 anys per cada 100 homes de la mateixa edat. Per barris, ens trobem una forta heterogeneïtat. Sant Gervasi - Galvany i la Vila de Gràcia són els barris amb més presència de dones respecte als homes. A la Sagrada

Família, la Nova i l’Antiga Esquerra de l’Eixample, Sants-Badal, Can Baró, el Camp de l’Arpa del

Clot i el Poblenou el nombre de dones també és superior al d’homes. En canvi, a tots els barris

de Ciutat Vella, així com a Sant Antoni i el Poble-sec, la relació és favorable als homes. El Raval i el Gòtic són els àmbits amb menys presència de dones: 75 per cada 100. Com veurem a

continuació, la relació de sexes segons el lloc de naixement explica bona part d’aquesta intensa

diferència.

És necessari introduir el lloc de naixement de la població per entendre la distribució desigual de dones i homes a Barcelona. En el conjunt de la ciutat, la població nascuda a altres províncies

d’Espanya i a països amb un índex de desenvolupament humà baix presenta relacions fortament

favorables a les dones (110 dones per cada 100 homes). En el primer cas, en els darrers anys la

relació favorable a les dones s’ha debilitat, fruit d’uns fluxos migratoris interns més favorables

als homes, mentre que en el segon cas s’ha enfortit, com a conseqüència d’un canvi en la composició dels fluxos internacionals, més feminitzats. Pel que fa a la resta d’àmbits de

naixement, es registren lleugerament més homes que dones: unes 97 dones per cada 100 homes, uns valors propers als que resultarien de la mateixa estructura de la població sense una migració

selectiva. En el cas de la població nascuda a països amb un IDH alt, la relació s’acosta cada cop

més a la igualtat, mentre que el conjunt de la població nascuda a la província de Barcelona s’ha

masculinitzat al llarg de la dècada. Pel que fa a la població de 25 a 49 anys nascuda a la mateixa

ciutat de Barcelona, la relació de sexes l’any 2018 es troba als nivells que podríem considerar

com els resultants de la mateixa estructura de la població: unes 96,3 dones per cada 100 homes.

Durant la dècada, la població adulta nascuda a Barcelona s’ha masculinitzat lleugerament, de

98,3 a 96,3, un descens més intens que al conjunt de Catalunya amb els nascuts a Catalunya, que ha passat de 96,2 a 95,6; així doncs, el comportament de la migració i de la mobilitat residencial no ha beneficiat la població femenina nascuda a la mateixa ciutat durant la darrera dècada.

Els barris gentrificats més consolidats han experimentat una dinàmica similar a la del conjunt de la ciutat. Hi resideixen poques dones més que homes (101,3 per cada 100) i la relació ha

augmentat durant la dècada. Aquest augment és conseqüència exclusivament d’una feminització més gran de la població nascuda a l’estranger. En canvi, la relació de sexes s’ha reduït entre la

població nascuda al terme municipal (la reducció ha estat lleugerament més ràpida que al conjunt

de Barcelona), entre la nascuda a la resta de la província (a l’inici de la dècada les dones eren

majoria) i entre la nascuda a altres províncies d’Espanya (la relació encara és clarament favorable

a les dones, perquè n’hi ha 112 per cada 100 homes, tot i que a l’inici de la dècada n’eren 115,6).

Als barris gentrificats emergents la dinàmica observada durant la dècada és molt similar als més

(14)

masculina (90,5 dones per cada 100 homes). La presència de dones només és més elevada que

la d’homes entre la població nascuda a Espanya fora de la província de Barcelona. La dels homes

és molt més nombrosa entre la població nascuda a països amb IDH baix. També és significativament baix el nombre de dones nascudes al mateix municipi de Barcelona respecte

del nombre d’homes, una diferència cada vegada més intensa, així com el de dones nascudes a

països amb IDH alt (com a la resta del municipi, s’hi sumen més dones que homes al llarg de la

dècada, però en aquests barris a un ritme més lent).

Per barris, la població femenina nascuda a Barcelona està fortament subrepresentada a tots els

barris de Ciutat Vella (al voltant de 84 dones per cada 100 homes). L’evolució de la relació de

sexes ha estat especialment desfavorable per a les dones, amb una davallada més intensa que la

mitjana de la ciutat, a la Barceloneta i a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, on a l’inici de la

dècada hi havia més de 90 dones per cada 100 homes. En canvi, si mirem la població nascuda a països amb IDH alt, a la Barceloneta resideixen més dones que homes. A Sant Antoni i a Hostafrancs també es registra una relació de sexes de la població nascuda a Barcelona inferior a

90 dones per cada 100 homes, mentre que a la Nova Esquerra de l’Eixample, al Poble-sec, al

Camp de l’Arpa del Clot i al Parc i la Llacuna del Poblenou hi resideixen entre 90 i 95 dones per

cada 100 homes. La població femenina nascuda a la ciutat està sobrerepresentada respecte als homes a Sant Gervasi - Galvany i a la Vila de Gràcia; i al Poblenou, l’Antiga Esquerra de l’Eixample,

la Sagrada Família i Can Baró presenten uns nivells lleugerament superiors als que els tocarien si no hi hagués un comportament diferencial en termes residencials entre ambdós sexes. A la gran majoria de barris —tretze de disset—, s’hi ha experimentat un descens de la relació de sexes, i en deu dels tretze barris el decreixement ha estat més intens que al conjunt de la ciutat. Pel que fa a altres àmbits de naixement, la relació de sexes de la població nascuda a la resta de la província de Barcelona i a altres províncies espanyoles ha experimentat un descens a la gran majoria de barris. Les dades, però, mostren que la Vila de Gràcia és una destinació preferent per a les dones nascudes en aquests àmbits: per cada 100 homes hi resideixen 135 dones. Allà la relació de sexes de la població nascuda fora del municipi de Barcelona s’ha mantingut estable en

el temps. Com a contrast, els barris de Ciutat Vella també presenten una subrepresentació de les

dones d’aquest col·lectiu, amb l’única excepció de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera respecte

a la població nascuda en altres províncies. Finalment, les dones nascudes a països amb IDH alt estan sobrerepresentades respecte als homes, i la relació de sexes està creixent intensament a barris com ara la Barceloneta, la Sagrada Família, el Poble-sec o la Vila de Gràcia. En canvi, estan

notablement subrepresentades als barris del Raval, Nova Esquerra de l’Eixample, Can Baró, el Camp de l’Arpa del Clot i el Parc i la Llacuna del Poblenou. Les dones nascudes a països amb IDH

baix presenten una relació molt heterogènia, que està directament relacionada amb la diversitat

d’orígens presents a la ciutat. En general, allà on predomina la població nascuda a l’Àfrica o a

l’Àsia s’observa més presència d’homes, mentre que allà on predomina la nascuda a Amèrica hi

(15)

Mapa 2.1. Relació entre sexes (població femenina / població

masculina) segons el lloc de naixement, grup d’edat de 25 a 49 anys,

233 àrees estadístiques bàsiques (1 de gener de 2018)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró municipal, 2018 (INE). La categoria central inclou les unitats amb una relació de sexes al voltant del 3% de l’esperada sense una migració selectiva. Les extremes són les que superen el 15%

(a) Tota la població (b) Població nascuda al municipi de Barcelona

(c) Població nascuda a la província de Barcelona

(d) Població nascuda a la resta d’Espanya

(e) Població nascuda a

l’estranger (països amb IDH baix)

(16)

Taula 2.1. Evolució de la relació de sexes segons el lloc de naixement i el tipus de barri (detall de barris gentrificats), població de 25 a 49 anys, anys 2011, 2015 i 2018

Total de població Població nascuda al

municipi de Barcelona

Població nascuda a la província de Barcelona

Població nascuda a altres províncies

d’Espanya

Població nascuda a

l’estranger (països

amb IDH alt)

amb IDH baix)

2011 2015 2018 2011 2015 2018 2011 2015 2018 2011 2015 2018 2011 2015 2018 2011 2015 2018

Gentrificats consolidats 0,999 1,007 1,013 0,989 0,974 0,964 1,082 0,978 0,969 1,156 1,161 1,120 0,920 0,947 0,968 0,983 1,046 1,081

Gentrificats emergents 0,882 0,880 0,905 0,952 0,930 0,926 0,983 0,964 0,963 1,097 1,023 1,011 0,904 0,932 0,925 0,759 0,788 0,856

Lleugera gentrificació, ingressos alts 1,015 1,049 1,060 1,008 0,982 0,981 1,088 1,043 1,034 1,228 1,191 1,150 0,942 0,955 0,979 0,950 1,205 1,250

Lleugera gentrificació, ingressos baixos 1,004 1,012 1,012 0,975 0,962 0,948 0,916 0,917 0,915 1,093 1,064 1,052 0,863 0,921 0,907 1,103 1,162 1,183

Sense gentrificació, ingressos alts 1,083 1,070 1,080 1,002 0,997 0,988 1,087 1,081 1,039 1,294 1,172 1,195 0,964 0,978 1,016 1,386 1,385 1,413

Sense gentrificació, ingressos baixos 0,957 1,003 1,016 0,971 0,962 0,958 0,962 0,945 0,939 1,097 1,067 1,041 0,928 0,963 0,976 0,889 1,091 1,133

Total de Barcelona 0,983 1,003 1,014 0,983 0,969 0,963 1,026 0,985 0,975 1,156 1,124 1,100 0,924 0,949 0,965 0,931 1,048 1,097

1. El Raval 0,712 0,705 0,740 0,892 0,844 0,866 0,895 0,908 0,900 0,918 0,878 0,858 0,894 0,918 0,874 0,594 0,598 0,660

2. El Gòtic 0,710 0,790 0,762 0,821 0,846 0,836 0,976 0,748 0,811 0,825 0,948 0,926 0,897 0,875 0,924 0,502 0,646 0,602

3. La Barceloneta 0,868 0,853 0,867 0,917 0,935 0,843 0,966 0,779 0,687 0,929 0,884 0,887 0,928 0,960 1,014 0,742 0,695 0,778

4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 0,919 0,927 0,964 0,941 0,879 0,846 0,983 1,032 0,890 1,023 1,059 1,120 0,966 0,968 0,947 0,812 0,862 1,018

6. La Sagrada Família 1,059 1,047 1,064 1,019 0,964 0,967 1,051 0,899 0,882 1,243 1,224 1,152 0,864 0,947 1,021 1,160 1,198 1,220

8. L’Antiga Esquerra de l’Eixample 1,034 1,031 1,021 1,000 0,996 0,986 0,984 0,993 0,983 1,180 1,142 1,029 0,860 0,882 0,946 1,180 1,172 1,130

9. La Nova Esquerra de l’Eixample 1,032 1,011 1,015 0,949 0,941 0,946 0,981 0,835 0,824 1,183 1,127 1,084 0,926 0,924 0,862 1,212 1,170 1,219

10. Sant Antoni 0,997 0,950 0,948 0,987 0,936 0,889 0,988 0,892 0,869 1,070 1,031 0,965 0,923 0,891 0,904 1,026 0,979 1,057

11. El Poble-sec - AEI Parc Montjuïc 0,910 0,914 0,950 0,977 0,938 0,937 0,957 0,945 0,905 1,106 1,069 1,030 0,943 0,972 1,029 0,793 0,833 0,908

15. Hostafrancs 0,959 0,984 0,995 0,940 0,952 0,898 1,038 1,107 1,074 1,192 1,062 1,077 0,839 0,826 0,931 0,933 1,045 1,096

17. Sants-Badal 1,021 1,018 1,042 0,985 0,947 0,956 1,139 1,008 1,025 1,185 1,079 1,021 0,870 0,928 0,899 1,040 1,131 1,211

26. Sant Gervasi - Galvany 1,149 1,166 1,157 1,020 1,049 1,041 1,244 1,160 1,158 1,368 1,433 1,261 0,946 0,977 0,978 1,894 1,689 1,794

31. La Vila de Gràcia 1,044 1,111 1,124 1,026 1,016 1,016 1,414 1,216 1,305 1,321 1,382 1,348 0,994 1,090 1,113 0,891 1,152 1,157

34. Can Baró 1,015 1,022 1,021 0,964 0,978 0,965 1,000 0,903 0,904 1,285 1,128 1,149 0,919 1,038 0,847 1,109 1,123 1,240

64. El Camp de l’Arpa del Clot 1,010 0,999 1,003 0,949 0,940 0,929 0,949 0,946 0,990 1,225 1,096 1,126 0,903 0,924 0,890 1,122 1,119 1,136

66. El Parc i la Llacuna del Poblenou 1,018 0,956 0,951 1,031 0,936 0,926 1,049 0,947 0,909 1,195 1,094 1,110 0,884 0,849 0,837 0,983 1,006 1,013

68. El Poblenou 0,954 0,983 1,026 0,987 0,992 0,989 0,992 0,964 0,932 1,062 1,051 1,130 0,864 0,923 0,993 0,851 0,975 1,122

(17)

Taula 2.2. Creixement anual de la relació de sexes, en percentatge, segons el lloc de naixement i el tipus de barri (detall de barris gentrificats), població de 25 a 49 anys

Total de població Població nascuda al

municipi de Barcelona

Població nascuda a la província de Barcelona

Població nascuda a la resta de províncies

d’Espanya

amb IDH alt)

amb IDH baix)

2011-2015

2015-2018

2011-2018

2011-2015

2015-2018

2011-2018

2011-2015

2015-2018

2011-2018

2011-2015

2015-2018

2011-2018

2011-2015

2015-2018

2011-2018

2011-2015

2015-2018

2011-2018

Gentrificats consolidats 0,20 0,19 0,20 -0,37 -0,35 -0,36 -2,40 -0,30 -1,49 0,10 -1,18 -0,45 0,71 0,75 0,74 0,20 0,19 0,20

Gentrificats emergents -0,06 0,97 0,38 -0,58 -0,17 -0,40 -0,49 -0,04 -0,29 -1,69 -0,41 -1,13 0,76 -0,25 0,32 -0,06 0,97 0,38

Lleugera gentrificació, ingressos alts 0,84 0,35 0,64 -0,63 -0,04 -0,38 -1,02 -0,30 -0,71 -0,75 -1,13 -0,90 0,35 0,83 0,56 0,84 0,35 0,64

Lleugera gentrificació, ingressos baixos 0,19 0,02 0,12 -0,35 -0,47 -0,40 0,03 -0,04 0,00 -0,66 -0,35 -0,53 1,67 -0,49 0,73 0,19 0,02 0,12

Sense gentrificació, ingressos alts -0,29 0,32 -0,03 -0,13 -0,30 -0,20 -0,14 -1,30 -0,63 -2,36 0,64 -1,10 0,35 1,31 0,77 -0,29 0,32 -0,03

Sense gentrificació, ingressos baixos 1,21 0,41 0,87 -0,23 -0,11 -0,18 -0,44 -0,20 -0,34 -0,68 -0,81 -0,73 0,93 0,44 0,72 1,21 0,41 0,87

Total de Barcelona 0,49 0,37 0,44 -0,36 -0,21 -0,29 -1,00 -0,34 -0,71 -0,69 -0,73 -0,70 0,67 0,54 0,62 0,49 0,37 0,44

1. El Raval -0,25 1,69 0,57 -1,33 0,86 -0,41 0,34 -0,26 0,08 -1,09 -0,74 -0,93 0,67 -1,61 -0,32 -0,25 1,69 0,57

2. El Gòtic 2,80 -1,18 1,04 0,77 -0,39 0,27 -5,84 2,77 -2,43 3,72 -0,76 1,75 -0,62 1,87 0,43 2,80 -1,18 1,04

3. La Barceloneta -0,44 0,54 -0,02 0,50 -3,29 -1,15 -4,84 -3,94 -4,13 -1,22 0,13 -0,64 0,84 1,89 1,32 -0,44 0,54 -0,02

4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 0,23 1,33 0,71 -1,64 -1,27 -1,45 1,24 -4,57 -1,35 0,88 1,94 1,36 0,04 -0,71 -0,28 0,23 1,33 0,71

6. La Sagrada Família -0,30 0,56 0,07 -1,35 0,12 -0,73 -3,61 -0,64 -2,29 -0,38 -1,95 -1,04 2,38 2,61 2,58 -0,30 0,56 0,07

8. L’Antiga Esquerra de l’Eixample -0,09 -0,33 -0,19 -0,12 -0,31 -0,20 0,22 -0,33 -0,02 -0,81 -3,31 -1,83 0,64 2,43 1,44 -0,09 -0,33 -0,19

9. La Nova Esquerra de l’Eixample -0,51 0,11 -0,25 -0,22 0,16 -0,06 -3,72 -0,45 -2,29 -1,17 -1,30 -1,20 -0,05 -2,23 -0,98 -0,51 0,11 -0,25

10. Sant Antoni -1,18 -0,08 -0,71 -1,30 -1,67 -1,42 -2,43 -0,85 -1,72 -0,91 -2,13 -1,40 -0,85 0,48 -0,29 -1,18 -0,08 -0,71

11. El Poble-sec - AEI Parc Montjuïc 0,09 1,31 0,62 -0,99 -0,06 -0,59 -0,33 -1,39 -0,78 -0,83 -1,21 -0,98 0,76 1,97 1,30 0,09 1,31 0,62

15. Hostafrancs 0,66 0,36 0,53 0,30 -1,89 -0,65 1,67 -1,00 0,50 -2,72 0,47 -1,38 -0,40 4,24 1,56 0,66 0,36 0,53

17. Sants-Badal -0,07 0,77 0,29 -0,97 0,32 -0,42 -2,87 0,57 -1,43 -2,24 -1,79 -1,98 1,67 -1,04 0,48 -0,07 0,77 0,29

26. Sant Gervasi - Galvany 0,37 -0,23 0,11 0,73 -0,26 0,30 -1,70 -0,05 -0,99 1,20 -4,02 -1,12 0,83 0,04 0,49 0,37 -0,23 0,11

31. La Vila de Gràcia 1,61 0,38 1,09 -0,23 0,00 -0,13 -3,51 2,46 -1,10 1,15 -0,81 0,29 2,42 0,71 1,71 1,61 0,38 1,09

34. Can Baró 0,18 -0,02 0,09 0,34 -0,42 0,01 -2,42 0,03 -1,37 -3,06 0,63 -1,51 3,25 -6,16 -1,13 0,18 -0,02 0,09

64. El Camp de l’Arpa del Clot -0,27 0,11 -0,11 -0,23 -0,42 -0,31 -0,10 1,58 0,62 -2,64 0,91 -1,16 0,59 -1,23 -0,21 -0,27 0,11 -0,11

66. El Parc i la Llacuna del Poblenou -1,52 -0,19 -0,95 -2,30 -0,35 -1,45 -2,42 -1,35 -1,90 -2,11 0,50 -1,01 -1,00 -0,44 -0,75 -1,52 -0,19 -0,95

68. El Poblenou 0,75 1,47 1,08 0,13 -0,09 0,04 -0,71 -1,10 -0,87 -0,25 2,51 0,92 1,71 2,51 2,13 0,75 1,47 1,08

(18)

03

3. Com ha evolucionat la població segons

el sexe, l’edat i l’origen en un context de

gentrificació?

Davant d’una estabilitat aparent del nombre de residents, dones i homes, als barris de

Barcelona entre el 2011 i el 2018 (taula 3.1), es poden estar amagant processos de substitució

de la població. Aquest és, precisament, l’objectiu d’aquest apartat: disseccionar els processos

de substitució de la població femenina i masculina, segons l’edat i el lloc de naixement. Per

aconseguir-ho, resseguirem els efectius generacionals al llarg del temps. D’aquesta manera,

podem comparar els guanys i les pèrdues que les diferents generacions han experimentat al llarg de la dècada.

Amb l’excepció del conglomerat de barris sense gentrificació i amb ingressos alts, la resta de

tipus de barris gairebé no han experimentat canvis en el total de residents (taula 3.1). Tampoc

no s’aprecien diferències significatives entre la població femenina i la masculina, més enllà d’un

increment lleugerament superior de la població femenina, com a conseqüència sobretot, i com

veurem posteriorment, d’una dinàmica favorable a les dones de la població nascuda als països

amb un IDH baix. Cal examinar amb més detall les dinàmiques a l’interior de cada conglomerat

(19)

Taula 3.1. Evolució de la població segons el sexe i el tipus de barri, 2011-2018

1 de gener de 2011 1 de gener de 2018 Creixement anual mitjà

(%)

Població femenina

Població

masculina Total

Població

masculina Total

Població masculina Total

Gentrificats consolidats 206.004 182.312 388.316 206.625 183.344 389.969 0,04 0,08 0,06

Gentrificats emergents 88.529 86.820 175.349 88.020 85.475 173.495 -0,08 -0,22 -0,15

Lleugera gentrificació,

ingressos alts 153.411 134.636 288.047 152.939 132.469 285.408 -0,04 -0,23 -0,13

Lleugera gentrificació,

ingressos baixos 75.912 68.214 144.126 76.232 68.227 144.459 0,06 0,00 0,03

Sense gentrificació,

ingressos alts 86.597 76.125 162.722 90.247 80.018 170.265 0,60 0,73 0,66

Sense gentrificació,

ingressos baixos 237.080 219.808 456.888 240.318 216.429 456.747 0,20 -0,22 0,00

Total de Barcelona 847.533 767.915 1.615.448 854.381 765.962 1.620.343 0,12 -0,04 0,04

Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal (INE)

En primer lloc, s’ha registrat un fort rejoveniment de la població a tots els barris de la ciutat en detriment de la població adulta d’edat més avançada i de la població de més de 65 anys (figura

3.1). Les generacions que el 2018 tenien entre 20 i 34 anys han incrementat els efectius en un 20% en només set anys. En aquestes edats, la població femenina ha incorporat més efectius que la masculina. Als barris gentrificats, tant als més consolidats com als emergents, la substitució

per edats de la població ha estat més intensa que a la resta de barris, sempre a favor d’una

població adulta especialment jove, generacions que el 2018 tenien menys de 35 anys. Hi ha una dada per subratllar el paper que tenen els barris gentrificats en els guanys totals de població

adulta jove de la ciutat: l’increment d’aquest grup als barris gentrificats ha contribuït gairebé a dues terceres parts de l’augment total de la població d’aquestes generacions al conjunt de

Barcelona, quan aquests barris només representen una tercera part de la població del municipi.

De la mateixa manera que l’increment és més intens en aquest grup, també és més pronunciada

la pèrdua de població adulta a partir dels 35 anys.

No obstant això, no tots els orígens de la població han contribuït a l’augment de la població d’edat

adulta jove. La migració internacional ha estat una peça clau en aquest increment: la població que ha nascut a països amb un IDH alt ha alimentat el rejoveniment dels barris gentrificats, mentre que la que ha nascut a països amb un IDH baix també ha contribuït en aquest mateix sentit a la major part de tipus de barris, excepte als més benestants, és a dir, els barris sense gentrificar amb ingressos alts. En general, els guanys de població nascuda a l’estranger han estat

més elevats en la població femenina. En canvi, les pèrdues en edats adultes més avançades han estat més importants entre la població masculina; en aquest cas, ens trobem davant moviments a altres municipis metropolitans, reemigració a altres països o migració de retorn. Els grups

d’edat d’adults joves de la població nascuda a altres províncies d’Espanya també han sumat

població durant la darrera dècada, amb un comportament molt similar de dones i homes, i sobretot en els barris gentrificats o els que presenten una lleugera tendència cap a la gentrificació i que tenen ingressos alts.

En aquest repàs de l’evolució de la població segons el seu origen, cal subratllar la pèrdua de

població local, nascuda a l’interior de la província de Barcelona, a gairebé tots els tipus de barri i

en totes les edats. Els barris sense gentrificar i amb ingressos alts són l’única excepció, ja que hi

(20)

també des d’una perspectiva de gènere, hem calculat els guanys o pèrdues relatives de cada

generació al llarg del temps (figura 3.2). Les pèrdues relatives de població local als barris gentrificats són elevades, sobretot als barris on la gentrificació és més recent. Cap altre tipus de barri no perd població local amb tanta intensitat en edats adultes centrals, sobretot la que el 2018 tenia entre 35 i 49 anys. En aquests barris, la generació que el 2018 tenia entre 35 i 39 anys ha perdut gairebé un 20% dels efectius que tenia tan sols set anys abans. Per sexes, el decreixement de la població femenina als barris gentrificats ha estat lleugerament més intens que el de la masculina en les edats adultes centrals, una diferència que no s’observa en cap altre tipus de barri. Aquesta dada confirma una dinàmica que apuntàvem a l’apartat anterior: la relació

de sexes havia evolucionat desfavorablement per a les dones locals d’una manera lleugerament

més intensa que per a la mitjana de la ciutat. En edats adultes més avançades, les pèrdues relatives de població local als barris gentrificatscontinuen sent superiors als de la mitjana de Barcelona, però en aquest cas decreixen de manera més intensa els efectius en els homes que en les dones. Finalment, també és important subratllar la pèrdua més ràpida de població de més

de 65 anys d’ambdós sexes als barris gentrificats, sobretot als emergents: mentre que del 2011

al 2018 al conjunt de Barcelona s’ha perdut un 10% de les dones que el 2018 tenien de 75 a 79 anys, als barris gentrificats emergents se n’ha perdut el 15%.

Aquestes dinàmiques que acabem de descriure es tradueixen en una intensificació del pes de la població adulta jove i nascuda a l’estranger als barris gentrificats i en una pèrdua de la població

nascuda al municipi. A la figura 3.3 presentem les piràmides de població en data 1 de gener de 2018 de tots els conglomerats analitzats. Als barris amb una gentrificació més recent, menys

d’una de cada quatre dones de 25 a 34 anys ha nascut a Barcelona (el 23,8%), mentre que als

barris amb una gentrificació més consolidada hi han nascut el 27,9%. En canvi, no hi ha cap conglomerat de barris a la ciutat on menys del 40% de les dones hagin nascut a Barcelona. Aquesta proporció assoleix nivells molt baixos als barris de Ciutat Vella: a la Barceloneta

representen el 15,6%; a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, l’11,3%; al Raval, el 10,1%, i al Gòtic,

(21)

Figura 3.1. Evolució de les generacions segons el sexe, el lloc de naixement i el tipus de barri, 2011-2018, per grup d’edat al final del

període

Total Naixement a la província de BCN Naixement a altres províncies espanyoles Naixement a països amb IDH alt Naixement a països amb IDH Baix

-4.000 -2.000 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018 -1.000 -500 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-1.000 -500 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-1.000 -500 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-1.000 -500 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-1.500 -1.000 -500 0 500 1.000 1.500 2.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018 -1.000 -500 0 500 1.000 1.500 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-1.000 -500 0 500 1.000 1.500 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018 -1.000 -500 0 500 1.000 1.500 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-1.000 -500 0 500 1.000 1.500 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-1.000 -750 -500 -250 0 250 500 750 1.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018 -1.000 -750 -500 -250 0 250 500 750 1.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-1.000 -750 -500 -250 0 250 500 750 1.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-1.000 -750 -500 -250 0 250 500 750 1.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-1.000 -750 -500 -250 0 250 500 750 1.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-5.000 -4.000 -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018 -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018 -7.500 -5.000 -2.500 0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-7.500 -5.000 -2.500 0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-7.500 -5.000 -2.500 0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

-7.500 -5.000 -2.500 0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Edat al 2018

Ge nt ri fic at s co ns oli da ts Ge nt ri fic at s em er ge nt s Lleuge ra ge nt ri fic ac ió , in gre ss os alts Lleuge ra ge nt ri fic ac ió , in gre ss os ba ix os Se nse g en tr ifi ca ci ó, in gre ss os alts Se nse g en tr ifi ca ci ó, in gre ss os ba ix os Co njun t de Ba rc el on a -7.500 -5.000 -2.5002.5000 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

Població masculina Població femenina

-7.500 -5.000 -2.5002.5000 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9

(22)

Figura 3.2. Evolució relativa (en %) de les generacions segons el sexe i el tipus de barri de la població nascuda a la província de Barcelona, 2011-2018, per grup d’edat al final del període

Total de població Gentrificats consolidats Gentrificats emergents

Lleugera gentrificació, ingressos alts Lleugera gentrificació, ingressos baixos

Sense gentrificació, ingressos alts Sense gentrificació, ingressos baixos

-40% -35% -30% -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4

Edat al 2018

-40% -35% -30% -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4

Edat al 2018

-40% -35% -30% -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4

Edat al 2018

-40% -35% -30% -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4

Edat al 2018

-40% -35% -30% -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4

Edat al 2018

-40% -35% -30% -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4

Edat al 2018

-40% -35% -30% -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4

Edat al 2018

-7.500 -5.000 -2.5002.5000 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 1 0 -1 4 1 5 -1 9 2 0 -2 4 2 5 -2 9 3 0 -3 4 3 5 -3 9 4 0 -4 4 4 5 -4 9 5 0 -5 4 5 5 -5 9 6 0 -6 4 6 5 -6 9 7 0 -7 4 7 5 -7 9 8 0 -8 4 8 5 -8 9