• No se han encontrado resultados

La població de Palma: una anàlisi per nacionalitat i gènere

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "La població de Palma: una anàlisi per nacionalitat i gènere"

Copied!
70
0
0

Texto completo

(1)

1

La població de Palma: una anàlisi

per nacionalitat i gènere

(2)
(3)

Í

ndex

1. LA POBLACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA I A LES ILLES BALEARS...8

1.1.DADES GENERALS A 1-1-2015 ...8

1.2.EL FLUX DE LES EMIGRACIONS EN EL CONTEXT ESPANYOL I A LES ILLES BALEARS...11

2. LA POBLACIÓ DE PALMA PER NACIONALITAT I GÈNERE...16

2.1.LES PRINCIPALS NACIONALITATS A PALMA A 1-1-2015...16

2.2.VARIACIONS POBLACIONALS EN FUNCIÓ DE LA NACIONALITAT 2014-2015...19

2.3.L’EVOLUCIÓ DE LES NACIONALITATS A PALMA 2008-2015...23

2.4.LA POBLACIÓ DE PALMA PER LLOC DE NAIXEMENT...25

3. LA DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA POBLACIÓ DE PALMA SEGONS NACIONALITAT ...28

3.1.ELS BARRIS DE PALMA AMB MÉS POBLACIÓ ESTRANGERA...28

3.2.LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EXTRACOMUNITÀRIA EN ELS BARRIS DE PALMA...36

3.3.LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE NACIONALITAT COMUNITÀRIA ALS BARRIS DE PALMA...44

4. L’ALUMNAT ESTRANGER A LES ILLES BALEARS EN EL CURS 2014-15 ...51

4.1.L’ALUMNAT ESTRANGER PER NACIONALITAT I LA SEVA DISTRIBUCIÓ ALS NIVELLS D’ENSENYANÇA51 4.2.L’ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR...54

5. LES DADES DEL MERCAT LABORAL A PALMA PER NACIONALITAT I GÈNERE...58

5.1.LES PERSONES DEMANDANTS D’OCUPACIÓ...59

5.2.LA POBLACIÓ ATURADA A PALMA...59

5.3.LES CONTRACTACIONS ENREGISTRADES...62

6. RESUM I PRINCIPALS CONCLUSIONS...63

(4)

Í

ndex de taules i gràfics

T

aules

TAULA 1.DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ D'ESPANYA, LES ILLES BALEARS I PALMA PER NACIONALITAT I

GÈNERE 2014-2015 ...9

TAULA 2.DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA COMUNITÀRIA I EXTRACOMUNITÀRIA A ESPANYA I LES ILLES BALEARS 2014-2015...9

TAULA 3.LES PRINCIPALS NACIONALITATS DE PALMA 2014-2015 ...16

TAULA 4.DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ COMUNITÀRIA DE PALMA PER GÈNERE...18

TAULA 5.DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EXTRACOMUNITÀRIA PER GÈNERE 1-1-2015 ...19

TAULA 6.POBLACIÓ DE PALMA SEGONS NACIONALITAT I SEXE.PRINCIPALS NACIONALITATS 1-1-2014 I 1-1-2015...20

TAULA 7.POBLACIÓ DE PALMA SEGONS LLOC DE NAIXEMENT I SEXE A 1-1-2015 ...25

TAULA 8.POBLACIÓ DE PALMA SEGONS ZONA GEOGRÀFICA DE NAIXEMENT 1-1-2015 ...26

TAULA 9.POBLACIÓ DE PALMA SEGONS LA ZONA GEOGRÀFICA DE NAIXEMENT.VARIACIÓ 2015-2014...26

TAULA 10.BARRIS DE PALMA AMB MÉS PERCENTATGE DE PERSONES NASCUDES A L’ESTRANGER A 1-1-2015...27

TAULA 11.ALUMNAT ESTRANGER DE LA UE A ESPANYA I A LES ILLES BALEARS...52

TAULA 12.ALUMNAT ESTRANGER D’ÀFRICA A ESPANYA I A LES ILLES BALEARS...53

TAULA 13.ALUMNAT ESTRANGER D’AMÈRICA DEL SUD A ESPANYA I A LES ILLES BALEARS...53

TAULA 14.TAXES D’ABANDONAMENT EDUCATIU ABANS I DESPRÉS DE L’OBTENCIÓ DEL TÍTOL DE L’ESO SEGONS NACIONALITAT DE L’ALUMNAT...57

TAULA 15.PERSONES EN SITUACIÓ D’ATUR PER TRAM D’EDAT I SEXE A PALMA...59

G

ràfics

GRÀFIC 1.COMUNITATS AUTÒNOMES QUE SUPEREN LA MITJANA ESTATAL DE PERSONES IMMIGRADES (INE, 2015)...8

GRÀFIC 2.VARIACIONS DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A NIVELL ESTATAL, AUTONÒMIC I MUNICIPAL 2015 9 GRÀFIC 3.PERCENTATGE DE POBLACIÓ ESTRANGERA COMUNITÀRIA I EXTRACOMUNITÀRIA A 1-1-2015 ...10

GRÀFIC 4.DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EXTRACOMUNITÀRIA PER CONTINENT DE NACIONALITAT A ESPANYA 1-1-2015 ...10

GRÀFIC 5.DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EXTRACOMUNITÀRIA PER CONTINENT DE NACIONALITAT A LES ILLES BALEARS 1-1-2015...11

GRÀFIC 6.DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EXTRACOMUNITÀRIA A PALMA 1-1-2015 ...11

GRÀFIC 7.FLUX EMIGRATORI A ESPANYA I LES ILLES BALEARS 2008-2010...12

GRÀFIC 8.PRINCIPALS CONTINENTS DE NACIONALITAT DE LES PERSONES QUE HAN EMIGRAT D'ESPANYA ENTRE EL 2008-15 ...12

(5)

GRÀFIC 9.PRINCIPALS CONTINENTS DE NACIONALITAT DE LES PERSONES QUE HAN EMIGRAT DE LES ILLES

BALEARS ENTRE EL 2008-15 ...13

GRÀFIC 10.CONTINENT DE DESTINACIÓ DE LES PERSONES QUE EMIGREN DES D'ESPANYA (INE,2014) ...13

GRÀFIC 11.PRINCIPALS PAÏSOS DE DESTINACIÓ A LA UNIÓ EUROPEA (INE,2014)...14

GRÀFIC 12.PRINCIPALS PAÏSOS DE DESTINACIÓ A AMÈRICA DEL SUD (INE,2014) ...14

GRÀFIC 13.PRINCIPALS PAÏSOS DE DESTINACIÓ D’ÀFRICA (INE,2014) ...15

GRÀFIC 14.LES PRINCIPALS NACIONALITATS A PALMA A 1-1-2015...17

GRÀFIC 15.LES PRINCIPALS NACIONALITATS A PALMA PER GÈNERE...17

GRÀFIC 16.DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE PALMA PER NACIONALITAT I GÈNERE 1-1-2015 ...18

GRÀFIC 17.VARIACIÓ PERCENTUAL DE LA POBLACIÓ DE PALMA 15/14 PER NACIONALITAT...20

GRÀFIC 18.VARIACIÓ PERCENTUAL 15/14 DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA PER CONTINENT DE NACIONALITAT...21

GRÀFIC 19.VARIACIÓ PERCENTUAL 15/14 DE LA POBLACIÓ DE LA UE...21

GRÀFIC 20.VARIACIÓ PERCENTUAL 15/14 DE LA POBLACIÓ D'AMÈRICA DEL SUD...22

GRÀFIC 21.VARIACIÓ PERCENTUAL 15/14 DE LA POBLACIÓ D'ÀSIA...22

GRÀFIC 22.VARIACIÓ PERCENTUAL 15/14 DE LA POBLACIÓ DE L'ÀFRICA...23

GRÀFIC 23.EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ D’AMÈRICA DEL SUD A PALMA 2008-2015 ...23

GRÀFIC 24.EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE L'ÀFRICA 2008-2015...24

GRÀFIC 25.EVOLUCIÓ DE LES PRINCIPALS NACIONALITATS COMUNITÀRIES A PALMA (2008-2015)...24

GRÀFIC 26.EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ROMANESA I BÚLGARA A PALMA (2006-2015)...25

GRÀFIC 27.ORIGEN DE L’ALUMNAT ESTRANGER PER CONTINENT D'ORIGEN.CURS 13-14 ...51

GRÀFIC 28.PRINCIPALS PAÏSOS DE NACIONALITAT DE L’ALUMNAT DE LA UNIÓ EUROPEA.CURS 14-15 ....52

GRÀFIC 29.PRINCIPALS PAÏSOS DE NACIONALITAT DE L’ALUMNAT D’AMÈRICA DEL SUD.CURS 14-15 ...53

GRÀFIC 30.PERCENTATGE D’ALUMNAT ESTRANGER PER NIVELL D’ENSENYAMENT.CURS 14-15 ...54

GRÀFIC 31.LES TAXES D’ABANDONAMENT ESCOLAR A ESPANYA PER NACIONALITAT...55

GRÀFIC 32.EVOLUCIÓ DE LES TAXES D’ABANDONAMENT ESCOLAR A ESPANYA 2008-2013 SEGONS LA NACIONALITAT DE L’ALUMNAT...56

GRÀFIC 33.EVOLUCIÓ DE LES TAXES D’ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR A ESPANYA I LES ILLES BALEARS 2008-2012...56

GRÀFIC 34.POBLACIÓ ATURADA A PALMA PER TRAM D’EDAT I SEXE 2014 ...60

GRÀFIC 35.POBLACIÓ ATURADA A PALMA PER NIVELL D’ESTUDIS.2014 ...61

GRÀFIC 36.POBLACIÓ ATURADA A PALMA PER SECTORS ECONÒMICS.2014 ...61

(6)
(7)

I

ntroducció

Aquest diagnòstic suposa una actualització del treball realitzat el 2014, “El perfil sociodemogràfic de la població immigrada a Palma”. En aquesta ocasió es recullen dades a 1-1-2015 facilitades per l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal i que han estat analitzades per nacionalitat i gènere. Així mateix s’ha realitzat un estudi exhaustiu de la distribució de les diferents nacionalitats en els barris de Ciutat.

En el capítol primer es fa una introducció a les dades sobre nacionalitat en el context espanyol i de les Illes Balears. Com a novetat, s’hi introdueix un apartat amb informació sobre les emigracions exteriors efectuades per les persones de la comunitat de les Illes Balears cap a l’estranger d’acord amb la seva nacionalitat.

El capítol segon fa referència a les dades poblacionals contextualitzades en el municipi de Palma, actualitzades a 1-1-2015 i estructurades per gènere i nacionalitat. En aquest capítol es fa una menció especial a la variació interanual de població (2014-2015) i a la incidència de la crisi econòmica en el flux migratori de Palma (2008-2015).

La distribució de les nacionalitats als diferents barris de Palma es tracta al capítol 3 d’aquest informe. Aquesta informació ens dóna l’oportunitat de conèixer la distribució desigual de la població a Palma en funció de la seva nacionalitat i, per tant, ens facilita eines per a evitar la segregació urbanística i per a promoure la convivència a la ciutat.

Al capítol quart s’expliciten les dades d’escolarització de l’alumnat en funció de la seva nacionalitat a les Illes Balears, ja que no es disposa d’informació contextualitzada al municipi de Palma.

Per últim, al capítol cinquè es revisa la situació de les persones immigrades al mercat laboral, posant un èmfasi especial en la perspectiva de gènere i la seva situació de major precarietat i vulnerabilitat.

Així doncs, la finalitat d’aquest estudi és que esdevingui una eina útil per a la planificació de les polítiques municipals des de la perspectiva de l’atenció a la diversitat i per tant, un instrument per el foment dels drets cívics de la ciutadania plural de Palma.

(8)

1.

La població estrangera a Espanya i a les Illes Balears

1.1.

Dades generals a 1-1-2015

A Espanya hi viuen un total de 46.439.864 persones (49.1% homes i 50,9% dones), de les quals 4.447.853tenen nacionalitat estrangera, la qual cosa representa el 9,6% de la població total. Del total de persones estrangeres un 43,8% són de nacionalitat comunitària i un 56,2%, de nacionalitat extracomunitària.

A les Illes Balears, a 1-1-2015 hi resideixen 1.124.744 persones (50% homes i 50% dones). 213.348persones són de nacionalitat estrangera i suposen un percentatge del 19,0%, el més elevat de tot l’Estat.

Gràfic 1. Comunitats autònomes que superen la mitjana estatal de persones immigrades (INE, 2015)

Com unitats autònom es que superen la m itja estatal de persones estrangeres. 2015 19,0 13,3 13,2 12,2 12,0 11,1 11,0 10,8 9,6 Illes Balears Illes Canàries Comunitat Valenciana Melilla Catalunya Aragó Comunitat de Madrid La Rioja Espanya

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

Segons dades del Padró municipal a 1-1-20151 la població total de Palma és de 427.923 persones (48,9% homes i 51.1% dones). D’aquestes, 82.934 tenen nacionalitat estrangera i suposen un percentatge del 19,4% respecte del total de població de Palma, ciutat que aglutina el 38,9% del total de la població estrangera resident a les Illes Balears.

1

Les dades que es presenten han estat obtingudes de les provisionals del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2015

(9)

Taula 1. Distribució de la població d'Espanya, les Illes Balears i Palma per nacionalitat i gènere 2014-2015

2014 2015

Espanya Població Homes Dones Població Homes Dones

Total població 46.512.199 22.877.461 23.634.738 46.439.864 22.820.775 23.619.089 Nacionalitat espanyola 41.835.140 20.496.188 21.338.952 41.992.012 20.570.025 21.421.987 Nacionalitat estrangera 4.677.059 2.381.273 2.295.786 4.447.852 2.250.750 2.197.102 Illes Balears Total població 1.115.841 558.631 557.211 1.124.744 562.421 562.323 Nacionalitat espanyola 900.892 449.224 451.668 911.396 454.411 456.984 Nacionalitat estrangera 214.949 109.407 105.543 213.348 108.010 105.339 Palma Total població 425.726 208.587 217.139 427.923 209.391 218.532 Nacionalitat espanyola 339.854 165.013 174.841 344.989 167.465 177.524 Nacionalitat estrangera 85.872 43.574 42.298 82.934 41.926 41.008

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE i l’Observatori Municipal de Palma

La població estrangera ha sofert variacions diferenciades en funció del territori. Així, a l’àmbit estatal ha descendit un 4,9%; a l’àmbit de les Illes Balears, un 0,7%, i a Palma un 3,4%.

Gràfic 2. Variacions de la població estrangera a nivell estatal, autonòmic i municipal 2015

-4,9%

-0,7%

-3,4% Espanya Illes Balears Palma

Si ens atenim a la distribució de la població estrangera segons sigui comunitària o extracomunitària, observam que la primera no ha experimentat cap descens significatiu, mentre que la població extracomunitària segueix la tendència de descens que l’ha caracteritzada els darrers anys i, especialment, des de l’inici de la crisi econòmica.

Taula 2. Distribució de la població estrangera comunitària i extracomunitària a Espanya i les Illes Balears 2014-2015

2014 2015

Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones

Comunitària 1.991.093 1.026.515 964.578 1.950.304 1.000.723 949.581

Extracomunitària 2.685.966 964.578 1.721.388 2.497.548 1.250.029 1.247.521

Total 4.677.059 1.991.093 2.685.966 4.447.852 2.250.752 2.197.102

Illes Balears Total Homes Dones Total Homes Dones

Comunitària 118.411 59.091 59.320 121.493 60.407 61.085

Extracomunitària 96.538 50.316 46.223 91.855 47.603 44.254

Total 214.949 109.407 105.543 213.348 108.010 105.339

(10)

Tal com podem observar al gràfic 3, la població comunitària és la més present a les Illes Balears (56,9%) i a Palma, on un 51,5% de la població estrangera resident és d’origen comunitari, un 13,1% i 7,7% respectivament per sobre de la mitjana estatal.

Gràfic 3. Percentatge de població estrangera comunitària i extracomunitària a 1-1-2015

Percentatge de població estrangera com unitària i extracom unitària a 1-1-2015

43,8 56,9 51,5 56,2 43,1 48,5

Espanya Illes Balears Palma

Comunitària Extracomunitària

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE i l’Observatori Municipal de Palma

Als gràfics 4, 5 i 6 es detalla el percentatge de població extracomunitària a Espanya, a les Illes Balears i a Palma. La distribució d’aquesta població és similar en el conjunt del país i Amèrica del Sud i Àfrica són els continents de nacionalitat més freqüents. La població extracomunitària suposa a Palma el 48,5% del total de població estrangera, el 43,1% a les Illes Balears i el 56,2% a l’àmbit estatal.

Gràfic 4. Distribució de la població extracomunitària per continent de nacionalitat a Espanya 1-1-2015

7,6 24,9 2,5 9,7 46,0 9,1 0,2 Resta d'Europa

Àfrica Amèrica del Nord Centreamèrica i Carib Amèrica del Sud Àsia Oceania

(11)

Gràfic 5. Distribució de la població extracomunitària per continent de nacionalitat a les Illes Balears 1-1-2015 5,5 21,7 1,9 7,3 54,9 8,4 0,3 Resta d'Europa

Àf rica Amèrica del Nord Centreamèrica i Carib Amèrica del Sud Àsia Oceania

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

Gràfic 6. Distribució de la població extracomunitària a Palma 1-1-2015

Dis tribució pe rcentual de la població e xtracom unitària se gons continent de nacionalitat Palm a 2015

23,3 13,0 7,7 3,5 0,8 0,1 Amèrica del Sud

Àf rica Àsia Resta d'Europa Amèrica del Nord

Altres

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma, Padró municipal de Palma a 1-1-2015

1.2.

El flux de les emigracions2 en el context espanyol i a les Illes Balears

Des de l’inici de la recessió econòmica s’ha produït un descens de les immigracions, sobretot de persones extracomunitàries, i un augment significatiu de les emigracions cap a altres països menys afectats per la crisi.

L’anàlisi d’aquestes dades és especialment important per a interpretar el descens de la població immigrant al nostre país i conèixer les principals conseqüències de la crisi econòmica

2

L’Institut Nacional d’Estadística defineix el concepte d’emigració com aquella acció per la qual una persona que ha residit abans al territori deixa de tenir-hi la residència habitual per un període que s’espera que sigui superior a 12 mesos.

(12)

en el flux migratori, provocades a grans trets per la manca de llocs de feina, la precarietat i inestabilitat laboral.

Gràfic 7. Flux emigratori a Espanya i les Illes Balears 2008-2010

Flux d'em igració a nivell d'Espanya i les Illes Balears 2008-15

288.433 380.118 403.379 409.035 446.606 532.301 409.343 8.996 13.866 9.945 11.126 11.296 10.849 8.203 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Espanya Illes B alears

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (2014).

Les emigracions internacionals no només són efectuades per la població estrangera sinó que de cada cop més la població espanyola i, especialment la població més jove, decideix emigrar (generalment a altres països de la Unió Europea: França i Anglaterra) com a manera de fer front a la manca d’oportunitats laborals al nostre país.

Del 2008 al 2014 han sortit del país un total de 2.869.215 persones. D’aquestes, 374.505 són espanyoles (el 13,1%) i 2.494.710, de nacionalitat estrangera (86,9%). En el cas de les Illes Balears, han estat un total de 74.284 persones, de les quals 9.636 són espanyoles (13%) i 64.645, de nacionalitat estrangera (87%).

El 2013 va ser l’any en el qual es van produir més emigracions internacionals, tant a l’àmbit d’Espanya com a les Illes Balears.

Gràfic 8. Principals continents de nacionalitat de les persones que han emigrat d'Espanya entre el 2008-15

938.550 814.887 438.990 84.462 30.436 9.634 UE Amèrica del Sud

Àf rica Àsia Resta Europa Centre Amèrica i

Carib

(13)

Gràfic 9. Principals continents de nacionalitat de les persones que han emigrat de les Illes Balears entre el 2008-15 25.409 22.365 9.995 3.263 1.522 1.128 863 98 2 UE Amèrica del Sud

Àfrica Àsia Resta d'Europa Centreamèrica Amèrica del Nord

Oceania Apàtrides

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (2014).

Si ens atenim a les dades facilitades per l’INE sobre les emigracions internacionals en el període 2010-2011, els principals continents de destinació són Amèrica del Sud (32,1%), la Unió Europea (31,9%) i Àfrica (16,6%)

Al gràfic següent podem observar com han augmentat les emigracions cap a la Unió Europea (quasi un 3%) i cap a Àsia en un 2,2%.

Gràfic 10. Continent de destinació de les persones que emigren des d'Espanya (INE, 2014)

Continents de destinació de les pe rsone s que e m igren des d'Espanya

4,6 16,6 2,9 3,5 34,3 7,5 0,2 33,4 4,1 3,0 3,3 9,7 0,2 30,5 16,5 29,9 Uni ó E urop ea Res ta d 'Eu ropa Àfric a Am èric a d el N ord Cen trea mè rica Am èric a d el S ud Àsi a Oce ania 2010 2011

(14)

Els principals països de destinació de la Unió Europea són Romania, França, el Regne Unit i Alemanya. En relació amb Amèrica del Sud les destinacions més freqüents són l’Equador, Bolívia, Colòmbia, el Brasil i l’Argentina.

Gràfic 11. Principals països de destinació a la Unió Europea (INE, 2014)

Principals països de destinació cap a la Unió Europea 2010-11

10,6 5,2 5,2 13,5 7,2 7,2 10,0 27,5 9,3 4,9 5,4 13,9 6,4 6,9 10,2 31,0

Alemanya Bèlgica Bulgària França Itàlia Portugal Regne Unit Romania

2010 2011

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (2014).

Gràfic 12. Principals països de destinació a Amèrica del Sud (INE, 2014)

Principals països de destinació cap a Am èrica del Sud 2010-11

10,4 18,3 12,8 13,7 18,2 7,4 10,4 15,9 12,0 13,0 19,0 8,6

Argentina Bolivia Brasil Colòmbia Ecuador Perú

2010 2011

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (2014).

El país de destinació més freqüent a l’Àfrica és el Marroc, amb molta diferència de les altres destinacions.

(15)

Gràfic 13. Principals països de destinació d’Àfrica (INE, 2014)

Principals països de destinació dins Àfrica 2010-11

7,6 3,3 69,8 4,8 4,3 8,8 3,3 67,9 6,0 3,4

Argelia Guinea Ecuatorial Marroc Senegal Nigèria

2010 2011

(16)

2.

La població de Palma per nacionalitat i gènere

2.1.

Les principals nacionalitats a Palma a 1-1-2015

Palma és un ciutat multicultural i diversa en la qual conviuen 156 nacionalitats. La població estrangera a 1-1-2015 està constituïda per 82.934 persones (41.917 homes i 41.001 dones), que són el 19,4% de la població total de Palma. El 10% població de Palma és comunitària i el 9,4%, extracomunitària.

El 80,3% de la població estrangera pertany a les 22 nacionalitats que s’exposen a la taula 2. Taula 3. Les principals nacionalitats de Palma 2014-2015

Les principals nacionalitats a 1-1-2015 Les principals nacionalitats 1-1-2014

Països Total Homes Dones Països Total Homes Dones Alemanya 7.828 3.781 4.047 Alemanya 7.541 3.644 3.897 Itàlia 7.629 4.264 3.365 Itàlia 7.262 4.054 3.208 Bulgària 6.806 3.312 3.494 Bulgària 6.850 3.355 3.495 Romania 5.286 2.631 2.655 Romania 5.026 2.532 2.494 Regne Unit 3.635 1.798 1.837 Marroc 3.821 2.185 1.636 Marroc 3.540 1.995 1.545 Colòmbia 3.607 1.721 1.886 Argentina 3.205 1.620 1.585 Argentina 3.564 1.784 1.780 Xina 3.144 1.662 1.482 Regne Unit 3.451 1.698 1.753 Colòmbia 2.866 1.377 1.489 Bolívia 3.411 1.476 1.935 Equador 2.746 1.429 1.317 Equador 3.406 1.703 1.703 Bolívia 2.729 1.211 1.518 Xina 3.117 1.674 1.443 França 2.703 1.151 1.552 Nigèria 2.986 1.829 1.157 Nigèria 2.640 1.601 1.039 França 2.606 1.103 1.503 Polònia 2.009 1.012 997 Polònia 1.972 1.006 966 Senegal 1.816 1.400 416 Senegal 1.925 1.497 428 Índia 1.357 945 412 Índia 1.445 1.042 403 Portugal 1.249 758 491 Brasil 1.355 491 864 Brasil 1.235 442 793 Rep. Dominicana 1.231 556 675 Suècia 1.194 498 696 Portugal 1.225 740 485

Rep. Dominicana 1.107 502 605 Suècia 1.128 459 669

Xile 959 482 477 Xile 1.117 548 569

Ucraïna 944 390 554 Uruguai 1.105 541 564

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2015)

Les 10 principals nacionalitats de Palma el 2015 són l’alemanya, la italiana, la búlgara, la romanesa, l’anglesa, la marroquina, l’argentina, la xinesa, la colombiana i l’equatoriana, i aglutinen el 56,3% de la població estrangera a la ciutat.

(17)

Gràfic 14. Les principals nacionalitats a Palma a 1-1-2015

Principals nacionalitats a Palm a. Percentatge sobre la població estrangera 2015

9,4 9,2 8,2 6,4 4,4 4,3 3,9 3,8 3,5 3,3 3,3 3,3 3,2 2,4 2,2 1,6 1,5 1,5 1,4 1,3 1,2 1,1 Alem anya Ità lia Bulg ària Rom ania Reg ne U nit Mar roc Arge ntin a Xina Col òm bia Equa dor Bolív ia Fran ça Nig èria Polò nia Sene gal Índia Portu gal Bras il Suèc ia Rep . Dom inic ana Xile Ucr aïna

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2015)

Gràfic 15. Les principals nacionalitats a Palma per gènere

4 8 ,3 5 5 ,9 4 8 ,7 4 9 ,8 4 9 ,5 5 6 ,4 5 0 ,5 5 2 ,9 4 8 ,0 5 2 ,0 4 4 ,4 4 2 ,6 6 0 ,6 5 0 ,4 7 7 ,1 6 9 ,6 6 0 ,7 3 5 ,8 4 1 ,7 4 5 ,3 5 0 ,3 4 1 ,3 5 1 ,7 44 ,1 5 1 ,3 5 0 ,2 5 0 ,5 43 ,6 4 9 ,5 4 7 ,1 5 2 ,0 48,0 5 5 ,6 5 7 ,4 3 9 ,4 4 9 ,6 2 2 ,9 3 0 ,4 3 9 ,3 6 4 ,2 58 ,3 54,7 49 ,7 5 8 ,7 Alem anya Itàlia Bulg ària Rom ania Reg ne U nit Mar roc Arge ntin a Xina Col òmbi a Equa dor Bolív ia Fran ça Nig èria Polò nia Sene gal Índi a Portu gal Bras il Suèc ia Rep . Dom inic ana Xile Ucr aïna dones homes

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2015)

Per a conèixer les característiques dels processos migratoris a Palma es fa necessària l’anàlisi de les dades en funció del gènere i la nacionalitat.

(18)

Gràfic 16. Distribució de la població de Palma per nacionalitat i gènere 1-1-2015

Distribució de la població de Palm a per nacionalitat i sexe 1-1-2015

52,1 49,1 48,5 47,9 50,9 51,5

Extracomunitària Comunitària Espanyola

Homes Dones

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2015)

A la taula 4 es mostren les nacionalitats comunitàries més importants a Palma, distribuïdes per gènere. Podem observar com hi ha certs països amb una major presència femenina: Finlàndia (78,1%), República de Txèquia (73,8%) i Estònia (71,4%).

Taula 4. Distribució de la població comunitària de Palma per gènere

Distribució de la població comunitària per gènere a Palma a 1-1-2015

Països Total Homes Dones % Homes % Dones

Alemanya 7.828 3.781 4.047 48,3 51,7 Itàlia 7.629 4.264 3.365 55,9 44,1 Bulgària 6.806 3.312 3.494 48,7 51,3 Romania 5.286 2.631 2.655 49,8 50,2 Regne Unit 3.635 1.798 1.837 49,5 50,5 França 2.703 1.151 1.552 42,6 57,4 Polònia 2.009 1.012 997 50,4 49,6 Portugal 1.249 758 491 60,7 39,3 Suècia 1.194 498 696 41,7 58,3 Països Baixos 858 394 464 45,9 54,1 Àustria 531 227 304 42,7 57,3 Rep. Txeca 455 119 336 26,2 73,8 Bèlgica 454 221 233 48,7 51,3 Hongria 346 132 214 38,2 61,8 Rep. d'Eslovàquia 342 117 225 34,2 65,8 Dinamarca 332 128 204 38,6 61,4 Finlàndia 242 53 189 21,9 78,1 Irlanda 226 112 114 49,6 50,4 Grècia 168 88 80 52,4 47,6 Lituània 148 57 91 38,5 61,5 Letònia 77 24 53 31,2 68,8 Eslovènia 53 24 29 45,3 54,7 Croàcia 45 19 26 42,2 57,8 Estònia 42 12 30 28,6 71,4 Luxemburg 21 16 5 76,2 23,8 Malta 12 7 5 58,3 41,7

(19)

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2015)

A la taula 5 es mostra la distribució de la població extracomunitària per gènere i s’hi detecten diferències en funció del país de nacionalitat. S’observa una major tendència de processos migratoris masculins en aquelles persones provinents de països de l’Àfrica i d’Àsia: Marroc (56,4%), Nigèria (60,6%), Senegal (77,1%), Mali (81,1%), Algèria (61%), Índia (69,6%) i Pakistan (78,2%).

Al contrari, la immigració és majoritàriament femenina en el cas de persones provinents de l’Amèrica del Sud i de països de l’Est d’Europa: el Brasil (64,2%), el Paraguai (68%), Veneçuela (58%), Ucraïna (58,7%) i Rússia (74,8%).

Taula 5. Distribució de la població extracomunitària per gènere 1-1-2015

Distribució de la població extracomunitària per gènere a Palma a 1-1-2015

Països Total Homes Dones % Homes % Dones

Marroc 3.540 1.995 1.545 56,4 43,6 Argentina 3.205 1.620 1.585 50,5 49,5 Xina 3.144 1.662 1.482 52,9 47,1 Colòmbia 2.866 1.377 1.489 48,0 52,0 Equador 2.746 1.429 1.317 52,0 48,0 Bolívia 2.729 1.211 1.518 44,4 55,6 Nigèria 2.640 1.601 1.039 60,6 39,4 Senegal 1.816 1.400 416 77,1 22,9 Índia 1.357 945 412 69,6 30,4 Brasil 1.235 442 793 35,8 64,2 Rep. Dominicana 1.107 502 605 45,3 54,7 Xile 959 482 477 50,3 49,7 Ucraïna 944 390 554 41,3 58,7 Uruguai 918 451 467 49,1 50,9 Paraguai 915 293 622 32,0 68,0 Mali 866 702 164 81,1 18,9 Cuba 865 381 484 44,0 56,0 Rússia 827 208 619 25,2 74,8 Filipines 783 307 476 39,2 60,8 Perú 648 309 339 47,7 52,3 Algèria 616 376 240 61,0 39,0

Estats Units d'Amèrica 553 253 300 45,8 54,2

Pakistan 550 430 120 78,2 21,8

Veneçuela 507 213 294 42,0 58,0

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2015)

2.2.

Variacions poblacionals en funció de la nacionalitat 2014-2015

La població de Palma ha augmentat un 0,5% l’any 2015. S’ha produït un ascens de la població espanyola del 1,5% i un descens del 3,4% de la població estrangera.

La població estrangera ha experimentat el 2015 un descens del 3,4%, xifra superior a la registrada el 2014, que fou del 1,0%. Aquesta baixada es produeix pel fort descens de la població extracomunitària, que el 2015 ha estat del 10% (l’any 2014 fou del 5,4%).

(20)

La població estrangera comunitària continua creixent a la nostra ciutat. El 2015 ha experimentat un ascens del 3,7%, un poc menor a l’experimentat l’any 2014, en què es va situar en un 4,2%. Així mateix, la població estrangera procedent de la resta d’Europa també continua experimentat un creixement a Palma i el 2015 ha augmentat un 5,1%.

Gràfic 17. Variació percentual de la població de Palma 15/14 per nacionalitat

Variació percentual de les dades del Padró Municipal 14-15 segons nacionalitat

0,5

1,5

-3,4

Tot al Espanyola Estrangera

Taula 6. Població de Palma segons nacionalitat i sexe. Principals nacionalitats 1-1-2014 i 1-1-2015

Població de Palma segons nacionalitat i sexe. Padró municipal a 1-1-2014-2015

Nacionalitat/continent/

països Total Homes Dones Nacionalitat Total Homes Dones

Variació percentual 15/14 Total 425.726 208.587 217.139 Total 427.923 209.391 218.532 0,5 Espanyola 339.854 165.013 174.841 Espanyola 344.989 167.465 177.524 1,5 Estrangera 85.872 43.574 42.298 Estrangera 82.934 41.917 41.001 -3,4

Unió Europea 27 41.177 20.252 20.925 Unió Europea 27 42.692 20.956 21.736 3,7

Alemanya 7.541 3.644 3.897 Alemanya 7.828 3.781 4.047 3,8

Itàlia 7.262 4.054 3.208 Itàlia 7.629 4.264 3.365 5,1

Bulgària 6.850 3.355 3.495 Bulgària 6.806 3.312 3.494 -0,6

Romania 5.026 2.532 2.494 Romania 5.286 2.631 2.655 5,2

Regne Unit 3.451 1.698 1.753 Regne Unit 3.635 1.798 1.837 5,3

França 2.606 1.103 1.503 França 2.703 1.151 1.552 3,7

Extracomunitària 44.695 23.322 21.373 Extracomunitària 40.242 20.970 19.272 -10,0

Resta d'Europa 2.775 1.063 1.712 Resta d'Europa 2.916 1.132 1.784 5,1

Amèrica del Sud 22.881 10.468 12.413 Amèrica del Sud 19.308 8.931 10.377 -15,6

Equador 3.406 1.703 1.703 Equador 2.746 1.429 1.317 -19,4 Colòmbia 3.607 1.721 1.886 Colòmbia 2.866 1.377 1.489 -20,5 Bolívia 3.411 1.476 1.935 Bolívia 2.729 1.211 1.518 -20,0 Argentina 3.564 1.784 1.780 Argentina 3.205 1.620 1.585 -10,1 Brasil 1.355 491 864 Brasil 1.235 442 793 -8,9 Asiàtica 6.525 3.824 2.701 Asiàtica 6.465 3.695 2.770 -0,9 Xina 3.117 1.674 1.443 Xina 3.144 1.662 1.482 0,9 Índia 1.445 1.042 403 Índia 1.357 945 412 -6,1 Filipines 761 309 452 Filipines 783 307 476 2,9 Pakistan 547 429 118 Pakistan 550 430 120 0,5 Africana 11.871 7.643 4.228 Africana 10.806 6.854 3.952 -9,0

(21)

Població de Palma segons nacionalitat i sexe. Padró municipal a 1-1-2014-2015

Nacionalitat/continent/

països Total Homes Dones Nacionalitat Total Homes Dones

Variació percentual 15/14 Marroc 3.821 2.185 1.636 Marroc 3.540 1.995 1.545 -7,4 Nigèria 2.986 1.829 1.157 Nigèria 2.640 1.601 1.039 -11,6 Senegal 1.925 1.497 428 Senegal 1.816 1.400 416 -5,7

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal a 1-1-2014 i a 1-1-2014

Si ens atenim a les variacions registrades de població segons els seu continent de nacionalitat (gràfic 18) observam que la població que més ha descendit a Palma ha estat la procedent d’Amèrica del Sud (quasi un 16%) i la procedent de països de l’Àfrica (9%).

Pel que fa a la població comunitària, les nacionalitats que més han ascendit són l’anglesa (5,3%), la romanesa (5,2%) i la italiana (5,1%).

Gràfic 18. Variació percentual 15/14 de la població estrangera per continent de nacionalitat

Variació percentual de la població estrangera per continent de nacionalitat 2015-14 3,7 5,1 -15,6 -9,0 -0,9 Unió Europea 27 Resta d'Europa Amèrica del Sud Asiàtica Africana

Gràfic 19. Variació percentual 15/14 de la població de la UE

Variació percentual de les principals nacionalitats de la UE 2015-14

3,8

5,1

-0,6

5,2 5,3

3,7

(22)

La població provinent de l’Amèrica del Sud (gràfic 20) és la que ha experimentat un descens més significatiu al Padró municipal. És especialment significatiu el descens de la població de nacionalitat colombiana, boliviana i argentina.

Gràfic 20. Variació percentual 15/14 de la població d'Amèrica del Sud

Variació percentual de les principals nacionalitats d'Am èrica del Sud 2015-14

-19,4

-20,5 -20,0

-10,1

-8,9

Equador Colòmbia Bolívia Argentina Brasil

La població provinent d’Àsia (gràfic 21) continua augmentant a Palma i el 2015 aquesta tendència segueix a les nacionalitats xinesa, filipina i pakistanesa, mentre que les persones de nacionalitat índia han experimentat un descens significatiu (6,1%).

Gràfic 21. Variació percentual 15/14 de la població d'Àsia

Variació percentual de les principals nacionalitats d'Àsia 2015-14

0,9

-6,1

2,9

0,5

Xina Índia Filipines Pakistan

En relació a la població de l’Àfrica (gràfic 22) es manté la tendència a la baixa i ha experimentat descensos significatius la població de nacionalitat nigeriana (11,6%), marroquina (7,4%) i senegalesa (5,7%).

(23)

Gràfic 22. Variació percentual 15/14 de la població de l'Àfrica

Variació percentual de les principals nacionalitats d'Àfrica 2015-14

-7,4

-11,6

-5,7

Marroquina Nigeriana Senegalesa

2.3.

L’evolució de les nacionalitats a Palma 2008-2015

La irrupció de la crisi econòmica el 2008 ha provocat, entre d’altres conseqüències, un fort descens de la població immigrada arreu del país i és especialment significatiu el seu descens a Palma, ja que es tracta d’un dels municipis amb un major percentatge de persones estrangeres que hi resideixen.

Tal com s’ha explicitat en apartats anteriors, la població de l’Amèrica del Sud és la que ha experimentat un major descens, i específicament des de la inici de la crisi econòmica. Així doncs, durant el període 2008-2015 la població equatoriana ha disminuït a Palma un 62,7%; la boliviana, un 53,3%; la procedent de Colòmbia, un 50,1%, i la de l’Argentina, un 49,9%.

Gràfic 23. Evolució de la població d’Amèrica del Sud a Palma 2008-2015

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 Argentina 6.394 6.353 6.214 5.354 4.518 3.913 3.564 3.205 Bolívia 5.842 5.791 5.664 5.012 4.268 3.857 3.411 2.729 Colòmbia 5.738 6.202 6.120 5.413 4.712 4.126 3.607 2.866 Equador 7.359 7.546 7.262 6.089 4.832 3.999 3.406 2.746 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

(24)

Gràfic 24. Evolució de la població de l'Àfrica 2008-2015

Evolució de la població de nacionalitat Africana a Palm a (2008-2015)

3.794 4.291 4.498 4.374 4.142 4.000 3.821 3.540 2.721 3.126 3.409 3.491 3.303 3.145 2.986 2.640 1.333 1.670 2.015 2.042 1.996 1.961 1.925 1.816 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Marroc Nigèria Senegal

Si analitzam l’evolució tant de la població provinent de països de l’Amèrica del Sud com de l’Àfrica, podem observar (gràfic 23 i 24) que el descens d’aquesta població es va iniciar, generalment, a partir del 2010, any de major incidència de la crisis econòmica al nostre país. Aquest descens ha estat continu fins el 2015.

Així doncs, la població provinent de l’Àfrica ha anat descendint de forma continuada des de l’any 2010 a Palma; la població del Marroc presenta en el període 2010-2015 un descens del 19,1%; la població de Nigèria, un 24,4%, i la procedent de Senegal, un 11,1%.

Tal com s’ha especificat en apartats anteriors, les nacionalitats comunitàries són cada cop més presents a Palma i no han experimentat cap descens en el període 2008-2015.

Gràfic 25. Evolució de les principals nacionalitats comunitàries a Palma (2008-2015)

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 Alemanya 5.629 5.999 6.296 6.570 6.935 7.206 7.541 7.828 Itàlia 5.594 6.063 6.358 6.528 6.690 6.944 7.262 7.629 Regne Unit 2.851 2.919 3.009 3.092 3.198 3.318 3.451 3.635 França 2.063 2.175 2.302 2.337 2.411 2.500 2.606 2.703 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Tal com es pot observar al gràfic 26, la població alemanya ha augmentat un 39%; la italiana, un 36,3%; l’anglesa, un 27,5%, i la francesa un 31%.

(25)

La població de nacionalitat búlgara i romanesa requereix una anàlisi diferenciada ja que varen entrar a formar part de la Unió Europea l’any 2007. Des d’aquest moment cada cop hi ha més residents d’ambdues nacionalitats a Palma. El 2015 és el primer any que la població búlgara ha experimentat un descens. Així doncs, des de l’entrada d’aquests dos països a la UE la població romanesa ha augmentat un 59,3% i la romanesa, un 23,8%.

Gràfic 26. Evolució de la població romanesa i búlgara a Palma (2006-2015)

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 Bulgària 3.798 4.507 5.497 5.945 6.142 6.351 6.587 6.707 6.850 6.806 Romania 1.903 2.278 3.318 3.372 4.002 4.274 4.552 4.749 5.026 5.286 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2.4.

La població de Palma per lloc de naixement

Agafant com a referència les dades segons el lloc de naixement de la població observam com divergeixen de les dades de nacionalitat. L’explicació és que les persones nascudes a l’estranger però ja nacionalitzades com a espanyoles no consten a les dades de nacionalitat; per tant, cal també analitzar les dades del Padró per lloc de naixement ja que ens donen unes dades més acurades respecte de la diversitat cultural del municipi.

Si usam com a referència el lloc de naixement de les persones empadronades a Palma, la població nascuda a l’estranger està formada per un total de 109.719 persones (53.409 homes i 56.310 dones) i el percentatge de persones nascudes a l’estranger és del 25,6%. Per tant, el nombre de persones estrangeres a Palma és superior si la referència és el seu lloc de naixement i no la seva nacionalitat.

Taula 7. Població de Palma segons lloc de naixement i sexe a 1-1-2015

Zona Total homes dones

Total 427.923 209.391 218.532 Espanya 318.204 155.982 162.222 Estrangeres 109.719 53.409 56.310 Extracomunitàries 68.682 34.270 34.412 Comunitàries 37.786 17.832 19.954 Resta UE 3.249 1.307 1.942 Apàtrides 2 0 2

(26)

Comunitàries ; 34,4

Resta UE; 3,0

Extracomunitàries ; 62,6

Taula 8. Població de Palma segons zona geogràfica de naixement 1-1-2015

Zona geogràfica Nombre Amèrica del Sud 42.671 UE 37.847 Àfrica 12.445 Amèrica del Nord 6.005 Àsia 7.170 Resta d'Europa 3.365 Austràlia 110 Oceania 41 Altres 65 Total 109.719 38,9 34,5 11,3 5,5 6,5 3,1

Amèrica del Sud UE Àfrica Amèrica del Nord Àsia Resta d'Europa

Taula 9. Població de Palma segons la zona geogràfica de naixement. Variació 2015-2014

Zona geogràfica 2015 2014

Amèrica del Sud 38,9 44,7

UE 34,5 33,4

Àfrica 11,3 11,7

Àsia 6,5 6,5

Resta d'Europa 3,1 3,2

(27)

Taula 10. Barris de Palma amb més percentatge de persones nascudes a l’estranger a 1-1-2015

Població de Palma per lloc de naixement i barri a 1-1-2015

Total Espanyola Estrangera % estrangera

Total 427.923 318.204 109.719 25,6% Cala Major 6.049 2.917 3.132 51,8% Sant Agustí 5.308 2.725 2.583 48,7% El Terreno 6.618 3.607 3.011 45,5% Son Vida 636 362 274 43,1% Les Meravelles 4.875 2.787 2.088 42,8% Portopí 2.945 1.704 1.241 42,1% Can Pastilla 6.178 3.622 2.556 41,4% Cort 1.566 919 647 41,3% El Jonquet 733 455 278 37,9% L'Arenal 8.506 5.317 3.189 37,5% Son Gotleu 9.117 5.745 3.372 37,0% Pere Garau 27.975 17.639 10.336 36,9% Marquès de la Fontsanta 6.527 4.121 2.406 36,9% Sant Nicolau 1.712 1.092 620 36,2% El Sindicat 4.334 2.783 1.551 35,8% El Mercat 2.402 1.581 821 34,2% La Llotja-El Born 1.962 1.297 665 33,9% Arxiduc 6.878 4.566 2.312 33,6% Sant Jaume 2.043 1.364 679 33,2% La Missió 1.786 1.209 577 32,3% Foners 16.735 11.370 5.365 32,1% Son Armadans 8.151 5.564 2.587 31,7% Bons Aires 19.507 13.629 5.878 30,1% La Soledat (nord) 8.096 5.758 2.338 28,9% Son Malferit 98 70 28 28,6% Santa Catalina 9.108 6.527 2.581 28,3% La Seu 688 494 194 28,2% La Soledat (sud) 2.390 1.718 672 28,1%

Can Pere Antoni 211 152 59 28,0%

La Calatrava 970 702 268 27,6%

Son Canals 5.780 4.210 1.570 27,2%

Monti-sion 1.074 785 289 26,9%

El Fortí 7.083 5.189 1.894 26,7%

La Bonanova 3.431 2.516 915 26,7%

(28)

3.

La distribució territorial de la població de Palma segons nacionalitat

En aquest apartat s’exposarà la distribució de la població estrangera a Palma per barris. Palma és una ciutat plural i multicultural, amb un percentatge de població estrangera del 19,4%. Aquesta població, tant comunitària com extracomunitària, es distribueix de forma desigual entre els diferents barris de ciutat, tal com quedarà reflectit en aquest apartat.

Palma té un total de 88 barris i a 34 el percentatge de persones estrangeres és superior a la mitjana de la ciutat.

3.1.

Els barris de Palma amb més població estrangera

45,3% 43,9% 38,3% 37,8% 36,6% 36,2% 35,1% 34,2% 34,1% 33,9% 32,4% 31,8% 30,0% 30,0% 28,5% 28,4% 28,0% 27,9% 26,7% 25,6% 24,5% 24,2% 23,4% 23,3% 23,0% 22,3% 21,6% 21,6% 21,5% 21,3% 20,8% 19,7% 19,6% 19,4% Cala M ajor Sant A gust í El Terreno Les M eravelles Can Past illa Son V ida El Jonquet Port opí Cort L'Arenal Son Got leu Sant Nicolau El Sindicat La Llot ja-el Born Pere Garau Sant Jaume El M ercat M arquès de la Font santa La M issió Can Pere A nt oni A rxiduc Son A rmadans La Seu M onti-sion La Calat rava Foners La B onanova La Soledat (nord) Gènova Sant a Catalina B ons Aires La Soledat (sud) Son Canals M it jana de Palma

(29)

A continuació es presenten les dades del 10 barris amb major percentatge de població estrangera en nombres absoluts, incloent-hi persones tant de nacionalitat comunitària com extracomunitària.

CALA MAJOR. Distribució percentual de la població

Comunitària; 32,8

Extracomunitària ; 12,5 Espanyola ; 54,7

CALA MAJOR. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

515 305 267 181 170 145 106 109 109 67

Bulgària Itàlia Alemanya Regne Unit Romania Polònia França Colòmbia Argentina Suècia

SANT AGUSTÍ. Distribució percentual de la població

Extracomunitària ; 7,0

(30)

SANT AGUSTÍ. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts 506 365 266 182 150 109 72 60 49 48 49

Regne Unit Alemanya Itàlia Bulgària França Suècia Dinamarca Romania Polònia Països Baixos

Argentina

EL TERRENO. Distribució percentual de la població

Extracomunitària ; 13,7

Comunitària; 24,6

Espanyola; 61,7

EL TERRENO. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

258 253 184 168 163 150 128 125 125 92 87 58

Alemanya Itàlia Bulgària França Polònia Regne Unit

(31)

LES MERAVELLES. Distribució percentual de la població

Espanyola; 62,2 Comunitària; 30,3

Extracomunitària ; 7,4

LES MERAVELLES. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

674 151 147 87 85 52 48 47 45 87 51

Alemanya Itàlia Bulgària Regne Unit Romania França Països Baixos

Àustria Polònia Índia Argentina

CAN PASTILLA . Distribució percentual de la població

Espanyola; 63,4 Comunitària; 29,1

Extracomunitària ; 7,5

(32)

CAN PASTILLA. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts 430 300 240 239 122 100 81 68 57

Alemanya Regne Unit Bulgària Itàlia França Polònia Romania Portugal Argentina

SON VIDA . Distribució percentual de la població

Extracomunitària ; 7,7

Comunitària; 28,5

Espanyola; 63,8

SON VIDA. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts 65 37 17 13 12 11 11 11 9 6

Alemanya Regne Unit Països Baixos

(33)

SON GOTLEU . Distribució percentual de la població

Espanyola; 67,6 Comunitària; 3,8

Extracomunitària; 28,5

SON GOTLEU. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

107 81 761 654 202 136 115 89 75 61 57

Bulgària Romania Nigèria Marroc Senegal Mali Equador Pakistan Ghana Colòmbia Xina

PERE GARAU. Distribució percentual de la població

Extracomunitària; 21,0

Comunitària; 7,5

Espanyola; 71,5

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2015)

(34)

PERE GARAU. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts 1309 845 473 453 309 301 270 237 192 141 129 101 538 483 374 215 102 Xina Bolív ia Mar roc Equa dor Col òm bia Índi a Arge ntin a Nig èria Sene gal Para guai Rep . Dom inic ana Paki stan Bulg ària Rom ania Itàlia Alem anya Fran ça

L'ARENAL. Distribució percentual de la població

Espanyola; 66,1 Comunitària; 18,4

Extracomunitària; 15,5

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2005)

L'ARENAL. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

500 208 205 145 488 179 124 110

Alemanya Romania Itàlia Bulgària Senegal Índia Marroc Argentina

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2005)

(35)

BONS AIRES. Distribució percentual de la població Extracomunitària;

11,2 Comunitària; 9,6

Espanyola; 79,2

BONS AIRES. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

256 214 207 199 153 111 98 96 468 370 335 253

(36)

3.2

. La distribució de la població extracomunitària en els barris de Palma

En aquest apartat s’exposen les dades sobre els 10 barris de Palma amb més alt percentatge de població extracomunitària. Es presenten dues gràfiques per a cada barri, una que inclou la població de cada nacionalitat en nombres absoluts i dades desglossades per gènere i una altra que ofereix la informació amb percentatges calculats sobre la població extracomunitària total de cada un dels barris.

9,4 11,2 12,1 12,5 12,8 13,7 13,7 13,7 15,5 16,2 21,0 28,5 Palma Bons Aires Sant Jaume Cala Major La Soledad sud Arxiduc Son Canals El Terreno L'Arenal La Soledat nord Pere Garau Son Gotleu

SON GOTLEU. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

463 345 156 101 60 71 55 30 29 298 309 46 35 55 18 20 31 27 28 22

Nigèria Marroc Senegal Mali Equador Pakistan Ghana Colòmbia Xina Guinea

Dones Homes

(37)

SON GOTLEU. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població extracom unitària 29,2 25,1 7,8 5,2 4,4 3,4 2,9

Nigèria Marroc Senegal Mali Equador Pakistan Ghana

PERE GARAU. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

694 394 256 248 144 214 129 147 146 615 451 217 205 165 87 141 90 41 100 46

Xina Bolívia Marroc Equador Colòmbia Índia Argentina Nigèria Senegal Paraguai

Dones Homes

PERE GARAU. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població extracom unitària

22,3

14,4

8,1 7,7

5,3 5,1

(38)

LA SOLEDAT NORD. Principals països de nacionalitat 139 119 54 63 40 113 89 51 27 43

Marroc Nigèria Equador Senegal Colòmbia

Dones Homes

LA SOLEDAT NORD. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població extracom unitària

19,2

15,8

8,0

6,8 6,3

4,3

Marroc Nigèria Equador Senegal Colòmbia Xina

L'ARENAL. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

403 127 70 50 24 85 52 54 60 20

Senegal Índia Marroc Argentina Xina

Dones Homes

(39)

L'ARENAL. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població extracomunitària

37,1

13,6

9,4 8,4

Senegal Índia Marroc Argentina

EL TERRENO. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

53 61 49 37 24 72 31 38 21 29

Filipines Índia Argentina Marroc Brasil

Dones Homes

EL TERRENO. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població extracom unitària

13,8

10,2 9,6

6,4 5,9

(40)

SON CANALS. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts 60 49 51 36 24 24 32 17 34 37 27 37 17 8 22 20

Marroc Xina Nigèria Equador Bolívia Argentina Senegal Colòmbia

Dones Homes

SON CANALS. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població extracom unitària

12,0 11,0 10,0 9,3 5,6 5,2 5,1 5,0

Marroc Xina Nigèria Equador Bolívia Argentina Senegal Colòmbia

ARXIDUC. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

94 43 43 32 32 25 104 38 33 37 15 20

Bolívia Equador Argentina Colòmbia Xina Índia

Dones Homes

(41)

ARXIDUC. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població extracom unitària 21,0 8,6 8,1 7,3 5,5 4,3

Bolívia Equador Argentina Colòmbia Xina Índia

LA SOLEDAT SUD. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

30 25 17 19 15 17

Senegal Marroc Equador

Dones Homes

LA SOLEDAT SUD. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població extracom unitària

16,0

13,1

11,1

(42)

CALA MAJOR. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts 57 58 28 14 28 52 51 21 24 8

Argentina Colòmbia Marroc Brasil Senegal

Dones Homes

CALA MAJOR. Principals països de nacionalitat. Percentatge s obre la població e xtracom unitària

14,4 14,4

6,5

5,0 4,8 4,6

Colòmbia Argentina Marroc Brasil Senegal Rússia

SANT JAUME. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

34 21 17 8 2 0 3 10

Marroc Nigèria Algèria Argentina

Dones Homes

(43)

SANT JAUME . Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població extracom unitària

14,5

8,5 8,1

7,3

Marroc Nigèria Algèria Argentina

BONS AIRES. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

110 116 117 101 93 37 66 71 146 98 90 98 60 74 32 25

Bolívia Argentina Equador Colòmbia Xina Paraguai Marroc Índia

Dones Homes

BONS AIRES. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població extracom unitària 11,7 9,8 9,5 9,1 7,0 5,1 4,5 4,4 3,7 3,3 Bolív ia Arg entin a Equ ador Col òmbi a Xina Para guai Mar roc Índia Rep . Dom inic ana Perú

(44)

3.3.

La distribució de la població de nacionalitat comunitària als barris de Palma 10,0% 36,8% 32,8% 30,3% 29,1% 28,5% 27,4% 25,1% 25,0% 24,6% 24,0% Palma Sant Agustí Cala Major Les Meravelles Can Pastilla Son Vida El Jonquet Sant Nicolau Cort El Terreno La Llotja-El Born

SANT AGUSTÍ. Principals països de nacionalitat

239 163 152 88 68 44 267 202 114 94 65 82

Regne Unit Alemanya Itàlia Bulgària França Suècia

Dones Homes

(45)

SANT AGUSTÍ. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població com unitària

25,9 18,7 13,6 9,3 7,7 5,6

Regne Unit Alemanya Itàlia Bulgària França Suècia

CALA MAJOR. Principals països de nacionalitat

255 168 131 86 82 77 47 260 137 136 95 68 59 88

Bulgària Itàlia Alemanya Regne Unit Romania Polònia França

Dones Homes

CALA MAJOR. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població com unitària

25,9 15,4 13,4 9,1 8,6 7,3 5,3

(46)

LES MERAVELLES. Principals països de nacionalitat 357 80 78 42 37 19 317 71 69 45 33 48

Alemanya Itàlia Bulgària Regne Unit Romania França

Dones Homes

LES MERAVELLES. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població com unitària

45,6

10,2 9,9

5,9 5,8

3,5

Alemanya Itàlia Bulgària Regne Unit Romania França

CAN PASTILLA. Principals països de nacionalitat

219 145 122 147 55 53 38 211 155 118 92 47 43 67

Alemanya Regne Unit Bulgària Itàlia França Polònia Romania

Dones Homes

(47)

CAN PASTILLA. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població com unitària

23,9

16,7

13,3 13,3

6,8

5,6 4,5

Alemanya Regne Unit Bulgària Itàlia França Polònia Romania

SON VIDA. Principals països de nacionalitat

31 16 7 5 34 21 10 8

Alemanya Regne Unit Països Baixos França

Dones Homes

SON VIDA. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població com unitària

35,9

20,4

9,4

7,2

(48)

EL JONQUET. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts 31 24 25 12 23 14 6 13

Alemanya Regne Unit Itàlia Suècia

Dones Homes

EL JONQUET . Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població com unitària

26,9

18,9

15,4

12,4

Alemanya Regne Unit Itàlia Suècia

SANT NICOLAU. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

71 32 32 22 71 29 23 28

Alemanya França Itàlia Regne Unit

Dones Homes

(49)

EL TERRENO. Principals països de nacionalitat 115 151 89 69 92 79 59 54 143 102 95 99 71 69 71 71

Alemanya Itàlia Bulgària França Polònia Regne

Unit

Romania Suècia

Dones Homes

EL TERRENO. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població com unitària 15,8 15,5 11,3 10,3 10,0 9,2 7,8 7,7

Alemanya Itàlia Bulgària França Polònia Regne Unit Romania Suècia

L'ARENAL. Principals països de nacionalitat

271 98 124 64 37 34 34 229 110 81 81 41 38 39

Alemanya Romania Itàlia Bulgària França Regne Unit Països Baixos

Dones Homes

(50)

L'ARENAL. Principals països de nacionalitat. Percentatge sobre població com unitària 31,9 13,3 13,1 9,3 4,9 4,8 4,6

(51)

4.

L’alumnat estranger a les Illes Balears en el curs 2014-15

En aquest apartat s’exposen dades referents a les Illes Balears i la seva situació en relació amb el context espanyol, ja que no es disposa de dades específiques contextualitzades al municipi de Palma. Una dada important a tenir en compte és que Palma aglutina el 22,1% (150 centres educatius) del total de centres escolars de la comunitat autònoma, que disposa de 680 centres escolars.

4.1.

L’alumnat estranger per nacionalitat i la seva distribució als nivells d’ensenyança

El darrer informe elaborat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (2014) sobre les dades del curs escolar 2013-14 especifica que les Illes Balears és la segona comunitat autònoma després de La Rioja (14,7%) amb un percentatge més elevat d’alumnat estranger a les ensenyances no universitàries (13,8%), cinc punts per sobre de la mitjana espanyola (8,7%).

El 78,6% de l’alumnat estranger a les Illes Balears està matriculat a centres públics; un 15,1%, a centres concertats, i un 6,4%, a centres privats no concertats.

Gràfic 27. Origen de l’alumnat estranger per continent d'origen. Curs 13-14

Distribució percentual de l'alum nat estranger per àrea geogràfica de nacionalitat curs 2013-2014 27,5 4,1 30,5 0,9 4,6 23 9 34,6 2,7 26,7 0,8 2,7 26,5 5,8 Unió Europea Resta d'Europa

Àfrica Amèrica del Nord Amèrica Central Amèrica del Sud Àsia Espanya Illes Balears

(52)

El 34,6% de l’alumnat estranger a les Illes Balears té nacionalitat de països de la Unió Europea (9.416 alumnes). Les nacionalitats més freqüents són l’alemanya, l’anglesa, la italiana i la romanesa, i constitueixen el 68% del total de l’alumnat comunitari escolaritzat a les Illes Balears.

Taula 11. Alumnat estranger de la UE a Espanya i a les Illes Balears

Espanya Illes Balears

Total alumnat es tranger 712.098 27.202

UNIÓ EUROPEA 195.736 9.416 Alemanya 7.963 1.896 Bèlgic a 1.919 90 Bulgària 17.148 991 França 9.261 553 Itàlia 14.381 1.375 Lituània 2.206 35 Països Baixos 3.210 279 Polònia 7.955 382 Portugal 8.242 156 Regne Unit 16.348 1.686 Romania 99.400 1.417 Suècia 1.321 145 Altres països de la UE 6.382 411

Gràfic 28. Principals països de nacionalitat de l’alumnat de la Unió Europea. Curs 14-15

Principals països de nacionalitat de la UE de l'alum nat estranger. Curs 2014-15

Romania ; 15,0

Regne Unit; 17,9

Alemanya; 20,1

Itàlia; 14,6

Un 26,7% de l’alumnat estranger a les Illes Balears té nacionalitat en algun país de l’Àfrica i la la marroquina és la més freqüent: suposa el 77,3% del total de l’alumnat amb nacionalitat a països de l’Àfrica (7.264 alumnes).

(53)

Taula 12 . Alumnat estranger d’Àfrica a Espanya i a les Illes Balears Espanya Illes Balears ÀFRICA 216.975 7.264 Marroc 172.236 5.617 Guinea Equatorial 2.566 46 Argèlia 9.316 165

Un 26,5% de l’alumnat estranger té nacionalitat de països de l’Amèrica del Sud i les nacionalitats més freqüents són l’equatoriana (24,7%), la colombiana (17,2%) i l’argentina (17,2%).

Taula 13 . Alumnat estranger d’Amèrica del Sud a Espanya i a les Illes Balears

Espanya Illes Balears

AMÈRICA DEL SUD 163.574 7.213

Equador 44.985 1.780 Colòmbia 27.944 1.241 Bolívia 25.871 881 Perú 14.797 300 Argentina 13.663 1.244 Brasil 11.021 442

Altres països Amèrica del Sud 8.193 227

Veneçuela 8.046 168

Uruguai 4.548 540

Xile 4.506 390

Gràfic 29. Principals països de nacionalitat de l’alumnat d’Amèrica del Sud. Curs 14-15

Principals països de nacionalitat d'Am èrica del Sud de l'alum nat estrange r. Curs 2014-15

Colòmbia ; 17,2 Equador ; 24,7

Bolivia ; 12,2 Argentina ; 17,2

(54)

Si analitzam la distribució de l’alumnat estranger per nivells educatius podem observar com un cop finalitzada l’escolarització secundària obligatòria (ESO) l’itinerari més freqüent és el cicle formatiu de grau mitjà. Especialment rellevant és l’alt percentatge d’alumnat estranger que cursa programes de qualificació professional inicial (PQPI). Són joves que no han assolit els objectius de l’ESO i són derivats i derivades a programes de formació professional bàsica.

Gràfic 30. Percentatge d’alumnat estranger per nivell d’ensenyament. Curs 14-15

Percentatge d'alum nat estranger per nivell d'ensenyança a Espanya i les Illes Balears 7,9 9,1 11,3 6,9 9,5 5,5 20,8 13,4 14,4 17,8 11,0 13,2 7,1 26,7 Educació Infantil Educació Primària

ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI

Espanya Illes Balears

4.2.

L’abandonament escolar prematur

Segons dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (2014) Espanya és el país de la Unió Europea amb un taxa més elevada d’abandonament escolar prematur (AEP),3 el 21,9%, enfront de l’11,1% de la mitjana dels països europeus. La Unió Europea, en el marc de l’Estratègia Europea 2020, ha fixat com a objectiu prioritari entre els països membres els descens de la taxa d’abandonament prematur i marca que s’ha d’assolir el 2020 una taxa no superior al 10%. Espanya, a causa de la seva elevada taxa de partida, s’ha marcat com a objectiu la seva reducció al 15%. Si ens atenim a les dades per comunitats autònomes, las situació de les Illes Balears és encara més preocupant ja que és la comunitat autònoma amb la taxa d’AEP més alta de tot l’Estat, el 32,1%.

Si analitzam les taxes d’abandonament escolar segons la nacionalitat, l’alumnat estranger presenta unes taxes més elevades, que doblen les de l’alumnat nacional. El 2014 el 41,6% de

3

Percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a nivell màxim d’estudis l’educació secundària obligatòria de primera etapa (ESO) i que no segueixen cap tipus de formació.

(55)

l’alumnat estranger va abandonar el sistema educatiu, enfront del 19,1% de l’alumnat nacional (gràfic 31).

Gràfic 31. Les taxes d’abandonament escolar a Espanya per nacionalitat

Taxes d'abandonam ent escolar a Espanya per nacionalitat 2013-2014

23,6 20,8 41,3 21,9 19,1 41,6

Total Espanyola Estrangera

2013 2014

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del MECE (2014)

Si bé la irrupció de la crisi econòmica al nostre país i les seves repercussions han estat devastadores pel que fa a l’ocupació i la situació del jovent, una de les úniques conseqüències “positives” de la recessió ha estat l’augment de la permanència en el sistema educatiu i, per tant, la disminució de les taxes d’AEP. Davant la manca de llocs de feina (tant de no qualificats com de qualificats), el jovent opta per seguir els estudis, esperant una milloria del mercat laboral. Aquesta dada queda corroborada per l’anàlisi de l’evolució de les taxes d’AEP des de l’inici de la crisi econòmica. Així, segons l’estudi publicat pel Ministeri d’Educació, Ciència i Esport (IVIE, 2013) sobre l’abandonament escolar prematuri a Espanya l’AEP ha descendit any rere any des del 2008, tal com reflecteix el gràfic 32. Això no obstant, si bé el descens de l’AEP és del 8,1% per a la població nacional, és inferior en el cas de l’alumnat de nacionalitat estrangera, que en el període 2008-2013 ha descendit només el 4,8%.

En aquest punt cal remarcar, com s’ha especificat al principi d’aquest apartat, que encara que s’hagi produït aquest descens les dades d’AEP al nostre país, i en especial a les Illes Balears, disten molt de ser òptimes i es troben encara molt enfora de les recomanacions de la Unió Europea, que fixen la necessitat de reduir aquestes taxes fins el 10%.

(56)

Gràfic 32. Evolució de les taxes d’abandonament escolar a Espanya 2008-2013 segons la nacionalitat de l’alumnat

Evolució de les taxes d'abandonament escolar a Espanya segons nacionalitat

28,7 28,0 25,3 23,3 21,5 20,6 47,6 46,4 44,6 43,9 43,6 42,8 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Nacionals Estrangers

Font: elaboració pròpia a partir d’IVIE (2013)

Si ens atenim a les dades de les Illes Balears observam que en el període 2008-2012 les taxes d’AEP han disminuït en 13,1 punts, un descens molt superior a l’experimentat al conjunt de l’Estat espanyol, en què és de7 punts. A pesar d’aquest descens, les Illes Balears continuen presentant unes taxes d’abandonament escolar superiors a la mitjana de l’Estat espanyol, en el 2012 quasi 5 punts per sobre.

Gràfic 33. Evolució de les taxes d’abandonament escolar prematur a Espanya i les Illes Balears 2008-2012

Evolució de les taxes d'abandonament a Espanya i les I.Balears

43,2 40,8 36,7 30,7 30,1 31,9 31,2 28,4 26,5 24,9 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 2008 2009 2010 2011 2012 Illes Balears Espanya

(57)

Una dada important a analitzar és el moment en què es produeix l’abandonament del sistema educatiu: abans o després d’aconseguir el títol acreditatiu de l’ESO. A pesar que ambdues opcions suposen la qualificació de baix nivell educatiu, les seves repercussions en els itineraris formatius, laborals i personals posteriors són diferenciades i menys beneficioses en el cas del jovent que abandona els sistema educatiu sense el títol acreditatiu de l’ESO.

Així doncs, el percentatge d’alumnat que va abandonar els estudis sense obtenir el títol de secundària el 2014 fou del 10,4% (un 8,8% corresponent a alumnat nacional i un 22,2%, a l’alumnat de nacionalitat estrangera).

Taula 14 . Taxes d’abandonament educatiu abans i després de l’obtenció del títol de l’ESO segons nacionalitat de l’alumnat

Ambdós sexes Homes Dones 2013 2014 2013 2014 2013 2014 Amb títol d'ESO

Total 13,0 11,5 14,4 13,0 11,5 9,9

Espanyola 11,7 10,4 13,2 12,0 10,2 8,7

Estrangera 20,9 19,4 22,7 19,9 19,3 18,8

Sense títol d'ESO

Total 10,6 10,4 12,8 12,6 8,3 8,1

Espanyola 9,0 8,8 11,4 11,0 6,5 6,4

Estrangera 20,3 22,2 22,1 23,6 18,7 20,6 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del MECE (2014)

Un 11,5% de l’alumnat de les Illes Balears va abandonar el sistema educatiu un cop va obtenir el títol acreditatiu de l’ESO (10,4% de nacionalitat espanyola i 19,4% de nacionalitat estrangera).

Com podem observar, el percentatge d’alumnat estranger que abandona el sistema educatiu tant abans com després d’obtenir el títol de l’ESO és superior en el cas de l’alumnat estranger. Segons l’anàlisi de les dades per gènere, el percentatge de joves que abandonen és superior al de les joves, però si analitzam les diferències entre les dones joves per nacionalitat observam que el percentatge de joves estrangeres que abandonen el sistema educatiu és molt superior. Aquesta dada queda reflectida a la taula 10, on es pot observar com les diferències entre homes (estrangers i nacionals) són d’aproximadament 12 punts, mentre que les diferències entre les dones se situen al voltant dels 14 punts.

Referencias

Documento similar

La visualització dels delictes amb uns segments de població i la propagació d’estereotips negatius en relació amb els immigrants per part dels partits polítics

En base a estudis inicials de les normatives vigents aplicables al treball, realitzarem un model del sistema, fent un anàlisi de les diferents característiques de la població,

As a result, it is assumed that a territorial metropolitan model is more sustainable if it tends to the socioeconomic integration between the urban growing settlings, and if

És a dir, la població estrangera de Vic és en conjunt menys pobre que a la resta d’Osona, que té com a resultat que algun municipi, com per exemple Manlleu, tot i tenir

La tendència a Catalunya envers la població dependent és a l'alça comportant per exemple el 2030 un col·lectiu d'1.785.000 persones grans, és a dir, un 3,5% més la qual

Per poder adequar els resultats de les projeccions de comarques als SS es va baixar del web de l’Idescat la població comarcal projectada per a cada any, des del 2021 fins al

Catalunya encapçala, juntament amb Espanya, el rànquing de risc de pobresa infantil de la Unió Europea, amb el 27,6% de pobresa moderada i un 15,2% de pobresa severa entre la

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és