Pla d'energia, canvi climàtic i qualitat de l'aire de Barcelona, 2011-2020 : mesura de govern

•

i r ,

_,.

• • ., 1

Síntesis

_

del Pla d'Energia, Can vi

Climatic

i Qualitat de l'Aire de

Barcelona 2011- 2020

22 de marc; de 2011

Ajuntament de Barcelona

l. EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Les ciutats són uns deis principals focus de consum energetic i d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH). El 50% de la població mundial viu en ciutats i es preveu que l'any 2050, aquest valor pugi al 60%. Per aixo, del total de consums d'energia i emissions a nivell mundial, s'atribueix més del 70% del consum d'energia i més del 80% de les emissions de GEH als ambits urbans.

Barcelona és una ciutat compacta i mediterrania, condicions que faciliten una baixa densitat de consum energetic en comparació amb altres urbs. Tot i aixo, les previsions indiquen uns creixements de consum energetic inherents al model de societat en el que ens trobem immersos, i un deis objectius d'aquest projecte és invertir aquesta tendencia.

1 10

41

..,

Ju

IJO

i

Jn

lu

Comparativa de consum ener¡etlc capltels europees (tom: A.rud-tMtd~t·~•mtntck.8.,-ct.lcfla/(uro,eanGnenCieyMcl .. ~

U,.!t

,

...

u,tJ ~

1 1

1

:utz:»

Grifl(.l: comparativa de consum enera•tlc capltals europets

-::O,U

2.&.11

La planificació energetica a escala local és un repte assumit per Barcelona des de l'any 2002 en que es s'aprova Pla de Millora Energetica de Barcelona 2002-2010 (PMEB)1. lniciatives

posteriors, com el Pacte deis Alcaldes (del qual Barcelona és signant), han legitimat el paper deis ajuntaments en la planificació energetica local.

Donant continu'itat al PMEB, s'ha treballat el Pla d'Energia, Canvi Climatic i Qualitat de 1' Aire 2011- 2020 (PECQ), que marca la planificació energetica local a Barcelona fins el 2020.

Una part cabdal d'aquesta tasca de planificació recau en l'avaluació i seguiment de l'evolució deis consums energetics, així com d'altres indicadors ambientals derivats.

Així dones, fent un resum deis principals resultats energetics de Barcelona en aquests darrers anys, s'observa que el consum d'energia final el 2008 es va situar en 17.001,78 GWh (xifra equivalent a 10,52 MWh/habitant, tenint en compte el1.615.908 habitants censats el 2008;), mentre que l'any 1999 es van consumir 15.664,78 GWh, o 10,42 MWh per habitant.

1 _{El PMEB va ser eprovat perla ComisskS de Govern de I'Ajuntament de Barcelona el 30 degener de 2002,1}

VI robre al suport de tots elssruPs politics munlc:lpals en el ConHII

do Plonorl do 28 de junv do 2002.

Ajuntament de Barcelona

11

Aixo implica una taxa de creixeme·nt anual acumulatiu des del 1999 del 0,91% en termes absoluts d'energia i del 0,11% en termes relatius per habitant.

Con\Unt Clll"tCÍ:UC •U..UcrloM ~~ ~OB (GWh} _{Consums ~nergellcs hn•ls • &rtdOM}

""

Do~stic ~SM• 4.7~9.54 0,46t.

ElearK~t 5.82-',20 7.5$6,66

.s.~.,·~s 4.049,6~ 5.083,79 2,56~

5.~81,63

GISMIUnll 5.699,67

lrA<nrlll l.S93,S, 2.92S,'M ~.24%

GLP 414,98 233,12

Tronspcrt S.KS,8S 4.100.~ O,HY.

Aluts

"·"

TOTAl 1S.664,n 17.001.78 0,91Y. TOTAl u 15.664,71 17.001,8

TOT4lPER HA81TAIIT 1M MWh/hob lO,S MWh/h•b O, U Y. TOTAl PER HA81TAIIT 10,42 MWh/hlb 1G.52 MWh/hab

Tauta 1: dJstñbud6 de c:onsums enerai:Ucs per sectors 1 fonts.

Pel que fa a l'evolució del consum energetic entre 1999 i 2008 ( anys de referencia del PMEB i PECQ, respectivament), s'observa un increment de la intensitat del consum electric, tant en el sector domestic (principalment entre 1999 i 2005) com en el terciari (principalment entre 1999 i 2007). Aquest increment de consum electríc queda contrarestat per un fort descens, posterior al 2005, de la intensitat del consum de gas natural deis mateixos sectors, probablement motivat al principi pels efectes climatics i, posteriorment, per l'efecte de la crisi económica, tal i com es mostra al gratic:

Con&um O"IMiftGIA e bc.tlona.

>000

.

..,

,..,. t-.-__---,._.. ._,... • a e • •

-Coasvm O'E-UER.CJA a earu~on .. tt.-.. ctwl

·~r---

-ax

UCTCIItOOvisnc: --t.«TCft~

ACTCRI"o..mli.JAt.

Grlfic 2: evoludó del consum d'eM'III per fonts f s.ectors

La ciutat ha tingut en els darrers anys un creixement economic important. Cal apuntar, en aquest sentit, que el creixement de PIB ha estat superior al creixement del consum energetic, fet que indica que la riquesa s'ha generat amb una menor demanda d'energia. Així, la intensitat energetica a partir del 2005 s'ha anat reduint (és a dir, amb una major eficiencia energetica del macrosistema), donant com a resultat ·una taxa anual des de 1999 fins al 2008 del -1,11%, amb un valor de 269,44 Wh/EUR. Es tracta d'una taxa for~a positiva i per damunt deis valors de reducció de I'Estat Espanyol (-1,01% 1999-2008) i del conjunt d'Europa (-1,03% 1999-2005).

Cal fer esment també a l'evolució de les energies renovables en els últims anys, sobretot de

l'energia solar termica associada a l'ordenan~a solar, que ha permes arribar, l'any 2008, als

65.506 m2 de col·lectors solars per escalfar aigua (quan l'any 1999 només hi havia 500 m2). D'altra banda, es registren 6.116,5 kWp de potencia instal-lada de plaques fotovoltaiques (al 1999 hi havía només 2,5 kWp), i el 2008 és el primer any en que la fotovoltaica de propíetat privada supera la de propietat municipal.

Ajuntament de Barcelona

Respecte a les emissions de gasas d'efecte hivernacle, l'any 2008 es van emetre 4.053.765,5 tn de GEH (considerant el mix eledric de Catalunya}, xifra que implica un rati de 2,51 tn per habitant i any. La taxa d'increment mig anual des del1999 ha estat del -1,72% (1999-2008}, ja

que el1999 es van emetre 4.737.299,9 tn, és 'a dir, 3,15 tn per habitant i an/.

De les emissions de GEH, la principal font va ser el sector del transport (26,2%), seguit del de l'habitatge (20,6%), el sector comercial i serveis (19A%}, la indústria (13,5%}, i altres sectors (0,5%} com el primari, l'energetic, la construcció i obres públiques. El 8,1% de les emissions de GEH van ser també conseqüencia del tractament deis residus solids urbans, i 1'11,8% del Port de Barcelona i de l'activitat associada a 1' Aeroport que té impacte sobre la ciutat.

reo:.;¡...

t.OOO.,---- - - -- - - ' - - - ,rCJI -P<'i ... rofOr.~lCOO~J

- Tn:C3mtn!dt RStl~r'!C:OO i'l)

i.COO -klb"nedé6CN;.ux>t.]

- fl¡clri:i:J.:iOT..:l.f\1-JOOr..]

- outl.w!"ll[dCCOWt) - GU'f<r::ih)

~.5 ....o-EMSSOOSíC~,tLSy.;H¡t:t;r.l{nhJb)

4.CiJO

3CiJO

1.0:10

ldiCút!C~"'' ~

, . - - - T ' :

-Tadltrrr:d!RSU~1:!00ll) --'l.'ffi!S~I00011)

- T l 'A.S?Cf\T(;<lOCCI•l

- rlOIISiRII<.(<IWOr)

-eél.fAMI<IC*lr.l

-OCtiEsllC{:dOC•l~) _._9.!SSCNS TOT¡ILSFetH:It:b'i(t'ftt)

G~fk 3 i 4: evo lució de les emlssions de GEH per fonts 1 sectors

Pel que 'fa a la qualitat de l'aire, l'analisi s'ha centrat en la concentració de dioxid de nitrogen (N0₂} i les partícules menors de 10 micres de diametre {PM₁₀) presents a l'air~ de la ciutat i

que afecten, a concentracions elevades, la salut de les persones. Aquesta analisi ha permes determinar els focus emissors d'oxids de nitrogen (NOx} i PM10, així com la seva dispersió,

comptabilitzada en termes de concentració d'N02 ·¡ PMio·

1 _{Oegut a variacions en la metodolosia de dlcull actualltzad6 dels factors d'emissió (aplicat tilnt als nous c¡.leuls coma les dades histOriques), les dades publkades al PMEB}

dWerelx~n lleuaerament deJes aquf anundades.

•

Ban::elon• peiMecll

Emissions de NOx i PM1o:

EMISSIONS NO. A BARCELONA OUTAT -2008

[10.413 tn/any]

13,4'K

•vtARJ )St:GONSCOPERlj

•OOM~CITEROARI PORT)OPERATIVADElERRA)

8 VIARI)EXTRA RSD)

81NDÚS1RIA

PORT)OPERATIVAMARiliMA)

11

EMISSIONS PM₁₀A BARCElONA CIUTAT ·2008

1744 tn/any)

8 VIARJ )COPERT • TUBESCAPAMENT) 8 VIARI (EXTRARSD)

. INDÚSlRII\

PORT(OPERAliVAMARlnMA)

26,.5%

8 VIARI (COPCRT ·ALTRESEMISSlONS)

8 DOMtSliC 1 TEROARI

8 PORT(OPERI\liVADETERRA)

fOIIMIGONERESI EXTRACliVES

GrifiC S: distribuctó d'tmlulons ptr sectors

lmmissions (concentració) de N02 i PM10:

Cett,. ~;e.

, . . ,O"'.S

(lenw,.:: t:ttWÓ(ap

deC"'"'J

..

,

,

... o, o"

0,101_, z .. uv'

...

•a.N~o

••'-""'

•vWiiU~mrrn¡ aiiW'.Itnm.t.I.SC4 .. llUSTliW. 1 G!~ lN!RG~ POII.l

IC0"'130Nf1'n IEXl!ACI"I\'S CON"AYI<>..:.O nt f':V.S

MltlANA MI\JAI. Dt PMlO (1'1/m')

•DOMESTICITL~!il

o\!liOI'O'T

~00 Of: fCU1lOCA1

Grafic 6: distrlbucl6 d'immlssloru por sectors

2. CARACTERÍSTIQUES

DEL PECQ

c.r.-.. .,.,~-¡c; t.C:~~ . e·~·" •:tlNtb>

ccC-.ws7

.

.

,

....

El PECQ abra!;a el municipi de Barcelona i la responsabilitat del mateix és de 1' Ajuntament. Tot i

aixo, es manifesta en un context amb un marc normati.u determinat i on no tot el que ocorre

en la ciutat pot ser controlat des de l'optica municipal. Aixo ha portat a dividir el PECQ en dues

arees d'abast, una que Ji és propia i exclusiva, el Programa Municipal, i altres en les que ha de

vetllar i col·laborar per tal que es duguin a terme propostes d'escala i abast supra-municipals,

recollides en el Programa Ciutat.

Un deis trets característics que s'incorporen en el PECQ és la gestió de la demanda, tant des

del comportament ciutada envers l'energia com des de la proposta de solucions tecnologiques

i/o constructives que acompanyin aquest canvi d'habits.

Així mateix, es planteja la relació entre energia, canvi climatic i qualitat de l'aire: Els binomis

'energia i canvi climatic', i 'energia i qualitat de l'aire' presenten relacions directes d'impactes

.. Ban:elona • .,.aMecll

Amblen\

pero també efectes oposats. ·Així dones, cal ser conscients de que mesures plantejades amb

una finalitat de reduir les emissions de GEH poden anar en detriment de la qualitat de l'aire, i a

l'inrevés. El PECQ procura trabar l'equilibri entre la millora de la qualitat de l'aire i la reducció

de GEH.

A més, tot aquest analisi es veu refor~at per una tasca d'estudi i l'actuació des d'un punt de

vista social, treballant transversalment en tots els aspectes relacionats amb l'energia, la seva

percepció i el seu ús conseqüent.

En aquest sentit, s'ha treballat des del consens i la transversalitat, establint relació amb el

maxim nombre possible d'actors implicats, tant a nivell de ciutat com municipal, procurant la

integra ció d'altres plans i accions promoguts des d'altres are es i sectors de 1' Ajuntament, així

com altres plans supra-municipals.

Totes aquestes noves visions són conseqüencia de !'experiencia adquirida amb l'aplicació i

seguiment del PMEB. També ho són les noves metodologies d'analisi que s'han incorporat en

la redacció del PECQ. Així dones, s'ha detectat la necessitat de centrar esfor~os en l'estudi de la

contaminació local, s'ha assumit que l'analisi de la mobilitat viaria és un actor clau en la millora

de la qualitat de l'aire i la reducció de l'emissió de GEH, i s'ha considerat interessant estudiar

!'impacte socioeconomic de les propostes del Pla. En aquest sentit, entre d'altres eines, s'ha

emprat un nou software de simulació de dispersió de contaminants (que refor~a les dades que

s'adquireixen en temps real a les estacions de mesura), s'ha dut a terme un estudi sobre el

terreny de la composició del pare mobil circulant a la ciutat , o s'ha fet una modelització

económica de la repercussió de les inversions proposades pel Pla.

Tot i aixo, la generació renovable, l'estalvi i !'eficiencia energetica s'han mantingut com a un

deis pilars principals del pla i de la política energetica municipal, visualitzant noves necessitats

com és el posar de manifest els beneficis supra-ambientals que comporten certs estalvis

energetics i la generació amb energies renovables i garantint sempre l'accés a l'energia

necessaria i de qualitat.

3. Línies Estrategiques

del

PECQ

Per tal de reduir els tendencials d'augment de consum d'energia i d'emissió de GEH, millorar la

qualitat de !'aire i del subministrament energetic s'han definit unes línies estrategiques que

posteriorment han servit pera teixir el conjunt de propostes que se'n deriven:

Programa ciutat

• Reduir la presencia de la mobilitat privada a Barcelona, responsable d'un deis

principals problemes de salut pública de la ciutat com és la contaminació de l'aire:

actuacions sobre la mobilitat privada, potenciant el canvi modal i actuant sobre les

flotes captives, mitjan~ant acords sectorials pera reduir l'ús del gasoil, i apostant per

propulsions menys contaminants i de menor impacte ambiental i sobre la salut de les

persones. La visualització del problema passa també per iniciatives d'informació i

sensibilització.

• lntroduir la necessitat d'aplicar principis d'eficiencia energetica en la rehabilitació

d'edificis i en la reforma d'habitatges: proposta i adequació del m are normatiu per tal

d'incidir en la rehabilitació d'habitatges i edificis en general per tal de reduir la seva

Baorcelona

peiMedl

Amblent

a

demanda energetica, complementant les actuacions de comportament. Millora de !'exigencia deis criteris d'eficiencia energetica existents per als nous edificis.

• Continuar prioritzant l'ús deis principals recursos renovables deis que disposa la ciutat i incorporar tecnologies d'alta eficiimcia: el principal recurs renovable del que disposa Barcelona és l'energia solar. Cal continuar augmentant el nombre

d'instaHacions, i garantint el correcte funcionament i gestió de les existents, així com trencar barreres d'altres fonts renovables poc implantades per tal d'avan~ar en la

descentralització de la generació. Cal fer una aposta perles xarxes de districte alla on sigui tecnicament viable. La utilització deis combustibles fossils hauria de passar necessariament pel foment de les millors tecnologies disponibles.

• Incidir sobre la relació entre el comportament de les persones, el comportament social i el comportament organitzacional amb el consum energetic: Conscienciar la ciutadania de la necessitat de fer un bon ús de l'energia i deis impactes ambientals del

seu ús ineficient, mitjan~ant mesures d'acció d'informació i de sensibilització.

• Així mateix, cal continuar treballant amb aquells actors que tenen infraestructures de

gran impacte ambiental, bé perque estan ubicades territorialment a la ciutat (Port, lndústria), o bé perque la seva activitat influeix de manera directa sobre aquesta (Aeroport, Plantes de tractament de residus urbans).

Programa Municipal

• Reduir !'impacte de la mobilitat municipal: L'objectiu és doble. D'una banda, racionalitzar l'ús deis vehicles de les flotes municipals, tot avaluant la viabilitat de sistemes alternatius de transport (transport públic, bicicletes, sistemes de cotxe

compartit). De l'altra, introduir canvis tecnologics. en els vehicles perque estiguin

perfectament adaptats -des tlel punts de vista energetic i ambiental-a l'entorn urba i al servei que han de realitzar, prioritzant sempre la minimització deis impactes sobre la qualitat de l'aire.

• Racionalitzar l'ús de l'energia en equipaments, tant en els nous com en els ja existents: Aquest procés de racionalització té dues vessants diferenciades: la tecnologica i la comportamental. Cal establir directives ciares i detallades que introdueixin les millors tecnologies disponibles i impulsar la seva aplicació en nous

projectes, i cal que els usuaris d'aquestes instal·lacions (tant treballadors municipals com ciutadans) siguin conscients deis impactes que suposa la seva utilització, ja que fins i tot el més eficient deis sistemes perd la seva efectivitat si se'n fa un mal ús o gestió.

• Rebaixar la proporció d'energia pnmana d'origen fossil consumida pels s·erveis municipals: després de l'exit de I'Ordenan~a Solar Termica, Barcelona ha de continuar liderant la introducció de les energies renovables en la ciutat. Cal aprofitar !'actual context energetic, més sensible a aquest tipus d'iniciatives, per aprofundir en la generació descentralitzada i l'aprofitament deis recursos locals, tant pera la generació de fred i calor, com d'electricitat i combustibles pera la mobilitat.

·~~"!V-•f"';:'T.V . ~ ~. ·.-. ·...-ri.->i

~, Ajuntament de Barcelona .' · •

'_-,;o~:l':U'f··~~''-'· \ • • • '

Barcelona

peiMedl

4.

L'ESTRATEGIA D'ACTUACIÓ DEL PECQ

L'Estrategia d' Actuació del PECQ contempla un conjunt de 108 projectes (deis quals 85

pertanyen al Programa Ciutat i 23 projectes al Programa Municipal) alineats amb els objectius

del PECQ i classificats sota diferents criteris (programes i sectors) que faciliten la seva gestió i

l'analisi posterior de la seva evolució. Aquest projectes han de facilitar a la ciutat l'assoliment

deis objectius i compromisos del PECQ.

Griflc 7: Esquema do! Pla d'Accló dol PECQ

Els programes en els que s'agrupen els projectes, segons l'ambit principal d'actuació són:

Eficiencia Energetica: 25 projectes (23% del total)

Energies Renovables: 20 projectes (18% del total)

Emissions Locals: 32 projectes (30% del total)

Gestió

1

1

L'Estrategia d' Actuació s' estructura en dos blocs:

• PROGRAMA CIUTAT: inclou aquells projectes que tenen a veure amb la dinamica i el

funcionament del conjunt de la ciutat, a excepció deis que són competencia directa de

1' Ajuntament de Barcelona. Així, s'hi inclouen els sectors domestic, el comercial, industrial,

mobilitat viaria (sense considerar, en aquest cas, els vehicles de les flotes municipals), etc.

Recull també altres projectes o plans d!acció ja aprovats -alguns de competencia municipal i

alguns de competencia d'altres ens- que han estat incorporats perque afecten

energeticament o ambientalment a la projecció de futur de la ciutat.

- Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona-PMU.

- Projectes del Port i 1' Aeroport de Barcelona derivats del PIad' Actuació de la Generalitat.

- Projectes que implantara TMB per millorar !'eficiencia energetica i reduir les emissions a

l'atmosfera.

- Projectes de millora en el tractament de residus solids urbans.

11

competencia exclusiva de 1' Ajuntament: ediflcis municipals, enllumenat públic, semafors,

fonts d'aigua o vehicles municipals.

Donat que el bloc municipal del PECQ depen exclusivament de 1' Ajuntament, s'ha detallat el

seu desplegament per a assolir un millor control de la seva execució. Així dones, el conjunt

de projectes del Programa Municipal s'han dividit en tres Plans d' Acció successius: 2010

-2011, 2012-2015 i 2016-Í020. Els projectes poden desplegar-se en un o més Plans d' Acció,

donades les diferents particularitats d'aplicació que poden presentar els diferents

projectes.

5

.

BENEFIC

I

S E

N

E

R

GETICS 1 AMBIENTALS

El conjunt de projectes considerats al PECQ es preveu que aportin una reducció en el consum

d'energia final de 1.678,85 GWh/any, amb una reducció de les emissions de GEH de

709.005,17 tn/any, de NOx de 2.742,51 tn/any, i de PM10 de 288,08 tn/any.

PLADE CJUTAT PlA

En definitiva, !'Estrategia d' Actuació del PECQ aconsegueix, per ca pita, un estalvi d'energia

final que representa el.9% del consum energetic de la ciutat al 2008, una reducció d'emissions

de GEH equivalent a un 16% de les emissions dei 2008. En referencia a la millora de la qualitat

de l'aire, els projectes del PECQ induiran a una reducció per capita del 25% i del 41% de les

emissions de NOx i PM10 respectivament respecte els valors de 2008.

Per avaluar l'efecte real deis projectes del PECQ és necessari definir dos escenaris, un Escenari

Tendencia! (Escenari de no actuació) i un, que anomenem Escenari PECQ-2020, que contempla

els efectes de reducció de consum d'energia, GEH, i gasos contaminants associats als projectes

sobre l'escenari de no actuació.

Emisslons GEH Emissions NOx

PECQ 2020

Taula 3; comparativa de resultats seson.s escenari.s

•

Emissions PMlO

Barcelona

pel Medl

6. BENEFICIS ECONÓMICS 1 SOCIALS

En termes economics, el cost de les mesures del PECQ és de 688,36 M€3 deis quals s'estima que 216,82 M€ els haura d'aportar 1' Ájuntament de Barcelona4•

S'han pogut valorar economica i energeticament així com en termes d'emissions el 78% deis

108 projectes del PECQ, mentre que el 22% restant no ha estat possible degut a que hi ha determinats projectes o plans que depenen d'altres administracioris o ens, i que han est~t incorporats al PECQ. Així mateix, hi ha altres projectes, principalment tots aquells que tenen

relació amb accions de comunicació, educació i informació, que no s'ha valorat ni energeticament i en termes d'emissions de gasas contaminant, ja que, per prudencia, no s'ha cregut oportú fer-ho per la indefinició que suposa la seva valoració.

S' estima que el PECQ generara un impacte sobre l'econorriia de Barcelona. Així, s'estima que les inversions necessaries per posar-la en marxa significaran un increment del PIB comarcal del 0,97% i es preveu que l'aplicació deis projectes pugui arribar a induir la generació, de mitjana, de més de 900 llocs de treball5 anuals al Barcelones. Aquesta ocupació es va·creant a mesura que es fan les actuacions del PECQ alllarg deis 10 anys i el impacte és temporal i supeditat a la duració del Pla.

El PECQ fa un exercici addicional per tal de valorar els costos ambientals no contemplats en un analisi merament economic. Així dones, analitza les repercussions deis costos associats a la problematica ambiental generada pels contaminants locals, així com els costos deis efectes

provocats pel canvi climatic, fora del comer~ d'emissions.

7. PROJECTES

DESTACATS

SECTOR RESIDENCIAL

Conscienciació sobre el consum energetic a les llars i

locals

comercials,

acarament de consums i assessorament energetic per tal d'educar sobre

el consum d'energia i els seus efectes sobre el Medi Ambient.

De l'estudi social realitzat en el marc del PECQ s'ha constatat que la majoria de famílies .no té nació sobre el seu consum energetic ni saben si consumeixen molt o poc respecte la mitjana.

L'Ajuntament vol promoure la instal·lació d'equips que permeten coneixer i visualitzar el

consum electric a les llars i altres centres de petit consum.

3 _{Els costos del PECQ no lndouen IVA.}

• No s'ha lnclos els cost de I'Amblentalltzacló de la contracta de neteja.

5 _{Es tracta de llocs de treball equivalents anuals, ésa dlr, llocs de treball a temps complert 1 d'una durada d'un any. No es correspon amb} nombre de contractes.

•

Ban:eiOIUI

11

Per fer-ho, posa a disposició de la ciutadania aparells visualitzadors de consum electric amb

capacitat d'enregistrament de dades. L'aparell s'instaHa a la llar i permet mesurar i visualitzar el consum d'electricitat en cada moment, així com enregistrar les dades per ser visualitzades

amb un ordinador. D'aquesta manera l'usuari pot verificar el consum hora a hora i fins i tot

coneixer el consum de diferents equips al posar-se en funcionament.

Com a complement, i per tal d'analitzar les da des enregistrades, 1' Ajuntament ofereix una

Servei d' Assessorament Energetic a qui ho sol·liciti per tal d'estudiar les possibilitats de disminuir el consum energetic a les llars, petits comer~os, locals de serveis, i oficines.

Així mateix, posara a disposició deis ciutadans una plataforma en la que els usuaris podran fer

comparacions de consums unitaris i d'estalvis energetics i econbmics assolits en referencia a altres usuaris. Es facilitaran valors de consum electric mitja a les llars, petits comer~os, locals

de serveis, i oficines, per tal que els usuaris puguin saber com consumeixen respecte altres

consumidors.

L'accés als equips requerira de sol·licitud previa, sera temporal i condicionat a disponibilitat.

Després d'un període estipulat de cessió o lloguer deis equips, els ciutadans podran adquirir-lo

o bé retornar-lo a 1' Ajuntament. Durant tot aquest període tindran la possibilitat de comparar

les seves dades de consum i la possibilitat d'assessorar-se de com poder incrementar el seu estalvi.

Suport

economic

a

la

rehabilitació

energeticament eficient.

reforma

d'habitatges

Les reformes o rehabilitacions en habitatges poden ser una oportunitat per millorar l'a"rllament

de les finestres, de determinades parets, o pel canvi d'aparells electrics per altres de gas

natural per generar escalfar (més eficient en energia primaria).

A Barcelona, anualment es duen a terme un nombre important de reformes i rehabilitacions d'habitatges, la majoria d' elles en habitatges destinats a lloguer. En aquesta tipo logia

d'habitatges les reformes es realitzen majoritariament amb solucions de mínims, sense tenir en compte !'eficiencia energetica.

Aquest fet es deu principalment a que els propietaris deis habitatges que es destinen a lloguer no obtenen cap benefici pel fet d'incloure criteris d' eficiencia energetica en les reformes o rehabilitacions que realitzen, ja que l'estalvi conseqüent a l'aplicació d'aquestes mesures repercuteix directament en l'inquilí.

L' Ajuntament vol incidir en aquest ti pus d'actuacions promovent i donant suport econbmic a propietaris pera que les reformes i rehabilitacions d'habitatges es realitzin incorporant criteris d'eficiencia energetica i d'ús racional de l'energia.

Ajuntament de Barcelona

&.n:e!OIUI

SECTOR INDUSTRIAL

Estimular la generació distribu'ida en les principals indústries

consumidores de Barcelona potenciant la cogeneració i les instal-lacions

fotovoltaiques,

.

l'activació de mecanismes que facin viable la

seva implantació.

La indústria de Barcelona, a més de ser consumidors eficients, també poden esdevenir centres de generació d'energia, aprofitant el principal recurs disponible a la ciutat, el sol, així com les tecnologies d'alta eficiencia a les que tenen accés.

L'energia solar fotovoltaica i la cogeneració es postulen com les millors tecnologies de generació d'energia a les indústries de Barcelona.

És per aixo que I'Ajuntament, conjuntament amb les empreses industrials, vol impulsar la instaHació de plantes de cogeneració per donar calor útil als diferents processos de la indústria i generar electricitat. Aquest tipus de projecte és viable tecnica i econbmicament i es planteja com una inversió propia de !'empresa.

Així mateix, s'ha posat com a fita impulsar la captació solar a les cobertes industrials per produir energía. En aquest sentit, 1' Ajuntament ha fet una aposta mitjan~ant la nova

Ordenan~a Solar Fotovoltaica, en la que preveu la incorporació de sistemes fotovoltaics a les noves instal-lacions industrials de la ciutat. Tot i així, i buscant aprofitar al maxim els espais disponibles, vol dinamitzar el potencial d'algunes cobertes solars existents mitjan~ant

l'assessorament i el recolzament administratiu per facilitar la instal-lació d1

energia fotovoltaica en determinades cobertes industrials.

Es preveu instal·lar una potencia de 3,7 MWe de cogeneració i 3,6 MWp d'energia solar

fotovoltaica.

Ajuntament de Barcelona

S.C.Iona

peiMedl

11

XARXES

Aprofitament de les energies residuals disponibles a Barcelona, apostant

per la generació

centralitzada

d'energia i la distribució de calor i fred

mitjan~ant

les xarxes de climatització en noves

zones

d'expansió

urbanística.

Actualment les ciutats tenen una gran responsabilitat en el consum d'energia, recursos hídrics,

generació d'emissions i residus, i marquen la necessitat de prendre mesures per avan~ar cap a

un model de ciutat més eficient i saludable. En aquest sentit, les noves transformacions

urbanlstiques, els nous barris, i les zones a urbanitzar o rehabilitar han de ser planifica_ts,

dissenyats i gestionats d'acord a criteris de sostenibilitat a fi de reduir el consum de recursos materials, aigua i energía, així com el seu impacte ambiental.

Sota aquesta premissa, Barcelona ha fet una aposta decidida per les xarxes de calor i fred

(District Heating and Cooling, DHC) amb aprofitament d'energia residual o r~novable.

Actualment, hi ha una xarxa de DHC a la zona del 22@ i Forum (en expansió), amb aportació

del calor residual de la instal-lació de valorització energetica de residus del Besos.

En aquest sentit, i com a exemple ciar de !'aposta de 1' Ajuntament de Barcelona per aquests

sistemes,

s'esta

mitjan~ant la construcció i instaHació d'una central de generació d'energia. Aquesta central,

ubicada a la Zona Franca de Barcelona, es connectara a una nova xarxa de distribució del calor

i fred per tal d'alimentar energeticament arees de la Zona Franca, de Barcelona i de

!'Hospitalet de Llobregat.

El projecte té dos pilars basics des del punt de vista de la generació d'energia mitjan~ant

sistemes eficients i d'aprofitament d'energia residual i renovable:

• Construcció d'una planta de valorització de la biomassa que s'obté deis residus verds

del manteniment i conservació deis pares i jardins de Barcelona {així com biomassa

forestal d'altres procedencies que es pugui obtenir) amb la que es podra generar

electricitat i calor.

• Aprofitament del fred residual de la planta Regasificadora del Port de Barcelona, fred

que es genera al passar d'estat líquid a gas el gas natural liquat que transporten els

vaixells fins al Port de Barcelona. Aquest GNL arriba a temperatures molt baixes, i per

tant permet recuperar fred de molt alta qualitat que no només es pugui aprofitar per

usos de climatització sinó també pera usos industrials.

Cal destacar, que a diferencia d'altres sistemes de climatització de la ciutat, aquesta xarxa

preveu subministrar no només a edificis de terciari sinó que també incorpora edificis

residencials i en aquest sentit es preveu que el Barrí de la Marina el tingui com a principal

subministrament.

A banda, la connexió la xarxa de climatització no eximira als edificis de la necessitat de complir

amb l'ordenan~a solar termica i per contra es procurara integrar aquests sistemes de

llan:elotw

pelMedl

Amblent

generació renovable a la xarxa de forma que s'optimitzi el seu aprofitament. Així es preveu que

en el conjunt de la Marina s'hagi d'implantar un total d'uns 13.000 m2 coHectors solar termics

amb el corresponent estalvi d'energia primaria i d'emissions.

Aquest projecte, pero, donades les seves característiques, és difícilment replicable en un

entorn urba com Barcelona. Tot i aixo, sí existeixen determinades actuacions, com l'extensió

de la xarxa de 22@ i Forum a l'ambit de Sant Andreu - Sagrera, noves zones a urbanitzar o

zones a rehabilitar de la ciutat que, fent servir el mateix concepte (generació centralitzada i

climatització mitjan~ant una xarxa de distribució de fred i calor), poden ser replicables a

diferents zones de Barcelona. És el cas de les xarxes de climatització de barrí, en la que es

planteja la instaHació d'un sistema de generació d'energia centralitzat que, mitjan~ant una

xarxa de distribució local, cobrira la demanda de climatització del conjunt d'edificis i/o

equipaments de l'entorn on estigui ubicada la central. Un exemple de sistema és el projecte

que s'esta realitzant a la zona de l'antic Mercat del Guinardó, on una central de cogeneració

permet cobrir les demandes de climatització d'un conjunt d'edificis i equipaments amb

diferents usos. permetent incrementar !'eficiencia energetica del sistema.

En aquest sentit, apuntar que la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) destaca el potencial existent perla implementació de les xarxes de distribució de calor i

fred en l'entorn urba, així com els seus beneficis ambientals, energetics i de creació de llocs de

treball.

Seguiment sobre

l'estat

de les xarxes i la qualitat del servei de

subministrament electric i de gas a la ciutat de Barcelona.

Conscients de les competencies que 1' Ajuf'!tament de Barcelona té sobre les xarxes de

subministrament d'electricitat i gas natural de la ciutat, es considera imprescindible la

coHaboració i complicitat de les empreses distribu-idores d'energia per tal de poder ter un

seguiment acurat de l'estat de les xarxes i preveure, conjuntament, les accions de millora que

cal realitzar a la mateixa.

En aquest sentit, s'han creat diferents taules d'infraestructures de serveis urbans, entre elles la de subministrament electric i subministrament de combustibles.

Aquestes taules es constitueixen com un instrument de coordinació entre les diferents arees

de I'Administració Municipal pel seguiment de les infraestructures de Serveis, tant

d'Operadors públics i privats.

Les principals funcions de la TISU són: el coordinar les actuacions associades als projectes de

millora de serveis per a minimitzar el seu impacte sobre la ciutat, identificar punts febles i

crear mecanismes de seguiment les millares a realitzar, indicadors d'estat i mantenir informats

els operatius.

•

111

GENERAL

L' Ajuntament ofereix la ciutat com a laboratori pera promocionar la R+D

en productes que redueixen la contaminació local.

Proves pilot de materials constructius fotocatalítics

per reduir la

presencia

de

NOxa l'aire.

Actualment estan sortint materials com ceramiques, morter, pintura, panots que poden dotar

-se que tenen la capacitat de reduir substancies contaminants pre-sents a l'atmosfera com ho són els NOx, PM10, Benzens, oxids de carboni o Policondensats aromatics. Segons el tipus de contaminant, el material amb capacitat fotocatalitica i amb l'ajuda de la llum solar transforma els agents contaminants en nitrats, carbonats o sulfats que són compostos no toxics.

L' Ajuntament de Barcelona vol coneixer l'efectivitat d'aquests nous materials fotocatalitics per reduir la concentració de NOxa l'aire.

En aquest sentit, esta impulsant diferents proves pilot demostratives de l'efecte que poden ten ir certs materials amb capacitat fotocatalítica sobre determinants contaminants com el NOx i la part organica de les partícules en suspensió.

En funció deis resultats obtinguts en les diferents proves que es realitzin, I'Ajuntament

incorporara les especificacions sobre l'ús d'aquests materials en els plecs de condicions deis

nous projectes (pavimentació de carrers, pintura de murs i fa!;anes, senyalitzacions, etc.)

ENERGIES RENOVABLES

1

TECNOLOGIES EFICIENTS

Continuar

prioritzant l'ús deis principals recursos

renovables

deis que

disposa la

ciutat

i incorporar tecnologies d'alta

eficiencia,

I'Ordenan~a

Solar i l'impuls de sistemes de trigeneració en hotels.

El principal recurs renovable del que disposa Barcelona és l'energia solar. Cal continuar augmentant el nombre d'instaHacions, i garantint el correcte funcionament i gestió de les

existents, així com trencar barreres d'altres fonts renovables poc implantades per tal d'avan!;ar

en la descentralització de la generació.

L'Ordenan!;a Solar regula la obligatorietat d'incorporar sistemes solars termics i/o fotovoltaics

en edificis de nova construcció o rehabilitacions .que es construeixin a la ciutat. Aquesta

normativa local va més enlla de le? exigencies estatals (Código Técnico de la Edificación), tant

pel que fa als usos afectats (incorporant, en el cas de la fotovoltaica, indústries, centres d'ensenyament i esportius i aparcaments), com a les exigencies (superficie o potencia pie a instal·lar).

Per altra banda, 1' Ajuntament de Barcelona també aposta per la cogeneració i la trigeneració,

en el moment de la substitució de grans sistemes de producció de calor existents. Un dar

exemple és el sector hoteler.

Ajuntament de Barcelona

Barcelona

11

PORT

Electrificació del Port de Barcelona.

Subministrar energia electrica des del terra als vaixells que estan atracats al moll per reduir les

emissions deis motors auxiliars deis vaixells mentre estan atracats al mol l.

Es tracta de subministrar energia electrica des del moll durant el període de temps que els

vaixells estan atracats al moll. D'aquesta manera es cobriran les necessitats d'energia pera les

tasques de hotelling, carrega i descarrega que ara es subministrada pels motors auxiliars.

És una mesura eficient per reduir les emissions de les comunitats portuaries, exposades en

moltes ocasions a elevats nivells d'immissió de contaminació ~tmosferica i acústica. S'estima

que el benefici ambiental se situa al voltant del 90%.

L'aplicació d'aquesta mesura requereix dotar el Port de Barcelona de punts de connexió

electrica per als vaixells i també fer modificacions als propis vaixells. El nivell de complexitat i el

cost d'aquesta actuació varia molt en funció del ti pus de vaixell i de la seva forma d'operació.

SECTOR TRANSPORT

La circulació viaria és la principal font emissora de contaminants de la ciutat, tants aquells que

tenen efectes globals com aquells que tenen efectes locals.

Els gasas amb efecte global, com el C021. són aquells que en excés poden trencar l'equilibri

termic del planeta, incrementant l'anomenat efecte hivernacle. Les conseqüencies d'emetre

aquest tipus de gasas són, dones, a escala planetaria i sense aparent afectació local.

Per altra banda, anomenem contaminants locals aquells elements que condicionen la qualitat

de l'aire que respirem. Entre ells, són els oxids de nitrogen (NOx) i les partícules (PM10 i PM2,5)

els que plantegen un majar repte a la ciutat. Aquests contaminants deriven en gran part de la

combustió que realitzen els motors deis vehicles actuals, i la quantitat en que aquests

s'emeten varia considerablement en funció de la tecnología.

El pare mobil circulant per Barcelona presenta basicament 2 sistemes de propulsió i que

presenten efectes ambientals clarament oposats: els motors de gasolina i els motors de gasoil.

Per una banda, els motors de gasolina presenten una combustió amb menys contaminants

locals (NOx i PM10), pero el seu consum de combustible és lleugerament superior als motors de

gasoil, el que comporta unes majors emissions de C02• Per altre banda, els motors de gasoil

emeten _{molt més contaminants locals (NOx i PM10}) per quilometre recorregut, pero amb una

eficiencia energetica superior als motors de gasolina que els permet gastar menys combustible

i, conseqüentment, emetre menys emissions de C02 (amb efecte global).

A día d'avui, la proporció de vehicles de gasoil que circulen per la ciutat és de practicament el 70%, el que implica disposar d'un pare mobil circulant for~a eficient (consum d'energia i

emissions.de C02 relativament baixos) pero perjudicial pera la qualitat de !'aire que respirem

(més NOx i PM1ol

111

L' Ajuntament de Barcelona vol red u ir l'ús del vehicle a la ciutat.

Barcelona ja fa temps que aplica polítiques lligades a la mobilitat ciutadana. Entre aquestes polítiques es poden citar:

Aconseguir la mobilitat a peu i bicicleta

El desenvolupament deis plans d'accessibilitat que eliminen barreres arquitectoniques en l'entorn urba, l'ampliació de les voreres, la regulació semaforica donant més temps al creuament de peatons, han permes que el 46% deis despla(;aments interns es facin a peu.

La important xarxa de carrils bicis que gaudeix la ciutat i la incorporació del servei de bicicleta pública "bicing' ha fet que unes 40.000 persones al dia es desplacin en bicicleta a la nostra ciutat.

lmplantació de la Zona Verda

La zona verda aporta una solució a la mobilitat en el interior de les ciutats. Una política

d'aparcament és alhora una política de mobilitat, dones proporciona una reducció deis

despla(;aments deis vehicles privats pel centre de les ciutats.

Segons una auditoría del RACC des de que al maig del 2005 1' Ajuntament de Barcelona va

implantar l'area verda, el trafic s'ha redu"it en un 5% (38.000 vehicles menys circulant) i la indisciplina viaria s'ha redu"it en un 49%.

L'aposta pel Transport Públic

Les accions lligades a fomentar i estimular l'ús del transport públic, incorporant més

freqüencia de pas, facilitant la sincronització semaforica i donant prioritat, incorporant a la

flota més vehicles (amb una aposta important perla diversificació energetica); la creació d'una important malla de carrils bus, la integració tarifaría, etc. han aconseguit oferir un servei de

mobilitat competitiu per als ciutadans i ciutadanes de Barcelona

Motivat per aquestes accions, la mobilitat deis barcelonins i les barcelonines no prioritza l'ús

del cotxe ja que, segons dades de 2008, el 52% es mou a peu i en bicicleta, el 33% en transport

públic i un 15% ho fa en vehicle privat.

Tot i així, a Barcelona es realitzen diariament uns 6 milions de despla(;aments, segons dades

del 2008; 4,3 milions corresponen a despla(;aments interns i 1, 7 milions a despla(;aments

interns-externs, suposant un gran flux de circulació de vehicles que provenen de fora de la ciutat (més del 50% no són de Barcelona i, d'aquests, el 70% són vehicles diesel) i per tant, cal seguir en aquesta línia.

Per tant, per tal de reduir la circulació de vehicles a la ciutat, és imprescindible un bon mallat de transport públic ciutat- area metropolitana, a fi de continuar promovent el canvi modal. lnfraestructures com la Línia 9 del metro són clau pera assolir amb exit aquesta fita.

Completar la Línia 9 assumiria una demanda de uns 400.000 viatgers diaris, que suposara l'any

2020 un increment superior al39% en l'ús de la xarxa de metro.

Ajuntament de Barcelona

Bwcelona

L' Ajuntament de Barcelona

vol

disminuir la

contaminació

deis

vehicles

que circulen per la ciutat.

Per tal de poder reduir la contaminació deis vehicles, no hi ha una única solució, sinó que cal

treballar sobre diferents fronts que, de forma conjunta, permetran millorar la qualitat de l'aire

de la ciutat.

En aquest sentit, es proposa:

Controlar les emissions deis vehicles que circulen per la ciutat i analisis d'alternatives

d'intervenció sobre el transit cercant els consensos per aplicar-les.

Detectar els vehicles més contaminants, i ter que redueixin les seves emissions fins a un valor

mig de la seva categoría. Per assolir aquest objectiu es duran a terme accions de sensibilització

directa als conductors deis vehicles més contaminants i es demanara a I'Adminlstració Estatal i Autonomica que incorpori en el protocol de la ITV la valoració de NOx i PMlO, i fer un projecte

específic perla renovació d'aquests ve hieles (E-RENOVE)

El projecte es planteja en dues fases:

la. Fase: Sensibilítzació de l'efecte que el transit viari té sobre la qualitat de l'aire de la ciutat a partir de la realització del control d'emissions mesurades del tub d'escapament deis vehicles i

associar-les al número de placa de matricula per adoptar mesures.

2a. Fase: Després de la primera fase d'estimulació, es procedira a establir un procediment pertal

que els ve hieles més contaminants no puguin circular perla ciutat llevat que prenguin les accions

correctores necessaries.

Actuar sobre flotes captives (taxis, autocars privats, vehicles lleugers de mercaderies,

etc.), arribant a acords pera la reducció del nombre de vehicles de gasoil de les seves

flotes, diversificant el combustible a emprar (electric, gas natural, GLP, E85, etc.), a

més de treballar en cada cas altres mesures com:

• Taxis: red u ir la circulació en buit.

• Autocars escolars: controlar les emissions deis vehicles, informant deis resultats a

escoles i AMPAS, amb l'objectiu que la reducció de les emissions sigui un criteri a

l'hora de fer noves contractacions de serveis.

• Vehicles lleugers de mercaderies: controlar les emissions deis vehicles i informar

sobre el seu impacte, per en una segona fase plantejar la regulació de l'accés a les

zones de carrega i descarrega en funció de les bondats ambientals del vehicle.

Ajuntament de Barcelona

a.rc.~­

peiMedl

11

Aconseguir la complicitat i implicació del Po~t per actuar sobre els ve hieles que circulen

pel seu interior.

Continuar l'ambientalització de flotes de transpo~ públic en superfície, incorporant

nous sistemes de propulsió deis vehicles, com el gas natural, o els sistemes hfbrids, en

lfnia amb les actual.s polítiques de TMB.

Promoure l'ús del vehicle electric a la ciutat, amb especial emfasi en les motos

electriques.

Ajuntament de Barcelona

Ban:elona