Observatori de Glòries 2016 (Any 3) : dades actualitzades a 23 de febrer de 2018

(1)

2016 (Any 3)

Dades actualitzades a 23 de febrer de 2018

Departament d’Anàlisi – Gabinet Tècnic de Programació

Oficina Municipal de Dades

(2)

2

Presentació de l’Observatori

OBJECTIU

Mesurar la transformació territorial i socioeconòmica derivada del projecte i avaluar el seu impacte econòmic.

PERÍODE TEMPORAL

De 2013 (abans de les obres) fins 10 anys després de la finalització de la transformació.

ÀMBIT TERRITORIAL D’ESTUDI

• Zona A: 18 seccions censals de 5 barris, 1,6 km2_{, 27.548 habitants, 11.451 llars.}

• Zona B: 80 seccions censals de 7 barris, 4,1 km2_{, 127.459 habitants, 52.286 llars.}

• Zona C: 7 barris de 2 districtes, 7,2 km2, 217.220 habitants, 89.424 llars

INSTRUMENTS

• Indicadors estadístics en relació amb la població, el territori, l’activitat econòmica, la mobilitat i els aspectes socials. • Impacte econòmic de la inversió en el projecte Glòries.

• Percepció ciutadana: enquestes d’opinió i participació ciutadana.

ACTUALITZACIONS

Anuals: Observatori, anàlisi d’impacte i enquesta. Quant als indicadors n’hi ha d’anuals i mensuals.

RESPONSABLE I FONTS D’INFORMACIÓ Observatori: Departament d’Anàlisi - GTP

• Indicadors estadístics: Departament d’Anàlisi - GTP Dades: Dep.Estadística i Difusió de Dades • Impacte econòmic: Departament d’Anàlisi - GTP

• Percepció ciutadana: Dep.Estudis d’Opinió - GTP Dades: Dep.Estudis d’Opinió - GTP (Enquesta Glòries)

Esdeveniments Variables

(3)

ÍNDEX

0 Resum executiu ... 4

1 Introducció ... 6

2 Què ha passat? Esdeveniments de l’any 2016 ... 9

2.1 Obres ... 9

2.2 Altres esdeveniments ... 11

3 Evolució de les variables estadístiques 2013-2016 ... 13

3.1 Població ... 14

3.2 Elements territorials ... 24

3.3 Activitat econòmica i mercat de treball ... 36

3.4 Mobilitat ... 44

3.5 Aspectes socials, educatius i culturals ... 51

4 Inversió municipal executada 2004-2016 i impacte econòmic de la prevista fins 2019... 57

5 Enquesta Projecte de l’espai de la Plaça de Glòries i el seu entorn 2016 ... 61

5.1 Fitxa tècnica ... 62

5.2 Percepció del barri ... 63

(4)

4

0. RESUM EXECUTIU

 L’objectiu de l’Observatori és mesurar i avaluar la transformació territorial i socioeconòmica derivada del projecte de Glòries, abans, durant i després de les obres.

 L’Observatori conté: (1) una base de dades d’indicadors estadístics; (2) una avaluació de l’impacte econòmic de la inversió i dels esdeveniments que tenen lloc a l’espai Glòries; (3) les enquestes d’opinió als ciutadans.

 En aquest document es presenten (1) les principals variacions dels indicadors estadístics 2013-2016 disponibles a febrer de 2018, (2) el resultat de l’impacte econòmic de la inversió 2004-2019 amb dades de finals de 2016, i (3) el resultats de l’Enquesta del projecte de l’espai Glòries i el seu entorn de 2016.

 L’execució del projecte al llarg del 2016 ha comportat la continuació de les obres de la primera fase dels túnels i la constatació de dificultats que encariran el projecte; la convocatòria d’un concurs internacional d’arquitectura per la construcció de 300 habitatges públics; les obres de remodelació del Centre Comercial les Glòries; l’entrada en funcionament de l’Institut Maria Espinalt amb mòduls; i l’inici de tràmits per a modificar el Pla General Metropolità per fer possible el nou parc, els equipaments previstos i un intercanviador de transport públic.

 Pel que fa als indicadors estadístics assenyalar que no es disposa de dades estadístiques 2016 d’activitats econòmiques. Les principals variacions 2015-16 han estat:

• La població de l’àrea de Glòries ha augmentat un 0,3% per 0,1% el conjunt de la ciutat. La variable densitat

evoluciona en el mateix sentit.

• Lleu disminució de l’índex d’envelliment a Glòries per l’augment de població infantil i també de l’índex de dependència demogràfica.

• Canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera (3,9%) superior a la de Barcelona (2,1%) i amb un pes dels estrangers (20%) que supera en 3,4 punts el de la ciutat.

• Augment de la renda real per habitant a Glòries (2,3%) inferior al de Barcelona (3%) en 10 punts. • Augmenta el pes de la població amb estudis superiors i universitaris.

• Augment de la superfície de sòl i locals destinats a aparcament, equipaments i comerç i reducció de l’industrial. • Augment dels habitatges potencialment buits després de l'excepcional descens de 2015 però amb una taxa de

pisos potencialment desocupats del 3,2%, 0,3 punts inferior a la de la ciutat.

• Lleugera pèrdua de pes en nombre de places hoteleres per l’augment registrat en altres punts de la ciutat.

(5)

0. RESUM EXECUTIU

• Augmenta el 25% la superfície afectada per llicències d’Obra Major (OMA) però inferior al de Barcelona (48%). Notable concentració a Glòries de superfície d’oficines (22% del total), hostaleria (14%), comerç i altres.

• Augmenta el pes de l’oferta de locals comercials en planta baixa de 2016 de Glòries en relació a Barcelona (2,1%); lleugera baixada de la Índex de Dotació Comercial i més important del d’Atracció Comercial; i augment dels locals buits (el 2016 buits el 33%).

• Reducció de l’atur registrat, paral·lel al de la ciutat (-10%) amb una taxa d’atur que baixa al 7%.

• Reducció dels usuaris de l’estació de metro de Glòries (-3,2%) superior a la del conjunt de la xarxa FMB (-0,9%); amb el tramvia nou augment a Glòries (7,2%) però 0,7 punts inferior al global del Tram.

• Augment notable de les taxes de motorització i de l’envelliment del parc de turismes i motocicletes. • Ús dels serveis socials similar al de la mitjana de la ciutat, excepte un menor índex en teleassistència. • Petit Impacte en els indicadors d’educació del nou Institut Maria Espinalt.

• Gran dotació d’equipaments culturals a Glòries. El 2016 es nota l’impacte de la gratuïtat del Museu del Disseny en la seva inauguració el 2015.

• A la part del barri d’El Parc i la Llacuna del Poblenou dins la zona A, es localitzen algunes de les principals variacions dels indicadors : població, densitat, estrangers, estudis, habitatge, pisos buits, llicències OMA, hotels.

 L'impacte econòmic estimat de la inversió municipal és:

• Pel període 2004-2016 la inversió municipal liquidada ha estat de 260 milions €.

• Fins 2019 es preveu una inversió de 313 milions € que tindran un impacte econòmic sobre la producció d’entre 595 i 784 milions € constants de 2016, un valor afegit d’entre 232 i 336 milions € constants i uns llocs de treball

potencialment generables d’entre 3.950 i 5.500.

• Els sectors econòmics més beneficiats són la construcció seguit del comerç i les activitats professionals i immobiliàries.

 Quant a l’opinió dels veïns, l’Enquesta de Glòries 2016 revela:

• Davallada de la percepció majoritària d’evolució positiva del barri i de millora de la perspectiva de futur.

• El projecte Glòries recupera part del grau de coneixement perdut el 2015. I un any més, torna a augmentar la proporció de veïns que se senten afectats per les obres (29% el 2015, 36,4% el 2016).

(6)

6 La magnitud i abast del projecte de Glòries fa preveure una rellevant transformació de la zona tant a nivell territorial com a nivell socioeconòmic, al llarg de 10-15 anys.

L’Observatori de Glòries es crea ex-ante amb l’objectiu de mesurar i avaluar aquesta transformació al llarg del temps i estimar el seu impacte econòmic i social.

Consta de 3 elements:

• una base de dades d’indicadors estadístics sobre diversos aspectes socioeconòmics i territorials, • el càlcul de l’impacte econòmic de la inversió i les activitats que s’organitzen en aquest espai, i • la percepció ciutadana.

1. INTRODUCCIÓ

Base de dades

(7)

7 S’han delimitat 3 àmbits

territorials :

• La Zona A o de Glòries (en verd, 1,6 km2_{) comprèn les 18}

seccions censals que hi ha en un radi de 500m des de la Plaça de les Glòries. És la zona principal de transformació física i l’àmbit prioritari d’anàlisi de dades. • La Zona B (lila, 4,1

km2_{) és l’àmbit de}

l’Enquesta espai de Glòries.

• La Zona C és la suma de 7 barris (blau,7,2 km2_{) i s’utilitza per}

les variables no disponibles a nivell de secció censal.

1. INTRODUCCIÓ

(8)

8 En aquest document es presenten les

variacions detectades el tercer any de transformació (2016) en relació amb els anteriors i l’any base (2013). El focus es posa sobre:

• els canvis registrats a les variables de la base de dades, referits prioritàriament a l’àmbit territorial de la zona A (en el qual hi conflueixen part de 5 barris de la ciutat de 2 districtes) en relació amb el conjunt de la ciutat.

• les inversions executades i previstes a 31 de desembre de 2016 així com el seu possible impacte econòmic.

• l’opinió ciutadana manifestada a l’Enquesta Projecte de l’espai de la Plaça de les Glòries i el seu entorn

1. INTRODUCCIÓ

(9)

2. QUÈ HA PASSAT? ESDEVENIMENTS DE L’ ANY 2016

2.1 OBRES

(10)

10

2.1 OBRES

El gener de 2016 s’aprova el Pla Especial de Millora Urbana que permetrà construir l’Escola Bressol els Encants.

A l’abril les obres del túnel 1 -que comporten restriccions de trànsit- constaten dificultats importants que encariran el pressupost inicial i retardaran considerablement el calendari del projecte. A més per poder donar compliment als pactes de 2007 i a l’intercanviador amb el tramvia que impulsa l'Ajuntament es fa necessària una modificació del Pla General Metropolità.

El juny s’anuncia un concurs internacional d'arquitectura i un Pla especial per la construcció de 300 habitatges públics i s’inicien les obres de remodelació del Centre Comercial Glòries i les dels mòduls del nou Institut Maria Espinalt.

A finals de desembre s’inicien els tràmits per a modificar el Pla General Metropolità que permetrà:

• Ordenar el nou parc • Recuperar el Rec Comtal

• Construcció de 1.012 pisos (50% protegits)

• Equipaments: Escola Bressol, ampliació CEIP Encants, CAP i residència gent gran (a Gran Via/Nàpols), equipaments en una nau, equipaments i escola de FP a l’antiga fàbrica de paraigües

• Intercanviador de transport i carrils bici

(11)

2. QUÈ HA PASSAT? ESDEVENIMENTS DE L’ ANY 2016

2.1 OBRES

(12)

12

2.2 ALTRES ESDEVENIMENTS

El 2016 s’han organitzat diverses activitats a l’àrea de la Plaça de les Glòries.

Índex Resum executiu Introducció Impacte econòmic Enquesta

Data Esdeveniment Organitzador Durada Lloc

17 d'abril 5è Festival de lluita contra la SIDA As.Estudiants _{Ciències Salut} 1 dia Pèrgola

15 de maig 3a edició festival SoundEat Barcelona SounEat Barcelona 1 dia Gran Clariana

21 de maig Urban Garden. Festival de Disseny i horts urbans AjB i Museu Disseny 2 dies Josep Antoni _Coderch

14 d'octubre 8h Reggae Run C.C.Farinera Clot 9 dies Espai Farinera 22 d'octubre Festival Openhouse Ass.C.Open House 1 dia Punt Informació 9 de desembre Circ de catalunya Circ de Catalunya 51 dies Gran Clariana

19 de desembre La Casa Accessible. Promoció socioeconòmica _{d'accessibilitat} Fundació ONCE 5 dies Pèrgola

(13)

3. EVOLUCIÓ DE LES VARIABLES ESTADÍSTIQUES 2013-2016

La base de dades de l’Observatori de Glòries s’organitza en 5 grans apartats.

Per cada un d’ells es presenten els indicadors estadístics que en formen part, tant per l’àmbit de la Zona A de Glòries com pel conjunt de Barcelona, i pels anys 2013 (l’any previ a les obres de transformació) a 2016 (el tercer any de transformació) en funció de la disponibilitat de les dades a

febrer de 2018.

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

3.4 MOBILITAT

(14)

14

3. EVOLUCIÓ DE LES VARIABLES ESTADÍSTIQUES 2013-2015

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

3.4 MOBILITAT

3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

Sota aquest epígraf es recullen les principals dades disponibles que tenen a veure amb les persones residents a la zona en transformació fent referència a:

I. Gènere II. Edat

III. Taxes demogràfiques IV. Nacionalitat

V. Nivell d’estudis VI. Llars

VII. Renda familiar disponible

Elements territorials A. Econòmica i treball

(15)

3. 1 POBLACIÓ

I. Gènere

La població de la Zona A de Glòries ha augmentat un 0,3%, taxa superior al 0,1% del conjunt de la ciutat. Des de 2013 la població ha augmentat un 1,4% per un -0,2% Barcelona.

Un any més la part de barri d’El Parc i la Llacuna és la responsable d’aquest creixement (2,1% el darrer any i 11% des de 2013).

La distribució per gènere es manté estable, amb un lleuger augment de pes de la població masculina a la zona A a diferència del que passa al conjunt de la ciutat.

(16)

16

3. 1 POBLACIÓ

II. Edat

El 67,9% tenen entre 16 i 64 anys, proporció superior a la mitja de la ciutat, mentre que el pes dels infants i la gent gran continua sent inferior, tot i la tendència a convergir cap els valors mitjos de Barcelona.

La zona per sobre la Diagonal té la població més envellida amb un pes dels majors de 64 anys superior al 20%. A Parc i la Llacuna, en canvi, només són el 12% i el grup d’entre 16-64 anys són el 72%.

(17)

3. 1 POBLACIÓ

II. Edat

Lleu disminució de la població que viu sola (-0,6% per -0,2% Barcelona). Les taxes més altes es localitzen als barris sota la Diagonal (>14%).

El pes de la gent gran que viu sola és superior a Glòries (sobretot sobre la Meridiana); el 2016 disminueix 0,3 punts.

L’índex d’envelliment de Glòries és inferior al de la ciutat i tendeix a disminuir. La Meridiana fa de frontera: índex alt per sobre i més baix per sota. El Parc i la Llacuna té un índex baixíssim (75).

(18)

18

3. 1 POBLACIÓ

III. Taxes demogràfiques

El 2016 les taxes de natalitat i mortalitat entre Glòries i la ciutat tendeixen a convergir. Tanmateix a Glòries la natalitat supera la mortalitat en 0,3 punts mentre que a Barcelona és a l’inrevés (-0,9). Parc i la Llacuna torna a ser un cas a part (6,6 punts).

Creix el saldo migratori positiu malgrat la reducció de taxes el 2016. A Glòries 1 punt per sobre de Barcelona. A Fort Pienc es donen els valors més alts de les taxes d’immigració, emigració i saldo migratori.

(19)

3. 1 POBLACIÓ

IV. Nacionalitat

La població estrangera canvia de tendència i creix el 2016 tant a Glòries (3,9%) com al conjunt de Barcelona (2,9%). Els majors augments dins la zona A s’han donat a Sagrada Família i Camp de l’Arpa (>6%), però en el conjunt del període destaca l’augment global del 5,7% a El Parc i la Llacuna.

El pes dels estrangers a la zona A puja fins el 20%, situant-se 3,4 punts per sobre Barcelona.

(20)

20

3. 1 POBLACIÓ

IV. Nacionalitat

El 2016, les tres principals nacionalitats d’estrangers mantenen la seva posició tant a Barcelona com a Glòries.

A Glòries escalen posicions les nacionalitats colombiana i filipina, mentre que no es produeix cap canvi en el conjunt de la ciutat.

(21)

3. 1 POBLACIÓ

V. Nivell d’estudis

El nivell d’estudis de la zona A mostra una tendència a millorar, al disminuir el pes de la població sense estudis i, sobretot, a augmentar la de la població universitària. Glòries s’aproxima a la mitjana de la ciutat.

La millora es dóna al conjunt de la Zona A però el salt més important es produeix a Sagrada Família i Parc i la Llacuna (augment de la població amb estudis superiors i universitaris per sobre la de Barcelona).

(22)

22

3. 1 POBLACIÓ

VI. Llars

El 2016 les llars de la zona A augmenten un 0,4%. En el conjunt del període el creixement acumulat és del 0,6% sent la part d’El Parc i la Llacuna del Poblenou el responsable del creixement de la zona amb un 7,9% més que el 2013.

L’ocupació mitjana de Glòries es manté en 2,4 persones per llar, nivell inferior al 2,5 de Barcelona.

(23)

3. 1 POBLACIÓ

VII. Renda familiar disponible

El 2016 el nivell de renda real de la ciutat (descomptada la inflació, renda de BCN2013=100) ha tornat a augmentar (3%) però a l’àrea de Glòries ho ha fet en menor intensitat (2,3%), el que situa la renda d’aquesta zona 10 punts per sota la mitjana de la ciutat.

Tanmateix, en relació a l’any base l’àrea de Glòries ha escurçat distàncies amb un creixement real acumulat del 13,8% per un 9,4% a Barcelona.

(24)

24

3. EVOLUCIÓ DE LES VARIABLES ESTADÍSTIQUES 2013-2016

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

3.4 MOBILITAT

3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

En aquesta secció es recullen els indicadors relacionats amb els usos del sòl i els elements constructius de la zona (residència, equipaments, etc..) i es mostren els equipaments existents i previstos d’acord amb el projecte Glòries. Els indicadors són:

VIII. Ús del sòl

IX. Ús construccions X. Habitatge

XI. Equipaments

(25)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

VIII. Ús del sòl

La densitat bruta de la zona de Glòries augmenta un 0,3% fins a situar-se als 17.581 habitants per Km2_{, un 11% superior a la de}

Barcelona.

La part més densa és la de camp de l’Arpa (55.130 hab./km2_{) i a}

l’altre extrem Parc i la Llacuna del Poblenou (5.051 hab./km2_).

En densitat neta o en relació amb la superfície residencial Glòries i Barcelona creixen un 0,2%, sent la primera de 87.212 habitants per Km2_{residencial (un 40% més que la mitjana de la}

ciutat).

(26)

26

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

VIII. Ús del sòl

Pel que fa als usos del sòl, no s’han produït variacions en l’estructura territorial de la ciutat llevat de l’augment d’1 punt del pes dels parcs urbans en 3 anys.

A Glòries continua havent-hi una menor proporció de sòl dedicat a habitatge, equipaments i parcs que al conjunt de la ciutat, i un major pes de sòl industrial i de xarxa viària. Tanmateix des de 2013 la tendència és a guanyar pes en equipaments en relació a Barcelona.

(27)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

IX. Ús construccions

A nivell de ciutat no es produeixen variacions importants en la superfície de locals entre 2014 i 2015, tan sols el guany de superfície esportiva i sanitària en detriment de la indústria.

A Glòries perd pes la indústria (-13%) i en guanya l’ús esportiu, d’aparcament i de comerç.

(28)

28

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

X. Habitatge

El nombre d’habitatges segons cadastre a Barcelona i Glòries no ha variat.

A Glòries hi ha 13.858 habitatges, l’1,7% del parc de la ciutat.

La distribució d’habitatges per dimensió tampoc ha variat. A Glòries hi ha una menor proporció de pisos petits i grans i una major proporció de pisos mitjans (60 a 120m2_).

Un 50,4% del parc és anterior a 1960 (destaquen els barris de Fort Pienc i El Parc i la Llacuna). El 17% seria posterior a 1980, amb un gran pes al barri del Parc i la Llacuna (36%, majoritàriament posterior a 2005).

(29)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

X. Habitatge

El preu de l’habitatge de segona mà ha augmentat un 18,8% el 2016 segons El Idealista als 7 barris de la zona C, acostant-se al preu mitjà de la ciutat.

El 2016 els pisos potencialment buits segons consum d’aigua podrien situar-se a Glòries en 450, un 25% més que l’any anterior però un 38% menys que el 2013.

Posats en relació amb el total d’habitatges del cadastre de 2016 s’obté una taxa de pisos potencialment desocupats del 3,2%, 0,3 punts per sota del conjunt de la ciutat.

(30)

30

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Cultura

El 2016 s’ha inaugurat l’Espai de Creació Sala Beckett al carrer Pere IV, procedent de Gràcia.

(31)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Ensenyament

En Ensenyament s’ha inaugurat amb mòduls l‘Institut Maria Espinalt, de titularitat pública.

(32)

32

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Comerç

En comerç s’ha acabat la remodelació del Centre Comercial Glòries, adaptat al projecte global de Glòries.

(33)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Esports

En instal·lacions esportives el projecte preveu un nou centre esportiu municipal.

(34)

34

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Socials

En equipaments socials el projecte de Glòries preveu la construcció de 2 centres de dia-residències per gent gran (un localitzat fora de la zona A), un casal d’avis i un centre social intergeneracional.

(35)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Sanitat

(36)

36

3. EVOLUCIÓ DE LES VARIABLES ESTADÍSTIQUES 2013-2016

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

3.4 MOBILITAT

3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

Els indicadors d’activitat econòmica i de mercat de treball es refereixen per una banda a les activitats econòmiques radicades a Barcelona (empreses, hotels, comerços) i les previstes en les llicències municipals, i per l’altra a les variables relacionades amb la situació laboral dels residents, que a falta de dades desagregades es limita a les dades d’atur registrat per barris.

XII. Activitats econòmiques XIII. Hotels

XIV. Llicències XV. Comerç XVI. Atur registrat

(37)

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XII. Activitats ec.

Per l’any 2016 no es disposa d’informació sobre nombre i localització d’activitats econòmiques que s’obtenien d’InAtlas.

A més, l’any 2015 es va produir un canvi metodològic en el recompte d’activitats econòmiques no fent possible l’anàlisi de la seva evolució quantitativa però si l’anàlisi de la seva composició relativa.

El 2015 la zona A concentrava el 2,1% del nombre d’activitats de la ciutat, percentatge superior al del pes de la població (1,7%) i la superfície (1,5%).

(38)

38

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XII. Activitats ec.

En la distribució d’activitats per tipus d’empresa de 2015 va augmentar el percentatge d’autònoms i d’organismes tant a Barcelona com a Glòries, en detriment de les empreses. Tanmateix les diferències de ritme de creixement van fer que augmentés el pes de les activitats de Glòries en relació amb Barcelona de tots els tipus d’empresa.

Dins la zona A el guany de pes d’El Parc i la Llacuna es va produir amb empreses, autònoms i organismes i la davallada de pes de Camp de l’Arpa per la baixa d’empreses.

(39)

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XII. Activitats ec.

Els sectors de la zona A que van guanyar pes van ser el d’informació i comunicació, serveis professionals, immobiliàries i administració pública; i van perdre pes la indústria, construcció, comerç i serveis financers.

A Barcelona les tendències van ser similars excepte pel comerç, transport i hostaleria amb signe evolutiu invers. Tot i això, els diferents ritmes evolutius van portara un guany important del pes de l’activitat de Glòries en relació amb Barcelona en els sectors industrial, informació i comunicació, immobiliari, serveis professionals, administració, educació i entreteniment; i a una pèrdua rellevant en energia i serveis financers. La zona de el Parc i la Llacuna va continuar tenint el protagonisme en aquesta evolució.

(40)

40

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XIII. Hotels

Índex Dades Població Mobilitat A. Sòcioeducatius

El 62% de les places totals a la zona són de categoria superior (igual o superior a 4*), 6 punts per sota de la mitjana de la ciutat. El 80% estan al barri d’El Parc i la Llacuna del Poblenou.

(41)

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XIV. Llicències

El 92% de la superfície aprovada es troba a la zona d’El Parc i la Llacuna, on destaca l’edifici d’oficines del carrer Ciutat de Granada.

La superfície de les llicències d’obra major (OMA) de la zona (79.742m2_{) augmenten un 24,8%, per un 48,2%}

la ciutat i són el 8,4% de la superfície subjecta a llicència de la ciutat.

(42)

42

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XV. Comerç

El 2016 hi ha hagut una nova operació de recompte de locals comercials a Barcelona.

Els trets principals de la zona A són:

• 1.434 locals en planta baixa (1.544 si tinguéssim en compte els establiments dins de locals comercials), el 2,1% de la ciutat (1,9% el 2013)

• Lleu reducció de l’Índex de dotació comercial però superior al de la ciutat

• 33% dels locals buits, 8 punts més que Barcelona

• Baix índex d’atracció comercial, és a dir, preeminència de

comerç quotidià poc

especialitzat i descens en relació a 2013

(43)

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XVI. Atur registrat

El 2016 millora la situació del mercat de treball tant a la Zona C (7 barris) com a la ciutat: reducció dels aturats un 10% (sobretot el masculí); disminució del pes dels aturats en relació amb la població en edat de treball (7,0%); taxa per les dones (7,4%) superior a la dels homes; manteniment de la taxa dels aturats de més de 50 anys (11,2%). En tots els indicadors els nivells de la zona C per sota dels del conjunt de la ciutat.

(44)

44

3. BASE DE DADES

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

3.4 MOBILITAT

3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

Els indicadors de transport i mobilitat fan referència a l’oferta de transport públic i als indicadors de

passatgers de metro i tramvia, taxa de motorització, les intensitats mitjanes diàries de trànsit (IMD) i la qualitat de l’aire i el soroll.

XVII. Oferta de transport públic XVIII. Passatgers

XIX. Motorització

XX. Intensitat mitjana diària de trànsit XXI. Qualitat aire i soroll

(45)

3. 4 MOBILITAT

XVII. Oferta de transport públic

(46)

46

3. 4 MOBILITAT

XVIII. Passatgers

L’estació de metro de Glòries (L1) ha transportat el 2016 6,2 milions de passatgers, l’1,62% del passatge total de FMB.

El 2016 el passatge de l’estació de Glòries ha disminuït un 3,2%, per sobre el del conjunt de la xarxa de metro (0,9%), situant-se al nivell de 2014.

(47)

3. 4 MOBILITAT

XVIII. Passatgers

Les parades del tramvia de la Zona A de Glòries han mogut 2,9 milions de passatgers, un 7,2% més que el 2015 i el 38,8% del conjunt de passatge del tramvia.

(48)

48

3. 4 MOBILITAT

XIX. Motorització

El nombre de turismes per cada 1.000 habitants és de 380,5, dels que el 64,7% tenen més de 10 anys; i el de motos és de 150,5 de les que un 46% tenen més de 10 anys.

El 2016 es produeix un gran augment de la taxa de motorització. La de la zona A és superior a la de la ciutat en turismes i inferior en motos.

El parc de turismes està més envellit que el de la resta de la ciutat, a l’inrevés que el de motos.

(49)

3. 4 MOBILITAT

XX. Intensitat mitjana de trànsit

El Centre de Control de Trànsit de l’Ajuntament disposa d’aforaments a molts punts de la ciutat. En relació amb l’àrea de Glòries s’ha seleccionat un conjunt d'aforaments i s’ha comparat el volum de trànsit diari en dia laboral dels anys 2013 a 2016.

Es produeixen importants disminucions als carrers directament afectats per les obres de l’anella (Gran Via, Av.Diagonal, Av.Meridiana), i als carrers que distribuïen el trànsit d’entrada de Gran Via (Marina, Padilla). I es produeixen augments a les alternatives a la zona d’obres (Aragó, Consell de Cent).

Resultats aforaments variació 2013-2016, en dia laborable

Les IMD són els vehicles/hora que passen per punt d'aforament

Espira Localització 2013 2014 2015 2016 inc. abs inc. %

Sentit

B

esòs _Afectats 4030

AV. DIAGONAL - LLACUNA (Baixada) _7.739 _4.747 _4.367 _4.798 _-2.941 _-38,0%

4037 GRAN VIA - LEPANT (sentit Besòs) 48.332 41.483 39.499 n.d. n.d. n.d. 7017 AV. MERIDIANA - CLOT (Sortida) 12.590 9.848 9.465 8.233 -4.357 -34,6% Alternativa 4056 CONSELL DE CENT - CASTILLEJOS _13.583 _14.248 _13.561 _13.638 ₅₅ _0,4%

Sentit

Llobr

egat

Afectats

4019 MARINA - DIPUTACIÓ _51.551 _42.981 _49.758 _49.039 _-2.512 _-4,9%

4055 PADILLA - GRAN VIA 13.168 8.945 9.611 9.438 -3.730 -28,3% 7007 AV. MERIDIANA - CONSELL DE CENT (Entrada) 4.187 2.841 2.115 1.871 -2.316 -55,3% 17005 AV. DIAGONAL - PERE IV (Pujada) _7.864 _6.719 _7.075 _7.094 _-770 _-9,8%

(50)

50

3. 4 MOBILITAT

XXI. Qualitat aire i soroll

Els nivells de soroll van ser els propis d’una zona amb trànsit intens i en consonància amb el mapa de soroll van tenir algunes puntes esporàdiques coincidint amb determinades operacions de demolició de l’anella. L’agost de 2014 van baixar els nivells de soroll.

Els nivells de qualitat de l’aire de l’estació mòbil de Glòries pel període abril-octubre 2014 van ser els propis d’una zona amb trànsit molt intens. Es va produir alguna superació del límit, sobretot en partícules en suspensió (PM10).

Qualitat de l'aire mitjana en μg/m3 2014

NO2 50,7 PM10 25,8 PM2,5 15,0

Nivells acústics dB(A) 2012 2014

diurn 65-75 68-73 vespre 60-70 65-70 nocturn 55-65 62-66

Índex Dades Població Mobilitat A. Sòcioeducatius

(51)

3. BASE DE DADES

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

3.4 MOBILITAT

3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

Els indicadors d’aquesta secció tenen a veure amb l´ús dels equipaments de serveis socials, educatius i culturals presentats a la secció d’elements territorials que conformen la zona de Glòries.

(52)

52

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

XXII. Serveis Socials

Les personesmajors de 75 anys que viuen soles es redueixen un 1,7% a la zona A (creixen un 0,2% a la ciutat). Baixa el seu pes en relació amb la població total (3,4%).

El 2015 el pes de les persones amb discapacitat de la zona A en relació amb la població (7,7%) és inferior al de la mitjana de Barcelona i no presenta variacions temporals.

(53)

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

XXII. Serveis Socials

El 2016 continua la tendència a convergir en l’ús dels serveis socials

de la zona de Glòries en relació amb la ciutat: similar proporció de demanda de 1a visita als

centres de serveis

socials (CSS); reducció de la diferència en persones ateses als CSS; igualtat en llars ateses amb algun tipus de servei de SAD (atenció domiciliària).

(54)

54

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

XXIII. Serveis Educatius

En serveis educatius el 2016 ha entrat en funcionament el nou Institut públic Maria Espinalt, amb instal·lacions en barracons a l’espera de la construcció de l’edifici definitiu.

La proporció d’alumnes per tram d’edat en relació amb la població del mateix tram d’edat, és inferior al de la mitjana de la ciutat.

En llar d'infants aquesta proporció és del 22,5% a Glòries per 43,5% de mitjana de Barcelona, sense oferta a la part de zona de l’Eixample.

En estudis de primària i secundària l’augment fins el 82% de Glòries (18 punts per sota la mitjana de Barcelona) es deu al nou institut públic i a una major matrícula en centres públics que no en privats. Els menors percentatges a la part del Camp de l’Arpa i de Parc i la Llacuna.

En la franja 16-17 el nou institut millora la situació d’escassetat de centres i deixa el nivell de cobertura al 47,1% quan al conjunt de la ciutat és del 224,7%. A la zona ara hi ha dos instituts públics i cap centre de formació professional, a l’espera del dedicat a moda i disseny.

(55)

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

XXIV. Serveis Culturals

La Zona A compta amb una important oferta de grans equipaments culturals doncs s’hi troba ubicat el Disseny Hub Barcelona, l’Auditori i el TNC. En biblioteques la posta en funcionament de la biblioteca municipal Josep Benet el 2014 ha capgirat l’indicador de visites en relació amb la població, situant-lo per sobre del de Barcelona.

(56)

56

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

XXV. Esports

A nivell d’equipaments esportius el CEM Vintró-Alentorn ha reduït un 1% el nombre d’abonats i representa l’1,9% dels abonats de la ciutat. La relació abonats/població disminueix però continua situada per sobre la mitjana de la ciutat.

A part es compta amb altres espais com el Parc del Clot, les pistes de diverses escoles, un pavelló esportiu, centres privats de gimnàstica i els espais per activitats esportives de la urbanització provisional de la Plaça de les Glòries.

Està prevista la construcció d’un nou CEM a la zona.

(57)

4. LA INVERSIÓ MUNICIPAL EXECUTADA 2004-2016 I IMPACTE ECONÒMIC DE

LA PREVISTA FINS 2019

La inversió municipal executada el 2016 ha estat de 29 milions €, dedicada a la construcció del túnel viari entre els carrers Castillejos i Badajoz.

Des de 2004 la inversió municipal liquidada a Glòries suma 260 milions €. Les principals actuacions han estat la construcció del Disseny Hub Barcelona, el nou Mercat dels Encants, la desconstrucció de l’anella viària de Glòries i l’inici del túnel sota la plaça.

Es disposa també de la previsió d’inversió 2017-2019 aprovada per l’Ajuntament a desembre de 2016, que es preveu de 53,5 milions € més, dedicats quasi íntegrament al túnel de la Gran Via però també al nou parc. No hi ha previsió, encara, del cost de l’execució del Parc de Glòries.

Inversió macro

projecte Glòries (€)

2016 liquidat

Total 2004-2016 liquidat

2017-2019

Previsió Total 2004-2019

Vialitat Pl. Glòries 28.407.159 85.252.204 52.189.633 137.441.837

Edifici Ona Pl. Glòries 0 3.371.765 0 3.371.765

Àmbit Pl. Glòries 97.891 7.773.518 0 7.773.518

Àmbit Pl. Glòries 0 220.679 0 220.679

Centre del Disseny 177.260 90.973.683 17.083 90.990.766

Àmbit Disseny Hub Barcelona 0 11.942.963 0 11.942.963

Parc - Plaça de les Glòries 233.346 336.509 1.344.199 1.680.709

Mercat dels Encants 0 57.239.521 0 57.239.521

Encants Vells 0 645.877 0 645.877

Escola Encants ₀ _2.495.000 ₀ _2.495.000

(58)

58

4. LA INVERSIÓ MUNICIPAL EXECUTADA 2004-2016 I IMPACTE ECONÒMIC DE

LA PREVISTA FINS 2019

• Impacte directe: efecte sobre l’activitat dels sectors pel fet d’haver de produir les inversions demandades per l’Ajuntament. Equival al valor de la inversió descomptant l’efecte de la inflació al llarg del període que són 269 milions d’euros de 2016 pel període 2004-16 i 321 milions pel període 2004-2019.

• Impacte indirecte: mesura els ajustos en el nivell de producció de tots els sectors en resposta a les noves demandes d’inputs necessàries per produir la producció demandada. És un ajust seqüencial de tots els sectors fins a satisfer mútuament les seves necessitats d’inputs generats per l’augment de demanda final de la inversió, subjecte a determinats supòsits. La suma dels impactes directes i indirectes reflecteixen la interdependència directa i indirecta dels sectors entre sí en resposta a un estímul extern (la inversió municipal).

• Impacte induït: el derivat de la demanda addicional generada, no pel projecte, sinó per les rendes del treball i el capital (consum de les llars derivats dels salaris pagats als treballadors dels sectors productius que atenen la producció del projecte d’inversió,..).

• Impacte total: suma dels impactes directe, indirecte i induït.

El càlcul de l’impacte econòmic que genera la inversió total de Glòries sobre l’economia catalana es realitza mitjançant les taules input output de Catalunya de 2011 (les darreres publicades per l’IDESCAT).

Pel període ja executat 2004-2016, els 260 milions € invertits en el projecte tenen impacte econòmic sobre: • La producció: variació del volum d’activitat bruta dels

sectors derivada de la inversió municipal

• El valor afegit: efecte sobre les rendes dels factors treball i capital (remuneracions, beneficis)

• Els llocs de treball: l’ocupació requerida per desenvolupar el projecte d’inversió.

(59)

4. LA INVERSIÓ MUNICIPAL EXECUTADA 2004-2016.IMPACTE ECONÒMIC

Els resultats de l’anàlisi de la inversió ja executada en el període 2004-2016 indiquen que:

• Els impactes sobre la producció són 269,4 milions el directe (la pròpia inversió municipal) que generen un impacte indirecte de 230 milions i un impacte induït de 159 milions més. L’impacte directe i indirecte és de 499 milions (multiplica per 1,85 la inversió inicial) i l’impacte total és de 657,6 milions(multiplica per 2,44 la inversió municipal). El sector de la construcció és el més beneficiat seguit de lluny pel comerç-transport i hostaleria i per la indústria-aigua-sanejament i les activitats professionals.

• En termes de valor afegit els valors serien 95 milions l’impacte directe, 100 milions l’indirecte i 87 milions l’induït, amb un total de 281,8 milions. Afecten principalment al sector construcció, seguit pel comerç i les activitats professionals i immobiliàries.

• Pel que fa als llocs de treball potencialment generables per la inversió de Glòries serien 1.633 directes, 1.686 indirectes i 1.295 induïts. En total són 4.614 llocs de treball com a resultat d’una inversió de 269 milions €.

Impacte de la inversió executada 2004-2016

Directe Indirecte Induït Total

(60)

60

4. LA INVERSIÓ MUNICIPAL EXECUTADA 2004-2016 I IMPACTE ECONÒMIC DE

LA PREVISTA FINS 2019

Tenint en compte les previsions d’inversió pels anys següents aprovades pel govern municipal a desembre de 2016, els resultats de l’anàlisi d’impacte de la inversió prevista a Glòries pel període 2004-2019 apunten a:

• L’impacte directe sobre la producció és de 321,1 milions € de 2016 (la pròpia inversió municipal) que comporta un impacte indirecte de 273 milions i un impacte induït de 189 milions més. L’impacte directe i indirecte és de 595 milions i l’impacte total és de 783,8 milions. Els sectors econòmics que més es beneficien de l’impacte econòmic de la inversió municipal a Glòries són els mateixos que els del període 2004-16.

• En termes de valor afegit l’impacte directe és de 113 milions, 119 milions l’indirecte i 103 milions l’induït, amb un total de 336 milions.

• Pel que fa als llocs de treball potencialment generables s’estimen en 1.946 els directes, 2.009 els indirectes i 1.544 els induïts. En total són 5.499 llocs de treball.

Impacte de la inversió prevista 2004-2019

Directe Indirecte Induït Total

(61)

5. ENQUESTA PROJECTE GLÒRIES 2016

5.1 FITXA TÈCNICA

5.2 PERCEPCIÓ DEL BARRI

(62)

62

5. 1 FITXA TÈCNICA

ÀMBIT

Zona B de Glòries.

UNIVERS

Població de Barcelona de 18 anys i més.

GRANDÀRIA DE LA MOSTRA 670 entrevistes.

METODOLOGIA

Entrevista personal amb suport informàtic.

PROCEDIMENT DE MOSTREIG

Mostreig aleatori estratificat. Els estrats s'han format per l'encreuament dels 7 barris de l'entorn de la plaça de Glòries (selecció de seccions censals dels barris: El Fort Pienc, la Sagrada Família, el Camp de l‘Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poblenou i Provençals del Poblenou) amb el gènere i amb l'edat dels ciutadans (l'edat es divideix en sis categories: de 18 a 24, de 25 a 34, de 35 a 44, de 45 a 54, de 55 a 64 i de 65 anys i més). S'han aplicat quotes per cadascun dels estrats calculades segons el padró municipal d’habitants.

ERROR MOSTRAL

Per a un nivell de confiança del 95,5% (2), i P = Q, l’error és de ±3,8% per al conjunt de la mostra.

DATA DE REALITZACIÓ

Del 23 de novembre al 13 de desembre de 2016

(63)

5. ENQUESTA PROJECTE GLÒRIES 2016

5.1 FITXA TÈCNICA

5.2 PERCEPCIÓ DEL BARRI

(64)

64

5. 2 PERCEPCIÓ DEL BARRI

Evolució del barri els darrers anys

Perspectives de futur

La percepció d’evolució positiva del barri (54%, superior al del conjunt de la ciutat) disminueix 3,6 punts que passen a percepció negativa.

La perspectiva de futur és majoritàriament de millora (61%) però amb una fort avanç de la percepció d’empitjorament, que deixa Glòries en pitjor perspectiva que la mitjana de la ciutat.

48,4 57,9 57,5 53,9 53,4

60,3 66,6 60,7 26,0

20,3 23,4 _23,6

10,4

11,0

11,2

6,6 21,6 19,1 16,7 20,3

17,9

14,8 13 _17,9 4,0 2,7 2,4 2,2

18,2 14,0 9,3 14,8

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2013 2014 2015 2016 2013 2014 2015 2016

(65)

5. ENQUESTA PROJECTE GLÒRIES 2016

5.1 FITXA TÈCNICA

5.2 PERCEPCIÓ DEL BARRI

(66)

66

5. 3 VALORACIÓ DEL PROJECTE GLÒRIES

El 2016 el grau de coneixement del projecte és molt semblant al del any 2013 i es situa en el 69,3% dels veïns.

Coneixement del projecte

Molèsties per les obres

Augmenten 7,1 punts els veïns que se senten afectats per les obres (el 36,4% ) en relació amb l’any passat.

68,8 74,6 67,6 69,3

19,7 25,4

29,3 36,4 31,2 25,4 32,2 30,7

76,9

74,5 69,6

62,2 0,2 0,0 _3,4 0,1 1,1 1,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2013 2014 2015 2016 2013 2014 2015 2016

(67)

5. 3 VALORACIÓ DEL PROJECTE GLÒRIES

El 2016 el 60,6% dels veïns creu que el principal benefici serà el gran parc urbà.

La connexió entre barris no arriba al 45% i torna a perdre quasi 2 punts en relació amb 2015. Passa el mateix amb el grau d’acord en relació amb els equipaments.

En canvi augmenta el grau d’acord amb la reducció de soroll (5 punts) i amb l’obtenció de nous habitatges (0,5 punts).

Principals beneficis del projecte

60,6 44,6

28,4

40,1 20,3

0 20 40 60 80

(68)

68

5. 3 VALORACIÓ DEL PROJECTE GLÒRIES

El 2016 una cinquena part de veïns no saben què dir sobre els possibles canvis derivats del projecte, ni en positiu ni en negatiu.

Els principals canvis seran en la circulació (27,6%), l’espai per la gent (11,6%), l’espai verd (11,3%) i el paisatge de l’entorn (10,6%).

Canvis que comportarà el projecte

I que aquests canvis principals es traduiran en millores.

Tanmateix el 20,9% no creuen que s’arribi a resoldre la circulació i el 54% no sap dir cap aspecte que no resoldrà el projecte.

27,6 11,6 11,3 10,6 5,2 3,9 5,2 2,2 2,1 2,1 1,3 8,4 22,4

0 5 10 15 20 25 30 35

(69)

5. 3 VALORACIÓ DEL PROJECTE GLÒRIES

La major part dels veïns estan d’acord amb l’impacte positiu del projecte a excepció del turisme, on hi ha divisió d’opinions. En relació amb 2015 disminueix el grau d’acord en 3 dels 5 aspectes plantejats.

Grau d’acord amb l’impacte del projecte

74,8 77,3 80,9 78,1

68,4 69,9 71,6 71,6 _{66,4 63,9 67,6 64,8}

57,8 59,9 68,8

63,9

46,4 44,2 46,3 46,4 16,6 15,2

12,4 13,0

19,6 19,9 19,1 17,8

20,7 23,0 20,6 22,8

26,3 25,1 20,1

21,3

41,6 44,6 43,7 41,9 8,7 7,5 6,7 _9,0

12,1 10,3 9,3 10,6 12,8 13,1 11,8 12,4 _{16,0 15,1} 11,0 _14,8 11,9 11,2 10,0 11,6

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 201 3 201 4 201 5 201 6 201 3 201 4 201 5 201 6 201 3 201 4 201 5 201 6 201 3 201 4 201 5 201 6 201 3 201 4 201 5 201 6

Acord Desacord NS/NC

Millora

mediambiental Activitat _econòmica

(70)