Observatori de Glòries 2017 (Any 4) : dades actualitzades a 23 de juliol de 2018

(1)

2017 (Any 4)

Dades actualitzades a 23 de juliol de 2018

Departament d’Anàlisi – Gabinet Tècnic de Programació

(2)

2

Presentació de l’Observatori

OBJECTIU

Mesurar la transformació territorial i socioeconòmica derivada del projecte i avaluar el seu impacte econòmic.

PERÍODE TEMPORAL

De 2013 (abans de les obres) fins 10 anys després de la finalització de la transformació.

ÀMBIT TERRITORIAL D’ESTUDI

• Zona A: 18 seccions censals de 5 barris, 1,6 km2_{, 28.026 habitants, 11.578 llars.}

• Zona B: 80 seccions censals de 7 barris, 4,1 km2_{, 128.603 habitants, 52.523 llars.}

• Zona C: 7 barris de 2 districtes, 7,2 km2, 218.943 habitants, 89.805 llars

INSTRUMENTS

• Indicadors estadístics en relació amb la població, el territori, l’activitat econòmica, la mobilitat i els aspectes socials.

• Impacte econòmic de la inversió en el projecte Glòries.

• Percepció ciutadana: enquestes d’opinió i participació ciutadana.

ACTUALITZACIONS

Anuals: Observatori, anàlisi d’impacte i enquesta. Quant als indicadors n’hi ha d’anuals i mensuals.

RESPONSABLE I FONTS D’INFORMACIÓ

Observatori: Departament d’Anàlisi - GTP

• Indicadors estadístics: Departament d’Anàlisi - GTP Dades: Dep.Estadística i Difusió de Dades i altres

• Impacte econòmic: Departament d’Anàlisi - GTP Dades: Direcció de Serveis de Pressupost i Inversions

• Percepció ciutadana: Dep.Estudis d’Opinió - GTP Dades: Dep.Estudis d’Opinió - GTP (Enquesta Glòries)

Esdeveniments Variables

(3)

ÍNDEX

0 Resum executiu ... 4

1 Introducció ... 6

2 Què ha passat? Esdeveniments de l’any 2017 ... 9

2.1 Obres ... 9

2.2 Altres esdeveniments ... 11

3 Evolució de les variables estadístiques 2013-2017 ... 13

3.1 Població ... 14

3.2 Elements territorials ... 24

3.3 Activitat econòmica i mercat de treball ... 36

3.4 Mobilitat ... 44

3.5 Aspectes socials, educatius i culturals ... 51

4 Inversió municipal executada 2004-2017 i impacte econòmic de la prevista fins 2020... 57

5 Enquesta Projecte de l’espai de la Plaça de Glòries i el seu entorn 2017 ... 61

5.1 Fitxa tècnica ... 62

5.2 Percepció del barri ... 63

(4)

4

0. RESUM EXECUTIU

 L’objectiu de l’Observatori és mesurar i avaluar la transformació territorial i socioeconòmica derivada del projecte de Glòries, abans, durant i després de les obres.

 L’Observatori conté: (1) una base de dades d’indicadors estadístics; (2) una avaluació de l’impacte econòmic de la inversió a Glòries; (3) les enquestes d’opinió als ciutadans.

 En aquest document es presenten (1) les principals variacions dels indicadors estadístics 2013-2017 disponibles a juliol de 2018, (2) el resultat de l’impacte econòmic de la inversió 2004-2020 amb dades de finals de 2017, i (3) el resultats de l’Enquesta del projecte de l’espai Glòries i el seu entorn de 2017.

 L’execució del projecte al llarg del 2017 s’ha vist afectat per la paralització de les obres dels túnels, el seu replanteig i nova licitació

deguda a imprevistos i retards. També s’ha modificat el PGM per adaptar-lo al projecte Canòpia, incorporar equipaments i redistribuir el sostre d’habitatge a l’àmbit de Plaça; s’ha inaugurat l’Eix Comercial Glòries; i s’han lliurat 105 habitatges públics

procedents del concurs internacional de l’any passat .

 Pel que fa als indicadors estadístics assenyalar que encara no es disposa de dades estadístiques completes 2017 d’ensenyament, renda o taxes demogràfiques. Les principals variacions 2016-17 han estat:

• La població de l’àrea de Glòries ha augmentat un 1,7% el doble que el conjunt de la ciutat. La variable densitat evoluciona en el mateix sentit, sent la de Glòries un 12% superior a la de Barcelona.

• Gran disminució de l’índex d’envelliment a Glòries per l’augment de població infantil i la reducció de la gent gran, el que comporta un menor índex de dependència demogràfica situat 7 punts per sota el de Barcelona.

• Fort augment de la població estrangera (9,1%), superior a la de Barcelona (7,8%), i amb un pes dels estrangers (21,5%) que supera en 3,9 punts el de la ciutat.

• L’augment del pes de la població amb estudis superiors i universitaris situa el nivell d’estudis de Glòries al nivell de la ciutat. • Augment de la superfície de sòl i locals destinats a habitatge i turisme/hosteleria el darrer any.

• Augment dels habitatges potencialment buits amb una taxa de desocupació del 3,3%. Els preus han augmentat menys a la zona C (7,4%) que no a Barcelona (10,4%). El 75% dels pisos nous es localitzen a Parc i la Llacuna del Poblenou.

• El 2,1% dels agents econòmics de la ciutat es localitzen a la zona A. Guany de pes de les empreses a costa dels autònoms. Augmenta el pes dels sectors de serveis energètics, a les empreses i del sector públic en relació a Barcelona.

(5)

0. RESUM EXECUTIU

• 3 nous hotels a Parc i la Llacuna, amb guany de pes de places en relació a Barcelona però no en places d’alta categoria. • Reducció del 14% de la superfície afectada per llicències d’Obra Major (OMA), al contrari que Barcelona (+2%). Glòries

concentra el 7% de la superfície total on destaquen els sectors de comerç, oficines i habitatge. El 82% és a Parc i la Llacuna. • Nova reducció de l’atur registrat paral·lel al de la ciutat (-7%), amb una taxa d’atur que baixa al 6,5%, 0,5 punts menys que

Barcelona.

• Augment dels usuaris de l’estació de metro de Glòries (7,8%) superior a la del conjunt de la xarxa FMB (-0,9%); amb el

tramvia nou augment a Glòries (5,7%) 1,9 punts superior al global del Tram.

• Augment notable de la taxa de motorització de motos i envelliment del parc de turismes i motocicletes. • Ús dels serveis socials similar al de la mitjana de la ciutat, excepte en un menor índex en teleassistència. • Entrada en funcionament de 2 noves escoles públiques a la zona A amb oferta de cicle infantil.

• Gran dotació d’equipaments culturals a Glòries. El 2017 es redueix el rati d’usuaris per habitant d’arts escèniques i auditori, i augment del de museus públics per les exposicions temporals del DHUB.

• A la part del barri d’El Parc i la Llacuna del Poblenou dins la zona A, es localitzen algunes de les principals variacions dels indicadors : població, densitat, estrangers, estudis, habitatge, pisos buits, llicències OMA, hotels.

 L'impacte econòmic estimat de la inversió municipal:

• Pel període 2004-2017 la inversió municipal liquidada ha estat de 267 milions d’euros.

• Fins 2020 es preveu una inversió de 392 milions € que tindran un impacte econòmic sobre la producció amb un multiplicador d’entre 1,85 i 2,44, un valor afegit d’entre 291 i 420 milions € constants de 2017 i uns llocs de treball potencialment generables d’entre 5.000 i 6.900.

• Els sectors econòmics més beneficiats són la construcció seguit del comerç i les activitats professionals i immobiliàries.

 Quant a l’opinió dels veïns, l’Enquesta de Glòries2017:

• Recuperació -després de 2016- de la percepció majoritària d’evolució positiva del barri i de millora de la perspectiva de futur. • El projecte Glòries assoleix un 70% de grau de coneixement i la proporció de veïns que se senten afectats per les obres arriba

al 41% (36,4% el 2016).

(6)

6

La magnitud i abast del projecte de Glòries fa preveure una rellevant transformació de la zona tant a nivell territorial com a nivell socioeconòmic, al llarg de 10-15 anys.

L’Observatori de Glòries es crea ex-ante amb l’objectiu de mesurar i avaluar aquesta transformació al llarg del temps i estimar el seu impacte econòmic i social.

Consta de 3 elements:

• una base de dades d’indicadors estadístics sobre diversos aspectes socioeconòmics i territorials,

• el càlcul de l’impacte econòmic de la inversió i les activitats que s’organitzen en aquest espai, i

• la percepció ciutadana.

1. INTRODUCCIÓ

Base de dades

(7)

7

S’han delimitat 3 àmbits territorials :

• La Zona A o de Glòries (en verd, 1,6 km2₎ comprèn les 18 seccions censals que hi ha en un radi de 500m des de la Plaça de les Glòries. És la zona principal de transformació física i

l’àmbit prioritari d’anàlisi de dades.

• La Zona B (lila, 4,1 km2_{) és l’àmbit de} l’Enquesta espai de Glòries.

• La Zona C és la suma de 7 barris (blau,7,2 km2_{) i} s’utilitza per les variables no disponibles a nivell de secció censal.

1. INTRODUCCIÓ

(8)

8

En aquest document es presenten les variacions detectades el quart any de

transformació (2017) en relació amb l’any anterior i l’any base (2013).

El focus es posa sobre:

• els canvis registrats a les variables de la base de dades, referits prioritàriament a l’àmbit territorial de la zona A (en el qual hi conflueixen part de 5 barris de la ciutat de 2 districtes) en relació amb el conjunt de la ciutat.

• les inversions executades i previstes a 31 de desembre de 2017 així com el seu possible

impacte econòmic.

• l’opinió ciutadana manifestada a l’Enquesta Projecte de l’espai de la Plaça de les Glòries i el seu entorn

1. INTRODUCCIÓ

(9)

2. QUÈ HA PASSAT? ESDEVENIMENTS DE L’ ANY 2017

2.1 OBRES

(10)

10

2.1 OBRES

- L’abril de 2017, els imprevistos, els retards, el sobre cost en les obres del túnel i la necessitat d’incorporar noves solucions tècniques, porten a aturar les obres, rescindir el contracte i procedir a una nova licitació que inclourà els 2 túnels.

- El juny el Plenari aprova tramitar la modificació de PGM que adapta el projecte Canòpia, incorpora equipaments i el Rec Comtal i redistribueix el sostre d’habitatge a l’àmbit de Plaça de les Glòries.

- Al setembre s’aprova la modificació de PGM i a l’octubre es liciten els 2 túnels en 5 blocs i la fase I del Parc (àmbit Clariana i part de la Rambla).

- El novembre finalitza la remodelació de l’Eix Comercial Glòries després de 2 anys d’obres i 148 milions d’inversió.

- Es lliuren els 105 habitatges públics del carrer Bolívia procedents del concurs internacional d’idees de 2017

- També s’inicien les obres de l’Escola Bressol Encants perquè entri en funcionament el curs 2018-19.

(11)

2. QUÈ HA PASSAT? ESDEVENIMENTS DE L’ ANY 2017

2.1 OBRES

(12)

12

2.2 ALTRES ESDEVENIMENTS

El 2017 s’han organitzat diverses activitats a l’àrea de la Plaça de les Glòries.

Índex Resum executiu Introducció Impacte econòmic Enquesta

Data Esdeveniment Organitzador Durada Lloc

8 de febrer Exposició "L'èxode sirià" Ajuntament, Mercat Encants,.. 17 dies Encants, Biblioteca-Clot

11 de febrer Inauguració de la Expo i Itineraris Guiats Ajuntament 6 mesos Punt Informació i Pl.Glòries

6 d'abril Dia mundial de l'esport i 25 anys JJOO Barcelona Ajuntament 1 dia Àrea .Esportiva Pl.Glòries 22 d'abril 1r concurs literari 90 anys de glòria Ajuntament - Farinera 1 dia Biblioteca-Clot, Espai Farinera 25 d'abril VII Dia de l'Educació Física al Carrer (DEFC) COPLEFC 1 dia Àrea .Esportiva

6 de maig 6è Festival Benèfic per lluitar contra la Sida Ass.Estudiants Ciències Salut 1 dia Pèrgola

11 de juny Cicle Say Loud d'estiu Ajuntament - La Farinera 1 dia La Farinera 11 de juny Exposició fotogràfica Sueños Refugiados Ajuntament 3 mesos Biblioteca-Clot 21 de juny Concert diurn Dia de la Música FNAC 1 dia Gran Clariana 17 de setembre Circuit de mobilitat factible Ajuntament Biciclot 1 dia Glòries-superilla

21 d'octubre Reggae Run Farinera 1 dia Farinera-Glòries

29 d'octubre Reggae per xics Farinera 1 dia Farinera-Glòries

18 de novembre Jocs Intergeneracionals. III Jornada Projecte Radars Ajuntament 1 dia Pèrgola-DHUB

16 de desembre Colors de Monstre- jocs infantils Ajuntament 1 dia gandules

(13)

3. EVOLUCIÓ DE LES VARIABLES ESTADÍSTIQUES 2013-2017

La base de dades de l’Observatori de Glòries s’organitza en 5 grans apartats.

Per cada un d’ells es presenten els indicadors estadístics que en formen part, tant per l’àmbit de la Zona A de Glòries com pel conjunt de Barcelona, i pels anys 2013 (l’any previ a les obres de transformació) a 2017 (el quart any de transformació) en funció de la disponibilitat de les dades a juliol de 2018.

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL 3.4 MOBILITAT

(14)

14

3. EVOLUCIÓ DE LES VARIABLES ESTADÍSTIQUES 2013-2017

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

Sota aquest epígraf es recullen les principals dades disponibles que tenen a veure amb les persones residents a la zona en transformació fent referència a:

I. Gènere II. Edat

III. Taxes demogràfiques IV. Nacionalitat

V. Nivell d’estudis VI. Llars

VII. Renda familiar disponible

Elements territorials A. Econòmica i treball

(15)

3. 1 POBLACIÓ

I. Gènere

La població de la Zona A de Glòries ha augmentat un 1,7%, taxa que dobla el 0,9% del conjunt de la ciutat. Des de 2013 la població ha augmentat un 3,2% per un 0,7% Barcelona.

Un any més la part de barri d’El Parc i la Llacuna és la principal responsable d’aquest creixement (aporta el 60% el darrer any i el 84% des de 2013).

La distribució per gènere es manté estable, amb un lleuger augment de pes de la població femenina a la zona A tot i que continua per sota del valor de ciutat.

NOTA: Des de 2016 les dades de població que fins aleshores provenien de

(16)

16

3. 1 POBLACIÓ

II. Edat

El 68,2% tenen entre 16 i 64 anys, proporció superior a la mitja de la ciutat, mentre que el pes dels infants i la gent gran continua sent inferior, amb tendència a convergir en població infantil i a divergir en gent gran.

La zona per sobre la Diagonal té la població més envellida amb un pes dels majors de 64 anys superior al 20%. A Parc i la Llacuna, en canvi, només són l’11% i el grup d’entre 16-64 anys són el 72%.

(17)

3. 1 POBLACIÓ

II. Edat

Lleu disminució de la població

que viu sola (-0,6% per 0% Barcelona).

El pes de la gent gran que viu sola

continua sent superior a Glòries i el 2017 augmenta 0,8 punts més.

Notable disminució de l’índex d’envelliment de Glòries (-4,8%) que ja era inferior al de la ciutat. La Meridiana fa de frontera: índex alt per sobre i més baix per sota. El Parc i la Llacuna té un índex baixíssim (66,5).

L’índex de dependència

(18)

18

3. 1 POBLACIÓ

III. Taxes demogràfiques

(Sense dades de 2017)

El 2016 les taxes de natalitat i mortalitat entre Glòries i la ciutat tendeixen a convergir. Tanmateix a Glòries la natalitat supera la mortalitat en 0,3 punts mentre que a Barcelona és a l’inrevés (-0,9). Parc i la Llacuna torna a ser un cas a part (6,6 punts).

Creix el saldo migratori positiu malgrat la reducció de taxes el 2016. A Glòries 1 punt per sobre de Barcelona. A Fort Pienc es donen els valors més alts de les taxes d’immigració, emigració i saldo migratori.

(19)

3. 1 POBLACIÓ

IV. Nacionalitat

Des de 2016 la població estrangera torna a créixer a la ciutat. El 2017 l’increment a Glòries (9,1%) és superior al del conjunt de Barcelona (7,8%). Els majors augments dins la zona A s’han donat a El Parc i la Llacuna, Sagrada Família i Camp de l’Arpa i Fort Pienc (>10%). En el conjunt del període destaca l’augment global del 19,7% de El Parc i la Llacuna.

El pes dels estrangers a la zona A puja fins el 21,5%,

situant-se 3,7 punts per sobre Barcelona.

(20)

20

3. 1 POBLACIÓ

IV. Nacionalitat

El 2017, les tres principals nacionalitats

d’estrangers mantenen la seva posició a Glòries, però a Barcelona els xinesos passen a la segona posició.

A Glòries els colombians tornen a escalar posicions fins al 5è lloc i al conjunt de la ciutat passen del lloc 10 al 7.

(21)

3. 1 POBLACIÓ

V. Nivell d’estudis

El nivell d’estudis de la zona A ha assolit el 2017 el de la mitjana de la ciutat. La millora ha consistit en el guany de pes de població universitària.

(22)

22

3. 1 POBLACIÓ

VI. Llars

El 2017 les llars de la zona A augmenten un 1,1%. En el conjunt del període el creixement acumulat és de l’1,7% sent la part d’El Parc i la Llacuna del Poblenou el responsable del creixement de la zona amb un 13,8% més que el 2013.

L’ocupació mitjana de Glòries es manté en 2,4 persones per llar, nivell inferior al 2,5 de Barcelona.

(23)

3. 1 POBLACIÓ

VII. Renda familiar disponible

El 2016 el nivell de renda real de la ciutat (descomptada la inflació, renda de

BCN2013=100) ha tornat a augmentar (3%) però a l’àrea de Glòries ho ha fet en

menor intensitat (2,3%), el que situa la renda d’aquesta zona 10 punts per sota la mitjana de la ciutat.

Tanmateix, en relació a l’any base l’àrea de Glòries ha escurçat distàncies amb un creixement real acumulat del 13,8% per un 9,4% a Barcelona.

(24)

24

3. EVOLUCIÓ DE LES VARIABLES ESTADÍSTIQUES 2013-2017

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

En aquesta secció es recullen els indicadors relacionats amb els usos del sòl i els elements constructius de la zona (residència, equipaments, etc..) i es mostren els equipaments existents i previstos d’acord amb el projecte Glòries. Els indicadors són:

VIII. Ús del sòl

IX. Ús construccions X. Habitatge

XI. Equipaments

(25)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

VIII. Ús del sòl

La densitat bruta de la zona de Glòries augmenta un 1,7% fins a

situar-se als 17.886 habitants per Km2_{, un 12% superior a la de}

Barcelona.

La part més densa és la de camp de l’Arpa (56.317 hab./km2_{) i a}

l’altre extrem Parc i la Llacuna del Poblenou (5.372 hab./km2_{, la}

que més creix).

En densitat neta o en relació amb la superfície residencial Glòries creix un 1,6% per un 0,9% Barcelona, arribant als 88.588

habitants per Km2_{residencial (un 41% més que la mitjana de la}

ciutat).

El 2017 té creixement de densitat significatiu la part de barri de El Parc i la Llacuna del Poblenou, de Sagrada Família i de Camp de l’Arpa del Clot.

(26)

26

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

VIII. Ús del sòl

Pel que fa als usos del sòl, no s’han produït variacions significatives en l’estructura territorial, llevat de l’augment d’1 punt

del pes dels parcs urbans al conjunt de la ciutat en 4 anys.

A Glòries continua havent-hi una menor proporció de sòl dedicat a habitatge, equipaments i parcs que al conjunt de la ciutat, i un major pes de sòl industrial i sobretot de xarxa viària. Tanmateix des de 2013 la tendència és a guanyar pes en equipaments en relació a Barcelona.

(27)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

IX. Ús construccions

A nivell de ciutat no es produeixen variacions importants en la superfície de locals entre 2014 i 2017, tan sols el guany de

superfície residencial i d’equipaments en detriment de la indústria.

A Glòries perd pes la indústria (-13%) i en guanya l’ús d’aparcament, de comerç i d’espectacles.

A nivell d’estructura, la distribució per usosdels locals construïts indiquen el mateix: menys pes de la indústria i l’habitatge i

(28)

28

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

X. Habitatge

El nombre d’habitatges segons cadastre ha augmentat un 2% per un 0,2% al conjunt de Barcelona. Són 13.996 habitatges, l’1,7% del parc de la ciutat.

A Glòries hi ha una menor proporció de pisos petits i grans i una major proporció de pisos

mitjans (60 a 120m2_{). En el darrer}

any guanyen pes els petits i en perden els grans.

Un 50% del parc és anterior a 1960 (destaca el barri de Fort Pienc) i el 18% seria posterior a 1980. El 75% del parc posterior a 2005 es situa al barri del Parc i la Llacuna.

(29)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

X. Habitatge

El preu de l’habitatge de segona mà ha augmentat un 7,4% el 2017 segons El Idealista als 7 barris de la zona C, per sota del 10% del

conjunt de la ciutat. El preu/m2_{és un 8%}

inferior .

El 2017 els pisos potencialment buits segons

consum d’aigua podrien situar-se a Glòries en 457, un 1,6% més que l’any anterior però un 37% menys que el 2013.

Posats en relació amb el total d’habitatges del

cadastre de 2017 s’obté una taxa de pisos

potencialment desocupats del 3,3%, 0,1 punts per sota del conjunt de la ciutat.

(30)

30

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Cultura

Índex Dades Població Mobilitat A. Sòcioeducatius

(31)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Ensenyament

En Ensenyament la demanda de places públiques ha comportat la obertura de 2 noves

escoles públiques:

l’Escola Gaia i l’Escola

La Flor de Maig

(aquesta darrera al

mateix lloc on es va

inaugurar l’Institut

Maria Espinalt ).

(32)

32

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Comerç

En comerç s’ha inaugurat l’Eix Comercial de Glòries, després de 2 anys i una inversió de 148 milions € en la remodelació del Centre Comercial Glòries.

(33)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Esports

(34)

34

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Socials

En equipaments socials

el projecte de Glòries preveu la construcció de

2 centres de

dia-residències per gent gran (un localitzat fora de la zona A), un casal d’avis i un centre social intergeneracional.

(35)

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS

XI. Equipaments Sanitat

(36)

36

3. EVOLUCIÓ DE LES VARIABLES ESTADÍSTIQUES 2013-2017

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

3.4 MOBILITAT

3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

Els indicadors d’activitat econòmica i de mercat de treball es refereixen per una banda a les activitats econòmiques radicades a Barcelona (empreses, hotels, comerços) i les previstes en les llicències municipals, i per l’altra a les variables relacionades amb la situació laboral dels residents, que a falta de dades desagregades es limita a les dades d’atur registrat per barris.

XII. Activitats econòmiques XIII. Hotels

XIV. Llicències XV. Comerç XVI. Atur registrat

(37)

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XII. Activitats ec.

Per l’any 2017 es torna a disposar d’informació sobre nombre i

localització d’agents econòmics obtinguts d’Informa-InAtlas.

Tanmateix s’ha de tenir en compte que tant l’any 2015 com el 2017,

els canvis metodològics en el recompte d’agents econòmics no fan

possible l’anàlisi de la seva evolució quantitativa però si de la seva

composiciórelativa.

El 2017 la zona A concentra el 2,1% del nombre d’agents econòmics de la ciutat, percentatge superior al del pes de la població (1,7%) i la superfície (1,5%) i 0,1 punts superiors al pes que tenia el 2013.

(38)

38

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XII. Activitats ec.

En la distribució d’agents per tipus d’empresa, el 2017 augmenta lleugerament el percentatge d’empreses i

d’organismes tant a Barcelona com a Glòries en relació a 2016, a costa dels autònoms. Tanmateix les diferències de ritme de creixement fan que augmenti el pes dels agents de Glòries en relació amb Barcelona.

(39)

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XII. Activitats ec.

El pes del nombre d’activitats econòmiques de Glòries en relació a Barcelona (2,1%) és 0,1 punts superior al de 2013.

A la zona A han guanyat pes els sectors de serveis professionals, immobiliàries, informació i comunicació i serveis a les

persones en detriment de la indústria, comerç-reparacions i construcció.

Els diferents ritmes evolutius respecte la ciutat han portat a un guany important del pes de l’activitat de Glòries en relació amb Barcelona en els sectors esmentats més l’industrial, administració, educació i entreteniment. La zona de el Parc i la Llacuna és protagonista en aquesta evolució.

(40)

40

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XIII. Hotels

Dos dels 3 hotels nous són de 4* el que eleva el pes de

places de categoria superior fins el 62,9% de l’oferta,

per sota de la de Barcelona (69,5%). A El Parc i la Llacuna del Poblenou es localitzen el 85% de les places hoteleres de la zona i el 100% de les de categoria superior.

(41)

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XIV. Llicències

El 82% de la superfície aprovada es troba a la zona d’El Parc i la Llacuna, on es concentra el 66% de l’habitatge i tot el comerç, oficines, hostaleria i indústria.

La superfície de les llicències d’obra major (OMA) de

la zona (68.375m2_{) s’ha reduït un 14%, front un}

augment del 2,7% a la ciutat. Tanmateix localitza el 7% de la superfície subjecta a llicència de la ciutat.

En volum es tracta d’obres per a habitatge (el 48% de la superfície) i oficines (33%).

(42)

42

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XV. Comerç

El 2017 no hi ha hagut operació de recompte de locals comercials

a Barcelona.

Els trets principals de la zona A referits a 2016 són:

• 1.434 locals en planta baixa

(1.544 si tinguéssim en compte els establiments dins de locals comercials), el 2,1% de la ciutat (1,9% el 2013)

• Lleu reducció de l’Índex de

dotació comercial però superior al de la ciutat

• 33% dels locals buits, 8 punts

més que Barcelona

• Baix índex d’atracció comercial,

és a dir, preeminència de

comerç quotidià poc

especialitzat i descens en relació a 2013

(43)

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

XVI. Atur registrat

Millora de la situació del mercat de treball tant a la Zona C (7 barris) com a la ciutat: reducció dels aturats un 7,5% (sobretot el masculí); disminució del pes dels aturats en relació amb la població en edat de treball (6,5%); taxa per les dones (6,9%) superior a la dels homes; reducció de la taxa dels aturats de més de 50 anys (9,5%). Millors indicadors a la zona C que al conjunt de la ciutat.

(44)

44

3. BASE DE DADES

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

3.4 MOBILITAT

3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

Els indicadors de transport i mobilitat fan referència a l’oferta de transport públic i als indicadors de

passatgers de metro i tramvia, taxa de motorització, les intensitats mitjanes diàries de trànsit (IMD) i la qualitat de l’aire i el soroll.

XVII. Oferta de transport públic XVIII. Passatgers

XIX. Motorització

XX. Intensitat mitjana diària de trànsit XXI. Qualitat aire i soroll

(45)

3. 4 MOBILITAT

XVII. Oferta de transport públic

L’àrea de Glòries disposa

a nivell de transport

públic de 2 línies de metro, diverses línies d’autobús, de tramvia, d’una parada de RENFE i 14 estacions de bicing. El nou projecte preveu

la construcció d’un

(46)

46

3. 4 MOBILITAT

XVIII. Passatgers

L’estació de metro de Glòries (L1) ha transportat el 2017 6,7 milions de

passatgers, l’1,7% del passatge total de FMB.

El 2017 el passatge de l’estació de Glòries s’ha incrementat un 7,8%, per sobre el del conjunt de la xarxa de metro (2,3%).

(47)

3. 4 MOBILITAT

XVIII. Passatgers

Les parades del tramvia de la Zona A de Glòries han mogut 3,1 milions de

passatgers, un 5,7% més que el 2016 i el 39,5% del conjunt de passatge del tramvia.

(48)

48

3. 4 MOBILITAT

XIX. Motorització

A Glòries el nombre de turismes per cada 1.000 habitants és de 380 i el de motos és de 153.

El 2017 la taxa de motorització de la zona A baixa

lleument en turismes (-0,1%) i puja en motocicletes (2%), tendint a convergir amb la mitjana la de la ciutat. El 53% del parc de turismes i el 41% del de motos té més de 10 anys, taxes d’envelliment una mica més baixes que les de la resta de la ciutat però que presenten una taxa de variació més elevada.

(49)

3. 4 MOBILITAT

XX. Intensitat mitjana de trànsit

El Centre de Control de Trànsit de l’Ajuntament disposa d’aforaments a molts punts de la ciutat dels quals s'ha seleccionat

un conjunt per a l’àrea de Glòries i s’ha comparat el volum de trànsit diari en dia laboral dels anys 2013 a 2017.

Es produeixen importants disminucions als carrers directament afectats per les obres de l’anella (Gran Via, Av.Diagonal, Av.Meridiana), i als carrers que distribuïen el trànsit d’entrada de Gran Via (Marina, Padilla).

Resultats aforaments variació 2013-2017, en dia laborable

Les IMD són els vehicles/hora que passen per punt d'aforament

Espira Localització 2013 2014 2015 2016 2017 inc. abs inc. %

4030 AV. DIAGONAL - LLACUNA (Baixada) 7.739 4.747 4.367 4.798 5.150 -2.589 -33,5%

4037 GRAN VIA - LEPANT (sentit Besòs) 48.332 41.483 39.499 n.d. n.d. n.d. n.d.

4016 AV.MERIADIANA-CASTILLEJOS (pujada) 5.017 2.047 940 671 633 -4.384 -87,4% 7017 AV. MERIDIANA - CLOT (Sortida) 12.590 9.848 9.465 8.233 8.091 -4.499 -35,7%

5030GRAN VIA-RBLA.POBLENOU n.e. n.e. 37.001 44.952 48.571 11.570 31,3%

Alternativa 4056 CONSELL DE CENT - CASTILLEJOS 13.583 14.248 13.561 13.638 13.262 -321 -2,4% 4074 AV.DIAGONAL-MARINA (pujada-gir Aragó) 18.983 17.197 15.086 14.634 14.579 -4.404 -23,2% 4075 AV.IAGONAL-MARINA (seguir Av.Diagonal) 11.082 9.521 6.218 6.010 5.823 -5.259 -47,5% 17005 AV. DIAGONAL - PERE IV (Pujada) 7.864 6.719 7.075 7.094 7.339 -525 -6,7% 4018 AV.MERIADIANA-LEPANT (baixada) 6.961 4.524 3.861 3.913 4.211 -2.750 -39,5% 7007 AV. MERIDIANA - CONSELL DE CENT (Entrada)4.187 2.841 2.115 1.871 n.d. -2.316 -55,3% Alternativa 4057 ARAGÓ - INDEPENDÈNCIA* 26.993 37.685 35.592 38.289 37.093 10.100 37,4% 4055 PADILLA - GRAN VIA 13.168 8.945 9.611 9.438 9.179 -3.989 -30,3% 4019 MARINA - DIPUTACIÓ 51.551 42.981 49.758 49.039 49.133 -2.418 -4,7% 4083 MARINA-CASP 21.108 21.945 22.191 21.981 21.981 873 4,1% 4020 MARINA-GRAN VIA (baixada) 1.669 1.548 1.565 1.612 1.622 -47 -2,8% 4054 LEPANT-DIPUTACIÓ 14.759 16.521 14.623 14.654 20.649 5.890 39,9%

(50)

50

3. 4 MOBILITAT

XXI. Qualitat aire i soroll

Els nivells de soroll van ser els propis d’una zona amb trànsit intens i en consonància amb el mapa de soroll van tenir algunes puntes esporàdiques coincidint amb determinades operacions de demolició de l’anella. L’agost de 2014 van baixar els nivells de soroll.

Els nivells de qualitat de l’aire de l’estació mòbil de Glòries pel període abril-octubre 2014 van ser els propis d’una zona amb trànsit molt intens. Es va produir alguna superació del límit, sobretot en partícules en suspensió (PM10).

Qualitat de l'aire mitjana en μg/m3 2014

NO2 50,7 PM10 25,8 PM2,5 15,0

Nivells acústics dB(A) 2012 2014

diurn 65-75 68-73 vespre 60-70 65-70 nocturn 55-65 62-66

(51)

3. BASE DE DADES

3.1 POBLACIÓ

3.2 ELEMENTS TERRITORIALS

3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

3.4 MOBILITAT

3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

Els indicadors d’aquesta secció tenen a veure amb l´ús dels equipaments de serveis socials, educatius i culturals presentats a la secció d’elements territorials que conformen la zona de Glòries.

(52)

52

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

XXII. Serveis Socials

Les personesmajors de 75 anys que viuen soles augmenten un 0,6% a la zona A per un -0,2% a la ciutat. El seu pes en relació amb la població total es manté en el 3,4%, 0,2 punts per sota Barcelona.

El 2016 el pes de les persones amb discapacitat de la zona A en relació amb la població (7,6%) va ser inferior al de la mitjana de Barcelona i es va reduir 0,1 punts en relació a l’any anterior.

(53)

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

XXII. Serveis Socials

L’ús dels serveis socials

per habitant a Glòries tendeix a ser inferior al del conjunt de la ciutat. El 2017 hi ha igual proporció de demanda de 1a visita als centres de serveis socials (CSS); mig punt més en persones ateses als CSS; i 0,1 punts menys en llars ateses amb servei d’atenció domiciliària (SAD).

Valors molt alts a Parc i la Llacuna del Poblenou.

(54)

54

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

XXIII. Serveis Educatius

(Sense dades completes per 2017)

En serveis educatius el 2017 han entrat en funcionament les escoles La Flor de Maig i Gaia (Cartagena), que comencen amb servei d’educació infantil.

Pel que fa als indicadors disponibles més recents (de 2016), la proporció d’alumnes per tram d’edat en relació amb la població del mateix tram d’edat, era inferior al de la mitjana de la ciutat.

En llar d'infants aquesta proporció era del 22,5% a Glòries per 43,5% de mitjana de Barcelona, sense oferta a la part de zona de l’Eixample.

En estudis de primària i secundària l’augment fins el 82% de Glòries (18 punts per sota la mitjana de Barcelona) era conseqüència del nou institut públic i a una major matrícula en centres públics que no en privats. Els menors percentatges a la part del Camp de l’Arpa i de Parc i la Llacuna. En la franja 16-17 el nou institut va millorar la situació d’escassetat de centres amb un nivell de cobertura del 47,1% quan al del conjunt de la ciutat és del 224,7%. A la zona ara hi ha dos instituts públics i cap centre de formació professional, a l’espera del dedicat a moda i disseny.

(55)

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

XXIV. Serveis Culturals

La Zona A compta amb una important oferta de grans equipaments culturals doncs s’hi troba ubicat el Disseny Hub Barcelona, l’Auditori i el TNC. En biblioteques la posta en funcionament de la biblioteca municipal Josep Benet el 2014 ha capgirat l’indicador de visites en relació amb la població, situant-lo per sobre del de Barcelona.

En museus, l’impacte del Museu del Disseny inaugurat el 2015 també situa la ràtio visitants/ població per sobre la mitjana de Barcelona. L’augment de 2017 es deu a l’afluència a exposicions temporals.

(56)

56

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS

XXV. Esports

A nivell d’equipaments esportius el 2016 el CEM Vintró-Alentorn

va reduir un 1% el nombre d’abonats, equivalents a l’1,9% dels abonats de la ciutat. Tot i que la relació abonats/població va disminuir continuava situada per sobre la mitjana de la ciutat. A part es compta amb altres espais com el Parc del Clot, les pistes de diverses escoles, un pavelló esportiu, centres privats de gimnàstica i alguns espais per activitats esportives de la urbanització provisional de la Plaça de les Glòries.

Està prevista la construcció d’un nou CEM a la zona.

(57)

4. LA INVERSIÓ MUNICIPAL EXECUTADA 2004-2017 I IMPACTE ECONÒMIC DE

LA PREVISTA FINS 2020

La inversió municipal executada el 2017 ha estat només de 6,7 milions €, una quarta part de la de 2016. Ha estat dedicada a la construcció del túnel fins la seva paralització, i al projecte del Parc.

Des de 2004 la inversió municipal liquidada a Glòries suma 267 milions €. Les principals actuacions han estat la construcció del Disseny Hub Barcelona, el nou Mercat dels Encants, la desconstrucció de l’anella viària de Glòries, l’inici del túnel sota la plaça i part del cost de construcció de l’Escola dels Encants.

Es disposa també de la previsió d’inversió 2018-2020 aprovada per l’Ajuntament a desembre de 2017, que es preveu de 124,6 milions € més, dedicats quasi íntegrament al túnel de la Gran Via i al nou parc.

Inversió macro projecte

Glòries (€)

2017 liquidat Total 2004-2017 liquidat

2018-2020 Previsió

Total 2004-2020

P.10.6009 Vialitat Pl. Glòries 6.053.859 91.306.063 106.158.698 197.464.761

P.10.6010 Edifici Ona Pl. Glòries 0 3.371.765 0 3.371.765

P.10.6011 Àmbit Pl. Glòries 0 7.994.197 0 7.994.197

P.10.6012 Centre del Disseny 0 102.916.646 933.144 103.849.790

P.10.6077 Parc - Plaça de les Glòries 682.502 1.019.011 17.588.632 18.607.643

P.02.6004 Mercat dels Encants 0 57.885.398 0 57.885.398

P.02.7003 Escola Encants ₀ _2.495.000 ₀ _2.495.000

(58)

58

4. LA INVERSIÓ MUNICIPAL EXECUTADA 2004-2016 I IMPACTE ECONÒMIC DE

LA PREVISTA FINS 2019

• Impacte directe: efecte sobre l’activitat dels sectors pel fet d’haver de produir les inversions demandades per l’Ajuntament. Equival al valor de la inversió descomptant l’efecte de la inflació al llarg del període, que són 282 milions d’euros de 2017 pel període 2004-17 i 402 milions pel període 2004-2020.

• Impacte indirecte: mesura els ajustos en el nivell de producció de tots els sectors en resposta a les noves demandes d’inputs necessàries per produir la inversió demandada. És un ajust seqüencial de tots els sectors fins a satisfer mútuament les seves necessitats d’inputs generats per l’augment de demanda final de la inversió, subjecte a determinats supòsits. La suma dels impactes directes i indirectes reflecteixen la interdependència directa i indirecta dels sectors entre sí en resposta a un estímul extern (la inversió municipal).

• Impacte induït: el derivat de la demanda addicional generada, no pel projecte, sinó per les rendes del treball i el capital (consum de les llars derivats dels salaris pagats als treballadors dels sectors productius que atenen la producció del projecte d’inversió,..).

• Impacte total: suma dels impactes directe, indirecte i induït.

El càlcul de l’impacte econòmic que genera la inversió total de Glòries sobre l’economia catalana es realitza

mitjançant les taules input output de Catalunya de 2011

(les darreres publicades per l’IDESCAT).

Pel període ja executat 2004-2017, els 267 milions €

invertits en el projecte tenen impacte econòmic sobre: • La producció: variació del volum d’activitat bruta dels

sectors derivada de la inversió municipal

• El valor afegit: efecte sobre les rendes dels factors treball i capital (remuneracions, beneficis)

• Els llocs de treball: l’ocupació requerida per desenvolupar el projecte d’inversió.

(59)

4. LA INVERSIÓ MUNICIPAL EXECUTADA 2004-2017.IMPACTE ECONÒMIC

Els resultats de l’anàlisi de la inversió ja executada en el període 2004-2017 indiquen que:

• Els impactes sobre la producció són 282 milions el directe (la pròpia inversió municipal) que generen un impacte indirecte de 240 milions i un impacte induït de 166 milions més. L’impacte directe i indirecte és de 522 milions

(multiplica per 1,85 la inversió inicial) i l’impacte total és de 688,4 milions(multiplica per 2,44 la inversió municipal).

El sector de la construcció és el més beneficiat seguit de lluny pel comerç-transport i hostaleria i per la indústria-aigua-sanejament i les activitats professionals.

• En termes de valor afegit els valors serien 99 milions l’impacte directe, 105 milions l’indirecte i 91 milions l’induït, amb

un total de 295 milions. Afecten principalment al sector construcció, seguit pel comerç i les activitats professionals i

immobiliàries.

• Pel que fa als llocs de treball potencialment generables per la inversió de Glòries serien 1.709 directes, 1.765

indirectes i 1.356 induïts. En total són 4.830 llocs de treball com a resultat d’una inversió de 282 milions € al llarg de

14 anys.

Impacte de la inversió executada 2004-2017

Directe Indirecte Induït Total

Impacte sobre la producció (milions € 2016) 282,0 240,3 166,2 688,4

Impacte sobre el valor afegit (milions € 2016) 99,3 104,6 91,0 295,0

(60)

60

4. LA INVERSIÓ MUNICIPAL EXECUTADA 2004-2017 I IMPACTE ECONÒMIC DE

LA PREVISTA FINS 2020

Tenint en compte les previsions d’inversió pels anys següents aprovades pel govern municipal a desembre de 2017, els

resultats de l’anàlisi d’impacte de la inversió prevista a Glòries pel període 2004-2020 (17 anys) apunten a:

• L’impacte directe sobre la producció és de 402,3 milions € de 2017 (la pròpia inversió municipal) que comporta un

impacte indirecte de 343 milions i un impacte induït de 237 milions més. L’impacte directe i indirecte és de 745

milions i l’impacte total és de 982 milions. Els sectors econòmics que més es beneficien de l’impacte econòmic de la

inversió municipal a Glòries són els mateixos que els del període 2004-17.

• En termes de valor afegit l’impacte directe és de 142 milions, 149 milions l’indirecte i 130 milions l’induït, amb un

total de 421 milions.

• Pel que fa als llocs de treball potencialment generables en 17 anys s’estimen en 2.438 els directes, 2.518 els

indirectes i 1.935 els induïts. En total són 6.891 llocs de treball.

Impacte de la inversió executada 2004-2020

Directe Indirecte Induït Total

Impacte sobre la producció (milions € 2016) 402,3 342,8 237,0 982,1

Impacte sobre el valor afegit (milions € 2016) 141,7 149,3 129,9 420,8

(61)

5. ENQUESTA PROJECTE GLÒRIES 2017

5.1 FITXA TÈCNICA

5.2 PERCEPCIÓ DEL BARRI

(62)

62

5. 1 FITXA TÈCNICA

ÀMBIT

Zona B de Glòries.

UNIVERS

Població de Barcelona de 18 anys i més.

GRANDÀRIA DE LA MOSTRA 670 entrevistes.

METODOLOGIA

Entrevista personal amb suport informàtic.

PROCEDIMENT DE MOSTREIG

Mostreig aleatori estratificat. Els estrats s'han format per l'encreuament dels 7 barris de l'entorn de la plaça de Glòries (selecció de seccions censals dels barris: El Fort Pienc, la Sagrada Família, el Camp de l‘Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poblenou i Provençals del Poblenou) amb el gènere i amb l'edat dels ciutadans (l'edat es divideix en sis categories: de 18 a 24, de 25 a 34, de 35 a 44, de 45 a 54, de 55 a 64 i de 65 anys i més). S'han aplicat quotes per cadascun dels estrats calculades segons el padró municipal d’habitants.

ERROR MOSTRAL

Per a un nivell de confiança del 95,5% (2), i P = Q, l’error és de ±3,8% per al conjunt de la mostra.

DATA DE REALITZACIÓ

Del 14 de novembre al 5 de desembre de 2017

(63)

5. ENQUESTA PROJECTE GLÒRIES 2017

5.1 FITXA TÈCNICA

5.2 PERCEPCIÓ DEL BARRI

(64)

64

5. 2 PERCEPCIÓ DEL BARRI

Evolució del barri els darrers anys

Perspectives de futur

La percepció d’evolució positiva del barri (55%) recupera part de la baixada soferta el 2016.

La perspectiva de futur és majoritàriament de

millora (66%) remuntant la sensació

d’empitjorament de fa un any.

48,4 57,9 57,5 53,9 55,4 53,4 60,3

66,6 _60,7 66,4 26,0 20,3

23,4 _23,6 _24,9

10,4 11,0

11,2 6,6

10,0 21,6 19,1 16,7 20,3 18,4

17,9 14,8 13

17,9 13,4 4,0 2,7 2,4 2,2 1,3

18,2 14,0 9,3 14,8 10,1

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2013 2014 2015 2016 2017 2013 2014 2015 2016 2017

(65)

5. ENQUESTA PROJECTE GLÒRIES 2017

5.1 FITXA TÈCNICA

5.2 PERCEPCIÓ DEL BARRI

(66)

66

5. 3 VALORACIÓ DEL PROJECTE GLÒRIES

El 2017 el grau de coneixement del

projecte per part dels veïns millora 1,3 punts i es situa en el 70,6%.

Coneixement del projecte

Molèsties per les obres

Un any més, els veïns que se senten

afectats per les obres augmenten i ja són el 41% dels enquestats.

68,8 74,6 67,6 69,3 70,6

19,7 25,4 29,3

36,4 41,3 31,2 25,4 32,2 30,7 29,4

76,9 74,5 69,6

62,2 58,2

0,2 0,0 0,0 _3,4 0,1 1,1 1,4 0,5

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2013 2014 2015 2016 2017 2013 2014 2015 2016 2017

(67)

5. 3 VALORACIÓ DEL PROJECTE GLÒRIES

El 2017, els beneficis esperats del projecte pels veïns, milloren molt significativament.

El 73,6% creu que el principal benefici

serà el gran parc urbà.

La connexió entre barris quasi arriba al 50% superant la tendència negativa dels darrers 2 anys. Passa el mateix amb el grau d’acord en relació amb els equipaments, tot i ser un 36%.

També augmenta el grau d’acord amb la reducció de soroll i amb l’obtenció de nous habitatges, tot i que només ho creuen un 25% del total.

Principals beneficis del projecte

73,6 49,4

36 45,2 25,4

0 20 40 60 80

(68)

68

5. 3 VALORACIÓ DEL PROJECTE GLÒRIES

El 2017 una cinquena part de veïns no saben què dir sobre els possibles canvis derivats del projecte, ni en positiu ni en negatiu, 2 punts més que el 2016.

Els principals canvis seran en la circulació (29,7%), l’espai verd (14,2%), l’espai per la gent (11,3%), i el paisatge de l’entorn (6,9%). I que aquests canvis principals es

traduiran en millores.

Tanmateix el 20% no creuen que s’arribi a resoldre la circulació i el 54% no sap dir cap aspecte que no resoldrà el projecte.

Canvis que comportarà el projecte

29,7 14,2 11,3 6,9 4,9 3,4 3,3 1,6 1,3 1,3 1,3 6,3 24,9

0 5 10 15 20 25 30 35

(69)

5. 3 VALORACIÓ DEL PROJECTE GLÒRIES

Creix la percepció majoritària dels veïns de l’impacte positiu del projecte en els 5 aspectes plantejats. En matèria de

turisme continua la divisió d’opinions, però per primera vegada es supera el 50% d’acord.

Grau d’acord amb l’impacte del projecte

Millora connexió entre zones

Descentralit-zarà turisme de la ciutat

74,8 77,3 80,9 78,1 83,1

68,4 69,9 71,6 71,6 80,4

66,4 63,9 67,6 64,8 67,6

57,8 59,9 68,8

63,9 71,6

46,4 44,2 46,3 46,4 50,1 16,6 15,2 12,4 13,0

11,3

19,6 19,9 19,1 17,8 14,3

20,7 23,0 20,6 22,8 21,9

26,3 25,1 20,1

21,3 18,2

41,6 44,6 43,7 41,9 43,1 8,7 7,5 6,7 9,0 5,5 _{12,1 10,3 9,3 10,6}5,2 _{12,8 13,1 11,8 12,4 10,4}

16,0 15,1 11,0 14,8 10,1 11,9 11,2 10,0 11,6 6,7 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7

Acord Desacord NS/NC Millora

mediambiental

Activitat

econòmica Millores socials Descentralitz. turisme Millora

(70)