El passat 31 de gener, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va visitar el barri de Sant Ramon per inte-ressar-se per l’evolució de les obres que s’hi estan fent i tenir un intercanvi d’impressions amb els seus veïns i veïnes. L’alcalde va poder conèixer de primera mà el parer dels veïns sobre el nou intercomunicador de les línies 5 i 9 de metro, a Collblanc; l’amplia-ció de l’Àrea Verda d’aparcament, que al febrer va arribar a aquest barri; la implantació de la zona 30, inicialment prevista per al 2009, i la restitució de la font or-namental de l’avinguda de Xile, que es va haver de treure tempo-ralment per les obres de modifi-cació del traçat del tramvia.
L’alcalde de Barcelona visita
el barri de Sant Ramon
Millora de la connexió a les
facultats del Campus Sud
EIX VIARI
El carrer Martí i
Franquès serà un
eix de connectivitat
PALAU REIAL
Es faran unes noves
escales a la sortida
cantó mar del metro
ZONA VERDA
Hi haurà un parterre
central amb recollida
d’aigües pluvials
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Francesc Gumà
Exsecretari de l’Associació de Botiguers de Gelabert i Rodalies
“Vam intentar crear
ambient de barri en
aquesta zona i ho
vam aconseguir”
E D U C A C I Ó Pàg. 4
Els alumnes de
l’últim curs de
primària visiten
els instituts
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Centre Esportiu
Laietà
Relax, salut, esport i família
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Retirada gratuïta de
plaques franquistes
Ampliat el termini fins al final de març
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Els 51 centres cívics
de la ciutat aposten
per la convivència
i la creativitat
Pàg. 5
LES CORTS
L E S C O R T S
•
L A M A T E R N I T A T I S A N T R A M O N
•
P E D R A L B E S
SUPLEMENT
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutierrez, Jordi Miró i Gemma Gálvez. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
LES CORTS
B A R C E L O N Awww.bcn.cat/publicacions [email protected]
Dimecres 18 de març
Itinerari: Centenari de la Via Laietana
A les 11 h. Lloc de trobada: plaça Urquinaona amb Via Laietana
Ruta per la història d’una de les operacions urbanísti-ques més grans de la Barcelona moderna. Inscripcions al centre cívic Joan Oliver ‘Pere Quart’.
Dissabte 21 i diumenge 22 de març
Nàpols milionària
A les 21 h (ds) i 18 h (dg). Auditori de les Corts (Dolors Mas-ferrer, 33-35)
Una comèdia d’Eduardo de Filippo de la qual es va fer un film als anys 50. Versió teatral a càrrec de la com-panyia Rialles.
Dimecres 25 de març
Com millorar les relacions de parella
A les 18 h. Centre cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)
A càrrec de Rafael Santandreu, psicòleg.
Dijous 26 de març
Itinerari: El front marítim,
de les Drassanes al Pla del Palau
A les 10 h. Parada de metro Drassanes. Inscripció al centre cultural Riera Blanca
Recorregut des del Gòtic fins als edificis de la burgesia barcelonina de final del segle XVIII.
Dimarts 31 de març
Balleu, balleu, maleïts
A les 19 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)
Història que ens endinsa en una marató de ball a prin-cipi dels anys 30. Film de Sydney Pollack.
Diumenge 22 de març
Alan Cook
A les 18 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)
Concert de piano.
Diumenge 29 de març
Coral Alegro
A les 19 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)
Celebració del 20è aniversari.
Dijous 2 d’abril
Jazztà calentito
A les 21 h. Centre cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)
Concert d’estandards de jazz.
Diumenge 15 de març
El llop i les set cabretes... i la
Caputxe-ta?... i els porquets?
A les 12 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)
Un llop molt cregut descobreix que per la zona hi viuen set cabretes, però també es trobarà els tres porquets, la Caputxeta i la Gallina dels Ous d’Or.
Divendres 20 de març
El somni de Galileu
A les 18 h. Bibl. Les Corts-M. Llongueras (Riera Blanca, 1-3)
El Galileu és un noi a qui li agrada molt mirar els estels.
Dimarts 24 de març
Àlbums il·lustrats
A les 17.30 h. Bibl. Can Rosés (Déu i Mata, 57)
Narració d’un conte amb el supor d’il·lustracions.
Divendres 27 de març
El circuit dels sentits
A les 10 h. Sala Polivalent del centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)
Activitat familiar amb els més petits per desenvolupar la psicomotricitat.
Diumenge 29 de març
El pallasso que no volia fer riure
A les 11.30 h. L’Espiga de les Corts (Joan Gamper, 30)
Un pallasso ens explica que està cansat de fer riure. Us ho imagineu? Malabars i clown La Gralla.
Dimarts 31 de març
Vent de l’est, vent de l’oest
A les 17.30 h. Bibl. Can Rosés (Déu i Mata, 57)
Cicle de contes tradicionals dels Països Catalans.
Fins al 16 de març
Exposició fotogràfica del Carnaval de les
Corts
Centre cultural de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)
Fotografies de les disfresses i les festes de Carnaval d’aquesta edició de 2009.
Fins al 26 d’abril
La llum i el color de Joaquim Mir
CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6)
Joaquim Mir amb 80 obres plenes de llum i color realit-zades amb olis, pastels i dibuixos entre les quals n’hi ha d’inèdites per al gran públic.
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte Pl. Comas, 18.
Telèfon d’informació 010
(0,45 ?IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon) Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cultural les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.
Centre cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.
Centre cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.
Centre cívic Joan Oliver 93 339 82 61 “Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca de les Corts- 93 499 31 07 Miquel Llongueras
Riera Blanca, 1-3.
Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.
SERVEIS SOCIALS
Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.
Centre serveis socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.
Centre serveis socials Zona Oest 93 448 04 99 Riera Blanca, 1.
GENT GRAN
Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.
Casal Can Novell 93 409 88 46 Caballero, 29
Casal de Gent Gran 93 339 71 68 Joan Oliver “Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal i Residència 93 439 41 41 de Gent Gran Montnegre
Montnegre, 25.
Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.
Centre Educacional 93 430 47 20 Fundació ACE-Alzheimer
Marquès de Sentmenat, 35-37.
Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.
Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63 Fundació Santa Eulàlia
Cardenal Reig, 32.
ALTRES SERVEIS
Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07 per a la Gent Gran-Est
Pl. Concòrdia, 13.
Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99 per a la Gent Gran-Oest
Riera Blanca, 1-3.
Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.
Arxiu Municipal del Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 33-35.
C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana de les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.
Comissaria Mossos d’Esquadra Travessera de les Corts, 319-321.
Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.
CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.
Centre de Salut Mental 93 419 09 19 Infantil i Juvenil
Numància, 107-109.
Centre de Salut Mental 93 227 56 67 Infantil i Juvenil
Mejía Lequerica, 1.
Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.
FARMÀCIES
Núria Mahamud
E
l Campus Sud de la Zona Universitària con-tinua reurbanitzant-se per millorar la connectivitat en-tre les diferents facultats. A mitjan febrer van començar les obres del carrer Martí i Franquès, fins ara un eix utilitzat com a aparcament intensiu, que es convertirà en una via de quatre carrils amb dos aparcaments en ba-teria a cada banda i un par-terre central. La urbanitza-ció del carrer preveu una plataforma única de 30 me-tres d’amplada sensevora-des ni límits construïts, la qual comptarà amb 258 pla-ces d’aparcament en bateria. A més, l’alliberament del so-lar que ocupava l’Espai Mo-vistar, que es va començar a desmuntar al desembre de l’any passat, també es con-vertirà un espai extra per aparcar els vehicles i, en mo-ments puntuals, com ara els partits del Barça al Camp Nou, es permetrà l’aparca-ment intensiu dels autobu-sos en una secció lliure d’obstacles.
El paviment serà renovat completament i se soterraran
les línies aèries d’electricitat, a més de canalitzar altres ser-veis com els de telecomunica-cions. D’aquesta manera, el carrer Martí i Franquès, ac-tualment d’un únic carril de circulació, serà realment un eix de connexió entre la Dia-gonal i el carrer Joan XXIII, ja
que es milloraran els accessos a les facultats.
Una de les singularitats del projecte és el sistema de re-collida d’aigües de pluja que es constr uirà al par ter re central. L’aigua recollida es filtrarà amb unes franges drenants amb graves i filtres interposats per netejar-les de restes d’hidrocarburs i al-tres elements contami-nants. La intenció és reapro-fitar aquesta aig ua per netejar el tramvia i els vials de la zona, a més de regar els espais verds. De mo-ment, es tracta d’una prova pilot fins que es comprovi l’efectivitat d’aquest sistema de filtratge, ja que si l’aigua drenad a no resulta prou
neta se’n descartaria la reu-tilització.
D’altra banda, el projecte de remodelació del carrer Martí i Franquès també preveu la construcció d’un nou pou de
captació d’aigües freàtiques més avall de l’existent ac-tualment per millorar el rendiment d ’aquest pou, perquè ara només cobreix el 25% de les necessitats de reg i neteja.
El carrer Martí i Franquès tindrà quatre carrils de circulació amb aparcament en bateria a cada banda.
L’eix que uneix la Diagonal amb
el carrer Joan XXIII es remodelarà
per oferir un millor accés a les
facultats i ordenar l’aparcament
amb 258 places en bateria
Reurbanització del carrer Martí
i Franquès al Campus Sud
C I U TA D A N S O P I N E N
Lourdes Criado
Estudiant
Penso que és bo. Em sembla bé que s’obri el carrer a la Diagonal i també trobo que l’am-pliació de les places d’a-parcament serà positiu.
Ricardo del Valle
Estudiant
Me parece bien, así los profesores y los estu-diantes de las faculta-des podrán beneficiarse de la reforma, porque actualmente es muy difícil venir en coche.
Iago Vázquez
Biòleg
No se si és necessari que s’ampliï el carrer en quatre carrils. Pel que fa a l’ampliació d’apar-cament, tot i que estic a favor del transport públic, és bo que els universitaris tinguin un lloc on aparcar.
Sergi Mas
Estudiant
Aparcar en aquesta zona és molt complicat i més ara, que amb les obres ens han tret alguns llocs. Per als que venim de fora de Barcelona és important que tinguem un espai on deixar el cotxe.
Laura Ramon
Estudiant
Penso que si s’amplia el pàrquing serà positiu, perquè els dies que hi ha partit s’omple molt tota la zona. La refor-ma del carrer també pot ajudar a fer que aquests dies la circula-ció sigui més fluida.
Albert Carbó
Estudiant
En principi positiva, perquè viure aquí i intentar aparcar els dies que hi ha futbol al camp és horrible. Penso que l’obertura del carrer ajudarà a regu-lar el embussos que s’hi creen.
Q u i n a é s l a s e v a o p i n i ó s o b r e e l p r o j e c t e d e r e f o r m a d e l c a r r e r M a r t í i F r a n q u è s ?
A la zona central
del carrer, s’hi farà
un parterre amb un
sistema de recollida
d’aigües pluvials
U N P E T I T C A N V I A L’ E N T R A D A D E L M E T R O
A
E D U C A C I Ó
Felicia Esquinas
E
l 24 de febrer, els alum-nes de sisè de primària del CEIP Barcelona van anar per primer cop al “col·le” dels grans. El director de l’Institut d’Educació Se-cundària Ausiàs March els va rebre a la biblioteca. Des-prés d’esmorzar a la cafete-ria, van fer uns tallers i, més tard, es van trobar amb els estudiants del centre, alguns dels quals eren antics alum-nes de la seva escola, abans de fer un recorregut per les instal·lacions.La visita forma part d’un programa que els centres educatius públics de les Corts –set de primària i tres instituts– porten a terme des que es va implantar l’E-SO i es va avançar l’edat d’accés a secundària dos
anys, és a dir, cap als 11-12 anys. “És massa aviat? Si parles amb els pares, tots et diran que sí. En aquestes edats, dos anys és molt de
temps. Per això l’objectiu de les visites és ajudar a fer que el pas de la primària a la se-cundària sigui més natural. Els nens veuen com funcio-na l’institut i en tornen sa-tisfets, cosa que dóna a les famílies un punt de tran-quil·litat”, diu Maria Corbai-ran, directora del CEIP Bar-celona.
Corbairan explica que aques-ta iniciativa és fruit de l’es-treta coordinació que mante-nen els centres públics de primària i secundària del dis-tricte. Un cop els alumnes comencen secundària, se’n fa un seguiment. Per a Joa-quim Guerola, director de l’IES Ausiàs March, les visi-tes tenen una funció més: mostrar la qualitat dels cen-tres públics de secundària de les Corts, “que és altíssima”. “Entre un 15 i un 20 % dels nens que estudien primària a l’escola pública després va a centres concertats”, comenta Guerola. “En algun aspecte, els instituts públics no inspi-ren confiança. I, no obstant això, tenim molt bons pro-fessionals, projectes educa-tius engrescadors i unes ins-tal·lacions millors que les dels centres privats. A veure quin centre del districte té 10.000 m2de patis i
instal-lacions esportives, com és el nostre cas”.
Alumnes de primària durant la visita a l'institut Ausias March.
“La qualitat dels
centres públics
és altíssima”,
diu el director
d’un institut
Els centres educatius públics de les Corts
organitzen aquestes visites per facilitar als
nens el pas de primària a secundària
Els alumnes de l’últim curs de
primària visiten els instituts
Plànol de l’ús que havia de tenir el refugi després de la guer-ra. (Foto: Arxiu Administratiu - Ajuntament de Barcelona)
El refugi de la plaça
del Centre
Durant la passada Guerra Civil, a la plaça el Centre, anome-nada llavors d’Ernest Ventós, l’Ajuntament de Barcelona hi va començar a construir un refugi antiaeri per als veïns de la zona. A l’hora de plantejar-ne la construcció, els tècnics van comprovar l’estat de la plaça. Van arribar a la conclusió que, com que pel mig de la plaça s’havia d’obrir un nou vial que connectés el carrer París –avui Berlín– amb el que seria anys després l’avinguda de Madrid, a banda i banda queda-rien dues grans voravies de 27,50 metres cada una, en una de les dues es podria construir el refugi.
Finalment es va escollir la banda muntanya per excavar el refugi, una construcció de formigó i formigó armat de 1.000 m2, formada per una nau longitudinal central de 4
metres de llum i 13 naus laterals transversals de 3 metres d’amplada per banda, amb dos cossos d’escales als extrems per connectar-lo amb l’exterior. Adossat a les escales, s’hi havien de posar els serveis com els WC, el dispensari, etc. Al carrer només hi hauria les dues balustrades que havien de protegir les escales d’accés al refugi. També es preveia, que un cop estigués enllestit, s’apilés sobre el refugi 3 me-tres de terra per reduir la violència del xoc de les bombes que hi poguessin caure.
Davant la importància de la construcció i convençuts que el refugi era per a un període curt, elaboraren un projecte per convertir-lo en uns banys populars que havien de cons-tar de 44 sales de bany normals amb banyera, lavabo, vàter i bidet, i dues d’especials sense especificar. Però acabada la guerra, el refugi tal com estava va ser tapat a l’espera de temps millors que no van arribar mai.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte,93 291 64 32
J. M. Contel
Dolors Roset
P
er comprovar directa-ment l’evolució de les obres que es fan en el futur intercanviador de les línies 5 i 9 de metro a Collblanc, així com per parlar personalment amb els veïns de barri de Sant Ramon, l’alcalde de Bar-celona, Jordi Hereu, va visi-tar aquest barri de les Corts el passat 31 de gener. Hereu va poder veure l’estat de les obres d’un dels nexes de con-nexió de l’actual línia 5 de metro i la futura línia 9 a Collblanc. On fins ara hi ha només una sortida, a l’alçada de l’avinguda de Sant R a-mon, hi haurà un ampli ves-tíbul d’accés a les dues línies, com també passadissos, es-cales i ascensor per anar de l’una a l’altra. Amb el traçat de la nova línia 9, els veïns de Sant Ramon tindran més accés a la xarxa de transport públic. A més a més, entre les actuals estacions Coll-blanc i Pubilla Casas, de la lí-nia 5 de metro, se n’està construint una altra que do-narà més facilitat per accedir a aquesta línia, alhora queconnectarà el metro amb el tramvia. És previst que les obres durin aproximadament fins a mitjan 2011. En la seva visita al barri, Hereu va poder tenir un in-tercanvi d’opinions amb els
veïns sobre el que s ’està fent a Sant Ramon. Un dels assumptes principals van ser les obres del me tro i co m e l s ava n t at g e s q u e comportarà supleixen amb escreix i de llarg els incon-venients que inevitable-ment es pateixen ara. Els veïns també van tenir ocasió de parlar amb l’alcalde sobre la recent implantació
de l’Àrea Verda al barri, que està en funcionament des del principi de febrer. Aquesta implantació forma part del pla per ampliar l’Àrea Verda a tota la ciutat. Sant Ramon, igual que el barri de les Corts, està dintre de la Zona 13. Aquest espai va des de l’ex-trem de Cardenal Reig que toca a la carretera de Coll-blanc fins a l’avinguda Josep Tarradellas, quan es creua amb la Diagonal; i des del passeig Manuel Girona fins a l’avinguda de Madrid. Altres temes de què van par-lar van ser la substitució de la font de l’avinguda de Xile, la qual es va retirar tempora-ment a causa de les obres del nou traçat del tramvia, com també la implantació de la zona 30 a Sant Ramon, la qual és prevista per a aquest any 2009.
N O T Í C I E S
f
Un passeig per “L’estenedor”
El centre cívic Joan Oliver-Pere Quart serà escenari els dies 26 i 27 de març de "L´estenedor", un espai on cada jove creador pot presentar la seva col·lecció (en àmbits tan diversos com la fotografia, la pintura o la moda) i expressar la seva forma de viure la vida. Aquest espai estarà obert al públic perquè tothom pugui gaudir dels "estenedors" d’11 a 13 hores i de 17 a 20 hores.
Enderrocat el monument a Primo de Rivera
El programa de retirada de símbols franquistes que du a terme l’Ajuntament de Barcelona va fer un gran pas cap a la normalitat democràtica amb l’enderroca-ment del monul’enderroca-ment dedicat a José Antonio Primo de Rivera, operació que va començar el passat 17 de febrer amb la presència de l’alcalde, Jordi Hereu. El monument es va instal·lar a la confluència de les avingudes Josep Tarradellas i Sarrià, l’any 1964, per commemorar els 30 anys de la fundació de la Falange Espanyola.
Guanyadors del Carnaval 2009
La colla “La de Cal Deu”, del centre cívic Can Deu (comparsa més elaborada), la colla de la ludoteca La Tardor (comparsa més “marxosa”), la colla dels Bocs de Can Rosés (comparsa més original), Lidia Mateo Parra (millor disfressa individual) i un nen vestit de tauró –la mare és M. José Vila- (millor disfressa in-fantil), han estat els guanyadors del Carnestoltes 2009. Els premis es van lliurar el 21 de febrer a la plaça Rosés.
Accés tancat al cementiri de Sants
Amb motiu de les obres de construcció d’una nova estació de la L5 entre Collblanc i Pubilla Cases, l’accés habitual al cementiri de Sants pel carrer de la Terra Alta estarà tancat gairebé dos anys. Durant aquest temps s’hi haurà d’entrar pel carrer d’Ernest Lluch, situat ja al municipi de l’Hospitalet de Llobregat.
L’alcalde de
Barcelona, Jordi
Hereu, té un especial
interès per les obres
que es fan a la
ciutat, així com per
tenir un intercanvi
d’opinions amb els
veïns directament
L’alcalde, Jordi Hereu, atén les explicacions d’un veí.
Les obres han començat pels treballs de desviament de serveis.
En marxa les obres del TAV a la cruïlla de Provença amb Nicaragua
Redacció
J
a s’ha començat a cons-truir el tram del tren d’alta velocitat (TAV) que enllaçarà les estacions de Sants i la Sa-grera. Adif, entitat pública em-presarial que depèn del Minis-teri de Foment i és responsable de les obres, ha iniciat la fase prèvia de desviament de ser-veis a la cantonada dels carrers Provença i Nicaragua, a prop de l’estació de Sants. Enaques-ta zona es construirà una ram-pa per poder fer l’obra que per-metrà connectar el futur túnel del TAV amb l’estació de Sants. Per construir la rampa, es ta-llarà el carrer Provença entre Nicaragua i l’avinguda Josep Tarradelles. El trànsit de Pro-vença en direcció a l’estació de Sants es desviarà pel car-rer Vilamarí cap a l’avinguda de Roma. I el trànsit cap a l’a-vinguda de Josep Tarradellas
es desviará pel carrer Nicara-gua. Aquestes canvis tindran la senyalització corresponent. El túnel del TAV “serà un tú-nel més en el subsòl de Barce-lona. Tècnicament no es dife-rencia de la resta. Els treballs no són diferents dels del me-tro, i la tuneladora que s’hi utilitzarà és similar”, expli-quen fonts de la Direcció d’Infraestructures de l’Ajunta-ment.
L’alcalde visita les obres
que es fan a Sant Ramon
E
l contacte humà, escoltar els clients, asses-sorar-los, fer-ne el seguiment i preocupar-se, en definitiva, pel seu benestar són els aspec-tes que han definit la funció social que ha desenvolupat de sempre la farmàcia que el doc-tor Lluís Girau i Bach va obrir l’any 1947. Han passat els anys, han canviat els temps, però l’es-perit i el compromís de servei de la farmàcia es manté intacte. Ara hi ha el fill del fundador, també anomenat Lluís, el qual forma equip amb la farmacèutica Anna Lladó i la biòlogaPi-lar Molina. Per a ells el més important és que els clients es trobin bé i oferir al barri un tracte humà, personal i directe. Hi ha molta gent, so-bretot gran, que se sent sola i que el que més necessita és que se’ls escoltin. La farmàcia del doctor Girau està potenciant l’Associació de Co-merciants del carrer Gelabert i Rodalies per re-fermar la funció social del petit comerç.
Farmàcia del Dr. Girau
C. Gelabert, 21 / Tel.: 93 430 13 47
E L T A U L E L L
Una farmàcia amb vocació de servei al barri
El doctor Girau va obrir la farmàcia el 1947.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Beatriu Sanchís
E
ls centres cívics funcio-nen molt bé al seu bar-ri, però encara són descone-g u t s a l a c i u t at co m a veritables centres de proxi-mitat que són; per això, el sector d’Educació, Cultura i Benestar impulsa un projec-te per fer més visibles els centres cívics en el conjunt de la ciutat. Perquè aconse-gueixin aquest objectiu, els facilita el seu treball en xar-xa, coordinadament amb els districtes. La primera acció és “Barris Creatius. Energia Barcelona”. Es tracta d’un projecte on els directors i directores dels 51 centres cívics de la ciutat treballen per primer cop de manera conjunta i amb els actors implicats per fer de Barcelo-na uBarcelo-na ciutat innovadora, i n c l u s i v a i m é s c í v i c a . Aquests professionals es reuneixen tres o quatre ve-gades a l’any per desenvolu-par accions. Enguany, els 51 responsables han seleccio-nat cent propostes fetes per les entitats de la ciutat i queactualment s’estan desenvo-lupant en els barris. A tra-vés d’una mostra, els ciuta-dans podran conèixer el que ofereixen els centres cívics. L’exposició s’inaugurarà el proper 25 d’abril i es podrà
visitar fins al 17 de maig. La mostra estarà situada a la plaça Universitat de la ciu-tat. El dia de la inauguració es faran activitats lúdiques com ara actuacions de car-rer. L’exposició s’estructura en dues grans vessants: l’u-na dedicada a les arts i l’al-tra dir ig id a als temes de convivència. L’objectiu és
promocionar els centres cí-vics, impulsar-ne la creativi-tat i mostrar que a cada barri de Barcelona hi ha persones i entitats amb molta empenta. Aquesta energia de la ciutat es manifesta a partir d’activi-tats que ja funcionen des del barri més petit fins a la insti-tució més gran. Els centres cí-vics es conceben com a espais de convivència i creativitat on trobar-se, conviure, apren-dre, divertir-se o conèixer el veïnat de l’entorn. “Barris Creatius” és la primera de les accions previstes que, de ma-nera conjunta, es desenvolu-paran al llarg d’aquest any. Les properes activitats es fa-ran al juliol, l’octubre i el de-sembre.
Més informació:
www.bcn.cat/centrescivics
Es presenten 100
propostes fetes per
les entitats que ja
funcionen a la ciutat
És la primera
vegada que tots els
centres cívics de
Barcelona
organitzen una
acció conjunta per
impulsar una ciutat
més inclusiva
Façana del centre cívic Can Déu.
Els 51 centres cívics aposten per
la convivència i la creativitat
S E R V E I P Ú B L I C
Daniel Romaní
Fins al dia 31 de març es pot demanar a l'Ajunta-ment de Barcelona la retirada de plaques amb sim-bologia franquista dels habitatges de la ciutat. Aquesta retirada es farà amb caràcter gratuït i sem-pre a petició dels veïns de l'immoble. L'Institut Mu-nicipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida ha de-cidit ampliar el termini per fer-ne la sol·licitud fins a finals d'aquest mes, perquè un nombre significatiu de veïns de les comunitats de propietaris no havien pogut celebrar l'any passat la reunió que incloïa la possibilitat de retirar la placa amb símbol franquis-ta del seu habifranquis-tatge a l'ordre del dia.
Aquesta iniciativa forma part d'una campanya gene-ral per a la retirada dels símbols franquistes a Bar-celona, que comprèn també els símbols que hi ha als edificis de titularitat municipal i als espais públics (carrers, places, parcs i jardins), d'acord amb la Llei de la Memòria Històrica.
L'inventari dels símbols franquistes de Barcelona, fet per la historiadora de la Universitat de Barcelo-na Pilar Mateo, posa de manifest que a la ciutat que-den pocs símbols franquistes. La major part són pla-ques d'habitatges públics de l'antic règim, amb el jou i les fletxes o amb altres al·lusions al franquis-me. És previst que la retirada de les plaques es faci aquest mateix any 2009.
Més informació: T. 93 256 25 25
www.bcn.cat/paisatgeurba [email protected]
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12 a 14 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT www.barcelonatv.cat
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Zona Alta
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Revista mensual informativa
AV Barri de la Mercè
Torrent de les Roses, 64 Tel. 93 203 80 84
Gent del barri
Bethencourt, 12 Tel. 93 411 08 00 [email protected]
INTERNET
Barcelona Visió
Aquest web és una gran aposta pel vídeo a Internet i permet veure audio-visuals sobre aspectes desconeguts de la ciutat. A més, disposa d'una base de dades de recursos audiovisuals de la ciutat i permet als usuaris enviar el seus vídeos sobre Barcelona.
www.bvisio.com Canal Cultura
Canal Cultura vol potenciar el coneixe-ment de l’actualitat cultural de la ciu-tat. Per fer-ho, compagina informació de caràcter textual amb continguts audiovisuals molt rellevants. Canal Cultura, tant a les seves seccions com a la seva plana principal, facilita un seguit d’enllaços a webs d’interès, de manera que respon a un altre dels seus reptes: esdevenir un portal de portals culturals.
www.bcn.cat/canalcultura
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
E
l Centre Esportiu Laietà, a les Corts, és l’oasi de tranquil·litat i esports que els usuaris demanen per poder gaudir d’uns bons mo-ments de descans i, alhora, cuidar el seu cos amb l’oferta esportiva que poden trobar al complex es-portiu.Amb més de dos milers abonats, el Laietà ofereix, segons els seus ges-tors, “unes magnífiques i nombro-ses instal·lacions on els nostres so-cis poden gaudir, per exemple, de setze pistes de tennis de terra
batu-da, sis pistes de pàdel i una comple-ta sala de fitness”.
A més a més, el CE Laietà presta molta atenció als bressols dels dife-rents esports. Així, dóna suport, i manté mitjançant una sòlida base, a les seves escoles de formació i de competició de tennis, bàsquet, fut-bol sala, patinatge, hoquei, per als més petits, i tennis i pàdel, per als més grans.
Al CE Laietà estan orgullosos de po-der comptar amb “més de 27.000 m2
d’instal·lacions que atenen els abo-nats com si fossin una família, de
manera que poden gaudir de dife-rents espais tancats o a l’aire lliure, amb grans zones enjardinades que fan oblidar als usuaris que estan en plena ciutat de Barcelona”. La història del CE Laietà es re-munta a l’any 1922, quan un grup d’exalumnes dels escolapis que practicaven el bàsquet van decidir constituir el club que, amb el pas del temps, va esdevenir degà del
bàsquet a tot l’Estat espanyol. El president i fundador en va ser Ri-card Pardiñas i Bonet, i les seves primeres instal·lacions eren a l’Ei-xample. L’any 1965, després d’un dur procés de desnonament, va pas-sar definitivament a les actuals de les Corts. Entre els fets que els agrada recordar als historiadors d’a-quest club de les Corts hi ha la victòria que el Laietà va aconseguir l’any 1942 davant del CF Barcelona per 29 a 28, triomf que li valgué el campionat d’Espanya.
Més informació:
Centre Esportiu Laietà C. Pintor Ribalta, 2-8 Telèfon: 93 448 63 50 Fax: 93 333 82 46 www.laieta.es
EL Centre Esportiu
Laietà va començar
el seu camí al
principi dels anys 20
Les instal·lacions del Laietà ocupen més de 27.000 metres quadrats.
El Centre Esportiu Laietà, relax,
salut, esport i família
Quan va començar a treballar per al seu barri?
Era l’any 1989. Va ser quan es van co-mençar les obres del carrer de Josep Tarradellas per transformar-lo en el passeig que hi ha actualment. Es trac-tava d’un canvi molt important per al barri i, juntament amb dos senyors més i tres senyores, vam decidir fun-dar l’Associació de Veïns Loreto–Gela-bert per vetllar per les obres.
Tres senyores i tres senyors, una bona combinació.
I molt moderna per a l’època. Lla-vors ningú no parlava de paritat, i nosaltres ja la portàvem a terme a l’Associació.
Vostè va presidir l’Associació de Veïns Loreto–Gelabert des de 1989 fins al 1994. Quines van ser les fites que es van aconse-guir en aquella època?
L’any 1989 vam organitzar la prime-ra festa major. Recordo que el primer acte d’aquella primera festa va ser la
inauguració del bust dedicat al Dr. Barraquer, un homenatge que va te-nir molt d’èxit i al qual van vete-nir moltes autoritats. Vam introduir la celebració de festes com la dels Reis, el Carnestoltes, i també organitzà-vem sortides culturals. En aquella època teniem 259 associats. L’any 1993 vam introduir una gran nove-tat al barri, que va ser proposar nos-altres mateixos el “cortsenc” de l’any. Fins llavors ho feia el Districte. No-saltres vam proposar Gaietà Renom, tenor–solista de l’Orfeo Català i fun-dador del Quartet Orpheus. D’a-questa manera, vam obrir el camí perquè les associacions poguessin escollir els personatges destacats del barri.
Fa l t ava e s p e r i t d e b a r r i e n aquesta zona, una mica allunya-da del centre de les Corts?
Sí, ja ho crec. Molts dels veïns d’a-questa zona hi som aterrats de nou, la majoria dels membres de l’Associa-ció no érem nascuts a les Corts, però molts veníem de poble i trobàvem a faltar aquest esperit. La gent aquí te-nia ganes de fer coses, d’unir-se, de treballar plegats. Vam intentar crear
ambient de barri i crec que al final ho vam aconseguir.
Q u a n va v e n i r a v i u re a l e s Corts?
L’any 1966, i la veritat és que fins que no vam fundar l’Associació no em vaig preocupar mai gaire pel barri. El que sí que és cert és que vaig
apren-dre a estimar les Corts quan vaig co-mençar a conèixer la seva història, lle-gint coses de quan era un poble separat de Barcelona, de la gent que hi vivia, les indústries que hi havia aquí. Tot això em va atraure molt i em va fer estimar més el meu barri.
Suposo que cal fer molta feina per aconseguir-ho.
Sí, però jo crec que el mèrit és de la gent que ha tingut les idees durant
tots aquests anys, a les quals vull agrair tot el que han fet. Jo sóc més aviat un pencaire, sóc molt treballa-dor, però no em considero home d’i-dees. Nosaltres el què feiem, bàsica-ment, era mirar el carrer i intentar detectar el que hi feia falta. Proposà-vem millores, canvis i transforma-cions amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels veïns.
I mentre feia tot això pel barri, continuava treballant, oi?
Sí. Jo he treballat quasi tota la vida a la fàbrica de paper de fumar Smo-king, al nus de la Trinitat. Hi vaig entrar a treballar al final dels 50 i fins que em vaig jubilar.
I ara que ha deixat l’Associació de Veïns i Comerciants Lore-to–Gelabert, continua treba-llant per al barri?
Sí, i tant. L’any 2000 em van fitxar a l’Associació de Botiguers de Gelabert i Rodalies perquè hi fes de secretari.
I quins són els reptes que tenen en aquest moment?
Actualment, el nostre gran repte és la seguretat. Els comerciants d’aquí es troben molt sols en aquest aspec-te i cal millorar-lo.
E N T R E V I S T A
Francesc Gumà
, exsecretari de l’Associació de Botiguers de Gelabert i Rodalies
Francesc Gumà a la seu de l’Associació de Botiguers de Gelabert i Rodalies.
