Juny 2014
01
.
La ciutat de Barcelona: perfil
•
població i superfície
•
economia diversificada
•
mercat de treball i nivell de formació
•
ciutat oberta al món
•
referent turístic i ciutat de fires i congressos
•
posicionament internacional
•
referent de qualitat de vida
•
ciutat cohesionada
02.
Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona
•
marc competencial
•
serveis municipals
•
govern municipal i estructura executiva
•
recursos humans
•
organització territorial
La ciutat de Barcelona: perfil
POBLACIÓ I SUPERFICIE
Barcelona és la capital de Catalunya.
Amb una superfície de 100 Km2 i 1,6 milions
d’habitants, és una de les ciutats més denses d’Europa.
Barcelona representa el 0,3% del territori de Catalunya però concentra el 21% de la població catalana.
Any 2013 Població Superfície (km2)
Densitat (hab/km2)
Barcelona 1.611.822 102 15.777
Àrea
metropolitana 3.228.569 636 5.076
Catalunya 7.553.650 32.108 235
Espanya 47.129.783 505.968 93
POBLACIÓ I SUPERFICIE (1/4)
Font: INE i Dpt. Estadística, AB. Anual
Catalunya
POBLACIÓ I SUPERFÍCIE (2/4)
Barcelona és el nucli central de la Regió Metropolitana de Barcelona, una regió entre les 10 primeres aglomeracions urbanes europees en termes de població i ocupació.
METRÒPOLIS EUROPEES SEGONS POBLACIÓ
Font: World Gazetteer. Anual. Any 2014
>10 milions
Londres Paris Rurh
Entre 4-7 milions
Randstad Madrid
Manchester-Liverpool Berlin
Barcelona Roma
Milà
Entre 3-4 milions
Francfort Hamburg Birmingham
POBLACIÓ I SUPERFICIE (3/4)
La ciutat ha experimentat un fort augment de la població immigrada durant la darrera dècada. Actualment la població estrangera representa el 16,7% de la població. Una immigració molt diversa: 150 nacionalitats conviuen a BCN.
Estrangers per continent d'origen 2014
Font: Dpt. Estadística, AB. Anual
4,9 7,6
10,7 12,8 14,2
15,9
15,6 17,3
18,1 17,6 17,3 17,4
17,4 16,7 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
Pes estrangers s/població de BCN (%)
34,2%
7,3% 22,6%
29,8%
5,8% 0,1% Amèrica
Àfrica
Àsia
UE (28)
Resta Europa
El fenomen migratori ha contribuït a un cert rejoveniment de la població.
La població menor de 14 anys ha augmentat el seu pes relatiu i l’índex d’envelliment (majors de 65 anys sobre menors de 14 anys) ha baixat.
Font: INE. Dpt. Estadística, AB. Anual
Índex
d’envelliment
2000= 188.9%
2013= 170.0%
POBLACIÓ I SUPERFICIE (4/4)
11,6 12,4
11,6 8,8
54,8 57,7
21,9 21,1
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 2000 2013
Estructura d'edats (%)
65 i més
25-64 anys
15-24 anys
ECONOMIA DIVERSIFICADA
ECONOMIA DIVERSIFICADA (1/6)
Barcelona genera el 30% del PIB de Catalunya i ocupa al 34% dels treballadors.
El PIB de la ciutat és un 39% superior a la mitjana de Catalunya mentre que en termes de renda per càpita, és un 14% superior.
Font: Idescat (anual) i INSS (trimestral)
PIB (milions €) PIB per càpita Renda (milions €) Renda per càpita
Ocupats*
Barcelona Catalunya % BCN/CAT
61.915 38.500 31.038 19.300
205.315 27.700 125.141 16.900
30% 139% 25% 114%
Renda= renda familiar bruta disponible. Dades 2010
970.021 2.862.396 34%
ECONOMIA DIVERSIFICADA (2/6)
Com altres grans urbs, Barcelona ha anat especialitzant-se cap a una ciutat de serveis, sector on treballen el 88% dels ocupats. El pes de la indústria ha disminuït (del 15% al 2000 fins el 8% al 2013) .
El pes de la construcció és menor al que tenen altres economies de l’entorn.
Font: INSS, règims general i autònoms. Trimestral
Any 2013 Any 2000 0% 20% 40% 60% 80% 100%
BCN AMB AMB-BCN CAT
0,0 0,1 0,1 1,2
8,0 10,7 15,6 15,6
3,2 4,3 6,4 5,7
88,0 85,0 77,9 77,5
0% 20% 40% 60% 80% 100%
BCN AMB AMB-BCN CAT
0,2 0,2 0,2 0,7
15,0 19,7 28,7 24,6 5,7 7,2
10,1
9,6 79,1 72,9
61,0 65,1
Distribució de l’ocupació 2013
Els sectors de serveis de valor afegit tenen un pes creixent dins de l’ocupació dels serveis.
ECONOMIA DIVERSIFICADA (3/6)
Font: INSS, règims general i autònoms. Trimestral
Serveis de Valor Afegit 44,1% Resta
sectors 55,9%
Distribució de l'ocupació 2013
22,1 20,4 20,9 15,2 11,7 9,7
Serveis de valor afegit (%) 2013
Act adm i serveis auxiliars Act sanitàries i serv socials Act professionals i tècniques Educació
ECONOMIA DIVERSIFICADA (4/6)
El teixit empresarial mostra una estructura semblant a la del conjunt de Catalunya:
Domini de les microempreses (més del 94% té menys de 10 treballadors) i amb una escassa presència d’empreses amb més de 200 treballadors.
Font: DIRCE –INE, Dpt Estadítica.AB. Anual
Dimensió de les empreses. Any 2013
sense assalariats
56,5% de 1-9
treballadors 38,4% de 10-49 treballadors
4,0%
de 50-199 treballadors
0,8%
200 i més treballadors
ECONOMIA DIVERSIFICADA (5/6)
Predomini d’empreses del sector serveis, destacant el pes del comerç i reparacions (20%) i de les activitats professionals, científiques i tècniques (19%).
Font: DIRCE –INE, Dpt. Estadística. Anual
3,7 9,0 19,5 5,0 6,3 3,5 2,4 7,0 18,9 7,3 3,0 7,3 2,7 4,3
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0
Indústria Construcció Comerç i reparacions Transport i emmagatzematge Hostaleria Inf i comunicacions Act. Financeres i assegurances Act. Immobiliàries Act. Professionals, científiques i tècniques Act. Administratives i ser auxiliars Educació Act. Sanitàries i ser socials Act. Artístiques, recreatives i d'entreteniment Altres serveis
ECONOMIA DIVERSIFICADA (6/6)
El nombre de societats mercantils construïdes es recupera a partir del 2010.
La demarcació de Barcelona mostra una activitat emprenedora per sota de la mitjana de la UE.
Font: Global Entrepreneurship Monitor. Dades anuals.INE, Dpt. Estadística, AB(per soc. Mercantils). Dades mensuals
Societats mercantils constituïdes i taxa variació interanual
Taxa d’e m pr ene do ri a. % po bl ac ió e nt re 18 -64 an ys inv o luc rad a en la po sa da en m ar xa d’un ne go ci
Activitat emprenedora a la UE 2012
-25,0 -20,0 -15,0 -10,0 -5,0 0,0 5,0 10,0 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
% 6,2% 6,4% 6,5% 6,5% 7,0% 7,0% 7,6% 7,7% 7,6% 7,9% 8,3% 9,2% 9,2% 9,4% 9,6% 10,2% 10,8% 13,4% 14,3%
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0%
MERCAT DE TREBALL I NIVELL
DE FORMACIÓ
Cost laboral competitiu i nivell de
formació amb projecció
IVT/2013
Taxa d'activitat
Taxa
d'ocupació Taxa d'atur
Barcelona 79,0 65,4 17,2
Catalunya 79,2 61,7 22,0 Espanya 75,3 55,9 25,8 UE (28) 72,1 64,3 10,7 Barcelona registra unes taxes
d’activitat i ocupació superiors a la mitjana catalana i espanyola tot i que la crisi ha tingut un gran impacte en el mercat de treball.
El nombre de treballadors afiliats a la seguretat social ha disminuït entre 2007-2012 i torna a experimentar un lleuger augment al 2013.
Font: EPA, INSS, Dpt. Estadística, AB. Trimestral
MERCAT DE TREBALL I NIVELL DE FORMACIÓ (1/4)
Taxes d'activitat, ocupació i atur de 16-64 anys
Treballadors afiliats a la Seguretat Social
1.097.936 1.062.428 1.021.073 1.014.109 991.356 968.243 970.021 900.000 950.000 1.000.000 1.050.000 1.100.000 1.150.000
MERCAT DE TREBALL I NIVELL DE FORMACIÓ (2/4)
La incertesa econòmica es reflexa també en el
pes creixent de la contractació temporal, que suposa el 88% dels
contractes. L’atur registrat ha registrat també un fort increment des de l’inici de la crisi.
A la ciutat hi ha més de 106.000 persones aturades i la taxa d’atur se situa en el 18%, per sota de la de Catalunya i Espanya.
Atur registrat
Font: Dpt. Empresa i ocupació (GC), Dpt. Estadística., AB. Mensual
51.243 74.304
101.069
100.868
108.624 112.192 107.667
106.398
0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000
MERCAT DE TREBALL I NIVELL DE FORMACIÓ (3/4)
Tanmateix, en termes de salaris i costos laborals, Barcelona és una ciutat competitiva en el context internacional.
Segons The Economist
Intelligence Unit, Barcelona
se situa en el lloc 29 en nivell
de qualitat del capital humà
de 120 ciutats del món
.
Dins del rànking
de nivell salarial
en 72 ciutats
del món elaborat
per la banca UBS,
Barcelona se situa
en la posició 29.
Segons Financial Times QS World University Ranking
Universitat Jiao Tong de Shangai
MERCAT DE TREBALL I NIVELL DE FORMACIÓ (4/4)
Disposa de capital humà qualificat i d’una oferta universitària, escoles de negocis i màsters d’excel·lència reconeguts internacionalment.
5 universitats públiques. 3 privades. 205.000 alumnes universitaris
Millors escoles de
negocis europees:
3a Esade
6a IESE
UB: entre les
100 millors
universitats del món
en ciències
de la salut.
UB, UAB, UPF
entre les 300
millors universitats
del món.
UPC
entre les 350 millors
CIUTAT OBERTA AL MÓN
CIUTAT OBERTA AL MÓN (1/3)
Barcelona representa el 20% de les exportacions espanyoles i el 27,1% de les exportacions de contingut tecnològic alt i mitjà-alt.
El 50% s’exporta a països europeus: França, Alemanya, Itàlia, Portugal i Regne Unit .
Exportacions província de Barcelona
Font: Secretaria d’estat de comerç, Ministeri d’Economia i competitivitat. Mensual
0,0 5.000,0 10.000,0 15.000,0 20.000,0 25.000,0 30.000,0 35.000,0 40.000,0 45.000,0 50.000,0
CIUTAT OBERTA AL MÓN (2/3)
L’aeroport de Barcelona és el desè aeroport europeu en nombre de passatgers. El 63% dels passatgers correspon a trànsit internacional.
Amb 2,6 milions de passatgers en creuers, el Port és la primera destinació en passatgers de creuers als ports mediterranis.
Font: AENA, Port de Barcelona, Mensual.
Passatgers de l’aeroport Ports de Creuers a Europa i
el Mediterrani Barcelona Civitavecchia (Roma) Venècia El Pireu (Atenes) Southampton Illes Balears 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Passatgers 0,0 5.000,0 10.000,0 15.000,0 20.000,0 25.000,0 30.000,0 35.000,0 40.000,0 milers
CIUTAT OBERTA AL MÓN (3/3)
Barcelona és una de les ciutats del món amb major nombre de consolats.
Font: Direcció de Relacions internacionals i cooperació. AB. Anual.
Nova York 110
Hong Kong 104
Hamburg 99
Barcelona 96
Hong Kong 125
Nova York 113
Los Angeles 100
Hamburg 96
Barcelona 98*
2007
2012
REFERENT TURÍSTIC I CIUTAT
DE FIRES I CONGRESSOS
REFERENT TURÍSTIC I CIUTAT DE FIRES I CONGRESSOS (1/2)
Barcelona és una de les principals destinacions de turisme urbà a Europa i un focus d’atracció de visitants per motiu de negocis amb 7,6 milions de visitants i 16,5 milions de pernoctacions en hotels
el 2013. Xifres que es mantenen malgrat la crisi.
Font: Turisme de Barcelona i INE .Trimestral
El 80% dels turistes són estrangers Visitants i pernoctacions Procedència dels turistes el 2013
-10 -5 0 5 10 15 20 25 30 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 var iac ió an u al ( % ) m ile rs
Pernoctacions en hotels Visitants
% pernoctacions % visitants
Quarta ciutat del món en organització de reunions internacionals.
Creixent internacionalització: 80% de les reunionstenen caràcter internacional.
REFERENT TURÍSTIC I CIUTAT DE FIRES I CONGRESSOS (2/2)
Font: International Congress & Convention Association. Turisme de Barcelona. Anual
Reunions celebrades i delegats assistents Congressos per sectors. 2013
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
POSICIONAMENT INTERNACIONAL
POSICIONAMENT INTERNACIONAL (1/2)
1
6
Madrid
Barcelona
2 3 4 5
9 8
7
6
Londres
París Munic Berlín Amsterdam
Brusel·le s
Millors ciutats europees pels negocis European Cities Monitor (Cushman&Wakefield)
Possibles ciutats competidores
Grans urbs
Ernst & Young
POSICIONAMENT INTERNACIONAL (2/2)
Font: Cuhsman&Wakefield. Ernst&Young, Mercer, ICCA i altres. Anual
Financial Times
Millors escoles de negocis
europees: 3a Esade 6a IESE
Ciutat del món més admirada
pel seu model
de desenvolupament urbà
6a millor ciutat europea per als negocis
2a ciutat europea que millor es promou
1a en qualitat de vida
Cushman & Wakefield
4a ciutat del món on es celebren
més reunions internacionals
International Congress and Convention AssociationNo està entre les 50 ciutats
del món més cares
Mercer Human Resource ConsultingUB: entre les 100 millors universitats
del món en ciències de la salut
L’única ciutat del món amb 9 edificis
declarats Patrimoni de la Humanitat
Barcelona ofereix elements culturals, educatius, mediambientals, entre altres, que la defineixen com a una ciutat amb qualitat de vida
REFERENT DE QUALITAT DE VIDA (1/3)
Font: Mobilitat, Habitat Urbà. AB.Trimestral-anual
39 mercats municipals
4,4 Km de platges
18,9m2 de verd urbà per habitant
36% de residus recollits selectivament
39% de viatges interns es fan en transport públic i un 34% a peu o bicicleta
247.657 beneficiaris de la targeta rosa
40 centres de serveis socials, amb 70.872persones ateses
19,39 %de la població de 65 i més anys amb servei de teleassistència
286.714 viatges de transport especial
100% autobusos accessibles
86% d’estacions de metro amb ascensor
92% dels quilòmetres de la via pública accessibles
39 biblioteques públiques
2,4 biblioteques / 100.000 hab.
55 museus i grans centres exposicions
3,4 centres / 100.000 hab.
57 sales de teatre
3,5 sales / 100.000 hab.
203 sales de cinema
12,6 sales / 100.000 hab
Font: Institut de Cultura de Barcelona
6,34 milions de visites a les biblioteques
3,9 visites per càpita
20,9 milions de visites als 10 museus i espais patrimonials més visitats
2,3 milions d’espectadors d’arts escèniques
1,4 espectadors per càpita
5,1 milions d’espectadors de cinema
REFERENT DE QUALITAT DE VIDA (3/3)
Font: Consorci Educació. Institut Municipal d’Educació, AB. Anual-trimestral
Infraestructura educativa no
universitària (2013)
Alumnat no universitari
(2013)
95 escoles bressol municipals
938 centres educatius
70% sostinguts amb fons públics
4 escoles municipals de música 1 conservatori municipal
7.940 alumnes escoles bressol municipals
247.790 alumnes centres educatius
90% en centres públics i concertats
Districtes
Població resident
Índex RFD BCN=100
2012 2012
1. Ciutat Vella 105.220 76,6 2. l'Eixample 265.592 110,6 3. Sants-Montjuïc 183.700 76,3 4. Les Corts 82.238 139,7 5. Sarrià-Sant Gervasi 145.413 177,0
6. Gràcia 121.550 103,9
7. Horta-Guinardó 168.525 80,0 8. Nou Barris 167.175 57,1 9. Sant Andreu 146.963 72,9 10. Sant Martí 233.463 79,6
Barcelona 1.619.839 100,0
Barcelona és una ciutat de rendes mitjanes, en la qual els segments de renda són molt estables i només concentren el 17,8% de la població.
En els darrers anys s’ha observat un procés d’eixamplament de les desigualtats territorials, un fet molt comú en les situacions de crisi econòmica com l’actual.
CIUTAT COHESIONADA (1/4)
Font: Barcelona Economia-GTP-AB.Anual
CIUTAT COHESIONADA (2/4)
El contrast més notable dels nivells de renda es dóna entre els barris de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi –en la banda alta- i Nou Barris –en la baixa-.
Els barris de Sant Martí són els més heterogenis, mentre que Gràcia i Sants-Montjuïc presenten un perfil de renda per barris molt més compacte.
Font: Barcelona Economia-GTP-AB.Anual
Renda familiar Disponible per càpita
Any 2011 (números index. Base Barcelona=100)
Molt alta (més de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana- baixa ( de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79)
Molt Baixa (menys de 63) Renda familiar Disponible per càpita- Any 2012
SATISFACCIÓ DE VIURE A BARCELONA (3/4)
Els Barcelonins se senten satisfets de viure a la ciutat i puntuen notablement el nivell de qualitat de vida
Font: Enquesta de Qualitat de la Ciutat –AB
Enquesta de qualitat de la ciutat 2012
6 6,2 6,4 6,6 6,8 7 7,2 7,4 7,6 7,8 8
2004 2008 2012
Satisfacció de viure a Barcelona
SATISFACCIÓ DE VIURE A BARCELONA (4/4)
Els serveis municipals més valorats són les biblioteques públiques, la recollida d’escombraries, el metro i els mercats municipals.
Font: Enquesta de serveis municipals –AB. Anual
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Biblioteques públiques 7,0 7,3 7,5 7,5 7,6 7,6
Recollida escombreries 6,7 6,8 7,0 7,0 7,3 7,4
Metro 6,8 7,0 7,2 7,3 7,1 7,3
Mercats municipals 6,8 6,9 7,0 7,0 7,0 7,0
Activitats culturals 6,5 6,7 6,8 6,9 6,9 6,9
Festes populars 6,5 6,6 6,7 6,7 6,8 6,9
Autobús 6,4 6,4 6,6 6,8 6,6 6,9
Enllumenat públic 6,4 6,5 6,5 6,5 6,7 6,7
Serveis informació ciutadana 6,3 6,3 6,5 6,4 6,6 6,7
Neteja carrers 6,0 6,1 6,4 6,2 6,5 6,7
Instal·lacions esportives 6,0 6,0 5,9 6,1 6,1 6,3
Zones Verdes 5,9 6,0 6,1 6,0 6,1 6,3
Urbanisme 6,1 6,0 6,3 6,2 6,1 6,2
Serveis socials 6,1 6,1 6,2 5,8 5,9 6,1
Façanes, conservació edificis 6,4 6,3 6,3 6,2 6,1 6,1
Bicing 6,2 5,8 5,8 6,0 6,1 5,9
Asfaltat carrers 6,1 6,0 6,1 6,0 5,9 5,9
Medi Ambient 5,5 5,7 5,7 5,4 5,6 5,9
Seguretat ciutadana (barri) 5,3 5,3 5,3 5,3 5,6 5,8
Guàrdia urbana 5,6 5,5 5,5 5,5 5,5 5,7
Circulació 4,4 4,6 4,6 4,8 5,2 5,4
Seguretat ciutadana (ciutat) 5,2 5,2 4,9 4,8 5,2 5,4
Soroll 4,6 4,6 4,8 4,7 5,0 5,2
Organització política i administrativa
de l’Ajuntament de Barcelona
02
Marc competencial
Serveis municipals
Govern Municipal i estructura executiva
Recursos humans
MARC COMPETENCIAL (1/2)
La Llei de bases d’hisendes locals (1985) estableix el marc competencial del les administracions locals.
Determina les matèries que són de competència local i defineix un conjunt de competències obligatòries dels ajuntaments.
La Carta Municipal de Barcelona és el règim jurídic especial de la ciutat que regula l’organització del govern municipal, la potestat normativa municipal i les competències municipals.
Competències
locals
Serveis
obligatoris
MARC COMPETENCIAL (2/2)
Seguretat en llocs públics
Ordenació del tràfic de vehicles i persones en vies urbanes Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística
Promoció i gestió de vivendes Patrimoni històric-artístic
Avituallaments, escorxadors, fires i defensa d’usuaris i consumidors Protecció salut pública
Promoció i reinserció social
Activitats o instal·lacions culturals i esportives Participació en la programació de l’ensenyament
Cooperació amb l’administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics i
Vigilància i compliment de l’escolaritat obligatòria
Enllumenat públic Cementiris
Recollida residus, neteja viària, tractament de residus Abastiment aigua potable i clavegueram
Accés als nuclis de població Pavimentació vies públiques Control d’aliments i begudes Parc públic
Biblioteca pública Mercat
Protecció civil, prevenció i extinció d’incendis Prestació serveis socials
Instal·lacions esportives d’ús públic Transport col·lectiu urbà de viatgers Protecció del medi ambient
Font: Llei 22/1998 de la Carta Municipal de Barcelona i Llei 7/1985 reguladora de bases de règim local.
SERVEIS MUNICIPALS TOTALS(2/2)
GOVERN MUNICIPAL
Consell Municipal : 41 Regidors
Alcaldia
Comissió de Govern: 14 Regidors
Comissions de Plenari: 6 àrees de govern
GOVERN MUNICIPAL
GOVERN MUNICIPAL : ÀREES DE GOVERN
Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat
Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Habitat Urbà
(urbanisme, infraestructures, habitatge, medi ambient, TIC)
Economia, Empresa i Ocupació
Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
ESTRUCTURA EXECUTIVA
GOVERN MUNICIPAL i ESTRUCTURA EXECUTIVA (3/4)
Alcaldia
Gerència Municipal
Constantí Serrallonga
Gerència Adjunta de Projectes Estratègics
Pilar Soldevila
Gerència Adjunta de Coordinació d’Empreses i entitas Municipals
Ramon Massaguer
Gerència Adjunta de Coordinació Territorial
Miquel Guiot
Gerència del Districte de Ciutat Vella
Mercè Massa
Gerència del Districte de Gràcia
Montserrat Filomeno
Gerència del Districte d’Horta – Guinardó
Carles Mas
Gerència del Districte de Sant Andreu
Salvador Coll
Gerència del Districte de Sant Marti
Joan Cambronero
Gerència del Districte de l’Eixample
Màxim López
Gerència del Districte de Sants Montjuïc
Francesc Jiménez
Gerència del Districte de Les Corts
Josep García
Gerència del Districte de Sarrià Sant Gervasi
Carles Esquerra
Gerència del Districte de Nou Barris
Grup
Ajuntament
ORGANS DE GESTIÓ AMB PERSONALITAT JURÍDICA
Ajuntament de Barcelona
Organismes Autònoms
Entitats Públiques empresarials
Societats Anònimes
Consorcis
Fundacions
5 sectors i 10 districtes
9
4
10
10
3
1
9
4
10
45
66
Participa
en la gestió
37
135
Ajuntament 6.456 52,4
Sectors 5.570 45,2
Districtes 864 7,0
Organismes Autònoms 2.292 18,6
Entitats públiques empresarials 1.336 10,8
Societats mercantils 2.242 18,2
TOTAL GRUP MUNICIPAL 12.326 100
RECURSOS HUMANS
Plantilla del grup Ajuntament de Barcelona
Ajuntament 52%
Organismes Autònoms
19% Entitats públiques empresarials
11%
Societats mercantils
LA CIUTAT ESTÀ FORMADA PER:
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
10 districtes
Sarrià – Sant Gervasi
Horta
Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Ciutat
Vella Sants- Montjuïc
Eixample Les
Corts Gràcia
Situació econòmica-financera de
l’Ajuntament de Barcelona.
03
OBJECTIUS ECONÒMICS-FINANCERS 2012-2015
DÈFICIT
Zero
ENDEUTAMENT
<60%
Ingressos corrents
PAGAMENT A
PROVEÏDORS
30 dies
ESTALVI BRUT
>15%
EVOLUCIÓ INGRESSOS / DESPESES CORRENTS
2.283
2.233
2.042
1.884
2.235
2.357
1.633
1.731 1.775 1.788
1.808
1.890
1.400 1.600 1.800 2.000 2.200 2.400 2.600
PL 2008 PL 2009 PL 2010 PL 2011 PL 2012 PL 2013
Ingressos corrents
Despeses corrents
ESTALVI BRUT
650 502 267 96 427 467
28,5%
22,5%
13,1%
5,1%
19,1%
19,8%
0 100 200 300 400 500 600 700
PL 2008 PL 2009 PL 2010 PL 2011 PL 2012 PL 2013
Estalvi brut
% s/ingressos
Objectiu E-F 15%
Tendencia (estalvi brut)
OBJECTIU
EVOLUCIÓ CAPACITAT / NECESSITAT FINANÇAMENT
145,0
92,0
-47,0 -26,0
119,0 125,0 152,0
209,2 72,2 -83,3 -300,2 -398,3 60,1 139,3
17,0 15,0
80,0
20,0 109,0 177,0 252,0 321,6 227,6 125,1 275,3 -198,5 -63,0 23,5 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
EVOLUCIÓ ENDEUTAMENT
750 1.200 1.090 1.165 1.101
33,6%
58,8% 57,9% 52,1%
46,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 PL-ajustat 2009 PL-ajustat 2010 PL-ajustat 2011 PL-ajustat 2012 PL-ajustat 2013
PAGAMENT A PROVEÏDORS
36
26 26
30 30 28 28
26 26 26 29
24 22
25 24 26 29
40
28 31
27 30
34
29 29
27
30 31
26 26
29 27
30 30
0 5 10 15 20 25 30 35 40
45
