La venda irregular al carrer : informe

41  Download (0)

Full text

(1)
(2)
(3)

Informe aprovat per la Comissió Executiva del

Consell Econòmic i Social de Barcelona el 23 de setembre de 2016

President en funcions: Vicenç Tarrats

Vicepresidents: Agustí Bonavia i Juan José Casado Yésika Aguilar y Mireia Recio

Secretari general: José A. Fernández

Grup de treball:

Ajuntament de Barcelona, Comissions Obreres, Foment del Treball Nacional, Unió General de Treballadors de Catalunya, Sindicalistes Solidaris, Unió de Pagesos, Confederació del Comerç, CITE, AMIC, Associació Catalana de Re-sidents Senegalesos

Coordinació: Pascual Bayarri

Documentació: Francesc Maneja i Gemma Roquet Suport administratiu: Teresa Navarro y Alma Reza

(4)
(5)

Introducció

El top manta com a forma de venda irregular al carrer Context internacional

Organització Internacional de les Migracions Organització Internacional del Treball

Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic Unió Europea

Demandants d’asil

Polítiques d’immigració a Espanya, Catalunya i Barcelona Espanya

Catalunya

Taula de Ciutadania i Immigració

Pla de ciutadania i de les migracions: horitzó 2016 Retorn voluntari

Barcelona

Els recuperadors ambulants a la ciutat de Barcelona, 2013-2014 Actuaciones ante la venta irregular en la calle

Actuacions davant la venda irregular al carrer

Institucions i administracions públiques Síndic de Greuges de Catalunya

Ajuntament del Vendrell: Jornades sobre la venda irregular Ajuntament de Barcelona

Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant Estratègia d’inclusió proposada el desembre de 2015 Situació de la venda irregular al carrer l’any 2016 Agentes económicos y sociales

Unió General de Treballadors i Comissions Obreres Foment del Treball Nacional

Confederació de Comerç de Catalunya

Servei d’Orientació i Assessorament de Foment del Treball Nacional Unió de Pagesos

Altres institucions i àmbits

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Sindicalistes solidaris

Associació Catalana de Residents Senegalesos

Actuacions en altres ciutats i països davant el fenomen de la venda irregular Valoracions

De caràcter general De caràter específic

(6)
(7)

Introducció

La venda ambulant sense autorització als espais públics no és una activitat d’aparició recent, sinó que està inclosa en l’anomenada economia submergida o mercat negre que, amb diferents intensitats i casuístiques, es troba present en tots els sistemes econòmics i tots els països.

L’economia submergida es pot classificar en dues grans àrees:

Economía informal. Eque és una activitat legal però que s’oculta per eludir la fisca-litat i el control administratiu. La repressió o l’aflorament d’aquesta activitat correspon fonamentalment a les inspeccions d’Hisenda i de Treball.

L’economia il·legal. Està constituïda per activitats il·legals i delictives com ara el tràfic de drogues, armes i persones, i d’altres com el blanqueig de capitals i la falsifica-ció. La repressió d’aquestes activitats correspon principalment a la justícia, a la policia i als organismes intergovernamentals especialitzat.

Com que es desenvolupa mitjançant canals que estan fora de control administratiu i al marge de qualsevol legalitat, les seves repercussions negatives s’estenen als àm-bits econòmics, fiscals, laborals i socials.

Àmbit econòmic. La competència deslleial pot arribar a posar en perill el manteni-ment de determinades activitats i les falsificacions eludeixen el pagamanteni-ment de drets d’autor.

Àmbit fiscal. Com que opera al marge de la legalitat, produeix un lucre cessant tribu-tari i, per tant, una disminució en la recaptació d’impostos i taxes.

Àmbit social. En aquest apartat cal distingir que la part més feble són les persones que es troben al final de la cadena de distribució: els anomenats “manters”, és a dir, les que ocupen els carrers i espais públics. Sovint són persones sense permís de resi-dència i/o treball. Com a conseqüència d’aquesta situació, ni tan sols poden accedir a demanar l’empara de les autoritats. L’altra part feble és el consumidor, ja que els productes adquirits no han passat cap control de qualitat i/o sanitari.

Àmbit laboral. Les persones que exerceixen aquesta activitat no tenen cap dret labo-ral i poden arribar a situacions d’explotació per part de les xarxes organitzades. D’altra banda, atesa la seva situació irregular, no cotitzen a la Seguretat Social, la qual es veu privada de la corresponent recaptació.

El top manta com a forma de venda irregular al carrer

La venda irregular al carrer inclou moltes activitats. Aquest informe gira entorn del fenomen del top manta, que es caracteritza per la venda de productes falsificats.

(8)

programes P2P i el desmantellament policial de les xarxes dedicades a la producció industrial d’aquests productes. Al seu lloc va sorgir la venda de multitud de productes catalogats com a complements.

El top manta transcendeix un territori determinat per convertir-se en un fenomen global, amb especial incidència en nuclis on es produeix una gran afluència de visi-tants temporals, com ara centres turístics o concentracions multitudinàries com ma-croconcerts o platges durant l’estiu.

També s’ha d’assenyalar la seva capacitat per adaptar-se a l’entorn i a una “deman-da” que veu en l’adquisició dels seus productes la possibilitat de portar una “marca determinada”, sense pensar en les conseqüències econòmiques i socials que aquest fet suposa.

Ens trobem davant d’un fenomen aparentment nou, molt complex per l’abast i les implicacions que presenta, on intervenen multitud d’actors amb diferents graus de responsabilitat i en el qual les administracions locals, tot i no ser les úniques amb competències, moltes vegades han estat assenyalades com a responsables.

(9)

Context internacional

La democràcia, el progrés social i la cura del medi són alguns dels factors que im-pulsen el desenvolupament humà sostenible. Aquest està determinat, entre altres factors, per una millora de les condicions de treball i de vida de les persones basada en el respecte als drets humans, laborals i sindicals i la igualtat de gènere.

És tanta la importància de fomentar i fer respectar una ocupació de qualitat que l’any 2015 les Nacions Unides van definir com a “Objectiu de Desenvolupament Sos-tenible número 8”, “el Treball digne i el creixement econòmic que promogui el creixe-ment econòmic sostenible, inclusiu i sostingut; l’ocupació plena i el treball productiu i decent per a tothom”.

Organització Internacional de les Migracions

L’Organització Internacional de les Migracions (OIM) –creada per un tractat entre estats sobirans, però sense dependre de les Nacions Unides– elabora periòdicament l’Informe sobre migracions al món. En les darreres edicions, afirma que els fluxos de població entre països són una característica de la societat contemporània i que actualment el nombre d’immigrants internacionals és més gran que mai. Tot i així, els moviments migratoris no són un fet nou, sinó que sempre han existit.

La diferència del procés actual respecte als anteriors és la creixent intensitat dels desplaçaments durant les últimes dècades. L’OIM indica que les persones que pro-venen de països del “sud” han abandonat els seus països des de la Segona Guerra Mundial per evitar unes condicions de vida precàries amb causes i conseqüències a escala global. Així doncs, el procés migratori implica reptes complexos en termes de governabilitat, de protecció dels treballadors i treballadores, de vincles entre immi-gració i desenvolupament i de cooperació internacional.

En l’àmbit internacional es poden distingir dues etapes en les polítiques migratòries de les darreres dècades davant l’arribada d’immigrants majoritàriament econòmics: una primera fase emmarcada en el creixement econòmic i la valoració positiva de la immigració i una segona fase en què la immigració es percep com una amenaça a causa de la falta d’oportunitats laborals com a conseqüència de la crisi econòmica.

Organització Internacional del Treball

(10)

La globalització, els canvis demogràfics, els conflictes, les desigualtats en els in-gressos i el canvi climàtic impulsen cada vegada més treballadors i les seves famílies a creuar les fronteres buscant seguretat i benestar. Al seu torn, aquestes persones contribueixen al creixement econòmic i al desenvolupament dels països de destinació, mentre que els països d’origen es beneficien de les remeses i les competències pro-fessionals que els immigrants adquireixen mentre són fora.

Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) afirma que la manca de bones condicions laborals als països d’origen va fer que les àrees inte-grades per països desenvolupats fossin les que més població estrangera acollissin. Un 59,7% del total de moviments migratoris de l’any 2010 es van localitzar en economies amb un alt nivell de renda per càpita, estabilitat política i social i, en conjunt, millors condicions de vida.

Tradicionalment, els països del centre d’Europa com ara Alemanya, França i el Regne Unit eren els que concentraven la majoria dels fluxos migratoris. A partir dels anys noranta, però, Espanya, Itàlia, Portugal i Finlàndia deixen de ser països d’emigrants per convertir-se en importants països receptors d’immigrants.

Unió Europea

Durant els anys noranta, amb una voluntat d’inclusió que anés més enllà de l’assimilació que volien els Estats membres, la Comissió Europea, el Parlament Euro-peu i el Consell Econòmic i Social EuroEuro-peu (CESE) consideraven que la població immi-grant havia de poder gaudir de la condició de ciutadania europea i plantejaven formu-lar una política migratòria comuna caracteritzada per la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones.

El Programa de Tempere (1999) plantejava fomentar la cooperació amb els països d’origen per minimitzar les causes de la immigració; col·laborar i flexibilitzar la legis-lació per respondre a les noves tendències i no desvincular els immigrats dels seus països d’origen; garantir un tracte just a totes les persones de tercers països que re-sidissin legalment al territori dels Estats membres; evitar qualsevol tipus de discrimi-nació, i gestionar els fluxos migratoris de manera més eficaç, afrontant la immigració il·legal en el seu origen lluitant contra aquells que es dediquen al tràfic de persones. Per convertir-lo en un programa d’èxit es va impulsar el Mètode Obert de Coordinació (MAC), que regulava la necessitat de transparència i coordinació entre actors (des d’Estats fins a ONG).

(11)

la immigració dels processos de codecisió. El propòsit del CESE, la Comissió i el Par-lament de crear una política d’immigració comuna on la inclusió i el respecte als drets humans determinessin les polítiques dels Estats membres no va progressar a causa de la necessitat d’aprovació de les decisions per part del Consell Europeu, el qual es caracteritza per la defensa de la sobirania nacional.

Així doncs, no es va regular l’entrada i residència de les persones de tercers països perquè la voluntat dels Estats es va imposar a la necessitat d’una política comuna. En canvi, es va aprovar la Directiva 2008/115/CE, de retorn, que establia els procediments i criteris d’expulsió de la població immigrant en situació irregular. Aquesta directiva responia al propòsit de la Unió Europea de tenir una immigració seleccionada al servei del mercat únic, la competitivitat i la sostenibilitat del model europeu. Seguint el mo-del de la immigració escollida iniciat al Regne Unit, la UE va determinar que volia una immigració de tipus laboral, mentre que la immigració subsegüent per reagrupament familiar n’era una conseqüència no desitjada.

La política migratòria d’assimilació i de reclutament de mà d’obra, com també la manca de polítiques públiques d’integració amb una perspectiva a llarg termini, van determinar els desequilibris que en moments de crisi com l’actual són més visibles. I és per això que en alguns països de l’OCDE amb gran dificultat per recuperar-se de la crisi econòmica ––com Grècia, Itàlia i Eslovènia– els immigrants pateixen les conse-qüències de la crisi econòmica de manera més profunda.

A partir de 2007, als països de l’OCDE –amb una representació important de països que pertanyen a la Unió Europea– els fluxos migratoris van començar a disminuir, però des de l’any 2014 han tornat a augmentar i han recuperat els nivells que hi havia abans de la crisi econòmica.

En resposta a la magnitud de la situació que es va mantenir fins a 2007, alguns paï-sos han modificat la seva legislació migratòria tendint a les restriccions:

-Busquen treballadors qualificats, escollits pels països de manera selectiva. -Busquen inversors i empresaris i els immigrants són sotmesos a un procés selectiu més rígid.

-Encara que alguns procediments de la immigració familiar s’han flexibilitzat, la ten-dència general encara és restrictiva.

-S’han adoptat noves mesures en resposta a la crisi humanitària a la regió del Me-diterrani.

-S’han aplicat mesures per reforçar els controls fronterers, fomentar els retorns vo-luntaris i combatre el treball il·legal

(12)

tan bàsics per al desenvolupament humà com l’ocupació de qualitat i la seguretat alimentària als països d’origen.

Segons la Comissió, la promoció de nous instruments financers està ajudant a crear un futur millor als països d’origen, cosa que podria evitar que la població que hi viu es jugui la vida en un futur per emigrar a països amb millors condicions de vida.

La cooperació i la col·laboració amb els països d’origen són iniciatives necessàries. Per tant, és positiu que la Unió Europea hagi establert acords amb Mali, Senegal, Níger i Nigèria per desenvolupar programes com Emergency Trust Fund for Africa, que dóna suport a projectes i activitats que ajuden a evitar les causes de la immigració irregular a llarg termini i a millorar la gestió migratòria a curt termini.

Demandants d’asil

A més dels immigrants econòmics, la Unió Europea ha d’afrontar actualment l’arribada massiva de persones provinents de països en guerra del Pròxim Orient i, sobretot, de Síria.

La crisi humanitària que es viu a la regió del Mediterrani i a l’est d’Europa per l’arribada massiva de persones que fugen dels països esmentats va reobrir el 2014 el debat a la Unió Europea al voltant de com es pot actuar als països d’origen i de les ne-cessitats que motiven l’emigració. Des de llavors, la voluntat de la Comissió Europea ha estat establir mecanismes de col·laboració amb tercers països per definir l’agenda europea d’immigració.

Cal destacar l’increment del 46% dels sol·licitants d’asil que escullen com a destina-cions principals Alemanya, els Estats Units, Turquia, Suècia i Itàlia, deixant França en sisè lloc quan acostumava a ser un dels països receptors més demanats. Per la seva proximitat als corredors migratoris per terra i per mar, Grècia i Itàlia són els països que reben un flux més gran de possibles sol·licitants d’asil dins de la UE, fet que dificulta la gestió migratòria.

Responent a aquest augment de persones en busca de refugi, la política exterior migratòria proposada el 7 de juny de 2016 per la Comissió es basa a curt termini en salvar vides al mar, augmentar les taxes de retorn d’aquelles persones que no tenen dret a acollir-se al règim de protecció internacional i fer que els refugiats estiguin tan a prop com sigui possible dels seus països d’origen.

(13)

Polítiques d’immigració

En el context dels anys de creixement econòmic, Espanya, Europa i Catalunya neces-sitaven mà d’obra per cobrir tota l’oferta laboral i, al mateix temps, amb una població cada vegada més envellida, s’enfrontaven al repte de recuperar les taxes de natalitat per mantenir l’Estat del benestar. En aquest marc, el fenomen migratori de caràcter econòmic era generalment acceptat i se li atribuïa una utilitat. Per contra, durant els anys de crisi econòmica, les polítiques són més restrictives perquè la necessitat de mà d’obra baixa i la competència laboral és més gran.

Per tant, davant el fenomen migratori, la resposta dels Estats i altres organitzacions territorials ha estat d’acollida i integració, o de restricció i promoció del retorn, depe-nent de la situació econòmica del moment. A continuació es presenten les iniciatives més remarcables que s’han dut a terme des de l’àmbit estatal fins al local.

Espanya

Des dels anys noranta fins a l’actualitat, les polítiques públiques espanyoles han anat fluctuant entre la integració i l’apertura, d’una banda, i la restricció i la promoció del retorn, de l’altra.

La Llei 4/2000, d’estrangeria, va ampliar drets bàsics per a les persones en situació irregular afegint-hi el condicionant de l’empadronament. També va establir un procedi-ment de regulació per arrelaprocedi-ment dirigit a persones que poguessin demostrar dos anys de residència en territori espanyol i donava més flexibilitat en la reagrupació familiar.

Alhora, per a una part de la població, la creixent diversitat ètnica i religiosa co-mençava a ser percebuda com una amenaça. Hi havia veus que defensaven el desen-volupament de polítiques més restrictives de control, la incorporació de nous criteris per a l’admissió i la limitació de l’accés dels immigrants als serveis socials. Alhora, l’impacte positiu de la immigració a Espanya era destacat per nombrosos sectors so-cials i pels informes econòmics, que subratllaven l’aportació demogràfica que signifi-cava l’arribada de persones d’altres països i el seu efecte positiu sobre les taxes de fe-cunditat i el protagonisme econòmic d’aquestes persones com a creadors d’empreses i com a treballadors en sectors que tenien molta demanda de mà d’obra com ara l’agricultura, la construcció o el servei domèstic.

(14)

comunitats d’immigrants assentades. La reforma es fonamentava en la lluita contra la immigració il·legal i la millora dels mecanismes per evitar-la.

Es va introduir com a infracció punible amb l’expulsió la permanència de forma il·legal en territori espanyol i es va atorgar a l’Estat més capacitat d’actuació en el control de la immigració il·legal fins a permetre l’expulsió.

D’altra banda, es va allargar a cinc anys el temps de residència demostrable per ini-ciar un procés de regularització i es va introduir l’arrelament de tres anys per a aquells que tenien familiars directes en situació regular i l’arrelament de dos anys per als que han tingut algun permís. En canvi, es van simplificar els tràmits administratius per a la immigració regular i es va afavorir la integració dels estrangers escollits.

Tot i el context europeu de blindatge, a partir de l’any 2005 la política migratòria es va revisar i es va considerar necessari implementar actuacions amb un marcat caràcter d’integració social, a més del control fronterer. L’eina principal va ser el Pla estratègic per a la ciutadania i la integració 2007-2010, redactat amb la participació de diverses organitzacions socials. Aquest pla arribava deu anys després de l’inici del creixement de l’arribada d’immigrants. El 2009 es difonen les competències estatals i regionals perquè les comunitats autònomes tinguin més poder de decisió. Aquest pla va coinci-dir amb l’esclat de la crisi econòmica i l’increment de l’atur. Quan van perdre la feina, moltes persones van decidir reemigrar cap a altres països.

Finalment, l’actual Llei d’estrangeria de 2015 es va orientar cap a la restricció a l’entrada de persones immigrants per motius econòmics. Les anomenades “devolu-cions en calent” han estat denunciades per diverses entitats i alguns organismes in-ternacionals argumentant que contradiuen el Reglament de Dublín, que estableix els mecanismes i criteris que ha de seguir un Estat membre de la Unió Europea davant la presentació de la sol·licitud de protecció internacional d’un individu.

Catalunya

La Generalitat de Catalunya ha impulsat diverses iniciatives en l’àmbit de les políti-ques migratòries fomentant la participació ciutadana i dels agents socials i econòmics. Entre les múltiples actuacions plantejades destaquen la Taula de Ciutadania i Immi-gració, el Pla de ciutadania i de les migracions (Horitzó 2016) i el Programa de retorn voluntari.

Taula de Ciutadania i Immigració

(15)

de Ciutadania i Immigració, creada el 2008. És un òrgan de consulta i participació del conjunt de la població i les seves organitzacions –ens locals, sindicats, entitats i pa-tronals– que pretén fomentar la cooperació estratègica per a les polítiques de gestió del fenomen migratori.

Els objectius de la Taula de Ciutadania i Immigració són:

-Fomentar la participació de la població immigrada estrangera, de la població retor-nada i del conjunt de la població en el seguiment d’aquelles matèries i polítiques vinculades al fenomen migratori.

-Contribuir a la incorporació de la població immigrada i retornada al teixit associatiu de la societat catalana.

-Sensibilitzar la societat catalana sobre el fenomen migratori i la no-discriminació. -Recollir i formular propostes per donar respostes a les necessitats específiques de les dones migrades i retornades.

Pla de ciutadania i de les migracions: horitzó 2016

L’objectiu principal d’aquest pla és gestionar i governar el fenomen migratori, actual-ment caracteritzat per menys arribades, tot i que n’hi continua havent, i més sortides. Entre els principis del document destaquen:

-Garantir el respecte i l’extensió dels drets humans. -Garantir la convivència i la cohesió social a Catalunya.

-Garantir la igualtat de drets i el respecte dels deures al conjunt de la societat. -Garantir una ciutadania basada en el pluralisme, la igualtat i el civisme com a norma de convivència.

-Promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats per afavorir la igualtat efectiva, eliminant condicions o circumstàncies arbitràries.

-Universalitzar el dret d’accés als serveis, entenent-lo com l’accés de cada titular al conjunt de recursos, equipaments, projectes i programes.

-Evitar estructures paral·leles que puguin provocar la segregació dels titulars del dret d’accés als serveis.

-Admetre, als serveis, enfocaments diferenciats atesa l’heterogeneïtat de les per-sones.

-Incorporar la perspectiva de gènere al llarg de tot el procés.

-Incorporar la lluita contra el racisme i la xenofòbia en totes les accions dels agents signants del Pacte nacional per a la immigració.

(16)

Retorn voluntari

Les persones estrangeres immigrades i el seu cònjuge o parella, fills i filles –sempre que no tinguin la nacionalitat espanyola o d’un dels països dels Estats membres de la Unió Europea– en situació regular o irregular que voluntàriament expressin el seu desig de tornar al seu país d’origen podran acollir-se al Programa de retorn voluntari. Aquesta iniciativa proporciona:

-Servei d’informació, suport i orientació psicosocial. -Acompanyament a l’aeroport.

-Bitllet aeri internacional des de Catalunya al país d’origen de la persona sol·licitant i dels membres de la seva unitat familiar que compleixin els requisits del programa. -Ajut de viatge de 50 a 400 euros per unitat familiar.

-Ajut per a la integració al país d’origen de 400 euros per persona a 1.600 euros per família.

Les persones que es vulguin acollir al Programa de retorn voluntari als seus països d’origen es poden adreçar als serveis socials de l’ajuntament del municipi on estan empadronades, a qualsevol entitat pública o privada sense ànim de lucre que disposi d’un treballador o una treballadora social col·legiats i al Young Men’s Christian Asso-ciation (YMCA) de Barcelona.

Barcelona

Com a gran ciutat, Barcelona ha rebut molta població immigrant al llarg dels anys. És per això que l’Ajuntament ha anat impulsant polítiques pròpies davant el fenomen migratori, seguint les directrius europees, estatals i catalanes.

Entre els anys 1996 i 2007, la població immigrant, incloent-hi la d’origen espanyol, va créixer un 833,92% i va passar d’11.028 a 102.993 persones.

Evolució de la població immigrant a Barcelona

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

11.028 19.327 23.207 24.207 23.650 25.772 31.782 35.473 38.026 70.360 94.815 102.993

El pas de ser un país d’immigrants a ser un país d’emigrants es va reflectir també a Barcelona. Entre el 2007 i el 2014 hi va haver un augment de l’emigració i un decreixe-ment de la immigració (de 102.993 a 82.394 persones), tot i que el 2014 ha tornat a augmentar.

Evolució de la població inmigrant a Barcelona

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

(17)

D’altra banda, també queda reflectit que les persones immigrades són un col·lectiu vulnerable i més afectat per la crisi que els nacionals. S’observa com les taxes d’atur han augmentat molt més entre els immigrants provinents de fora de l’Estat espanyol que entre els espanyols. Aquest fet s’haurà de tenir en compte a l’hora de definir les polítiques públiques de la ciutat.

Població aturada immigrant i nacional a Barcelona

2007 2014 Var. 2007-2014

Població 1.595.110 1.602.386 0,46%

Població immigrant no espanyola 73.472 45.832 -37,62% % total població 4,61% 2,86% -37,90% Població aturada immigrant no espanyola 6.643 18.752 182,28% % total població immigrant 9,04% 40,91% 31,87%

2007 2014 Var. 2007-2014

Població 1.595.110 1.602.386 0,46%

Població nacional* 1.492.117 1.519.992 1,87% % Població nacional* 93,54% 94,86% 1,31% Població aturada nacional* 45.404 84.713 86,58% % total població nacional* 3,04% 5,57% 2,53%

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

*El terme “nacional” comprèn totes aquelles persones que tenen la nacionalitat espanyola.

Els recuperadors ambulants a la ciutat de Barcelona, 2013-2014 Algunes persones nouvingudes a la ciutat es dedicaven a la recuperació de deixalles que, posteriorment, duien a les plantes de reciclatge. Inicialment era una activitat considerada il·legal, però el pas a ser una activitat regulada és una mostra de com la transformació d’una activitat pot ser positiva. Malgrat que els col·lectius que s’hi dediquen són similars als del top manta, les dues activitats no es poden equiparar ja que la segona és il·legal i comercialitza productes falsificats.

A petició de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (Direcció d’Immigració), el Servei de Gestió de Conflictes (SGC), amb el suport del Servei de Detecció i Intervenció amb Menors Estrangers no Acompanyats (SDI), va establir contactes amb 157 recupe-radors durant el mes d’octubre de 2013 per poder aportar indicadors de gènere, país d’origen i domicili d’aquest col·lectiu.

(18)

El col·lectiu més nombrós era el d’origen romanès (46%), seguit del senegalès (20%), representat per 31 persones que majoritàriament vivien en pisos a Barcelona, i el ter-cer era el d’homes marroquins (11%).

La majoria vivien a la ciutat de Barcelona, en assentaments, al carrer o en pisos. 96 persones van declarar estar en situació regular i 42 van afirmar no disposar de cap classe de permís.

76 de les 157 persones van afirmar tenir algun familiar al seu càrrec. En el cas dels senegalesos, el 90% van declarar que els tenien al seu país d’origen, però algunes persones d’origen romanès també en tenien dins el territori espanyol.

130 persones es dedicaven a la recollida de ferralla i, d’aquestes, 72 van dir que la venien directament a ferralleries. A més, el 75% de les persones que es dedicaven a la recuperació a Barcelona van afirmar que aquesta era la seva única activitat econòmica amb uns guanys diaris d’entre 5 i 15 euros.

El col·lectiu senegalès es componia de 31 homes, 26 entre 18 i 45 anys i cinc entre 46 i 65 anys. Cap d’ells vivia al carrer. Un total de 14 residien en pisos, quatre en as-sentaments, un en un alberg, nou en altres municipis i tres no van donar cap resposta. El 2013, 12 persones feia més de cinc anys que vivien a la ciutat, 11 entre un i cinc anys i només una no arribava a l’any. Tot i això, el 74% van verbalitzar trobar-se en situació irregular. 25 persones no tenien cap altra font d’ingressos i concebien la seva feina com una activitat laboral. Finalment, 23 persones havien rebut alguna sanció de la Guàrdia Urbana.

(19)

Actuacions davant la venda irregular al carrer

Institucions i administracions públiques

Síndic de Greuges de Catalunya

Davant la proliferació del fenomen del top manta, el Síndic de Greuges va elaborar l’Informe sobre el comerç irregular a la via pública en el qual assenyala: “La presència de venedors de top manta al municipi de Barcelona s’ha fet evident els darrers anys a les àrees de més afluència turística de la ciutat, en aquest cas, de forma pràcticament permanent durant tot l’any, a diferència del que succeeix als municipis turístics de la costa catalana”.

L’informe descriu les implicacions d’aquesta activitat des de diferents punts de vista entre els quals destaquen els següents:

Social. Els venedors acostumen a ser persones en situació irregular des del punt de vista de la legislació d’estrangeria i, normalment, estan explotats per entramats mafiosos o xarxes de crim organitzat. També adverteix que les persones que ad-quireixen productes al top manta contribueixen al desenvolupament d’una activitat il·legal que comporta explotació laboral i frau.

Penal. No és pot ignorar que la venda de productes falsificats és un delicte contra la propietat industrial i intel·lectual.

Consum. Els productes no tenen cap mena de garantia sanitària, poden suposar riscos per a la seguretat i la salut de qui els adquireix.

Espai públic. És una ocupació sense llicència municipal que pot comportar un ús incívic de la via pública i afavorir la degradació de l’espai públic.

Tributari. Redueix els ingressos públics.

Competència. Representa una competència deslleial respecte de les empreses i els comerços que operen legalment.

L’apartat de les respostes de les administracions públiques descriu el paper de les ordenances fiscals i el control que exerceixen, així com les reunions que es mante-nen amb tots els actors implicats per tal de trobar solucions. L’informe afirma que cal l’actuació d’altres administracions supramunicipals que tenen altres eines jurídiques i mitjans, i inclou les informacions emeses per diverses institucions:

La Direcció General de Comerç indica que la responsabilitat d’impedir el top manta correspon als ajuntaments. Assenyala que, segons la legislació vigent, les infraccions les cometen els venedors i les persones que adquireixen els béns oferts.

(20)

La Direcció General de la Policia, de la qual depenen els Mossos d’Esquadra, informa de la coordinació amb altres policies i, en el cas de Barcelona, de les reunions que ha mantingut amb la policia local i la policia portuària, com també de la seva parti-cipació en campanyes com l’anomenada ”Estira de la manta”, de la Generalitat i de la Confederació de Comerç de Catalunya, per conscienciar i canviar les actituds que afavoreixen aquesta activitat.

La Direcció General de Tributs i Joc, a la qual el Síndic demana informació sobre la recaptació de l’IVA, va informar que hi ha una manca de competències en aquesta matèria.

L’Autoritat Portuària de Barcelona informa de les seves actuacions en el marc del conveni que té establert amb l’Ajuntament de Barcelona. També va enumerar les pro-blemàtiques generades per la presència massiva de venedors al Port Vell, que van conduir a un operatiu especial conjunt amb els Mossos d’Esquadra.

A l’apartat final es manifesta que les iniciatives dutes a terme han estat insuficients per afrontar el fenomen i assenyala conseqüències que no es poden defugir:

-Es deixa desatès un col·lectiu de persones en situació social precària.

-Es cronifiquen activitats il·legals que només beneficien els entramats mafiosos o les xarxes de crim organitzat.

-Es perpetua l’ús incívic de l’espai públic.

-S’incompleix l’obligació de protecció dels consumidors.

A banda de descriure el paper dels serveis socials, proposa una actuació coordina-da de les administracions públiques, la creació d’una taula interadministrativa per abordar la lluita contra la criminalitat organitzada –sobretot en l’origen i en els canals de distribució dels productes falsificats– i, alhora, trobar una sortida per a aquests venedors.

El Síndic recull l’oferiment del sector del comerç de treballar conjuntament amb les administracions públiques i proposa sensibilitzar els consumidors pel que fa als seus drets i sobre les repercussions negatives que suposa l’adquisició de productes falsi-ficats.

Com a conclusions finals, el Síndic proposa les següents:

1. Les administracions públiques no han de permetre el top manta.

2. Actuació decidida contra la importació i logística de distribució de productes fal-sificats.

(21)

Ajuntament del Vendrell. Jornades sobre la venda irregular

La generalització del top manta, sobretot a les zones de més afluència turística com les grans ciutats o els pobles de costa, ha fet que alguns ajuntaments catalans com el del Vendrell iniciïn processos de conscienciació i de resposta a aquest fenomen.

El 18 de març de 2013 i el 14 d’abril de 2015, l’Ajuntament del Vendrell va organitzar dues jornades, citades a l’informe del Síndic de Greuges, per debatre els efectes i les conseqüències del top manta.

A la primera jornada es van constatar les repercussions negatives del top manta en els vessants econòmics i socials. També es van assenyalar quatre perspectives amb relació a la il·legalitat en què es desenvolupa aquesta activitat:

-Ocupació de la via pública sense llicència. -Venda de productes o béns de forma irregular. -Comercialització de béns o productes il·legals.

-Sovint els subjectes són persones en situació administrativa il·legal.

A més, es considera que el top manta pot estar vinculat a un altre tipus de proble-màtiques i activitats il·lícites com l’explotació de persones o la salut pública.

Els mitjans de què disposen les administracions públiques per fer front a aquest problema s’agrupen en dos grans blocs.

Prevenció. Basada fonamentalment en la dissuasió policial, és a dir, presència de la policia als llocs on es fa aquesta activitat, control d’accessos i comís de merca-deries.

Repressió. Sancions previstes per la Llei i aplicació del Codi Penal. En aquest da-rrer supòsit cal distingir entre falta penal i delicte, segons quin sigui el benefici obtingut per la venda.

Respecte a les sancions econòmiques i penals i a l’aplicació de la llei d’estrangeria, es va considerar que els seus efectes són limitats, per la qual cosa es va proposar iniciar actuacions dirigides als compradors per modificar el seu comportament, control duaner, inspeccions de treball, etc., ja que es considera que en moltes ocasions els manters són víctimes de les xarxes il·legals de proveïdors dels productes que venen.

Quant a l’abast del fenomen, en les conclusions d’aquesta jornada es va afirmar que “ens trobem davant d’un fet d’elevada complexitat, que per ser atacat d’arrel requereix un grau molt sofisticat d’investigació per part de les administracions públiques i llurs cossos de seguretat”.

(22)

A les segones Jornades, celebrades el 14 d’abril de 2015, es va desenvolupar la necessitat de reforçar la col·laboració i el treball integrat per lluitar amb eficàcia con-tra aquest fenomen i per superar “certes incomprensions entre els diversos actors implicats en la lluita contra aquest fenomen, que convindria superar amb més diàleg”.

També van recollir l’eficàcia de les accions desenvolupades pels cossos policials, Mossos d’Esquadra i policies locals, en coordinació amb altres organismes i entitats com els serveis socials, el poder judicial i el teixit comercial, tot i les paradoxes i interrogants que es van plantejar entorn d’aquesta matèria. A més d’aprofundir en les campanyes de conscienciació ciutadana, incloent-hi les escoles, es va insistir a millorar la coordinació de tots els actors implicats.

Ajuntament de Barcelona

Diagnòsis social sobre el fenòmen de la venda ambulant

El document elaborat el setembre de 2015 per la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports sobre la venda ambulant no regulada a Barcelona i els problemes de convi-vència generats per aquesta activitat recull les intervencions del Servei de Gestió de Conflictes (SGC) i l’informe de l’Institut Municipal d’Hisenda.

La diagnosi posa en relleu que el fenomen és molt més complex que l’anomenat top manta, atesa la diversitat d’orígens i estratègies de subsistència de les persones implicades. El seu objectiu és definir els tipus de polítiques municipals que s’han de posar en marxa per garantir la convivència i impulsar itineraris d’inclusió social per a les persones que es dediquen a la venda irregular.

Les intervencions de l’SGC han permès identificar els espais on es desenvolupa la venda ambulant no regulada, els perfils de les persones que s’hi dediquen i els produc-tes que ofereixen, així com les seves expectatives de futur i la identificació i costos de les rutes d’accés emprades per arribar a la ciutat, la seva situació administrativa i el desconeixement que tenen dels recursos d’assessorament municipals.

La diagnosi recull les característiques de cadascun dels col·lectius per origen i tipus de venda a què es dediquen majoritàriament:

-Persones d’origen indoasiàtic: venda de souvenirs en zones turístiques. -Persones d’origen indoasiàtic: llaunes de cervesa en zones de lleure nocturn. -Persones d’origen subsaharià: venda de productes d’imitació i/o falsificats. -Persones que es dediquen a la venda de productes recuperats dels conte-nidors i/o de sobrants de lots de subhastes de la Fira de Bellcaire. La majoria són d’origen africà.

(23)

grup es va establir contacte amb 75 persones d’un total de 98, i del quart col·lectiu es va contactar amb 79 persones.

La majoria eren homes menors de 45 anys. Els productes falsificats que posen a la venda són adquirits al polígon Badalona Sud, excepte els venedors de llaunes, que les adquireixen en supermercats propers a la zona on fan l’activitat. Amb relació a les se-ves expectatise-ves, un elevat percentatge de les persones aspiren a aconseguir regular la seva situació per arrelament social.

L’explotació d’aquestes persones comença amb el pagament del viatge, que en el cas de les d’origen indoasiàtic és de 4.000 a 7.000 euros i de prop de 1.000 euros en el cas de les d’origen subsaharià. Cal destacar les pèssimes condicions en què es fan aquests trasllats i l’existència d’un mercat de passaports falsificats un cop arriben a Turquia, Grècia i Itàlia, països des d’on viatgen a Barcelona.

Aquesta explotació per part de màfies organitzades es prolonga un cop arriben a la ciutat, on es genera un oferta de contractes de treball falsificats amb els quals in-tenten aconseguir regularitzar la seva situació. Segons manifesten, el cost d’aquests contractes oscil·la entre 1.000 i 3.000 euros per a les persones d’origen subsaharià i entre 7.000 i 12.000 euros per al col·lectiu d’origen indoasiàtic.

La diagnosi es va complementar amb la percepció que manifesten les persones dels diferents col·lectius amb relació als cossos de seguretat i les actuacions que desen-volupen als diferents espais on es concentra la venda ambulant no regular, així com l’evolució de les sancions econòmiques imposades.

A l’apartat de conclusions es descriuen les diferents situacions que caracteritzen la venda irregular, així com els mecanismes d’autoajuda i d’especialització dels vene-dors. També recull les percepcions dels treballadors, encarregats i/o propietaris dels comerços dels territoris on té lloc aquest tipus de venda.

Sobre l’ús i accés als centres de serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona, cal destacar que només un 9% dels integrants d’aquests col·lectius en són usuaris, mentre que el 38% han utilitzat el sistema d’assistència sanitària, sobretot en cas d’urgències.

Pel que fa a les propostes per abordar aquesta problemàtica, cal destacar “la neces-sitat de reforçar els itineraris d’inclusió a través d’una oferta de suport en l’ocupació i de la intensificació de l’acompanyament en la regularització dels permisos de resi-dència i treball”.

Estratègia d’inclusió. Desembre de 2015

(24)

neces-sitat que els col·lectius i les entitats afectades per aquest fenomen participin en la cerca de solucions.

El document parteix de la diagnosi presentada el setembre, així com de les accions de govern desenvolupades. També recull les reunions mantingudes en diferent àmbits amb tots els col·lectius implicats per tal de cercar i definir un pla de treball per acon-seguir la inserció social i laboral d’aquestes persones.

El pla de treball inclou diferents mesures: formació i assessorament, pla d’ocupació i nou protocol d’actuació i coordinació amb altres cossos policials de la Guàrdia Urbana i amb les organitzacions de comerciants.

També es van considerar les estratègies desenvolupades per altres grans ciutats, la qual cosa permet constatar que aquest fenomen i les seves implicacions i possibilitats d’abordar-lo transcendeixen l’àmbit municipal.

Si bé el lideratge d’aquest pla correspon a la Segona Tinença d’Alcaldia, la materia-lització de les diferents mesures es reparteix entre la Regidoria d’Ocupació, la comis-sionada d’Immigració i els comissionats de Comerç, Economia social i cooperativa i de Seguretat.

El desenvolupament del pla atorga especial rellevància a dos espais de participació dels agents i les persones afectades: la Taula de Ciutat per a l’Abordatge de la Venda Irregular al Carrer i la Mesa Tècnica Transversal de l’Ajuntament de Barcelona. El document defineix les línies de treball en els àmbits següents: social, formació i ocu-pació, comerç, espai públic i seguretat i transversal i interadministratiu.

L’àmbit social inclou els recursos i l’accés als diferents serveis (empadronament, salut, socials, reconeixement de la formació, etc.) i els vinculats a la situació legal de les persones que resideixen a Barcelona. El de formació i ocupació, el més extens, proposa accions professionalitzadores mitjançant diferents programes de formació, treball, autoocupació, un projecte cooperatiu i processos d’inclusió laboral en els mer-cats de marxants. El pla considera els diferents itineraris a seguir segons la situació legal de les persones.

L’àmbit de comerç es basa en quatre mesures: possibilitat de reconvertir alguns man-ters en venedors ambulants legals, participació de les organitzacions de comerciants de la ciutat en les diferents estratègies, establiment de línies de diàleg amb comer-ciants afectats que no formin part de les organitzacions d’aquest sector i una cam-panya adreçada a turistes i creueristes per informar-los que la compra de productes a venedors irregulars és causa de sanció administrativa.

(25)

que pretén clarificar els criteris de control de la venda ambulant segons l’escenari que es troben els agents, a més de definir zones d’actuació preferent que requereixen la presència intensiva dels agents: la Rambla, la plaça Catalunya, el passeig de Gràcia, el Portal de l’Àngel, la Barceloneta i el parc Güell.

Finalment, l’àmbit de Treball transversal i interadministratiu recull diferents propos-tes de coordinació amb ajuntaments propers afectats per la mateixa problemàtica, la intenció de promoure una intervenció integral amb la participació dels tres nivells ad-ministratius (local, autonòmic i estatal), i instar la Generalitat i l’Estat a impedir i per-seguir la venda de productes falsificats als magatzems identificats, així com l’entrada de mercaderia il·legal al port de Barcelona.

Cal destacar que aquesta estratègia d’inclusió està dotada d’un pressupost plu-rianual que cobreix les partides següents: reforç dels dispositius existents, programes de formació i treball, projecte cooperatiu i estudis i suport extern, com també d’un calendari on es periodifiquin les accions que es pretén desenvolupar.

La situació de la venda irregular al carrer l’any 2016

Malgrat la penalització de l’activitat del top manta, amb increments de les multes per part de la Guàrdia Urbana i altres dispositius policials coordinats, la presència de manters ha augmentat durant l’any 2016 a la ciutat i es concentra sobretot a la zona del Port Vell. Segons l’Ajuntament, el juny de 2016 es van comptabilitzar entre 500 i 800 persones en aquest punt, una zona amb una elevada afluència de turistes, la qual cosa el converteix en un lloc estratègic per vendre els productes falsificats que ofereixen la majoria de venedors ambulants.

En aquest context, el govern municipal reivindica la col·laboració entre administra-cions per afrontar aquesta situació, amb una perspectiva social i no merament policial per tal d’arribar a l’arrel d’un problema tant complex i global com la venda ambulant no autoritzada.

Aquest enfocament no implica renunciar a les mesures de control d’aquesta activi-tat. Així, es va optar per fer que els cossos policials ocupessin el passeig abans de l’arribada dels venedors per evitar la venda ambulant no autoritzada i la saturació d’un espai públic. El material improcedent se segueix comissant, tant amb actuacions puntuals al carrer com a través d’investigacions als magatzems on es detecta que parteix la distribució.

(26)

El pla incloïa un increment de la presència policial i de les sancions com un dels eixos fonamentals. El Consistori no descartava tornar a dur a terme actuacions de la Guàrdia Urbana per evitar que s’instal·lin venedors irregulars al Port Vell. També informava que entre gener i abril hi havia hagut 16.778 denúncies de la Guàrdia Urbana per venda irregular (un 23% més que un any abans), incloent-hi les llaunes de beguda. El govern municipal remarcava la necessitat de sancionar econòmicament les persones que ad-quireixen aquests productes amb multes que poden arribar a 500 euros.

Paral·lelament al manteniment de la presència policial, l’Ajuntament ha desenvolu-pat campanyes informatives per recordar a compradors i venedors que la venda ambu-lant no autoritzada no està permesa a la ciutat.

També es van plantejar mesures de caràcter social, bàsicament en dos fronts. En primer lloc, el reforç dels recursos (personals i econòmics) de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) i del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Re-fugiats (SAIER) per garantir l’atenció socioeconòmica de les persones vulnerables dins del col·lectiu. El SAIER és un servei municipal especialitzat en la mobilitat internacio-nal que ofereix informació i assessoria sobre immigració, refugi, emigració i retorn voluntari a qualsevol persona resident a Barcelona. Funciona des de 1989 i al llarg d’aquests anys s’ha anat adaptant als canvis migratoris per donar resposta a les ne-cessitats de la ciutadania. Entre els àmbits d’assessorament, que inclouen educació, drets civils, diàleg intercultural, llengües, salut i serveis socials, hi ha el del mercat de treball, amb el suport i la col·laboració d’entitats com CITE o AMIC.

La segona línia d’actuació en aquest àmbit comprèn diferents projectes laborals i socioeconòmics adreçats a persones que es dediquen a la venda irregular. En aquest sentit, s’han programat nous plans d’ocupació que se sumen a l’existent en funciona-ment a Mercabarna, que afecta 11 persones, i la creació d’una cooperativa que preveu la inserció de 25 persones. Aquests nous plans d’ocupació per regularitzar la situació de 40 manters estan dirigits a persones empadronades a Barcelona abans de juliol de 2015. La formació ocupacional n’és un dels eixos i tots tenen la formació ocupacional com a eix central. Es crearan deu llocs per dinamitzar espais comunitaris, quinze per rehabilitar escoles i quinze per a neteja i rehabilitació d’equipaments públics.

Aquest pla de xoc municipal i la campanya de comunicació contra la venda ambulant, en la qual han col·laborat els comerciants, han aconseguit reduir la presència de man-ters al Port Vell. Segons el Consistori, després de les mesures aplicades el nombre de persones dedicades a la venda irregular es va reduir a unes 200-250 distribuïdes per tota la ciutat.

(27)

proble-ma, que és la situació irregular en què viuen les persones que es dediquen a la venda ambulant. En aquest sentit, totes les mesures socioeconòmiques de l’Ajuntament de Barcelona s’orienten a garantir-ne la regulació administrativa. Mercabarna, la coope-rativa i els plans d’ocupació proporcionen el permís de residència i l’alta a la Seguretat Social de les persones que hi treballen.

Inclou altres alternatives com:

-Plans d’ocupació de l’Ajuntament de Barcelona.

-Aprofitament de terres abandonades del parc agrari del Baix Llobregat perquè algu-nes d’aquestes persoalgu-nes es puguin dedicar a l’agricultura.

(28)

Agents econòmics i socials

Unió General de Treballadors i Comissions Obreres

A més de la cooperació sindical, dos dels principals sindicats de Catalunya també tenen programes i vies d’assessorament per a les persones immigrants. Coordinats amb la Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments –entre els quals el de Barcelo-na– gestionen plans d’acollida laboral, consultoria i homologació de títols, entre altres aspectes. Tant el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO com l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC) d’UGT afirmen que les persones immigrants arriben amb unes expectatives molt altes que, en un context de crisi, és difícil assolir. D’altra banda, demanen més flexibilitat en l’atorgament de permisos de residència, en la contractació laboral i en el reagrupament familiar. L’Associació AMIC té diverses línies d’actuació:

-Suport i assessorament jurídic en matèria d’estrangeria per accedir a una situació administrativa regular, permisos de residència, nacionalitat, etc.

-Homologació i convalidació de títols universitaris i no universitaris oficials. -Servei d’orientació formativa reglada, no reglada i instrumental.

-Suport a la recerca de feina, tot i que no disposa de borsa de treball pròpia. -Informació sobre l’accés a l’habitatge i les ajudes existents.

-Projectes destinats a la sensibilització, al treball comunitari i a la mediació inter-cultural mitjançant la creació d’espais de col·laboració i coneixement mutu i accions contra els rumors i estereotips relacionats amb la immigració, etc.

El CITE, que aquest any 2016 fa 30 anys, du a terme les tasques següents: -Assessorament i orientació sobre la Llei d’estrangeria.

-Tramitació de permisos.

-Informació sobre el procediment d’accés a la nacionalitat. -Informació sobre primera acollida i coneixement de l’entorn. -Assessorament sobre mobilitat internacional de treballadors. -Formació i sensibilització en temes vinculats al fet migratori.

Al llarg d’aquests anys, el CITE s’ha anat adaptant als canvis i necessitats del feno-men migratori. Des de 2012 també ofereix assessorafeno-ment a les persones que volen emigrar o reemigrar d’Espanya cap a altres països. Cal destacar la importància de l’acollida laboral, les campanyes per desmuntar prejudicis i de reivindicació del dret a vot, així com les accions de formació i reciclatge per adaptar-se a l’entorn i promoure la inclusió i adaptació al país.

(29)

estran-gers –la voluntat de crear una immigració circular, que vingui al nostre territori quan sigui necessària i torni al seu país d’origen quan ja no en sigui– i una llei d’estrangeria que posa en una situació de més precarietat les persones immigrants en temps de crisi. Segons aquesta organització, la problemàtica vinculada a la venda irregular al carrer no es pot abordar sense tenir presents els condicionants que imposa l’actual Llei d’estrangeria a l’accés a la regularització i reclama la flexibilització de les condi-cions de renovació d’autoritzacondi-cions i d’accés a la regularització mentre es mantingui la situació de crisi econòmica.

Foment del Treball Nacional

Confederació del Comerç de Catalunya

La Confederació de Comerç de Catalunya disposa d’un conjunt de serveis adreçats a les persones immigrades entre els quals destaca “El comerç t’acull”, que facilita guies per a l’obertura d’establiments comercials, el coneixement de les normatives i l’aprenentatge del català, tant per a empresaris com per a assalariats nouvinguts.

Amb relació al top manta, aquesta confederació va engegar la campanya “Estira la manta”, de conscienciació ciutadana, on s’alertava dels perjudicis que genera aquesta activitat: desprotecció i riscos dels consumidors, frau fiscal, competència deslleial, explotació dels manters, etc.

També va elaborar un informe jurídic sobre l’actuació d’ofici en la persecució dels delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, les conseqüències jurídiques de la deliberada intenció de no perseguir un delicte públic i la infracció del dret internacio-nal i comunitari per manca de protecció de la propietat intel·lectual i industrial. Aquest informe s’ha fet arribar a les diverses administracions públiques.

Servei d’Orientació i Assessorament de Foment del Treball Nacional

El Servei d’Orientació i Assessorament de Foment del Treball Nacional en Matèria d’Immigració (SOAFI) és un instrument de suport per a les empreses i organitzacions empresarials que pretenen establir relacions laborals d’acord amb el marc jurídic d’estrangeria.

(30)

en els quals Foment ha participat en els grups de polítiques migratòries, context so-cioeconòmic, identificació-integració i retorn voluntari i en les reunions que aquests grups han portat a terme.

Com a confederació empresarial més representativa, el 2006 ja va constatar la ne-cessitat de crear una servei que donés suport a les empreses, tant pel que fa a in-formació i assessorament com a canalització de les seves demandes i propostes i d’agilitació dels procediments.

En concordança amb allò que estableix la Llei d’acollida de les persones immi-grades i de les retornades a Catalunya, aquest projecte pretén promoure la igualtat d’oportunitats mitjançant el coneixement de les empreses i dels treballadors, dels drets i deures laborals i de l’ordenament jurídic laboral i d’estrangeria.

Continguts del SOAFI:

-Constituir un nexe de comunicació i col·laboració permanent dels sectors empresa-rials i les empreses amb l’Administració en temes d’immigració.

-Assessorar les empreses per a consultes en matèria d’immigració.

-Creació d’una web amb informació sobre marc jurídic, mecanismes de contractació, formularis, jurisprudència, doctrina, estadístiques, jornades, treballs i publicacions, servei de cites prèvies i qualsevol altra informació rellevant per a les empreses en aquesta matèria.

-Creació del servei de cites prèvies conjuntament amb la Delegació del Govern per a la gestió de sol·licituds d’autorització de residència i treball de les empreses. -Celebració de reunions amb els sectors empresarials i amb l’Administració. -Jornades i elaboració de publicacions monogràfiques en matèria d’immigració.

Unió de Pagesos

Quant al col·lectiu top manta, amb persones que en alguns casos es dedicaven al sector agrícola als seus països d’origen, l’any 2001 la Fundació Pagesos Solidaris va crear un programa mitjançant el qual acull i ofereix formació a aquestes persones per-què puguin treballar en les campanyes de fruita i facilita els contactes als ocupadors agraris que els volen contractar, a més de participar en el desenvolupament humà de les societats agràries menys afavorides.

(31)

Unió de Pagesos del Baix Llobregat assenyala l’existència de terres degradades a l’AMB que si no s’aprofiten s’acabaran convertint en terreny industrial. Proposen un canvi polític que fomenti la disciplina urbanística per aprofitar aquestes terres i plante-gi la creació de cooperatives que donin llocs de treball a persones immigrants.

A través d’informació subministrada pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, es constata que hi ha, aproximadament, un 5% de camps abandonats sobre la superfí-cie total del Parc Agrari, més un 2,9% d’horts que es troben en situació irregular. En el mapa s’identifiquen els camps abandonats, així com els horts irregulars que es podrien destinar a la producció agrícola.

Usos del sòl al Parc Agrari del Baix Llobregat, 2015

(32)

Altres institucions i àmbits

Seguint l’estratègia de les organitzacions internacionals com la Unió Europea o l’OCDE, també hi ha institucions i organitzacions catalanes que estan fomentant la cooperació per al desenvolupament als països d’origen. Actualment ha adquirit pro-tagonisme la voluntat de generar estratègies de desenvolupament als països subdes-envolupats i en vies de desenvolupament per evitar l’emigració forçosa de la seva po-blació cap als països desenvolupats econòmicament. Així doncs, l’objectiu és actuar a l’origen de la problemàtica –que és la manca d’oportunitats i d’unes bones condicions de vida– i donar resposta al fenomen de la immigració irregular.

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) és l’organisme de la Generalitat de Catalunya responsable de gestionar les polítiques de cooperació al desenvolupament i acció humanitària. Està adscrita a la Secretaria d’Afers Exteriors i Unió Europea.

És l’instrument del Govern per sumar-se a la comunitat internacional a fi de construir un món més just i solidari i per garantir l’accés als drets fonamentals i al lliure desen-volupament de les persones i els pobles d’arreu del món.

El seu objectiu principal és contribuir a canviar les relacions Nord-Sud i afavorir, amb aportacions i transferències de recursos, coneixements i capital humà, l’èxit dels processos i els models de desenvolupament dels països empobrits.

La concentració dels esforços i l’enfortiment de determinats sectors d’intervenció segons les necessitats locals, les capacitats i l’experiència tècnica li permeten acon-seguir un impacte per a un desenvolupament més sostenible i a llarg termini.

L’objectiu de l’ACCD, com també de la Unió Europea i, en part, de l’Ajuntament de Barcelona, es basa en la intenció de fer front als problemes al seu lloc d’origen per evi-tar que les persones es vegin obligades a abandonar els seus països buscant oportu-nitats. Un d’aquests mecanismes és la cooperació directa amb països com el Senegal, d’on provenen un nombre important de venedors ambulants de la ciutat de Barcelona.

Sindicalistes Solidaris

L’Organització Internacional del Treball (OIT) va establir que els sindicats són essen-cials per lluitar contra els impactes negatius i els nous reptes que es deriven de la globalització.

(33)

-La defensa i promoció dels drets humans laborals.

-L’enfortiment del diàleg social i la consolidació de la negociació col·lectiva. -La lluita per aconseguir que totes les treballadores i els treballadors tinguin la cobertura social necessària.

-La consolidació de les eines sindicals per impulsar la creació de polítiques d’ocupació que respectin els preceptes del treball digne.

-L’apoderament de les dones en l’àmbit laboral, però també en les estructures sin-dicals.

Sindicalistes Solidaris i la fundació Pau i Solidaritat afirmen que la globalització econòmica té conseqüències com la deslocalització, la subcontractació i la flexibilitat i la precarietat laboral que s’allunyen de la garantia del treball digne per a tothom.

En aquest sentit, la cooperació sindical representada a Catalunya per aquests dos organismes pretén corregir les divergències incidint en les causes de la desigualtat social i la injustícia i fomentar la solidaritat per canviar les relacions existents de dependència econòmica, explotació laboral i menyspreu de la dignitat.

Per fer-ho, reivindiquen l’enfortiment democràtic, la sensibilització i l’educació, la llibertat sindical i la independència de les organitzacions de treballadors i treballado-res, el desenvolupament equitatiu, el diàleg social, el creixement econòmic inclusiu i la redistribució de la riquesa a escala mundial.

La Fundació Pau i Solidaritat treballa a Guatemala i al Líban, mentre que Sindicalis-tes Solidaris actua al Salvador i al Marroc. Les dues organitzacions tenen programes conjunts a l’Amèrica Central (Panamà, Hondures, Guatemala, Nicaragua, el Salvador i Costa Rica) i al Marroc.

En tots aquests casos hi ha quatre elements comuns: actuacions per promoure la defensa dels drets humans laborals, fomentar la igualtat de gènere també al món sindical, donar accés a una formació dirigida a les necessitats reals del mercat de treball i enfortir el paper dels sindicats a la societat per augmentar la seva capacitat d’influència i participació en la presa de decisions.

Associació Catalana de Residents Senegalesos

Malgrat que hi ha múltiples associacions de col·lectius de persones immigrants, en aquest informe es fa referència a l’Associació Catalana de Residents Senegalesos (ACRS) perquè és la que té un pes més important en les persones que es dediquen a la venda irregular al carrer de productes falsificats o top manta.

(34)

Fins a l’any 2007, l’arribada era gradual i podia allunyar les persones de les situa-cions de marginació, però a partir d’aquell any el creixement exponencial de persones immigrades provinents del Senegal i Gàmbia va saturar la xarxa de solidaritat.

Com a conseqüència de la crisi, el nombre de manters ha augmentat en una ciu-tat on els turistes són un segment important dels consumidors dels seus productes. L’increment de les tensions entre venedors, comerciants i cossos de seguretat ha obli-gat l’ACRS a dur a terme més actuacions de mediació per rebaixar les tensions i a buscar vies alternatives al top manta.

El Pla d’acció per a la reorientació professional de les persones dedicades al comerç de carrer a Barcelona busca noves vies per reconduir la situació de les persones im-migrants que s’hi dediquen per imperatiu de supervivència i, alhora, per ajudar i con-vèncer algunes d’elles a emprar la via legal com a comerciants. Els objectius generals eren contribuir a l’abandó progressiu de la venda al carrer, desenvolupar les compe-tències individuals dels usuaris amb tallers formatius i obrir serveis d’acompanyament i reorientació per als manters.

El Pla d’acció mencionava els següents objectius específics: fer un cens exhaustiu que classifiqui per categories les situacions individuals, dissenyar un circuit individual i d’estratègia d’inclusió, impulsar iniciatives individuals de creació d’empreses de co-merç legal mitjançant cooperatives o altres i obrir un servei d’assistència i assessora-ment de les persones.

Els resultats que s’esperaven eren:

-Reorientar el 60% de les persones dedicades al top manta (125 senegalesos). -Reduir les situacions conflictives.

-Ajudar el 60% de les persones a trobar vies de reinserció social i cultural. -Acompanyar i dinamitzar la creació d’empreses o activitats professionals per ga-rantir la inserció laboral.

En aquest sentit, hi ha dues línies d’actuació orientades a reduir el risc de vulnerabi-litat, cadascuna de les quals consta de dues fases:

1. Accions centrades en el col·lectiu, fent una anàlisi conjunta amb les persones que es dediquen al top manta i altres organitzacions per tractar la problemàtica de solidaritat entre persones que comparteixen el país d’origen. En una primera fase es reforça el servei d’assistència i assessorament, s’organitzen xerrades i tallers sobre els recursos d’inserció existents i les polítiques de retorn i es duen a terme tallers de capacitació en competències interculturals i de ciutadania.

(35)
(36)

Actuacions en altres ciutats i països

Per poder valorar les iniciatives que es podrien adoptar per afrontar aquest fet és interessant conèixer com aborden el problema altres municipis o estats:

Dakar. És una ciutat on algunes organitzacions asseguren que hi ha entre 50.000 i 100.000 venedors al carrer. Una primera constatació que ens permet afirmar que aquest no és un problema només dels països més desenvolupats econòmicament sinó que és un fet global. Fins a l’any 2015, la conflictivitat entre els venedors de carrer i els cossos de seguretat havia anat creixent ja que la intenció del govern era fer-los fora dels carrers de la ciutat per oferir una imatge més ordenada i agradable al creixent turisme.

S’han anat produint manifestacions, detencions, agressions, etc., però amb el canvi d’alcalde l’estratègia va canviar. Es va decidir que una part del pressupost municipal es destinaria a construir un mercat permanent –el mercat Kermel– amb més de 300 parades repartides en tres pisos en un espai de 700 m2 i capacitat per a 3.000 vene-dors. D’aquesta manera es facilitava un espai comercial per a ells i alhora es reduïa la congestió de la via pública.

Nova York. A la ciutat hi ha uns 20.000 venedors ambulants. L’Ajuntament dóna permisos, però aquests tenen preus molt elevats, a més d’una assignació preferent per als veterans de guerra en comptes de les persones immigrades. Això fa que el mercat negre de llicències guanyi pes i posa els venedors en una situació de precarietat més gran. El nombre de llicències no s’ha ampliat des de 1983 (poc més de 5.000), la qual cosa resulta insuficient per al col·lectiu.

Vancouver. Després d’aplicar mesures restrictives com ara multes i detencions sense resultats destacables, l’Ajuntament ha obert recentment el mercat de carrer Downtown East Side, que té espai per a 200 venedors amb llicència setmanal per a la venda de productes artístics i artesanies locals. D’aquesta manera s’ofereix un lloc amb caràcter permanent per substituir el mercat de carrer, es proporciona més segu-retat, es creen oportunitats econòmiques per als residents al barri, es promociona la venda de proximitat i es faciliten oportunitats creatives i recreatives.

Índia. Es calcula que el país té 10 milions de venedors ambulants. Cada municipali-tat té la seva pròpia normativa i atorga la quantimunicipali-tat de llicències que considera perti-nent, però des de l’any 2004 es va posar en pràctica una política estatal de substituir la prohibició de l’activitat per la regulació d’aquesta. Malgrat això, els venedors tenen una protecció social mínima i les condicions laborals són millorables.

(37)
(38)

Valoracions

De caràcter general

Les causes de les emigracions forçoses –obviant les voluntàries– poden ser expli-cades per dos fenòmens: d’una banda, els conflictes armats de països en guerra i la inseguretat física percebuda allà on els nivells de violència són elevats i, de l’altra, els fenòmens de pobresa extrema que no permeten garantir, per exemple, la seguretat alimentària.

La venda irregular al carrer és un subproducte de les migracions i, per tant, un feno-men global que afecta tot el món. No sols s’observa en ciutats de països desenvolu-pats econòmicament com Barcelona, sinó que també es produeix als centres urbans més poblats dels països en vies de desenvolupament.

Aquesta activitat ha evolucionat d’un àmbit quasi “artesanal” i al detall a un altre en què cal parlar de grans volums de negoci que han creat xarxes pròpies de distribució a l’engròs arreu del món.

La generalització d’aquesta activitat exigeix estratègies globals que incideixin tant en l’origen dels productes falsificats –i per tant en la fabricació d’aquests– com en la implementació de mesures que la regulin i la gestionin de manera particular segons les característiques i necessitats de cada ciutat.

També s’ha de tenir en compte que moltes de les persones que es dediquen a aques-ta activiaques-tat es troben en situació irregular, fet que dificulaques-ta plantejar mesures d’inserció laboral per qüestions administratives.

Ens trobem davant d’un problema que s’ha d’abordar des de diferents vessants: 1. La dels refugiats, és a dir, l’adreçada a les persones que fugen de zones on hi ha conflictes armats i països en guerra.

2. La dels emigrants per raons econòmiques i d’extrema pobresa. En els dos casos acaben sent víctimes de xarxes mafioses.

La venda irregular al carrer, així com el fenomen migratori, és un problema global que ha de ser afrontat amb continuïtat, voluntat política i una visió holística per trobar-hi alternatives. Les respostes a aquest problema no es poden limitar als països desen-volupats i de destinació de les persones immigrants, sinó que també s’han de pensar per als seus països d’origen, on la venda ambulant sense llicència és una activitat generalitzada que ha creat una cultura i una forma de vida.

Figure

Updating...

References