Les causes de les emigracions forçoses –obviant les voluntàries– poden ser expli- cades per dos fenòmens: d’una banda, els conflictes armats de països en guerra i la inseguretat física percebuda allà on els nivells de violència són elevats i, de l’altra, els fenòmens de pobresa extrema que no permeten garantir, per exemple, la seguretat alimentària.
La venda irregular al carrer és un subproducte de les migracions i, per tant, un feno- men global que afecta tot el món. No sols s’observa en ciutats de països desenvolu- pats econòmicament com Barcelona, sinó que també es produeix als centres urbans més poblats dels països en vies de desenvolupament.
Aquesta activitat ha evolucionat d’un àmbit quasi “artesanal” i al detall a un altre en què cal parlar de grans volums de negoci que han creat xarxes pròpies de distribució a l’engròs arreu del món.
La generalització d’aquesta activitat exigeix estratègies globals que incideixin tant en l’origen dels productes falsificats –i per tant en la fabricació d’aquests– com en la implementació de mesures que la regulin i la gestionin de manera particular segons les característiques i necessitats de cada ciutat.
També s’ha de tenir en compte que moltes de les persones que es dediquen a aques- ta activitat es troben en situació irregular, fet que dificulta plantejar mesures d’inserció laboral per qüestions administratives.
Ens trobem davant d’un problema que s’ha d’abordar des de diferents vessants: 1. La dels refugiats, és a dir, l’adreçada a les persones que fugen de zones on hi ha conflictes armats i països en guerra.
2. La dels emigrants per raons econòmiques i d’extrema pobresa. En els dos casos acaben sent víctimes de xarxes mafioses.
La venda irregular al carrer, així com el fenomen migratori, és un problema global que ha de ser afrontat amb continuïtat, voluntat política i una visió holística per trobar-hi alternatives. Les respostes a aquest problema no es poden limitar als països desen- volupats i de destinació de les persones immigrants, sinó que també s’han de pensar per als seus països d’origen, on la venda ambulant sense llicència és una activitat generalitzada que ha creat una cultura i una forma de vida.
Per aquest motiu és fonamental la cooperació per al desenvolupament als països d’origen dels venedors ambulants –majoritàriament procedents de països africans i asiàtics– mitjançant el suport a programes de desenvolupament econòmic i social que promoguin els drets, les llibertats i les oportunitats en països on no hi ha un conflicte
armat reconegut. D’aquesta manera es podria evitar que les persones que hi viuen tinguin la necessitat d’abandonar el seu país d’origen per veure’ls garantits.
A Barcelona, com en altres indrets turístics, fa anys que és habitual la presència de manters a les zones de la ciutat amb més afluència de vianants i turistes, però l’increment del nombre de persones d’aquest col·lectiu ha suposat un problema de primer ordre i la urgència d’afrontar-lo és manifesta.
De caràcter específic
El CESB constata que, tal com s’indicava a la Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant de 2015, hi ha quatre grups d’especialització en la venda ambulant a Barcelona:
-Les persones que es dediquen a la venda de souvenirs en zones turístiques. -Les que es dediquen a la comercialització de llaunes en zones de lleure nocturn. -Les que venen productes d’imitació i/o falsificats.
-Les que es dediquen a la venda de productes recuperats dels contenidors i/o so- brants de la Fira de Bellcaire.
És evident que a Barcelona hi ha la percepció que la venda irregular al carrer és un problema greu, malgrat que s’hagi reduït a partir de mitjan 2016. Fins i tot hi ha “manters” que vénen de municipis propers a causa de l’efecte crida que signifiquen els turistes de la ciutat. A més, els grups organitzats, en alguns casos màfies, creixen amb l’augment de les vendes.
Es podria afirmar que l’oferta s’adapta i respon a una demanda que sovint desconeix les repercussions socials i econòmiques dels seus actes, però també hem de fer es- ment d’una percepció d’impunitat estesa entre determinats col·lectius de venedors/ manters o de la creença que vendre és un dret que tenen i que se’ls ha de garantir.
Un cop més es posa de manifest que la venda irregular no només es tradueix en una ocupació il·legal dels espais públics, sinó que és un perjudici:
-Tributari, ja que redueix els ingressos públics derivats dels impostos.
-Social, per la situació irregular en què viuen la majoria de les persones que es dediquen al top manta.
-Penal, ja que aquesta activitat és un delicte.
-De consum, per la manca de garanties dels productes que es comercialitzen. -D’espai públic, perquè ocupen espai per a un ús incívic i sense llicència.
-De competència deslleial respecte a les empreses i els comerços que operen le- galment.
-Laboral, ja que es manté un col·lectiu de persones sense cap dret laboral i que no cotitza a la Seguretat Social.
Una activitat econòmica il·legal amb tants efectes negatius no és tolerable i és per això que el CESB manifesta la necessitat d’actuar i posar fre a aquest fenomen.
No es pot renunciar a actuar per la via penal ja que parlem d’una activitat il·legal en tots els seus vessants: el producte, qui el comercialitza i l’adquisició. Però tenint present que aquesta no ha de ser l’única via per fer front a un problema tan complex i que rau –en la majoria dels casos– en un fenomen igualment complicat com és la immigració.
En aquest context, el CESB valora positivament les campanyes de sensibilització dirigides als compradors, a més de les sancions que poden rebre per la compra de productes falsificats. Considerem que cal aplicar-les amb contundència per evitar que s’incentivi aquest tipus d’economia mitjançant la compra de productes falsificats, de la mateixa manera que cal fer complir la normativa als venedors ambulants retirant-los la mercaderia quan no tenen llicència i quan comercialitzen productes il·legals.
Actualment, per respondre amb rigor a aquesta activitat, són més necessàries que mai les actuacions contra la fabricació i distribució dels productes falsificats que es comercialitzen, en comptes de focalitzar-se només en els venedors ambulants per ac- tuar així sobre l’origen de la cadena. Per tots aquests motius, el CESB considera que és positiu diversificar les mesures que es prenen més enllà de les actuacions policials contra els manters.
Per poder implementar mesures que tinguin efectes estructurals és essencial, en pri- mer lloc, entendre que el fenomen del top manta no és una problemàtica de durada de- terminada i limitada als mesos d’estiu, que és quan més debat genera. Per respondre als prejudicis socials sobre els manters calen actuacions amb una perspectiva global i atemporal, tenint en compte que l’exclusió social que pateixen aquestes persones no queda emmarcada en els mesos entre juny i setembre, sinó que és permanent.
D’altra banda, constatem la necessitat d’impulsar la col·laboració interdepartamen- tal per dos motius. En primer lloc, perquè ens trobem davant d’un fenomen global. I, en segon lloc, perquè hi ha un repartiment de competències que limita les actuacions que poden dur a terme els governs municipals. La coordinació entre les administracions autonòmiques, estatals i transnacionals és fonamental per respondre a les necessi- tats d’aquestes persones i per corregir i actuar sobre les causes que fan que hagin d’abandonar els seus països. En aquest sentit, valorem positivament la creació de les taules de coordinació impulsades per l’Ajuntament de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya.
S’ha comprovat la necessitat de proposar solucions sostenibles des dels punts de vista econòmic, mediambiental i social i que tinguin una perspectiva multidimensional i global, per la qual cosa es considera positiu que s’iniciï un debat per proposar alter- natives per a aquestes persones que viuen en una situació de vulnerabilitat.
El CESB assenyala que per millorar la seva inserció és important conèixer què saben fer i quines són les seves expectatives, per tal de dissenyar programes dirigits a com- plir-les. Per tant, considerem que la diagnosi elaborada l’any 2015 és incompleta per poder prendre mesures efectives que ajudin a satisfer les expectatives de les persones immigrades que es dediquen a la venda irregular.
Un cop es tingui coneixement de les seves capacitats i expectatives, es proposa im- plementar les alternatives sorgides dels agents que han participat en el grup de treball que ha elaborat aquest informe i que es detallen a continuació.
En primer lloc, oferir-los formació o l’homologació dels títols adquirits als països d’origen, així com la valoració de les seves capacitats professionals, un servei ofert per alguns sindicats, a més dels serveis socials municipals. D’aquesta manera se’n facilitaria la inserció laboral.
Una altra opció seria valorar la seva experiència laboral i incentivar-ne l’ocupació en sectors com l’agrícola o el pesquer, tenint presents les experiències desenvolupades per la Unió de Pagesos. En seria un exemple clar el foment de l’ocupació al sector agrícola al Parc Agrari del Baix Llobregat, on hi ha terres abandonades o amb un ús inadequat, les quals són de titularitat pública.
I, finalment, facilitar llicències per vendre productes que promoguin l’artesania per possibilitar l’accés dels productes artesans a mercats i fires.
Per tant, el CESB posa de manifest que la voluntat, la coordinació i la cooperació política són indispensables per revertir situacions que dificulten la convivència entre ciutadans, com passa en el cas de la venda irregular. Alhora, s’han d’oferir oportunitats laborals adequades per a la formació de les persones immigrades a fi d’evitar que optin per l’economia submergida com a forma de subsistència.