Zoo oh! : revista del Zoo de Barcelona. Núm. 1 (2008)

B.reelon.

_

amphibian aril

EI Zoo promou la

responsabilitat mediambiental

EI Zoo de Barcelona ha iniciat aquest any una campanya de sensibilització per salvar els

amfi-bis, incorporant-se novament a les recomanacions de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris

(EAZA). Aquest organisme europeu ha declarat el 2008 "Any de la Granota" per alertar del greu

perill d'extinció d'aquesta espècie. En aquests moments, el nostre zoo ja té en marxa un seguit

d'actuacions per assolir les fites d'aquesta gran campanya que contempla programes dins el

ma-teix zoo i altres a la mama-teixa natura. S'han col-locat panells informatius i guardioles per recaptar

fons, destinats íntegrament a garantir activitats de conservació dels amfibis a llarg termini. A més,

s'ha ampliat i millorat l'exposició dels amfibis del zoo i s'han iniciat els treballs de construcció

d'una bassa natural dins del parc, al costat de la granja, per assegurar la supervivència de

grano-tes, tòtils i reinetes.

A més, el nostre zoo s'ha sumat recentment a les mesures excepcionals d'emergència per a

la gestió de recursos hídrics, aplicant un pla per fomentar l'estalvi d'aigua. Els llacs d'algunes

instal-lacions estan a la meitat de la seva capacitat, i la freqüència de rec als espais verds i lones

exteriors s'ha disminuït. Però el lOO vol anar més enllà d'aquesta situació conjuntural i han

en-gegat un seguit de mesures perquè perdurin en el temps. Aquestes iniciatives, impulsades pel

grup de treballadors voluntaris "Equip Verd", engloben totes les activitats: en restauració, posant

reductors de cabal en aixetes; en neteja de les zones de públic, netejant amb mànegues només

en casos molt excepcionals; en jardineria, utilitzant aigües freàtiques per al rec de l'arbrat, etc.

---..

t+,-Barcelona

Editada per Zoo de Barcelona

Parc de la Ciutadella, s/n' 08003-Barcelona • Telèfon: 93 225 67 80 • Fax: 93 221 3853 Mall: zoobarcelonassbsrnsa.es . www.zoobarcelona.com

Director:RafaelCebnan Cap de redacció:M Neus Miro

Consell de redacció:Manel Areste, Eulàlia Bohigas, Marc Escobar, Jordi Fàbregas, Hugo Fernàndez, Josep Garcia, Jordi Indiana IM. Josep virgos

Coordinació:Jordi Fàbregas

Fotografia:Arxiu Zoo, Josep Garcia IJosep Mosketon Producció:Departament Comercial Zoo

Membre de: UICN

UnID internacional per a la Coriservacro de la Natura

u.eN

e

..-.-o .-./'"< .... ....,.

,--

-~~

...-:,(K~I""">t:O&.ZootrAo::_ ...

Directora Executiva: Laura Aguera

Cap de Serveis Generals: Antoni Torrellas

Cap de Conservadors: Llurs Colom

Cap de Parc:Jordi Indiana

ZOOCLUB Parc de la Ciutadella s/n' 08003-Barcelona . Telèfon: 93 225 67 86 . zooclubesbsrnsa.es

Realització:RBA Taller de Revrstas, C/Perez Galdós, 36 08012-Barcelona. Telèfon: 93 415 73 74

Directora general:Marte Martm Director d'art:Jordi Sabater Directora de projecte:Patncra Coll

Maquetació: EugeruaCaro IIngrid Renom Impressió: Punter Dipòsit Legal:B-30671-98

B:SMS

EIZoo de Barcelona no es fa responsable de les opimons expressades pels seus col laboradors Prohibida la reproduccio total o parcial del contingut d'aquesta pubhcacio amb fmahtats comercialsSigUIqumSigUIel mitja o proces de reproducció. sense autontzacro del'edrtor Gran Via Carles ili 85 bis

08028 Barcelona

100%

Evapora't de casa i experimenta

un

viatge al passat amb un autèntic Tren

de Vapor entre Martorell i Montserrat.

Descobreix els orígens i l'evolució del

ferrocarril a l'exposició "FGC: un segle

i mig d'història" i gaudeix de la

companyia

d'un grup d'animació

d'època

que engrescarà tant

als més petits com als més grans.

• I

. I

Puja al Tren de Vapor

de Martorell a Monistrol

1

/2008

r

05

e

IGO

Recull d'últimes notícies del Zoo de Barcelona

¡.

t!,e

a

2

Què es pot fer per combatre la sequera?

Els

nostres

a .;rr.als

Els goril-letes del Zoo

Educació

Cursos i activitats

EI Zoo a la

TV

La sèrie

Zoo

i el programa

Zoolàndia

2

llibres

EIgran libro de

105

animales:

per llegir en família

2

Pòster

EI panda vermell

Dossier

Ratpenats al Zoo

2

Fitxa botànica

EI lledoner

3

Medi ambient

EI ZOOestalvia aigua per fer front a la sequera

EI nostre món

Tambopata, un paradís de biodiversitat al Perú

Plantes medicinals

La farigola

Quadern

de camp

Ecoiniciatives

Participa i guanya amb l'Institut Jane Goodall

ous naixements

La primavera és l'època de l'any en que es produeixen més naixe-ments a les nostres tnstallacions. Entre els més significatius volem destacar els següents: 1 ibis sagrat

Ihreskiorms ectiuoptcus, 7

bec-planers Platalea leucorodia, 2 ualabis de coll vermell Wa!labia rufognseus, 1 cangur vermell Macropus rufus, 2 mones vermelles

Erythrocebus patas, 1 mandril Mandn!lus sphinx, 3 gossets de les praderies Cynomys ludovicianus, 1 nyuConnochaetes taurinus I5 gaseles dorcas Gazella dorcas .•;.:.

Reobertura

del Gran Tanc

dels dofins

Després d'uns mesos d'intensa feina de restauració, el passatdissabte 8 de març es va tornar a obrir el Gran Tanc al públic. Ja es poden tornar a veure els dofins per les finestres del primer prs, i ja s'hi tor-nen a fer les exhibicions dels 3 dofins que hi viuen: l'Anak, laNika

i el Blau. Entre les novetats que s'hi poden observar cal destacar la nova platja central on treballen els entrenadors i els sortidors d'aigua que substituixen les cordes que s'utilitzaven anteriorment en els salts dels animals.

AI vestíbul del primer pis s'ha inaugurat també l'espai central de la Campanyadels Amfibis d'enguany, amb cinc terraris amb diferents es-pècies de gripaus, granotes i axolots i una extensa informació sobre la greu situació actual de moltes espècies d'amfibis d'arreu del món. ,~,

L'Anak, laNina i elBlau tornen a fer les seves exhibicions després de la reobertura del Gran Tanc.

Un recorregut autoguiat

pel món dels amfibis

Amb motiu de l'Any de la Granota, el Zoo de Barcelo-na, en col-laboracíó amb l'Amphibian Ark, us propo-sa que feu un viatge pel món dels amfibis tot seguint l'autoguiat que podeu descarregar i imprimir des del nostre web (www.zoobarcelona.com). Aquest autoguiat us portarà per diferents racons del Zoo per descobrir tot d'informació sobre les diferents espècies d'amfibis més amenaçades dels cinc continents. No perdeu de vista els plafons de retolació dels nostres animals, ja que en ells hi trobareu les enganxines informatives de cada espècie d'amfibi.

Els dies festius i els caps de setmana, podeu apropar-vos al nostre centre d'informació de la Campanya, si-tuat davant de l'Aquarama, on us

informaran sobre el recorre-gut i la problemàtica que envolta el món dels amfibis, i po-dreu fer les vostres aportacions.

Nova

instal-lacié

•

per a cigonyes

Fa uns dies s'acaba d'obrir una nova instal-lació per a les nostres cigonyes blanques Ciconia ciconis als peus del complex de la muntanya de Montserrat, just davant de la ínstal-lacló de les mones aranya. Es tracta d'una ocellera de dimensions i alçada suficients com per permetre que els ocells puguin realitzar petits vols, amb un llac i dife-rents turons de terra que ajuden a diversificar la utilització que poden fer els animals de l'espai disponible, tota ella enjardinada amb una bona representació de plantes medi-terrànies com ara la farigola, el romaní o la lavanda.

A l'interior s'han col-locat unes estructures metàl-liques

rodones per tal que les cigonyes facin els seus nius a so-bre, però s'ha de destacar que també se'n poden veure

algunes al cim de la muntanya de Montserrat. I és que el projecte per a aquesta espècie, a llarg termini, intentarà alliberar els animals i aconseguir que arribin a criar de forma natural en aquestes estructures.

Un llac per als

amfibis

Entre les diferents actuacions que s'estan duent a terme per protegir els amfibis, hem de ressaltar el llac petit, envoltat de canyís i altra vegetació natural, que s'ha construit a la Granja. Aquest llac ha d'assegurar un lloc on es puguin re-produir les tres espècies d'amfibis més comunes que viuen a l'àmbit del Zoo: la granota verda Rana perezí, el tòtil Alytes obstetricans i la reineta meridional Hyla meridionalis.

'J:.

[AGENOA¿ BeN]

SEQUERA: QUÈ POTS FER PER AJUDAR

A COMBATRE-LA?

Lany

2005

ja vam dedicar la primera secció "Agenda

21"

a l'aigua.

Malauradament,

ens trobem en aquests moments

en un escenari

sensiblement

més greu, i volem tornar a abordar aquesta

problemàtica.

?

Quina és la gravetat de la situació?

Des de l'estiu del 2006 vivim un període de gran escassetat de pluges, que s'estén per tot Catalunya. És la pitjor sequera que hem patit des de les grans sequeres dels anys 1944 i 1953. Des de fa més de 17 mesos no es produeixen precipitacions importants a les capçaleres dels rius. La falta de reserves de neu i la greu reducció de les reserves d'embassaments i aqüífers han obligat a prendre mesures de màxima precaució, traduïdes en un Decret de Sequera (03/03/07) que estableix mesures excepcionals i d'emergència i que estarà en vigor fins que tornem a una situació de normalitat.

Ja fa temps que la societat ha començat a conscienciar-se d'aquest problema i a prendre mesures, però sempre es pot fer una mica més. A continuació us suggerim alguns consells que facili-ta l'Agència Cafacili-talana de l'Aigua per reduir el consum de l'aigua, així com algunes indicacions que cal seguir a partir del nivell d'excepcionalitat 2 en què es troba part del territori, inclosa la ciu-tat de Barcelona.

Situació a inici

de març

EI sistema Ter-llobregat

i

la conca de la Muga es troben

en situació d'excepcionalitat 2,

i

la resta de

conques de Catalunya continuen en situació

d'excepcionalitat per dèficit de pluviometria,

excepte la Garona, que es manté en situació

de normalitat.

• Utilitza

airejadors a les aixetes.

Podràs reduir en un 50%el con-sum d'aigua! I repara les

aixetes que gotegen:

poden perdre 1.000 I d'aigua al mes!

• Compte en regar!

Tingues en compte que en una casa unifa-miliar amb jardí es gasten més de 70 I més per persona i dia que en un pis. Pensa a instal-lar sistemes gota a gota o aspersors d'alta eficiència, i rega sempre fora de les hores de màxima insolació

(llegeix el requadre sobre l'excepcionalitat 2!).

EI nivell d'excepcionalitat 2 significa que els

particulars no podem utilitzar aigua potable

per regar jardins, prats, horts, zones

es-portives, vials, sendes

i

voreres; tampoc

no podem omplir piscines, estanys ni fonts;

ni utilitzar aigua en fonts de consum humà

que no disposin d'elements automàtics de

tancament, ni tampoc per rentar amb

màne-ga tota classe de vehicles.

[AGENDA2'aCN]

• No utilitzis el vàter com a paperera: estàs malbaratant entre 9 I

I12I d'aigua.

• lnstal-la't un vàter amb cisterna de descàrrega doble (que et permet triar entre descàrregues de 3 I o 9 I) o de descàrrega atu-rabie a voluntat. O bé posa una ampolla d'aigua plena de sorra dintre de la cisterna del teu vàter vell: pots estalviar 4.000I d'aigua a l'any!

• Amb unbany pots gastar fins a300 I d'aigua, mentre que amb una bona dutxa de 5 minuts, només 80I, i si hi instal-les un aireja-dar, només 60 I.

• Amb un rentavaixelles de classe A o superior amb la càrrega plena gastes 18I d'aigua. A mà, més del doble.

• Per regar les plantes del terrat o el balcó,pots fer servir l'aigua de bullir la verdura o els ous; la dels aquaris té molts nutrients i la de fregar, si no porta sabó, tampoc cal desaprofitar-la!

• Omple béla rentadora i si pots fes servir el programa d'estalvi. Amb una rentadora eficient només gastaràs 20I mentre que amb una de vella uns 80I.

• Si pots, instat-la un sistema dereutilització de les aigües grises (cuina, rentadora, rentavaixella, dutxa) per a la cisterna del vàter.

• Protegeix l'aigua de la piscina envoltant-la d'un sol ferm en lloc de gespa i cobreix-la quan acabeu el bany (llegeix el requadre sobre l'excepcionalitat 2!).

• Planta autòctona! EI romaní, la farigola, l'espígol i l'alfàbrega ne-cessiten fins a10vegades menys aigua que les flors de temporada clàssiques.

• Per alcotxe,utilitza els túnels de rentada, ja que disposen de sis-temes per reciclar l'aigua, o bé la galleda i l'esponja: gastes un 90 per cent menys d'aigua(llegeixel requadre sobre l'excepcionalitat 2!).

• Si tens espai, pots instsl-lar dipòsits per recollir l'aigua de pluja.

• Mentre estigui vigent el Decret de Sequera, està prohibit uti-litzar aigua de xarxa per a fonts ornamentals.

Impulsant

una nova cultura

de l'aigua

La Directiva

Marc de l'Aigua

(2000/60/cE),

trasposada

el

2003

a l'ordenament

jurídic

de l'Estat espanyol,

pretén que Europa avanci

des d'una

cultura de l'aigua com a mer recurs

hidràulic cap a una nova cultura que reconegui

l'aigua com una part indispensable

de la vida i

del medi ambient, un bé públic amb una

fun-ció ecològica

i

social que cal protegir, estalviar

i conservar.

A Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua - ACA

(ens adscrit al Departament

de Medi Ambient

i

Habitatge de la Generalitat)

és la responsable

de l'aplicació de la Directiva i està treballant per

tal d'aconseguir

una millora de la qualitat de

les aigües amb la participació diversa i

proac-tiva d'entitats

i

ciutadania. A la seva web, podeu

trobar informació actualitzada

sobre l'estat de

la sequera

i

sobre en quina situació es troba el

vostre municipi:

(http://mediambient.gencat.net/

acal cal I

pla-nificaciol sequeral gestio _sequera_2007

Isegui-mentrecursos.jsp)

Segons que informa l'Agència Catalana de l'Aigua, el 13/03/08Ies nostres reserves es troben a122% i es preveu entrar en fase d'emergència quan arribin al 20%.Hi estem ben a prop! I amb aquesta fase podrien arribar els talls d'aigua. Així que a banda d'esperar que les pluges primaverals siguin abundants, haurem d'intentar posar alguna cosa de la nostra banda.

Informació extreta de: Pàgina web de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Departament de Medi Ambient IHabitatge de la Generalitat: www.gencat.net/aca GUia d'educacró ambiental: l'aiguaIla ciutat, Ajuntament de Barcelona

Altres adreces d'interes: Centre de Recursos Barcelona Sostenible' Nil Fabra, 20, 08012 Barcelona. Tel. 93 237 47 43. Agenda 21 de Barcelona: www.bcn.es/agenda21 Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona: www.bcn.es/paisatgeurba

10 ~

Ntua i Ngoro, a les instal-Iacions del loo,vigilats pel seu pare.

Els goril-Ietes Ntua i

goro faran dos anys

en família

Ntua i Ngoro van néixer el maig

i

l'agost del

2006

respectivament.

Aviat compliran

dos anys! És el primer cop que al Zoo de Barcelona

s'aconsegueix mantenir

un grup familiar de goril-les convivint amb

les seves dues cries. En aquest reportatge,

ressaltem

algunes

característiques dels goril-les quan es troben a l'etapa infantil.

Text:M. Teresa Abelló. Conservadora de primats Fotos:Jordi Fàbregas i Estrela Matilde

fJ.~

____

11

(

AI Zoo s'ha aconseguit que aquests dosgoril-letes convisquin en família.

1:

es nostres mares goril-la no són excessivament maternals amb les seves cries, encara que sí que les transporten, alimenten, endrecen el pe-latge i protegeixen. Els seus primers mesos de vida, un petit goríl-la sempre roman molt unit físicament a la seva mare, fins que compleix els quatre o cinc mesos d'edat, quan comença a ser capaç de caminar de forma quadrú-peda. Els goríl-les mamen almenys durant els dos primers anys de vida. Als sis mesos comencen a ingerir algun sòlid, i als vuit mesos ja prenen aliments sòlids (fruites i verdures en el cas del zoo) de manera regular. Als tres anys comencen a ser independents i la mare podria tenir ja una nova cria, mantenint de totes formes una relació molt estreta amb la seva cria ante-rior. Durant els primers tres anys de vida es considera que els

goríl-les estan en la "categoria infantil". '.:.

I;¿t.;j·

,

Ntua observa atentament com la seva mare es menja un api. Un dels llocs preferits dels goril-letes són les cordes.

Els petits goril-letes Ntua i Ngoro volen estar sempre molt a prop de la seva mare.

Conductes infantils

." EI joc amb altres cries de la mateixa edat s'inicia entre els 6 i els 12 mesos, però és a partir dels dos anys d'edat quan les ses-sions de joc entre diverses cries es donen amb major freqüència i intensitat.

." EI segon any de vida, els petits goril-letes comencen a manifestar un gran interès pel "dorsicà" o mascle d'esquena platejada (mascle dominant) i de forma activa intenten mante-nir-se pròxims a ell.

Les cries, en créixer en el grup familiar, poden aprendre les re-gles socials per les quals es regeixen els adults: el "dorsicà" és el líder del grup i realitza exhibicions de força i agressivitat envers els membres del grup que no compleixin les regles de convivència. No obstant això, les interaccions del "dorsicà" amb les cries són principalment afectuoses i de protecció. A partir dels 2 o 3 anys, les cries manifesten interès en les conductes sexuals i proven de copular (com a joc) entre ells i amb els adults.

Alimentació

12-24 mesos: les cries intenten trencar les tiges de la vegetació.

24-36 mesos:las cries seleccionen i preparen millor el seu aliment i competeixen pels

seus aliments favorits.

12-36 mesos:transport dorsoventral. La cria va a l'esquena de la seva mare quan el trajecte és relativament llarg. Per recórrer distàncies curtes les cries caminen seguint les seves mares o enfilades a la seva gropa.

La mare manté

una estreta

relació amb les

seves cries.

g~.(a;

r/.k ~

(j~~~

e~;r~~

1~;r~

H

ah-(,tat;

¡$!Wt(ÀJ

fZ~;

V(,v~.at

~;HeJthCv~

Els jocs dels goril-Ietes

Durant el segon any de vida, el joc amb altres cries (joc social) s'Incrementa enfrequència I duresa, en detnment delJOC solitan. Les mares es tornen menys restrictives, fins i tot el"dorsicà"

Joc solitari

Enfilar-se als arbres o estructures, saltar, picar de mans, donar voltes, córrer, caminar, etc.

Joc social

Empentar-se, fer tombarelles, mosse-gar, perseguir-se, fer piruetes, fer càrre-gues d'atac i capturar l'altre, etc.

Voluntariat: l'experiència de l'Estrela

11M'

emporto Barcelona

¡

el seu Zoo al meu cor"

la Unitat de Recerca rep estudiants universitaris que participen i col-laboren en els nostres projectes

per tal d'estudiar el comportament dels animals. Actualment tenim estudiants de diverses universitats

i països. l'Estrela és estudiant de Biologia a la Universitat d'Èvora (Portugal) i va arribar a Barcelona

el setembre per fer el seu treball de final de carrera. Ha estudiat els goril-les durant quasi 8 mesos i

aquestes han estat les seves impressions:

"La voluntat d'aprendre i les ganes de començar aquesta feina van fer que els ulls em brillessin la primera vegada que vaig entrar al Zoo. AI poc temps de conèixer Muni, Xebo, Awali, Virunga, Coco, Machinda, Ngoro, Yangú, Ntua i Batanga vaig sentir que ja formaven part de la meva vida i que a poc a poc m'acceptaven com a part de les seves. Elsdono les gràcies per tot el que m'han ensenyat i per fer que cada dia fos únic i especial.

Vaig arribar a Barcelona gairebé sense saber res i ara m'adono de tot el que he après. Aquesta experiència ha valgut molt la pena i ara, quan ja s'acaba,sento molt haver d'acomiadar-me de tots ells. Recordaré amb molt d'afecte els meus "nens" i també tot el personal del Zoo que em va acollir amb els braços oberts i em va fer sentir com a casa. Torno a Portugal amb la certesa d'haver crescut personalment i professionalment i m'emporto una part de Barcelona i del seu Zoo al meu cor.'

Estrela Matilde.

Becària Departament de Recerca

Referencres. aquest article es basa en la mforrnacio obtinguda de l'actual GUia de manejo para gonla en la EEP(GORILLA EE P HUSBANDRY GUIDELlNES. 2006):

Chapter 2:'rhe genus Gonlla and gonllas In the wild" (A. Meder). Chapter 3: "Development and Behaviour" (M. T. Abelló, M. Holtkotter, F. Rretkerk).

Activitats 2008

Matins al Zoo

Per a nens inenes de 4 a 11 anys.

Act. na ~er3

Els educadors/es els fan descobrir nous aspectes sobre els ani-mals del Zoo. Els acompanyaran a observar l'animal escollit, amb l'ajut dels voluntaris/àries del Zoo, rebran un quadern de treball i, si és possible, faran alguna activitat amb els animals.

Calendari d'activitats

5d'abril Les cries del Zoo

12 d'abril l'any de la granota

19 d'abril Com aprenen els dofins?

26 d'abril La família Lleó

17 de maig Els dofins del Zoo

24 de maig EI clan de les Tortugues

II de maig Què fan els veterinaris del Zoo?

7 de juny Les farnílies Goril-la

14 de juny Et presentem els lleons marins Iels dofins!

Avanç del 3r trimestre

20 de setembre Com aprenen els dofins?

• Dissabtes de 10h a 13 h

&

Per als socis Zoo-Club: 15,40€ Per als no-socis de Zoo-Club: 22,30€

Abonament trimestral per a 4 Matins al Zoo: 46,25 €(només per als socis de Zoo-Club).

Inscripcions fins al dimecres anterior a

l'acti-vitat. Places limitades.

JrD~

Bar e ete ne

Matins familiars

Per a petits igrans. Per a grups familiars.

Act vitats per als diumenges al matí.

Els educadors/es permetran que els assistents coneguin aspectes dels animals del Zoo que els sorprendran.

Calendari d'activitats

---ni 27 d'abril L'any de la granota

(Els amfibis en perill!)

18 i 25 de maig Coneix els lleons marins i els dofins

1i 15 de juny EI Zoo portes endins

...

& ...

'1"...

Diumenges de 10h a 12,30h

Família sòcia del Zoo-Club: 25,00 €

per família (Inclou 2 adults i 2 infants).

Suple-ment de 7,00€ per nen a partir del tercer.

Família no-sòcia del Zoo·Club: 50,00€

per família (inclou 2 adults i 2 infants).

Suple-ment de 10,00 € per nen a partir del tercer.

Inscripcions fins el dimecres antenor a

l'acti-vitat. Places limitades .

Festes d'aniversari

Per a nens i nenes i adults.

Una festa diferent i inoblidable.

Inclou l'esmorzar i el pastís d'aniversari, la felicitació dels dofins i la visita a alguns animals acompanyats per un educador/a que els guiarà.

EI nombre mínim d'assistents per festa és de 10 persones. Cal reservar com abans millor.

Q

Dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h

&

Per als socis Zoo-Club: 19,65€ Per als no-socis de Zoo - Club: 23,40 €

Les places reservades que no es presentin

Casals de Zoologia

Estiu 2008

Per a nens inenes de 5 a 14 anys.

Al.-v a spe a es vacances esco ~

Els nens i les nenes poden passar les setmanes de les vacances escolars aprenent i gaudint al Zoo.

Sempre aniran acompanyats dels educadors/es I dels volun-taris/àries del Zoo, tindran estones de treball, de descoberta i de contacte amb els animals. Els prepararan el menjar i els el donaran, visitaran les mstal-lacrons interiors i s'aproparan a alguns animals.

25.26.i 27 de juny Ponis i cavalls (5 a 8 anys) La granja del zoo (5 a 7 anys)

La volta al món en 80 espècies (5 a 14 anys; es fan grups per edats)

30 de juny 1. 2, 3 i 4 de juliol

Ponis i cavalls (5 a 8 anys)

La granja del zoo (5 a 7 anys)

Aprèn a dibuixar amb els animals del Zoo! (8 a 12 anys)

Com parlen els animals?

(5 a 14 anys; es fan grups per edats)

7,8,9,10 i 11 de juliol

Ponis i cavalls (5 a 8 anys)

La granja del zoo (5 a 7 anys)

Aprèn a dibuixar amb els animals del Zoo! (8 a 12 anys)

Viure a l'aigua, quina aventura! (5 a 14 anys; es fan grups per edats)

14, IS, 16, 17 i 18 de juliol

Ponis i cavalls (5 a 8 anys)

La granja del zoo (5 a 7 anys)

Aprèn a dibuixar amb els animals del Zoo! (8 a 12 anys)

Coneix les cries i els cadells del Zoo! (5 a 14 anys; es fan grups per edats)

21,22,23,24 i 25 de juliol

Ponis i cavalls \5 a 8 anys)

La granja del zoo (5 a 7 anys)

Aprèn a dibuixar amb els animals del Zoo! (8 a 12 anys)

Micos i mones (5 a 14 anys; es fan grups per edats.

28,29,30,31 de juliol i 1 d'agost

La granja i els ponis (5 a 8 anys)

Aprèn com es treballa al Zoo! (5 a 14 anys; es fan grups per edats)

4, S, 6, 7 i 8 d'agost La granja i els ponis (5 a 8 anys) Descobreix el món dels mamífers! (5 a 14 anys; es fan grups per edats)

18,19,20,21 i 22 d'agost

La granja i els ponis (5 a 8 anys)

Viure a l'aigua, quina aventura! (5 a 14 anys; es fan grups per edats)

25, 26, 27, 28 i 29 d'agost

La granja i els ponis (5 a 8 anys)

Coneix les cries i els cadells del Zoo! (5 a 14 anys; es fan grups per edats)

1,2,3,4

i5 de setembre

Ponis i cavalls (5 a 8 anys)

La granja del zoo (5 a 7 anys)

Com protegir els animals? (5 a 14 anys; es fan grups per edats)

8,9 i 10 de setembre Ponis i cavalls (5 a 8 anys) La granja del zoo (5 a 7 anys)

Explorem i investiguem al Zoo! (5 a 14 anys; es fan grups per edats)

o

·

De 9h a 16h

Casals de les setmanes de 3 dies:

• Per als socis de Zoo-Club: 103,65€ • Per als socis de Zoo - Club amb carnet de

família nombrosa: 93€

• Per als no socis de Zoo - Club: 114,90 € • Per al no socis del Zoo - Club amb carnet de

família nombrosa: 103,65 € • Les hores de permanència, són de 8 h

a 9h i de 16h a 17h. Preu: 3,80€jhora.

S'ha d'avisar amb antelació.

Casals de les setmanes de 5 dies:

• Per als socis de Zoo - Club: 172,75 € • Per als socis de Zoo - Club amb carnet de

família nombrosa.tss c

• Per als no socis de Zoo - Club: 191,50 € • Per al no socis del Zoo - Club amb carnet

Informeu-vos

del descomptes que us oferim.

Places limitades

• Es pot fer la prereserva a partir del dia 5 de maig trucant al telèfon: :12 5~ 545 O des del web: w: zocbarcerona.corn

• Pagament. Ingrés al compte 2100-1198- 31_0200082780 • Per validar les prereserves, és Imprescindible lliurar al Departament

d'Educacio del Parc Zoològic de Barcelona la documentacio seguent.

- Full d'tnsctipcio signat pel pare/mare otutor legal de l'mtsnt (podeu trobar-lo al web del zoo)

- Full d'autorització signat pel pare/mare otutor legal de l'mtsnt (podeu trobar-lo al web del zoo)

- Fotocòpia del resguard del full d'ingrés en compte

- Fotocòpia de la targeta sanitàna

- 1fotografia mida carnet del nen/a.

- Fotocòpia del carnet de família nombrosa (si és el cas)

- Fotocopia del carnet de soci de Zoo - Club (si és e/cas)

Dates límit de lliurament

de la

documentaao

• Casals del 25 de juny a 1'11 de Juliol: 19 de maig

• Casals del14 de juliol a 1'1 d'agost: 2 de juny

• Casals del 4 d'agost al1Ode setembre: 16 de juny

- Cal portar tota la documentació per cadascuna de les setmanes de casals a les quals insctivtu a cadascun dels vostres MIs/es.

- En cas que tota la documentació noesI/iun ene/sterminis indicats, la prereserva quedarà enul-led« automàticament.

- Per snul-Iectons un mes abans del començament del casalestomarà el 70% de /'import.

. La informació dels casals: programes, menús, etc., podeu trobar-la al web del zoo: www.zoobarcelona.com

Cursos d'estiu

Per a nois i noies de 15 a 17 anys iadults

c. d

Les classes les imparteixen els professionals del Parc Zoològic de Barcelona. Els assistents s'Iniciaran en el coneixement del maneig Idels tractaments necessaris per al benestar animal.

Calendari d'activitats

31 juny - 4 juliol: Aprenentatge Iconducta dels mamífers rnanns (15 a 17 anys)

7 - 11 juliol: Aprenentatge i conducta dels mamífers marins (15 a 17 anys)

14 - 18 de juliol: Aprenentatge i conducta dels mamífers manns (adults)

21 - 25 de juliol: Aprenentatge i conducta dels mamífers marins (adults)

28 juliol - 1 d'agost: Medicina animal del Zoo (adults)

o···

De dilluns a divendres de 16_30ha 18.30 h

e···..··;·..···

Per als socis Zoo - Club o estudiants: 153€

Per als no-socis de Zoo-Club: 177€

Inscripcions A partir del dia 7 d'abril

INFORMACiÓ i RESERVES:

"B'

902 457 545

Departament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona. Passeig de Orcumval·lació, 3 - 08003 Barcelona / Horari de secretaria: dilluns a divendres, de 9 a 13.30 i de 15 a 16.30 hores· dissabtesIdiumenges de 10 a 13 hores / Per als Casals de Zoologia, si és disponible, des del web: www.zoobarcelona.com

EI Zoo a TV3

i

Barcelona TV

Cada setmana, el Zoo entra a les llars

catalanes a través de l'emissió de

la sèrie Zoo de TV3

i

del programa

Zoolàndia de Barcelona TV

6

1Zoo ha tingut una Important presència televisiva els

darrers mesos. A Barcelona TV s'ha emès el programa

Zoo/àndia, composat d'11 capítols, que amb un format "docu-soap" explica una sèrie d'històries diferents, d'entre dos i tres minuts de durada, que fan referència a les tasques de divulgació i conservació i que apropa els espectadors al quefer diari dels treballadors del zoo.

Per altra banda, TV3 ha rodat la sèrieZoo, una història de ficció creada per Josep M. Benet i Jornet i Pere Riera. Aquesta sèrie tracta de les relacions humanes dels treballadors d'un zoolò-gic imaginari, tot i que de ben segur tots hi reconeixereu les instal-laclons del Zoo de Barcelona .• ~.

r

¡~

r ,

Els actors de la sèrie

Zoo que té com a escenari el Zoo de Barcelona.

Per llegir en família

EIgran llibre dels animals

mostra a petits

i

grans els secrets del món

animal

i

la tasca que fan els zoològics.

A

questa vegada us vull pre-sentar una petita joia, Com ja heu vist es diu "EI gran libro de los anima/es", però no us penseu pas que és un llibre més en el què s'explica la vida d'uns quants

animats.

No, en aquest cas estem parlant d'un llibre molt diferent. Amb unes làmines delicioses i ple-nes de detalls ens va explicant el sentit dels zoològics, la salvació de moltes espècies gràcies a la seva tasca de conservació i molts altres temes sobre la vida animal. Cada làmina, per si sola, és un món en què petits i grans podreu conèixer moltes coses, tant de manera visual, com llegint els texts que s'alternen amb dibuixos iesquemes,

És un llibre del qual gaudireu llegint unes quantes làmines cada dia amb els vostres fills, que us agradarà si us interessen els animals i que, a la vegada, us desmuntarà molts mites, moltes creences errònies sobre el món animal. Aquesta atractiva i se-riosa obra promou el respecte en-vers la fauna, enen-vers la tasca con-servacionista dels zoològics i envers el medi ambient, que és la nostra llar i la dels nostres amics els animals. Cada capítol s'obre amb un comen-tari que ens alegra i ens fa pensar:

"Una te/illa sst, de araña como una gota de agua, ¿quién es capaz de copiarla?'

Panda vermell

A

FITXA TÈCNICA

ECOLOGIA

• Classe:

Mamífers

• Ord

:

Carnívors

• FamilIa'

Prociònids

• Gènere!

Aílurus

• Especie:

fulgens

·Hb

at

Viu als boscos temperats de coníferes, rododendres i bambú situats entre els1.500 i els4.000 m d'alçada de les muntanyes del centre d'Àsia. En determinades regions de la Xina comparteix l'hàbitat amb el panda gegantAíluropoda melanoleuca.

t

uc

EI panda vermell es troba als boscos de muntanya de la serralada de l'Himàlaia, des del Nepal fins a Assam, a l'índia, i també al nord de Birmània i al sud-oest de la Xina.

-DADES BIOLÒGIQUES

• Pes:

3,7-6,2 kg

l

• Llargària:

51-62,5 cm 1

• Gestació:

90-158 dies

• Nombre

de

cries,

1-4

• Pes en

né'xer:

110-130 g

• Longevitat:

fins a14anys en captivitat

• Reproducció:

vivípara

• Alimentacio:

herbívora

SITUACiÓ

DE CESPÈCIE

EI panda vermell és un animal de costums solitaris i bastant arborícoles, que acostuma a mostrar-se actiu a primera hora del matí i a última de la tarda. S'alimenta bàsicament de bam-bú, encara que també menja baies, fruites, llavors, bolets i lí-quens, i ocasionalment pot capturar invertebrats, ous, pollets

i micromamífers.

Les seves poblacions estan minvant ràpidament en l'actualitat a causa de la fragmentació dels boscos on viu, la deforesta-ció d'àmplies àrees de la seva àrea de distribudeforesta-ció per obrir nous camps de conreu i de la caça furtiva que encara pateix l'espècie en moltes regions.

Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de la Supervivència d'Espècies, la situació del panda vermell

Ailurus fulgensés d'espècieEn

perill.

'1

,

j

Extint

Extint en estat salvatge

J

En perill crític

l

En perill

~

Vulnerable

~

~

Gairebé amenaçat

"

Preocupació menor

"I I

-,

-;.;¡;¡'" ' ;;;;;;¡;;;: ...

Unia aè 'na oficial: Organització esportiva:

cllckal

vuel.lntellgente ~

•

' ....1

reB.

Patrocinador

Oficial Gira 2008 Col-laboradors:

~3

~ VINT+CINC

Organitza:

~

+.

Ajuntament

EI

lledoner

Celtis australís,

Ulmàcees

(

6

I lledoner és un arbre de vida molt llarga, ja que hi ha exem-plars de més de 660 anys. EI seu tronc és recte i robust, d'escorça llisa i grisa, que contrasta amb el verd fosc de les fulles, de nervació molt marcada Iaspres al tacte. A la tardor produeix un fruit, el lledó, que és dolç, comestible i té forma de pèsol. És caducifoli, força tolerant a tot tipus de sòls, molt resistent a la sequera i es fa servir en jardineria com a arbre d'ombra. Creix en terres de vinyes, oli-veres i alzines.

/

e

Sabíeu que ...

La seva fusta és dura i elàstica, raó per la qual es va fer servir molt per a la

Floració: Color de la flor:

construcció de forques per a les feines del camp. També se'n feien flautes per als pastors, unes flautes "una mica mà-giques", ja que es deia que posseïen la propietat d'allunyar els llops.

EI seu fruit, molt ric en vitamina C, ferro i pota si, té propietats astrin-gents i pot ser útil en casos de diarrea i hemorràgies, com les menstruacions abundants, si no és gaire madur.

Fructificació:

primavera groc verdós tardor

Color fruit: negre

terrenys rocosos dels boscos caducifolis

Hàbitat:

On són?

AI zoo hi ha 31 lledoners. Ens agra-den molt. Són uns arbres preciosos, forts i arrodonits que transmeten un gran vigor. Busqueu-ne algun, mireu-lo i, us recomanem que re-poseu una estona al seu costat.

1,70m

*

l··· ..··..··· ..··· ..···,

_6-8m

EI Zoo posa en marxa

un pla contra la sequera

6

n les ultimes visites que haureu fet pel nostre zoo, haureu vist que en algunes lnstallacions tenim els llacs a la meitat de la seva capacitat I que en d'altres hem reduït la

freqüèn-cia de neteja. Aquesta és la part visible d'un pla excepcional que

hem aplicat arran de la sequera. l'Agència Catalana de l'Aigua re-visa periòdicament l'estat dels embassaments I nus, i emet un

In-forme (el "Decret de mesures excepcionals i d'emergència per a la

gestió dels recursos hídrics") en què esclassrncal'estat d'aquests

en: prealerta, excepcionalitat 1 (alerta), excepcionalitat 2 i

emer-gència. Actualment estem en excepcionalitat 2.

Mesures per estalviar aigua

Seguint les recomanacions de l'Agència Catalana de l'Aigua, i

en consonància amb l'Ajuntament de Barcelona, tot el personal

del Zoo, amb la Iniciativa de l'Equip Verd i la direcció del Zoo de

Barcelona, ha elaborat un seguit d'actuacions que els permet

engegar iniciatives per reduir el consum d'aigua. D'aquestes

re-flexions han Sortit Iniciatives d'estalvi d'aigua que romandran i

d'altres que s'executen en cas d'excepcionalitat.

Aquestes iniciatives per estalviar aigua engloben totes les

acti-vitats del Zoo, ja sigui en restauració, posant reductors de

ca-bal en aixetes; en neteja de les zones de públic, netejant amb

mànegues només en casos molt excepcionals; en jardineria,

tancant el rec i utilitzant aigües freàtiques; en les installacíons,

omplint alguns llacs a la meitat de la capacitat o ajustant la

fre-qüència de neteja prioritzant la salubritat de l'aigua a l'apariència

visual d'aquesta i limitant l'ús de mànegues per a la neteja,

en-tre d'alen-tres.

Obrim el debat sobre l'ús de l'aigua

També es farà un estudi comparat de consum d'aigües per

detectar en quines zones o activitats aquest es més elevat i

endegar iniciatives per reduir-lo, o bé utilitzar aigües

freàti-ques, reciclar aigües per a rec, o substituir l'aigua de llacs

ornamentals per aigua salada.

En definitiva, hem aprofitat el moment d'excepcionalitat que

vivim per impulsar un debat global sobre l'ús de l'aigua,

per-què de la reflexió sorgeixin canvis en els hàbits de neteja, en

un ús més racional i en actualitzar la nostra xarxa d'aigües a

les exigències mediambientals actuals.

'~I

EIllac dels flamees és un

dels que han reduït la seva capacitat com a mesura per reduir el consum d'aigua del Zoo.

El

d

radis

inexplorat

Tambopata

La Reserva Nacional

Tambopata

és una zona

protegida

del Perú que es

caracteritza per tenir una

extraordinària

biodiversitat.

A la zona de Tambopata

trobem

actualment

més

de 800 espècies animals

diferents

i una gran densitat

de vegetació

selvàtica.

la selva de Tambopata es caracteritza per tenir una densa vegetació i una gran diversitat de fauna salvatge.

)c

oc

més d'una hora de vol des de Cuzco, l'antiga capital de l'imperi inca, es troba la ciutat de Puerto Maldonado, la confluència dels rius Tarnbopata i Madre de Dios, un dels grans corrents d'aigua de la conca de l'Amazones. En aquest curt espai de temps podem veure per la finestreta de l'avió la gran diversitat de paisatges i de vegetació que conformen el Perú, des dels cims nevats i desproveïts de vegetació de la serralada dels Andes fins a la plana coberta de selva de l'Amazònia travessada pels grans rius que serpentegen tor-mant amplis meandres.

La major biodiversitat del planeta

La Reserva Nacional Tambopata, a la qual podem accedir des de Puerto Maldonado, està considerada una de les àrees amb un índex de biodiversitat més alt del planeta, ja que hi han estat descrites 91 espècies de mamífers, 599 d'aus i 127 d'amfibis i rèptils.

En aquesta zona, els rius i els meandres són els que configuren i modifiquen el paisatge, formant algunes estructures molt carac-terístiques de la regió i que ens permeten l'observació de la gran varietat de fauna, que per altra banda no és gens fàcil de veure

L

enmig de la densa vegetació de la selva: les colpes i un tipus de llacuna anomenat cocha.

Les colpes són grans parets d'argila que els corrents han anat erosionant als marges del rius, on moltes espècies, com els ta-pirs Tapírus terrestrís o les mones aranyaAte/es paníscus, però sobretot aus com els guacamais i papagais, van a menjar terra. Aquesta conducta, coneguda com geofàgia, es pot observar

(.j'

~~

La llúdria gegant és un dels animals més populars que hi ha a la Reserva de Tambopata.

en molts llocs diferents de la terra i respon a diverses raons.

Molts animals mengen terra per aconseguir els minerals que

la seva dieta no els pot aportar però que són necessaris per al

correcte funcionament del seu metabolisme. S'ha pogut veure

que les colpes del Tambopata que trien moltes espècies d'aus

són especialment riques en sodi.

Un altre aspecte molt important és l'eliminació i neutralització de

toxines. Les fulles d'arbre, els fruits verds i altres parts de les

plan-tes acumulen toxines que poden arribar a afectar seriosament la

salut dels animals que les ingereixen en grans quantitats. L'argila

absorbeix aquestes toxines, com si fos un paper secant, i són

eli-minades amb els excrements.

La vida a la Reserva

D'altra banda, no podem olvidar el paper social. Cada matí, a la

sortida del sol, es reuneixen gran quantitat d'aus que poden

aprofí-La sortida del sol a Tambopata és impressionant.

La serp liana és una de les espècies característiques de la selva de l'Amazones.

tar la concentració de congèneres per buscar parella o consolidar

la posició jeràrquica.

Normalment, primer s'acosten a les colpes les espècies petites i

mitjanes, com papagais i cotorres com Aratinga wedde/Ii, Pionop-sitta barrabandi, Amazona farinosa oAmazona ochrocepha/a i des-près baixen el guacamais, especialment l'Ara severa i l'Ara chlo-roptera, tot i que també és fàcil veure l'Ara araraunail'Ara macao.

Les coches són unes llacunes, sovint de forma semicircular, for-mades per traços de meandre que han quedat aïllats de la llera

principal del riu, tot Ique estan connectades al corrent principal per petits canals.

Les aigües calmades, sense corrent, afavoreixen el creixement

de la vegetació aquàtica i de gran quantitat d'animals que hi

troben recer.

És aquí on a primera hora del matí podem veure alguns del

ani-mals més espectaculars que habiten la zona, com les

escandalo-ses mones udoladores Alouatta seniculus, que marquen el territori amb uns udols greus que es fan sentir a moltíssima distància, o

les belligerants mones caputxines Cebus albifrons i Cebus apella

que provaran de fer-vos fora de l'àrea que ocupen llançant-vos

branques des de dalt dels arbres.

la llúdria gegant, l'estrella de Tambopata

L'animal, però, que pot resultar més atractiu per la seva

especta-cularitat, és la llúdria gegant Pteronura brasiliensis, l'espècie més gran de llúdria que existeix i que pot arribar a medir fins a 2 metres

de llarg i pesar uns 35 kg. Normalment les podem veure pescant

en grups familiars formats per la parella reproductora i els seus

fills. Es pot reconèixer cada individu per les taques de color

cre-ma que presenten a la gola i que són de disseny únic per a cada

exemplar.

posat aquesta espècie en greu perill d'extinció, provocant la reducció del seu hàbitat i caçant-la durant molts anys de manera indiscriminada pel va-lor de la seva pell.

A la Reserva Nacional Tambopata, que ocupa 274.690 ha, hi està permesa una certa activitat econòmica, com l'agricultura i l'ecoturisme, que de moment es realitza de forma sostenible. l'activitat, però, que altera més l'ecosistema, i que tot i estar permesa és difícil de controlar i acotar per les característiques de la zona, és l'extracció d'or. Per

se-Els guacamais Ara severa,

fàcils de veure menjant argila

a les colpes, i la granota

Phyllomedusa tomopterna

són alguns dels animals

típics de la Reserva.

parar l'or de la so-rra s'utilitza mer-curi, un metall pesat altament tòxic i que s'acumula als organismes, fins al punt que s'estan duent a terme estudis per mesurar les conseqüències que té en la població humana, ja que el peix que pesquen al riu és la seva principal font de proteïnes.

l'amenaça més gran per a la preservació d'aquest valuós i frà-gil ecosistema ve del proper Parc Nacional Bahuaja-Sonene, de 1.091.416 ha, i que fins ara està considerat zona de protecció estricta. Hiha un projecte d'explotació petrolífera de la conca del riu Candamo, una de les zones més remotes del Parc Nacional, per la qual cosa s'està preparant un projecte de llei que deixaria sen-se protecció una àrea de 209.782 ha, situada a la capçalera dels grans rius, que podria contaminar greument la zona. Ara com ara, un grup de capital xinès ja ha mostrat el seu interès per participar en el negoci.

Aquesta és una de les regions més inexplorades i ben conser-vades del planeta, fins al punt que el passat mes de setembre la premsa peruana donava la notícia que des d'una avioneta havia estat vist un grup d'indígenes del qual no es tenia notícia prèvia, els anomenats "no contactats". És possible que en breu siguin ex-pulsats del seu paradís.

Podeu trobar més informació a

www.salvemoscandamo.com

des d'on es recullen firmes per demanar al govern del Perú que aturi el projecte i mantingui la protecció total de la zona. ',::.

jordi fàbregas

Text i fotografies

{.J'

~S

I

La fari ola

Thymus vulgaris,

Labiades

~ esprés del romaní, parlarem de la seva companya, la farigola, una planta aromàtica que creix a les v~-res de molts camins, i pel mig de molts camps. Es una planta perenne, llenyosa i petitona. Les fulles són sen-ceres amb pecíol i vellutades, i les flors són menudes, d'un color rosa i blanc.

La farigola té moltes propietats medicinals. En primer lloc, obre la gana, ja que és un estimulant digestiu, i la seva es-sència pot ser molt interessant en casos d'anorèxia. També és carminativa, la qual cosa vol dir que evita la formació de gasos (és intel-Ilgent afegir-la als plats de llegums), i és an-tianèmica, gràcies a la seva alta concentració en ferro. També és antisèptica i expectorant, és a dir, es pot fer servir per desinfectar ferides, ja que mata tots els gèrmens, i també pot ser utilitzada en casos d'angines, mal de coll i pit carregat. Així mateix, ajuda a combatre la retenció de líquids i a dormir en situacions de cansament, ja que és molt relaxant. Conté naringenina, un flavonoide (substància que produeixen les plantes), que afavoreix la circulació sanguínia gràcies a les seves propietats antiagregants, i niacina, vitamina B3, que

ajuda al transport de glucosa al cervell i manté en bon estat els vasos sanguinis. Què vol dir tot això? Doncs que ens aju-da a mantenir en forma el nostre cervell.

Si teniu llagues a la boca les podeu curar glopejant una infu-sió de farigola i si us suen molt els peus i les mans ho podeu combatre fent uns banys amb ella.

La farigola es fa servir com a aromatitzant a la cuina, com a repèl-lent de mosquits i en molts productes de perfumeria. Ja ho veieu, la senzilla farigola ha resultat ser un tresor!

Les fulles i les flors s'han de recollir a la primavera, s'han de deixar assecar a l'ombra i després guardar en un pot de vidre ben tancat.

La farigola no presenta toxicitat en dosis normals, però compte amb el seu oli essencial: és tan concentrat que s'ha d'utilitzar amb l'assessorament d'un expert.

A dins i a fora de la nova lnstal-lació de cigonyes del Zoo, davant de les mones aranya, hi ha farigola: unes mates arrodonides, grosses, molt maques!

Sembla que a les cigonyes del Zoo també els ha agradat la farigola!

eusMiró i Torr

/

Eduardo Saizj Biòleg ill-Iustrador [email protected]

EI

niu de les àguiles

)e

'lniCi de la primavera passada, mentre treballa-va al camp, valg veure una àguila daurada que

en-rava a la vall on JO em trobava. Vaig seguir el seu vol amb els prismàtics Ivaig descobrir que tenia el niu en una paret rocosa, on la seva parella es trobava en plena incubació,

vaig suposar. Se'm presentava una gran oportunitat per seguir la

cria d'aquella parella d'àguiles que, per sort, havia trobat al

co-mençament del procés i en un lloc fàcilment observable a curta

distància de la meva ciutat. I, per descomptat, la vaig aprofitar.

Fins ara en aquesta secció hem tractat sobre el treball de camp

espontani i ocasional, quan no podem preveure el que se'ns preo

sentarà al camp. Aquesta, no obstant això, és una situació diferent: sabem què està passant, on i durant quant de temps es

perllonga-rà, i en volem ser testimonis continuats. Podem posar en marxa

un mètode. En efecte, si cerquem una mica d'informació sobre el

tema, coneixerem la cronologia dels fets i podrem planificar millor

les nostres observacions. En aquell cas, després de la meva primera

observació del niu, vaig trigar bastant a tornar, perquè volia donar

Doble pàgina del quadern amb notes de l'àguila daurada en el vol, probablement el mascle, i un altre exemplar incubant al niu, potser la femella.

Els dos poden fer torns en la tasca de donar calor i protecció als ous, però sembla que la femella els dedica més temps. També es veu la ubicació del niu i alguns detalls de la seva disposició a la paret .

• Llapisdegrafit i

aquarel-ta.

5ge~

---

aarcelona

.,..~-:"!~

~

:~~~~:.::t""~;,;;._

....

p', ...:.~

-Esbós de la vall amb les parets rocoses on les àguiles tenien el seu niu. Mentre s'espera, hi ha molt de temps per dibuixar el paisatge i els seus detalls .

• Llapts de grafit.

temps a l'eclosio dels ous I al creixement dels pollastres, perquè fos-sin visibles des de gran distància. Així vaig evitar-los íntranquil-lñats en la fase més delicada i tampoc no em vaig perdre grans esdeveni-ments, ja que aquesta etapa no és la més espectacular.

És molt important ubicar el punt d'observació en un lloc distant, que no els produeixi cap tensió. Jo em situava a les penyes de la vora contrària de la vall, semiocult sota les alzines que coronen aquella serralada. Segur que les àguiles m'estaven veient, però la distància i la meva discreció eren suficients per no alterar-les. En canvi, sí que em vaig adonar que si em trobava al fons de la vall, molt més a prop de la seva paret, no entraven al niu. Per això no vaig tornar a repetir-ho.

EI material de treball ha de ser el més senzill possible per facilitar-nos la mobilitat fins al lloc i és imprescindible una bona ullera de

llarga vista amb trípode i uns pnsmàtJcs, Ja que tot el treball es fa a distància. És aconsellable usar una vestimenta mimètica amb l'entorn i procurarem rnoure'ns molt poc I ser sllenciosos I pacients. SI ho fem així, la natura ens recompensa sempre amb la contemplació de les se-ves meravelles I ens regala més d'una sorpresa afegida. Jo valg veure una guineu, alguns cabirols, una llebre, perdius, un falcó ...

Haureu notat que no he donat cap referència sobre el lloc. Aques-ta és la meva darrera advertència: quan l'objecte del nostre estudi pugui posar-se en perill arran de la ínformació que facilitem amb les nostres anotacions, eviteu donar a conèixer la seva ubicació. Cal evitar el risc d'estar facilitant la seva nefasta tasca als caçadors, col-leccionlstes i altres destructors de la fauna, fins i tot als cu-riosos descuidats. Protegim amb especial interès les nostres aus rapinyaires!

'~i

~e ,,/f«.--//,::;¡~ e.:;)J.,

.(~~~<:;: ~~~1v~ c,.e...~

v<'U--7 u/Z sc./-'MJ '"'-"

// ;l''~~~~/¿~

/-:J'~

..../. ...,/ ~~.J'

/~ ~z~ ....Jt,.1-<

ft.~c>-"t..'~r<- d /,-<,

/v-..&:.-f1~

Egagròpila de l'àguila daurada. Corn totes les rapinyaires, les àguiles engoleixen les seves preses i, després de la digestió a l'estómac, expulsen aquestes

boles de restes indigeribles .. --(ossos ipèls o plomes).

• Aquaret-lo.

Notes sobre el seguiment de la cria, que en aquest cas va culminar a mitjans de juliol amb el vol dels dos joves. Tot un èxit que no és gaire freqüent,

• Llapts deqraht l

aquarella.

Els seus fortissíms dits acabats en llargues i dures ungles són les armes de què es val aquesta rapinyaire per donar mort a les seves preses .

• Aquarel-lo.

l'àguila daurada (Aquila chrysaetos) és la més poderosa de les nostres rapinyaires i ha estat admirada sempre per l'home per la seva força, valentia

iel seu vol hàbil i veloç. I és realment bella .

• Aquorel-lo.

Adua per millorar el teu entorn

amb els programes educatius

de l'Institut Jane Goodall

Jane Goodall porta més de 40 anys investigant la conducta dels ximpanzés.

Aquestes paraules de Jane Goodall resumeixen de forma magistral

la filosofia de l'Institut Jane Goodall i del seu programa educatiu

Roots

&

Shoots. Així, el primer pas per a la construcció d'un món millor

és el coneixement,

ja sigui del nostre medi ambient, dels animals que ens

envolten o de la nostra societat.

6

1coneixement ens duu a l'empatia amb el medi degradat, amb l'animal maltractat, amb el company oprimit. Parafra-sejant Frans de Waal en un dels seus darrers llibres, EI

mono que llevamos dentro

(Tusquets - Metatemas), l'empatia es pot descriure de forma senzilla com la capacitat d'afectar-se per l'estat d'un altre individu o criatura. Aquesta qualitat no és exclusivament humana, i s'ha observat en elefants, rates, aus i, evidentment, en els altres homínids, i és un dels millors llegats que conservem del nostre origen al medi natural. EI contagi emocional està present des de la infància: veiem com els nens petits ploren i corren al costat de les seves mares cercant consol quan veuen a un altre nen caure i plorar, però a poc a poc optem per amar-nos dels sentiments dels altres, no volent veure ni escoltar el patiment aliè. És aquesta l'educació emocional que volem?

L'empatia ens condueix a una acció positiva per tal de millorar el medi ambient, guarir l'animal que pateix, ajudar a la integració

so-4-0~

_Barcelona

cial, a accions potser alguna vegada grans, però sovint petites. Jane Goodall ens impulsa a realitzar ni que sigui petites accions,

una cada dia; totes juntes han de canviar el món.

Què vol dir Roals

&

Shools?

Roots & Shoots es traduiria en català com "arrels i brots", i l'origen d'aquest nom ens l'explica Jane Goodall:

Per tant, el programa educatiu Roots & Shoots de l'Institut )ane Goodall té com a objectiu últim fomentar la implicació de tots nosaltres en deixar un món mi-llor que el que ens hem trobat.

3

3

3

3

3 $

I

Els premis per als guanyadors de les Ecoinlcratives són molt atractius, ja que consisteixen en viatges al Parc Natural de Cabárceno (Cantàbria) per als dos grups guanyadors i, per als adults responsables d'aquests grups, una estada al Parc Na-cional de Gombe, a Tanzània, on l'lnstitut)ane Goodall realitza els seus estudis de ximpanzés en llibertat, si bé el millor premi és la satisfacció d'haver contri-buït a fer una petita millora del nostre entorn. Aquesta estada al Parc Nacional de Gombe de Tanzània es combinarà amb interessants visites a zones naturals emblemàtiques com el Serengeti i el cràter Ngorongoro, amb ob-servacions de grans mamífers com elefants, rinoceronts, lleons, búfals i lleopards.

Després d'haver comptat amb la presència de l'eminent biòleg Edward O. Wilson, considerat el pare de la sociobio-logía i creador del terme biodiversitat. en la inauguració del programa amb l'activitat "Una nit al Zoo de Barcelona" que va tenir lloc al Zoo el passat 16 de novembre, [ane Goodall en persona viatjarà aquest estiu a l'estat espanyol a lliurar els premis als grups guanyadors i a clausurar el primer curs de BioDiverCiutat.

'l:-BioDiverCiutat

El programa Roots & Shoots arrenca a casa nostra amb la posada en marxa del programa educatiu BioDiverCiutat que té com a objectiu específic fomen-tar el coneixement i la protecció de la biodiversitat urbana (vegeu el número anterior de ZooOh!).

BioDiverCiutat és una iniciativa de la seu espanyola que consti-tueix una primícia dins l'lnstitut lane Goodall a escala mundial i que compta amb la participació del Zoo de Barcelona. Seguint la filo-sofia de Roots & Shoots, la part més important de BioDiverCiutat són les Ecolniciatives on els grups (famílies, escoles, etc) propo-sen i porten a terme les seves actuacions de millora de la natura urbana. Efectivament, després de conèixer la fauna i flora urbanes amb BioFitxes teòriques i la Minipedia interactiva, conèixer-les cara a cara (i també les seves problemàtiques i amenaces) amb els

EcoSafaris i de fotografiar-les amb els concursos fotogràfics, els grups tenen la possibilitat i el repte de participar activament en la protecció de la biodiversitat urbana amb les Ecolniciatives. Elsgrups de tot l'estat estan cridats a ser actius, creatius i col-laboratius, interaccionant amb organitzacions ambientals de la seva zona per a la confecció i realització dels seus projectes si ho creuen convenient. Les bases del concurs estan disponibles a:

http://www.biodiverciudad.org/cat/iniciativas.htm

a

ip

fins a\

'51

de maig

.. ""-,. -. Institut jane (¡(lvd.11

o

footS&Shoots

EI programa BloDlverClutat compta amb la col-laboracro de

Proposa ecoiniciatives

per a la teva

ciutat i guanya fantàstics premis

Josep Lluís Viladot

Institut)ane Gooda// Espanya

DIrector Àrea EducatIVa "Roots&Shoots"

1

•

Es concediran dos premis per a cadascun dels dos millors projectes (una ex-cursió al Parc Natural de Cabárceno -Cantabria - i un viatge a Tanzània), a més de samarretes, llibres i moltes més sopreses. Els grups escolars, familiars o grups interessats en participar en les Ecolniciatives podeu adreçar-vos per correu electrònic a [email protected] o bé a l'adreça general de l'Institut:

InstitutJane Goodall: Parc Zoològic de Barcelona, Parc de la Ciutadella s/n, 08003 Barcelona. Telè on 93 225 67 80 (extensió 1555)

E-mall [email protected] / [email protected]

L

---e~'

+1

•

LACOSTE

PUBLISERVEI

Tigre de Sumatra Cocodril del Siam Linx europeu

Llops Tortuga gegant de les Seychelles

Cigonya

1(

(fstrella

DAmm

•

Fundació

!

f~

Territori i Paisatge

CAIXACATAlUNYA. j\igüe5 de Barcelona

4-2~