• No se han encontrado resultados

Universitat de les Illes Balears

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Universitat de les Illes Balears"

Copied!
16
0
0

Texto completo

(1)

Universitat de les

Illes Balears

Facultat de Filosofia

i Lletres

CURS. 2009-2010

NOM DE L’ASSIGNATURA: Historia d’Espanya a l’Edat Mitjana (CODI 1762)

ESTUDIS : HISTORIA DURADA :Anual

NOMBRE DE CRÈDITS: 4´5 de teòrics/ 1’5de pràctics PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA :

PARTICIPACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN ELS ESQUEMES DE : Avaluació contínua X

Projecte pilot d’implantació del sistema de crèdits europeus Campus Extens

IDIOMA EN QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGNATURA: Català - castellà IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR

Professor/a: Jaume Sastre Moll /Antoni Mas Fornés. Edifici: Ramon Llull

Despatx: BB 17 Telèfon: 971 172744

E-mail: [email protected] Tutories: Dimarts 09-10 h. i 13 -14 h.

1. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE CONEIXEMENTS PREVIS.

2. OBJECTIUS GENERALS a. teòrics

b. pràctics

3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA a. teòrics

b. pràctics

4. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA a. teòrica

b. pràctica

5. ELEMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ 6. BIBLIOGRAFIA

a. Bibliografia especialment recomanada (cinc referències com a màxim) b. Bibliografia general

(2)

Universitat de les

Illes Balears

Facultat de Filosofia

i Lletres

CURS. 2009-2010

NOM DE L’ASSIGNATURA:...Història de la Cultura Europea a la baixa Edat Medieval (CODI 1788)

ESTUDIS : Història DURADA :Anual

NOMBRE DE CRÈDITS: 4 de teòrics/ 2 de pràctics PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA :

PARTICIPACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN ELS ESQUEMES DE : Avaluació contínua X

Projecte pilot d’implantació del sistema de crèdits europeus Campus Extens

IDIOMA EN QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGNATURA: Català – castellà IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR

Professor/a: Dr. Jaume Sastre Moll Edifici: Ramon Llull

Despatx: BB 17 Telèfon: 971 172744

E-mail: [email protected] Tutories: Dijous 17 -19 h.

IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR Professor/a: Dr. Maria Barceló Crespí Edifici: Ramon Llull

Despatx: primer pis Telèfon: 971 173270

E-mail: m.barcelocrespi uib.es

7. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE CONEIXEMENTS PREVIS.

8. OBJECTIUS GENERALS a. teòrics

b. pràctics

9. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA a. teòrics

(3)

10. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA a. teòrica

b. pràctica

11. ELEMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ 12. BIBLIOGRAFIA

a. Bibliografia especialment recomanada (cinc referències com a màxim) b. Bibliografia general

Universitat de les

Illes Balears

Facultat de Filosofia

i Lletres

CURS. 2009-2010

NOM DE L’ASSIGNATURA: Historia de les Balears a l’Edat Mitjana (CODI 1768)

ESTUDIS : HISTOIA DURADA :Anual

NOMBRE DE CRÈDITS: 4´5 de teòrics/ 1’5de pràctics PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA :

PARTICIPACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN ELS ESQUEMES DE : Avaluació contínua X

Projecte pilot d’implantació del sistema de crèdits europeus Campus Extens

IDIOMA EN QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGNATURA: català - castellà IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR

Professor/a: Jaume Sastre Moll Edifici: Ramon Llull

Despatx: BB 17 Telèfon: 971 172744

E-mail: [email protected] Tutories: Dimecres 12-14 h.

13. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE CONEIXEMENTS PREVIS.

14. OBJECTIUS GENERALS a. teòrics

b. pràctics

15. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA a. teòrics

(4)

16. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA a. teòrica

b. pràctica

17. ELEMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ 18. BIBLIOGRAFIA

a. Bibliografia especialment recomanada (cinc referències com a màxim) b. Bibliografia general

HISTORIA DE LAS BALEARES EN LA EDAD MEDIA PROGRAMACIÓN Y SECUENCIACIÓN. (Asig, 1768)

Ier. CUATRIMESTRE

.I. a) Periodización de las Islas Baleares en la Edad Media. b) Encuadre cronológico para las Islas Baleares:

Particularidades geo-políticas.

.II a) Los orígenes del CRISTIANISMO en las Baleares. Relaciones con el N. de África.

b) La Encíclica del Obispo SEVERO y las Cartas de Consensio.

III. a) COMENTARIO DE TEXTO ……. Carta Encíclica de Severo. (1) b) El dominio vándalo en las Baleares.

.IV a) Las Basílicas Paleocristianas de Mallorca y Menorca. Su relación con el Norte de África.

b) Sesión Power point - mosaicos).

.V a) El fin del dominio vándalo y la conquista de las islas por Bizancio. b) Los siglos Oscuros VIII-IX.

Las incursiones normandas y musulmanas según las fuentes cristianas e islámicas.

.VI. a) Cuadro cronológico paralelo entre Al-Andalus y las Islas Orientales de Al- Andalus.

b) El nombre dado a las Baleares y a cada una de sus islas, según los geógrafos islámicos. Aspectos económicos y culturales

.VII a) Id. Id. Id.

b) La Cruzada Pisano-Catalana (1114-1115).

COMENTARIO DE TEXTO. Fragmento del Liber Maiolichinus. (2)

(5)

.VIII a) Las Baleares Islámicas: Aspectos políticos culturales y económicos. b) Id. Id. Id.

LECTURA RECOMENDADA: ROSSELLO BORDOY, G. L’Islam a les Illes Balears, Ed. Daedalus. Texto del libro de Ibn Amira: KITAB TARIH MAYURQA

.IX a) Cronica de Jaime I.

Cuadro cronológico del reinado de JAIME I EL CONQUISTADOR. (1213 – 1276)

b) COMENTARIO DE TEXTO: Fragmento de la Crónica sobre conquista de Mallorca . (3)

.X a) Jaime I: Minoridad y la sublevación de nobles catalanes y aragoneses. b) Jaime I: Conquista de la Isla de Mallorca. (hechos e incidentes) .XI a) Jaime I: La conquista de Valencia.

b) Jaime I: La Carta de Franqueza para Mallorca (1230)

COMENTARIO DE TEXTO. La Carta de Franqueza i Privilegis de Mallorca. (4)

.XII a) Jaime I: El Llibre del repartiment de la Porción real.

COMENTARIO DE TEXTO: Llibre del Repartiment de Mallorca (5) Porción de Nuño Sanç.

b) Jaime I: Infeudación de Menorca (1231) Conquista de Ibiza (1235)

.XIII a) Jaime I: La fallida incorporación del reino de Navarra. La Política Occitana (Corbeil 1258)

b) Jaime I: La política Mediterránea.

Testamentos de Jaime I y la división de sus estados.

IIº CUATRIMESTRE.

.I a) Cronología de los reyes de Mallorca, desde Jaime II (1276) hasta Jaime III (1349) indicando los principales temas a tratar.

LECTURA OBLIGATORIA: J.E. MARTINEZ FERRANDO: La tràgica Història dels Reis de Mallorca. (Barcelona 1960)

b) Acontecimientos políticos en la 2ª mitad del siglo XIII: Visperas Sicilianas, Invasión de Cataluña por Francia, Conquista de Menorca (1287), Tratado de Anagni (1295), devolución de Menorca (1298).

(6)

.II a) Jaime II de Mallorca:

I. Proceso integrador de la monarquía: Porción Real.

Integración de Partidas nobiliarias: Nuño Sanç, Vizconde de Bearn, Pere de Portugal.

b) Pariatges de la monarquía:

Obispo de Mallorca (1315), Pariatge con los Jurados (1316), Obispo de Barcelona (1323).

.III a) Adquisiciones territoriales mediante compra o aplicando el Derecho Feudal.

Conceptos feudales: Laudemio, alodio, enfiteusi, fadiga, honor, … b) II. La actuación de la Monarquía en las Islas:

La transformación de la Ciutat de Mallorca.

Palacio Real, barrio judío o Call, puerto, almacenes portuarios, faro.

.IV a) - Seo, castillo Bellver, Santa Fé, La Riera. b) La transformación del área rural:

Obras de infraestructura, defensa y cotos de caza. Menorca : infraestructura y defensa del territorio.

.V a) COMENTARIO DE TEXTO: Les Ordinacions otorgades pel rei Jaume II de

Mallorca (5)

b) El problema sucesorio de Sanxo I de Mallorca. La contribución a la conquista de Cerdeña (1324)

El compromiso de Zaragoza (1325) por Felipe de Mallorca. .VI a) El reinado de Jaime III.

Las Leyes PALATINAS (proyección Power point) b) Rivalidades con Pedro IV de Aragón.

Proceso levantado por Pedro IV contra Jaime III de Mallorca. Conquista de las Baleares por Aragón (1343).

.VII a) La Peste Negra en Mallorca y la batalla de Llucmajor. Su repercusión poblacional.

LECTURA RECOMENDADA: SANTAMARIA, A. La peste Negra en Mallorca, (1967). En C.H.C.A. II vol. Pp. 103-130

b) Aspectos sociales y económicos del reino insular bajo los reyes de la Casa de Mallorca:

En intento de la intromisión en Mallorca de la industria textil.

El auge comercial isleño. Los libros del Ancoratge. El Consulat de Mar. La creación del real de Mallorca y el impuesto del morabatí.

(7)

.VIII a) Repercusiones en Mallorca de las guerras con Génova i Castilla. El triste destino del príncipe Jaime (IV).

b) El déficit municipal acumulado por la emisión de Deuda Pública. El malestar social foráneo y el asalto al Call judío en 1391.

.IX a) Dos partidos enfrentados: los partidarios del sistema de Pracmática y los partidarios del sistema de la Franqueza.

El Contrato Santo y la Real Consignación.

b) El asalto al call de 1435. Conversión de los judíos. Los Cresques y los cartógrafos mallorquines.

.X a) El sistema de insaculación para la elección municipal.

Sistema propuesto por Sanxo I para la composición del Gran e General Consell.

LECTURA OBLIGADA: PIÑA, R. El Gran y General Consell. Asamblea del reino de Mallorca.

b) Reformas del régimen municipal de Pedro IV.

Pargmática de Hugo de Anglesola. Sistema de Sort i Sac.

LECTURA RECOMENDADA: SANTAMARIA, A. El reino de Mallorca en la primera mitad del siglo XV. (Palma de Mallorca 1955).

.XI a) La revuelta foránea de 1450. Causas y desarrollo. Actuación de Alfonso V el Magnánimo.

LECTURA RECOMENDADA: SANTAMARIA. A. Alfonso el Magnánimo y el levantamiento foráneo de Mallorca (Barcelona 1960).

b) Paricipación de Mallorca y Menorca en la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Repercusiones de la guerra en Menorca.

LECTURA RECOMENDADA. Ricard Urgell: El regne de Mallorca a l’epoca de Joan II. Palma de Mallorca 1997

.XII a) El Humanismo Balear: El Estudi General Luliano. La figura de Ramón Llull y Ansel Turmeda.

b) La figura de Guillem Sagrera, constructor de la Lonja de Palma y arquitecto de la Seo.

La seo de Mallorca: Un proyecto y una realidad de los reyes de la Casa de Mallorca.

.XIII a) b) Los archivos insulares y su contenido: Arxiu del Regne de Mallorca

Arxiu Catedralici de Palma de Mallorca. Archivo Diocesano.

Archivo Municipal de Palma: casa Bordils. Fondo documental del Monasterio de La Real.

Otros fondos bibliográficos: Biblioteca Bartolomé March. Archivos Menorquines.

(8)

Archivos de Ibiza.

COMENTARIOS DE TEXTO.

(1) Comentario: Epistola Severi Episcopi. Ed. NURA Menorca 1981. Estud. Preliminar: Eusebio Lafuente Hernandez. (2) Comentario: Liber Maiolichinus. BSAL: Palma.

(3) Comentario: Crònica de Jaume I. En. F. SOLDEVILA. Les Quatre Grans Cròniques Catalanes. Ed. Selecta, Barcelona 1981.

(4) Comentario: Carta de Franqueza de 1230. J. SALVA. Historia de Mallorca coord. por J. Mascaró Pasarius, vol. III (Palma 1975)

(5) Comentario: Les Ordinacions de Jaume II. ALOMAR, G. Urbanismo regional en la Edad Media: Las Ordinacions de Jaime II (1300) en el reino de Mallorca. (Barcelona 1976).

La numeración romana corresponde a la semana del cuatrimestre, mientras que las letras a) y b) hacen referencia a las dos horas a impartir durante la semana.

TRABAJO DE LA ASIGNATURA:

El trabajo con carácter obligatorio versará sobre uno de los temas, a elegir por el alumno y beneplácito del profesor. Será personal, con citas a pie de página, tanto bibliográficas como aclaratorias.

Tendrá una extensión de unas 20-25 páginas, en las que se expondrán las diferentes opiniones dadas por los autores que han tratado el tema. Se entregará antes del 10 de JUNIO. En casos excepcionales se podrá entregar en Septiembre.

ASISTENCIA A CLASE:

Se exigirá la presencia personal del alumno del 80% de las clases. La falta injustificada del 20% de las mismas puede dar motivo a una evaluación negativa del alumno/a. La no asistencia por razones de trabajo etc. se tratará previamente con el profesor.

EXAMENES DE EVALUACIÓN:

Se celebraran dos exámenes, uno en febrero y otro en junio. Para superar la asignatura las notas de los exámenes de ambas pruebas han de ser de 5 o superiores a esta nota.

Jaime Sastre Moll.

HISTÒRIA MEDIEVAL DE LES ILLES BALEARS REPERTORI BIBLIOGRÀFIC

ABULAFIA, D. (1990). Les relacions comercials i polítiques entre el Regne de Mallorca i Anglaterra segons fonts documentals angleses. A XIII CHCA (comunicacions III). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, ps. 69 - 79.

ALCOVER, M. (1930). El Islam en Mallorca, 707 - 1232 y la Cruzada pisano-Catalana, 1113-1115. Palma: Escuela Tipográfica Provincial.

ALOMAR, A I. (1995). L’armament i la defensa a la Mallorca medieval. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

ALOMAR, G. (1978). Cátaros y occitanos en el Reino de Mallorca. Palma: Luis Ripoll, editor.

(9)

ARAGÓ, A / CONDE, R. (1977). El Llibre Vermell de Ciutadella. Catàleg dels seus documents. Barcelona: Gràfiques Instar.

BARCELÓ, M. (1981 - 1984). El "capbreu": font per a l'anàlisi d'una comunitat urbana. Mayurqa, 20: ps. 223 - 240.

BARCELÓ, M. (1985). La ciudad de Mallorca en el último cuarto del siglo XV: parroquias y red viaria. A La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XVI. Madrid: Universidad Complutense, ps. 1321 - 1329.

BARCELÓ, M. (1988). Ciutat de Mallorca en el trànsit a la Modernitat. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

BARCELÓ PERELLÓ, M. (1981). El tractat de Capdepera de 17 juny de 1231 entre Jaume I i Abu Abd Allah B.Muhamad de Manurqa. Sobre la funció social i política dels Fuqaha. A BSAL XXXVIII: ps. 233 - 259.

BATLE, C./ BUSQUETA. J./ CUADRADA, C. (1989). Notes soble l’eix comercial Barcelona – Mallorca - Barbaria, a la segona meitat del segle XIII. A XIII CHCA (comunicacions I). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, ps. 33 - 47.

CAMPANER, A. (1881). Cronicón Mayoricense. Palma: J. Colomar.

CATEURA, P. (1980 - 1984). Sobre "el infant en Jacme" y Mallorca (1256 - 1276). Mayurqa, 20: ps. 123 -136.

CATEURA, P. (1982). Política y finanzas del reino de Mallorca bajo Pedro IV de Aragón. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics.

CATEURA, P. (1982). Mallorca y la política patrimonial de la monarquía (siglos XIII - XIV). Estudis Baleàrics, 6: ps. 79 - 130.

CATEURA, P. (1998). El regne esvaït: desenvolupament econòmic, subordinació política, expansió fiscal (Mallorca, 1300-1335). Palma: El Tall.

CONRADO I DE VILLALONGA, J.F. (1991). La Procuración Real en el reino de Mallorca. Palma: Consell Insular de Mallorca.

CONTRERAS, A. (1977). Legislación frente a la peste en Mallorca bajomedieval: “Ordinations i capítols del morbo de la Ciutat e regna de Mallorques”. A V Congreso Nacional de Historia de la Medicina. Madrid, ps. 167 - 176.

DEYÁ, M. (1997). La manufactura de la lana en la Mallorca del siglo XV. Palma: El Tall. FONT, B. (1972 - 1982). Historia de Llucmajor (5 vol.). Palma de Mallorca: Gráficas Miramar.

FONTANALS, R. (1980). Un document sobre el castell d'Eivissa de l'any 1276. BSAL, 37: ps. 649 - 651.

GARRIDO, L. (1988). La empresa de Jaime III para la reconquista de Mallorca. A Homenatje al pare Miquel Batllori. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, ps. 33 - 38.

HILLGARTH, J.N..(1979). Jaime I, Pedro IV de Aragón; sus crónicas en relación con el reino de Mallorca. BSAL XXXV: ps. 342 - 353.

JUAN, J. (1976). Las crisis agrarias y la sociedad en Mallorca durante la Edad Media. Mayurqa, 16: ps. 87 - 113.

JUAN, J. (1992). Mallorca durante el virreinato de Escrivá de Romaní (1486 - 1491). A Congrés Internacional d'Estudis Històrics "Les Illes Balears i Amèrica" (vol. I). Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, ps. 59 - 69.

LALINDE, J. (1990). El desarrollo político e institucional del reino de Mallorca - islas adyacentes. A XIII CHCA (vol. ponències). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, ps. 63 - 88. LÓPEZ, J.F. (1986). Comunidad y Corona: el precio de servir (Las cargas sobre el consumo en el siglo XIV en Mallorca). Palma: Estudis d’Història Econòmica.

LÓPEZ, J.F. (1983). L’estudi del delme recaudat per la Procuració Reial de Mallorca en el segle XIV. BSAL 39: ps. 381 - 406.

(10)

LÓPEZ, J.F. (1989). La revolta de 1391. Efectivament una crisi social. A XIII CHCA (comunicacions I). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, ps. 111 - 123.

LLABRES, G. (1896). Libertades y franquezas de Menorca concedidas a la isla en 1301 por el rey D. Jaime II de Mallorca. Revista de Menorca 1896 - 1897, ps. 57 - 73.

LLOMPART, G. (1975). La cartografía mallorquina del siglo XV. Nuevos hitos y rutas. BSAL, XXXIV: ps. 438 - 465.

MACABICH, I. (1961). Ibiza medieval. La institución del Jurado. BCOCIN, LXI: ps. 16 - 19. MACABICH, I. (1966). Historia de Ibiza (4 vol.). Palma: Daedalus.

MARÍ, J. (1976). La conquesta catalana de 1235. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs. MATEU, F. (1962). Sobre el curso legal de la moneda de Aragón, Cataluña, Valencia y Mallorca. Siglos XIII y XIV. A VII CHCA (vol. II). Barcelona: Imprenta Vda. De Rodríguez Ferrán, ps. 517-528.

MURILLO, A / ROSSELLÓ, R. (1990). Els jueus dins la societat menorquina del segle XIV. Maó: Institut Menorquó d'Estudis i Institut d'Estudis Baleàrics.

MURILLO, A. (1990). Economía y societat en un espai de repoblament tardà: Menorca en el segle XIV. A XIII CHCA (vol. ponències). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, ps. 163 - 177. MUT, A. (1990). Los pergaminos reales del reinado de Jaime I del Archivo del Reino de Mallorca. A XIII CHCA (comunicacions II). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, ps. 251 - 327. MUT, A. /ROSSELLÓ, G. (1993). La Remembrança de Nunyo Sanç. Una relació de les seves propietats a la ruralia de Mallorca. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear.

PIFERRER, P. / QUADRADO, J.M. (1969). Islas Baleares. Palma: Imprenta de mossèn Alcover.

PIÑA, R. (1977). El Gran i General Consell. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics. PIÑA, R. (1977). El Gran i General Consell. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics.

PIÑA, R. (1985). El Consolat de Mar. Mallorca 1326 - 1800. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics.

PONS, A. (1932-1934). Constitucions e ordinacions del Regne de Mallorca. Ciutat de Mallorca: Guasp.

PONS, G. (1977). Historia de Menorca. Mahón: Ediciones Menorca.

QUADRADO, J.M. (1847). Forenses y ciudadanos. Historia de las disensiones civiles de Mallorca en el siglo XV. Palma: Imprenta y Libreria de Esteban Trias.

RIERA, A. (1979). El reino de Mallorca y el municipio de Barcelona (1298-1327). Barcelona: Ediciones de la Universidad de Barcelona.

RIERA, A. (1986). La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV (1298 - 1311). Barcelona: CSIC.

ROTGER, M. (1898 - 1906). Historia de Pollensa (3 vol.). Palma: Tipo-Litografía de Amengual y Muntaner.

ROSSELLO BORDOY , G. L’Islam a les Illes Balears, Ed. Daedalus. Mallorca Musulmana. Govern Insular de les Illes Balears 2007.

SANTAMARÍA, A. (1990). Contexto histórico del reino de Mallorca. A XIII CHCA (vol. ponències). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, ps. 25 - 61.

SANTAMARÍA, A. (1955). El reino de Mallorca en la primera mitad del siglo XV. A IV CHCA (vol. ponencias). Palma: Diputación Provincial, ps. 7-168.

SANTAMARÍA, A. (1973). La peste negra en Mallorca. A VII CHCA (vol. I). Valencia, ps. 103-130.

SANTAMARÍA, A. (1984). Tensión Corona de Aragón-Corona de Mallorca. La sucesión de Sanxo de Mallorca. Madrid: Universidad Complutense.

(11)

SANTAMARÍA, A. (1984). Fuentes relativas a las Islas Baleares: Curia de Gobernación y Procuración Real del Real Patrimonio. A Fonti e cronache italo-iberiche del Basso Medioevo. Prospettive di Ricerca. Barcelona-Firenze: Instituto Italiano di Cultura, ps. 141 - 207.

SANTAMARÍA, A. (1983). La promoción universitaria en Mallorca. Epoca de Fernando el Católico. Palma: Universitat.

SASTRE, F. (1981). La Ciutadella de Menorca en el tránsito a la Modernidad. Menorca: Consell Insular de Menorca.

SASTRE, F. (1986). Fuentes para el estudio del diezmo menorquín durante el reino de Mallorca. A IV Jornades d'Estudis Històrics Locals. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, ps. 141 - 150.

SEVILLANO, F. (1974). La demografía de Mallorca a través del impuesto del morabatín, siglos XIV, XV, XVI. BSAL XXXIV: ps. 233 - 272.

SEVILLANO, F. (1972). De la Cancillería de los reyes de Mallorca (1276-1343). Anuario de Historia del Derecho Español XLII: ps. 217 - 289.

SOTO, R. (1978). La población musulmana de Mallorca bajo dominio cristiano (1240 - 1276). FRB II: ps. 65 - 80 i 549 - 564.

URGELL, R. (1989). Proceso entre Sancho de Mallorca y la Iglesia de Tarragona por derechos de jurisdicción en Ibiza y Formentera (1312). A XIII CHCA (comunicacions I). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, ps. 15 - 31.

URGELL, R. (1997). El regne de Mallorca a l’època de Joan II. La guerra civil catalana i les seves repercussions. Palma: El Tall.

1788- Historia de la cultura europea en la Baja Edad Media (4 crèdits teòrics/2 crèdits pràctics)

Professor: Jaume Sastre Moll

Curs 2008-2009

Assignatura optativa de segon cicle

L’assignatura de la Història de la Cultura Europea a la Baixa Edat Mitja s’impartirà seguint aquestes directrius; El professor exposarà la temàtica programada a l’aula de classe, servint-se de material didàctic pel desenvolupament de la mateixa.

L’alumne haurà de preparar un tema, el qual prèviament serà consensuat amb el professor, que exposarà a l’aula de classe servint-se del material didàctic que precisi. La nota final tindrà una triple puntuació: l’obtinguda amb l’examen final (un 50%), l’exposició del tema (30%) i la presentació del treball, en suport de paper i CD, (20%).

Abans de presentar el tema a l’aula de classe l’alumne haurà de concertar una entrevista amb el professor. El treball es presentarà el mateix dia de l’exposició a classe, o abans del dia 10 de juny.

PROGRAMA I. FORMACION DE LA CRISTIANDAD (s. XI-XIII)

Espacio Geográfico y sus relaciones exteriores. El desarrollo de las ciudades. Los Universales: El Papado y el Imperio. Inicios del declive del feudalismo. La Crisis de la Cristiandad.

(12)

II. LA SOCIEDAD CRISTIANA.

El desarrollo demográfico y la colonización agraria. Categorías sociales. Comunidades campesinas. La formación de la sociedad urbana. Tensiones sociales. Luchas entre Iglesia y Realeza.

III. LAS TRANSFORMACIONES ECONOMICAS.

La revolución agrícola y comercial. Cambios económicos y movilidad social. El desarrollo urbano y la división del trabajo. Trueque, moneda y crédito. La apertura del mundo cristiano: las Cruzadas.

IV. AVANCES CULTURALES.

De los colegios catedralicios a las Universidades y la Escolástica. Las bases del movimiento filosófico y científico. Los centros de intercambio cultural y científico entre musulmanes y cristianos. Las lenguas romances.

V. LA CRISIS DE LA BAJA EDAD MEDIA.

La crisis de la sociedad bajo medieval: factores desencadenantes. Cronología y consecuencias de la depresión. La crisis económica y las tensiones sociales en el campo y la ciudad. Particularidades. Crisis política y religiosa. La Guerra de los Cien Años y el Cisma de Occidente.

VI. LA RECUPERACION ECONOMICA.

Aspectos fundamentales de la reconstrucción económica. Avances en el sector agrario. Reorientación de la industria. Nuevos centros y vías de comercio.

VII. CAMBIOS CULTURALES.

El concepto de Renacimiento. Sus propuestas renovadoras. Cultura e innovación técnica: La Imprenta. El Humanismo en Europa.

XII. RENACIMIENTO Y HUMANISMO EN LA PENINSULA IBERICA. XIII. EL MUNDO DEL LIBRO EN LA EDAD MEDIA.

Las materias primas: del pergamino al papel. Literatura medieval. La ilustración de libros. Los Scriptorium de los monasterios. La socialización del libro: las bibliotecas particulares. Del libro copiado al libro editado.

XIV: LA HERALDICA como signo de distinción social. Su origen y evolución. La sigilografía.

XV. MALLORCA: ASPECTOS SOCIO CULTURALES EN LA BAJA EDAD MEDIA.

- Las Ciudades: Ciutat de Mallorca como modelo de ciudad medieval. - El Urbanismo de las ciudades medievales.

- Los puertos medievales. La importancia del puerto en la Edad Media.

- Las construcciones medievales: Castillos, casas fortificadas, iglesias y monasterios. - La casa mallorquina en la Edad Media.

- La catedral de Palma de Mallorca como síntesis de la Historia de las Islas Baleares.. - Gremios y Cofradías. Las asociaciones religiosas y profesionales.

(13)

- Otras clases sociales: Mercaderes, ciudadanos y caballeros. Sus características socio-culturales y económicas.

- Libros, Bibliotecas y la Imprenta en Mallorca. - Cartógrafos y Cartas Náuticas mallorquines. - La Educación del Niño en la Edad Media. - El papel de la mujer en la sociedad mallorquina.

BIBLIOGRAFIA BASICA

ANTAL, F. El mundo florentino. Madrid, Ediciones Guadarrama, 1963.

BURNS, R. (compilación): Los mundos de Alfonso el Sabio y Jaime el Conquistador. Razón y fuerza en la Edad Media. València, Ed. Alfons el Magnànim, 1990.

CLARAMUNT. S. y otros: Historia de la Edad Media. Ariel, Barcelona 1992

CROUCET, M. Historia General de las Civilizaciones. La Edad Media. Vol. I Barcelona. Destino 1980.

DUBY, G. Europa en la Edad Media. Madrid 1986.

FOSSIER, R. La infancia de Europa. Aspectos económicos y Sociales. Barcelona 1984. GARIN. E. Medioevo y Renacimiento. Madrid. Taurus 1981.

GENET, J. PH. Le Monde au Moyen Age. 1991.

GLICK, Th. F. Tecnología, ciencia y cultura en la España Medieval. Madrid, Alianza Editorial, 1992.

GUGLIELMI, N. Léxico histórico del occidente medieval. La sociedad Medieval 1991. HEERS, Jacques. Historia de la Edad Media. Barcelona Labor, 1976.

La Edad Media. Barcelona 1988, 3 vols.

LACARRA, J. M. Historia de la Edad Media. Vol. I. Barcelona. Ed. Renacimiento 1985. LAREDO QUESADA, M.A. Historia Universal. Edad Media. Vol. II Barcelona, Ed. Vicens Vives 1987.

MARGOLIN. J. C. Los inicios de la Edad Media. Madrid, Akal 1992. MARTIN. J. L. La Península en la Edad Media. Barcelona Teide 1976.

MATTHEW, Donald. Europa Medieval. Raíces de la cultura moderna. Barcelona 1989. MITRE, E. Historiografia y Mentalidades históricas en la Europa medieval. Madrid, Ed. Univ. Complutense, 1982.

MITRE, E. Introducción a la Historia de la Edad Media. Madrid, Ed. Istmo 1976.

Textos y documentos de Historia Medieval (análisis y comentario) Barcelona, Ariel 1992. OAKLEY, F. Los siglos decisivos. La experiencia medieval. Madrid, Alianza Editorial, 1980. ORCASTEGUI, C. y SARASA, E. La historia en la Edad Media. Madrid, Edit. Cátedra,1991. PAUL, J. La Iglesia y la Cultura en Occidente (s. IX-XII), 2 vols. Barcelona, Ed. Labor, 1989. PERNOUD, R. ¿Qué es la Edad Media? Madrid 1979.

A la luz de la Edad Media. Barcelona 1988.

REGLA, J. Historia de la Edad Media. Vol. II Barcelona. Ed. Renacimiento 1985. RIU, M. Lecciones de Historia medieval. Barcelona. Ed. Teide 1972.

RUBIO TOVAR, J. Libros españoles de viajes medievales. Madrid, Taurus Ediciones, 1986. RUIZ DE LA PEÑA, J. L. Introducción al estudio de la Edad Media. Madrid 1971, 2 vols. SASTRE MOLL, J. Alguns aspectos de la vida cuotidiana a Ciutat de Mallorca. 1997. TENENTI, A. Florencia en la época de los Médicis. Barcelona, Ediciones Península 1979. VAUCHEZ, A. La espiritualidad del Occidente Medieval. Madrid, Ed. Cátedra. 1995.

(14)

Programa de Historia Medieval de España. Código 1762

Segundo Curso, Troncal de 9 créditos

Profesor: Jaime Sastre Moll /Antoni Mas Fornés TEMARIO.

Introducción Histórica de la Edad Media de la Península Ibérica. Fuentes para su conocimiento y su división cronológica

I. Del mundo Romano al mundo feudal. (s. IV-VIII)

De la crisis del Imperio Romana a la formación del reino de Toledo. El reino visigodo de Toledo y la perduración del sistema romano. Aspectos socio-económicos de la Hispania Visigoda.

La crisis del reino visigodo y la invasión islámica. II. La Alta Edad Media en la Península Ibérica. (s. IX –X)

Al-Andalus. La conquista de Hispania. Diferentes puntos de vista la ocupación islámica.

El Emirato Independiente y el Califato Cordobés.

La organización política y administrativa de Al-Andalus. La sociedad islámica, mudejar y judía en Al-Andalus. La formación de los reinos cristianos del norte.

La organización política, económica y social de los reinos cristianos.

III. La Edad Media (s. XI- XIII)

La caida del Califato Cordobés y la formación de los reinos taifas. La Unificación de Al-Andalus bajo los almorávides y los reinos

taifas almorávides.

Los problemas internos de los reinos cristianos. El Imperio Almohade. Nuevos reinos taifas.

El gobierno y administración de los reinos cristianos. Las transformaciones económicas, sociales y culturales. IV. La Crisis de la Sociedad Feudal (s. XIV – XV).

Las características generales de la crisis del siglo XIV. Los conflictos sociales en una época de crisis.

La expansión catalana-aragonesa y los problemas internos de la Confederación (s. XIV).

La crisis en el reino de Castilla (s. XIV)

La dinastía de los Trastámara en la Corona de Aragón. Enrique IV y la Guerra Civil Castellana.

Juan II y la Guerra Civil en Cataluña.

Los Reyes Católicos: gobierno y administración.

La economía de los reinos hispánicos al inicio de la E. Moderna. La entrada del Renacimiento en los reinos hispánicos.

(15)

BIBLIOGRAFIA.

ALVAREZ PALENZUELA, V. Historia Medieval de España. Barcelona Ed. Ariel 2002.

BONNASSIE, P. y otros. Las Españas Medievales. Barcelona Ed. Crítica 2001 CARRASCO, J. y otros. Historia de las Españas Medievales. Ed. Crítica 2002. Historia de España. Dirigida por ARTOLA, M. Madrid, Alianza Editorial 1991-4 (siete vols).

MONSALVO ANTON, J.M. Historia de España III Milenio: La Baja Edad Media en los siglos XIV –XV, Madrid, Ed. Síntesis 2000.

Manual de Historia de España, dirigida por TUSELL, J. (seis vols). La Edad Media, Madrid 1990

ARIE, Rachel. España musulmana (s. VIII-XV). Barcelona Ed. Labor 1984. CHALMETA, P. y otros. Al-Andalus, musulmanes y cristianos (s. VIII – XIII) Barcelona 1989.

BAER, Y. Historia de los judíos en la España cristiana. Madrid, Altalena 1981. BISSON, T.N. Història de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana. Barcelona Ed. Crítica 1988.

MARTIN; J.L. Historia de la Corona de Aragón. Madrid, Uni. Nac. De Educ. a Distancia, 2002.

VV. AA. Atlas histórico de España. Vol. I (de la Prehistoria a la Edad Moderna). Madrid, Ed. Istmo 2000.

J RIVERO, M. Breve atlas de historia de España. Madrid, Alianza Editorial 1999

CLASES PRACTICAS.

Lectura de un libro recomendado por el profesor y sucinta reseña del mismo. Comentario de texto propuesto por el profesor y de obligado cumplimiento. Desarrollo, mediante bibliografía de un punto del temario, a concertar con el profesor, no superior a 20 folios. Para su evaluación se tendrá en cuenta: las notas explicativas a pie de página, citas bibliográficas y calidad de la redacción.

ASISTENCIA A CLASE:

Se exigirá la presencia al 80% de las clases, tanto teóricas como prácticas, de manera que no será evaluado positivamente el alumno/a que falte injustificadamente al 20% de las clases.

EXAMENES:

Durante el curso se realizaran dos exámenes: uno en febrero y otro en junio. El examen de febrero eliminará la parte de la materia tratada, siempre y cuando se apruebe el examen con 5 o nota superior. En caso contrario la Primera parte de la asignatura se acumulará en el segundo examen.

Para que el Primer parcial haga media con el segundo parcial ambas notas han de ser de 5 o superiores a esta nota.

El trabajo de curso supondrá un 10% de la nota final.

(16)

Referencias

Documento similar

En suma, la búsqueda de la máxima expansión de la libertad de enseñanza y la eliminación del monopolio estatal para convertir a la educación en una función de la

Where possible, the EU IG and more specifically the data fields and associated business rules present in Chapter 2 –Data elements for the electronic submission of information

The 'On-boarding of users to Substance, Product, Organisation and Referentials (SPOR) data services' document must be considered the reference guidance, as this document includes the

In medicinal products containing more than one manufactured item (e.g., contraceptive having different strengths and fixed dose combination as part of the same medicinal

Products Management Services (PMS) - Implementation of International Organization for Standardization (ISO) standards for the identification of medicinal products (IDMP) in

Products Management Services (PMS) - Implementation of International Organization for Standardization (ISO) standards for the identification of medicinal products (IDMP) in

This section provides guidance with examples on encoding medicinal product packaging information, together with the relationship between Pack Size, Package Item (container)

Package Item (Container) Type : Vial (100000073563) Quantity Operator: equal to (100000000049) Package Item (Container) Quantity : 1 Material : Glass type I (200000003204)