Classe 1
Tema 1. Introducció a la Ciència de l’Administració
Què és la Ciència de l’Administració?
• Diferència:
- Ciència política: com s’organitza el poder
- Ciència de l’Administració: com s’implementen i es materialitzen les
decisions que s’han pres
• Govern: doble funció:
- Funció política: prendre decisions
- Responsabilitat de liderar la implementació de les decisions
• El govern es pot estudiar des d’una perspectiva política i des d’una
perspectiva administrativa
Fronteres entre món públic i món privat
• Empreses: món privat
• Govern: món públic
• Empreses públiques: TV3, Agència Catalana de l’Aigua, de Residus, el Museo
del Prado…
- Confús, ja que són públiques però funcionen en base al dret privat
• Aquesta frontera és important perquè els mons públic i privat tenen lògiques
d’actuació diferents
Dualitat de personal
• Frontera entre polítics i funcionaris:
- Funcionaris: legitimitat meritocràtica, han passat unes oposicions
- Polítics: legitimitat democràtica, escollits en eleccions, mobilitat, periodicitat
• A causa d’aquesta periodicitat, els polítics tenen pressió
• En canvi els funcionaris tenen feina garantida, es coneixen molt bé entre ells i a
l’organització, etc.
• Aquests dos mons xoquen i són incompatibles i inclús contradictoris
• Hem de delimitar la frontera
• Frontera: varia segons el sistema:
- Spoil System:
o Amèrica Llatina, Argentina
- Merit System:
o Anglaterra és el model paradigmàtic
o Estats Units
Criteri
Entorn Públic
Entorn privat
Finalitat
Interès Públic
Benefici
econòmic
Definició
Complexa,
política
Clara, econòmica
Avaluació
Complexa,
política
Clara, beneficis
Assignació
de
Sistema
representatiu
Mercat
Principis
Lega. Just. Igual.
Equitat
Llibertat
Forma
Procedimental
Llibertat d’acció
Personal
i
financera
Rígida
Flexible
Control
Representatiu i
judicial
Mercat i judicial
Potestats
Privilegis
específics
Sense privilegis
especials
o Catalunya: menys que a Espanya (4 nivells)
o No és sempre ideal, en estats corruptes pot ser perjudicial
Tema 2. L’evolució de l’Administració Pública i les
seves funcions
Nivells administratius
• AGE: Administració General de l’Estat: és la suma de tots els ministeris, de les
delegacions i subdelegacions del govern, etc.
• Administracions autonòmiques: n’hi ha 17 + 2 ciutats autònomes
- Neixen amb la transició
- La Constitució no les preveia
- Diferència entre CCAA i ciutat autònoma no és molt gran
• Administració local:
- Administració municipal (ajuntaments): 8.077
o Problema d’inframunicipalisme, els ajuntaments tenen menys diners i
per tant dificulten la prestació de serveis a la població
o Problemes tècnics perquè aquest nivell administratiu no pot prestar
certs serveis
o A Catalunya, el 50% dels ajuntaments té menys de 1.000 habitants
o A Espanya no es planteja unir municipis però s’han intentat prendre
- Diputacions provincials: 38
o Mapa provinent del segle XIX
o Van ser creades per solucionar els problemes de l’inframunicipalisme i
oferir certs serveis
o En l’època de la dictadura eren les úniques administracions locals amb
funcions de prestar serveis
o Amb la transició perden part de les competències en favor de les CCAA
i es decideix que supleixin els problemes de l’inframunicipalisme; però
per prestar determinats serveis són unitats massa grans
o A Catalunya es creen les comarques per intentar solucionar el mateix
problemes
- Altres:
o Comarques: Catalunya
§
Inicialment no tenien competències
§
Els municipis no volen cedir competències
§
La Generalitat també havia de cedir però no ho fa
§
Principi de subsidiarietat: els serveis s’han de prestar al nivell més
proper al ciutadà que més li beneficiïn a aquest
§
Problema: dotem les comarques de recursos econòmics però no de
competències
§
Solució: s’inventen noves competències
• Promoció turística
• Promoció econòmica
§
Per tant els consells comarcals funcionen bé però no fan la funció
per la qual van ser creades
§
Aquí neix el debat de les vegueries
o Diputacions forals: País Basc
o Consells: Balears
o Cabildos: Canàries
• Unió Europea:
- Té lògiques diferents
- Afecta cada dia més a les regions i Estats de la UE
L’evolució de l’Administració Pública i de les seves funcions • 1975
- Administració espanyola just abans de la transició - AGE gestiona el 90% dels recursos
- Administració local gestiona el 10% dels recursos (majoritàriament diputacions) - Volum de despesa pública respecte el PIB:
o Espanya 22% o EU 50% • 2012
- Abans de les conseqüències de la crisi - AGE gestiona el 50% dels recursos
- Administració local gestiona 13% dels recursos
- Administració autonòmica gestiona el 37% dels recursos - Volum de despesa pública respecte el PIB:
o Espanya 40% o EU 42%
• Aquestes dades mostren que Espanya va tenir doble dificultat (consolidació de la democràcia i consolidació de l’Estat del Benestar) i per tant no té un Estat del Benestar complet, li falta una quarta pota, la de l’habitatge públic
- Sanitat - Educació - Serveis Socials - Habitatge públic
- → Quatre potes de l’Estat del benestar
• La descentralització ha estat potent? En termes relatius la importància de l’AGE ha disminuït però en termes absoluts ha augmentat lleugerament. La AGE té unes funcions molt costoses que es mantenen:
- Relacions internacionals - Exèrcit
- → Però ha perdut competències en relació amb els ciutadans
- Si s’hagués fet bé la transferència de competències el pressupost hauria d’haver-se reduït
- Però és molt difícil reduir la AGE, ja que l’administració tendeix a créixer i ramificar-se
- Problema: hi ha molt personal a l’AGE que es manté des de fa molts anys → Administració estancada des de la transició
• Administracions autonòmiques no han parat de créixer des de la transició:
- Crisi traumàtica amb les administracions locals perquè trenca amb la seva lògica incrementalista
- Per això les retallades han estat tan dures
- A més, les administracions locals són les que tenen competències en termes de l’Estat del Benestar i per això retallar en aquests aspectes ha estat tan dur
• Administracions locals han anat augmentant el seu pressupost però les competències importants se les han quedat les administracions autonòmiques
- Principi de subsidiarietat de la UE mencionat abans
- A Espanya s’ha produït la primera descentralització (Estat → CCAA) però no s’ha produït la segona descentralització (CCAA → Municipis)
- No s’ha produït per la necessitat de les CCAA de créixer, legitimar-se i consolidar-se
- A més, amb el problema de l’inframunicipalisme el món local no ha pogut créixer - L’administració local és la que més ha patit la crisi
- Els ajuntaments tenen dues fonts de finançament:
o Transferències de l’Estat segons el número d’habitants per a la creació d’infraestructures
o Impost de Béns Immobles
- Amb l’especulació immobiliària els ajuntaments es van enriquir molt perquè l’IBI es va multiplicar; i els ajuntaments utilitzen aquests diners per millorar les infraestructures dels municipis
- Es comencen a construir equipaments finançats amb l’IBI
- Amb la crisi econòmica els ingressos d’IBI cauen en picat i les transferències de l’Estat són massa reduïdes per finançar tots els projectes
• Aquesta distribució de recursos és pròpia d’un Estat federal? - No hi ha un consens
- Es critica sobretot la falta de la segona descentralització - EUA:
o Món local: 25% (educació és competència local)
L’administració autonòmica des d’una perspectiva comparada • Naixement:
- Es crea l’administració autonòmica al mateix temps que es creen els parlaments autonòmics
- Naixement accelerat
- Les CCAA reprodueixen el model estatal, en comptes de crear una manera pròpia de l’administració, perquè no era una prioritat política preguntar-se quin model d’administració es volia
- Quan l’Estat fa la primera descentralització, transfereix competències, recursos, personal i equipaments
• El sector públic - Legisla - Reglamenta - Executa
• Competències exclusives de l’Estat: - Diplomàcia i Relacions internacionals - Seguretat / Defensa
- Immigració
- Infraestructures estatals
• Competències exclusives de les CCAA: - Cultura (catalana)
- Turisme
- Política lingüística
- Promoció econòmica del territori
• Competències compartides: són problemàtiques. La potestat legislativa és de l’Estat i de les CCAA (ambdós parlaments poden aprovar lleis). La potestat reglamentària és similar. La Constitució diu que s’han d’aprovar lleis de bases (mínim comú normatiu a tot l’Estat) per tenir certa coordinació entre tots els territoris de l’Estat. Els parlaments aproven lleis que desenvolupen les lleis de bases. El problema està en que normalment l’Estat fa lleis on ho especifica tot i aleshores les CCAA se senten agredides.
- Mercat laboral i regulació d’aquest - Impostos
- Medi ambient - Sanitat - Educació
• Competències executives: l’Estat té potestat legislativa única i les CCAA poden aprovar reglaments i executar-les
- Inserció d’immigrants
Tipus de
competències:
Potestat
legislativa
Potestat
reglamentària
Funció
executiva
Competències
exclusives de l’Estat
E
E
E
Competències
exclusives de la
Generalitat
Generalitat
Generalitat
Generalitat
Competències
compartides
E (Llei de bases)
+
Generalitat
Generalitat
Generalitat
Competències
executives
E
Generalitat
Generalitat
• Evolució organitzativa:
- Ràpida: per les regions amb capacitat d’autogovern abans del règim franquista (Catalunya, País Basc i Galícia). No hi ha una obligació d’esperar 5 anys
o Andalusia va fer la via ràpida mitjançant un referèndum - Lenta: la resta de CCAA
o L’article 148 de la Constitució diu que quan una CCAA es creï com a tal podrà assumir un seguit de competències, i al cap de 5 anys si no s’ha entrat a l’àmbit reservat per l’Estat podrà obtenir la resta de competències
Visualització documental 30 Minuts “Café para todos” Fi classe 1
