Aquest mes de gener s’inicia la construcció de 147 nous habitat-ges de protecció al barri de la Zona Franca. Es tracta de 77 aparta-ments de lloguer per a joves i 70 apartaments amb serveis per a gent gran, també de lloguer. Els pi-sos estaran situats entre els car-rers del Bronze, Platí i Coure, al solar on era l’antic Mercat de Port. Seran dos blocs en forma de “L”, i al davant hi haurà un edifici de planta baixa destinat a equipa-ments. Els habitatges, que estaran acabats el 2007, encara no s’han adjudicat. Amb aquesta nova pro-moció, el Pla de l’Habitatge arriba als 3.752 pisos fets, en construc-ció o en projecte, a la ciutat de Barcelona.
Nous habitatges de protecció
a la Zona Franca
Així serà l’edifici l’any 2007.
SANITAT
El CAP La Marina
complementa el del
carrer del Foc
BIBLIOTECA
Serà cinc vegades més
gran que l’actual de
Mare de Déu de Port
RECUPERACIÓ
El jardí dels Drets
Humans té una gran
diversitat d’espècies
Pàg. 3
Pàg. 5
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Lluïsa Franch
Artista i artesana del ferro
“L’artesania hauria
de portar una targeta
que indiqués la
procedència i l’autoria”
PLE DEL DISTRICTEPàg. 4
Aprovat el
pressupost del 2006
Les inversions
s’incrementen un 10,2%
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Poliesportiu de
l’Espanya Industrial
11.000 m2d’esport integral
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Subvencions
a entitats
El mes de gener s’inicia el termini per sol·licitar-ne
C U LT U R A Pàg. 6
Gegants
del Poble Sec
Uns apassionats del cabaret
S A N T S - M O N T J U Ï C
B A R C E L O N A
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • G e n e r 2 0 0 6
w w w. b c n . e s
S A N T S - M O N T J U Ï C
B A R C E L O N A
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte Creu Coberta, 104.
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) La Marina Alts Forns, 82-86.
Telèfon d’informació 010
(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Telèfon del civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cívic Casa del Rellotge 93 432 24 89 Pg. Zona Franca, 116, int.
C. Cívic Casinet d’Hostafrancs 93 423 04 40 Rector Triadó, 53.
Centre Cívic Cotxeres de Sants 93 291 87 01 Sants, 79-83.
Punt Jove de Sants-Casa del Mig 93 291 42 62 Muntadas, 5-35.
Espai Musical La Bàscula 93 422 43 00 Foc, 132.
Centre Cívic El Sortidor 93 443 43 11 Plaça del Sortidor, 12.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Artur Martorell 93 402 36 44 Pl. Espanya, 5.
Biblioteca de l’Institut Botànic 93 325 80 50 Av. Montanyans, 25.
Biblioteca de l’Institut del Teatre 93 227 39 00 Pl. Margarida Xirgu, 1.
Biblioteca Fundació Joan Miró 93 443 94 70 Av. Miramar, 1.
Sala de Lectura Martí i Pol 93 331 90 54 Constitució, 1.
Biblioteca Francesc Candel 93 432 01 99 Mare de Déu de Port, 363.
Bibl. Pública Francesc Boix 93 443 01 05 Blai, 34.
Biblioteca Pública Vapor Vell 93 409 72 31 Ptge. Vapor Vell, 1.
SERVEIS SOCIALS
C. Serveis Socials Poble Sec 93 443 43 11 Pl. Sortidor, 12.
Centre Serveis Socials Sants 93 291 87 00 Sants, 79-81.
C. Serveis Socials La Marina 93 296 79 69 Alts Forns, 82-86.
GENT GRAN
Casal d’Avis de Sants 93 330 10 16 Violant d’Hongria, 135.
Casal d’Avis de la Marina 93 296 73 85 Alts Forns, 82-86.
Casal d’Avis Poble Sec 93 329 75 21 Elkano, 24-26.
Casal d’Avis Gran Polvorí 93 432 36 42 Pl. Llorca, 2.
Casal d’Avis El Sortidor 93 443 43 11 Pl. del Sortidor, 12.
Casal d’Avis Cotxeres de Sants 93 421 55 69 Olzinelles, 7.
ALTRES SERVEIS
Oficina de Rehabilitació 93 441 36 79 Blai, 34.
Arxiu Municipal de Districte 93 332 47 71 Pl. Bonet i Muixí, 3.
C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Sants-Montjuïc Guàrdia Urbana, 2.
Comissaria Mossos d’Esquadra Ulldecona, 35 bis.
Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088 Cos Nacional de Policia 091
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061
Bombers 080
SALUT
CAP Bordeta-Magòria 93 431 65 70 Corral, s/n.
CAP Carreras i Candi 93 431 00 39 Carreras i Candi, 99-101.
CAP Consell de Cent 93 423 59 35 Consell de Cent, 26.
CAP Doctor Carles Ribas 93 223 28 88 Foc, s/n.
CAP Poble Sec-Les Hortes 93 324 91 00 Nou de la Rambla, 177.
CAP Numància 93 322 70 61 Numància, 23.
CAP Sants 93 491 51 97 Ptge. Vapor Vell, 44-46.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Del 12 al 15 de gener
Tempo
A les 21 h (dg, 19 h). Sala OM-Mercat de les Flors Teatre, música i circ s’uneixen per crear un nou especta-cle de la companyia Res de res.
Del 26 al 29 de gener
Scream and whisper
A les 21 h (dg, 19 h). Sala MAC-Mercat de les Flors Coreografia del japonès Saburo Teshigawara, guardonat amb nombrosos premis arreu el món.
Divendres 27 de gener
Contrasujeto (monòleg)
A les 22.15 h. Centre Cívic El Sortidor (pl. del Sortidor, 12) Una obra que s’apropa a les profunditats terribles de la ment i a l’ésser humà.
Del 9 al 12 de febrer
Three (dansa)
A les 21 h (dg, 19 h). Sala MAC-Mercat de les Flors La companyia d’Israel Batsehva Dance Company pre-senta una peça amb 17 ballarines. Estrena a Europa.
Del 4 al 27 de gener
El viatjant
Casa del Mig (Parc de l’Espanya Industrial)
Un quadern de viatge amb lletres de tinta imaginària, mapes impossibles i llocs llunyans.
Del 9 al 21 de gener
Visions del I Festival d’Art a les places
De 17 a 21 h. Centre Cívic El Sortidor (pl. del Sortidor, 12) Recull d’obres d’artistes que van exhibir-se a la plaça del Dr. Pere Franquesa el passat 15 d’octubre.
Fins al 15 de gener
Caravaggio i la pintura realista europea
M. Nacional d’Art de Catalunya (Mirador Palau Nacional, 6 ) Prop de 85 obres dels grans mestres de la pintura europea del segle XVII per mostrar la influència de Caravaggio: Zurbarán, Ribera, Velázquez i Carducho, entre altres.
Fins al 29 de gener
L’Art Nouveau
CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)
Mostra de pintures, escultures i objectes d’art que el marxant Siegfried Bing va exposar a la galeria parisina L’Art Nouveau a finals del segle XIX.
Divendres 13 de gener
Comicomix
A les 18 h. Bib. Vapor Vell (ptge. Vapor Vell, 1)
Una maleta màgica, en Patufet i Charlie Brown, la Ma-falda, l’Asterix, les Tres Bessones... A partir de 5 anys.
Diumenges 15 i 22 de gener
La mascarada
A les 12 h. Casinet d’Hostafrancs (Rector Triadó, 53) Espectacle infantil de clown.
Dissabte 21 de gener
Contes d’ahir i d’avui
A les 12 h. Centre Cívic El Sortidor (pl. del Sortidor, 12) En Feliur, un titella molt espavilat, explica un conte i és interromput per un pintor. De la Cia. Titelles Babi.
Divendres 27 de gener
Puck i els sentits
A les 18 h. Centre Cívic La Cadena (Mare de Déu de Port, 397-parc de Can Sabaté)
Experimentació amb olors, veus i altres sentits a través de jocs. A partir de dos anys.
Dijous 12 i 26 de gener
Balls de Gent Gran
A les 16 h. Dia 12: Cotxeres de Sants (Sants, 79) i dia 26: Casinet d’Hostafrancs (Rector Triadó, 53)
Organitza Casal de Gent Gran.
Dijous 12 i 22de gener
Copa Catalana d’Escacs
Consultar horari. Cotxeres de Sants (Sants, 79) Campionat per equips. Organitza: Federació Catalana d’Escacs.Més informació a la web: http://cotxeres-casi-net.org/open2005
Divendres 20 de gener
Dopamina
Consultar horari. Casa del Mig (Parc de l’Espanya Industrial) Un espectacle de música i projeccions.
Divendres 27 de gener
Quina globalització volem?
A les 19.30 h. Centre Cívic Casa del Rellotge (pg. Zona Franca, 116-jardins de Can Ferrero)
Xerrada sobre els diversos tipus de globalització: econòmica, social, cultural, mediambiental... Inscrip-cions gratuïtes fins el 13 de gener.
www.bcn.es/publicacions [email protected]
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Anna Xuclà. Coordinació general:Jaume Novell. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.
Pilar Fernández
É
s previst que la nova bi-blioteca La Marina-Fran-cesc Candel s’inauguri abans de l’estiu 2006, quan s’hagin acabat les obres d’adaptació de l’edifici de l’antiga fàbrica de Lámparas Z –que compar-teix amb el CAP La Marina– i s’hagi fet el trasllat del fons de la biblioteca Francesc Can-del actual.La futura biblioteca de barri serà molt més cèntrica i cinc vegades més gran que l’ac-tualment situada al carrer de Mare de Déu de Port. Tindrà
2.100 metres quadrats da-vant els 380 metres qua-drats d’ara. Les noves di-mensions del centre permetran no només am-pliar la seva ofer ta , sinó també actualitzar els seus serveis. Així, serà un centre de nova generació, total-ment infor matitzat , que comptarà amb més de 20.000 volums (entre llibres, vídeos, DVD i discos com-pactes). Disposarà d’àrea de fons general i fons especia-litzat , àrea infantil, àrea multimèdia, sala de revistes,
sala polivalent per a unes 100 persones, cafè-bar i ter-rassa. Tindrà un horari de funcionament més ampli i una sala d’estudi oberta en horari nocturn.
L’espai que ocupa l’antiga fà-brica Philips té una extensió
de 75.000 metres quadrats, els quals estan destinats a serveis, habitatge (un 25% del qual és de protecció ofi-cial), oficines, comerços i aparcaments.
A part de la biblioteca, l’illa Philips ja acull el CAP, en funcionament des del passat mes de juny, amb l’objectiu de complementar el del car-rer del Foc, i el jardí dels Drets Humans, situat a l’in-terior de l’illa i en procés de recuperació per a la ciutat. El jardí ocupa una superfície de més de 22.000 metres quadrats i destaca per la seva gran diversitat. Té unes 60 espècies de vegetació,
moltes de les quals úniques. L’edifici social de la fàbrica, el que ocupaven els menja-dors, es destinarà per l’Ofi-cina d ’Atenció al Ciutadà
(OAC), que actualment és al carrer dels Alts Forns, 82. També inclourà una sala d’usos diversos per a més de 200 persones.
Les reformes continuen, però el CAP (a la dreta) ja funciona.
El jardí dels Drets Humans i
l’entrada en funcionament
del CAP La Marina són els espais
visibles de l’Illa Philips. De ben
segur, però, que la protagonista
serà la futura biblioteca
Francesc Candel
La nova illa Philips comença
a canviar el barri de la Marina
La biblioteca
serà cinc vegades
més gran que
l’actual. Tindrà
també un horari
més ampli
C I U TA D A N S O P I N E N
Pilar GonzálezAdministrativa
Crec que a la llarga suposaran un gran benefici per al districte, tot i que ara les obres compliquen la mobili-tat. La finalitat és bona però potser posa-ria més autobusos.
Antonio Cano
Jubilat
Está muy bien que lle-gue el metro y que se construyan más pisos, porque es necesario. Eso sí, las obras son un engorro.
Susana Trullenque
Administrativa
Se mejorará la comuni-cación del barrio con el resto de la ciudad. En cuanto a las obras, si queremos mejoras, es lo que hay: cuando antes se empiecen antes se acabarán.
Dolores Núñez
Mestressa de casa
Todo lo que sea una mejora para Sants está bien. En el caso del metro, llevamos tantos años esperando que creo que esto ya toca. Los pisos traerán más gente al barrio.
Miriam Fernández
Mestressa de casa
Las obras son un rollo, pero lo del metro me parece estupendo, lo tenían que haber cons-truido antes. En cuanto a los pisos, me parece muy bien, y si me toca uno aún más.
Laura Molina
Mestressa de casa
Los cambios, siempre que sean a mejor, me parecen bien. Aquí hacía falta un metro, ¡y a ver si nos dan un piso de protección oficial!
Q u è o p i n a d e l s c a n v i s q u e v i u r à l a Z o n a F r a n c a e l s p r ò x i m s a n y s ?
U N E S C R I P T O R D E L B A R R I
A
P L E D E L D I S T R I C E
Núria Mahamud
E
l pressupost de 2006 per al Districte de Sants-Montjuïc, aprovat al Plenari amb els vots a favor de PSC, ERC i ICV, i en con-tra del PP i CiU, serà de 29.588.000 euros, amb una partida de 9 milions d’euros per a les inversions, cosa que significa un increment res-pecte a 2005 del 10,2%. També augmenta la despesa en partides socials, com ara l’ajut a la llar, que puja un 7,5%; les subvencions a les entitats, que s’incrementen d'un 5% amb un total de 352.000 euros, o els ajuts di-rectes a les famílies, que va-rien a l’alça en un 4,3%. En aquest sentit, la regidora del Districte, ImmaculadaMo-raleda, va afirmar que “no s’està rebutjant cap ajut a les famílies que vingui proposat pels Serveis Socials”.
Al Plenari també es va in-formar dels pressupostos generals de l’Ajuntament de Barcelona, que els grups municipals de l’opo-sició van criticar perquè “no concretaven les inver-sions” (CiU) i perquè no destinaven suficients di-ners als districtes (PP).
Per la seva banda, el conse-ller Josep Chalmeta (ERC) va destacar el seu fort com-ponent social i de sostenibi-litat; Lluís Fajarí (ICV) va llo-ar que s’hagi rebaixat el deute municipal, i Albert Solé (PSC) es referí a la man-ca de consideració de l’ante-rior govern de la Generalitat respecte de les despeses de capitalitat de la ciutat. El Plenari també va aprovar els nous preus públics dels equipaments socioculturals, les ludoteques i les instal·la-cions esportives municipals. En el torn de proposicions dels grups municipals, el conseller F. Xavier Esteve (CiU) va demanar que es re-dissenyés la implantació de la zona verda al barri de Po-ble Sec. Per la seva banda, el conseller popular José Anto-nio Calleja va reclamar un estudi sobre la concessió de les llicències urbanístiques. Al Plenari del Districte també es va informar dels pressupostos generals de l’Ajuntament.
El Plenari també
va aprovar els
nous preus de
ludoteques i
equi-paments públics
El pressupost per a 2006 és de 29.588.000
euros. Les subvencions a les entitats
s'apu-gen un 5% i els ajuts a la llar un 7,5%
El Districte incrementa les
inversions un 10,2%
Els estudis Orphea
J. M. Contel
A L B U M H I S T Ò R I C
En establir-se la Generalitat republicana el 1931, es va encarregar a Francesc Elías un pla per construir uns estudis de cinema sonor. El lloc triat va ser el Palau de la Química, projectat per l’arquitecte Antoni Sardà per a l’Exposició Internacional del 1929. Amb el nom d’Orphea es van posar en marxa de la mà del mateix Elías i del productor francès Camille Lemoine, el mes de maig de 1932, amb el rodatge del film francès Pax dirigit per Elías. El president de la Generalitat Fran-cesc Macià va assistir a aquesta primera filmació. Durant la Guerra Civil, els estudis van ser confiscats per la UGT i en aquest període es va fer, entre altres, Sierra de Teruel,d’André Malraux. En la postguerra, amb les restriccions d’electricitat, va haver de treba-llar de nit.
Als estudis hi havia dos platós de 43 x 28 i 27 x 27 m, i una piscina per a les escenes aquàtiques de 12 x 10,20 x 2,95 m. Durant les dècades de 1940 i 1950 s’hi van fer molts films, un dels més destacats dels quals va ser El úl-timo cuplé,de Juan de Orduña, del 1957.
El 28 d’abril de 1962, es va declarar un misteriós in-cendi en els estudis que els va destruir completa-ment. Tot i els esforços fets per l’empresa per recons-truir-los, no va ser possible a causa de la negativa de l’equip de l’alcalde José M. De Porcioles. La bella Lola, d’Alfonso Balcázar, va ser l'última pel·lícula filmada en aquests estudis.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 332 47 71
Felicia Esquinas
A
principi de gener s’ha en-gegat la construcció d’u-na nova promoció de 147 ha-bitatges protegits al barri de la Zona Franca. Són 77 apar-taments de lloguer per a gent jove i 70 apartaments amb serveis per a gent gran, que estaran situats entre els car-rers del Bronze, Platí i Coure, just al solar on hi havia l’antic Mercat de Port.Els nous apartaments esta-ran distribuïts en dos blocs de vuit plantes disposats en forma de L i tindran al da-vant un edifici de planta bai-xa que allotjarà equipaments. S’acabaran cap al tercer tri-mestre del 2007.
Segons Eugeni Forradellas, president del Patronat Muni-cipal de l’Habitatge, aquest ti-pus d’oferta té un doble efec-te: posa a disposició dels joves pisos de lloguer assequible i en permet “l’emancipació”, mentre que els apartaments amb serveis contribueixen a “millorar la qualitat de vida” de la gent gran. És així perquè els habitatges, d’uns 40 m2,
estan adaptats a les necessi-tats de les persones més grans per facilitar-los la vida diària. Els banys, per exem-ple, tenen dutxes planes, el
paviment no és lliscant, els endolls són accessibles i estan situats a 50 cm del terra, i al bany i al dormitori hi ha un sistema d’alarma connectat a consergeria.
Transformació
“Serà un indret atractiu per viure-hi, ben comunicat, al costat de la plaça Europa de l’Hospitalet”, va dir l’alcalde Joan Clos durant la visita
que va fer al solar del desapa-regut Mercat de Port al final de novembre. Els nous habi-tatges estaran situats en una zona en ple procés de trans-formació, amb l’ampliació de la Fira en curs, la culminació de la reforma del barri de la Marina i les obres de la línia 9 del metro al passeig de la Zona Franca, iniciades el
no-vembre passat. Molt a prop dels apartaments s’està re-modelant l’illa de l’antiga Philips, on hi haurà, entre d’altres equipaments, la bi-blioteca Francesc Candel. Pel que fa al desaparegut Mercat de Port, es va tras-lladar a la plaça Marina, al co s t at d e l p a s s e i g d e l a Zona Franca, on es va inau-gurar com a Mercat de la Marina al final del 2003. Amb aquesta nova promoció d’habitatges protegits de la Zona Franca, el Pla de l’Habi-tatge ja té 3.752 pisos fets, en construcció o projecte a la ciutat de Barcelona. D ’a-quests, 2.604 són per a joves i 1.148 per a gent gran. Una dada important és que es comença a donar respos-ta a la demanda d’habirespos-tatge protegit que hi ha a la ciu-t a ciu-t . D u ra n ciu-t m o l ciu-t s a ny s , dues terceres parts dels pi-sos de protecció oficial es destinaven a reallotjar els afectats pels grans plans ur-banístics. Aquesta xifra ha disminuït fins a situar-se per sota del 50%.
N O T Í C I E S
f
Espectacles infantils al districte
Els equipaments d’El Sortidor i La Cadena ofereixen per a aquest primer trimestre de l’any espectacles es-pecialment adreçats als més petits. Les properes cites seran, a El Sortidor, el dia 21 de gener, on es podrà gaudir de l’espectacle “Contes d’ahir i d’avui”, amb Ti-telles Babi. Una mica més tard, el dia 27 i a La Cadena, s’oferirà l’espectacle-taller “Puch i els Sentits”. Aques-tes activitats son una bona manera perquè que els nens i nenes juguin, s’ho passin bé i experimentin amb noves propostes.
Inscripcions als centres cívics
Aquest mes de gener es reinicien els cursos i tallers als centres cívics del districte. El territori disposa de cinc equipaments: les Cotxeres de Sants, el Centre Cívic del Casinet, El Sortidor, La Casa del Rellotge i La Cadena. Tots els centres ofereixen una gran oferta d’activitats adreçades a tots els públics, edats i per a tots els gus-tos al llarg de tot l’any. Més informació:
www.bcn.es/santsmontjuic.
Pier Paolo Passolini al Teatre Lliure
Fins al proper 15 de gener es pot gaudir de l’obra de te-atre PPP,de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí, sobre Pier Paolo Passolini al Teatre Lliure. Passolini va ser un personatge incòmode tant per a la dreta com per a l’es-querra, per a l’Església i el poder en general. Passolini va ser intel·lectual, periodista i novel·lista, entre d’al-tres. A l’obra es mostra allò que li espera a l’home d’a-vui allunyat del mite.
Activitats al Punt Multimèdia
El Punt Multimèdia del districte ofereix una àmplia oferta en activitats sobre informàtica i noves tecnolo-gies. Aquest mes de gener, les inscripcions per al nou trimestre seran del 9 al 25 de gener, de dilluns a dis-sabte, de 17 a 22 hores. Els cursos que s’ofereixen són sobre iniciació, edició, maquetació o animació, entre d’altres. Sense oblidar les exposicions, convocatòries, seminaris i activitats d’oci.
La Zona Franca guanyarà 147
nous habitatges de protecció
A principi de gener es va posar la primera pedra d’aquesta promoció.
Els pisos per a gent
gran s’han
projec-tat per a millorar la
qualitat de vida
d’aquest col·lectiu
Francesc Candel, dóna nom al certamen i a una biblioteca.
Certamen Literari Francesc Candel
Redacció
S
’apropa a la seva primera dècada d’existència amb signes de molta vitalitat. L’any passat, al Certamen Li-terari Francesc Candel s’hi van presentar 157 obres. A la modalitat de Relat Curt Juve-nil va guanyar Recerca de sentiments, de Montse San-tiago. A la de Relat Cur t Adult, De vaques i gats, de Júlia Costa. Isidre Julià va guanyar en la categoria dePo-esia amb Terra nutrícia, i
Hospital 18, de Juan Ignacio Jorquera, va ser l’obra gua-nyadora en la modalitat de Narració històrica. El Certamen Literari Francesc Candel es va crear per una ini-ciativa popular. Té com a ob-jectiu fomentar la creació li-terària i la lectura. Enguany se’n celebra l’edició número nou. Un cop més, hem de re-cordar que el certamen és obert a tothom que hi vulgui
participar, i que les obres po-den estar escrites en català o en castellà. Els originals s’han de presentar a les biblioteques Francesc Candel, Vapor Vell i Francesc Boix, o al Centre Cí-vic de la Casa del Rellotge en-tre l’1 de març i el 4 d’abril, de dilluns a divendres de 16 a 20 hores i dijous de 10 a 14 ho-res. Els resultats es faran pú-blics a la Sala d’Actes de la Bàscula (carrer del Foc, 128) el 16 de maig, a les 19 hores.
S’inicia la
Núria Mahamud
E
ll ama ga un collar de perles a la mà. Ella llueix orgullosa un vestit de plo-mes i una tiara de diamants. Són l’Armand de Montjuïc i la Rosa del Paral·lel, que sota la mirada còmplice d’un cambrer anomenat Quimet del Poble Sec s’han convertit en el últims “artistes” actius del music-hall al Paral·lel. Els gegants de la colla de Geganters i Grallers del Po-ble Sec desperten admiració per allà on passen. La vedet i el seu amic, acompanyats del gegantó Quimet , vansubstituir l’any 2001 els tres gegants que van inaugurar la colla el 1989, les tres xe-meneies, en honor de les que protagonitzen l’skyline del Paral·lel. Des que es van “jubilar” resten exposades a l’edifici de Fecsa del Poble Sec.
“Eren molt difícils de por-tar”, explica Xavier Velasco, cap de colla, “ja que feien 4,5 metres d’alçada i topà-vem amb els arbres”. A més, amb els anys el porexpan que cobr i a els seus caps s’havia fet malbé”. Els ge-gants actuals són un metre
més baixets i estan fets dels materials tradicionals: fusta i cartó pedra. Com a curiosi-tat cal destacar que la Rosa del Paral·lel, com a bona
ve-det, és l’única que ensenya cuixa de totes les gegantes de la ciutat.
Els geganters i grallers del Poble Sec tenen previst or-ganitzar un concurs de balls de saló per a gegants al vol-tant del mes de maig. Serà a la plaça del Sortidor i vin-dran colles de tots els barris de Barcelona.
D’altra banda, la colla ge-gantera busca nous socis i simpatitzants amb ganes i forces per portar les figu-res, ja que voldrien donar una companya a en Quimet i necessiten gent, especial-ment jove. La colla forma part de la Plataforma de de-fensa del Molino i està ad-herida a la Coordinadora de Geganters de Barcelona i l’Agr upació de Colles Ge-ganteres de Catalunya.
Més informació: Gegants i grallers del Poble Sec Telèfon 625 49 52 48
www.bcn-associacions.org/gegants
E
l Abrevadero és un restaurant històric que ara fa vuit anys, quan hi va entrar l’actual propietari, en Javier del Peso, va ex-perimentar un gran canvi. Es va redecorar i es va convertir en un restaurant de més quali-tat. Ofereix plats tradicionals, però actualit-zats; els peus de porc desossats farcits de ma-risc en són un exemple. També hi trobem plats de bolets, llegum i hem de destacar els plats de bacallà. La reposteria és artesanal, feta per ells mateixos, i mereix fer-ne unaes-pecial ressenya. Entre setmana, a l’hora de di-nar, hi trobem sobretot la gent que treballa a les empreses de la zona, ja que al migdia ofe-reixen un menú a preu assequible. El cap de setmana, en canvi, és habitual veure-hi pare-lles, taules d’amics i gourmets que volen gau-dir d’un àpat exquisit. La seva proximitat al Paral·lel fa que entre la seva clientela fidel hi hagi molts famosos.
Restaurant El Abrevadero / C/ Vila i Vilà, 77
E L T A U L E L L
Un restaurant històric amb forces renovades
El Abrevadero es va renovar fa vuit anys.
Joan Anton Font
C U L T U R A
Els gegants van
substituir el 2001 les
tres xemeneies que
van ‘fundar’ la colla
La Rosa del Paral·lel i l’Armand, uns
gegants apassionats pel cabaret
Els Geganters i Grallers del Poble Sec
orga-nitzaran a la primavera un concurs de balls
de saló per a gegants a la plaça del Sortidor
La Rosa i l’Armand, acompanyats de Quimet el cambrer.S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
A final de gener començarà el termini per demanar subvencions a l’Ajuntament de Barcelona. Tan bon punt s’engegui el procés, s’hi anunciarà el tema con-venientment. A partir de llavors, hi haurà un mes de temps per presentar els papers (explicació del pro-jecte per al qual es demana subvenció, fotocòpies de DNI, dades bancàries…).
Des de l’any passat, els diferents departaments mu-nicipals que atorguen subvencions han unificat el procediment al voltant d’unes bases conjuntes. De tota manera, els requisits legals continuen essent exigents, i per això caldrà prestar molta atenció a la documentació requerida per tal de no oblidar cap paper. El millor és començar consultant el web de l’Ajuntament, on es poden descarregar tots els for-mularis que caldrà omplir. En aquests mateixos do-cuments ja s’especifica la documentació que cal pre-sentar, la qual variarà segons el tema del projecte. Convé recordar que les subvencions no s’adrecen úni-cament a entitats, sinó també a grups de fet que acre-ditin la seva existència i un projecte prou fonamen-tat. Per tal de facilitar el tràmit i resoldre dubtes, l’Ajuntament posa a disposició de tothom equips d’a-tenció específics a tots els districtes i serveis munici-pals implicats. A la mateixa documentació que es des-carrega d’Internet, ja s’hi especifica on cal dirigir-se. Convé resoldre tots els dubtes aviat i no deixar la presentació dels papers per als últims dies, ja que se solen formar cues importants que es podrien evitar amb una mica de previsió. Com a criteri general, l’Ajuntament de Barcelona atorga subvencions per tal de promoure l’associacionisme i la cohesió social a la ciutat.
Els formularis especifiquen els papers que s’han de presentar.
Atenció: s’acosta el
P O L I E S P O R T I U
Pere S.Paredes
L
luís Gracia, cap d’esports del Po-liesportiu municipal de l’Espanya Industrial, explica que aquest centre es proposa que tots els usuaris de la instal·lació de Sants-Montjuic “no només facin una activitat d’una o dues hores. Volem que entrin al com-plex i tinguin l’oportunitat d’anar en-cadenant un munt de serveis. Que al final del dia tinguin la sensació d’ha-ver realitzat tot un tractament dietè-tic, esportiu, de salut o de bellesa”. “És una instal·lació integral –explica Gràcia– ja que un dia pots decidir fer-te un massatge, una depilació i una visita al dietista. Un altre dia pots "donar-te canya" en les diver-ses clasdiver-ses de gimnàstica que do-nem o també pots relaxar-te o tre-ballar a la piscina”.Amb més d'11.000 metres i més de 9.000 socis, les instal·lacions del po-liesportiu de l’Espanya Industrial ofereixen sales de musculació, càrdio, gimnàstica, dues sales d’acti-vitats dirigides, una pista poliespor-tiva, dues piscines (una d’ús lliure i una altra de recreativa), la piscina de rehabilitació per a gent gran i embarassades, la zona d’aigües, ja-cuzzis, dues saunes, dos banys turcs i dutxes multiraigs. A més a més de
les pistes de bàdminton, les de ten-nis de taula i un rocòdrom. Per a Lluís Gracia “som el referent del barri i del districte. Tenim usuaris de tot arreu, ja que tant els nostres ho-raris, com els nostres preus populars, donen un gran ventall de possibili-tats per fer esport, per relaxar-se o per cuidar-se la salut”.
Com diu el cap d’esports del Polies-portiu municipal de l’Espanya Indus-trial, “som proveïdors d’experiències irrepetibles. A més a més, la gent aquí mai no es troba sola”.
Mes informació Poliesportiu municipal de l’Espanya Industrial Telèfon 93 42610 70
www.secretariat.org/poliesportiu
El Poliesportiu municipal
de l’Espanya Industrial
planteja una àmplia
oferta per fer esport,
relaxar-se i cuidar-se
El poliesportiu compta
amb 11.000 metres
quadrats i més de 9.000
socis de tota la ciutat
L’equipament compta amb més de 9.000 socis.
El Poliesportiu de l’Espanya
Industrial: esport integral
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, d’12.30 a 15.30. Canal 39 UHF i Canal 26 TDT
RÀDIO
Sants-Montjuïc Ràdio - 102.4 FM
Foc, 128, 1r. Tel. 93 296 75 65
Sants 3 Ràdio - 103.2 FM
Constitució, 17. Tel. 93 298 19 19
Ràdio Ona Sants - 97.4 FM
Premià, 15, 2n. Tel. 93 431 84 08 www.onadesants.com
PUBLICACIONS
L’Informatiu
Sants-Hostafrancs-La Bordeta Indústria, 46. Tel. 93 542 15 79
El 15
Autonomia, 7
Línia Sants
Tel. 93 570 29 20
Revista La Marina
Foc, 128. 1a planta. Tel. 93 296 50 07
Zona Sec
Publicació del Poble Sec
Roser, 17, baixos. Tel. 93 329 99 52
INTERNET
Tot l'oci de Barcelona
En aquest web hi ha la informació dels equipaments d'oci de Barcelona -entre els quals hi ha les platges, els parcs i jardins i les fonts de Montjuïc- i també de les activi-tats lúdiques i culturals que tenen lloc als museus, teatres, cinemes i centres cívics de la ciutat.
www.bcn.es
Els districtes de la ciutat al web bcn.es
El web bcn.es té un apartat que permet fer una visita virtual a cadascun dels deu dis-trictes de la ciutat. Així, en aquest apartat es pot triar la pàgina web del districte que es vol visitar fent un clic al mapa o sobre el nom del districte escollit. Al web de cada districte, s'hi pot trobar tota mena d’infor-mació relacionada, com ara els barris que l'integren, la seva situació dins la ciutat, les activitats que s'hi celebren i els equipa-ments que té.
www.bcn.es/districtes/
w
Des de quan funciona Especiali-tats Franch?
El taller original el va fundar el meu avi el 1861, al barri d’Hostafrancs. Quan el meu avi va passar el taller al meu pare va canviar l’orientació, per-què al meu pare, que era tècnic aví-cola, li agradava la cosa artística, era artesà. Quan jo tenia nou anys va deixar les gàbies i les granges i es va dedicar exclusivament a la forja i l'artesania, que és el que sempre li havia agradat fer. Jo sempre he vis-cut entre ferros. Vaig començar tei-xint teles metàl·liques, feia gàbies de conills.
I com va ser el salt de l’ofici a l’art?
El meu pare em va aconsellar que com que jo tenia tanta afició, calia que comencés pels fonaments, i vaig anar a l’Escola Massana. Com que no hi havia especialitat de forja ni d’es-cultura, vaig agafar la pintura aplica-da. Aquesta experiència em va
enri-quir molt, perquè a l’Escola Massana abans –no sé com funciona ara– et passaves quatre anys tocant tots els oficis fins que no agafaves el que t’interessava. El meu no hi era, però vaig fer moltes classes de modelatge i dibuix.
Va ser quan va començar a fer exposicions?
Sí. Vaig fer una exposició a Sitges, perquè tenia fetes unes cosetes. Eren unes escultures i pintures que no ha-via ensenyat a ningú. Estaven fetes sense cap pretensió. Però van venir uns crítics a qui els va agradar molt les escultures i un em va aconsellar que em dediqués més a l’escultura que a la pintura. Després vaig fer di-verses exposicions fins que a les Ga-leries Tramuntan em va oferir ser l’escultora de la sala. Em van promo-cionar molt. Quan la sala va tancar, vaig anar provant en altres sales.
I ara continua treballant?
Ara treballo només per encàrrec. El que passa és que col·laboro molt amb el Col·lectiu d’Artistes, el Gremi de Serrallers... coses col·lectives. Però d’exposicions individuals, deu fer cosa de deu anys que en faig més
aviat per encàrrec. Jo crec en sania, pel meu negoci i perquè l’arte-sania, quan fas una peça única, no deixa de ser un art. El que passa és que potser pesa més l’ofici i l’escultu-ra implica més aviat anar a la recerca de coses noves.
Vostè creu que l’artesania té fu-tur?
Actualment, una peça d'artesania hauria de portar una targeta que in-diqués la procedència, l’autoria...
Com les denominacions d’origen?
Això. Perquè a les botigues venen moltes peces que diuen que són arte-sanes, però no ho són. Tu no pots fer la competència a una peça que surt d’una maquinària, d’una estruc-tura en cadena.
Parlem de la seva vida associativa.
Sempre he sentit la vida associativa,
el que passa és que he estat una dona que ha tingut molta feina, en-tre les exposicions, les noves crea-cions, més les criatures i el fet de ser una dona casada. És el problema que tenim les dones artistes. Fins que els nens no han estat més grans no he pogut dedicar-me a altres coses. Quan van començar a funcionar les Cotxeres, com que hi havia una sala d’exposicions, van encarregar-li al conseller Toni Roca que formés un col·lectiu d’artistes del barri. Ell va fer una crida i jo hi vaig acudir i em vaig entusiasmar.
Això va ser a començament dels 80?
El 1984. Jo m'hi vaig vincular de se-g uid a . No en tenia prou amb el Col·lectiu d’Artistes de Sants i amb tot el moviment de Cotxeres. I resul-ta que el Col·lectiu d’Artistes volia estar relacionat amb la xarxa d’enti-tats del barri i va demanar de formar part del Secretariat d’Entitats de Sants i la Bordeta, i el Secretariat ens va proposar formar la Comissió de Plàstica. Podem dir que el Secre-tariat i les Cotxeres, a banda de la meva feina i de la meva família, han estat la meva vida.
E N T R E V I S T A
Lluïsa Franch
, artista i artesana del ferro
“Sempre he viscut entre ferros”, assegura aquesta artesana-artista.
