Les Corts. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Octubre 2006

(1)

Ja s'han acabat els treballs de construcció de la nova promoció d’habitatges de protecció oficial del carrer de Benavent amb la tra-vessera de les Corts. Es tracta d’un edifici que conté 35 nous ha-bitatges, un aparcament soterrat amb capacitat per a 35 vehicles i diverses motocicletes i dos locals comercials. Una part dels nous habitatges són de protecció públi-ca de règim especial –és a dir, des-tinats a veïns afectats pels projec-tes de remodelació urbanística del barri– i la resta són de protecció pública de règim general. La cons-trucció d’aquests nous habitatges forma part de les actuacions pre-vistes en el Pla especial de refor-ma interior Bacardí.

Nova promoció d’habitatge

públic al carrer de Benavent

Una exposició recorda els

200 anys de la Festa Major

El nou bloc d’habitatges.

ON

A l’Illa Diagonal,

durant la primera

quinzena d’octubre

120 DOCUMENTS

Uns 120 documents,

imatges i programes,

reviuen la festa

EVOLUCIÓ

De l’ofici religiós

i el ball a un ampli

ventall d’activitats

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Àurea Lázaro

Psicòloga del Centre d’Higiene Mental (CHM) de les Corts

“Vivim en una societat

que no tolera res, ni el

dolor ni el patiment”

E N T I TAT S Pàg. 4

Associació Azinnia

Experts en voluntariat hospitalari

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

L’escola Sant Ramon

Nonat oferix

noves modalitats

esportives

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Barcelona al Mòbil

posa la ciutat a les

teves mans

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

El Museu Monestir

de Pedralbes

Una joia del gòtic que mostra la vida monàstica

LES CORTS

_{B A R C E L O N A}

(2)

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte Pl. Comas, 18.

Telèfon d’informació 010

(preu.: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cultural les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.

Centre Cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.

Centre Cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.

Centre Cívic Joan Oliver 93 339 82 61 “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca de Les Corts- 93 499 31 07 Miquel Llongueras

Riera Blanca, 1-3.

Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.

SERVEIS SOCIALS

Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.

Centre Serveis Socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.

GENT GRAN

Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.

Casal de Les Corts 93 291 64 88 Dolors Masferrer, 33-35.

Casal de Gent Gran 93 339 71 68 Joan Oliver “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal i Residència 93 439 41 41 de Gent Gran Montnegre

Montnegre, 25.

Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.

Centre Educacional 93 430 47 20 Fundació ACE-Alzheimer

Marquès de Sentmenat, 35-37.

Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.

Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63 Fundació Santa Eulàlia

Cardenal Reig, 32.

ALTRES SERVEIS

Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07 per a la Gent Gran-Est

Pl. Concòrdia, 13.

Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99 per a la Gent Gran-Oest

Riera Blanca, 1-3.

Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 29-31.

C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.

Comissaria Mossos d’Esquadra Travessera de les Corts, 319-321.

Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.

CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.

Centre de Salut Mental 93 419 09 19 Infantil i Juvenil

Numància, 107-109.

Centre de Salut Mental 93 227 56 67 Infantil i Juvenil

Mejía Lequerica, 1.

Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Dijous 19 d’octubre

Tribute Miles & Parker

A les 21.30 h. Bar de Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)

Amb cançons de Miles Davis i Charlie Parker, dos dels més importants músics del jazz.

Diumenge 29 d'octubre

Les Quatre estacions

Centre Convencions Auditori Winterthur-Illa Diagonal (av. Diagonal, 547)

Concert del Cor Vivaldi.

Dijous 2 de novembre

Geni Barry Trio

A les 21.30 h. Bar de Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)

Una formació que aplega el bo i el millor del gènere jazzís-tic, col·laborador de mestres del panorama internacional.

Dissabte 11 de novembre

Llegenda dels cinc anells

A les 20 h. Casal de Joves (Dolors Masferrer, 33-35)

Nit de rol en viu.

Dissabte 21 d’octubre

Days of being wild

Dins el cicle de cinema asiàtic.

Dimarts 31 d’octubre

Nit d’ànimes

Sopar, contes, torxada i espectacles de foc.

Divendres 20 d’octubre

Juga i aprèn amb civisme a les Corts

De 16.30 h a 19 h. Plaça Concòrdia

Els jocs tenen com a objectiu sensibilitzar i treballar els diferents eixos del civisme: neteja, soroll, mobilitat i ti-nença amb responsabilitat d'animals de companyia.

Diumenge 22 d’octubre

La balena Elena torna al mar

A les 12 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Ara, la petita Balena Elena viu a casa de l’Enric i la Ma-ria dins d’una banyera. Espectacle de Titelles Babi.

14, 15, 28 i 29 d’octubre 4, 5, 11, i 12 de novembre

L’Òpera de tres rals

Dissabte a les 20 h i diumenge a les 18 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Coproducció teatral entre ICC Teatre Obert, Grup de Teatre l’Esfera, Lapsus Teatre i Rialles de l’obra musical del dramaturg Bertolt Brecht i el músic Kurt Weil.

Divendres 27 d’octubre

Boogie Woogie Tap

Espectacle de claqué a ritme de blues i boogie woogie, a càrrec dels ballarins Guillem Alonso i Roser Font.

Divendres 3 de novembre

Grupo mirando ajeno

Lliure adaptació de dansa-teatre de la trilogia Blau, Blanci Vermell del cineasta Kristof Kieslowski.

Divendres 10 de novembre

Como yo lo veo

Espectacle de dansa oriental d’Esther Burgos.

Fins al 29 d’octubre

Henry Moore

CaixaFòrum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

Amb la col·laboració de la Henry Moore Foundation, la mostra inclou 160 obres entre escultures, dibuixos i obra gràfica, a més d’objectes personals.

Del 7 al 20 de novembre

Oli sobre paper

Centre Cultural Les Corts (Dolors Masferrer i Bosch, 33)

De Paquita Rivera Foncillas.

Fins al 31 de març

Mediae Aetatis Moneta

MNAC (Mirador Palau Nacional, 6)

Mostra sobre les peculiaritats econòmiques, polítiques, etc. de la Mediterrània a l’Edat Mitjana.

Fins al juny de 2007

Gitanos. La cultura rom a Catalunya

Museu Etnològic (passeig de Santa Madrona, s/n)

Una mostra sobre l’èxode del poble rom i el seu assen-tament a Catalunya.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau i José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.

Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Gemma Gálvez. Coordinació general:José Miguel Esteban.

Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Mireia Baiges. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:

Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

LES CORTS

B A R C E L O N A

(3)

Daniel Romaní

E

l 12 d’octubre de l’any 1806, el Diario de Barce-lonaparlava de la primera Festa Major de les Cor ts. Han passat exactament 200 anys des d’aleshores, i avui hi ha un munt de

docu-ments sobre els actes d’a-questa festa recollits al llarg de les dues darreres centú-ries (més o menys vuit gene-racions). L’Illa Diagonal acull una exposició on se'n mos-tren uns quants durant les dues primeres setmanes d’a-quest mes d’octubre. La mostra permet conèixer l’evolució de la Festa Major, la qual durant una colla d ’anys va tenir dos actes principals: en primer lloc, l’ofici religiós, i en segon lloc, el ball, diversió que tra-dicionalment era una de les millors ocasions per trobar parella. Amb el temps, la fes-ta ha anat creixent, i s’hi han anat afegint, en dife-rents etapes, actes tan

diver-sos com el seguici de ge-gants, les competicions es-portives, els concursos, la trobada castellera, les balla-des de sardanes, els àpats al carrer, els jocs f lorals, els festivals infantils, l’hora del conte, la festa de l’escuma, el cinema a la fresca, les fires, les representacions de tea-tre, els concerts, les havane-res, el correfoc, el castell de focs... El que no ha canviat,

si no és per reforçar-se, és la intensa relació que s’esta-bleix entre els veïns, molts dels quals els dies de cada dia van de bòlit i no tenen ocasió de conversar sense pressa com ho fan durant la Festa Major.

Prop de 120 documents, en-tre foto grafies –la ma jor par t en blanc i negre, és clar–, cartells, programes, retalls de diaris dels segles XIX i XX, han estat exposats ordenadament per diferents franges horàries –sol ixent, migdia, sol ponent i nit–, com si la festa es fes en un sol dia. El text d’una poesia de Tomàs Garcés, titulada “Cançó de la fira”, ha

acom-panyat cadascun dels quatre àmbits. Els documents expo-sats provenen del fons de

l’Arxiu Municipal del Distric-te de les Corts, i també de particulars i d’entitats. La mostra ha estat produïda pel Districte de les Corts, amb el suport del centre comercial L’Illa Diagonal i el Departa-ment de Cultura de la Gene-ralitat de Catalunya.

Jordi Hereu en un acte de Festa Major quan era regidor de les Corts.

120 documents, entre fotogafies,

cartells, programes i retalls de

diaris, han intregrat la mostra que

ha permès reviure, a L’Illa

Diagonal, els 200 anys de la Festa

Major de les Corts

Una mostra reviu els 200 anys

de la Festa Major de les Corts

C I U TA D A N S O P I N E N

Carles Ramos

Estudiant

Que els metros siguin més puntuals; que no hi hagi tantes obres i que els carrers estiguin més nets.

Anna Sors

Funcionària

Que la ciutat no tingui tanta brutícia; que s'a-pliquin mesures pel que fa al soroll, i que hi hagi més seguretat.

Mònica Castillo

Cine i publicitat

Un projecte de ciutat per la tolerància: més respecte a la immigra-ció, a les altres cultures, a la gent gran i a qui té dificultats econòmi-ques. I habitatge de fàcil accés.

Rosa Boada

Fotògraf

El més important per a mi és saber quan faran els pisos per als afec-tats del pla Anglesola, que des del 2000 està en procés i tràmits.

M. Jesús Hernandez

Mestra

Més netedat als barris, sobretot als parcs infantils, i millorar el transport públic, per-què hi ha molt de temps d’espera.

Mireia Ariño

Mestra

Demanaria més escoles públiques per als nens que neixen al barri, perquè no tenen places municipals i han d'a-nar-se'n del districte.

Q u è l i d e m a n a r i a a J o r d i H e r e u , n o u a l c a l d e d e B a r c e l o n a ?

De la festa centrada

en l’ofici religiós

i el ball, s’ha passat

a una diversitat

d’actes

C I R C I C A S T E L L E R S , D U E S A C T I V I TAT S A L’ A L Ç A

A

(4)

E N T I T A T S

David Sabaté

F

undada el setembre del 2004 per diversos voluntaris amb una llarga experiència en volunta-riat, l’Associació d’acom-panyament social Azinnia s’ha especialitzat en l’àm-bit hospitalari. “Ara ma-teix estem a l’hospital de Bellvitge” explica el seu director, Àngel P lane t , “però estem oberts a tre-ballar amb altres centres. De fet, ja hem presentat un projecte a l’hospital de la Vall d’Hebron amb una proposta maternoinfan-til”. Com bé indica el seu nom, la tasca de l’entitat passa, bàsicament, per l’a-companyament. “Acom-panyem les persones, ja siguin malalts o els seus familiars, que desitgen p a s s a r l ’e s to n a o e s t a r acompanyats. Potser els han de fer algun tipus de prova, necessiten parlar amb algú perquè fa unes quantes hores que estan sols a l’habitació o,

sim-p l e m e n t , vo l e n fe r u n passeig per la planta i sols no poden fer-ho”. Azinnia compta actualment amb uns 50 voluntaris censats que ofereixen els seus ser-veis tots els matins de di-lluns a dissabte.“Actual-ment n’hi ha uns 35 en

actiu. La resta ens ajuda en tasques més puntuals o administratives”. L’asso-ciació, amb seu al carrer Joaquim Molins, planeja obrir un torn de tarda i oferir altres serveis fora de l’hospital, com el re-centment inaugurat ser-ve i d ’aco m p a ny a m e n t continuat a domicili. “És

b a s t a n t m é s co m p l e x , perquè no hi ha eines re-g u l a d o re s . E s te m u n a mica a l’espera de veure com funciona”. Pel que fa al perfil dels voluntaris, “hi predominen les dones i l a m i t j a n a d ’e d at é s d’uns 45 anys. El que de-manem és que la gent dis-posi d’un mínim de dues hores a la setmana. El re-curs humà, per a nosalt re s , é s e l m é s i m p o r -t a n -t ”. S i vo l e u s e r vo l u n t a r i s , n o m é s c a l contactar amb l’associació a través del telèfon o el correu electrònic.

Més informació: Associació d’acompanyament social Azinnia Tel. 93 510 23 70 [email protected]

Un grup de voluntaris de l’associació a l’hospital de Bellvitge.

L’Associació

d’a-companyament

social Azinnia

reu-neix des del 2004

una cinquantena de

voluntaris.El seu

objectiu és donar

suport als malalts i

els seus familiars

Associació Azinnia, experts

en voluntariat hospitalari

En Pau Farinetes

J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

Des del 6 d’octubre de 1989, la plaça Comas acull l’escultura de Pau Farinetes. (Foto: J.M. Contel)

Gràcies al Patronat Pau Farinetes, que es va presentar al concurs de l’Ajuntament de Barcelona “Faci d’Alcal-de”, des del 6 d’octubre de 1989 hi ha a la plaça Co-mas, a tocar el carrer Dolors Masferrer i davant de l’antic Ajuntament de les Corts, avui seu del Consell del Districte, l’escultura d’en Pau Farinetes. Una està-tua de bronze de més de 300 kg de pes i d’una alçada d'1,90 m, que l’escultor Nicolau Ortiz i Serra va repro-duir d’una antiga peça de ceràmica, d’autor i data des-coneguts, amb les mateixes mesures, però amb un pes de 180 kg.

Pau Farinetes, personatge molt popular a les Corts al final del segle XIX, representa un típic pagès d’aquella contrada, que habitava al mas de Can Farinetes, ubicat al carrer Joaquim Molins, darrere de l’Ajuntament. Durant molt temps, l’estàtua va estar situada a l’entra-da de la casa, i va passar més tard al seu interior. L’any 1952, un descendent de la família va fer entrega d’a-questa a Bonaventura Batlle i Piera perquè s’instal·lés al pati central de la llavors tinència d’Alcaldia. Restau-rada per l’Escola Massana per encàrrec de la Junta del Districte, que finalment no la va trobar escaient, va acabar guardada a la carbonera.

Sobre la història de l’estàtua hi ha diferents versions: la més creïble és que aquesta representa Pau Piera i Piera, en Farinetes, perquè tenia el seu rostre, mentre que per fer el cos es prengué com a model Jaume Este-ve i Gibert, pagès, jardiner i regidor del darrer Ajunta-ment de les Corts.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 64 32

(5)

Daniel Venteo

A

quest mes d’octubre s’en-llesteix la construcció de la nova promoció d’habitat-ges de protecció oficial del carrer de Benavent amb la travessera de les Corts. Es tracta d’un edifici de planta baixa, on hi ha els dos locals comercials, i una alçada mà-xima de set plantes amb 35 nous habitatges de dues i tres habitacions. La promoció es complementa amb un aparca-ment soterrat amb 35 places, una per habitatge, a més de diverses places d’aparcament per a motocicletes.

El nou edifici, la planta del qual té una singular forma trapezoïdal que s’adapta de manera intel·ligent a les ca-racterístiques del solar, esta-bleix un interessant diàleg formal amb l’edifici d’equipa-ments i habitatges per a joves que hi ha a la vorera del da-vant del mateix carrer de Be-navent, tots dos amb grans finestrals i un joc cromàtic que combina els colors blau, groc, verd, vermell i verd a la façana.

Les persones interessades per aquesta i altres promocions d’habitatge públic que s’estan

fent o es faran a la ciutat po-den adreçar-se a qualsevol de les Oficines de l’Habitatge que hi ha a la ciutat o bé al web www.bcn.cat/habitatge. La nova promoció d’habitatge públic del carrer de Benavent forma part del Pla especial de

reforma interior (PERI) Ba-cardí, un pla de transformació de la zona de gran envergadu-ra, especialment de l’espai comprès entre els carrers de Felipe de Paz, Benavent, Ari-zala i travessera de les Corts, que també inclou altres actua-cions vinculades, com ara la

construcció de l’edifici veí, amb habitatges de lloguer as-sequible per a joves, l’escola bressol municipal Can Bacar-dí i els serveis administratius del Districte de les Corts, així com una nova plaça, un nou aparcament soterrat amb ca-pacitat per a 188 vehicles, a més d’un solar destinat a la construcció d’una residència per la gent gran.

Les actuacions del PERI Ba-cardí, juntament amb els plans de transformació del sector d’Europa-Anglesola i de la Colònia Castells, són al-guns dels grans projectes ur-bans destinats a contribuir a la revitalització dels barris de les Corts, amb noves actua-cions de remodelació de l’es-pai públic, la construcció de nous equipaments i habitat-ges i accions de millora en la mobilitat.

N O T Í C I E S

f

Millores en les línies d’autobusos

En el marc del Pla d’Actuació 2006 per a la millora del transport públic, Transports Metropolitans de Barce-lona ha reforçat en dies feiners la línia 74 d’autobús, i les línies 70, 72 i 75 han començat a funcionar en cap de setmana. A final d’any és previst que tots els auto-busos siguin accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. El Pla d’Actuació vol adaptar la xarxa de transport públic a les necessitats dels usuaris.

Empreses i civisme

Durant la Festa Major d’enguany, que se celebra en-tre els dies 7 i 15 d’octubre, entitats com la Fundació La Caixa o el RACC, Reial Automòbil Club de Catalu-nya, patrocinen diferents actes organitzats sota l’eix del civisme. L’acte del dia 7 a la plaça Comas sobre mobilitat sostenible i segura o l’acció del dia 11 a la mateixa plaça amb el taller de civisme sobre material reutilitzable, en són exemples.

El Cortsenc de l’any

Per Festa Major s’escull el Cortsenc de l’any, el veí o veïna que ha destacat per la feina feta el districte. Durant el sopar de cloenda de festes del 20 d’octubre es proclamarà el cortsenc 2006. Cada comissió de festes fa una proposta de candidats. Enguany, es vol reconèixer la feina d’aquelles persones que han tin-gut un important paper i que són més “anònimes”. Es premiarà 10 ciutadans.

Nou Hort del Camí de Torre Melina

Ja està en marxa el nou hort del Camí de Torre Meli-na. Els usuaris de les 30 parcel·les ja poden treballar-hi des del passat mes de setembre. El més nou del horts urbans compta amb quatre parcel·les extres per fer-hi demostracions de formes alternatives de conreu. La ciutat té un total de 207 parcel·les dividi-des en 8 horts.

35 nous habitatges de protecció

oficial al carrer de Benavent

Situada a la

con-fluència del carrer de

Benavent amb la

tra-vessera de les Corts,

la nova promoció

d’habitatge públic té

35 apartaments, 35

places d’aparcament

i 2 locals comercials

La nova promoció

d’habitatges

públics forma part

de les actuacions

del PERI Bacardí

El bloc d’habitatges del carrer Benavent.

Auditori del centre Cultural de les Corts.

Tardor cultural amb “L’òpera de tres rals” i jazz

Redacció

P

er primer cop, quatre companyies de teatre del districte (ICC Teatre Obert, Lapsus Teatre, L’Esfera i Les Rialles de les Corts) s’han unit per muntar juntes una obra, L’òpera de tres rals, de Kurt Weill i Bertolt Brecht. Així celebren dos esdeveni-ments: el 10è aniversari del Centre Cultural de les Corts (C/Dolors Masferrer, 33-35), on es representarà l’obra fins

al 12 de novembre, i el 50è aniversari de la mor t de Brecht.

L’òpera de tres rals és una obra de gran format, “segura-ment el musical més represen-tat del segle XX. Al Centre Cul-tural de les Corts no s’ha representat mai una obra així. Nosaltres n’hem fet una versió historicista, al més propera possible a l’original”, explica Enric Estany, director del muntatge, on també col·labora

el Grup de Teatre de Les Corts. L’altre protagonista de la tar-dor cultural és el jazz. Al se-tembre es va iniciar un nou cicle Dijous, jazz a les Corts,

(6)

E

ls orígens de la farmàcia Oller es remun-ten a l’any 1860. Portar tanta història a l’esquena fa que també se la conegui amb el nom de Farmàcia Antiga de les Corts. És un establiment indestriable de l’escenari de la plaça de la Concòrdia. La van fundar els avis d’en Ferran Oller, que és qui hi ha ara al cap-davant juntament amb la seva esposa, M. Helena Dolcet, i l’Helena, filla del matrimo-ni. Per a la família Oller el món de la farmà-cia és tota una vocació. El doctor Ferran

Oller encara recorda com de petit s’enfilava a un banquet per veure com el pare treballa-va al laboratori. Fa quatre anys treballa-van reformar l’establiment, que ara conjuga a la perfecció una imatge moderna amb el record històric. Dintre hi podem veure pots isabelins del se-gle XIX, flascons, balances i morters antics i altres estris de farmàcia que deixen constàn-cia del pas del temps.

Farmàcia Oller / Plaça la Concòrdia, 3

E L T A U L E L L

Una farmàcia arrelada a la història de les Corts

L’origen de la farmàcia es remunta a l’any 1860.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Dolors Roset

A

l voltant d’un espaiós claustre de tres plantes, s’hi troben les principals estan-ces del monestir: dormitori, re-fectori, sala capitular, abadia i cel·les de dia, com també l’es-glésia. Des que es va establir l’any 1327, ha estat habitat per una comunitat de monges Cla-risses, que han aplegat al llarg de gairebé 700 anys nombro-ses obres d’art, objectes litúr-gics i mobiliari ara exposat en les col·leccions del museu. És un conjunt de peces de pintu-ra, ceràmica, mobles, orfebre-ria, ornaments litúrgics, tei-xits, paper i pergamí, tot relacionat amb la vida diària de les religioses.

Els mobles i la ceràmica són el que millor testimonia la vida quotidiana al monestir. Es con-serva tot allò que les monges feien servir per al seu ús perso-nal, com ara la vaixella de pisa blanca amb l’escut en blau, les taules, cadires, armaris i ar-ques, i també peces de la far-maciola amb decoracions diver-ses. D’altra banda, l’orfebreria, els ornaments i els teixits que

es conserven són els que s’em-praven en el culte religiós. Creus, calzes, reliquiaris, casu-lles, draps d’altar brodats i be-llament treballats i adornats

amb fil d’or, pedres semiprecio-ses i perles. De l’arxiu es con-serva gairebé tot i alguns dels exemplars més representatius es poden veure al museu, així com peces de valor de la col·lec-ció de pintura religiosa. A part de la visita per a particu-lars, el museu ofereix un

pro-grama escolar per apropar els alumnes a la vida dels avant-passats i fer-los més proper el patrimoni de la ciutat perquè puguin valorar-lo i estimar-lo. Especialment pensada per a estudiants de primària de ci-cle mitjà i superior, la propos-ta presenpropos-ta la història d’un monestir femení fundat per reis i recrea les activitats dià-ries de la comunitat que l’ha-bita a partir de jocs de pistes i dramatitzacions.

Més informació a: Museu Monestir de Pedralbes Baixada del Monestir, 9 Horari: dt. a dg. i festius, de 10 a 14 h Tel.: 93 203 92 82

Al museu hi ha

també l’exposició

permanent “Els

tre-sors del monestir”

El Monestir de

Pedralbes és un dels

millors exemples

del gòtic català. El

seu museu mostra

la vida monàstica

en el transcurs de

700 anys

Una de les sales del museu.

El Museu de Pedralbes, una joia del

gòtic que mostra la vida monàstica

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

Barcelona al Mòbil és un nou servei gratuït de l’Ajuntament que transmet al telèfon mòbil informació bàsica i útil sobre la ciutat. El servei ofereix informació sobre l’agenda d’actes culturals de Barcelona, una guia dels restaurants de la ciu-tat, un servei de plànols per localitzar adreces, un dispositiu que indica els trajectes i la manera d’arribar-hi amb trans-port públic, o telèfons d’interès, entre d’altres informa-cions. Amb aquest portal, el ciutadà té la màxima llibertat per consultar les dades que necessiti en qualsevol lloc i mo-ment, qualsevol dia de la setmana, sense necessitat de con-nectar-se a Internet ni de fer trucades.

El servei es va estrenar el juliol passat, però es va donar a conèixer durant la Mercè oferint la programació d’actes de les festes.

Per gaudir d’aquest servei, el mòbil ha de ser compatible amb el servei WAP i tenir activada la connexió a Internet (GPAS). L’accés és molt senzill.

Com accedir al servei?

S’ha d’enviar la paraula “bcnalmobil” al 7010. A continuació es rebrà un missatge amb la pàgina d’accés. Per a un accés més àgil, es pot registrar aquesta pàgina als favorits o guar-dar el missatge al mòbil.

El preu del missatge al 7010 és de 0,30 euros i el de la navegació depèn de la tarifa contractada amb l’operador telefònic.

Hi ha altres maneres d’accedir al servei. Una és escrivint http://mobil.bcn.cat al navegador del mòbil. O enviant la paraula “bcnalapl” al 7010; llavors es rep un missatge amb l’adreça d’una pàgina on es pot descarregar una aplicació. L’aplicació es guardarà al mòbil per facilitar-hi l’accés.

Més informació:

http://www.bcn.cat/bcnmobil/mobil Tel. 010

(7)

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

E

l centre escolar Sant Ramon No n a t a m p l i a a q u e s t n o u curs escolar 2006-2007 les seves activitats esportives. Dues noves disciplines esportives ben dife-rents, els escacs i el tennis de tau-la, s’afegeixen a l'oferta que feien fins ara els seus alumnes. Per a Jordi Aparici, director de l ’e s c o l a S a n t R a m o n No n a t , aquests dos nous esports “com-pletaran, en un principi, l’activitat física dels nostres alumnes, que

fins ara estava centralitzada en el bàsquet”.

Aquestes dues noves activitats complementaran els esports, tant en hores concertades com extra-escolars, que els alumnes d’aquest centre privat concertat ja tenien als anteriors cursos.

"Tots dos esports s'adiuen amb la nostra filosofia esportiva”, diu el director d’aquesta escola de les Corts, ja que el respecte per l’es-port i tot el que envolta els espor-tistes està re f lectit també en aquestes dues disciplines”. Per al director, “nosaltres incul-quem als nostres alumnes que l’esport és quelcom més que una competició. Han de ser competi-tius, però alhora han de saber res-pectar. Han de respectar-ho tot, les normes, les regles, els opo-nents, els àrbitres, els companys, els entrenadors... L’esport és

res-pecte! I volem que per a ells venir a fer esport sigui passar una esto-na a compartir amb els amics”.

Ara mateix, el Sant Ramon No-nat, amb una història de més de 70 anys al barri, té una vintena de nens i nenes practicant el bàsquet “i segur que omplirem totes les places que hem destinat tant al tennis taula de com als escacs”.

Més informació:

Escola Sant Ramon Nonat C/Collblanc, 72

Telèfon 93 333 99 72 [email protected]

Aquest curs, els alumnes

de l’escola Sant Ramon

Nonat podran escollir

entre dues noves ofertes

esportives, a més

del bàsquet, els escacs i

el tennis de taula

L’escola ensenya que

l’esport s’ha de basar en

el respecte a les regles i

als participants

El bàsquet és una de les activitats que ja es feien.

L’escola Sant Ramon Nonat ofereix

noves modalitats esportives

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139. Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Zona Alta

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Revista mensual informativa

Revista de l’Associació de Veïns del Barri de la Mercè Torrent de les Roses, 64. Tel. 93 203 80 84

INTERNET

El nou web joveBCN

El web JoveBCN impulsat per la Regidoria de Joventut és el nou espai del web bcn.cat pensat per als més joves de la ciutat. Es tracta d'un projecte que neix amb l’objectiu d’oferir un espai virtual on poder trobar tota la informació, els recur-sos i els serveis adreçats a la gent jove de la ciutat.

http://www.bcn.cat/joventut

Els centres cívics ja tenen pàgina web

El web bcn.cat engega un nou lloc dedicat als centres cívics de la ciutat, on hi ha tota la informació d'aquests equipaments que ofereixen nombroses activitats i con-viden els ciutadans i les ciutadanes a pas-sar una bona estona entre amics, conèixer gent, aprendre coses noves, etc.

http://www.bcn.cat/centrescivics/ca /welcome.htm

w

(8)

Ha fet alguna teràpia abans d’e-xercir?

He fet algun petit tractament per al-guna qüestió puntual, per temes per-sonals.

Q u è e s u n c e n t r e d ’ h i g i e n e mental?

És una entitat sense afany de lucre que s’ocupa de la salut mental de la població d’una determinada zona, a través de diferents tècniques i es-tratègies psicològiques, mèdiques i socials. El CHM les Corts forma part de la xarxa pública de serveis i ofe-reix atenció a tota la població d’a-quest districte. Un dels equipaments del centre és el Servei de Rehabilita-ció, on treballem amb adults que pa-teixen un trastorn mental sever, com ara psicosi o esquizofrènia. Nosaltres intentem que organitzin de nou la seva vida, de la qual puguin gaudir més, i que prenguin consciència que en poden portar el timó.

Quin percentatge de barcelonins

està afectat per aquest tipus de malaltia?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que l’esquizofrènia afecta l’1 % de la població mundial.

La psicosi i l’esquizofrènia són malalties estigmatizades social-ment?

Així és. Fa temps que porto el progra-ma d’inserció comunitària i el que més m’interessa és que la gent pugui veure la persona amb psicosi o esqui-zofrènia com el que és: un malalt. A la nostra societat hi ha uns estereotips negatius sobre la malaltia mental i els mitjans de comunicació contribuei-xen a reforçar-los.

Encara veiem el psicòtic o l’es-quizofrènic com una mena de “boig potencialment perillós”...

La persona amb malaltia mental fa de “cap de turc” de l’agressió social. So-cialment hi ha la creença que el ma-lalt mental és imprevisible, violent i perillós. Però el nivell d’agressió que hi ha a la població amb esquizofrènia és més baix que el que hi ha entre la població “normal”. La gent amb es-quizofrènia o psicosi té més por de nosaltres que la que hauríem de tenir

nosaltres d’ells. Hi ha malalts que te-nen por de sortir al carrer perquè pensen que potser els passarà alguna cosa i ningú no els ajudarà.

Quina és la realitat d’aquestes persones?

Són persones normals que pateixen una malaltia. I aquesta malaltia els produeix un grau de patiment enor-me. N'hi ha moltes que han hagut de

renunciar a tota una vida, a un pro-jecte vital, d’estudis, de parella, de tre-ball, d’independència, d’autonomia... I això no es té en compte. Penso que se’ls hauria de tenir més respecte i consideració.

Com ho viuen, tot això?

Tant ells com les seves famílies tenen la sensació d’estar sols, que això que els passa no els pot passar a ningú més. Ahir mateix, un usuari em deia: “És clar, no puc prendre alcohol per-què prenc medicació i aquesta

medi-cació em fa anar a dormir d’hora. I això fa que la gent em vegi com una cosa rara”. Perquè avui dia allò “nor-mal” és que la gent begui i se’n vagi tard a dormir. Per això també fem tre-balls de grup amb els usuaris i amb les famílies. Així descobreixen que hi ha molta gent que es troba en la ma-teixa situació que ells. I això alleuja.

Augmenta el consum d’antide-pressius, ansiolítics i medica-ments psiquiàtrics. De què és símptoma?

Doncs que vivim en una societat que no tolera res, ni el dolor ni el pati-ment, hem d’estar sempre contents i feliços. També cal veure com ens rela-cionem últimament. A la gent li és més facil xatejar a l’ordinador que te-nir una relació cara a cara.

Què pensa de com criem els nos-tres fills?

Els pares hauríem d’estar més pels nens. En lloc de tant ordinador, tant

gameboysi tanta televisió, hauríem de tenir més contacte, més sopar junts i més activitats en família. Hem d’aprendre a expressar més els nostres sentiments i sentir-nos sa-tisfets de fer-ho.