Les Corts. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Maig 2006

(1)

Les façanes dels habitatges de la cooperativa El Bienestar Obrero, al carrer del Comte de Güell, seran rehabilitades amb l’ajut econòmic de l’Ajuntament –mitjançant l’Ins-titut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida– i la Generali-tat de Catalunya. El conjunt, que està protegit pel Catàleg de patri-moni arquitectònic de la ciutat, data de 1913 i fou projectat per l’arquitecte Josep Plantada i Arti-gas. Aquests habitatges es troben a la mateixa illa on hi ha la biblio-teca pública Miquel Llongueras i on ara fa un any es van construir unes noves mitgeres a base de maó com a resultat de la regularit-zació urbanística de la travessera de les Corts.

Es rehabiliten les façanes de les

cases d’El Bienestar Obrero

Torre Melina, els primers horts

urbans municipals de les Corts

Els habitatges del carrer Comte Güell.

UBICACIÓ

Entre el carrer de

Torre Melina i l’avinguda

de Manuel Azaña

PARCEL·LES

El nou hort urbà té

trenta parcel·les de

30 m

2

_cadascuna

CALENDARI

El període

d’inscripció acaba

el dia 16 de maig

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Teresa Jepús

dinamitzadora del Pla de Civisme del districte

“S’està fent un estudi

per detectar els punts

febles del civisme”

E N T I TAT S Pàg. 4

Cor Faristol

Música per a tots els nens i les nenes de les Corts

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

La Marató de

Barcelona

Els carrers s’omplen d’atletes

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Nou servei

d’informació i

d’orientació laboral

per a joves

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Casal del barri

de la Mercè

Un espai de trobada i d’activitats

LES CORTS

_{B A R C E L O N A}

(2)

LES CORTS

B A R C E L O N A

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte Pl. Comas, 18.

Telèfon d’informació 010

(preu.: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cultural les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.

Centre Cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.

Centre Cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.

Centre Cívic Joan Oliver 93 339 82 61 “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.

Casal de Barri Sant Ramon Cardenal Reig, 32.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca de Les Corts- 93 499 31 07 Miquel Llongueras

Riera Blanca, 1-3.

Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.

SERVEIS SOCIALS

Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.

Centre Serveis Socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.

GENT GRAN

Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.

Casal de Les Corts 93 291 64 88 Dolors Masferrer, 33-35.

Casal de Gent Gran 93 339 71 68 Joan Oliver “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal i Residència 93 439 41 41 de Gent Gran Montnegre

Montnegre, 25.

Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.

Centre Educacional 93 430 47 20 Fundació ACE-Alzheimer

Marquès de Sentmenat, 35-37.

Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.

Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63 Fundació Santa Eulàlia

Cardenal Reig, 32.

ALTRES SERVEIS

Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07 per a la Gent Gran-Est

Pl. Concòrdia, 13.

Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99 per a la Gent Gran-Oest

Riera Blanca, 1-3.

Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 29-31.

C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.

Comissaria Mossos d’Esquadra Travessera de les Corts, 319-321.

Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.

CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.

Centre de Salut Mental 93 419 09 19 Infantil i Juvenil

Numància, 107-109.

Centre de Salut Mental 93 227 56 67 Infantil i Juvenil

Mejía Lequerica, 1.

Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

www.bcn.es/publicacions [email protected]

Diumenge 21 de maig

Trio Dvorak

A les 18 h. Centre Cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)

Obres de Turina, Haydn, Beethoven, Brahms, Mendels-sohn i Guinovart.

Banda Municipal de Barcelona

A les 18.30 h. C. C. “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6)

Repertori català i de sarsuela.

Dijous 25 de maig

Laura Simó-Joan Vinyals

A les 21.30 h. Bar C. C. Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)

Jazz amb la veu de Laura Simó acompanyada del veterà guitarrista Joan Vinyals.

Diumenge 4 de juny

Concert líric

A les 18 h. Centre Cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)

Amb la soprano Yoko Suzuki i la pianista M. Rosa Ribas. Obres de Fauré, Strauss, Gluck i cançons japoneses.

Dijous 8 de juny

Euclides Mattos Trío

A les 21.30 h. Bar C. C. Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)

Guitarrista i cantant brasiler que ha actuat, entre al-tres, amb Mark Murph i Walter Perkins.

Cançons infantils llatinoamericanes

A les 12 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Selecció de les millors cançons d’Uruguai, Argentina, Xile, Veneçuela, Brasil, Cuba i altres països llatinoamericans.

Divendres 19 de maig

Ali Bei, el viatger

A les 18 h. Bib. Les Corts-M. Llongueras (Riera Blanca, 1-3)

Contes de petit format per la Cia. Per. Poc.

Dimarts 23 de maig

Contes llaminers i tastaolletes

A les 18 h. Bib. Can Rosés (Deu i Mata, 57)

Públic de 3 a 9 anys. Cicle Sac de Rondalles.

Divendres 9 de juny

Contes del mar

A les 18 h. Bib. Les Corts-M. Llongueras (Riera Blanca, 1-3)

Contes per a nens de 3 a 9 anys. Cicle Sac de Rondalles.

Divendres 19 de maig

Cicle Tot dansa

Mostra de dansa dels alumnes dels IES Sant Josep de Calassanç, XXV Olimpiada, Sant Andreu, Milà i Fonta-nals, Salvador Espriu, Fort Pius i Serrat i Bonastre.

Dissabte 20 i diumenge 21 de maig

Un tramvia anomenat desig

A les 21 h i 18.30 h, respectivament. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

El drama que al cinema va ser protagonitzat per Mar-lon Brandon.

Divendres 26 i diumenge 27 de maig

Elementos (dansa oriental)

Espectacle de dansa oriental de Rashira Aharrat amb set ballarines, quatre músics, una cantant i una actriu.

Diumenge 28 de maig i 10 i 11 de juny

Les dones sàvies

Dissabte 10 a les 21 h i dg 28 i 11 a les 18.30 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Versió actualitzada de l’obra immortal de Molière.

Dissabte 17 i diumenge 18 de juny

Les assassinadetes de Lichting’s House

Dissabte a les 21 h i dg a les 18.30 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Comèdia d’humor negre.

Del 15 al 26 de maig

Fem del món la terra de tothom

Centre Cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)

Plafons explicatius sobre la Globalització. A càrrec de l’ONG Mans Unides.

De l’1 al 17 de juny

Exposició dels dissenys de moda

Pedralbes Centre (av. Diagonal, 609-615)

Desfilada dels 20 finalistes i entrega de premis del I Concurs Pedralbes Centre de Dissenyadors Joves.

Fins al 30 d’octubre

Paisatges neuronals

CosmoCaixa-Museu de la Ciència (Teodor Roviralta, 47)

Mostra imatges científiques relacionades amb el siste-ma nerviós realitzades per científics d'arreu del món.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.

Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Gemma Gálvez. Coordinació general:José Miguel Esteban.

Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern, Maribel Baños.

(3)

Daniel Venteo

P

er optar a una de les trenta noves parcel·les d’horts urbans, totes les per-sones majors de 65 anys, ju-bilades i residents al districte de les Corts, poden adreçar-se abans del 16 de maig a l’O-ficina d’Atenció al Ciutadà (plaça de Comas, 18) per ins-criure-s’hi i participar en el sorteig públic d’adjudicació, que es farà el 31 de maig. En-tre els documents que cal aportar per optar-hi, hi ha el certificat de convivència,

do-nat que en el sorteig no po-den participar els qui con-viuen amb una persona a la qual ja s’ha adjudicat una al-tra parcel·la.

Els horts urbans són el re-sultat d’una iniciativa pione-ra. D’aquesta manera, l’Ajun-tament de B arcelona , a través de l’Institut Munici-pal de Parcs i Jardins, vol contribuir a la recuperació d’espais urbans per a ús pú-blic, proporcionar a les per-sones jubilades un espai per conrear i acostar a les

esco-les el coneixement sobre la cultura agrícola. Tot plegat s’aconsegueix implicant

per-sones de totes les edats en activitats de millora me-diambiental i nous valors cí-vics i socials.

D’ençà de la posada en marxa del primer hort urbà munici-pal de la ciutat, l’any 1985, el conegut com l’Hort de l’Avi al barri del Coll (Gràcia), són molts els espais que han es-tat condicionats per a aquest ús. Al llarg dels anys, l’èxit de la iniciativa ha esperonat la creació de nous horts urbans arreu de Barcelona, com tam-bé en moltes altres pobla-cions catalanes. Actualment, ja hi ha set nuclis d’horts ur-bans públics: Masia Can So-ler (Horta-Guinardó), Masia Can Mestres (Sants-Mont-juïc), Parc de la Trinitat (Sant Andreu), Hort de l’Avi i Hort de Turull (Gràcia), Masia de Can Cadena (Sant Martí) i Sant Pau del Camp (Ciutat Vella), als quals cal afegir ara el nou de les Corts. Any rere any són moltes les persones que volen dedicar

part del seu temps lliure a conrear vegetals de tota mena en un hortet. Quan arriba la primavera i el bon temps, els horts urbans de la ciutat es converteixen en un recurs pedagògic per als es-colars. D’aquesta manera, infants i joves poden apro-par-se a l’agricultura de ma-nera lúdica. Com a norma general, les verdures conrea-des en els horts urbans no poden ser venudes i tampoc s’hi pot fer servir cap tipus de pesticides.

Imatge d’arxiu d’un dels horts urbans que ja funcionen a la ciutat.

Fins al 16 de maig està obert

el període d’inscripció per

participar en el sorteig d’una de

les trenta noves parcel·les d’horts

urbans que es creen en un solar

situat entre els carrers de

Torre Melina i l’avinguda de

Manuel Azaña

Ja estan a punt els nous horts

urbans de Torre Melina

C I U TA D A N S O P I N E N

Roser Pi

Comerciant

Jo no tinc temps per participar-hi, però em sembla molt bé per a la gent que té temps lliu-re, perquè poden assolir el seu objectiu. Hi ha persones que no tenen terreny i així poden tenir el seu hort.

Fabri Gago

Jubilada

Yo ya soy muy mayor para hacerlo, pero a mucha gente joven les encanta y pueden hacerlo. Me parece muy bien.

Vicente Carrato

Jubilat

Si que lo veo bien, pero no participaré porque yo tengo mi huerto fuera, pero si no tuvie-ra sí que me gustaría tenerlo, está muy bien.

Paco Guzmán

Jubilat

Sí que lo sabía y me gustaría participar por-que me gusta el barrio y trabajar la tierra. Así podría tener mi propio trozo de tierra.

Serafín Marzo

Jubilat

Me parece bien, es una manera de que alguna persona se entretenga. Nosotros no participa-remos porque ya no estamos en condiciones de cultivar.

Lluís Argemí

Jubilat

Sí que m’agradaria par-ticipar-hi, perquè és una manera de distreu-re’t i d’oxigenar una mica la ciutat. La gent hauria de fomentar més les zones verdes.

S a p q u e h i h a u r à h o r t s u r b a n s a l b a r r i ? L i a g r a d a r i a p a r t i c i p a r - h i ?

(4)

E N T I T A T S

Dolors Roset

D

es dels 3 anys fins als 13, tots els nens i les nenes a qui agradi cantar po-den formar part del Cor Fa-ristol. Assagen totes les tar-des de dimecres del curs escolar en una sala de l’escola Ausiàs March i, fent certa la dita “com més serem, més riurem”, a mesura que la co-ral creix, més bé s’ho passen els cantaires i més activitats es poden fer.

Per adequar el contingut del programa a cada edat, el cor està dividit en tres grups. Amb els petits, de 3 a 5 anys, a part de la cançó es treballa la sensibilització de l’oïda, el ritme, l’audició, la dansa i el joc musical. Els mitjans, de 6 a 8 anys, ja poden interpre-tar cançons amb més

dificul-tat i comencen a treballar la tècnica de la veu. El grup dels grans, de 9 a 13 anys, té més capacitat vocal i pot aventurar-se amb un reper-tori ampli i complex de cant coral. Per formar part d’un

cor no es necessita res d’es-pecial i aporta moltes satis-faccions. Tot es fa amb l’ins-trument natural: la veu. Els cantaires s’enriqueixen mu-sicalment, guanyen més sen-sibilitat i atenció auditiva; treballen la comunicació i la

seguretat en un mateix; co-neixen tipus de música i paï-sos diferents, i enriqueixen la llengua a través de la mú-sica. Aprenen també a valo-rar la importància de l’apor-tació individual en una feina de grup, com aconseguir un bon resultat global amb la feina ben feta per cadascú, i a conviure i compartir inte-ressos comuns amb altres infants. Aquest és el segon any del Cor Faristol. Fan concerts per Nadal i final de curs. També celebren cada any el Dia de l’amic. Cada nen pot portar un amic, can-ten i fan festa amb activitats especials per a tots. Abans d’acabar el curs, també tenen programat un altre concert i un dia d’excursió.

Més informació:

Recinte CEIP Ausiàs March Plaça Comas, 9-10 Dimecres, de 13.15 a 19.00 h.

Nens i nenes del Cor Faristol.

Cantar al cor és

gaudir de la

música i compartir

amb altres nens un

interès comú

És un projecte per al barri que

voluntàriament fan les tres impulsores

i directores d’aquesta coral perquè nens i

nenes gaudeixin de la música i del cant

El Cor Faristol, obert a tots

els nens i nenes de les Corts

La masia de

Can Bruixa

J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

Can Bruixa, l’any 1896 (facilitada per B. Batlle i Piera. AMD les Corts).

A mitjan segle XVIII, enmig dels camps de les Corts, Guerau Piera i Agnès Llopart, van aixecar el mas conegut com de Can Bruixa, en un indret situat dins del marge sud del camí de Barcelona a les Corts i entre la riera de Quatre Camins i el torrent de Can Feu, dit antigament de Llobet. Una referència que avui pot semblar un jero-glífic, perquè les terres on hi havia la masia amb el pas dels anys han canviat molt. Com a referència d’aquesta construcció i per al record n'ha quedat el carrer de Can Bruixa, un vial que es va obrir al començament dels anys cinquanta en terres d’aquesta propietat, cedides per Josep Piera i Estruch amb la condició que dugués aquest nom.

El mas, amb un edifici central i amb una gran era da-vant, es trobava en l’espai on avui hi ha els edificis dels carrers Galileu, 295-297, i Can Bruixa, 13-17, mentre que la porta d’entrada estava a la travessera Vella, avui Marquès de Sentmenat, un indret que també urbanísti-cament ha canviat amb l’obertura del carrer Galileu. Quant al nom o malnom de Can Bruixa, té l'origen en l’estranya virtut que els Piera-Llopart tenien amb els animals, perquè compraven animals amb nafres, famè-lics i malalts i en poc temps els curaven i els refeien, cosa que els permetia vendre'ls més tard a un preu més alt. Això, vist per gent de l’època, que no ho entenia, feia que fàcilment els relacionessin amb la bruixeria.

(5)

Daniel Venteo

L

’Ajuntament està impul-sant la rehabilitació con-junta de les façanes del carrer del Comte Güell que corres-ponen als antics habitatges de la cooperativa El Bienestar Obrero, situades en el tram comprès entre la travessera de les Corts i el carrer del Pintor Pahissa. El conjunt, que està inclòs en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat, és de gran valor urbà. L’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida i la Generalitat de Cata-lunya contribueixen econò-micament a aquest projecte finançant fins a un terç dels costos total de l’obra i facili-tant diverses gestions, com ara l’exempció de les taxes de sol·licitud, la llicència i altres impostos d’obres.

Donat que es tracta d’un con-junt arquitectònic unitari, la rehabilitació de les façanes respondrà a un pla d’actuació comú que mostri la seva uni-tat originària. Es tracta d’un conjunt d’habitatges cons-truïts cap a l’any 1913 en uns terrenys que havien estat ad-quirits per la cooperativa El Bienestar Obrero a l’indus-trial i mecenes Eusebi Güell i

Bacigalupi (Barcelona, 1846-1918), comte de Güell, de qui el carrer pren el nom. La des-tinació de la vintena d’habi-tatges unifamiliars adossats eren els membres associats de la mateixa cooperativa i van ser construïts per l’arqui-tecte modernista Josep Plan-tada i Artigas.

Aquestes cases estan caracte-ritzades per la simetria de la composició del conjunt i la seva senzilla ornamentació, que incorpora a les façanes alguns elements esgrafiats, així com algunes rajoles

d’es-til valencià. Les dues voreres del tram del carrer comprès entre la travessera i Pintor Pahissa formaven part de l’antic conjunt d’habitatges d’aquesta entitat social, tot i que cada casa té la seva sin-gularitat artística. La regula-rització urbanística de la tra-vessera de les Cor ts va comportar l’enderroc de les dues primeres cases del car-rer Comte Güell i la creació d’unes noves parets mitgeres que recorden una gelosia feta a base de maons que donen a un nou espai públic. Aquestes cases es troben en una illa en la qual també hi ha la biblioteca pública Miquel Llongueras (Riera Blanca, 1-3), que recorda el nom del qui fou regidor del districte de les Cor ts, l’arqueòleg Miquel Llongueras i Campañà (Barce-lona, 1942-1998).

N O T Í C I E S

f

Millora de carrers

Més d’una vintena de carrers, com l’avinguda de Pe-dralbes, la carretera d’Esplugues o Capità Arenas, han experimentat una gran millora durant el mes de març. Els principals canvis consisteixen en asfalt so-noreductor, la renovació de voreres, paviment i en-llumenat, o el soterrament de les línies de llum i telè-fon. Els treballs formen part del Pla Integral de Manteniment del districte.

Concurs de cartells de la Festa Major

Arriba el sisè concurs de cartells de la Festa Major de les Corts. Es poden presentar les propostes entre l’1 i el 15 de juny a la seu del Districte, a la plaça Comas, 18. Els participants han de fer arribar de manera in-dividual o col·lectiva un únic disseny, original i inè-dit. El cartell guanyador, el qual l’organització utilit-zarà per promoure la Festa, obtindrà un premi de 1.200 euros.

Tornen els joves creadors

Els Jardins Clara Campoamor acullen cada divendres i fins al 21 de juliol una mostra de joves creadors que inclou, entre altres disciplines, disseny de moda, joieria, escultura, pintura o fotografia. La iniciativa, que ja es va poder veure per Nadal a l’av. Carles III, pretén facilitar la difusió dels joves artistes. Per a més informació: [email protected]. Tel.: 669 885 128

Mor Antoni Pallarès

L’exconseller de les Corts Antoni Pallarès va morir el passat dia 9 de març a l’edat de 73 anys. L’Ajunta-ment li havia atorgat la Medalla d’Honor el 19 de ge-ner. Pallarès, que preparava un llibre sobre el movi-ment socialista a les Corts, va formar part de la Comissió de Cultura durant 12 anys. També va ser conseller de Via Pública i vicepresident del Consell del Districte.

Les façanes d’El Bienestar Obrero

recuperen el seu estat original

Les façanes dels

habitatges de

l’antiga cooperativa

El Bienestar Obrero

seran rehabilitades

amb l’ajut econòmic

d’Ajuntament i

Generalitat

Els habitatges

van ser construïts

l’any 1913 per la

cooperativa

El Bienestar Obrero

Els habitatges són al carrer del Comte Güell.

La bijuteria, la pintura o l’escultura són habituals a la mostra.

L’Espai d’Art mostra cada mes l’artesania feta a les Corts

David Sabaté

L’

Espai d’Art és una mostra d’artesania i art creada l’any 1999. El seu objectiu és mostrar l’artesania que es fa al barri de les Corts i promocio-nar-la en altres fires arreu de Catalunya. El Districte ha tin-gut un paper bàsic en el seu creixement: ha anunciat des del principi les seves activitats i els ha procurat subvencions. L’entrada i la sortida de dife-rents artistes ha fet la resta i ha

consolidat any rere any una proposta que actualment compta amb dotze participants que es troben cada primer dis-sabte de mes a la plaça Comas. Entre ells hi ha pintors que tre-ballen amb tècniques diverses –acrílics, olis o aquarel·les–, es-cultors i bijuters; també es vol potenciar el disseny tèxtil in-fantil i el reciclatge. La mostra integra, a més, el Centre Ocu-pacional de les Corts, un col·lectiu de persones

(6)

E

l restaurant El Mussol de Pedralbes Cen-tre va obrir les portes l’any 2005. Ac-tualment, són dotze els restaurants que for-men aquesta cadena, que ha experifor-mentat un notable creixement des que l’any 1994 van obrir el primer establiment al carrer de Casp. La clau de l’èxit ha estat oferir espe-cialitats de cuina típica catalana a un preu raonable i per a clients molt diversos. A El Mussol de Pedralbes Centre, hi trobem prin-cipalment gent de les oficines de la zona

en-tre setmana i moltes famílies durant el cap de setmana. També és un local molt adient per a grups. Entre les especialitats desta-quem les verdures i les carns a la brasa, els cargols, el pa de coca amb tomàquet, els em-botits genuïns, les amanides i els calçots en temporada. El servei eficient i la decoració rústica del local ajuden a fer encara més agradable l’experiència gastronòmica. Restaurant El Mussol

Av. Diagonal, 611-613 (Pedralbes Centre)

E L T A U L E L L

Cuina típica catalana a l’abast dels clients més variats

L’establiment forma part d’una cadena de 12 restaurants.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Daniel Romaní

E

l barri de la Mercè, si-tuat a ponent de la ciu-tat, just a sobre de la ronda de Dalt, a l’esquerra del bar-ri de Pedralbes i a la dreta del terme municipal d’Es-plugues, és força descone-gut pels barcelonins i també pels habitants de la resta del districte al qual pertany, les Corts. Va ser creat l'any 1946 amb el nom de L as Cinco Rosas (feia referència a un dels símbols de la Fa-lange), per bé que el nom oficial era el de Grupo de Nuestra Señora de la Mer-ced. Els ter renys van ser comprats per la Delegación Nacional de Sindicatos de FE y de las JONS i van pas-sar a l'Obra Sindical del

Ho-gar, la qual hi edificà 123 habitatges unifamiliars pro-tegits. Així ho recorda Ma-ria Assumpció Valls al llibre

“L a Mercè: cinquanta anys d'un barri de les Corts

(1953-2003)”. Des del 1998, al número 41 de la via princi-pal del barri de la Mercè, que el recorre de dalt a baix, el torrent de les Roses, hi ha un actiu casal de barri, punt de trobada dels veïns, lloc de tertúlia, de tallers i d’ac-tivitats diverses que

fomen-ten la vida associativa. En-tre les activitats que s’hi or-ganitzen, cal destacar les manualitats –cada dimarts, de les 11 a la 1 del migdia, i de les 5 a les 7 de la tarda–, amb algunes de les quals es fa una exposició un cop a l’any. També s’hi fa petanca (diu-menges al matí), dominó (diumenges a la tarda) i un llarg etcètera. “I el 24 de se-tembre, la Festa Major, que coincideix amb la de Barcelo-na”, explica Philip Bouldstrid-ge, president de l’Associació de Veïns del barri de la Mercè. La festa se celebra un únic dia, el mateix 24 de se-tembre; la resta de dies, els habitants de la Mercè poden “baixar” a gaudir dels actes de la Festa Major gran.

Més informació a:

Casal de Barri de la Mercè C/ Torrent de les Roses, 41.

La Festa Major

del barri se celebra el

24 de setembre,com

a tot Barcelona

El casal d’aquest barri del nord

del districte, situat entre Pedralbes i el

municipi d’Esplugues, és un lloc d’activitats

i de relació veïnal

Entre les activitats que s’hi fan, destaquen les de manualitats.

El casal del barri de la Mercè,

espai de trobada i d’activitats

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

El Centre d’Informació i Assessorament per a joves (CIAJ) ha creat un nou Servei d’Informació i Orientació Laboral, que s’adreça a persones que tinguin entre 16 i 30 anys. El servei, que va entrar en funcionament a l’a-bril, es basa en dues propostes: els dilluns laborals i els tallers d’orientació laboral.

Amb els dilluns laborals, cada dilluns (de 10 a 14 h i de 16 a 20 h) s’ofereix un servei gratuït d’orientació laboral personalitzat que treballa aspectes com ara la recerca acti-va de feina (com cercar l’ocupació que interessa, com fer el currículum, preparació de l’entrevista...) o la definició d’iti-neraris laborals (quines són les millors opcions per a la persona que consulta).També facilita als joves assessora-ment personalitzat mitjançant una entrevista amb un professional per informar-se sobre el salari, el conveni la-boral, el contracte... El servei també organitza xerrades in-formatives sobre aquests temes.

Els tallers d’orientació laboral són una iniciativa adreçada als centres d’ensenyament, associacions juvenils, centres cívics, casals de joves, biblioteques o punts d’informació juvenil o qualsevol espai que els joves facin servir al seu temps de formació o de lleure. El servei consisteix en uns tallers pràctics integrats per una xerrada informativa i una activitat participativa posterior entre els assistents, on es tractaran aspectes com ara la recerca de feina, el treball a l’estiu o a l’estranger, l’autoocupació, la legislació laboral o la seguretat a la feina. Els equipaments interessats poden posar-se en contacte amb el CIAJ per demanar la realitza-ció d’aquest tallers.

Més informació:

CIAJ. C/ Sant Oleguer, Tel. 93 442 29 39 www.bcn.es/ciaj

Nou servei d’informació i

d’orientació laboral per a joves

(7)

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

Q

uan arribes a l’avinguda de la Reina Maria Cristina i enca-ra no t’has recupeenca-rat de l’hoenca-ra de dormir que sembla que t’han ro-bat (la nit anterior hi va haver canvi d ’ hora), et desper tes de sobte amb una olor i un soroll molt particular: vaselina i multi-tud de trepitjades ràpides de pre-escalfament.

Els nombres continuen donant la raó als organitzadors de la Mara-tó: 6.000 atletes inscrits (dels quals 4.500 eren maratonians), 40 països representats a la cursa, 80.000 persones congregades als voltants dels punts de la ciutat per on passava la cursa i més de

20.000 visitants que durant els divendres i dissabte van passar per la Marató Expo, la fira asso-ciada a la marató.

Els quatre pilars de la marató: l’A-juntament de Barcelona, la Plata-forma Marató a Barcelona, la Fe-deració Catalana d ’Atletisme i Turisme de Barcelona, pot ser que hagin trobat una de les millors reunions atlètiques que es poden fer a la ciutat.

El públic de la marató es va aple-gar principalment a punts molt coneguts de la ciutat com el por-tal de l’Àngel, el Camp Nou, Dia-gonal, passeig de Gràcia, Sagrada Famíli a , Tor re A g bar, Fòr um, plaça Sant Jaume, la Rambla o la plaça Catalunya. Un recorregut totalment urbà i planer que va es-tar sembrat d’activitats dinamit-zadores (xocolatades, actuacions musicals o espectacles tradicio-nals) que feien que el públic

parti-cipés molt més de la festa mara-toniana. Festa que Josep Bravo, veí de les Corts, vol aprofitar, ja que “aquí trobes gent de tot el

món. Això és únic i és el millor. Tinc ganes de passar per la part del Camp del Barça i pel Fòrum. Aquesta vegada l’ han encer tat amb el recorregut”.

Barcelona torna a tenir un acte esportiu amb una gran bandera: la de l’èxit. Èxit amb bon temps, amb l’espectacular recorregut, amb el bon nivell de participació i amb la impagable par ticipació ciutadana.

Èxit de participació

d'atletes, èxit del nou

recorregut, èxit de

parti-cipació ciutadana. Èxit,

aquesta és la paraula que

defineix la Marató de

Barcelona d’aquest any

El nou recorregut

de la marató passa,

entre d’altres llocs, pel

Camp Nou, el Fòrum

i la Rambla

La Marató va comptar amb 6.000 inscrits de 40 països.

La Marató omple d’atletes

molts carrers de Barcelona

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139. Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Zona Alta

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Revista mensual informativa

Revista de l’Associació de Veïns del Barri de la Mercè Torrent de les Roses, 64. Tel. 93 203 80 84

INTERNET

Web de l’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica

L’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica estableix els drets i els deures dels ciutadans i regula les condicions, les garanties i els efectes jurídics de l’ús dels mitjans electrònics en les relacions entre l’Administració i els ciutadans, entre altres aspectes.

www.bcn.es/orae

“Vacances d’Estiu” 2006

“Vacances d’Estiu” és un programa municipal que ofereix cada any als infants i als adolescents fins als 17 anys de Barcelona una oferta àmplia i variada d’activitats interessants, edu-catives i engrescadores per gaudir del període de vacances. L’oferta per a aquest any és de més de 85.000 places, amb un ampli ventall d’activitats, més de 300, tant a la ciutat amb els casals, els casals esportius i els campus olím-pia, com fora de Barcelona, amb les colònies, els campaments, les rutes i els intercanvis.

www.bcn.es/vacances

w

(8)

En què consisteix la feina d’un dinamitzador cívic?

El que fem és dur a terme el Pla de Civisme a cada districte. Es tracta d’una tasca de conscienciació de la ciutadania sobre els diferents temes que comprèn el civisme a través d’ac-tes, xerrades, punts d’informació... Cada dinamitzador compta, a més, amb la col·laboració d’una entitat del districte, que en el cas de les Corts és la Fundació Pere Tarrés, que ens aju-da en la tasca de sensibilització del Pla de Civisme. També hi col·labora una xarxa de civisme formada en gran part per les associacions de lleure del districte.

Quin és l’objectiu d’aquest pla?

Un canvi d’hàbits per respectar els altres. Es tracta d’aconseguir la cor-responsabilitat dels ciutadans per millorar el nostre entorn.

Aquesta és la teoria, però com es difonen aquestes bones in-tencions?

A Sant Jordi, per exemple, fem una fira medieval a l’avinguda Sant Ra-mon Nonat, on tenim tallers amb motius de Sant Jordi, com escuts, roses, cavalls de cartró... tot fet amb material reciclat. També fem jocs tra-dicionals, com les bitlles.

El civisme també serà present durant l’Any del Comerç...

Sí, el 6 de maig, dins la Mostra de Comerç al Carrer que es fa a tota la ciutat, muntarem una car pa a la plaça de la Concòrdia on es faran jocs, com el Memory del civisme, i hi haurà una ludoteca oberta al públic amb diferents jocs. També hi haurà activitats del civisme a Galileu i Joan Güell i, durant els dies 5 i 19 de maig (de 16.30 a 19 h), a Can Bruixa. Es faran jocs infantils entorn dels cinc eixos del civisme: neteja, soroll, es-pais de convivència, tinença respon-sable d’animals i mobilitat. I el 12 i 26 de maig es faran els mateixos ta-llers a la plaça de la Concòrdia.

Què es fa en aquests tallers?

Per exemple, al taller de tinença res-ponsable d’animals fem jocs on els infants han de recollir (simbòlica-ment) excrements de gossos i

posar-los a les escombraries; respecte al so-roll, els fem comprendre que el soroll molesta, per exemple, quan juguen a pilota o posen la ràdio molt alta, i sobre la mobilitat es tracta de sensi-bilitzar-los de cara a la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda.

Can Bruixa és l’espai emblemà-tic escollit pel Districte per di-fondre el Pla de Civisme. Per què aquest espai?

Els espais emblemàtics són 10 zones de la ciutat de nova creació o molt significatives del districte. Són parcs o places concretes on es fan accions per millorar la convivència ciutadana i s’aposta per un treball conjunt en-tre districte, entitats i veïns per mi-llorar-los i conservar-los. Can Bruixa

–travessera de les Corts cantonada Joan Güell– es va inaugurar el 2003, per això es va triar, i durant aquest temps s’hi han dut a terme diferents accions lúdiques, informatives i de manteniment.

Què més es fa al llarg de l’any?

Encara no ho tenim concretat, però segurament farem alguna activitat del Pla de Civisme al mes de juliol i durant la Festa Major de les Corts.

Quins són els punts febles del civisme al districte?

Actualment l’Institut Cerdà (una fundació privada que ofereix serveis de consultoria) està fent un diagnòs-tic per poder elaborar un pla d’acció en funció d’aquests punts febles i arribar a acords amb entitats del dis-tricte i amb associacions de comer-ciants per treballar-hi conjuntament.

Què es fa per prevenir el vanda-lisme?

Cada districte té una realitat molt di-ferent i a les Corts no hi ha gaire vandalisme. El Pla de Civisme actua en funció de les necessitats de cada territori, i per això, per determinar els punts febles del districte, s’ha en-carregat aquest estudi.