Les Corts. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Setembre 2007

(1)

El futbolista hongarès Ladislao Kubala (Budapest, 1927-Barcelo-na, 2002), que va formar part d’un dels millors conjunts del Fut-bol Club Barcelona –del qual tam-bé va ser entrenador– donarà nom a un carrer de les Corts. El mític futbolista Ladislao Kuba-la va residir durant força temps al carrer Numància, 85-111, a la mateixa zona que havia estat ocupada pel camp de futbol de les Corts. Des del mateix moment en que va morir, l’any 2002, moltes veus van demanar que se li dedi-qués algun espai públic del barri. Ara, cinc anys després, un cop que la normativa municipal ho permet, s’està buscant un espai per posar-hi el seu nom.

Ladislao Kubala tindrà

un carrer a les Corts

La Festa Major omple les Corts

d’activitats del 6 al 14 d’octubre

Kubala en la seva època de futbolista amb el Barça.

GEGANTS

La trobada de

gegants i de bestiari

enceta la festa

CASTELLS

Matí casteller

a la plaça Comas

el divendres 12

CIRC

Racons i places

s’omplen de circ

per als més petits

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Joan Puig

Director de l’Escola Súnion

“L’escola és una

vivència compartida

que va més enllà de

les assignatures”

P R E M I S Pàg. 4

Diables Ítaca i José

Jiménez, cortsencs

de l’any 2007

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Handbol Club

Manyanet Les Corts

L’equip més proper del barri S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Millor que nou,

100% vell

Telèfon d’informació per fer reparar objectes S E R V E I S Pàg. 6

Disminuir els

accidents de trànsit,

prioritat de la

Guàrdia Urbana

LES CORTS

_{B A R C E L O N A}

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • S e t e m b r e 2 0 0 7

(2)

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte

Pl. Comas, 18.

Telèfon d’informació 010

(0,39 ¤+ IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cultural Les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.

Centre Cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.

Centre Cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.

Centre Cívic Joan Oliver 93 339 82 61

“Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca de Les Corts- 93 499 31 07

Miquel Llongueras

Riera Blanca, 1-3.

Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.

SERVEIS SOCIALS

Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.

Centre Serveis Socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.

Centre Serveis Socials Zona Oest 93 448 04 99 Riera Blanca, 1.

GENT GRAN

Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.

Casal de Les Corts 93 291 64 88 Dolors Masferrer, 33-35.

Casal de Gent Gran 93 339 71 68

Joan Oliver “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal i Residència 93 439 41 41

de Gent Gran Montnegre

Montnegre, 25.

Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.

Centre Educacional 93 430 47 20

Fundació ACE-Alzheimer

Marquès de Sentmenat, 35-37.

Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.

Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63

Fundació Santa Eulàlia

Cardenal Reig, 32.

ALTRES SERVEIS

Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07

per a la Gent Gran-Est

Pl. Concòrdia, 13.

Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99

per a la Gent Gran-Oest

Riera Blanca, 1-3.

Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 33-35.

C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Travessera de les Corts, 319-321.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088 SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.

CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.

Centre de Salut Mental 93 419 09 19

Infantil i Juvenil

Numància, 107-109.

Centre de Salut Mental 93 227 56 67

Infantil i Juvenil

Mejía Lequerica, 1.

Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Divendres 28 de setembre

Presentació del disc pel Sàhara

A les 22 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Cicle de concerts joves al centre cívic.

Dilluns 1 d’octubre

Crowded House

A les 20.30 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105)

Catorze anys després del seu últim disc, han iniciat de nou una gira per tot el món i presenten un nou àlbum produït pel mateix productor d’U2.

Dijous 4 d’octubre

La oveja negra

Rock acústic. Organitzat pel Casal de Joves.

Diumenge 28 d’octubre

Banda Simfònica de les Corts

A les 18.30 h. Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6)

Cicle de concerts Diumenges Musicals.

Diumenge 16 de setembre

Les aventures d’en Miquel de la Mel

En Miquel aprèn els secrets de la natura que li transmet el seu pare, constructor d’instruments.

Diumenge 16 de setembre

The Finger Players

A les 13 h. Institut del Teatre (pl. Margarita Xirgu, s/n)

Espectacle de titelles (Singapur). Dins del Festival de la Casa Àsia. I del 14 al 16 de setembre, activitat familiar al mercat de les Flors, amb tast i tallers de cuina de paï-sos asiàtics.

Dimecres 26 de setembre

La clau dels somnis

A les 18 h. Bib. Les Corts-Miquel Llongueres (Riera Blanca, 1-3)

Narració d’un conte tradicional per Mònica Torra.

Animalets

Enmig del bosc hi ha el senyor de la Natura. El gall serà l’encarregat de despertar-lo. Espectacle a càrrec de Titelles Galiot.

7 , 27 i 28 d’octubre

El verí del Teatre

A les 18.30 h (dissabte a les 21 h). Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

El teatre és com una fruita prohibida per al verí de la qual no hi ha cap antídot. Una obra de Rodolf Sirera in-terpretada per ICC Teatre Obert.

Divendres 12 i diumenge 14 d’octubre

La Mamma

A les 18.30 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Divertida comèdia d’ambient sicilià. A Rosàrio, vídua amb dos fills, no li falten problemes, però se’n sortirà. A càrrec del Grup de Teatre les Corts.

Divendres 26 d’octubre

El arte de volar

En situacions de conflicte, quan arribem als nostres lí-mits, només podem avançar si canviem nosaltres ma-teixos i de les caigudes aprenem a volar. Dansa contem-porània per Dominik Borucki i Claudia Cardona.

Dissabte 29 de setembre

Excursió a Sadernes-Sant Aniol d’Aguja

A les 8 h. Trobada metro Fabra i Puig

Durada: 5 hores. Cal dur dinar i bon calçat. Organitza: Aula d’Educació Ambiental. Informació: 93 291 64 62.

Sortida a Creueta del Coll

A les 10 h. Trobada metro Penitents

Organitza: Aula d’Educació Ambiental. Informació: Cen-tre Cultural les Corts. Tel. 93 291 64 62.

De l’1 al 15 d’octubre

Mou-te amb el planeta!

Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6)

Ass. per a la Promoció del Transport Públic.

Fins al gener de 2007

Orígens

Museu de Ciències Naturals (Parc de la Ciutadella)

Una exposició formada per quatre àmbits: Univers, Terra, Vida i Humanitat.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Jordi Martí, Joan Conde, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Gemma Gálvez. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano, Daniel Diego i www.fcbarcelona.cat. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:

Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:

Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

LES CORTS

B A R C E L O N A

(3)

Dolors Roset

L

a Festa Major arriba a les Corts carregada d’activi-tats per a petits i grans. La proposta d ’aquest any és molt extensa i pràcticament a cada carrer i plaça se cele-bra alguna cosa. Per saber amb detall què s’hi fa, es re-comana consultar un progra-ma de mà, que es reparteix als edificis públics del barri, o el web www.bcn.cat/lescorts. Especialment, per als nens i nenes, a part del popular Cir-corts que aixeca molta expec-tació, hi ha tallers, jocs, con-tes, activitats espor tives,

festes d’escuma, inflables i xocolatades per llepar-s’hi els dits. Els joves tenen un con-cert de rock a la plaça de les Infantes el dissabte 13, tam-bé especial per a ells. I per a tots els qui vulguin, absoluta-ment tots, petits i grans, s’or-ganitzen sopars de germanor, botifarrades per esmorzar, paellades per dinar, concur-sos de tot tipus –fotografia, pintura ràpida, dòmino, fins un de ball per a gent gran, entre d’altres–, mostres d’ar-tesania, exhibicions diverses, teatre, havaneres, sardanes, la passejada sobre rodes amb

bicicleta o patins, balls de nit i gresca, molta gresca. El foc també hi tindrà una presència destacada. El cas-tell de focs es farà la nit del dijous 11 als jardins Bacardí, davant del camp del Barça,

mentre que hi haurà un cor-refoc el diumenge 7, el qual començarà i acabarà a la plaça Comas i farà un recor-regut pels carrers del voltant. L a munió d ’activitats si-multànies que se celebren cada dia fan difícil dir quin és l’acte central, si és que n’hi ha cap, i donen una idea clara del fet que aquesta és una festa molt participativa, que es fa amb la iniciativa i l’es-forç dels qui organitzen totes i cada una de les activitats,

des d’un sopar amb els veïns del carrer fins a un gran es-pectacle. És una festa que

suma: suma l’empenta de les diferents comissions de fes-tes, suma diversitat, suma ac-tivitats per a tot tipus de pú-blic. Suma barri.

La trobada de puntaires, una de les cites tradicionals de la festa.

Amb els anys, la festa ha

agafat molta empenta per

arribar a oferir un extens

programa com el d’enguany.

Aquesta iniciativa és possible

gràcies a la molt valuosa

aportació de les comissions

de festa dels barris

La Festa Major omple l’octubre

amb activitats per a tothom

Circorts torna a ser

una de les activitats

que aixequen més

expectació

C I U TA D A N S O P I N E N

Cristian Dealbert

Hoteleria

No en sabia les dates, però quan són festes solc ser-hi. Hi anem a passejar, sobretot per la nena, que així també les viu.

Georgina Sierra

Gestió d’inversions

I tant que ho sabem i sí que hi participem. Tinc una nena de dos anys i assistim a totes les activitats que podem per a ella.

Natàlia Ferrer

Administrativa

Sí que la coneixem, però mai l’enganxem, normalment per la poca informació de les activitats. Ens agrada-ria estar més ben infor-mats.

Josep Puertas

Pastisser

Sí que ho sabia i sí que hi participem. Fan mol-tes activitats per a nens i, com que jo en tinc un, les aprofito.

Albert Magrinyà

Sense feina

Sí, sabia que eren a l’oc-tubre i sí que hi partici-pem. Passegem i patim la plaça del Sol de Baix on, a les 4 de la mati-nada, encara hi ha música.

Toni Rodríguez

Administratiu

Sí que ho sabíem i sí que hi participem amb els nens. De fet, no ens la perdem cap any.

S a p q u e a l p r i n c i p i d ’ o c t u b r e é s l a F e s t a M a j o r d e l e s C o r t s ? H i p a r t i c i p a r à ? L A F E S TA D E T O T S

A

(4)

P R E M I S

Beatriu Sanchís

C

om cada any i durant la celebració de la Festa Major del barri, s’entreguen els guardons dels Cortsencs de l’any. Enguany els guardo-nats han estat l’entitat de Diables Ítaca i el treballador de l’Ajuntament i conserge del centre cultural de les Corts, José Jiménez. Cal re-cordar que els premiats els escullen la Comissió de Festa Major, on són representats els caps de barri, és a dir, les entitats que organitzen arreu dels carrers de les Corts tota la Festa Major. Cada any s’escull una entitat i una o diverses persones. Precisament, aquest any els Diables Ítaca celebren el 25è aniversari de la formació de la seva entitat. Aquesta

enti-tat té els seus orígens a l’es-cola Ítaca del barri. La se-cretària de la Colla, Montse Paco, en rebre la notícia del guardó, va dir que se sentia molt satisfeta i una mica commoguda. “En el meu

nom, en nom del nostre cap de colla, Jordi Puig, i de tots els diables, que ens sentim molt agraïts per aquest pre-mi i aprofitem l’ocasió tam-bé per recordar que els dia-bles formen part de la nostra cultura, sobretot els diables infantils i, tot i que

pugui semblar perillós que els nens estiguin tan a prop del foc, les mesures que te-nim són extremes i esperem i demanem un tracte espe-cial per poder mantenir vi-ves les nostres tradicions, també a les colles infantils”, va dir. De la seva banda, José Jiménez, amb 28 anys d’antiguitat a l’Ajuntament de Barcelona, va declarar sentir-se “profundament agraït i no mereixedor d’un premi tan important com aquest”. Jiménez va recordar com a la seva joventut i amb moltes dificultats econòmi-ques va començar a treballar a l’Ajuntament i com a poc a poc tot va anar millorant. Ji-ménez és una persona molt estimada a les Corts no sola-ment per la seva implicació laboral, sinó també per la seva qualitat humana.

Més informació:

www.bcn.cat/lescorts

Foto de família dels Diables Ítaca.

Els premiats

coincideixen a

sentir-se molt

agraïts pels

guardons

La Festa Major de les Corts se celebrarà

del 6 al 14 d’octubre. Serà el moment

d’entregar els guardons als guanyadors

Diables Ítaca i José Jiménez,

Cortsencs de l’any 2007

Can Cuiàs o Gasparó

La masia de Can Cuiàs o Gasparó va restar en peu, al carrer Vallespir, sobre el número 198, fins a la dècada dels anys setanta, quan va ser enderrocada per bastir una escola, avui el CEIP Duran i Bas. Aquest era el final d’una propie-tat que va començar a caminar entre els anys 1775 i 1785, quan Gaspar Cuyàs i Font va fer edificar o modificar una construcció ja existent, que va anomenar Can Gasparó i que disposava d’una petita capella, construïda el 1775, se-gons una inscripció que hi havia sobre la porta.

La casa, que s’aixecava a la banda nord de la finca, de 1.130 m2_{d’extensió, estava formada per planta baixa, un} primer pis i golfes, a més de la capella, galeries i un cobert per a la palla. A la mort de Gaspar Cuyàs, el 1801, la pro-pietat va passar a mans del seu fill Vicenç Cuyàs, qui va es-devenir un prohom de les Corts i va jugar un paper impor-tant en el seu desenvolupament. El 1846, quan ocupava el càrrec de batlle del poble, va permetre que la capella de Can Gasparó s’utilitzés com a parròquia mentre es construïa l’església de la Mare de Déu del Remei. Finalment va morir el 1870 i va nomenar hereu universal el seu nét Antoni Cuyàs Samsó, el qual va morir als setze anys i la propietat va passar a mans del seu germà Josep Maria.

El 1910, en Josep Maria Cuyàs va fer obres de reforma a la casa, les quals van consistir a enderrocar i canviar la distri-bució del la planta baixa, del primer pis i de les golfes. El 1920 va morir sense testar. Les propietats van anar a parar en parts iguals als seus fills però el seu fill Antoni Cuyàs i Lagriffa va comprar als seus germans les seves parts. Final-ment, després de diferents litigis, l’Ajuntament va comprar la casa el 1934.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 64 32.

J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

(5)

Daniel Romaní

D

es que el futbolista Ladis-lao Kubala va morir l’any 2002, diverses han estat les veus que han demanat que un espai de la via pública barcelo-nina rebés el seu nom. La nor-mativa de l’Ajuntament no per-met que es bategi un espai públic amb el nom d’una per-sona fins després de cinc anys del seu traspàs. Enguany s’a-compleix el cinquè aniversari de la mort de Kubala i l’Ajunta-ment no ha dubtat a buscar un espai a les Corts per posar-hi el seu nom. Entre les sol·licituds que ha rebut la Ponència de Nomenclàtor, hi ha la de la co-munitat de propietaris de l’edi-fici del carrer Numància, 85-111 –on va viure Kubala durant una colla d’anys–, i de qui va ser president del Barça, Joan Gaspart, de batejar amb el nom de Ladislao Kubala el passatge que es troba darrera

de l’edifici on va viure, i que discorre de manera paral·lela al carrer Numància, entre la tra-vessera de les Corts i el carrer Marquès de Sentmenat. Una part del passatge dóna als jar-dins de Can Cuiàs, a la zona que havia estat ocupada pel

camp de futbol de les Corts. El futbolista hongarès Ladislao Kubala (Budapest, 1927-Barce-lona, 2002) va ser disset cops jugador internacional del seu país. El 1950 va establir-se a Barcelona i va signar un con-tracte amb el Futbol Club Bar-celona. Kubala va esdevenir una figura mítica del futbol ca-talà: la seva integració en un dels millors conjunts del Barça

va portar l’equip a guanyar el campionat de Lliga (els anys 1952 i 1953, 1959 i 1960), la copa d’Espanya (1951, 1952, 1953 i 1957) i tres copes inter-nacionals. El 1961 passà a en-trenar el Barça, i el 1963 anà com a jugador al Club Esportiu Espanyol, del qual també va ser entrenador. Del 1969 al 1980 va ser seleccionador de l’equip espanyol. Finalment, del 1980 al 1982 va treballar novament al Futbol Club Bar-celona, primer com a entrena-dor i després com a tècnic.

Millores al paviment

D’altra banda, i sense deixar l’àmbit de la via pública, cal dir que s'ha aprofitat la disminu-ció del trànsit rodat a l’estiu, i els passats mesos de juliol i agost s’han renovat els pavi-ments –amb asfalt sonoreduc-tor– dels carrers Nicaragua –entre la travessera de les Corts i el carrer Marquès de Sentmenat–, Felipe de Paz –entre els carrers Benavent i Emèrita Augusta– i Doctor Fle-ming –entre l’avinguda Diago-nal i l’avinguda de Sarrià.

N O T Í C I E S

f

El Banc Solidari crea un grup de dol

El Banc Solidari de les Corts ha creat un grup de dol adreçat a persones que han perdut un ésser estimat, pares o fills principalment. Aquest grup dóna suport en el procés de dol, que acostuma a ser llarg. Es reu-neix els divendres alterns al centre cívic Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3), on té la seu el Banc Solidari. Més informació: Tel. 93 448 02 38 / www.bancsolidari.org / info@bancsolidari.org

Millores als carrers del districte

Aquest mes s’inicien obres de millora a l’avinguda Es-pasa i a la plaça de Pedralbes. A l’avinguda es can-viarà el paviment de la vorera costat Llobregat, mal-mesa per les arrels dels arbres, mentre que la plaça de Pedralbes es pavimentarà. I és previst que aquest mes finalitzi l’ampliació de la vorera costat Besòs del carrer Prat d’en Rull, entre la travessera de les Corts i el carrer Taquígraf Garriga.

Catifa de flors a la plaça de la Concòrdia

Una espectacular catifa de flors va decorar la plaça de la Concòrdia el dia 7 de juny passat arran de la cele-bració de la festivitat del Corpus Christi. La Parrò-quia de la Mare de Déu del Remei va impulsar el guarniment de la plaça amb la catifa floral, tradició típica de pobles com Sitges o la Garriga, que s’ha fet per primera vegada a les Corts.

Tornen les fires a les Corts

Després del parèntesi estiuenc, les fires reprenen l’activitat. La fira d’artesans Espai d’Art (escultura, pintura i bijuteria) i la de Menjar Artesanal tenen lloc el primer dissabte de cada mes a la plaça Comas. La cita amb el col·lectiu de pintors Art Directe és el segon dissabte de cada mes als jardins Clara Campoa-mor, on tots els divendres hi ha també la Fira de Jo-ves Creadors, amb moda i complements.

El futbolista hongarès Ladislao Kubala, que

va formar part d’un dels millors conjunts del

Barça, donarà nom a un carrer de les Corts,

barri on va viure durant una colla d’anys

Portada del llibre dedicat al Frenopàtic.

Noves publicacions per conèixer la història de les Corts

P.F.

L

a població de Les Corts i El Frenopàtic de les Corts: història d’un centre de salut mental són els títols de dos llibres que parlen del passat i del present del districte i que es presentaran el mes que ve. A La població de Les Corts, vuitè volum de la col·lecció municipal Quadern d’estudi: coneguem Les Corts, l’autor, Armand Güell, fa una radio-grafia de la població del

dis-tricte. Comença amb una pin-zellada històrica, de quan les Corts era municipi indepen-dent; segueix amb un repàs de l’evolució fins als nostres dies, i acaba amb un estudi comparatiu de les dades de població des de la descentra-lització administrativa de Bar-celona (any 1984). Està dirigit als ciutadans en general i a les escoles. Es presenta el 9 d’oc-tubre, a les 19 hores, a la sala de plens del Districte.

El Frenopàtic de les Corts: història d’un centre de salut mental, de Lluís M. Bou, fa un recorregut històric per la ins-titució, el nom oficial de la qual és Institut Tomàs Dolça i que va estar en funcionament des de l’any 1863 fins al 2000. El llibre, que forma part de la col·lecció Memòria de Barce-lona, que edita l’Ajuntament, es presenta l’11 d’octubre, a les 19 hores, a l’Auditori del Centre Cultural de les Corts.

Enguany s’escau

el cinquè aniversari

de la mort del

mític futbolista

Ladislao Kubala tindrà

un carrer amb el seu nom

(6)

E

l restaurant Bodega Brugal –Tast de Vins– manté viu el record dels seus orígens. An-tigament, en Josep Brugal tenia un celler on venia vi a l’engròs i barres de gel. Era al local del costat d’on és ara el restaurant, que ocupa l’es-pai que es destinava a magatzem. El negoci fa-miliar va passar després a mans del gendre, en Jaume Batlle, que va ser qui el va convertir en restaurant fa 26 anys. La decoració del local es manté igual com era el magatzem del celler, amb un ambient rústic, envoltats dels antics

barrils de fusta i altres objectes del passat. Ara porta el restaurant l’Ancel·la, la néta del fundador. El vi continua sent el gran protago-nista; tenen més de cent referències de vins, caves i xampanys. És un lloc per gaudir de la cuina casolana i catalana de qualitat, sols, en parella o en grup. Tenen molt d’èxit les carxo-fes, les truites i les cebes amb romesco.

Restaurant Bodega Brugal-Tast de Vins C. Morales, 30 / Tel. 93 430 13 44

E L T A U L E L L

El restaurant que recorda el seu passat de celler

El vi continua sent el gran protagonista d’aquest restaurant.

Joan Anton Font

S E R V E I S

Felicia Esquinas

M

iguel Ángel Arcós, inten-dent en cap de la Unitat Territorial de les Corts, somriu quan li pregunten què fa la Guàrdia Urbana a banda de posar multes. “Nosaltres fem denúncies, és l’Ajuntament qui posa les multes”, matisa. Les funcions de la Guàrdia Ur-bana van més enllà. Per als no-ranta agents que patrullen a les Corts, la prioritat és dismi-nuir els accidents de trànsit. Per això s’assegura la presència d’agents als punts on n’hi ha més i que coincideixen amb els de més trànsit, com les cruïlles de la Diagonal.

Ara les xifres acompanyen. En el que portem d’any, els acci-dents amb ferits han dismi-nuït un 12 % a les Corts en

comparació del mateix període del 2006. Els agents també re-visen la senyalització i el temps dels semàfors i, en cas de detectar-hi algun problema, n’informen l’Ajuntament.

Durant el curs es fa un servei anomenat de protecció esco-lar. Les patrulles regulen el trànsit a les zones de pas de mares, pares i nens camí de l’escola. Una altra prioritat de la Guàrdia Urbana és millorar la convivència i el civisme a l’espai públic.

Una característica de les Corts que afecta el treball d’aquest cos és la presència del Camp Nou. “Sempre dic que és l’únic districte que duplica la seva població en dues hores”, expli-ca Arcós. “Per a un partit nor-mal, hi arriben entre noranta i cent mil persones i de 150 a 200 autocars”. Regular aquest plus de trànsit requereix vui-tanta agents més.

Hi ha altres focus que generen una mobilitat extra al districte, com ara la Zona Universitària o els locals d’oci (Bikini, Up & Down, Pachá...), que atreuen visitants els caps de setmana. La Guàrdia Urbana de les Corts desplega cada jornada tres cotxes patrulla, amb dos agents cada un, més un de re-acció per a situacions d’e-mergència. Es complementa amb tres patrulles motoristes i una més de reacció, així com una patrulla ciclista al nucli antic.

Els accidents amb

ferits han disminuït

un12% respecte

al mateix període

de 2006

Els 90 agents que patrullen a les Corts

tre-ballen per evitar els accidents i també per

millorar la convivència i el civisme

Una parella de la Guàrdia Urbana amb una ciutadana.

Disminuir els accidents de trànsit,

prioritat de la Guàrdia Urbana

S E R V E I P Ú B L I C

Felicia Esquinas

Qui no s’hi ha trobat alguna vegada? La planxa, la pota de la taula, la impressora, l’assecador de cabell, el cotxet del nen... S’espatllen, es trenquen o perden una peça i ja no funcionen. Abans, la reacció habitual era reparar-los. Avui és una raresa. No sabem com fer-ho perquè cada cop hi ha menys establiments i empreses que s’hi dediquin. També hi ha la creença generalitzada que costa el mateix reparar un objecte que comprar-ne un de nou.

Tot i que en alguns casos pugui ser així, la cultura d’“d’un sol ús” comporta un problema greu: la generació de resi-dus. Tenint en compte com afecten el medi ambient i que l’espai al planeta és limitat, un dels reptes més urgents és reduir-los. La millor manera és no generar-ne més. Aquest és l’objectiu de la campanya “Millor que nou, 100% vell”, de l’Entitat del Medi Ambient (EMA) de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona. Partint de la idea que un objecte nou no és millor que un altre de vell, l’EMA proposa als ciutadans que allarguin la vida dels objectes, bé reparant-los quan s’han espatllat, bé portant-reparant-los a botigues o mer-cats de segona mà quan ja no es necessiten. També pro-mou la compra de productes de segona mà en lloc de nous. L’instrument per fer-ho és un telèfon que informa sobre els tallers per reparar i restaurar objectes que hi ha a Bar-celona i també sobre botigues i mercats de segona mà.

“Millor que nou, 100% vell”

Informació sobre botigues i mercats de segona mà, repa-radors i restaurepa-radors d’objectes.

Tel. 93 506 95 66 (de dilluns a divendres de 8 a 19 h)

Més informació:

www.amb.cat/web/emma/residus/prevencio/reuti-litzacio

Un telèfon informa d’on

podem fer reparar els

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Zona Alta

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Revista mensual informativa

AV Barri de la Mercè

Torrent de les Roses, 64 Tel. 93 203 80 84

Gent del barri

Bethencourt, 12 Tel. 93 411 08 00 monmedia@monmedia.net

INTERNET

El web de platges de Barcelona

Tota la informació necessària abans d’anar a la platja, la podem trobar al web en temps real. Dades sobre la qualitat i la temperatura de l’aigua, l’estat de la mar, la presència de meduses i si està recomanat el bany són alguns temes que s´hi poden consultar. A més, a través de les càmeres web situades a les set platges de la ciutat, es pot veure en directe com està el litoral.

www.bcn.cat/platges

Els vostres vídeos de la ciutat

Barcelona Visió és un nou portal que aposta pel vídeo a Internet. Els internau-tes poden participar enviant-hi els seus vídeos sobre la ciutat. A més, també es poden baixar a l’Ipod, al telèfon mòbil o a la PSP els vídeos del web. Inclou una base de dades de recursos audiovisuals de la ciutat que es pot descarregar de manera gratuïta.

www.bvisio.com/

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

C

arles Casals, president de la Vo-calia d’Handbol del Col·legi Pare Manyanet de les Corts, explica com “som l’equip més proper que es poden trobar els nens i nenes que els agradi practicar l’handbol”. “La nostra escola esportiva”, conti-nua Casals, “permet als nois i noies jugar des de petits a aquest esport. Un esport que també existeix, ja que no solament hi ha el futbol o el bàsquet”.

El president de la Vocalia d’Hand-bol del Manyanet afirma que “som l’única alternativa al FC Barcelona, ja que ells comencen a entrenar els nens des dels 14 anys”.

Actualment l’escola esportiva del Manyanet té més de 65 infants practicant l’handbol, a més d’equips prebenjamins fins als juvenils que utilitzen el pavelló L’Illa Diagonal.

Casals explica que “l’handbol és una forma de vida; els nostres jugadors quan han de sortir, com tots els jo-ves, ho fan de manera controlada, ja que tenen clar que la beguda no és un bon acompanyant de l’esport”. Per la seva banda, Lluís González, president de l’AMPA del Col·legi Pare Manyanet, destaca la implica-ció dels pares dels alumnes d’aquest centre “per treballar amb molta res-ponsabilitat i autonomia, per donar suport a aquests nens que senten

com ningú els colors de l’equip”. “Actualment tenim sis equips d’handbol al Pare Manyanet, dos a

la Lliga del Consell Escolar i quatre federats a la Catalana”, explica Gon-zález. “L’esport al col·legi és tan im-portant que dels aproximadament 1.300 alumnes que hi ha quasi 500 fan activitats esportives”, afirma. “No obstant això, qualsevol nen o nena que no sigui del col·legi i esti-gui interessat en l’handbol a les Corts es pot dirigir a nosaltres”, conclou el president de l’AMPA.

Més informació: Col·legi Pare Manyanet Travessera de les Corts, 331 Telèfon: 93 439 67 00

Un dels objectius

d’aquest club d’handbol

de les Corts és ensenyar

que hi ha més esports al

barri, no solament el

fut-bol o el bàsquet

L’AMPA del col·legi està

molt implicada en

l’organització de la vida

esportiva escolar

Alguns dels joves jugadors del club.

L’Handbol Club Manyanet Les

Corts, l’equip més proper del barri

(8)

L’estudiant amb la nota més alta de la selectivitat d’enguany a tot Catalunya ha estat una alumna de Súnion, Berta Cusó.

No ens havia passat mai. La Berta Cusó ha arribat molt lluny, excel·lent per a ella! I també per a l’escola, tot i que ens en considerem poc responsa-bles, perquè la gran responsabilitat ha estat la de la mateixa Berta. Tam-bé estem satisfets perquè l’índex d’a-lumnes que finalitzen el batxillerat a Súnion és força més elevat que la mitjana catalana, aproven la selecti-vitat en un percentatge més alt i amb una nota més elevada.

El rendiment intel·lectual és el que més preocupa a les escoles?

Ens importa, però no és l’única cosa, evidentment. Penso que un aspecte important de l’educació és buscar, en termes relatius, l’excel·lència de cada persona. Que cadascú, segons les se-ves possibilitats, pugui arribar el mà-xim de lluny. Però això no deixa de

ser la part final d’un pastís que es cuina des d’abans i que té molts al-tres valors.

Quins?

Home! Atendre tothom i que tothom vagi trobant el camí que sigui ade-quat per a la seva formació i que no passa únicament per la universitat. I altres valors que també són impres-cindibles per anar per la vida: solide-sa, responsabilitat, capacitat de pre-veure les conseqüències dels actes propis, reflexió... Volem que els nois i noies surtin igualment preparats des d’aquest punt de vista personal.

Com s’aconsegueix?

Fent que l’escola sigui una mena de laboratori on tot això es posi en dansa. L’escola ha de ser un lloc on els nois i noies s’han d’entrenar en tots aquests aspectes. Com? Bàsica-ment a partir de la convivència amb 700 iguals i de la relació amb els professors, que són els educadors. A una escola tothom ha d’entendre que està en un projecte comú d’edu-cació, una vivència compartida que va més enllà de les assignatures. Aquí fem dues o tres coses que són un pèl diferents.

Per exemple?

Donem força importància al fet que els nois visquin l’escola a partir d’allò que viuen amb més intensitat i valoren més, que és el grup natural d’amics. Tots els cursos estan subdividits en grups naturals que els nois han triat a partir de les seves afinitats. Això fa

que els puguem conèixer millor i que ells se sentin més a gust; per tant, qualsevol intervenció és més eficaç.

Com veu els adolescents avui dia?

No veig tants canvis substancials en-tre els adolescents d’abans i els d’ara. Un adolescent sempre és un adoles-cent. És una persona que s’està fent, insegura, que ha d’experimentar so-vint el límit de la línia vermella, que ha de provar coses noves, que ha de demostrar coses que íntimament sap perfectament que són disfresses que es posa a causa de la seva inseguretat...

Que necessita els amics com el pa que menja.

I la relació entre les famílies i l’escola?

De vegades falta una col·laboració mi-llor, una mica de confiança entre to-tes dues parts. Abans hi havia una confiança cega i tampoc devia ser bo. Ara no és cega, però en algun cas aquesta confiança és també trenca-dissa, es trenca massa ràpidament. I a l’inrevés.

El curs 2009-10 es traslladaran a una nova seu a l’avinguda de Vallcarca. Quina és la raó del trasllat?

Són dues. Una, econòmica. Estem ocupant uns espais –sorpresa– de llo-guer. Som una escola que va néixer fa 35 anys i és insostenible continuar pagant uns lloguers cars. La segona és que les instal·lacions s’han quedat en-darrerides, velles. Per aquesta doble raó fa anys que buscàvem una nova ubicació i finalment l’hem trobada.

Canviarà alguna cosa a banda de l’emplaçament físic?

No. Només ens traslladem. No volem canviar res d’aquest patrimoni nostre de 35 anys.