Núm. 21 / Any XCVI 20 de juliol de 2009
MUNICIPAL
GASETA
SUMARI
Co n se l l Mu n i ci p a l
Act a sessió 29- 5- 2009 ... 1946 Acor ds sessió 26- 6- 2009 ... 1979
Co m i ss i ó d e Go v e r n
Acor ds sessió 19- 6- 2009 ... 1983
D i sp o si ci o n s g en e r a l s Acor ds dels òr gans de gover n
Pr eus públics m unicipals pels ser v eis d’Educa- ció, per al cur s 2009/ 2010 ... 1984 Decr et s de l’Alcaldia
Const it ució de la Com issió d'est udi per a l'ela- bor ació de la m em òr ia j ust ificat iv a del can- v i de for m a de gest ió del servei públic dels Mer cat s Cent r als de Fr uit es i Verdur es i del
Peix ... 1990 Fest es locals del m unicipi de l'any 2010 ... 1990 Aut or it zació de signat ur a de cont r act ació i
baix a de pòlisses de subm inist r am ent s ... 1990 Facult at s delegades i suplències en per ío-
des d’absència... 1990
Pe r s o n a l Concur sos
Rect ificació bases del concur s 1312/ 09 de t èc- nic/ a de Pat r im oni ... 1992 Bases gener als que han de r egir la conv ocat ò-
r ia d'un concur s per a la prov isió d'un lloc
de t r eball ... 1992 Cap de Serv ei de Seny alit zació ... 1993 Bases gener als que han de r egir la conv ocatò-
r ia d'un concur s per a la prov isió d'un lloc
de t r eball de l'I MU ... 1994 Assessor t ècnic de l'I MU ... 1996 Bases gener als que han de r egir la conv ocatò-
r ia dels concursos per a la prov isió de llocs
de t r eball de l'I CUB ... 1996 Tr es llocs de t ècnic d'Exposicions ... 1998 Un lloc de t ècnic de Mant enim ent / Pr oducció /
Segur et at ... 1999 Dos llocs de t ècnic del Depar tam ent de Recur -
sos Hum ans ... 1999 Un lloc de Coor dinador / a d'Any s Tem àt ics ... 2000
Lliur es designacions
Convocat òr ia per a la pr ovisió d'un lloc de t èc- nic adj unt ... 2001 Convocat òr ia per a la pr ovisió d'un lloc de cap
de Com unicació i Qualit at de l'I MMB ... 2002
A n u n ci s
Laudes de la Junt a Arbit r al de Consum de
CON SELL M UN I CI PAL
A ct a d e l a s e ssi ó c e l eb r a d a el d i a 2 9 d e m a i g d e 2 0 0 9 i a p r o v a d a e l d i a 2 6 d e j u l i o l d e 2 0 0 9
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciut at de Barcelona, el dia vint - i- nou de m aig de dos m il nou, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sot a la presidència de l’Excm . Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorr en els I m s. Srs. i la I m a. Sra. Tinent s d'Alcalde, Carles Mart í i Jufresa, Ricard Josep Gom à i Carm ona, Jordi Willi-am Carnes i Ayat s, RWilli-am on Garcia- Bragado i Acín, i I m m a Mayol i Belt ran, i els I m s. Srs. Regidors i les I m es. Sres. Regidor es, Gem m a Mum br ú i Moliné, Assum pt a Escarp i Gibert , I m m aculada Mor aleda i Pér ez, Francesc Narváez i Pazos, I t ziar González i Virós, Sar a Jaur riet a i Guar ner, Mont serrat Sánchez i Yust e, Mont serrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carm en Andr és i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobat era, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Ter esa M. Fandos i Payà, Jaum e Ciurana i Llevadot , Gerard Ardanuy i Mat a, Ant oni Vives i Tom às, Mercè Hom s i Molist , Francina Vila i Valls, Raim ond Blasi i Navar-ro, Eduar d Fr eixedes i Plans, Albert o Fer nández Díaz, Ángeles Est eller Ruedas, Jor di Cornet i Serra, Em m a Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, Albert o Villagrasa Gil, Gloria Mart ín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mest r e i Garrido, Jordi Por-t abella i CalvePor-t e, EsPor-t er Capella i Farr é, Xavier Fl o-rensa i Cant ons i Ricard Mart ínez i Mont eagudo, assist it s pel secret ari general, Sr. Jordi Cases i Pa-llarès, que cert ifica.
Hi és present l'int ervent or m unicipal, Sr. Ant onio Muñoz i Juncosa.
Const at ada l'exist ència de quòrum legal, la Pr e-sidència obr e la sessió a les deu hores i cinc m i-nut s.
Es dóna per llegida l'act a de la sessió ant erior , celebrada el 24 d’abril de 2009, l' esborr any de la qual ha est at t ram ès a t ot s els m em br es del Con-sist ori; i s'aprova.
PART I NFORMATI VA
a) Despat x d'ofici
En com plim ent de l'art icle 63.1 del Reglam ent orgànic m unicipal, es com uniquen les r esolucions següent s:
1. Decret de l'Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1748) , que designa la I m a. Sra. Est er Capella i Farr é m em br e suplent del Consell de Go-ver n del Consorci de Serv eis Socials de Barcelona, en subst it ució de la Sra. Sílvia Navarr o Pedr eño.
2. Decret de l'Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1761) , que nom ena m em bre del Con-sell Municipal del Dist rict e de Gràcia la Sra. Miriam Car racedo i Mar siñach en subst it ució de la Sra. Alícia Fernández Marí.
3. Decret de l'Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1759) , que const it ueix la Com issió de Cont ract ació Responsable ( clàusules socials i am bi-ent als) i designa els seus m em br es.
4. Decret de l'Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1758) , que designa el Sr. Mat eu Her-nández i Maluquer repr esent ant de l'Aj unt am ent de Bar celona a la Junt a Direct iva de l'Associació Barce-lona Cent r e Financer Eur opeu.
5. Decret de l'Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1757) , que designa el Sr. Mat eu Her-nández i Maluquer m em br e del Fòrum Ciut at i Co-m erç en subst it ució del Sr. Ricard Frigola Pérez.
6. Decret de l'Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1756) , que designa el Sr. Mat eu Her-nández i Maluquer m em bre del Plenari del Consell Municipal de Consum en subst it ució del Sr. Ricard Frigola i Pérez.
7. Decret de l'Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1755) , que designa el Sr. Mat eu Her-nández i Maluquer m em br e del Consell Ciut at i Co-m erç en subst it ució del Sr . Ricard Frigola i Pér ez.
8. Decret de l'Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1754) , que designa el Sr. Mat eu Her-nández i Maluquer m em br e del Com it è Execut iu en subst it ució del Sr . Ricard Frigola i Pér ez.
9. Decret de l'Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1753) que designa el Sr. Mat eu Her -nández i Maluquer repr esent ant de l'Aj unt am ent de Bar celona al Consell General i al Com it è Execut iu del Consorci de Turism e de Barcelona, en subst it u-ció del Sr. Ricard Frigola i Pér ez.
10. Decr et de l'Alcaldia, de 22 d' abril de 2009 ( S1/ D/ 2009 1752) , que designa el Sr. Mat eu Her-nández i Maluquer repr esent ant de l'Aj unt am ent de Bar celona al Pat ronat de la Fundació Privada Barce-lona Digit al, en subst it ució del Sr. Ricar d Frigola i Pér ez.
Barcelona a l'Assem blea General de l'Associació Barcelona Aer onàut ica i de l'Espai.
12. Decr et de l' Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1750) , que designa el Sr. Mat eu Her-nández i Maluquer repr esent ant de l' Aj unt am ent de Barcelona a la Com issió Execut iva de la Fundació Barcelona Cent r e de Disseny.
13. Decr et de l' Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1749) , que proposa a l'òrgan com pe-t enpe-t de la Sociepe-t ape-t Barcelona de Ser v eis Municipals, SA, com accionist a de Mercabarna, SA elevar a la Junt a General de Mercabarna, SA la propost a de designació del Sr. Mat eu Hernández i Maluquer com a m em br e del Consell d'Adm inist ració de Mercabar-na, SA, en subst it ució del Sr . Ricard Frigola i Pérez. 14. Decr et de l' Alcaldia, de 22 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1776) , que designa el Sr . Daniel Cid i Moragas m em br e de la Com issió d'Arquit ect ura.
15. Decr et de l' Alcaldia, de 27 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1863) , que designa els m em bres del Com it è Execut iu del Consell de la Cult ura de Barce-lona.
16. Decr et de l' Alcaldia, de 30 d'abr il de 2009 ( S1/ D/ 2009 1956) , que nom ena m em bre del Con-sell Municipal del Dist rict e de Gràcia el Sr. Miguel Raposo Riesco en subst it ució del Sr . Albert o Belón García.
17. Decret de l'Alcaldia, de 6 de m aig de 2009 ( S1/ D/ 2009 2042) , que nom ena m em bre del Con-sell Municipal del Dist rict e de Sant Andreu la Sra. Maria del Carm en Cast illo Lupión en subst it ució de la Sra. Sandra Gut iérrez Alonso.
18. Decret de l'Alcaldia, de 6 de m aig de 2009 ( S1/ D/ 2009 2058) , que designa observador s a dife-rent s Consells Municipals.
19. Decret de l' Alcaldia, d' 11 de m aig de 2009 ( S1/ D/ 2009 2231) , que designa m em bres del Con-sell de Ciut at a ciut adans i ciut adanes de Barcelona segons disposa l'art icle 15.3.1 de les Norm es regu-ladores de la part icipació ciut adana.
20. Decr et s de l'Alcaldia, de 18 i 19 de m aig de 2009 ( S1/ D/ 2009 2282 i 2313) que designen m em -bres del Plenari del Consell Municipal de Cooperació I nt ernacional per al Desenvolupam ent .
b) Mesures de govern
Mg 1. Proj ect es present at s a la 6a convocat òria de la Llei de Barris de la Generalit at de Cat alunya.
El prim er t inent d'alcalde, Sr. Mart í, present a la m esura de gover n. I nform a que l' Aj unt am ent de Barcelona ha pr esent at dues pr opost es noves a la sisena convocat òria de la Llei de m illora de barris, àrees ur banes i viles que requer eixen una especial at enció, que són els barris d' El Bon Past or - Baró de Viver a Sant Andr eu i La Vinya - Can Clos - Plus Ult ra a Sant s- Mont j uïc. Am bdues proposes com plei-xen am b escr eix els paràm et res que m arca la Llei i, alhora, reflect eixen que l'Aj unt am ent t é proj ect es
per a aquest s t errit oris i, t am bé, capacit at de cofi-nanç los. Recor da que j a hi ha nou plans en m ar-xa, repart it s en sis dist rict es, present at s en les cinc conv ocat òries ant eriors, per un im por t de 138,7 m ilions d'eur os; que un dels plans j a ha conclòs i dos m és est aran acabat s aquest m at eix any.
Fa avinent que les convocat òries de la Llei de Bar ris s'han revelat un inst rum ent út il i coher ent am b la m anera com aquest Aj unt am ent ent én la ciut at , int ent ant t enir sem pre en m arxa pr oj ect es de fut ur que generin il·lusió i expect at ives de m ill o-ra en els barris.
Diu que les propost es r esponen a uns principis fonam ent als que són garant ia de qualit at de vida i de cohesió int er na dels barris, am b disponibilit at d'equipam ent s, habit at ge de qualit at i assequible, espai públic al servei de la com unit at i program es i serveis en t ot s els àm bit s; assegurar la connect ivi-t aivi-t d'aquesivi-t s barris am b la resivi-t a de la ciuivi-t aivi-t i am b l'àrea m et ropolit ana; i que t ot s els barris han de poder oferir algun t r et propi i dist int iu que els doni cent r alit at .
Precisa que en el cas concret de Bon Past or - Bar ó de Viver, es posa especial èm fasi en la connect ivit at int erna ent re aquest s dos barris a t ravés del carrer Ciut at d'Asunción; en generar espai verd per digni-ficar la qualit at de l'ent orn; i el gran pr oj ect e de fut ur d'obrir el vessant del Besòs i oferir aquest ent or n no nom és al barri sinó a t ot a la ciut at .
Dest aca, pel que fa als barris de Sant s- Mont j uïc, el t rencam ent de l'aïllam ent del barri de Can Clos, resolent la m anera de r elligar- lo a la rest a de barris de la Marina. Subrat lla t am bé els program es d'equi-t ad'equi-t de gèner e i de convivència end'equi-t re gener acions; i es refer eix, finalm ent , al fet que la falda de la m u n-t anya de Monn-t j uïc dóna cenn-t ralin-t an-t i referència a aquest s barris.
Es t ract a, en definit iva, de dues propost es, am bi-cioses i coher ent s am b el m odel de ciut at d'aquest Aj unt am ent , i que signifiquen 20 m ilions d' eur os per a cada pr oj ect e, finançat s al cinquant a per cent ent re la Generalit at i l'Aj unt am ent .
El Sr. Puigdollers avança que el seu Grup est à plenam ent d'acord am b què es dem anin aquest es dues aj udes al gov ern de la Generalit at per als bar-ris del Bon Past or - Baró de Viver al dist rict e de Sant Andr eu i els t res bar ris del dist rict e de Sant s-Mont j uïc.
Trini-t aTrini-t Vella, que es van presenTrini-t ar a la convocaTrini-t òria del 2006 est an al 32% i al 43% ; i el bar ri de la Bord e-t a, adj udicae-t en la del 2007, nom és ese-t à al 7% .
En conseqüència, fent una valoració del conj unt es pot avaluar que la m it j ana d'execució és d'un 42% , això disposant dels recursos econòm ics pú-blics que s'hi han posat a disposició, cosa que de-m ost ra la de-m anca d'eficàcia en la seva gest ió.
Dem ana, doncs, al gover n m unicipal que faci una reflexió, t enint en com pt e que hi ha barris, com és el cas de Baró de Viver que van est ar r em odelat s de fa poc m és de vint anys; que es pr egunt i què falla perquè barr is que s'han rem odelat del t ot con-t inuen requerincon-t m odificacions específiques.
El Sr. Villagrasa avança el recolzam ent del Grup m unicipal del PP a aquest a m esura de gover n, t ot i que v ol fer un br eu balanç sobr e el per íode 2004 -2009. Corr obora que nom és un dels barris acollit s a aquest s aj ut s, el de Sant a Cat erina- Sant Per e, ha finalit zat del t ot , m algrat que am b act uacions desa-fort unades com ara la gest ió dels locals com ercials o el nou espai del Pou de la Figuera. Els ret ards en les act uacions als alt res barr is donen una m it j ana d' ex ecució del quarant a per cent , un percent at ge que dem ost ra que hi ha pr oblem es de gest ió de l'obra pública i, a m és, un pr oblem a de liderat ge per part de l' Aj unt am ent , at ès que no t é capacit at per defensar els int eressos de la ciut at davant del gover n am ic de la Gener alit at que, sobre el que est ava pr evist , va reduir els proj ect es en un 30% , i la seva inversió en un 36% .
Tam poc no saben defensar que Bar celona hauria de poder accedir alm enys a t res aj udes anuals i no nom és a dues. Diu això, per què hi ha quat re dis-t ricdis-t es de la ciudis-t adis-t que no han pogudis-t opdis-t ar a cap convocat òria –l' Eixam ple, les Cor t s, Sarrià- Sant Gervasi i Nou Barris– i observa que en els t res pr i-m ers els Grups del gover n est an en i-m inoria.
Valorant les act uacions a Baró de Viver i Plus Ul-t ra, considera que són una m osUl-t ra de fracàs dels t rent a anys de gover n d'esquerr es a Bar celona, i en fan la m at eixa radiografia que dels barris del Bon Past or i Baró de Viver on el seu Grup j a diagnost i-cava pr oblem es de connect ivit at i m obilit at , havia reclam at un bus de barri i un t ransport que el con-nect és am b el nou CAP de Concepció Arenal.
Recorda que el Sr. Mart í ha parlat dels espais ver ds, de l' enllum enat i de la connect ivit at ent re els crit eris que priorit zen en la rem odelació dels barris, t ot s ells com pet ències direct es d'aquest Aj unt a-m ent ; i es pr egunt a què han fet durant t rent a anys per m illorar les deficiències en t ot s aquest s aspec-t es.
Quant a les problem àt iques socials que port en a la present ació dels bar ris a les convocat òries d' aj ut hi ha la baixa form ació educat iva, la incidència el e-vada de l' at ur o l'escàs dinam ism e econòm ic i co-m ercial, però t anco-m at eix, en les act uacions que hi preveu l'Aj unt am ent , t enen la m at eixa im port ància la creació d'un hort ur bà com els progr am es d'i
n-serció laboral, at ès que en cada cas se sol·licit a la m at eixa inversió de cent m il euros.
Observa que en la valoració de l'inform e es parla de pr oblem es ur baníst ics, econòm ics i socials en aquest s barris, que es podrien agr euj ar en un t er-m ini curt de t eer-m ps, deseer-m bocant en pr ocessos d'involució urbaníst ica i, al seu parer, aquest a sit u-ació l'ha provocat el gover n de la ciut at per m anca d'act uació. I en aquest sent it , posa l'exem ple con-cret de l'equipam ent La Bàscula, al qual es dedica m és d' un 10% del pressupost t ot al dest inat al barr i, am b gr eus pr oblem es d' habit at ge ent r e alt res.
El Sr. Mart ínez ent én que els crit eris que se se-gueixen en la t ria dels barris que es present en a les conv ocat òries d'aj ut és m és t ècnica que no pas polít ica, i que r espon a barem s de densit at , d'aïll a-m ent o de cohesió social.
Tot seguit , es refereix al fet que m olt s dels el e-m ent s que cont ee-m pla la Llei de Barr is coe-m ara la cohesió social, det erm inat s equipam ent s i la seva gest ió, el desenvolupam ent d'act ivit at s de caràct er com unit ari ent re diversos col·lect ius no s'acaben concr et ant , sem pr e en benefici de la priorit at de les obres en l' espai públic. Consideren que això es pot resoldre a t ravés dels processos de seguim ent pr e-vist os en la Llei, però el problem a rau en què són poc acurat s.
Observa que el pr oj ect e que fa refer ència a la falda de Mont j uïc t é una àrea de connexió am b el Parc de Mont j uïc, i el Pla direct or de la Munt anya de Mont j uïc, que encara s'ha d' aprovar, hauria de pr e-veure aspect es j a cont em plat s en la Llei de Bar ris, de m anera que pr egunt a de quina m anera es pr o-j ect a connect ar els barris de Mont o-j uïc am b el Parc, un dels crit eris del procés de part icipació. Conclou, doncs, que es fa ur gent la present ació de l' esm en-t aen-t Pla direcen-t or a fi de concreen-t ar i poder aplicar la Llei de Barris en aquest àm bit .
Finalm ent , reit era la volunt at del Grup m unicipal d'ERC d'int ervenir en els processos de part icipació de t ot s els barris inclosos en la Llei.
El Sr. Mest re expr essa que, des de la seva posa-da en m arxa el 2004, la Llei de Barris ha esdevi n-gut un inst rum ent excel·lent per pr om oure act uaci-ons en barris i àrees ur banes del país i de Bar celona que pat eixen m ancances i desequilibris diversos en t ot s els ordres, així com risc evident de degradació. Aquest s dèficit s, que v énen de lluny, s'havien anat acum ulant fins que el 2004, per pr i-m era v egada, es posa en i-m arxa aquest a llei que avui j a és una realit at en 92 barris, àrees ur banes i viles de Cat alunya i que am b aquest a darr era con-vocat òria ha significat una inversió de sis- cent s m ilions d'euros per part de la Generalit at i la m at ei-xa quant it at per part dels m unicipis.
Manifest a que els bar ris que es pr esent en a aquest a sisena conv ocat òria són el result at d'una decisió com par t ida, alhora que t am bé explicit a l' a-cord del seu Grup am b les act uacions que s'hi pr o-posen. Aquest es act uacions, t al i com s' expressa en l'inform e, t enen l'obj ect iu de cont inuar act uant per resoldre i reparar v ells dèficit s hist òrics, urbaníst ics, socials i econòm ics, així com t am bé pr eveuen fer front a nous r ept es com ara l'im puls de polít iques am bient als, d'accés i ext ensió de noves t ecnologies de la inform ació, o d'accessibilit at .
I gualm ent , aquest es act uacions han de perm et r e avançar en la cohesió social i t errit orial, significar an una m illora subst ancial dels espais públics i dels equipam ent s com unit aris i un inst rum ent per a la convivència i per donar solidesa al t eixit associat iu i a la part icipació. I gualm ent , han de perm et re que reivindicacions veïnals que vénen d'ant ic, com ara la const rucció del cent re cívic al barri de Baró de Viver, ben aviat es facin realit at .
Per t ot s aquest s m ot ius que acaba d'ex pressar, el seu Grup es felicit a per aquest a m esur a que com part eix plenam ent .
El Sr. Mart í rem arca que aquest es propost es no són les úniques act uacions que l'Aj unt am ent de Barcelona fa en aquest s barris, són un reforç d'un proj ect e exist ent des de fa anys, nous r ecursos que se sum en a pr oj ect es que fa m olt s anys que s'hi desenv olupen. Així doncs, aquest esfor ç s' afegeix a m olt s alt res com ara l'arribada del m et ro al bar ri del Bon Past or el gener de 2010.
Adv ert eix, doncs, que int ent ar fer creur e que ai-xò és l'única cosa que fa aquest gov ern m unicipal, t ard i m alam ent , és un exercici dem agògic que no s'aguant a per enlloc.
Seguidam ent , dem ana al Sr. Villagrasa que es llegeixi els crit eris de la Llei de Barris, que són els que fan im possibles algunes pr opost es com les que ha esm ent at . Afegeix que si cert am ent ho hagues-sin fet t an m alam ent en aquest s barris, pot ser no hi haurien guanyat set vegades seguides per m aj oria absolut a.
Manifest a que com part eix l' apreciació del Sr. Mart ínez que cal aprofit ar aquest s program es int e-grals per dibuixar una línia de fut ur per r eor ganit zar i reforçar les dinàm iques com unit àries i els àm bit s de part icipació.
Mg 2. Program a d'acció cont ra la pobr esa. El Sr. Gom à present a la m esura de gover n plas-m ada en el Prograplas-m a d'Acció cont ra la Pobresa. I ndica que aquest pr ogram a arriba a part ir d'una t riple confluència; d'una banda, una t raj ect òria consolidada d'aquest Aj unt am ent en m at èria de polít iques públiques act ives cont ra l' exclusió social a la ciut at . Recorda que des de l' aprovació, el 2005, del Pla m unicipal per a la I nclusió Social s'han ge-nerat it ineraris d'inclusió social que avui ar riben a m és de cent cinquant a m il per sones vulnerables. En segon lloc, hi conflueix una t raj ect òria de corr es-ponsabilit at ent re l'Aj unt am ent i les ent it at s d'acció
social, que es va plasm ar am b la signat ura de l' a-cord ciut adà per una Barcelona I nclusiva i les seves xarxes d' acció, que a l' act ualit at aglut inen m és de quat re- cent es ent it at s. I , en t ercer lloc, s’hi fa una anàlisi rigorosa de la sit uació act ual, on els riscos d'exclusió, basat s en variables de vulnerabilit at econòm ica, s'int ensifiquen am b la sit uació de crisi econòm ica.
Sobre aquest a t riple base, es t ira endavant el procés d' elaboració del Program a d' Acció cont ra la Pobr esa basat en la part icipació social apolít ica i am b una clara vocació de ser operat iu am b im m e-diat esa.
Ent rant en el cont ingut concret del Program a, i n-dica que s'est r uct ura en valors de fons, com són el com pr om ís públic i el liderat ge polít ic, la responsa-bilit at pública i la garant ia de dret s socials, la redi s-t ribució d'opors-t unis-t as-t s vis-t als, l'aus-t onom ia personal, la consideració de l' ent orn com unit ari com a font de solidarit at . Alt res valors que cont em pla t enen a veure am b el rigor i la t ransversalit at de les int er -vencions, el t reball en x arxa i la part icipació, la qualit at i la m illora perm anent .
Precisa que, am b aquest a base, el program a t é cinc línies est rat ègiques d'act uació, vint obj ect ius i cinquant a- cinc accions, vint - i- nou de les quals són de caire innovador. La nat ur alesa claram ent oper a-t iva del Pla esa-t à dea-t erm inada per l'exisa-t ència d'un decàleg d' accions priorit àries, que es poden agr upar en quat re t ipus: les que est an vinculades a la co-bert ura de necessit at s bàsiques –alim ent àries, l'en-fort im ent del supor t econòm ic d'inclusió i els ser-veis d'urgència social–; en segon lloc, la inserció laboral i residencial de les persones vulnerables –su-port form at iu a les persones at urades, inserció als habit at ges d'em er gència social i als habit at ges do-t acionals per a fam ílies econòm icam endo-t vulner a-bles, i la xarxa única d'habit at ges d' inclusió–; la t ercera línia inclou les accions que t enen a veur e am b fam ílies i infància en sit uació de v ulnerabilit at , els aj ut s i beques que han de garant ir l'accés uni-versal a les act ivit at s socioeducat ives, i el despl e-gam ent del nou servei m unicipal de cent res obert s d'at enció a la infància i l' adolescència. La quart a línia és el program a d' at enció a persones en sit u a-ció d'exclusió severa, am b la culm inaa-ció de la xarxa d'equipam ent s noct urns i de dia per per sones sense llar. Finalm ent , hi ha una acció priorit ària que t r a-vessa t ot a la rest a: l'enfort im ent del suport a les ent it at s; m és xarx es d' acció en l'acord ciut adà i m és conv enis d'inclusió am b les ent it at s d'acció social.
Tot plegat queda resum it en l'expressió de la v o-lunt at polít ica m it j ançant els recursos econòm ics que s'hi dest inen, m és de cent deu m ilions d' euros de despesa corr ent i m és de t r ent a set m ilions d'i n-versió en el que r est a de 2009 i al llar g del 2010.
ulne-rables de la ciut at , am b m és int ensit at en t em ps de crisi.
La Sra. Fandos recorda que, el set em br e de 2008, el Grup m unicipal de CiU va present ar una proposició, acordada per t ot s els Grups, on dem a-nav en, a pet ició de diverses ent it at s, que s'im pulsés un pact e social de lluit a cont ra la pobresa m i t -j ançant un acord- consens ent r e t ot s els Grups polít ics d'aquest Aj unt am ent i im plicant - hi la rest a d' adm inist racions, inst it ucions i ent it at s de m anera que s'inclogués com a eix priorit ari en l'agenda polít ica el t em a de la pobr esa. Precisa que ha fet aquest incís perquè el que haur ien volgut r ealm ent és que avui s'hagués arribat a l' acord- consens que acaba d'esm ent ar, i que cont inuen cr eient que és la m aner a com s’ha d'abor dar.
Posa de m anifest que, dur ant aquest m andat , el seu Grup ha present at diverses iniciat ives en aquest a línia que han est at aprovades; i esm ent a, sense anar m és lluny, l'aprovació en la darr er a sessió de la Com issió d'Acció Social i Ciut adania que, de m aner a urgent , es dest inés una par t ida econòm ica a les ent it at s que s' encar reguen de les necessit at s bàsiques de les persones. Així doncs, no es pot dir que el seu Grup no hagi posat la pobresa com una priorit at en els assum pt es a t ract ar i, per aquest m ot iu, expressa que se sent en dolgut s pel procedim ent que s' ha seguit . Est aven convençut s que s' haurien pogut fer les coses d' una alt ra m ane-ra. En aquest sent it , diu que encara esperen que la Fundació Jaum e Bofill els visit i per poder - li expr es-sar la seva opinió abans d'aprovar aquest Pla d' Ac-ció cont ra la Pobr esa. Cer t am ent , el Sr. Gom à els va lliurar un docum ent dos dies abans de present ar el Pla al Consell de Benest ar social, però no es pot dir que no fos alt ra cosa que una form alit at .
Precisa, t anm at eix, que han t robat r ecollides en el Pla les iniciat ives que ha anat present ant el Grup m unicipal de CiU, per ò pr ecisam ent per això consi-der en que s'hauria pogut pr ocedir d'una alt ra m a-nera. Referm a la seva int enció, at ès que cont inuen creient que és un assum pt e de consens polít ic, d’em prar un t o conciliador.
Dit això, pregunt a d'on sort irà el pressupost per dur a t erm e el Pla, i t ot i que és cert que el Sr. Gm à ha donat algunes xifr es, no en coneixen la pr o-vinença. Afegeix que haurien volgut que aquest docum ent que se'ls ha r epart it , ple de bones int en-cions i proj ect es, hagués anat acom panyat dels docum ent s adm inist rat ius que il·lust ren la proce-dència dels increm ent s d'aquest es part ides. Això és el que els convenceria que no es t ract a nom és d'i n-t encions, sinó de realin-t an-t s.
I gualm ent , reclam a m és concr eció en alguns as-pect es de les deu accions priorit àries, i els dem ana que, sobr et ot , aquest Pla s' apliqui am b la col·la-boració i la gest ió de les ent it at s.
El Sr. Fernández Díaz agr aeix la presència de la Síndica de Greuges avui en aquest a sessió, i al Sr. Gom à el seu esforç per est ablir un m arc de diàleg i
d'ent esa am b els Gr ups m unicipals de l' oposició que, lam ent ablem ent , no ha est at possible per di-versos m ot ius que precisarà m és endavant .
Vol rem arcar, d'ent rada, que el Pla arriba t ard, per ò, en t ot cas, és benvingut , sobret ot per què, at eny al dr et fonam ent al a la subsist ència, en defi-nit iva. Dest aca la necessit at de dot ar la ciut at am b un pla d'aquest es caract er íst iques, que el seu Grup j a havia reclam at en m olt es ocasions am b diverses propost es com ar a l'act ualit zació del pla de lluit a cont r a la pobr esa i l'exclusió social o la cr eació d' un fons de cont ingència social que t indria una incidèn-cia direct a. Tanm at eix, expressa la seva pr eocupa-ció per què el Pla que els present en no és ni am bici-ós ni específic i, el que és encara pit j or, no det alla d'on surt en les part ides pr essupost àries. És a dir, no s' hi precisa de quina m anera es finançaran t ot s els ser veis i els obj ect ius que inclou el Pla. Parlen de xifr es, per ò sense cap recolzam ent en els Pres-supost os, i ni t an sols s'ha recorr egut a la m odifica-ció de cr èdit s i, t anm at eix, el govern anuncia m és recur sos sense m odificar els pressupost os. Sospi-t en, doncs, que Sospi-t al vegada no es Sospi-t racSospi-t a de Sospi-t anSospi-t s recur sos o bé que desdibuixen part ides exist ent s, o am bdues coses alhora. Observa que, curiosam ent , els 111 m ilions d' euros que han anunciat per fer front a la pobr esa, coincideixen am b el sobr ecost de l'est ació de la Sagrera.
Posa de m anifest , t am bé, que les xifres esm en-t ades esen-t an m olen-t per soen-t a del que el gov ern m unici-pal es va com pr om et re a dest inar a la lluit a cont ra la pobr esa en t em ps de cam panya elect oral.
Poden com pr ovar, per t ant , que la realit at supera la gest ió del govern, i la lluit a cont ra la pobresa no est à ent re les seves priorit at s.
Rem arca, igualm ent , la im por t ància d'increm en-t ar els recursos a les enen-t ien-t aen-t s i donar - los m és facili-t afacili-t s per gesfacili-t ionar - los.
I nsist eix, en conseqüència, que és un pla indefi-nit , on no es concr et en program es d'alim ent ació, no s’hi prom ou l'am pliació del pla d'habit at ges d' incl u-sió o no s’hi garant eixen les places necessàries d'acollim ent noct urn per a per sones sense sost re.
Considera que s'hauria d'haver aspirat a m olt m és i, com a m ínim , haver dot at pressupost àri a-m ent el Pla d'Act uació cont ra la pobresa per garan-t ir el com plim engaran-t de m ínim s.
La Sra. Capella agraeix la pr esent ació d'aquest program a cont ra la pobr esa i assegura al t inent d’alcalde que el seu Grup li far à cost at en el des-plegam ent del program a, que és el que falt ava per present ar en el m arc del Pla m unicipal d'I nclusió Social 2005- 2010.
de la t ransversalit at am b els alt res m arcs de l' acció social de l'Aj unt am ent , at ès que nom és des d' a-quest a perspect iva es pot abor dar aa-quest a qüest ió. Crit ica, però, que se'ls hagi dem anat de part ici-par nom és en la darr era fase d'elaboració del Pr o-gram a, alhora que lam ent en que la Fundació Bofill no els pregunt és la seva opinió. En aquest a línia, recor da que han part icipat act ivam ent en les j orna-des de t reball i en la present ació del prim er esbor-rany del Program a, i reit er a que sem pr e han fet cost at al gover n m unicipal en t ot allò referit a l'àm -bit que s'est à debat ent .
Tal i com s'ha expr essat en int ervencions ant er i-ors, el Grup m unicipal d'ERC t am poc no t é clar d' on sort irà el finançam ent . El Sr. Gom à ha parlat d' un incr em ent de 15 m ilions d' eur os r espect e al 2008, i el seu Grup voldria saber si s'ha previst un cr èdit ext raordinari o bé una redist ribució de part ides del Pressupost i de quina m anera es planificarà t ot plegat .
Recorda, en aquest sent it , que el seu Gr up va proposar est ablir 7 m ilions d'euros en el Pressupost dirigit s a aquest es accions t ransversals que afront en la pobr esa. Afegeix que aquesafront Program a afront am -poc no significa un m arc nou, sinó que m olt es de les act uacions i serveis que s'hi plant egen j a est an en funcionam ent .
Al·ludeix a les act uacions priorit àries que es m arquen en aquest pla, i subrat lla l'eficàcia que poden t enir en una conj unt ura econòm ica com l' ac-t ual, sobreac-t oac-t perquè aporac-t en un calendari clar i concr et d'ex ecució així com un pr essupost det erm i-nat . Posa en relleu, t am bé, les accions que incorpo-ra el Grup m unicipal d' ERC al progincorpo-ram a, i que van adreçades al sist em a de suport social i form at iu a les persones en sit uació d'at ur.
Finalm ent , quant a l' acció priorit ària desena on es par la de l' am pliació fins a deu xarxes d' act uació en el m arc de l' acord ciut adà per la Barcelona I n-clusiva, així com la form alit zació de vint conv enis nous d'inclusió am b ent it at s, pregunt a quines seran aquest es noves xarxes i quines són les ent it at s que s'hi afegiran.
Conclou, com j a ha expr essat en l'inici de la seva int ervenció, que el seu Grup est à disposat a fer - los cost at am b aquest Program a i en t ot es les accions que incorpora i am b les act uacions conj unt ur als que es puguin r equerir per donar una r espost a im m edi-at a. I , en aquest sent it , considera convenient r e-considerar el t em ps d'aplicació d' algunes act uacions planificades.
La Sra. Ballarín expressa el suport del Grup m u-nicipal del PSC al Program a d'Acció cont ra la Pobr e-sa, que posa de m anifest com aquest Aj unt am ent sit ua com a priorit at s de la seva acció la inclusió, la cohesió social i el benest ar de les per sones. Consi-der en que aquest pr ogr am a est à dissenyat per r es-pondr e am b efect ivit at a rept es com l'at enció a les per sones i a les fam ílies econòm icam ent febles, a la infància en risc; el r eforç de les polít iques t
ransver-sals d' habit at ge, d'ocupació, d'educació i de form a-ció; l' enfort im ent de les prest acions econòm iques i el desplegam ent al m àxim dels disposit ius d' at enció a les sit uacions m és greus.
Ent enen que aquest progr am a pot respondr e de m anera eficaç a t ot s aquest s rept es per què se sit ua en una línia d' act uació que aquest Aj unt am ent j a fa anys que duu a t erm e am b result at s posit ius de-m ost rat s. A de-m és, el progr ade-m a és coherent ade-m b el PAM 2008- 2011 quan assenyala que Barcelona v ol ser una ciut at cohesionada, solidària i inclusiva, i que s'insereix en un pla d'inclusió social aprovat el 2005 i del qual j a han fet balanç en aquest Plenari.
Am b aquest Pr ogram a es fa palès que per a aquest govern m unicipal la percepció del risc d'ex-clusió social i la necessit at de pr ev enir - lo no s'ha det ect at am b la crisi act ual, sinó que aquest a crisi econòm ica global és un elem ent que condueix a aprofundir m és en polít iques per lluit ar cont ra la desigualt at que j a es duien a t erm e des de fa t em ps, no com alt res, que nom és es recor den de Sant a Bàrbara quan t rona, i m olt .
Davant d' aquest a crisi hi ha m olt es m aneres d'act uar, per ò poques que responguin am b eficàcia i sensibilit at ; i est an convençut s que aquest Pr ogram a és una de les m aneres m és eficaces de fer -ho, am b una sensibilit at que sit ua les persones en el cent re de l' act uació.
En conclusió, es pot dir que Barcelona fa front a la crisi econòm ica enfor t int les polít iques d'inclusió social, m ant enint el nivell d'inversió en equ ipa-m ent s i, sobr et ot , iipa-m pulsant una econoipa-m ia diver si-ficada, creat iva i sost enible.
El Sr. Gom à fa avinent , d'ent rada, l'agr aïm ent al Gr up m unicipal d'ERC pel seu suport ex plícit al Pr o-gram a i, t am bé, la volunt at de suport m anifest ada per la regidora Fandos en nom del Grup m unicipal de CiU. Vol expr essar, t am bé, que al llarg del pr o-cés d' elaboració d'aquest Program a hi ha hagut una fase en què s'ha consolidat l'acord social, i una alt ra en què s' ha int ent at l' acord polít ic. En funció de les crít iques que han posat de m anifest les represen-t anrepresen-t s dels Grups de CiU i d'ERC sobr e el procés, en el sent it que consideren que, en ocasions, s'ha con-front at la part icipació de les ent it at s am b la de les forces polít iques, indica que m ai no ha est at així; i si s'ha com ès algun err or m et odològic, l'assum eix, per ò insist eix que m ai no hi ha hagut int enció de m eny st enir la part icipació de les forces polít iques, i creu sinceram ent que s'ha disposat dels espais i dels m ecanism es suficient s per què s'hagi pogut est ablir un diàleg fluid.
l'assum pt e de la pobresa per què, com m olt bé ha ex pressat la Sra. Ballarín, és un acor d del PAM i, com ell m at eix ha dit , una t r aj ect òria consolidada am b polít iques act ives d'inclusió.
Quant a l'aspect e pr essupost ari del Program a, indica que el Program a ex pressa una volunt at polí-t ica de blindapolí-t ge d' unes quanpolí-t ipolí-t apolí-t s que signifiquen un increm ent im port ant en relació am b el 2008, així com dot ar- lo dels m ecanism es pressupost aris que garant iran la plena efect ivit at de les m esur es que, evident m ent , no es posar an en m arxa t ot es a l'ho-ra, però que t enen una clara volunt at d'operat ivit at i de poder ser avaluades al final de 2009. Considera que l'exist ència d'unes fit xes per a cada act uació i d’un calendari, dot en el Program a d'un com pr om ís clar en aquest sent it , a m és de t enir l'oport unit at d' anar fent - ne el seguim ent .
Pel que fa a la int ervenció del Sr. Fernández Dí-az, rebat que sigui un program a poc am biciós i que arr ibi am b ret ard. Cont ràriam ent , int ensifica la cla-ra volunt at polít ica d'aquest govern de t icla-rar enda-vant polít iques act ives d'inclusió social i que art icula perfect am ent el seu car àct er fact ible am b un d'am -biciós i audaç, i afegeix, per posar un exem ple, que és t ot el cont r ari del que succeeix a l'aj unt am ent de Madrid, on s'invoca la crisi econòm ica per fer una ret allada im port ant de t ot es les part ides socials.
Acaba dient que est à convençut que en el procés d'im plem ent ació del Program a es podran t robar espais de concr eció i de consens ent re t ot es les forces polít iques.
El Sr. Alcalde t anca els t orns d'int ervenció en el debat d'aquest a m esur a de gov ern agraint - ne el recolzam ent i r em arca que és m olt definidora del t arannà de la ciut at . Vol posar de r elleu, t am bé, l'am pli suport social que ha rebut aquest Program a per part de les ent it at s que el t iren endavant dia a dia.
c) I nform es
1. Sobr e les m illores en l’accessibilit at de l’espai públic de Barcelona.
La Sra. Mayol fa explícit a la seva sat isfacció per poder pr esent ar avui aquest inform e definidor de la volunt at de fer una ciut at m és accessible, un aspec-t e que com paraspec-t eixen aspec-t oaspec-t es les forces políaspec-t iques pr e-sent s en aquest a cam br a. En aquest e-sent it , m ani-fest a que és un com prom ís d'aquest Aj unt am ent des de fa m olt s anys fer la ciut at cada vegada m és accessible i, en aquest a línia, avui present a les m illores significat ives int roduïdes durant aquest m andat am b aquest obj ect iu. Concret am ent , es far an accessibles t ot s aquells carrers que ho per-m et in –una int er venció que inclou 226 carrer s–; est à pr evist a la inst al·lació d' escales m ecàniques i ascensors, que signifiquen un salt qualit at iu de cara a m illorar la qualit at de vida dels barr is que t enen una orogr afia difícil. Precisa que el 2008 es van fer 7.500.000 desplaçam ent s en escales m ecàniques,
dada que dóna la m esur a de l'ús int ensiu d'aquest servei. Concr et am ent , volen m illorar 12 punt s am b la ubicació d'escales i de 14 ascensor s, dos d'incli-nat s.
Junt am ent am b la inversió en aquest es infraes-t rucinfraes-t ur es, singulariinfraes-t za dues inversions de gesinfraes-t ió: t ot es les escales, a final del m andat , disposaran de t elecom andam ent , que t é l'avant at ge que en cas d'at urades no causades per avaria greu, es pot reiniciar la m arxa des d'un servei cent ralit zat a Torrent de l' Olla; i t am bé s’hi inclourà la t ecnologia que perm et i que t reballin am b m és eficiència ener-gèt ica.
I gualm ent , les càm eres de videocont r ol en t ot s els ascensor s perm et en, a banda de la m illor a de la segur et at , un coneixem ent im m ediat de les inci-dències.
Esm ent a, finalm ent , la present ació dels cont eni-dors accessibles –m odel Bar celona– que, a banda de les seves caract eríst iques físiques, són l'expres-sió de l'im puls de les per sones am b discapacit at i de la im plicació de la Universit at Polit ècnica, a m és de dues em pr eses que han apost at per ser capda-vant er es i que han fet un gran esforç de I + D, i a t ot plegat s’hi sum a la volunt at polít ica d' aquest gover n que va incloure l’accessibilit at dels cont eni-dors en el plec de condicions com a r equerim ent sine qua non.
La Sra. Hom s agraeix la present ació de l'inform e que, t ot i que és un com prom ís del gov ern r ecollit en el PAM, significa la respost a al deure de t ot s els repr esent ant s polít ics de dot ar de les eines necessàries i adequades perquè t ot hom , independent -m ent de les seves capacit at s funcionals, pugui d e-sim boldr e' s en la ciut at .
Tanm at eix vol fer algunes punt ualit zacions sobr e det erm inat s punt s de l'infor m e. Addueix, d'ent rada, que és un docum ent de propòsit s de fut ur i, per t ant , com port a r eser va i confiança a l'hora, m ot iu pel qual en faran un seguim ent acurat i, sobret ot , exigiran el com plim ent dels t erm inis. En aquest sent it , es refer eix a la not ícia d’ahir m at eix a la prem sa quant a què els cont enidor s adapt at s est a-rien t ot s en funcionam ent ent re el novem br e d'en-guany i el gener de l'any vinent .
això passa per una adm inist ració prom ot ora de sensibilit zació d'organit zacions, ent it at s i inst it uci-ons.
Adm et que s'ha fet feina, per ò en queda m olt a per fer, i advert eix que des del seu Grup v et llaran per què es faci la que avui s'ha present at i m ot iv a-ran que se'n faci de nova. Tenen com a priorit at fer de Barcelona una ciut at m és inclusiva i m és int e-gradora i de lliure accés per a t ot hom .
La Sra. Mar t ín ent én que és posit iu que present in aquest inform e d'act uacions fut ures, per ò vol r e-cordar que aquest Pla de m illora int egral de l' espai públic a què fan refer ència j a els el van anunciar el 2004. Aquell pla garant ia l' accés universal de t ot es les persones am b pr oblem es de discapacit at i, a m és, suposava la reducció d' obst acles a la via pú-blica. La realit at és, però, que cinc anys després t ornen a fer el m at eix anunci, per t ant ent enen que encara est an en el punt de part ida.
Despr és de la present ació del Pla de m illora int e-gral de l' espai públic 2008- 2011, que es va fer el j uliol de 2008, els pr esent en aquest infor m e am b les previsions a realit zar dur ant el que r est a de m andat , que j a est à en l'equador. En r esum , s'han fet t r es anuncis i m olt poques act uacions, i és que el gover n com ença parlant d'obj ect ius que, en reali-t areali-t , no es corr esponen am b el conreali-t ingureali-t de l'infor-m e que cr euen que és t ot all'infor-m ent insuficient ; i, a m és, dem ost ra un cert desconeixem ent de la reali-t areali-t de les persones am b discapacireali-t areali-t , incloenreali-t - hi t ant les que t enen m obilit at reduïda com les que pat eixen discapacit at sensorial; i afegeix que no s'ha d'oblidar les persones grans o les que circulen am b cot xet s de criat ura.
Si Barcelona vol ser una ciut at pionera en acces-sibilit at , no pot ser que en ple segle XXI la ciut at encar a est igui plena d'obst acles, am b equipam ent s i parades d' aut obús per adapt ar, am b sem àfor s pendent s d'inst al·lar, escocells d'arbre pendent s de cobrir, bast ides d'obres o parcs inaccessibles.
Quant als cont enidor s d' escom braries, recor da que el Grup m unicipal del PP j a va reclam ar la seva renovació el 2006 i, a canvi, la que anuncien en aquest inform e no s'iniciarà fins al novem bre d' en-guany.
Ent én que el gover n no es pot donar per sat isfet anunciant un pla que es lim it a al canvi d'alguns cont enidors, la inst al·lació d' algunes escales m ecà-niques o l'adapt ació d'algun parc. Est à conv ençuda que am b aquest Pla les necessit at s de les persones am b discapacit at cont inuaran sense est ar cobert es, i és fonam ent al que el gover n ent engui que cal donar un pas m és.
Addueix que en la int roducció de l'inform e es diu que el seu obj ect iu és pr om our e i garant ir l'accés de les persones am b discapacit at a l'ofert a lúdica, esport iva, recreat iva i la convivència part icipat iva a la ciut at , i creu que per poder gaudir d' aquest es ofert es no t an sols cal abor dar les reform es que plant egen, sinó que és im prescindible disposar d' un
pla global que gar ant eixi, a m és de l'accessibilit at a la via pública, t am bé als equipam ent s cult urals i esport ius, on exist eixen encara m olt es m ancances d'adapt ació.
Ent enen que el que avui calia era pr esent ar un balanç del Pla de m illora int egral de l'espai públic que va concloure fa t res anys, i que ha est at i n-com plert per part de l' Aj unt am ent quant als obj ec-t ius fixaec-t s, i presenec-t ar un nou pla d'accessibili ec-t aec-t dissenyat per convert ir Bar celona en la ciut at m o-der na i accessible que desit j a t ot hom . Té la im pres-sió que am b aquest s inform es punt uals, nom és volen int erposar una cort ina de fum sobre els i n-com plim ent s nom br osos del Pla d' accessibilit at i no afront ar globalm ent l'elim inació definit iva de barr e-res.
El Sr. Florensa ex pr essa que el Grup m unicipal d'ERC com part eix el fons d'aquest inform e que és fer de Barcelona una ciut at accessible per a t ot hom , cont inuant am b la t asca de t rencar les barr er es físiques de l'espai públic que es va iniciar fa uns anys.
Tot seguit , però, vol fer una crít ica quant a la form a de l'inform e at ès que t enen la sensació que es t r act a d'un rescalfat de diverses m esur es que afect en àm bit s diferent s, m olt es de les quals j a s'est an aplicant i que han est at t ract ades en alt res ocasions com ara el debat de la cont ract a de net ej a o del Pla de m ant enim ent int egral.
Posa de m anifest l'escassa concreció del docu-m ent en alguns aspect es, i llevat de les dues act u a-cions que fan referència a l'espai públic i als ascen-sors, la rest a de m esur es no t enen det allat ni t an sols el responsable de la seva execució, ni el t erm i-ni de t em ps per r ealit zar - les, i-ni t am poc el pressu-post am b què com pt en; i, per t ant , reclam en que concr et in t ot s aquest s aspect es.
Vol punt ualit zar, en referència a les escales m e-càniques i als ascensors, que consideren que es t ract a d'un aspect e cabdal per a la ciut at , que su-posa m illorar claram ent la qualit at de vida en m olt s barris d'orografia com plicada. Tam bé v euen m olt posit iva la inst al·lació de t elecom andam ent s que m illorin el funcionam ent d' aquest es escales.
Quant a les càm er es de videovigilància, reit era que el seu Grup no n'és part idari d'inst al·lar - les indiscrim inadam ent , i consideren que caldria ser select ius, t ot i que hi són favorables en aquells em plaçam ent s on per qüest ions de segur et at sigui del t ot im prescindible.
En refer ència als espais públics, valora posit iv a-m ent la t asca d'accessibilit at a les plat ges o als parcs, per ò els dem ana que no oblidin l' accessibili-t aaccessibili-t als j ocs infanaccessibili-t ils, aaccessibili-t ès que no han accessibili-t or naaccessibili-t a saber res m és del prot ot ip que el gover n va present ar el m andat ant erior.
prevegin l'augm ent de l'ofert a a fi de no ent rar en conflict es per accedir- hi.
El Sr. Narváez em pra el sím il fut bolíst ic que si hi hagués una Cham pion de l' accessibilit at a escala m undial, Barcelona l’hauria guanyat . Punt ualit za que aquest a afirm ació no és fruit de l’est im a cega d' un regidor cap a la ciut at , sinó el que els diuen t ot es les ciut at s del m ón, i el fet és que Barcelona s'ha convert it en refer ent de l'accessibilit at i, per aquest m ot iu, creu que de lliçons no en poden aprendre gaires.
Dit això, els recor da que el 99% de la superfície de la ciut at és accessible, com ho és el 100% del t ransport públic de superfície i que el 85% de les est acions de m et ro són accessibles gràcies al go-ver n t ripart it de la Generalit at , i que t ot s i cadascun dels equipam ent s d' at enció a les per sones t am bé ho són. Alhora, s'est à duent a t erm e un pla de pa-rades, un de com unicació i, t am bé un pla de j ocs infant ils adapt at s.
Avui present en una part m és de l'excel·lència de l'accessibilitat de la ciutat; parlen del pla de passat ge, de les m illores de pavim ent, l'am pliació dels serveis de les platges, i, a m és, l'accessibilitat als horts ur-bans. Addueix que els pot garantir que l'accessibilitat és un deut e ideològic del govern de la ciut at.
En r efer ència a la int ervenció de la Sra. Mart ín, ent én que no est à en disposició de crit icar t ot el que falt a per fer a Barcelona en aquest sent it , at ès que en les ciut at s on gov erna la seva form ació polí-t ica polí-t enen m olpolí-t a feina pendenpolí-t en polí-t erm es d'accessi-bilit at . Així doncs, at ès l' èm fasi que ha posat en t ot allò que falt a per fer, li garant eix que, act ualm ent , allò que s' est à fent ult rapassa les obligacions en l’àm bit de l' accessibilit at , fins i t ot del que m arca la llei i, j unt am ent am b el col·lect iu de persones am b discapacit at , s’han m arcat rept es que fa quat re o cinc anys eren im pensables.
La Sra. Mayol agraeix les int ervencions de la Sra. Hom s i dels Srs. Florensa i Narváez, per ò es m ost r a sorpr esa per la de la Sra. Mart ín i li sap gr eu que m ost rin aquest m enyspreu per una cosa que ha im pulsat , sobr et ot , el col·lect iu de persones am b discapacit at i que ha connect at am b la sensibilit at dels Grups de l'Aj unt am ent . Reconeix que és i m -possible fer un diagnòst ic com el que ha fet la r e-present ant del Grup m unicipal del PP, m ancat de rigor, i que es podria r espondr e, nom és, am b l’argum ent que les persones am b discapacit at est an m olt sat isfet es per hav er im pulsat , per posar un ex em ple, els cont enidors accessibles i que són co-negut s arreu com a Model Barcelona. Rem arca que, t an sols això, j a és un elem ent que desqualifica la seva int ervenció.
I nsist eix, doncs, que el m èrit no és d'aquest go-ver n m unicipal, sinó de la capacit at de fer confluir necessit at s, volunt at s, int eressos, finançam ent i la im plicació de m olt a gent en el proj ect e.
Quant al com plim ent de t erm inis, aspect e que ha esm ent at la Sr a. Hom s, indica que el cas dels
con-t enidors hi ha el com pr om ís de fer - ho en con-t res m e-sos.
Pel que fa a l'adapt ació a les discapacit at s senso-rials és cert que hi ha m olt de cam í per recórr er, i li const a que l'I nst it ut Municipal de Persones am b Discapacit at ha avançat en aquest sent it , i que t am bé s'han fet algunes coses com la inst al·lació de disposit ius en alguns cont enidors que perm et en ut ilit zar - los a les persones invident s.
En r efer ència a les bast ides en obr es al carrer, inform a que est an t reballant en un proj ect e, que confia present ar aviat , que és l'am bient alit zació de les obres públiques, on un elem ent subst ant iu és l'aspect e de l' accessibilit at .
Addueix que el fet que hagin incorpor at en el plec de condicions de la cont ract a de net ej a el r e-quisit que els cont enidors siguin accessibles és el m illor reclam per a la sensibilit zació de les em pr e-ses, at ès que les que no com pleixin aquest es condi-cions no podran inst al·lar cont enidors a la ciut at .
Pel que fa a l' accessibilit at dels j ocs infant ils, i n-dica que hi ha una àr ea de j oc accessible per di s-t rics-t e as-t ès que fan fals-t a des-t er m inades condicions de l'espai per inst al·lar - les, t ot i que hi ha la volunt at d'anar- les am pliant allà on sigui possible.
Finalm ent , pel que fa als hort s ur bans, indica que la capacit at de créixer és lim it ada, sobret ot en di s-t rics-t es com Cius-t as-t Vella, on l'espai és escàs; i la t ònica és anar buscant espais m és gr ans. De t ot a m anera, allà on es facin t ransform acions urbaníst i-ques, com és el cas de la Sagr era, s'em prarà a via dels hort s urbans com un espai verd i d' ús social.
Quant a la videovigilància als ascensors, a banda del vessant de la seguret at t é la funció de perm et re det ect ar des del servei cent ral les avar ies. És a dir, no és t ant volunt at de cont rol com d'eficàcia en les respost es a les possibles incidències.
Per acabar, m anifest a que est à convençuda que la m illor cont ribució d' aquest Aj unt am ent és que les per sones am b discapacit at se sent in orgulloses dels seus pr oj ect es.
2. Sobr e la nova est ació de la Sagrera - 2009. El Sr. Alcalde anuncia que s'acum ula en el debat d'aquest inform e la present ació de la pr oposició sobr e l' est ació de la Sagrera t r ansaccionada am b el Gr up m unicipal d' ERC i el govern m unicipal, de m anera que es r et ir en les pr oposicions sobr e el m at eix assum pt e dels Grups m unicipals de CiU i del PP respect ivam ent .
resolució del conseller de Polít ica Territ orial, es va est ablir en la m odificació que els r endim ent s obt i n-gut s per l' em presa est at al Renfe quedaran afect at s am b la cobert ur a de les vies i a la const rucció d'un aparcam ent . Tot plegat queda pendent , d'acor d am b la resolució del 1996, de l'est ablim ent d' un conveni que havien de signar l' Aj unt am ent i l' Adm i-nist ració de l'Est at . Finalm ent , la signat ura d'aquest conveni es pr odueix el 2002, i es cr ea la Societ at Barcelona- Sagr era Alt a Velocit at com a m ecanism e per pr om oure la t ransform ació urbana i l'aplicació dels aprofit am ent s, i es preveu un t ract am ent es-pecial per a l'est ació de la Sagr era, am b un sist em a de finançam ent específic. Aquest conveni el van signar el secret ari d' Est at , el Sr. Blanco, el conseller Felip Puig, i per l' alcalde Clos. El 2004 es va apr o-var definit ivam ent la m odificació del PGM, aprovada provisionalm ent per unanim it at , que desenvolupa i port a a la pràct ica el conveni de 2002. La m odifica-ció del PGM en l'àm bit de la Sagrera del 2004 pr e-veu un sost re t ot al d'aproxim adam ent 1,2 m ilions de m et r es quadrat s, dels quals aproxim adam ent el 60% provenen de sòls aport at s per les inst it ucions, un t ot al de 10.200 habit at ges, dels quals el 40% seran de prot ecció i el 53% habit at ges lliures. La m at eixa m odificació del PGM est ableix que l'est ació t indrà 180.000 m et res quadrat s de sost re t erciari i hot eler, pendent s d'ordenació, que quedaran afec-t es a la consafec-t rucció de l'esafec-t ació afec-t al i com consafec-t a en el conveni. Am b aquest a m odificació es consolida un m odel d'est ació ferroviària ext raordinari disse-nyat pels equips t ècnics de Barcelona Regional que, en plant ej ar- se en t res nivells, perm et sit uar 9 an-danes i 18 vies en una franj a de 80 m et r es, conv er-t iner-t - la en la peça cener-t ral de er-t oer-t el siser-t em a ferr oviari cat alà.
Finalm ent , el 2007, arr an de l'inici de les obres del t únel de connexió ent re l'est ació de Sant s i la Sagr era i de les obres del t ram de Sant Andreu, es pot abor dar el proj ect e de l'est ació i, m olt especi-alm ent , el seu finançam ent .
Tal i com havia reclam at l' alcalde, s'arriba a un acord am b el Minist eri de Fom ent i la Generalit at , pel qual es m odifica de fact o el conveni de 2002, d' acord am b els int eressos m anifest at s per l'Aj un-t am enun-t . Aquesun-t a m odificació com porun-t a que l' Esun-t aun-t es fa càr rec del cost t ot al de l'est ació; en la im m i-nent prim era fase, m it j ançant r ecursos pr essupos-t aris exessupos-t raor dinaris; i en la segona fase, l' ar quiessupos-t ec-t ura i les insec-t al·lacions que arribar an quan el proj ect e de l'est ruct ura est igui prou avançat , es m ant indrà el dest í dels aprofit am ent s previst os en la m odificació del PGM de 2004, i es com pr om et en, a m és, aport acions pressupost àries si calen.
Es t ract a d' una est ació ferroviària am b un im port t ot al de m és de set - cent s m ilions d'euros, conj un-t am enun-t am b uns accessos ferroviaris i unes obres com plem ent àries valorades en 247 m ilions d'eur os, que confirm en un proj ect e, im m ediat i per licit ació aquest est iu, per un im port de 638 m ilions d'euros
corresponent s a la part de l'est ruct ura i als acces-sos.
Rem arca que aquest a és una not ícia excel·lent per a la ciut at i, en conseqüència, un èxit de l a capacit at del govern m unicipal de cercar i assolir l'ent esa inst it ucional im prescindible que r equer eix aquest pr oj ect e.
Finalm ent , t al i com j a ha anunciat el Sr. Alcalde, es r efer eix a què en aquest punt de l'ordre del dia es debat ran dues proposicions, present ades pels Gr ups m unicipals de CiU i del PP, que en el darr er m om ent han est at ret irades pels pr om ot ors. En com pt es d' aquest es dues proposicions, se' n propo-sa una alt ra en què la t ot alit at dels Grups m unici-pals es rat ifiquen en allò que es va acor dar el de-sem br e de 2008, i que era l'exigència al Minist eri de Fom ent de fer - se càrr ec del cost de l'est ació i que no s'increm ent és l'edificabilit at del sect or; i en la resolució que es present a avui es proposa que l'Aj unt am ent const at i que, efect ivam ent , el Minist e-ri es fa càrrec del cost de l'est ació en les condicions esm ent ades.
Per part del gov ern m unicipal això és un fet , t ot i que ent én que la rest a de Grups d'aquest a cam bra ho condicioni a les act uacions que es faran. De t ot a m anera, per ò, aquest a const at ació que far à l' Aj un-t am enun-t posarà de m anifesun-t les gesun-t ions que ha feun-t aquest Aj unt am ent i el seu alcalde.
El Sr . Trias m anifest a, am b sat isfacció, que es veu obligat a canviar el discurs que t enia previst , dur i am arg si no s' hagués buscat una solució i un punt d'acord. Considera que aquest és un dels as-sum pt es de fut ur m és im port ant s per a la ciut at , i creu que seria lam ent able que no s'assolís un acor d, t ot i que t ot hom sap que hi ha punt s de vist a ben diferent s, per ò cal donar un im puls en el m a-t eix sena-t ia-t a fi de fer - lo r ealia-t aa-t . Es a-t r aca-t a, doncs, d'una necessit at per a la ciut at i no es pot perdr e m és t em ps, at ès que j a es port a un r et ard conside-rable. Posa en relleu que aquest a est ació j a hauria d'est ar acabada i, t anm at eix, encara s' ha de co-m ençar.
Ent én que hi ha dos aspect es bàsics: la necessi-t anecessi-t d'arribar am b l'alnecessi-t a velocinecessi-t anecessi-t a França, una apos-t a que va sor gir fa m és de vinapos-t anys i que apos-t oapos-t s v o-len que es convert eixi en realit at ; i la nova cent r alit at que suposarà l'est ació de la Sagr era.
La solució de finançam ent que es cerca per a l'est ació, d'ent rada am b les plusvàlues, ha est at crit icada sem pr e pel Grup m unicipal de CiU at ès que considera que cal un alt re plant ej am ent .
en est acions que no com pensen a post eriori am b plusvàlues. Considera, doncs, que és essencial aconseguir d'una vegada que el gover n cent ral t iri endavant el proj ect e i el desvinculi de la sit uació im m obiliària del país, que no farà alt ra cosa que sum ar ret ar ds. Precisam ent per això, el seu Grup va pr esent ar una pr oposició, com t am bé ho va fer el Grup m unicipal del PP, i apr ofit a per agrair - li que s'avingui a la negociació; alhora que t am bé agraeix m olt especialm ent al Grup m unicipal d'ERC la seva posició en aquest assum pt e i que ha col·laborat a fer una redacció m olt m illor que la pr im era i es congrat ula am b què el gover n m unicipal s' hagi su-m at a aquest a decisió.
Confia que, una vegada aprovat aquest acor d, t ot hom sigui coherent en la seva int er pr et ació i ser capaços de defensar posicions conj unt es davant del gover n de Madrid, que v oldrien que es com port és am b Cat alunya com ho fa en alt res indret s.
I nsist eix que si el govern m unicipal defensa aquest acord, el Grup m unicipal de CiU li farà cos-t acos-t .
El Sr. Fernández Díaz punt ualit za, d' ent rada, que no es t ract a de la ret irada de les proposicions dels Grups m unicipals de CiU i del PP, sinó que am bdues han est at t ransaccionades am b el Grup m unicipal d' ERC i els Grups del gov ern. I , si novam ent hi ha un acor d per unanim it at en aquest a cam bra, serà en base a les pr opost es esm ent ades i a una sensi-bilit at com part ida des del gover n de la ciut at ent orn a dos obj ect ius essencials per a Bar celona que són, d' una banda, la const rucció d' una infraest ruct ur a bàsica com és l'est ació de la Sagrera i, d'alt ra ban-da, aconseguir l'obj ect iu del sot er ram ent de les vies, la pr om oció d'habit at ge social, la const r ucció de nous equipam ent s, que han de significar una evident t ransform ació ur baníst ica i de cohesió t err i-t orial i social del pori-t al nord de la ciui-t ai-t i posar fi a una de les cicat rius urbaníst iques que encar a res-t en.
Per aconseguir t ot això és im prescindible exigir al gover n de l' Est at que com pleixi am b els seus com -prom isos, derivat s d' acords ant eriors, així com am b els acords que es van pr endr e per unanim it at en la sessió del Plenari del Consell Municipal del desem -bre de 2008. Considera que si avui hi ha un posici-onam ent unànim e és perquè pr èviam ent havien sorgit dubt es, en ocasions cont r ov èrsies, ent or n de l'acor d que el Sr . Alcalde va anunciar despr és de la reunió am b el m inist re de Fom ent . Rem ar ca que aquell acord no els va sat isfer, essencialm ent per algunes inconcrecions que im possibilit aven un posi-cionam ent favorable. Afegeix que aquell acord, t ot i el canvi de m inist re, era el m at eix que havia posat dam unt la t aula la m inist ra de Fom ent ant erior, i que el van signar per què v an considerar que era un bon m om ent polít ic per fer - ho, al m arge del seu cont ingut . I nsist eix que un acor d ent orn de l' est ació de la Sagrera no es pot im provisar en quinze dies at esa la seva com plexit at i el seu abast , fet que
corrobora que l' acord esm ent at , doncs, era el m a-t eix que en el seu m om ena-t va pr ea-t endre la m inisa-t r a de Fom ent Magdalena Álvarez, nom és que ara el present ava el nou m inist re, Sr. Blanco, cosa que al gover n de la ciut at li va sem blar polít icam ent m és accept able.
Conclou, en conseqüència, que aquest a és la rea-lit at ; i at ès que aquell acord no els sem blava sat i s-fact ori, el seu Grup va opt ar per pr esent ar una pr o-post a, que és la que s'ha t ransaccionat . Considera que, t ot i que haurien volgut rat ificar els t erm es de la seva proposició, arribar a aquest acor d pact at am b t ot els Grups significa posar en valor allò que uneix t ot hom que és, en definit iva, el m és im port at per t irar endavant aquest a infraest ruct ura pel que repr esent a per a la ciut at i per a Cat alunya com a m ot or de t ransform ació urbaníst ica.
Rem arca que aquest a nov a propost a no sor geix de bell nou, sinó que part eix del plant ej am ent for -m ulat per CiU i el PP, les aport acions d'ERC i les dels Grups del govern de la ciut at .
Finalm ent , es referm a en la dem anda del Grup m unicipal de PP a aquest Plenari que sigui l'adm i-nist ració de l'Est at qui aport i la t ot alit at del cost del proj ect e; que garant eixi que la licit ació es m at eri a-lit zar à el 2009; i que es procedeixi a iniciar les obres im m inent m ent a fi de solucionar, en la m esu-ra que sigui possible, els endar rerim ent s i posar fi a la incert esa sobre la const rucció de l'est ació i dels ent or ns. Haurien pr eferit una única licit ació, però el gover n m unicipal els ha fet veur e que no és fact ible i que hi ha d'hav er dues fases, per ò ha r econegut de fact o que el pla de l'est ació encara no est à en-llest it .
Ent én que el govern m unicipal t é la seva quot a de corr esponsabilit at pel que fa al ret ar d en l'inici de l'est ació de la Sagrera at ès l'endarr erim ent del planej am ent dels volt ant s, que nom és es va accel e-rar en t em ps pr eelect oral, quan van t r aslladar a aquest Plenari el planej am ent que feia m esos que s'hauria d'haver enllest it .
Tam bé era im port ant gar ant ir que el sobr ecost de l'est ació no afect és l'Aj unt am ent , direct am ent o indirect a, am b el recurs de l'endeut am ent o que t ingués im pact e en un increm ent de l'edificabilit at a fi de generar m és plusvàlues, de m anera que la zona es t ransform aria d' una alt ra m anera a com s'havia previst inicialm ent .
Considera que am b aquest acord, l'Aj unt am ent requereix novam ent un acord am b el Minist eri de Fom ent en els t erm es que necessit a Barcelona; i advert eix al Sr. Alcalde que ara és responsabilit at seva act uar am b coher ència, am b det erm inació i d'acord am b la seva obligació de defensar els int e-ressos de Barcelona i donar com plim ent als acords unànim es d' aquest Plenari.
