El Districte presenta els
500 projectes per a Gràcia
OBRES
Plaça Lesseps, plaça del
Diamant, dues noves
escoles bressol, etc.
SERVEIS
S’ampliarà l’atenció
social als centres
del Coll i de Gràcia
CALENDARI
Les actuacions hauran
d’estar enllestides
en acabar el mandat
G R À C I A
B A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • G e n e r 2 0 0 5
w w w. b c n . e s
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Santi Martínez
Dinamitzador cultural
“Els joves són tan
solidaris, o tan poc,
com la resta de la
societat”
A B A N S I A R A Pàg. 4
La cruïlla
Verdi-Astúries
Pas obligat dels graciencs
E N T I TAT S Pàg. 4
150 anys dels
Lluïsos de Gràcia
Actes d’aniversari per al 2005
El passat mes d’agost, la biblio-teca de Lesseps enllestia la pri-mera fase de la seva construcció. Fetes l’estructura i la coberta, ara s’està treballant en els aca-bats: els revestiments, l'obra de fusta, la pintura… S’espera que l’edifici estigui enllestit al co-mençament de juliol. De tota manera, encara quedaran sis mesos de feina en els quals es col·locaran el mobiliari i el fons de llibres. La intenció és inaugu-rar la biblioteca el desembre d’a-quest 2005, coincidint amb la fi de l’Any del Llibre i la Lectura. A més de la biblioteca central de Gràcia, l’edifici acollirà també l’Arxiu del Districte, un auditori i una sala d’exposicions.
La biblioteca de Lesseps, a
un any de la inauguració
La previsió és que el nou centre obri portes al final d’aquest any 2005. Pàg. 5 P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Tennis taula
al Centre Moral
C U LT U R A Pàg. 6
La sala Beckett
www.bcn.es/publicacions [email protected]
G R À C I A
B A R C E L O N A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Dídac Boza. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Nuria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Dani Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Isabel Deniel. Coordinació:Andreu Parera. Fotografia:
Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Alvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern i Maribel Baños. Impressió:Mateu Press SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de correus. Administració:Ascensió Garcia. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Francisco Giner, 46.
Telèfon d’informació 010
(preu de la trucada: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció)
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cívic El Coll 93 285 70 11 Aldea, 15-17.
Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13 Sicília, 321.
Casal de Barri Cardener 93 210 63 91 Cardener, 45.
Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant Antoni, 6-8.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90 Torrent de l’Olla, 104.
Biblioteca Julià de Capmany 93 218 78 55 Torrent de l’Olla, 219.
Biblioteca del Centre de 93 217 95 27
Treball i Documentació
Gran de Gràcia, 126.
SERVEIS SOCIALS
Centre El Coll-Zona Nord 93 285 72 67 Aldea, 15.
Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25 Pl. Rius i Taulet, 6.
Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21 Providència, 42.
Centre d’Atenció a 93 458 99 08
Disminuïts (Infants)
Grassot, 3, 4t.
GENT GRAN
Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11 Mozart, 24.
Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74 Montmany, 45.
Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62 Pg. Vall d’Hebron, 76-78.
Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26 Av. Coll del Portell, 74.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació Jove 93 284 75 73 Torrent de l’Olla, 104.
Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.
Centre de Recursos 93 237 47 43
Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20.
Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57 Camèlies, 36-38.
Agència Tributària 93 237 41 80 Av. Príncep d’Astúries, 66.
Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80 Igualada, 10.
Centre de Normalització 93 217 87 23
Lingüística
Príncep d’Astúries, 54, 2n.
GUÀRDIA URBANA
Unitat Territorial Gràcia
Trilla, 10.
Emergències 092
Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22
Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Mossos d’Esquadra 088
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Quevedo 93 219 55 00 Quevedo, 13-17.
CAP Sanllehy 93 285 37 90 Av. Verge de Montserrat, 16-18.
CAP Pare Claret 93 208 25 70 Pare Claret, 19-23.
CAP Travessera de Gràcia 93 435 23 00 Travessera de Gràcia, 346.
CAP Larrard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79.
CAP Vallcarca 93 259 44 22 Av. Hospital Militar, 169-205.
(Edifici Pedraforca)
CAP Sant Gervasi
(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 11 Esteve Terradas, 30.
Centre de Salut Mental 93 218 93 02
d’Adults de Gràcia
Mare de Déu del Coll, 41.
Hospital de l’Esperança 93 367 41 00 Av. Santuari de Sant Josep
de la Muntanya, 12.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
150è aniversari dels Lluïsos de Gràcia
Diumenge 16 de gener
Els Lluïsos: els primers cent anys
(1855-1955)
A les 12 h. Sala d’Actes dels Lluïsos de Gràcia (pl. del Nord, 7-10) i plaça del Nord
Inauguració d’aquesta exposició amb els castellers, els geganters, els diables i els trabucaires. Aperitiu popular.
Dimecres 19 de gener
Els meus Lluïsos
A les 19 h. Saló de Cent de l’Ajuntament (pl. Sant Jaume)
Acte de lliurament de medalles als socis amb antiguitat de 50 anys i xerrades de diferents persones que han passat per l’entitat: Josep Lluís Bozzo, Ramon Solsona, Queco Novell, Jordi Casas, Rosa Novell... Cal demanar invitació a la secretaria dels Lluïsos de Gràcia.
Cap de setmana de les illes
Divendres 21 de gener
Contradanza/Les violines
A les 22 h. CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8)
Concert del grup andalús Contradanza i ball folk; a partir de les 23.30 h, amb el grup Les Violines.
Dijous 27 de gener
Mostra gastronòmica
A les 20 h. CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8)
Pregó de la festa amb Pere Tàpies.
Nit de romanços
A les 22 h. CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8)
Amb la participació de cantautors d’Eivissa, Mallorca, Menorca i Catalunya.
Divendres 28 de gener
Canta la terra
A les 22 h. CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8)
10è aniversari de l’Escola Sa Ximbomba de Sa Pobla de Mallorca. A partir de les 23.30 h, ball folk.
Dissabte 29 de gener
Foguerons
A les 11 h. Places del Diamant, de la Virreina, del Nord i carrers Verdi, Reig i Bonet, Joan Blanques i Torres
Muntatge de petites fogueres.
Cercavila
A les 20.30 h. Inici: plaça Rius i Taulet
Amb la Banda La Sacairada, el Drac de Gràcia, el Drac Gaudiamos del Coll, La Diabòlica de Gràcia, La Malèfi-ca del Coll, etc. A les 21.30 h, encesa dels foguerons.
Dissabte 29 de gener
Ball a la Virreina
A les 23 h. Plaça de la Virreina
Ball i cants mallorquins amb els grups Escola de Ball de Sant Lluís i Tramudança.
Festa de Carnaval
Diumenge 30 de gener
Ambaixada
A les 12 h. Plaça del Teatre (la Rambla)
Gran botifarrada popular davant el monument d’en Pitarra.
Dijous 3 de febrer
L’arribada
A les 18.30 h. Plaça de Sant Josep de Calassanç
Sortida del seguici d’ambaixadors. Recorregut: Rogent, Sèquia Comtal, plaça de la Font i Sagué.
Diumenge 6 de febrer
La Gran Rua de la Ciutat
A les 17 h. Sortida: carrer Tarragona
Recorregut: Tarragona, Consell de Cent, Sants i Arizala. Amb el lema “Canvia de cara”.
VI Festival del Mil·lenni
Dimarts 18 i dimecres 19 de gener
Dulce Pontes
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
Un avanç del seu proper disc, que es publicarà al 2006.
Divendres 21 de gener
Martirio & Chano Domínguez
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
Acoplados, el seu últim treball, és una nova visió de te-mes clàssics de la música popular espanyola del segle XX.
Divendres 28 de gener
Chambao
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
Amb Endorfinas en la menteva guanyar el premi en la categoria de Millor Àlbum de Noves Músiques.
Dimecres 2 de febrer
The London Community Gospel Choir
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
Un grup conegut pel seu estil up-tempo gospel, swing-beat i rhythm and blues tradicional.
Dimecres 9 de febrer
Viatge a Nova Orleans
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
G R À C I A
Gerard Maristany
E
l document presentatconcreta, punt per punt, com es duran a la pràctica els objectius plantejats en el Pla d’Actuació del Districte. En total, al final del mandat mu-nicipal es volen executar més de 500 projectes concrets. Entre els més visibles, hi destaca l’entrada en funcio-nament de les escoles bressol OSI i Josep Maria de Sagarra (curs 2006-2007); la cons-trucció de la nova caserna de la Guàrdia Urbana a l’avingu-da Hospital Militar (2006); la reforma de la plaça Les-seps (2007); la reforma de la
plaça del Diamant, que in-clourà l’adequació del refugi antiaeri i una zona de jocs infantils (2006-2007)… L’a-partat més vistós, el de les obres, inclou també la cons-trucció llargament reivindi-cada d’un equipament juve-nil a l’OSI (darrere la plaça Trilla) o la creació d’una nova oficina d’atenció ciutadana al carrer Francisco Giner, 51 (2007). També s’esmenta l’ampliació de les escoles Fa-r igola i Reina Violant , la inauguració de la biblioteca de Lesseps aquest 2005 o la reforma del mercat de la Lli-bertat (2005-2006).
Més enllà del moviment de terres i pedres, els 500 pro-jectes anunciats abasten tam-bé els vessants més socials. Així, els centres socials del Coll i de Gràcia ampliaran les seves prestacions; el Punt d’Informació i Atenció a les Dones farà un diagnòstic de la situació de les dones a Grà-cia; s’estudiarà l’obertura de dues pistes esportives esco-lars en caps de setmana i va-cances; es potenciarà la difu-sió del patrimoni cultural gracienc a les escoles de la zona; es desplegarà un pro-fund debat sobre el futur de la Festa Major, etc. El
Distric-te fa públic el document que recull tots aquests projectes, amb el corresponent calenda-ri, a la pàgina web municipal
www.bcn.es/gracia, amb la voluntad de facilitar així el control de l’acció de govern per part dels ciutadans.
3
Gener 2005L’arranjament del refugi antiaeri de la plaça del Diamant és una de les actuacions previstes.
El regidor del Districte, Ricard Martínez, i el president del Consell, Ferran Mascarell.
El passat 30 de novembre es va
presentar la llista completa dels
projectes que el govern de Gràcia
realitzarà fins al 2007.
El govern de Gràcia concreta els
més de 500 projectes del mandat
L’Ajuntament de Barcelona gastarà aquest any 1.827 milions d’euros al conjunt de la ciutat. D’aquests diners, un 30,7% aniran destinats a l’atenció a les persones. El districte de Gràcia administrarà directament més de 16 milions d’euros amb alguns increments destacables res-pecte a l’any passat:
•
+ 6,24% en despeses corrents (manteniment i serveis)•
+ 24,48% en ajuts a la llar i treballadores familiars•
+ 13,67% en acció cultural•
+ 5,39% en subvencions a entitats i ajuts socialsE l s d i n e r s d e 2 0 0 5
A
C I U TA DA N S O P I N E N
Margarita Castillo
Florista
Crec que serà positiu perquè ara hi ha zones massificades de bars que molesten els veïns. Equilibrar altres esta-bliments, com ara forns, també ajudarà a fer viables segons quins negocis.
Antoni Ferrer
Droguer
Tot el que ajudi a millorar la vida quotidiana del barri serà positiu. Els carrers estrets de Gràcia requereixen un tracta-ment propi, aquí el soroll es nota més que a d’altres barris.
Mari Carmen Moreno
Botiguera
El incivismo de alguna gente que sale de los bares de noche a menudo nos provoca, a los negocios del barrio, suciedad, pintadas, patadas contra las persianas, la activación de alarmas, etc.
José María Mena
Comerciant
Si yo tuviese un bar de noche sería el primero en exigir a mis clientes respeto por el descanso de los vecinos, pero no siempre es así. Que se ganen la vida, pero sin moles-tar a nadie.
Concepción Cuenca
Dependenta
Será positivo que los nuevos negocios que consigan una licencia para abrir un bar sean conscientes de la impor-tancia del descanso de los vecinos; si no, no avanzare-mos.
E N T I T A T S
La històrica
associació, una de
les més antigues
de Catalunya,
inicia un programa
extraordinari de
celebració per a tot
l’any 2005
Felicia Esquinas
A
vui com ahir, la vidasocial dels Lluïsos es projecta sobre el barri on sempre han estat arrelats. Per celebrar els 150 anys, s’ha fet un programa obert a d’altres entitats. Hi destaca un debat sobre el futur de l’associacionisme a Gràcia (novembre), iniciativa que ha estat guardonada amb el 5è Premi Barcelona per a projectes d’innovació a la participació i foment de l’as-sociacionisme. Els actes de l’any de l’aniversari comen-cen el 16 de gener amb la presentació del llibre Lluïsos de Gràcia (1855-2005). Crò-nica de 150 anys, d’Albert Musons, i la inauguració de la mostra Els Lluïsos: els pri-mers cent anys, 1855-1955, a càrrec de Sara Nadal (Sala d’Actes dels Lluïsos i plaça del Nord, a les 12 h), en què seran presents tots els grups de cultura popular de Gràcia. El 19 de gener, tindrà lloc una recepció al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barce-lona, amb la presència de l’al-calde, Joan Clos.
Els Lluïsos es van fundar el 1855. De la fusió de la Pía Unión de Jóvenes Devotos de San Luis Gonzaga i del Gimnasio de los Luises va néixer la Corte Angélica de San Luis Gonzaga, entitat que sempre va ser conegu-da, popularment, com a
Lluïsos de Gràcia. L’associa-ció va esperar fins al 1984 per poder adoptar aquesta denominació, però el que no ha canviat en aquests 150 anys és el seu esperit.
“Som una associació cultu-ral, també amb seccions es-portives i de lleure, funda-da amb l’objectiu de formar infants i joves”, explica Jor-di Cassassas, president de la Junta Directiva. L’entitat té 1.100 socis i 18 seccions —des de bàsquet i corals fins a fotografia, grups de teatre i de diables, amb 135 voluntaris al capdavant. També ha engegat iniciati-ves com el Trofeu Vila de Gràcia de Teatre Infantil i Juvenil o les guies temàti-ques sobre Gràcia.
Més informació:
Lluïsos de Gràcia Plaça del Nord, 7-10 Tel. 93 218 33 72
www.lluisosdegracia.org
Els Lluïsos celebren aquest
any el 150è aniversari
És una de les entitats més grans de Gràcia amb 1.100 socis.
El 16 de gener
es presenta un
llibre i s’inaugura
una mostra sobre
l’entitat
Verdi amb Astúries,
un pas obligat
La cruïlla dels carrers Verdi amb Astúries sempre ha es-tat un lloc de pas obligat. Per Astúries una corrua de gent va i ve a tothora del metro de Fontana i del carrer Gran. Mentre que per Verdi és continu l’anar i venir del mercat de l’Abaceria o de qualsevol de les botigues de la zona. I en l’encreuament, el bar Montseny que durant molts anys ha acollit la coral Montseny; el graner, ja tancat on es podien comprar patates, gra, palla, etc.; l’antiga pastisseria Bou, i des de fa molts anys Verdi; un vell estanc que es va convertir en una llibreria, que fa anys va amagar en el seu interior una perruqueria de senyores. I, per descomptat, el cinema Verdi, l’Orfeó Gracienc, l’església de Sant Joan i els llocs de restauració han estat i són cabdals per a aquest fluir de gent.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 285 03 57
AbansUn carro del servei de neteja al carrer Verdi l’any 1934.
J.M. Contel
A B A N S I A R A
L’Espantall guanya el Vila de Gràcia
El grup L’Espantall, de Manresa, ha guanyat el V tro-feu Vila de Gràcia de Teatre Infantil i Juvenil amb El petit dels tres tambors. L’obra també va aconseguir els premis de votació popular i millor direcció, entre d’altres. El segon premi es va atorgar a la Companyia Tracatrà, de Vilanova i la Geltrú, per Romeo o Julie-ta. Els organitzadors del trofeu són els Lluïsos de Gràcia i el Casal Corpus.
Canvis de sentit de circulació a Penitents
Des del 16 de desembre, el carrer August Font, entre els carrers Salvador Alarma i Josep M. Jujol, és de sentit únic ascendent. El carrer Vall Par és de sentit únic descendent. El carrer Josep M. Jujol és de sentit únic en direcció als carrers Maduixer i Vall Par. L’al-tre tram del carrer August Font i el carrer Maduixer continuen sent de doble sentit. La resta de carrers de l’entorn no s’hi veuen afectats.Dotze nous aparcaments per a bicicletes
Els carrers de Gràcia han guanyat una dotzena d’a-parcaments per a bicicletes. Estan situats al pla de Nicolás Salmerón/Sèneca, Torrent de l’Olla,131/Jaén, rambla de Prat/Gran de Gràcia, plaça Les-seps, 1 (davant de Salut Pública), plaça del Sol, plaça de la Revolució de Setembre de 1868, plaça d’Anna Frank, plaça de la Virreina, plaça Trilla, plaça Raspall i als Jardins de Salvador Espriu/Diagonal.
Exposició sobre Francesc Berenguer
L’arquitecte Francesc Berenguer, un dels principals col·laboradors de Gaudí, va ser veí de Gràcia, on va fer una gran part de la seva obra. El Centre Moral Instructiu i el Taller d’Història de Gràcia han orga-nitzat una mostra que recorre aquest llegat a través de la mirada de dotze fotògrafs. Es pot visitar al Cen-tre Moral Instructiu fins al final de gener.(Ros de Olano, 9. Tel. 93 218 19 64 )
G R À C I A
5
Gener 2005N O T Í C I E S
f
Gerard Maristany
A
hores d’ara, els elements estructurals ja estan si-tuats, i des de l’agost passat s’està treballant en els aca-bats, que van des del revesti-ment fins a l’obra de fusta o la pintura. Posteriorment, entre juliol i desembre, caldrà dotar l’edifici amb el mobiliari i els fons propis d’un equipament d’aquestes característiques. La seva inauguració formarà part dels actes de cloenda de l’Any del Llibre i la Lectura. L’edifici en construcció serà un equipament multifuncio-nal. A més de la biblioteca, al seu interior s’hi instal·larà també l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia, servei que disposarà de tres vega-des més espai que a l’edifici actual, un auditori de 250 places i una sala d’exposi-cions. Pel que fa a l’entorn estrictament bibliotecari, hihaurà punts de connexió a Internet, cafeteria, zona in-fantil i una sala de lectura de revistes amb molta llum na-tural, entre d’altres presta-cions.
La construcció de l’estructura ha resultat bastant complica-da, perquè, segons expliquen els Serveis Tècnics del Dis-tricte, “el subsòl és força do-lent, hi ha la volta del metro, l’edifici mateix és singular…” Aquesta singularitat va fer que diversos grups d’estu-diants d’arquitectura
visites-sin les obres per seguir el procés constructiu.
Situat a la banda de munta-nya de la plaça Lesseps, l’edifi-ci serà un pas més en l’intent de cosir els barris separats per la travessera de Dalt. “Serà un balcó en direcció a Lesseps”, diu l’arquitecte, Josep Llinàs. La inauguració de la nova bi-blioteca és l’inici d’un procés en què els nexes entre aquests barris es reforçaran, gràcies a la urbanització de la plaça i la reforma de l’avingu-da de l’Hospital Militar.
La biblioteca de Lesseps, en
segona fase de construcció
L’edifici és idea de l’arquitecte Josep Llinàs.
Els dies dedicats a les Illes Balears seran el 27, 28 i 29 de gener.
Mallorca retorna a Gràcia amb els foguerons de Sant Antoni
T
ot va començar fa catorze anys. Toni Torrens, far-macèutic de Sa Pobla (Mallor-ca) va visitar els seus fills, que estudiaven a Barcelona i te-nien pis a Gràcia. La reunió familiar es va tenyir de nostàl-gia i pare i fills van decidir commemorar la festivitat de Sant Antoni Abat, tradició que data de l’any 1400 i que a molts pobles mallorquins se celebra amb foguerons. Amb la idea de traslladar aquestafesta a la vila, Torrens es va posar en contacte amb el regi-dor. Així es van encendre els primers foguerons a la plaça del Diamant, i més tard a d’al-tres indrets del barri.
Avui, el Cap de Setmana de les Illes és una trobada cultural que atreu unes nou mil perso-nes cada any. Enguany tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 de ge-ner. El dia 27, el Centre Artesà Tradicionàrius acollirà una mostra gastronòmica de les
Illes –amb pregó de Pere Tà-pias– i una Nit de romanços, i el dia 28 el dedicarà a la músi-ca mallorquina. La gran festa serà el 29. Hi haurà titelles i cercavila. A partir de les 21 ho-res, les fogueres més grans cre-maran a les places del Diamant i de la Virreina. Se sentiran cants amb ximbombes, es podrà tastar la torrada mallor-quina (botifarrons, sobrassada i llom) i gaudir del Ball de Bots.
Més informació a l’Agenda
L’element distintiu de la biblioteca de Lesseps serà la seva gran coberta de formes irregulars. L’arquitecte de l’edifici, Josep Llinàs, li dóna un alt valor simbòlic: “Vaig pensar —explica— que la relació que s’estableix entre el públic en una biblioteca és molt maca, encara que no es parlin. És just el contrari del que passa en un camp de futbol”. Per aconseguir aquest efecte, Llinàs ha cedit el protagonisme de l’estructura a una gran coberta. Llinàs és autor també de la biblioteca Vila de Gràcia, al Torrent de l’Olla. L’any 2003 va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’arquitectura per l’illa d’equipaments que va dissenyar per al barri de Fort Pienc, vora l’estació del Nord.
A l c o n t r a r i d ’ u n c a m p d e f u t b o l
A
Una obra del seu
fundador, José
Sanchis Sinisterra,
va tancar al
desem-bre el 15è aniversari
d’una sala
propulso-ra del teatre de text.
Núria Mahamud
L
a Sala Beckett ha tancat l’any del seu quinzè ani-versari amb l’obra Las fle-chas del ángel del olvido, de José Sanchis Sinisterra, pre-mi Nacional de Literatura Dramàtica 2004 i un dels fundadors de la històrica sala. Tot un rècord en la vida de les anomenades sales al-ternatives, algunes de les quals no estan passant pel seu millor moment.Des dels seus inicis, al 1989, quan va obrir com a seu de la companyia Teatro Fronte-rizo, la sala va impulsar el teatre de text i es va propo-sar com a objectiu investigar sobre les fronteres del llen-guatge teatral. “Mai vam ser un teatre de cartellera”, ex-plica Toni Casares, director de la sala des de 1997. Per l’Obrador, l’espai de crea-ció i formacrea-ció escènica, han passat autors com Sergi Bel-bel, Carles Batlle, David Pla-na o Lluïsa Cunillé, entre d’altres. Una bona fornada creativa, tot i que Casares, vol deixar clar que la Beckett “no és una fàbrica d’autors”.
Respecte a la crisi de les sales alternatives, Casares conside-ra que s’han d’implicar les ad-ministracions, ja que són un bon bressol per a nous autors i noves companyies.
La sala també ha contribuït a donar a conèixer altres au-tors estrangers al nostre país, com Javier Daulte o Harold Pinter, i enguany
presentarà un autor mai es-trenat a Barcelona, Martin Crimp, de qui es faran dues produccions i lectures dra-matitzades.
Més informació:
Sala Beckett
Alegre de Dalt, 55 bis Tel. 93 284 53 12 www.salabeckett.com
E Q U I P A M E N T S
Flechas del ángel del olvido, de José Sanchis Sinisterra.
La Sala Beckett, supervivent
del teatre alternatiu
L
’ésser humà sempre ha anhelat volar i ha dirigit el seu esforç a crear tota mena d’a-parells que li permetessin envolar-se. Un desig tan inherent a l’home mereix una llibreria com l’Aeroteca. En aquesta llibreria tan especialitza-da, que porta el Jordi Miguel Creus, els amants de l’aeronàutica hi poden trobar qualsevol mena de llibres sobre la matèria: llibres de dret, d’història, monogràfics dels diferents models d’avió, manuals de vol, etc. Es tracta d’una lli-breria única a Europa, que disposa de llibres dediferents països, en una gran varietat de llen-gües i que rep comandes d’arreu del món. A més de llibres, també hi trobem revistes, DVD i vídeos, maquetes d’avions i altres productes. Fins i tot, dins del local trobem la cabina d’un DC-3, un avió que va prendre part a la II Guer-ra Mundial. El que no es trobi a l’Aeroteca so-bre aquest tema no es troba enlloc.
L’Aeroteca c/Montseny, 22
E L T A U L E L L
Un paradís únic per als aficionats a l’aeronàutica
L’aeroteca és una llibreria especialitzada única a Europa.
Joan Anton Font
La falta de subvencions i de promoció i la manca d’a-fluència de públic han fet tancar una de les sales alter-natives de Gràcia, l’Artembrut, després d’11 anys de vida. Però aquest adéu no va voler deixar un mal sabor de boca i, juntament amb la trista història dels judicis d’Oscar Wilde, durant les festes de Nadal es van poder sentir al teatre vells i ardents cuplets. Des del 9 de gener ens manca un teatre, un nou dol per la cultura.
L’ A r t e m b r u t , u n t a n c a m e n t a n u n c i a t
A
S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
Barcelona disposa d’un servei públic específica-ment destinat a donar suport als consumidors. l’OMIC, l’Oficina Muni-cipal d’Informació al Consumidor, és un ser-vei de la Direcció de Co-merç i Consum de l’A-juntament que té com a objectiu ajudar consu-midors i usuaris perquè facin valer els seus drets, tant amb infor-mació prèvia com amb la recepció de reclama-cions en temes de con-sum. Es tracta d’un ser-vei municipal d’atenció directa i gratuït. La seu física de l’OMIC es troba a la ronda de Sant Pau, núm. 43 i l’horari d’a-tenció és de dilluns a di-vendres, des de les 9 del matí fins a les 14 hores. Els usuaris i consumi-dors també tenen la possibilitat de formular consultes o fer arribar reclamacions a través del web municipal, con-cretament a través de l’adreça
www.omic.bcn.es Els serveis d’atenció i assessorament al consu-midor de l’Ajuntament de Barcelona es van po-sar en marxa l’any 1983. Actualment, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor ofereix:
• Atenció personalitza-da de consultes.
• Anàlisi i tramitació de denúncies, queixes i re-clamacions.
• Mediació entre les parts per a la resolució de determinades qües-tions.
• Campanyes d’informa-ció i orientad’informa-ció als con-sumidors.
• Edició de materials in-formatius com ara els "avisos als consumi-dors".
• Documentació tècnica i arxiu sobre normati-ves i legislació.
L'OMIC
Oficina Municipal d’Informació al Consumidor Ronda Sant Pau, 43 08015 Barcelona Fax. 93 402 78 27 [email protected]
G R À C I A
7
Gener 2005M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
BTV Informatiu Gràcia
Produït per Gràcia Televisió Cada dijous a les 13.35 h Canal 39 UHF
RÀDIO
Ràdio Gràcia - 107.7 FM
Aldea, 15. Tel. 93 284 49 69
COM Ràdio – 91.0 FM Freqüència Barcelona
BCN (de dilluns a divendres, de 13.00 a 14.00 h)
L’espai d’informació local de Barcelona
PUBLICACIONS
L’Independent de Gràcia
La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10
Revista Gracinova
Muntaner, 521, entl.
De l’Associació de Comerciants Gracinova Tel. 93 284 77 13
Revista de Barcelona
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Transversal
www.transversalweb.com [email protected]
INTERNET
L’Independent a Internet
El setmanari de distribució gratuïta de Gràcia és completament accessible a tra-vés de la xarxa. La pàgina de
L’independent permet, a més a més, revisar les notícies publicades des del primer número del periòdic creat l’any 2000. El web està vinculat al portal graciaweb.com.
www.graciaweb.com/independent Dedicar una estrella virtual
Més de 20.000 dedicatòries han deixat els barcelonins a través del web de
l'Ajuntament amb la iniciativa "Dedica una estrella", un dels llocs d'Internet més visi-tats durant les passades festes de Nadal. Escollir una estrella del firmament virtual i dedicar-la a algú amb un missatge ha resul-tat un èxit entre els internautes.
www.bcn.es/firmament
w
P O L I E S P O R T I U
Pere Paredes
E
l Centre Moral de Gràcia ésuna entitat per trobar-se amb amics i amigues i per gaudir de les moltes activitats que s'hi poden fer, com l’esplai, l'esbart, els jocs de taula i el teatre, però el tennis taula ha passat a ser una de les més interessants i més promocio-nades.
Julià Martin, actual president de la secció de tennis taula del Centre Moral de Gràcia, ha vist com aquest esport ha anat guanyant adeptes: “ara mateix, tenim dotze jugadors federats i són més de quaranta els simpatitzants que entrenen a les nostres instal·lacions”.
“El tennis taula a Gràcia és un esport amb carisma, ja que som un dels districtes que tenim més equips jugant a un bon nivell: l’Ariel, el Cercle Catòlic, els Lluïsos i nosaltres”, diu Martin.
No és un esport ni difícil de prac-ticar, ni car. Hi ha molts locals a Barcelona que tenen taules per iniciar-s'hi, i també hi ha taules per jugar a ping-pong (nom en xinès) a molts parcs públics. “Al principi, l’única despesa que hi ha és la compra d'una pala de ten-nis taula que ens pot costar entre 30 i 60 euros —explica Julià Mar-tin— i després, a poc a poc, la vol-drem més professional”.
El tennis taula és un esport que té unes regles molt fàcils d’entendre, i “l’únic que necessita és molt en-trenament. El jugador ha d’entre-nar-se quasi cada dia, tant física-ment com física-mentalfísica-ment. Estàs tota l’estona movent-te en pocs
me-tres, has de tenir molts reflexos i ser molt constant en el teu entre-nament”, afirma Martin.
El Centre Moral de Gràcia organit-za cada setembre el torneig Vila de Gràcia, quadrangular entre els equips d’aquest districte, i per la Festa Major tothom pot gaudir del Torneig de Tennis Taula de Gràcia.
Gràcia és un dels districtes amb millor nivell de jugadors de tennis taula.
per MANEL
El Centre Moral de Gràcia
promociona el tennis taula
És difícil ser jove al Coll?
No més que a qualsevol altra banda de Barcelona, que ja és prou.
Viure a dalt de la ciutat condi-ciona?
Sí, estàs més lluny i això es nota.
Com?
Sense transport propi, durant el dia has d’agafar l’autobús i el metro per anar a qualsevol lloc i això incremen-ta la durada del viatge. A la nit no hi ha transport, i la cosa es complica si has begut alguna cosa i has de tornar al barri amb el teu vehicle.
Malgrat tots els inconvenients, ha fet vida de barri...
Si tens inquietuds i interès per les co-ses, és fàcil perquè hi ha moltes por-tes per obrir i facilitats per fer-les. Aquí en el barri, els qui ens movem associativament ens coneixem tots.
Què cal destacar?
La Comissió de Joventut ha fet i fa una feina molt interessant: la de co-ordinació entre el Casal de Joves, que és l'espai municipal, les associacions que tenen o treballen amb joves i els joves no associats del barri.
Si fos jove que em recomanaria?
Que passessis pel Casal a conèixer gent, passar-t’ho bé i parlar amb l’a-nimadora, perquè t’orientés en els te-mes que anessin bé d’acord amb les teves inquietuds.
Hi ha molts joves al barri?
Déu n’hi do, cada cop més. La gent del barri no vol marxar, mentre que hi ha una certa arribada de gent jove que lloga pisos aquí en no ser tan cars com a Gràcia.
El territori és el Coll, Vallcarca?
Per qüestions d’orografia som més Coll, ja que la comunicació entre els diferents barris del nord de Gràcia és molt minsa. A la gent de Vallcarca i la Salut els és més fàcil i útil baixar a Gràcia o anar al centre.
Quantes entitats de joves hi ha al Coll?
Sense comptar les entitats esporti-ves, de joves n’hi ha una, després hi ha un parell que treballen amb in-fants i joves, i una altra de joves i adults, però que té molts joves.
Els joves estan prou implicats en la societat?
Ni tant com voldrien els pares i polí-tics, ni tant com volen ells.
Per què?
Per definició la joventut és una època de canvis constants, aleshores la
impli-cació que el jove té i entén envers la so-cietat, no està valorada de la mateixa manera per la resta del conjunt social.
No serà que l’arc dels joves de 16 a 35 anys és massa gran?
Depèn del que estiguem valorant; com a tot arreu si parlem d’habitatge, els de 16 anys són massa joves, però si parlem de lleure, llavors són els més grans de 30 anys els qui queden fora d’aquest segment.
Quines són les necessitats dels joves avui?
Les de sempre: amics, esbarjo (la fes-ta), diners, etc. però aquí cal afegir els nous problemes, la precarietat la-boral, el preu de l’habitatge, motius bàsics per retardar la independència
dels joves.
I l’aspecte solidari?
Creuen que les coses són fàcils de so-lucionar, i és que ho són. Però és el món dels adults el que les fa compli-cades. I són tan solidaris, o tan poc, com la resta de la societat. Ara bé, el qui es compromet, posa la tasca so-lidària en el primer lloc de la seva es-cala de valors.
Què mou els joves?
L es coses que els interessen o atrauen, com exemple, si a un jove li agrada la música s’apuntarà amb al-tres per crear un grup de música i després tocarà al Casal de Joves, aprendrà a treballar en grup i a dur el seu treball davant de la societat. Co-ses com aquestes són les que fan moure i els joves.
Un propòsit?
Que es deixi de criminalitzar els jo-ves i que s’entengui que falten políti-ques de joventut, encara que no do-nin rèdits electorals, i que s’ha de sortir al carrer per conèixer els joves en el seu terreny; per tant, fan falta molts més educadors de carrer.
E N T R E V I S T A
S a n t i M a r t í n e z
, u n t o t t e r r e n y d e l s j o v e s
Santi Martinez ha estat i és una peça clau per l’associacionisme del Coll.
