• No se han encontrado resultados

COMPLEMENTARI AL REFÓS DEL PROJECTE BÀSIC I D EXECUCIÓ D URBANITZACIÓ DEL PLA PARCIAL CIUTAT JARDÍ SUR-2 A LLEIDA DOCUMENT Nº 1 MEMÒRIA I ANNEXES

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "COMPLEMENTARI AL REFÓS DEL PROJECTE BÀSIC I D EXECUCIÓ D URBANITZACIÓ DEL PLA PARCIAL CIUTAT JARDÍ SUR-2 A LLEIDA DOCUMENT Nº 1 MEMÒRIA I ANNEXES"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)
(2)

COMPLEMENTARI AL ‘REFÓS DEL PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ D’ URBANITZACIÓ DEL PLA PARCIAL CIUTAT JARDÍ SUR-2’

A LLEIDA

DOCUMENT Nº 1 MEMÒRIA I ANNEXES

(3)

COMPLEMENTARI AL ‘REFÓS DEL PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DEL PLA PARCIAL CIUTAT JARDÍ SUR-2 A LLEIDA’

MEMÒRIA 1 MEMÒRIA

(4)

1 ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

1 Dades bàsiques

2 Objecte del projecte complementari 3 Descripció i justificació del projecte

3.1 Condicionaments generals

3.1.1. Expropiacions i ocupacions temporals

3.2 Descripció de les característiques de la proposta adoptada 3.2.1. Rotonda Onze de Setembre

3.2.2. Acabats superficials del pont

3.2.3. Sistema de recollida d’escombraries 3.2.4. Urbanització del DSA

3.2.5. Dipòsit de regulació d’aigua

3.2.6. Substitució d’un tram de la Clamor d’en Bosch 3.2.7. Supressió de barreres arquitectòniques

3.3 Normativa tècnica aplicable 4 Aspectes econòmics i documentació

4.1. Termini d’execució de les obres 4.2. Resum de pressupost

4.3. Seguretat i salut a la construcció

4.4. Relació de documents que integren el projecte 5 Conclusió

(5)

COMPLEMENTARI AL ‘REFÓS DEL PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DEL PLA PARCIAL CIUTAT JARDÍ SUR-2 A LLEIDA’

MEMÒRIA 3 1 DADES BÀSIQUES

Situació :

Partida de Vallcalent, al terme municipal de Lleida.

Promotors :

Junta de Compensació Ciutat Jardí SUR-2 Plaça Sant Joan, 10 5è

25006 Lleida Tel. 973 228 998

Redactors :

Costa · Portolés, arquitectes sl David Portolés Martínez, arquitecte Anna Costa Isern, arquitecta Passeig de Ronda, 162 6è 25008 Lleida

Tel. 973 239 439 Col·laboradors :

Meritxell Prados Just, enginyera agrònoma i paisatgista Joan Capdevila Cebollero, delineant

Noemí Morell Rivas, arquitecta

Sheila Millanes Bosch, arquitecta tècnica Enric Duch Sancho, enginyer tècnic industrial Kubic, consultoria tècnica, sl

2 OBJECTE DEL PROJECTE COMPLEMENTARI

L’objecte d’aquest document és complementar el ‘Projecte Bàsic i d’Execució del Pla Parcial Ciutat Jardí SUR-2’ per a la definició de les obres externes, de la precisió de les condicions de desguàs d’aigües pluvials i dels requeriments de l’Ajuntament de Lleida.

Les actuacions que es contemplen són:

- Rotonda Onze de Setembre

- Acabats superficials del pont d’accés

- Sistema de recollida soterrada d’escombraries - Urbanització del DSA

- Dipòsit de regulació d’aigua

- Substitució d’un tram de la Clamor d’en Bosch

Aquestes actuacions es concreten en aquesta memòria i en l’annex 01 Rotonda Onze de Setembre.

3 DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

3.1. Condicionaments generals

L’àmbit de les actuacions complementaries se situen dins els límits d’actuació del Pla Parcial SUR-2, a excepció de la rotonda de l’Onze de Setembre i la substitució i ampliació de la Clamor d’en Bosch, que se situen fora dels límits del Pla.

3.1.1. Expropiacions i ocupacions temporals

Per realitzar les obres d’accés des del carrer Joc de la Bola (rotonda de l’Onze de Setembre) s’haurà d’obtenir la disponibilitat dels terrenys que es contemplen als plànols.

Per realitzar la substitució del col·lector de la Clamor d’en Bosch i el sifó per sota de la sèquia Major s’ocuparan temporalment els terrenys disposats en els plànols.

3.2. Descripció de les característiques de la proposta adoptada

3.2.1. Rotonda Onze de Setembre

L’accés des del carrer Joc de la Bola – Onze de Setembre es realitzarà mitjançant una rotonda central, definida en el PGL.

El projecte d’aquesta rotonda s’incorpora en aquest projecte complementari, i es realitzaran les obres en la mesura que hi hagi disponibilitat de terrenys, ja que el 90 % de la superfície d’aquesta rotonda queda fora de l’àmbit del Pla parcial Ciutat Jardí SUR-2.

La rotonda constitueix una gran superfície de gespa amb parterres de grava que formen uns arcs excèntrics. Els arbres configuren una pantalla de fons a tota l’avinguda de l’Onze de Setembre, ja que se situen com dos plans solapats l’extrem oest de la rotonda.

Aquesta zona enjardinada se segrega de la calçada mitjançant una vorada de formigó de 40 cm d’alçada que condueix el flux del trànsit.

La xarxa de reg de les obres exposades en aquest document s’ajusten a les característiques descrites en el ‘Projecte Bàsic i d’Execució del Pla Parcial Ciutat Jardí SUR-2’.

(6)

Es planteja una ampliació de l’enllumenat públic en la zona de la rotonda de l’Onze de Setembre i s’adopten les solucions i criteris de nivell d’il·luminància, d’uniformitat d’il·luminació, de qualitat i de seguretat considerats en les altres rotondes del Pla.

3.2.2. Acabats superficials del pont

Es proporcionarà una darrera capa de rodadura al pont, per tal de proporcionar els acabats necessaris al pont.

3.2.3. Sistema de recollida d’escombraries

Es dotarà a l’àmbit d’un sistema de recollida soterrada d’escombraries, d’acord amb les futures condicions i prescripcions tècniques fixades per l’Ajuntament de Lleida.

3.2.4. Urbanització del DSA

Es valora la urbanització de la zona qualificada com a DSA dins el sector.

3.2.5. Dipòsit de regulació d’aigua

Donat que la xarxa de sanejament de la ciutat no té capacitat per absorbir aquest cabal punta en un moment de pluja intensa, es proposa la construcció d’un dipòsit de regulació de cabals, capaç d’emmagatzemar un volum d’aigua provinent de la intensitat màxima de pluja en un període de retorn de 10 anys mantinguda durant 1 hora. Aquest dipòsit recull l’aigua de tot el sector, exceptuant els darrers metres de canonada que vessen directament al col·lector de l’Onze de Setembre, tal i com s’indica en el projecte al què el present complementa. L’aigua del dipòsit es vessa amb un cabal constant a la clamor d’en Bosch.

Es calcula que es vessaran 2,6 m3/s al dipòsit de regulació, dels quals 0,7 m3/s s’aboquen amb un cabal constant a la Clamor d’en Bosch (fins que es buidi totalment el dipòsit de regulació).

En l’annex 02-Dipòsit de regulació, es realitza un dimensionat inicial del dipòsit amb càlculs senzills d’entrada i sortida de cabals, dels quals es dedueix que les dimensions del dipòsit serien 4.3 m d’alçada per 47 m de diàmetre interior.

Amb una alçada de 4,3 m la cota mínima del dipòsit se situa 0,5 m per sobre de la cota de connexió a la Clamor d’en Bosch amb la qual cosa la canonada discorrerà amb un pendent del 0,25%. Amb aquesta alçada la capacitat d’emmagatzematge del dipòsit és de 6.918 m3. Amb la qual cosa es podria regular el cabal abocat a la Clamor.

Es projecta un dipòsit únic amb un sobreeixidor al col·lector d’entrada.

A la base del pou de sanejament número 42 de la xarxa d’aigües pluvials s’hi connecta una canonada de 80 mm de diàmetre tal i com s’indica en els plànols que s’adjunten a aquest annex.

Aquesta canonada condueix les primeres aigües de pluja per gravetat fins al pou de sanejament número 49 de la xarxa de clavegueram. Allí l’aigua s’aboca per gravetat mitjançant una vàlvula antirretorn: permet la sortida de l’aigua però no la entrada, de tal manera que s’evita la contaminació de les aigües que es deriven cap al dipòsit per l’efecte dels vasos comunicants.

Una altra funció d’aquesta vàlvula és impedir l’aport de més cabal d’aigua en el moment de màxima necessitat, ja que, degut a la pressió exercida per l’aigua en circulació per la xarxa de clavegueram, la vàlvula no es podrà obrir, retenint l’aigua continguda en el seu interior.

L’aigua que no pot ser recollida per col·lector de derivació, es transporta mitjançant una canonada de formigó de 1200 mm de diàmetre cap al dipòsit de regulació.

El dipòsit es buida per gravetat cap a la Clamor d’en Bosch, amb un cabal màxim de 0,7 m3/s. El forat de buidat es connectarà a una tuberia de PEHD de diàmetre 315 mm, que dóna el cabal necessari d’abocat.

3.2.6. Substitució d’un tram de la Clamor d’en Bosch

El col·lector de la Clamor d’en Bosch condueix l’aigua per gravetat des la vàlvula de desguàs del dipòsit de regulació fins al punt de connexió existent actual. Aquest desguàs s’utilitza actualment per evacuar les aigües que provenen del desguàs del canal de Pinyana fins el riu Segre.

Es substituirà i ampliarà la Clamor en el seu punt de creuament amb la Sèquia Major, a la altura del camí de Vallcalent (pk 13+592), i se substituirà la tuberia actual de fibrociment de diàmetre 400 mm per una de PVC de 800 mm.

Es tenen en compte les condicions tècniques especificades per la Junta de Sequiatge de Lleida:

1- l’obra de creuament de la Sèquia Major s’executarà mitjançant el sistema de perforació horitzontal, se situarà la generatriu superior de la camisa del tub de protecció a una profunditat mínima de 0.60 m comptats desde la solera de la conca de la Sèquia i sense que se l’afecti.

2- El pou d’atac i la maquinària necessària per a la execució d’aquestes obres es col.locaran a una distància superior a 4.00 m comptats desde el marge exterior de la Sèquia Major, per tots dos marges, dret i esquerre i, com a mínim, al peu del talús del seu camí de servei.

(7)

COMPLEMENTARI AL ‘REFÓS DEL PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DEL PLA PARCIAL CIUTAT JARDÍ SUR-2 A LLEIDA’

MEMÒRIA 5 3- Els pous de registre, vàlvules i altres elements complementaris d’aquestes obres es colocaran

també a una distància superior als 4.00 m indicats al punt anterior, i sempre fora del camí de servei de la sèquia.

4- La nova conducció tindrà prou estabilitat mecànica per a poder assumir els possibles assentaments, tant de les estructures existents com de les noves.

5- No es generen vessadors ni cap tipus d’estructura a la Clamor que aporti aigües a la Sèquia Major.

Tal i com es descriu en el Document n.2 – PLANOLS.

3.2.7. Supressió de barreres arquitectòniques

El projecte complementari compleix la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques i el seu desplegament amb el Decret 135/1995 i amb el Codi d’accessibilitat de Catalunya.

Els itineraris tant de vianants com mixtes de vianants i vehicles, el mobiliari i algunes places d’aparcament seran adaptats

3.3. Normativa tècnica aplicable

En el projecte complementari s’han tingut en compte les normes vigents aplicables als projectes d’urbanització que es van tenir en compte en el projecte al què complementa.

En l’execució de l’obra es compliran aquestes normes.

4 ASPECTES ECONÒMICS I DOCUMENTACIÓ

4.1. Termini d’execució de l’obra

S’ha considerat un termini d’execució de l’obra de divuit mesos 4.2. Resum de pressupost

Es desglossa el pressupost en cadascuna de les actuacions que es durant a terme:

PEM PEC

Rotonda de l’Onze de Setembre Acabats superficials del pont Sistema de recollida d’escombraries Urbanització del DSA

Dipòsit de regulació d’aigües Substitució tram Clamor d’en Bosch

63.186,35 18.997,55 362.213,85 144.885,54 332.374,08 179.570,83

87.222,44 26.224,22 500.000,00 200.000,00 458.809,18 247.879,57

Aplicant els amidaments efectuats i els quadre de preus s’obtenen els Pressupostos d’Execució Material (PEM) descrits en la taula.

Els Pressupostos d’Execució per Contracta (PEC) s’ha obtingut incrementant un 19% el Pressupost d’Execució Material en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial i aplicant-li un 16% en concepte d’Impost de Valor Afegit (IVA).

4.3. Seguretat i Salut a la construcció

Donat el caràcter complementari del present projecte es considera vàlid l’estudi de Seguretat i Salut considerats en el projecte a què complementa.

4.4. Relació de documents que integren el projecte

Document nº1 MEMÒRIA I ANNEXES I MEMÒRIA

II ANNEXES

ANNEX 01 : Rotonda Onze de Setembre ANNEX 02 : Dipòsit de regulació ANNEX 03 : Justificació de preus

(8)

Document nº2 PLÀNOLS

TÍTOL FULLS

Plànol nº

ROTONDA ONZE DE SETEMBRE

R-01 Situació 1

R-02 Relació amb PGL 1

R-03 Planta de materials 1

R-04 Secció 1

R-05 Reg 1

R-06 Enllumenat públic 1

R-07 Sanejament 1

SUBSTITUCIÓ D’UN TRAM DE LA CLAMOR C-01 Planta general de col·lectors i sèquies de reg 1 C-02 Planta de col·lectors i sèquies de reg 1 C-03 Secció tipus encreuament clamor d’en Bosch i

sèquia Major 1

DIPÒSIT DE REGULACIÓ

D-01 Planta de xarxa de sanejament i pluvials 1

D-02 Seccions. 1

D-03 Seccions. Detalls connexions 1

D-04 Plànols estructurals 8

TOTAL 21

Document nº4 AMIDAMENT I PRESSUPOST

5 CONCLUSIÓ

Amb tot allò exposat a la present Memòria, així com a la resta de documents que integren el projecte complementari al ‘Projecte Bàsic i d’Execució del Pla Parcial Ciutat Jardí SUR-2’, es creu suficientment definit i justificat, i s’eleva a la consideració dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Lleida.

Lleida, desembre de 2005

Els arquitectes autors del projecte

Anna Costa Isern i David Portolés Martínez

Referencias

Documento similar

A finals de 2016, Naturgy va posar en marxa el seu Pla de Vulnerabilitat Energètica, que conjuminava les iniciatives que ja s’estaven desenvolupant a la companyia des de

El bon funcionament d’aquests tres Cercles pilot, així com el suport institucional, públic i social amb el qual comptava i compta el Projecte CerclesCat, va estimular que

Aquest fitxer conté les propietats del JDBC per a realitzar la connexió amb la Base de Dades i conté la direcció de cada sqlMap.xml de cada taula. o daoConfig.xml: És el fitxer

En aquest plànol de 1857, el més conegut de Roca i Bros sobre el Castell de Sant Ferran i la Vila de Figueres, és apreciable gràcies a la demarcació de la vila en

Es proposa un recorregut artístic per aquesta ciutat amb l’objectiu de conéixer les obres de les artistes VeryVeritas i es desenvolupa un projecte al col·legi per conscienciar

• “Artista per descobrir”, les paraules clau que el definixen: art, emoció, expressió, transformació, entorn, interacció, introspecció, llibertat... • “Avions de

No obstante, como ya señalamos en una reflexión previa (Sonia Gutiérrez, “La experiencia arqueológica en el debate sobre las transformaciones del poblamiento altomedieval en el SE.

Acceptar la transversalitat de la igualtat entre les persones, aplicant-la en totes les polítiques, nivells, programes i accions de la Institució, per tal de contribuir a l'efectiva