Vols ser amic meu?
Estudi i reflexions sobre les xarxes socials
a Internet i com han canviat la nostra
forma de comunicar-nos
Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Tutor: Toni Muñoz
Sabies que les xarxes socials ocupen la major activitat a Internet? Que el Facebook va ser inventat per un estudiant que no va ni acabar la carrera? I que... En aquest treball trobaràs les respostes a les preguntes que vulguis saber... i les que no vulguis saber.
1
1
Índex
Índex ... 1 Agraïments ... 6 Justificació ... 7 Introducció... 10 Hipòtesi i objectius ... 13Què és una xarxa social? ... 14
1. Què és una xarxa social? ... 15
1.1 Quan podem considerar una pàgina com a xarxa social?... 17
1.2 Utilitats i beneficis ... 19
1.2.a Com ens ajuden? ... 21
1.3 Perills ... 21
1.4 Les xarxes socials; una qüestió de moda? ... 22
1.5 Pàgines de xarxes socials ... 23
1.6 Comparació entre xarxes ... 24
1.7 Cronologia de les xarxes socials ... 25
Què és el Facebook? ... 27
2. Què és el Facebook? ... 28
2.1 Història i actualitat de la pàgina ... 28
2.1.a El Facebook ha evolucionat... ... 29
2.1.b … fins arrivar a ser el REI de les xarxes socials ... 30
2.2 En constant canvi ... 34
2.3 Com començar a utilitzar el Facebook ... 35
2.4 Què podem fer al Facebook ... 35
2.5 Tipus d’usuaris Facebook ... 36
2.6 Perills explícits al Facebook ... 37
2.7 Entrar-hi o no entrar-hi... aquesta és la qüestió ... 37
2.7.a Val la pena fer servir el Facebook? ... 38
2.8 Facebook, una xarxa “SOCIAL”? ... 41
2.9 Serà mai una pàgina “substituïble”? ... 42
2.9.a Els nous dissenys ... 42
2.9.b Més que una moda passatgera ... 43
2.10 Una mica de conceptes tècnics dins del “món facebookal” ... 43
2
2
2.10.b “Pàgines vs grups”: quina és la diferència? ... 44
2.11 Una lectura negativa del Facebook (i tan negativa) ... 45
Internet i la web 2.0 ... 48
3. Internet i la web 2.0 ... 49
3.1 Internet, bo o dolent? ... 49
3.1.a Un dia a Internet ... 49
3.1.b Història – Com hem arribat fins aquí? ... 51
3.1.c El 20% dels internautes es penedeixen de quelcom que van fer a la xarxa ... 51
3.2 La web 2.0. Una altra manera d’explicar què són les xarxes socials ... 52
3.3 Trobar parella utilitzant la tecnologia 2.0 ... 52
3.3.a Com trobar una parella dins la nostra xarxa social? ... 53
3.3.b Però, què passa quan ens deixen mitjançant Internet?... 54
Les xarxes socials com a eina per unir (o separar) ... 55
4. Les xarxes socials com a eina social per unir (o separar) ... 56
4.1 Què ha suposat, la implantació de les xarxes socials? ... 56
4.1.a Un món més obert? ... 57
4.1.b Apunt: connexió del Facebook amb el món real – “La desvirtualització del que és virtual” ... 57
4.2 Diversitat i diferències: les elimina Internet? ... 58
4.3 Xarxes socials – Com ens afecten ... 59
4.3.a Connectats ... 59
Poderosament poderós ... 61
5. Poderosament poderós ... 62
5.1 Parlant de poder (+ els esdeveniments) ... 62
5.2 El poder del Facebook, regne de la hipocresia ... 63
5.2.a La paraula en la “realitat” i la paraula “online” ... 63
5.2.b Captant usuaris ... 63
5.3 El Facebook i les modes ... 64
5.4 El que les empreses en poden treure ... 64
5.4.a El 27% dels consumidors es guia per les xarxes socials a l’hora de comprar ... 65
La teoria dels sis graus de separació ... 66
6. La teoria dels sis graus de separació (i no parlem de temperatura) ... 67
3
3
6.2 Els tres graus d’Influència aplicats a casos concrets ... 68
Xarxes socials al món ... 69
7. Xarxes socials al món ... 70
7.1 Les xarxes socials a Espanya ... 72
7.1.a El 69% dels espanyols no entra mai a les xarxes socials ... 72
7.2 I a Catalunya? Com és la realitat de les xarxes socials a casa nostra? ... 73
7.3 Apunt - La censura a la Xina ... 73
Diferents generacions i gèneres a la xarxa ... 75
8. Diferents generacions i gèneres a la xarxa ... 76
8.1 Quina edat tenen els usuaris de les xarxes socials? ... 76
8.2 Els bebès tenen Facebook abans de tenir ús de raó ... 76
8.3 Joves i les xarxes socials ... 76
8.3.a Estudiant altres hàbits dels joves a les xarxes socials ... 77
8.3.b I els pares, ho saben tot això? ... 78
8.3.c És a dir, que els joves són els principals consumidors de les xarxes? ... 79
8.4 La gent gran, viu aliena a tot plegat? ... 79
8.5 La dona i les xarxes socials ... 81
Conceptualitzant conceptes innatament humans ... 82
9. Conceptualitzant conceptes innatament humans portats a la xarxa ... 83
9.1 Amistat ... 83
9.1.a Les pàgines d’amistat ... 85
9.1.b Com perdre un “amic” del Facebook ... 85
9.1.c Molts dels usuaris de xarxes socials accepta amistats que no coneix .... 86
9.2 Intimitat ... 87
9.2.a “El Facebook vincula l’èxit del servei a que sempre hi hagi dades publiques” ... 88
9.2.b Una cosa d’ara? ... 89
9.3 Addicció ... 89
9.3.a Sóc addicte? ... 91
9.3.b La “procrastinació” ... 92
9.4 Personalitat i llenguatge ... 93
9.4.a Què hi té a veure això amb el llenguatge, doncs? ... 94
9.5 Emocions, sentiments ... 97
9.5.a La felicitat ... 97
4
4
9.6 El Facebook, alimentador del narcisisme ... 98
9.7 El voyeurisme – l’art d’espiar ... 98
9.7.a Xafarderia ... 98
9.7.b El “Mur” ... 99
9.8 Les xarxes als nostres gens – hem nascut per formar part de les xarxes socials? ... 100
9.8.a Fent noves amistats – Les presentacions ... 100
9.8.b Els gens i la relació que tenen amb les xarxes socials ... 101
9.8.c Els efectes químics en els éssers humans a les xarxes socials ... 102
I això... com dius que funciona? ... 104
10. I això, com dius que funciona? Informacions importants que segurament ningú t’ha explicat ... 105
10.1 Com ha evolucionat tot plegat? ... 105
10.1.a Xarxes socials prehistòriques ... 105
10.1.b Mirant 5 anys enrere – Les xarxes socials modernes de més èxit ... 105
10.1.c El panorama actual - Les xarxes socials al 2010 ... 107
10.1.d L’energia del Facebook ... 109
10.2 Com guanyen diners? ... 110
10.2.a Bases de dades ... 110
10.2.b Altres maneres de vendre les nostres dades ... 110
10.2.c Noves maneres de crear publicitat a partir de les xarxes socials ... 111
10.3 Legalitat: quines lleis governen el Facebook? ... 111
10.4 Privacitat ... 115
10.4.a El 64% dels menors penja fotos privades a les xarxes socials ... 117
10.4.b Les Condicions i termes d’Ús ... 119
10.5 Com em puc donar de baixa? ... 120
10.6 Què passa si et mors? ... 120
“Com triomfar” i altres coses que et poden ajudar ... 122
11. “Com triomfar” i altres coses que et poden ajudar personalment ... 123
11.1 Tu i el Facebook... 123
11.1.a Conèixer-se a un mateix ... 123
11.2 Una imatge... més que mil paraules? ... 123
11.2.a La primera impressió és la que compta ... 124
11.2.b El Facebook com a carta de presentació ... 125
5
5
11.3.a “Estrès social” ... 125
11.3.b Síndrome de Diògenes digital ... 126
11.4 Consells per treure el màxim suc possible de les xarxes socials ... 127
11.4.a Potencialment poderoses ... 128
11.4.b Utilitzar els recursos sensatament: la seguretat per davant ... 128
11.5 Consells per triomfar a les xarxes socials ... 130
11.6 Com causar una mala impressió ... 131
11.7 Què cal evitar, al Facebook? ... 131
El futur ... 133
12. El futur ... 134
12.1 Què ens espera? ... 134
12.1.a Passat ... 134
12.1.b Present ... 134
12.1.c Futur ... 134
Curiositats, consells i coses que potser t’interessen... o potser no ... 137
13. Curiositats, consells i coses que potser t’interessen (o potser no) ... 138
13.1 Curiositats curtes: Sabies que... ... 140
Sumaritzant ... 142
14. Sumaritzant ... 143
Conclusions ... 146
Unes últimes paraules ... 149
Bibliografia ... 151 Llibres: ... 151 Pàgines d’Internet: ... 151 Revistes i diaris: ... 153 Material variat ... 153
Annexos
I. Entrevista a Mark Zuckerberg
II. Buscar persones interessants que poguessin col·laborar en el projecte III. Experiment pràctic
6
6
Agraïments
A la família.
Als amics.
A en Toni.
I a tots els altres que han fet el camí més fàcil (Linda (linda_cq), Jordi (jordi_a), Enrique, Emilio...
7
7
Justificació
Per què?
Xarxes socials, per què he triat aquest tema? No n’hi havia cap altre més interessant? Què em va atreure d’aquest tema? Com se’m va posar al cap? Què em va motivar? La veritat és que, de fet, no hi ha una única resposta a aquestes preguntes, i per tant començaré des del principi, que és per on es sol començar.
A mitjans de primer, quan vaig haver de decidir en quin tema basaria la meva recerca estava molt confusa. M’agrada l’art i la literatura, com també m’agraden alguns aspectes de la ciència, i això en el moment de decidir es presentava com un problema. Vaig tenir vàries idees, algunes més decents que altres, i vaig començar a imaginar com seria el meu treball. Potser podia fer una recerca sobre l’educació, sobre com mengen els nens a les escoles, sobre tècniques d’art o fins i tot sobre les propietats de la xocolata.
Vaig demanar opinions, i si haig de ser sincera, cada opinió em confonia més. Al final vaig arribar a algunes conclusions: el treball havia de ser meu, havia de tractar algun tema que em motivés a la recerca i també algun aspecte en el qual em pogués involucrar. El professor de filosofia ens va donar algunes idees per els treballs de recerca, totes sobre filosofia i/o sociologia, algunes de les quals em van semblar interessants. Hi havia un títol que em va cridar l’atenció “Com les xarxes socials han canviat la nostra manera de comunicar-nos”, o alguna cosa per l’estil. Després de pensar bastant vaig trobar la resposta: aquest era el tema! Aquest seria el meu treball. I em vaig sentir satisfeta, perquè sabia que havia fet una bona tria, era un treball en el que m’hi podia involucrar en primera persona.
Què et pot motivar més que quelcom que vius en primera persona, quelcom amb què t’involucres, quelcom amb què et sents bé? És un plaer treballar així! Sempre m’han interessat els ordinadors, les tecnologies de la informació... Però aquest tema no es queda aquí, va més enllà, parla de la comunicació, una forma de comunicació entre persones cada vegada més estesa i que està suposant una revolució, és un mitjà per arribar a un fi nou, és actualitat, i és també una forma d’aprendre sense saber que aprens – quantes vegades hem llegit quelcom que ens ha interessat a la web i ens hem anat informant saltant de pàgina en pàgina fins saber-ne de tot? Jo, moltes. La web 2.0 i les xarxes socials són un món per compartir i per descobrir, però va tant de pressa que potser quan pensem que l’hem descobert del tot ja no existirà o tindrà una
8
8
forma completament diferent. És per això que cal tenir un seguiment del tema força continu, de ben a prop i amb esperit crític – quina millor manera que un Treball de Recerca per fer-ho? :-)Sóc usuària pràcticament diària de les xarxes socials i podria dir que el meu entorn més immediat també ho és. Fer recerca sobre això significa experimentar amb quelcom que ja utilitzes de per si, per entendre millor què fas, com ho fas i perquè ho fas.
I vet aquí l’explicació complerta que justifica la meva tria. Però hi ha una altra qüestió: la llengua. Al principi vaig començar-lo en anglès, motivada en part per alguns professors que ens animaven a ho. Fer-ho en anglès és realment més difícil que fer-ho en la teva llengua materna, en aquest cas el català, i m’fer-ho volia proposar com a prova, per testar-me. I vaig estar treballant en l’idioma estranger. Finalment, però, vaig veure que m’absorbien massa tots els aspectes lingüístics, sense deixar concentrar-me en el que realment volia dir i com ho volia dir (és a dir, el contingut i el seu tractament) i que si el feia en català em sentiria més còmoda; podria treballar millor i em podria expressar també millor, de manera més natural i fresca. I és que un treball, socràticament parlant, parit per mi, no podia ser escrit en cap altra llengua que no fos la meva. – I després de tota la polèmica que ha sortit amb la llengua (la cooficialitat del català i el castellà en institucions públiques sense ser el català llengua predominant, la proposta del castellà com a llengua vehicular a les escoles...), tampoc podia ser d’altra manera.
9
9
Ja no es busquen les notícies, elles ens troben a nosaltres al Facebook i al Twitter.
Ja no busquem productes a Internet, ells ens troben a les Xarxes Socials.
Del video “Social Media Revolution 2” d’Erik Qualman
10
10
Introducció
Per què són tan populars les xarxes socials?
Les xarxes socials a Internet són cada cop més populars, però la pregunta és: per què? Per què la gent es registra a les xarxes socials? En la majoria de casos la resposta és senzilla: per trobar fàcilment altres usuaris d’Internet. Gràcies a tot el que les xarxes ens aporten ara podem arribar a l’antiga utopia de tenir “un milió d’amics”, connectar-nos amb qualsevol persona només amb sis “clics”, compartir, aprendre dels altres, i podem enriquir les relacions que ja tenim però també establir-ne de noves.
Potser és només una qüestió de moda, tema que es debatrà més endavant. I és que la nostra tendència a fer el que fa tothom no es manifesta només quan estem perduts, sinó que també es mostra quan seguim la moda, a vegades tan criticada. Sovint pensem (com a mínim jo ho faig) que, si hi ha una manca de raons vàlides per a fer alguna cosa, "el que fa la majoria de gent ja està bé", i decidim entrar en aquest cercle viciós de les xarxes socials. Però, fer el que fa tothom està bé? A vegades és una fal·làcia. Que la majoria faci quelcom no vol dir que sigui un criteri absolutament vàlid, ja que hi ha la possibilitat de l’error. Hem de saber decidir per nosaltres mateixos, hem de saber què ens convé i què no. De totes maneres seguir les tendències no és necessàriament una cosa negativa d’entrada: és, de fet, una condició humana innata. És com anar a donar una volta i triar un lloc per seure a prendre quelcom. Sempre ens atraurà més una terrassa plena de gent que una altra on no hi hagi ningú. Com algú va dir un dia, amb molt sarcasme: "Menja merda. Milions de mosques no poden estar equivocades"1. Així que, si una persona no troba una raó convincent per registrar-se a una xarxa social, pot pensar que tantes persones registrades no poden estar equivocades... Per què
no provar-ho? Al cap i a la fi tots tenim una necessitat compulsiva d'interactuar amb la societat (i les xarxes socials, i concretament el Facebook, que té milions d’usuaris registrats són, tot i
que ens és difícil d'admetre, “simuladors de la societat").
1 Faceboom, Juan Faerman
11
11
Val a dir que abans que s’introduïssin les xarxes socials a Internet i els “perfils” quecaracteritzen els seus usuaris, no hi havia cap manera de saber coses sobre un usuari d’Internet en particular, encara que ho desitgessis amb totes les teves forces. Ara, amb aquestes pàgines ho podem fer i podem també trobar persones que comparteixin els nostres gustos o aficions (o bé en tinguin de similars). Hi ha xarxes socials, per exemple, que accepten només usuaris amb una determinada afició o creença. A més a més, la majoria de pàgines són gratis, una raó més que explica per què molta gent s’hi registra, encara que només sigui per provar-les i veure si són d’utilitat o no.
L’objectiu de la meva recerca és, entre d’altres, descobrir per què les xarxes socials estan creixent i són cada cop més i més populars. Fer un estudi d’aquesta nova realitat, de com hem reaccionat davant de la mateixa i què la fa tant atractiva, tant “absorbent”. És una manera de comunicar-nos o es tracta de la revolució més gran dels últims temps?
Ens centrarem i parlarem més de la que més èxit està tenint arreu: el Facebook. Es vol també reflexionar sobre com Internet i aquestes pàgines han canviat la nostra forma de comunicar-nos, i amb tot pretén ser un treball pròxim, encara que sigui difícil ser-ho per gent que no hagi tingut tracte amb aquest món. A aquests s’intentarà aproximar-los a aquestes eines, o si més no aconseguir que la lectura del treball els ajudi a tenir una lleugera idea d’aquest món, potser fent-los contemplar la possibilitat d’entrar-hi, encara que no ho acabin fent.
Quan vaig triar el tema pensava que seria quelcom tant nou que pràcticament no en trobaria informació, i que, per tant, més que recerca exterior hauria de ser recerca interior feta per mi mateixa al noranta per cent. En certa manera ha estat així, el treball és ple d’opinions, pensaments i idees que no tenen altra font que jo mateixa i la meva experiència. Per altra banda, però, he trobat llibres (tots molt recents, del 2009 o del mateix 2010) i moltes pàgines d’Internet, estudis... (la majoria també d’aquest any o l’anterior). Sembla que tots pugem al carro en els mateixos temps, potser és perquè ara “és moda”, o no. Serà quelcom del que haureu de treure l’entrellat vosaltres, i per el que aquest treball potser us serà d’ajut. No puc oblidar comentar que he trobat útils fonts d’informació típiques com llibres o Internet. Però, n’hi ha una (englobada dins d’Internet) que per mi ha estat la millor: les xarxes socials. Un treball de xarxes socials no podia estar fet d’altra manera. Mitjançant aquestes eines (més que res el Twitter) he pogut entrar en contacte o bé seguir persones interessants que sovint penjaven
12
12
adreces d’interès sobre xarxes socials o semblants, normalment sense que n’hi hosabessin. Per què buscar tanta i tanta informació per Internet tenint un filtre (persones darrere una identitat virtual) que te’n seleccionen les millors parts?
No he tingut masses problemes a l’hora de dur a terme la feina. Als inicis la meva intenció era fer quelcom diferent, una espècie de documental, però el treball en si se m’ha endut massa. El treball ha estat estructurat en catorze blocs (temes, apartats) desiguals en termes de llargada i subtemes. No tindria sentit fer blocs homogenis o semblants si el que vols aprofundir en l’un o en l’altre és diferent, si la intenció és diferent. Tot i que en tot el treball s’hi olora opinió, aquesta destaca més en els apartats: 4 (Les xarxes socials com a eina per unir –o separar), 5 (Poderosament poderós), 9 (Conceptualitzant conceptes innatament humans portats a la xarxa), 12 (El futur) i 14 (Sumaritzant). La resta són més informatius que d’opinió. Als annexos s’hi troba la part més pràctica (buidat de l’enquesta que vaig fer i la crònica d’un experiment, entre d’altres) que ha ajudat també a configurar la part teòrica.
He intentat que fos un treball fresc, nou, jove, dinàmic, estètic, amè i divertit, amb les seves parts còmiques però també tractant les parts més serioses del tema. Un projecte viscut des de primera persona i aportant l’experiència personal des d’un esperit crític que ens permeti saber, valorar i actuar. I és en aquest sentit que la meva recerca té una doble dimensió: per una banda, informativa i, per l’altra, ètica, moral. Aquesta segona dimensió ens hauria de permetre valorar i qüestionar-nos les parts més socials del tema, fer-ne una lectura crítica, opinar, reflexionar, pensar sobre els valors que hi ha implícits en tot plegat i cap on ens dirigim o cap on se’ns dirigeix.
Finalment i abans de començar, només vull aclarir que el treball que teniu entre mans NO pretén ser un manual d’instruccions ni res per l’estil, ja que escriure sobre un tema com aquest és una cosa tant canviant que mai s’acabaria.
13
13
Hipòtesi i objectius
Aquesta recerca no es va iniciar amb un únic objectiu concret, sinó que ella mateixa ens ha anat conduint fins arribar a esdevenir el que finalment és. Tot i això, aquí llisto un seguit de punts que vindrien a ser, a grans trets, els objectius generals del treball:
- Determinar per què les xarxes socials estan creixent i són cada cop més populars, si es tracta només d’una moda passatgera i la tendència que tenen de cares al futur.
- Fer una aproximació a aquestes eines, definint-les i determinant-ne les utilitats, així com els perills.
- Estudiar com reaccionem davant d’aquesta realitat.
- Veure com Internet i especialment les xarxes socials han canviat la nostra manera d’actuar i de comunicar-nos.
- Portar conceptes de la vida real (amistat, intimitat...) al món online i reflexionar-ne.
- Fer alguna activitat pràctica d’anàlisi per fer una millor valoració de temes com són la privacitat o la concepció que el meu entorn immediat té sobre el tema i quin sentit té tot plegat.
I el més important:
- Fer pensar i reflexionar el lector a mesura que avança en la lectura.
És per això que el treball no s’inicia amb una hipòtesi clara, sinó que dins del tema general s’hi engloben molts subtemes, de cadascun dels quals se’n podria tenir una idea a priori, abans d’investigar res. La concepció personal inicial del tema principal és la següent: les xarxes socials no són tan dolentes com molts adults pensen, sinó que no les volem entendre i és per això que no les valorem amb una investigació o reflexió prèvia, amb els seus pros i els seus contres. Molts dels joves tampoc hem donat a les xarxes l’ús adequat, dedicant-hi molt de temps “per res”, i d’aquests usos n’ha sorgit una concepció generalment dolenta.
Aquesta recerca és un material, una eina per crear una opinió crítica sobre aquesta matèria relativament nova.
14
14
1.
15
15
1. Què és una xarxa social?
La comunicació entre les persones ha canviat molt en els últims anys. Telègraf, telegrames, telèfon, televisió, ràdio, telèfons mòbils... L’última moda són, de fet, les xarxes socials: és la manera en què gran part dels que
vivim al segle 21 es comunica. Però... Exactament, què significa xarxa social? Primer de tot, podem fer una ullada al diccionari2:
Xarxa social. Estructura social feta de nodes, que són els
actors o usuaris, i arestes, que són les relacions entre ells. Les relacions poden ser de diversos tipus: econòmiques, professionals, d’amistat, sexuals, etc. Segons l’expert en internet Bill Tancer, les xarxes socials s’han convertit en el principal atractiu d’Internet. Posen en evidència el canvi que s’està produint en la manera de comunicar-se i interactuar les persones.
Per altra banda, al llibre “Aprendizaje con redes sociales” ens descriuen les xarxes socials de la següent manera:
2 www.diccionari.cat
Les xarxes socials virtuals connecten persones mitjançant cercles de confiança, per trobar amics, feina, clients o compartir continguts. La
lleialtat és la clau en
qualsevol d’elles, sigui una xarxa específica de perruqueria o el Facebook, que marca la diferència per la seva mida.
16
16
Xarxes socials. Quan en aquest llibre utilitzem el terme “xarxes socials” ens referimespecíficament a aquelles eines telemàtiques de comunicació que tenen com a base el Web, s’organitzen al voltant de perfils personals o professionals dels usuaris i tenen com a objectiu connectar seqüencialment als propietaris d’aquests perfils a través de categories, grups, etiquetats personals, etc., lligats a la seva pròpia persona o perfil professional.
De fet, les xarxes socials no són res més que l’agrupació de persones individuals en grups en què comparteixen quelcom. I tot i que aquesta activitat és perfectament possible en persona, és més popular a Internet, online. Quan ja t’has registrat a una de les pàgines que ofereixen aquest servei ja pots començar a socialitzar-te (llegint perfils d’altres membres i, si es vol, contactant amb ells).
I és que avui en dia no és difícil topar-se amb anglicismes com Facebook o MySpace… fins i tot podríem afirmar que formen part de la vida quotidiana, o si més no, de la vida quotidiana de nosaltres, els adolescents. Pensem que és quelcom nou, innovador, una revolució a la que els més grans no es poden enganxar: però no és així. Les xarxes socials han existit sempre. Sempre... sempre? Sempre. I és que com va dir Aristòtil, som éssers socials per naturalesa. Creem vincles, fem xarxa.
Per començar, remuntem-nos al concepte i tinguem clar què és una xarxa social. Imagina una xarxa a la vida quotidiana (pot ser de pesca, d’una porteria de futbol...) i identifica’n els elements: en primer lloc trobaríem els nusos (les persones) i després les cordes que els uneixen (les relacions entre aquestes persones). Per tenir una xarxa social no és necessari res més que això: persones que tinguin alguna relació entre elles, és l’imprescindible. La família és, per exemple, una de les xarxes socials més antigues. Els tipus de relacions entre persones poden ser molt diferents, i donat a que les xarxes socials estan formades per persones, la seva complexitat pot ser infinita. El Facebook, de la mateixa manera que altres pàgines de xarxes socials no és res més que una eina, una plataforma que facilita la creació de xarxes entre persones o l’enfortiment d’aquestes relacions, amplia les nostres capacitats humanes (ja que, com a humans, estem limitats, i la tecnologia ho compensa), però de cap manera és quelcom imprescindible per poder tenir bons contactes o una bona xarxa social, de la mateixa manera que tampoc dóna garantia d’èxit. La regla no falla: seràs popular a Internet si ho ets a la vida real. I és que per treure el màxim de suc a aquestes pàgines no es necessita més que dues coses: formació i contactes.
Hi ha diferents tipus de xarxes socials a Internet. Algunes d’elles es centren en algun tema o interès en particular i d’altres no. Normalment les que no estan basades en un tema especial tenen inscripció oberta, la qual cosa significa que qualsevol es pot
17
17
registrar i esdevenir així un membre de dita xarxa social. Es poden establir tres gransgrups de xarxes socials en funció de la finalitat principal per a la que han estat dissenyades:
- Xarxes socials professionals - Xarxes socials generalistes - Xarxes socials específiques
Independentment dels objectius d’una o altra plataforma de xarxa social, les xarxes les configuren les persones en base a les seves necessitats o interessos.
Molts usuaris d’Internet no estan segurs d’unir-se a una xarxa social, però la realitat demostra que gent de totes les edats gaudeix connectant-se (a pàgines com el Facebook o el Twitter, per exemple). La clau està en saber com fer-les servir, quan i quines.
I, per més que siguin xarxes socials, cal tenir en compte que les relacions que s’hi estableixen potser no són les mateixes que en la vida real.
1.1 Quan podem considerar una pàgina com a xarxa social?
Segons un article publicat per la Universitat de Califòrnia, una xarxa social d’Internet es pot dir així quan:
1. Es pot construir un perfil personal
2. Es poden establir connexions (amistats) amb altres usuaris
3. Es pot consultar qui són els teus amics i els amics dels teus amics
És tan fàcil com això, només cal veure si compleix aquestes característiques i, si ho fa, és una pàgina de xarxes socials.
18
18
Tot i això, la complexitat de tot plegat no es queda aquí, ja que cal distingir entreMitjans de Comunicació Social (Social Media), Mitjans de Seguiment de l’Activitat en Xarxa (Lifestreaming) i Xarxes Socials (Social Networking Sites). Totes elles son xarxes de persones però són eines diferents, ja que el que cohesiona la xarxa és un objecte diferent. Breument podem dir:
- Mitjans de Comunicació Social (Social Media). Eines amb xarxes subjacents on la relació entre els individus gira entorn als elements que són compartits (les meves imatges, els meus vídeos, els meus marcadors...), i on el fet de compartir un determinat element suposa un gran al·licient per a l’individu i l’anima a contactar amb altres. Tot i això, en aquest cas el que realment t’interessa és l’OBJECTE que l’altre comparteix. Exemples: Flickr, Blogger, Blip, LastFM, Wikisplaces...
- Mitjans de Seguiment de l’Activitat en Xarxa (Lifestreaming). Eines amb xarxes subjacents de persones que comparteixen allò que atrau la seva ATENCIÓ i la seva ACTIVITAT. En els nodes d’aquestes xarxes s’hi troben els ENTUSIASMES dels altres i serveixen, als que les fan servir, a mode de filtre humà del que passa a la xarxa i fora d’ella, perquè ens proporciona la visió dels esdeveniments a través dels qui ens interessen i les expliquen o les documenten. Exemples: Friendfeed, Plurk, Twitter.
- Les Xarxes Socials. Una xarxa de persones on el més important és la xarxa en ella mateixa, les característiques de les persones amb qui et connectes en aquella xarxa i allò que aporta a la teva xarxa de contactes el perfil d’ella i l’objectiu principal de la qual és connectar successivament als usuaris que formen part d’aquesta xarxa. Exemples: Facebook, Tuenti, NING, MySpace, Hi5. He cregut que la distinció entre aquests elements no podia ser omesa, però un cop fet aquest aclariment vull comentar que el meu treball no pretén ser una guia per experts en el tema, de manera que quan parli de “xarxes socials” parlaré de totes en general, sense fer distincions. A més a més, molta gent utilitza les xarxes amb finalitats per les que no han estat dissenyades explícitament i les fa servir com s’explica a l’última descripció (“Les Xarxes Socials”).
19
19
1.2 Utilitats i beneficis
Per suposat, les xarxes socials no són “dolentes”, tal i com pensen les mares preocupades que veuen que els seus fills passen hores i hores davant l’ordinador. Tot, utilitzat en la seva mesura té els seus beneficis, i és que les xarxes socials no tenen un únic ús. Els seus usos per part dels usuaris són molt variats, des de reprendre contacte amb antigues amistats, comunicar-se amb coneguts, publicar i comentar fotos, crear i mantenir comunitats professionals... “Les xarxes socials t’ajuden a aconseguir el que vulguis ajudant als altres a aconseguir el que vulguin”. Aquí llisto alguns dels beneficis que ens poden proporcionar les xarxes socials a Internet.
Estar connectat. Estar connectat és “molt important” en el món en què vivim. Et pot ajudar a estar a la moda, a saber què passa al teu voltant i també a trobar coses que et poden interessar.
Connectar amb els amics i la família. Per molta gent, la utilitat de les xarxes socials es basa en mantenir el contacte amb membres de la família amb qui no pots estar, antics amics o vells companys d’escola. Amb una connexió a Internet qualsevol o un punt WiFi, qualsevol pot connectar-se i comunicar-se de forma “gratuïta”, sense necessitat de fer grans despeses de telèfon.
Per fer amics. El cercle d’amistats que pots arribar a crear és només un dels beneficis que es poden extreure de les xarxes socials. Pots fins i tot establir una amistat amb algú que visqui a l’altra punta del món, amb possibilitat també d’aprendre coses noves d’altres cultures. Tot i que les xarxes socials ens permeten mantenir el contacte amb gent amb la que d’altra manera només tindríem llaços dèbils (antics companys o gent que hem conegut en una festa), la majoria d’elles (com el Facebook) no estan dissenyades per conèixer gent nova.
Per buscar parella. Aquest aspecte de la vida ha canviat molt amb les xarxes socials. Durant el passat, això hauria estat inconcebible, però cada dia més i més gent creu en les relacions que sorgeixen a través d’Internet. Les webs que ofereixen trobar parella són considerades xarxes socials, però tenen un “plus”, ja que tots els que estan registrats a la comunitat busquen el mateix: una parella. Aquest tipus d’activitat a través d’Internet no és segura al cent per cent, però és important entendre que cap forma de quedar és segura (aquella persona tan simpàtica i amable que has conegut al bar o a la discoteca pot ser tan o més perillosa que aquella que has conegut
20
20
online). De fet, un estudi realitzat per FriendScout24 el 2010 revelava que el 49% delsespanyols entren en xarxes socials per “abandonar la solteria”.
Per buscar un treballador. Cada dia més empreses fan servir Internet per investigar sobre la vida personal dels seus possibles empleats. És a dir, que depenent de la teva imatge a Internet la impressió que causaràs sobre el teu futur “jefe” serà millor o pitjor. Un estudi realitzat per l’empresa de treball temporal Unique3 afirma que gairebé la
meitat de directius de Recursos Humans en empreses espanyoles utilitza les xarxes socials per seleccionar personal.
Per compartir fotos. Cada vegada és més comú penjar fotos personals a les xarxes socials. Això permet a la gent que ha compartit aquests moments amb tu pugui agafar les fotos que li agradin o li convinguin, sense necessitat d’USBs, CDs o qualsevol altra plataforma. La qüestió (que molta gent desconeix, ignora, passa per alt o li és indiferent) és saber decidir què ensenyar i a qui fer-ho (no totes les fotos han d’estar exposades a tothom).
Per convidar a esdeveniments. Aquesta és una pràctica que està esdevenint habitual. Fas un partit amb els teus amics, hi ha un concert del qual ets mànager... Les xarxes socials són una eina útil i eficaç per fer arribar aquest tipus d’informació a la població (els cartells propagandístics, a part de suposar una despesa física i econòmica estan molt en desús i no tenen tanta eficàcia).
Per les empreses. Les xarxes socials no són res més que una finestra on t’ensenyes a tu mateix, els teus gustos i els teus interessos. Aquesta informació és molts cops venuda a les empreses, de manera que saben què vols i busquen la manera d’oferir-t’ho (mitjançant propaganda al voltant de la pàgina de la xarxa social, per exemple).
3
21
21
En resum: Les xarxes socials poden connectar-te amb antics amics amb qui potsrestablir el contacte, però també poden connectar-te al teu nou “jefe”. Es tracta precisament d’això, de connectar-te i de comunicar-te. Per tant, el teu perfil inicial de la xarxa social de la que formis part hauria d’adaptar-se a qualsevol que la pugui veure, sense abusar ni de la formalitat ni de la informalitat. Òbviament, el teu perfil no agradarà a tothom que el miri, però sempre és millor fer amics que enemics.
1.2.a Com ens ajuden?
Les xarxes socials ens fan aprendre d’altres, aprendre amb altres (aprenentatge compartit). Formar part d’una o de vàries xarxes socials afavoreix la creació de reputació pública. Cada vegada més, les nostres habilitats socials són el factor més determinant en el nostre desenvolupament personal i professional a l’hora d’arribar als nostres objectius. El conjunt de les relacions socials i professionals de les persones integra el nostre capital social que té tant de valor pel que representa com per les possibilitats de desenvolupament que ofereix l’establiment de nous vincles interpersonals de cara al futur.
A més, tenir una xarxa social de contactes (amics i familiars) és terriblement important per la persona i la seva salut. La inexistència d’aquesta és tan poc saludable com el tabaquisme4, i Internet ens ajuda a tenir-la i a organitzar-la.
1.3 Perills
A les xarxes socials, però, no tot són avantatges. Hi ha també perills relacionats amb aquest tipus de pàgines, dins dels quals s’inclouen el robatori de dades personals i els
virus.
Un dels perills que més preocupa té a veure amb els “depredadors online”, que fingeixen ser algú que no són. Això existeix també al “món real”, i de la mateixa manera que has d’anar en compte quan quedes amb estranys, has d’anar amb compte a la web.
Quan quedes amb un amic que has conegut online has d’anar amb compte, ja que molta precaució mai és suficient. És millor quedar a un lloc públic, i si alguna cosa va malament val més tallar la relació i marxar.
4 Com ens explica Eduard Punset a
22
22
Tot i que no és pròpiament un perill, com s’ha dit anteriorment, penjar informaciópersonal a Internet pot influenciar la vida personal del subjecte. Molts empresaris recorren a aquestes xarxes per trobar bons candidats a les places vacants de les seves empreses. És a dir, que és millor seleccionar què és apropiat per ser penjat i què no ho és, i així intentar tenir una “persona online” el màxim de positiva. Els joves cauen sovint en l’error de penjar continguts o fer comentaris
obscens, la qual cosa a vegades pot arribar a impedir-los accedir a una feina. Per tant, també és important saber portar una imatge professional de tu mateix a Internet.
Un dels perills més recents i més polèmics que han sortit entorn el tema és el del
ciberbullying, que s’està expandint. Les noves tecnologies, i en especial Internet, han proporcionat una manera de comunicar-se diferent. L’anonimat, la no percepció directa i immediata del mal causat, l’adopció de rols imaginaris a la Xarxa i la gran facilitat i disponibilitat d’Internet a la vida dels menors, han fet del ciberbullying un problema seriós i real. A vegades, els acusadors graven material sobre la persona en foto, video o audio i al penjar-ho li fan molt de mal psicològic.
El fet de connectar-nos a les xarxes no ens sembla perillós perquè associem molt el perill a quelcom físic. Ens sembla més perillós estar davant d’un foc que crema que en un despatx connectats a Internet. A la realitat física coneixem els perills, però també hem de conèixer els perills d’aquesta nova realitat - i potser no en prenem prou consciència.
En conclusió: tot i que les xarxes socials tenen nombrosos beneficis hi ha varis perills preferiblement evitables. Entre ells destaca el fet que molta gent no és qui diu ser i que pots ser víctima d’un robatori de dades o “agafar” virus.
1.4 Les xarxes socials; una qüestió de moda?
Les xarxes socials han arribat per quedar-se
Les xarxes socials són només una moda passatgera? No ho crec. Les oportunitats de comunicació que ens donen són molt grans i atractives, la qual cosa fa pensar que no marxaran tan fàcilment com han arribat. Segons un estudi elaborat per eMarketer, el 63 per cent dels internautes d’Estats Units visitarà les xarxes socials el 2014. El pronòstic diu que dues terceres parts dels internautes seran assidus a aquestes plataformes en qüestió de quatre anys, cosa que sens dubte cridarà l’atenció dels anunciants. No és
“Ves amb compte amb el que publiques al Facebook perquè més tard, en alguna part de la teva vida,
serà tret a la llum” Barack Obama, President dels
23
23
poca cosa, ja que estem parlant de la meitat d’habitants dels Estats Units! I és que lesxarxes socials ja han superat els buscadors tradicionals.
Amb aquestes dades no és estrany veure que tantes marques ja hagin entrat a formar part de les xarxes socials creant
les seves pàgines de fans. Estem, per tant, davant d’un nou canal de comunicació que acaba de néixer i que és capaç de donar molt de sí mateix.
1.5 Pàgines de xarxes
socials
Hi ha moltíssimes pàgines de xarxes socials. Entre les més importants en termes de popularitat al nostre país i també arreu del món destaquen el Badoo, Bebo, Classmates.com, Facebook, Flixter, Flickr, Fotolog, Habbo, Hi5, LinkedIn, MySpace, Tuenti, Twitter i el Windows Live Spaces.
Una explicació senzilla i divertida per entendre millor què són les xarxes socials més famoses per a principiants (que no vol dir tontos) seria la que ens mostra la imatge5:
24
24
1.6 Comparació entre xarxes
Tot i que n’hem citat algunes a l’apartat anterior, proporcionar un llistat de xarxes online complert és probablement una tasca impossible, ja que la ràpida evolució d’Internet ha deixat obsolet qualsevol intent de fer-ho. Tot i això, és interessant tenir-ne alguna referència orientativa. És per això que he trobat interessant posar la taula que es mostra a continuació, ja que ens ensenya de forma més o menys clara alguns aspectes en què es diferencien
les xarxes socials més populars. Com podem veure, globalment, les xarxes més ben valorades són el Facebook i el MySpace. Per a més informació es pot visitar la pàgina que es mostra a la taula, on hi ha explicacions i comparatives detallades de cada punt.
6 Mesura en què eviten els intents de contacte per part de gent desconeguda
Taula – Comparativa de llocs web de xarxes socials per TopTen Reviews 2010. Data de consulta: Setembre 2010 (http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/)
Perfil Seguretat Interacció "Busca" Ajuda i suport Filtrat6 Global LLEGENDA Excel·lent Molt bé Bé Regular Pobre
25
25
1.7 Cronologia de les xarxes socials
Ja fa anys que la cosa va en augment… aquest gràfic o eix cronològic ho mostra de manera molt gràfica. Seguirem en la línia?
27
27
2.
28
28
2. Què és el Facebook?
Segons la Wikipedia (un recurs molt utilitzat entre els joves, que no sempre és del tot fiable però que què diu, per a nosaltres, va a missa), “el Facebook és una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Facebook, Inc. La xarxa permet afegir gent com amics i enviar-los missatges, compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre d'altres coses; és obert per a tothom qui tingui més de 13 anys (als Estats Units), i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per registrar-s'hi”.7
2.1 Història i actualitat de la pàgina
Tot i que es diu que el Facebook va ser fundat per Mark Zuckerberg, estudiant de ciències informàtiques a la Universitat de Harvard (Estats Units) el 2004, la veritat és que ho va fer juntament amb els seus companys d’habitació Dustin i Chris, que en el seu temps lliure es dedicaven a programar una xarxa social. En un principi la xarxa estava limitada als estudiants de la seva pròpia universitat: pretenia ser una eina de coneixement pels alumnes. A poc a poc, però, va anar-se expandint per tota l'àrea
29
29
de Boston, més tard per tot el país i, actualment, la conformen més de 500 milionsd'usuaris d'arreu del món.
Com tota empresa, ha tingut els seus mals moments. El Facebook ha estat bloquejat intencionadament en països com el Paquistan, Síria, la Xina, el Vietnam o l'Iran. També és usual trobar-lo bloquejat en llocs de treball per impedir que els treballadors hi perdin el temps.
El 2009, segons un estudi de Compete.com, el Facebook era la xarxa més usada a
Internet, per davant de MySpace. De fet, segons paraules del mateix Mark Zuckerberg, “si el Facebook fos un país, es situaria entre els cinc països més poblats del món, per davant de Japó, Rússia, Brasil i Nigèria". En aquests moments el Facebook es situaria en el tercer lloc.
L’Octubre del 2010 es va estrenar la pel·lícula “The Social Network” (“La Red Social) al nostre país, que explicava de forma visual tota la història del Facebook i del seu creador des dels seus inicis. La pel·lícula explica de forma molt novel·lada la creació de la pàgina, però potser falla una mica a l’explicar què és el que realment hi ha darrere la mateixa: en lloc de fer servir la història com una demostració del valor de la xarxa o del que significa construir coses de la nit al dia mitjançant la transformació d’idees en codi, la pel·lícula es dedica a recrear les escasses habilitats socials del protagonista, l’ambient de “sexe, droga i rock’n roll” que envolta la trama, mentre explica una història de presumpta apropiació indeguda de propietat intel·lectual. Ha rebut nombrosos premis entre els que destaquen l’elecció de millor pel·lícula i millor director als Globus d’Or. Es pot consultar la pàgina oficial de la pel·lícula aquí:
http://www.thesocialnetwork-movie.com/
2.1.a El Facebook ha evolucionat...
El Facebook va néixer el 2004. Creat per Mark Zuckerberg (que per cert, va ser anomenat persona de l’any a finals del 2010 per la revista Times), va començar sent una eina destinada exclusivament als alumnes de la Universitat de Harvard perquè desenvolupessin les seves xarxes socials dins de la universitat i potenciessin d’aquesta manera la seva experiència en la institució com una experiència interessant per al seu futur laboral. El Setembre del 2005 es va ampliar i va incloure a vàries xarxes educatives i professionals fins finalment estar oberta a tots els internautes el 2006.
30
30
Val a dir que, tot i que el Facebook no permet una personalització tan gran com laque permeten altres eines com MySpace o Hi5, té una gran varietat de funcionalitats (aplicacions, gadgets...) que fa que l’usuari pugui fer moltes coses amb la seva xarxa i amb els seus continguts. Una mica tot ha fet que hagi tingut l’èxit que ha tingut, que en l’actualitat tingui més de 500 milions d’usuaris actius i s’hagi convertit en la xarxa social més popular del món.
Com tot, el Facebook canvia, i en només un any ha patit innumerables canvis, la qual cosa fa que parlar d’aquest tema sigui quelcom sempre inacabat. Una d’elles és la manera de mostrar les imatges als àlbums. A l’Agost del 2010 es va anunciar que el Facebook escurçaria l’amplada de les seves pàgines a 520 píxels, quan fins llavors era de 760. La pregunta és si el que estava fent era buscar un lloc per a més publicitat.
2.1.b … fins arrivar a ser el
REI
de les xarxes socials El Facebook va anunciar amitjans del 2010 que ja tenia 500 milions d’usuaris actius, només sis anys després del seu llançament.
La pàgina s’ha convertit en el model a seguir de les altres xarxes socials a Internet. Mentre algunes han experimentat un creixement, la popularitat de MySpace, Flickr i Bebo han
disminuït en l’últim any. De fet, un 80% dels usuaris del Facebook no utilitza cap altra xarxa social, de manera que centra tot el seu interès en ella. Curiositat: La cosa no acaba aquí. MySpace, que havia estat un rival tant gran del Facebook, al veure que no podia lluitar
31
31
contra el seu enemic ha decidit unir-se a ell i ha llançat al mercat una eina desincronització amb el Facebook (quan actualitzes els estats, penges imatges... pots mostrar-ho també als teus amics del Facebook). No és només el cas del MySpace. Altres xarxes, com Twitter o el LinkedIn, programes com l’Spotify, i altres eines com el Hotmail, blocs, i centenars d’altres, ja fa temps que van afegir una aplicació que les uneix al Facebook – Està el Facebook monopolitzant-ho tot?
En els següents gràfics8 (preparats per BBC Mundo) s’observen també interessants variants internacionals, tant en la quantitat de temps que passen els usuaris del Facebook connectats mensualment com en la popularitat de les xarxes que competeixen en diferents països.
8 Gràfics del Juny 2010
32
32
Comparant el Facebook amb els Estats UnitsGran, monopolitzador... quantes característiques comparteix el Facebook amb Estats Units, potència mundial? Aquest gràfic fa una comparació dels dos “llocs” (ja que un és real i l’altre, online)
34
34
2.2 En constant canvi
Un any pot canviar moltes coses, i més si es tracta d’aquest món virtual en constant creixement i desenvolupament. El 30 de Juliol del 2009 es va penjar al YouTube un vídeo molt interessant i complet dedicat a tot el tema de les xarxes socials, estadísticament parlant, titulat “Social Media Revolution”9. Abans d’un any després, el 5 de Maig del 2010, ja se n’havia publicat una actualització10, ja que s’havia cregut oportú fer-ho. Alguns punts del vídeo relacionats amb l’actualitat “Facebookal” són:
- El Facebook supera el Google en termes de tràfic d’informació a Internet. - El Facebook ha augmentat 200 milions d’usuaris en menys d’un any.
- Si el Facebook fos un país, seria el tercer més gran del món, més gran que els EUA i només darrere de la Xina i l’Índia (al primer vídeo, del 2009, es situava al quart lloc).
- El 50% del tràfic a Internet via mòbil al Regne Unit és al Facebook.
Altres curiositats interessants sobre la pàgina en “l’actualitat” (actualitat entre cometes, ja que les dades són de mitjans del 2010):
- L’usuari mitjà del Facebook té 130 amics.
- Més de 25 bilions de continguts (links, posts de blocs, notes, àlbums de fotos...) són compartits cada mes.
- Més de 300.000 usuaris han contribuït a la traducció del Facebook mitjançant l’aplicació de traducció.
- Més de 150 milions de persones uneixen webs externes amb el Facebook cada mes.
- Hi ha més de 100 milions d’usuaris actius del Facebook que accedeixen a la pàgina mitjançant els seus dispositius mòbils.
- La gent que accedeix a la pàgina via mòbil són el doble d’actius que els no-usuaris de “Facebook Mobile”.
- L’usuari mitjà del Facebook està connectat a 60 pàgines, grups i esdeveniments.
- Els usuaris dediquen més de 500 bilions de minuts al mes al Facebook. I segueix creixent...
9http://www.youtube.com/watch?v=sIFYPQjYhv8 10http://www.youtube.com/watch?v=lFZ0z5Fm-Ng
35
35
2.3 Com començar a utilitzar el Facebook
Molt de Facebook molt de Facebook però, i si no en tens ni idea? I si mai hi has tingut contacte?
Imagina’t que t'han recomanat crear un compte de Facebook. El primer que has de fer és entrar a www.facebook.com. A la "portada" es pot llegir: “El Facebook t’ajuda a contactar i a compartir amb les persones de la teva vida”11
És a dir, que el Facebook es mostra com una eina útil que NECESSITES, perquè NECESSITES posar-te en contacte amb la gent, i el Facebook és una plataforma que et pot ajudar. Així que, en conseqüència, EL QUE NECESSITES ÉS EL FACEBOOK. Ningú mitjanament assenyat s’hauria unit a una pàgina d'Internet per compartir la seva vida. Si pensem una mica més, però, potser arribarem a la conclusió que els milions de persones que estan registrades no poden estar equivocades i decidim continuar. Quan t’estàs registrant se’t demana que introdueixis les teves dades personals i pugis una foto. Quan finalment acabes la "burocràcia" pots entrar al Facebook. Al principi, però, no hi ha ningú i et pots sentir molt sol. Després d’uns moments de desesperació trobes la manera de buscar cares conegudes i la cosa comença a tenir una mica de sentit.
Ho vols provar?
2.4 Què podem fer al Facebook
L’activitat al Facebook es pot resumir en aquests punts: escriure l'estat (en l'espai "Què et passa pel cap?"), fer comentaris als altres estats, posar "m’agrada" a altres posts, acceptar o rebutjar invitacions a
grups i buscar persones conegudes. Sona simple i avorrit. Quina és la seva funció real? Però potser la pregunta seria... Per què necessitem conèixer el seu ús? A què ve aquesta necessitat de tenir explicacions per a tot? No podríem limitar-nos a dir que es tracta només d’ una
36
36
espècie d'entreteniment o passatemps? Potser ens sentim culpables o avergonyits pernavegar per una pàgina tan freda i buida i és per això que ens cal una explicació... Algunes persones utilitzen aquesta xarxa social per divertir-se enviant invitacions per jugar, per fer proves, enquestes... i és que hi ha qui diu que potser “les aplicacions del Facebook que una persona utilitza són proporcionals a la seva inseguretat".
Com un estudi12 mostra, les coses que la gent acostuma a fer a la xarxa són molt variades, i és que “no tot és cotillejar” (encara que és un aspecte de la xarxa molt important del que parlarem més tard).
2.5 Tipus d’usuaris Facebook
Hi ha quatre tipus d'usuaris13. En ordre decreixent de fanatisme:
- El que s'ha enredat amb el Facebook i no ho pot negar. Per a ell, Facebook és l'eina ideal per dur a terme les seves activitats. És un professional (així com un addicte) de la interacció. Aquest usuari es caracteritza per comentar les fotos o aplicacions constantment, per respondre als tests més inversemblants, per pujar un munt d’àlbums de fotos i compartir els seus gustos personals sobre tot el que sigui possible.
- El que s'ha enredat amb el Facebook, però no s'atreveix a reconèixer-ho. És el grup majoritari. L'usuari mitjà de Facebook, en un moment donat es troba enganxat. Sense saber per què, està comprovant una cosa que no sap ni què és i va d'un costat a un altre, buscant, trobant. Mira fotos i felicita els aniversaris. També accepta invitacions, de vegades parla per el xat, però davant de la gent, tot sovint ho nega.
- El que mira a veure què passa. En la majoria dels casos aquest usuari és un inexpert informàtic. Malgrat els seus esforços, no aconsegueix adaptar-se del tot a la comunitat virtual. No afegeix més de tres o quatre amics i es dóna per vençut, desitjant i anelhant que sigui només una moda passatgera.
- El que s'aparta de Facebook. Aquest usuari (o no-usuari) no sap què és el Facebook, i si ho sap, se sent millor allunyat de la "manada", pensant que per actuar així és una persona amb actitud i personalitat.
Possiblement, et sentiràs inclòs en un d'aquests grups o potser en més d'un, depenent del moment de la teva relació amb Facebook en què et trobis. Si alguna cosa està
12 http://www.data-red.com/estudios/archivos/2009211194625.pdf 13 Tal com descriu Faerman al seu llibre “Faceboom”
37
37
clara, és que hi ha tipus d’usuaris per a tots els gustos, ja que cada dia fan servir elFacebook més de 250 milions de persones. Aquesta xifra s’incrementa dia a dia gràcies al ràpid creixement que l’ús de la xarxa a través de dispositius mòbils està tenint.
2.6 Perills explícits al Facebook
El Facebook és una xarxa social i, com a tal, comparteix els perills bàsics amb totes les altres xarxes. Hi ha perills però, més explícits d’aquesta pàgina en concret que no estan tan estesos. És el cas de donar moltes dades personals. En pàgines com el Twitter, més simples, això no passa. En el Facebook, en canvi, estem donant constantment informació sobre nosaltres (a part de la que hi deixem sempre en el perfil). A part, cada cop més gent penja àlbums sencers de les seves vacances, d’aquella festa tan sonada o d’una tarda a la platja amb els amics. Aquestes fotos que un dia decidim pujar, ja no desapareixeran d’Internet MAI MÉS, de la mateixa manera que no desapareixerà qualsevol contingut que hi pengem. I és que aquí a Espanya en concret, tenim força interès per la protecció de dades, però si una empresa té la seu en un altre país (com és el cas del Facebook, que la té a EEUU) la
Llei de Protecció de Dades ja no existeix ni els afecta.
2.7 Entrar-hi o no entrar-hi... aquesta és la qüestió
Entrar a les xarxes socials marca un abans i un després, tant per bé com per mal. Donar aquest pas implica la possibilitat d’enganxar-s’hi, i, per conseqüent, de perdre hores de son i hores vàries del teu temps lliure. Per què donar aquest pas, doncs? A vegades es viu millor en la ignorància, ja que un cop dins pots descobrir que els altres tenen millors feines que tu i més ben pagades, parelles més atractives, fills més llestos i cases més grans. El teu primer amor potser s’ha convertit en una dona grossa que no para de penjar fotos d’en Cristiano Ronaldo sense samarreta. Per què fer-ho? No són més bonics els records?
A més a més, entrar a les xarxes socials porta un “pack” de problemes. Pots tenir problemes a la feina per culpa d’unes fotos no massa decents d’una festa, per exemple. Les “quedades” no seran les mateixes, ja que tothom sabrà la vida de l’altre, i no tindrà sentit quedar per xafardejar sobre les últimes notícies del poble perquè tothom ho haurà vist al Facebook.
38
38
Potser no tens masses raons per entrar al Facebook. I la necessitat no és cap raó,perquè només la trobes quan estàs a dins. Facebook no és necessari, només ho és quan hi entres. I a més, que sigui necessari no vol dir que sigui indispensable.
Encara tens ganes d’entrar-hi?
2.7.a Val la pena fer servir el Facebook?
La llista a continuació ens parlarà de deu aspectes relacionats amb la pàgina, un punt de vista a favor i un en contra. Amb quin et quedes? Potser, com diria Aristòtil, “la virtut es troba en el punt mig”.
1. La massificació a Internet
- En contra: la teva àvia i la teva mare. Tots estan allà, controlant, enviant-se missatges amb companys de la primària...
- A favor: per una banda, és precisament la massificació i la quantitat de gent que hi ha el que ens obre portes, ens permet recuperar antigues amistats oblidades (valdria la pena preguntar-se; si han estat oblidades, no és perquè no les necessitàvem?). Per altra banda, també és beneficiós per les empreses, administració pública, ja que permet tenir un contacte amb els clients i la ciutadania.
2. Usuaris d’altres corrents altruistes
- En contra: tantes persones (sobretot noies) pujant imatges mig despullades intentant buscar rotllo de cap de setmana per Internet.
- A favor: tot i això, tu pots decidir amb qui entres en contacte i configurar la teva privacitat. Que es faci un mal ús d’una eina no vol dir que sigui dolenta.
39
39
3. Esdeveniments- En contra: et conviden a esdeveniments als que mai has volgut anar, com ara concerts de grups que mai has escoltat o sortejos falsos...
- A favor: però tu pots decidir quin tipus d’invitació reps – pots posar que no t’enviïn més notificacions d’una persona o eliminar-la de la teva llista d’amics.
4. SPAM
- En contra: t’etiqueten a imatges perquè les vegis, sovint de propaganda... això només genera una cosa: l’SPAM (altrament anomenat correu o informació brossa).
- A favor: tu pots controlar amb qui entres en contacte, eliminar el contingut del teu mur o eliminar l’amistat que no para d’omplir-te d’spam.
5. Sol·licituds d’amistat tramposes
- En contra: t’agreguen persones amb imatges “sexys” perquè les acceptis però sovint no són més que “màrqueting viral”, és a dir, una manera de fer propaganda – sovint amb enllaços que porten a pàgines que no són el que diuen ser.
- A favor: pots controlar a qui acceptes i a qui no, si coneixes la persona, si tens amistats en comú, i sempre les pots eliminar.
40
40
6. Grups inservibles- En contra: et conviden a grups que no serveixen per res. Hem anat de la inutilitat fins a la mediocritat.
- A favor: hi ha grups que sí que serveixen i que uneixen persones amb els mateixos interessos.
7. Aplicacions inútils
- En contra: cada cop apareixen més aplicacions com ara; enviar abraçades, petons, targetes i altres pèrdues de temps.
- A favor: hi ha aplicacions que sí que serveixen, com ara les que uneixen els teus comptes en diferents pàgines.
8. Persones que potser coneixes
- En contra: abans encara era una aplicació útil, però ara, entre “possibles amistats” hi trobem pàgines de propaganda...
- A favor: el Facebook no és endeví i només ens suggereix persones en funció dels contactes que ja tenim. Si no els coneixem, no tenim per què demanar-los amistat.
41
41
9. Fotos en les que surto però no vull sortir-hi- En contra: imatges amb exs, persones del nostre passat... que més que portar-nos records ens poden portar problemes.
- A favor: et pots posar en contacte amb la persona en qüestió perquè elimini la foto, eliminar-lo de la teva llista d’amistats, eliminar l’etiqueta o canviar la privacitat. Hi ha moltíssimes formes d’arreglar l’assumpte, només cal conèixer-les.
10. Publicitat
- En contra: una pàgina en la que busques contactar amb els teus amics no hauria de ser una font tant important de publicitat que, moltes vegades, no t’interessa.
- A favor: es pot escollir amb qui compartir un contingut i, en el cas d’una empresa que té una pàgina, es pot escollir a quin tipus de públic va dirigit, per zones de residència, per exemple. D’aquesta manera hi ha més possibilitats que t’arribin anuncis que puguin ser del teu interès.
Podríem afegir molts altres punts en aquesta llista, però el que realment fa que una pàgina com el Facebook sigui agradable o no per a la persona depèn en gran part de l’ús que se’n faci.
2.8 Facebook, una xarxa “SOCIAL”?
Encara que el Facebook es proclama una “xarxa social", no és molt "social". De fet, de vegades un missatge de Facebook ens estalvia haver de trucar per telèfon o fins i tot de fer una cosa tan impersonal com és enviar un correu electrònic. És que potser el Facebook ens està tractant com si fóssim estúpids? En realitat no. Darrere de tots els bytes que viatgen a través d'Internet hi ha persones i empreses
42
42
amb interessos diferents, famèlics per tenir la informació que nosaltres hem escrit ambmolta ingenuïtat i felicitat. De fet, la majoria dels "amics" que tenim en els nostres perfils són perfectes desconeguts. Així que, per què ho fem?
Podem incloure Facebook en la "piràmide de Maslow (1943)":
Així doncs podem incloure el Facebook a l’apartat “afiliació" de la piràmide, on es troba l’"amistat". Podria el Facebook ser un vincle entre la persona i la
satisfacció de
qualsevol de les seves necessitats?
Mark Zuckerberg diu que "el Facebook no és una mena de plataforma per tenir contacte amb els amics, però que la seva principal virtut és la seva utilitat per a mostrar-te a tu mateix, ja que pots exposar de tu el que vulguis, sense privacitat o intimitat".
2.9 Serà mai una pàgina “substituïble”?
Podria ser que quelcom millor substituís el Facebook? O aquest ha trobat una fórmula que el fa únic i irreemplaçable? Potser la segona opció és més realista, i tot seguit intentarem explicar alguns punts del seu èxit.
2.9.a Els nous dissenys
El Facebook ha canviat moltíssimes vegades la seva aparença, i cada vegada que ho ha fet la seva popularitat no ha patit gaires canvis, ans al contrari, molts usuaris s’han queixat i han creat grups i pàgines en contra d’aquests canvis. De seguida, però, la gent s’hi acostuma i ja accepta les novetats. Al principi, el canal de notícies s’entenia com una mena d’invasió de la privacitat, però ara és un tret propi que en certa manera defineix la pàgina.
43
43
2.9.b Més que una moda passatgeraEl Facebook ofereix la seva pàgina més com una necessitat que no pas com un simple passatemps per matar el temps. Per a molts usuaris, es tracta d’una manera d’organitzar de manera online tota la seva vida offline (quedades, esdeveniments, felicitacions, àlbums de fotos, xerrar pel xat...). Les aplicacions de tercers ofereixen diversió extra als usuaris, així com compartir els seus gustos en els aspectes més inversemblants de la vida. Potser el més important de tot plegat és que ens permeten establir connexions socials amb les persones conegudes i estar al dia de les vides d’aquestes. Per totes aquestes possibilitats i utilitats, per ser un centre de contacte personal i social, el Facebook no es pot considerar una moda d’Internet que marxarà tant ràpid com va arribar.
2.10 Una mica de conceptes tècnics dins del “món facebookal”
És molt probable que, començant a navegar per aquest món, comencis a topar-te amb coses que et facin bellugar el cap i que no acabis d’entendre. Aquí una petita mostra d’algun d’aquests dubtes que hagin pogut sorgir.
2.10.a Què em passa pel cap quan entro al Facebook?
“Què et passa pel cap?”. Aquesta és la pregunta que el Facebook et fa cada cop que hi entres. Un parell d’anys enrere, la pregunta que se’t feia no era aquesta, sinó “Què estàs fent ara mateix?”. Mentre una podria ser l’inici d’una conversació entre amics, la pregunta actual sembla més aviat un intent de treure fora la poca intimitat que encara tenim. Dit d’una altra manera, es tracta de donar els nostres pensaments
al Facebook. Perfecte, no?
D’alguna manera estem “casats” amb el Facebook (hem acceptat un contracte quan ens n’ hem fet membres), i, a vegades, fins i tot més: el Facebook sap intimitats de nosaltres, i el “divorci” no és pas fàcil (com podrem veure a l’apartat 10.5). Però, qui ha dit que el Facebook fos un amic? En tot cas, es tracta d’una eina que t’ajuda a connectar-te amb “gent que potser coneixes”.
