PROYECTO BASICO I DE EXECUCION DE
CONSOLIDACION DE UN MOLINO “ARABE” EN EL
RIO EBRO EN MIRAVET.
MIRAVET.
RIBERA D’EBRE.
PROVINCIA DE TARRAGONA.
Promotor: Ayuntamiento de Miravet.
INDEXO
1 - MEMORIA
2 - MEDICIONES
3 - PRESUPUESTO Y MEDICIONES
4 - RESUMEN DE PRESUPUESTO
5 - CUADRO DE PRECIO Nº1
6 - CUADRO DE PRECIO Nº2
7 - JUSTIFICACIÓN DE PRECIOS
8 - PLIEGOS DE CONDICIONES
9 - ESTUDIO DE SEGURIDAD I SALUD
10 - REPORTAJE FOTOGRÁFICO
PROYECTO BASICO I DE EXECUCION DE
CONSOLIDACION DE UN MOLINO “ARABE” EN EL
RIO EBRO EN MIRAVET.
PROVINCIA DE TARRAGONA.
El presente documento tiene por objetivo la consolidación de un edificio de
obra civil, un molino y su azud, ubicado en el rió Ebro en el termino municipal
de Miravet.
Dicho municipio consta de 782 habitantes y es de gran interés turístico por su
ubicación al lado de rió “Ebro”, su casco antiguo y el castillo Templario
declarado Bien Cultural de Interés Nacional.
Este molino supuestamente de época árabe esta declarado Bien Cultural de
Interés Local en las Normas subsidiarias de Miravet.
La dificultad de acceso por su ubicación dentro del rió ha provocado una
imposibilidad de actuaciones de limpieza y la degradación progresiva del
edificio.
0. DATOS
GENERALES.
Emplazamiento: Las características de la localización y ubicación del
proyecto que identifican el emplazamiento de la obra
son:
Situación:
Termino Municipal de Miravet. Rió Ebro.
Municipio: Miravet.
Comarca:
Ribera d’Ebre.
Provincia: Tarragona.
Promotor:
Corporación
Local: Ayuntamiento de Miravet.
DNI/CIF:
P 4308500 – J.
Dirección:
Plaça Major nº1.
Municipio: Miravet.
Comarca:
Ribera d’Ebre.
Provincia: Tarragona.
Técnico redactor:
Nombre:
Olivier
Colin
(Arquitecto).
DNI/CIF:
X
2500665J.
Núm.
Colegiado: 32664-1.
Dirección:
C/ Banc, 2. 43747 Miravet.
Superficies afectadas:
La superficie afectada por la actuación es de 265,00m² aproximadamente.
Presupuesto:
El Presupuesto de ejecución por contracto de la actuación es de
82.478,44€.
1. ANTECEDENTES Y OBJECTO DEL PROYECTO.
El presente documento tiene por objetivo la consolidación de un edificio de
obra civil, un molino y su azud, ubicado en el rió Ebro en el termino municipal
de Miravet. Esta declarado Bien Cultural de Interés Local en las Normas
subsidiarias de Miravet.
La época en que fueron construidos es difícil de saber con exactitud.
Sabemos con certeza por documentos encontrados que durante la orden de
los Templarios ya se hablaba de un molino situado en el termino de Miravet
(Molino de Xesa) en cambio no hablan del Molino “Árabe”. Podría ser que este
molino fuese muy anterior a la época Templaría y nos llevaría a situarlo a la
civilización Árabe o anterior.
Actualmente, el molino Árabe se encuentra en mal estado debido a siglos de
abandono, pero al mismo tiempo interesante, puesto que no ha sufrido
grandes transformaciones ni destrucciones irreparables.
El azud original que guiaba toda el agua del rió hacia un solo punto (las
ruedas y desagueros del molino) donde se regulaba según las necesidades,
se encuentra en gran parte sumergido pero podemos observar, a simple vista
en verano, como atraviesa en diagonal todo el lecho del rió, teniendo en
cuenta que este se ha movido con el tiempo y no pasa por el mismo sitio.
En el interior del edificio visible esta relleno hasta la mitad aproximadamente
por las deposiciones de su cubierta y de los limos del rió, depositados en
múltiples riadas y crecidas de lluvias intempestivas.
Sobre este lecho han crecido higueras, sauces y alamos blancos que junto a
otra vegetación baja, conforman un difícil acceso y movilidad.
Tanto el azud como las paredes y desagües laterales del molino en dirección
al centro del rió han sufrido derrumbes, aunque al parecer, todas las piedras
están depositadas muy cerca, en el lecho del rió, lo cual puede facilitar
sobremanera cualquier tipo de reconstrucción parcial.
El conjunto edificado se compone por un molino de planta baja y planta
primera de una superficie en planta de 90,00m², una construcción de planta de
superficie superior a 150,00m², una zona de compuertas para controlar la
presión del agua y un azud de 375,00ml aproximadamente.
La construcción es de piedra con bloques de grandes dimensiones en planta
baja y piedra de tamaño más pequeño en planta primera.
La dificultad de acceso por su ubicación dentro del rió ha provocado una
imposibilidad de actuaciones de limpieza y la degradación progresiva del
edificio provocado por la vegetación y las avenidas del rió.
El objetivo es la realización de una primera fase de limpieza de la vegetación y
la consolidación de urgencia de las partes mas deterioradas para preservar
esta obra civil de relevancia patrimonial.
Una vez acabados los estudios arqueológicos se realizaran en una segunda
fase unos paneles didácticos i se estudiara la posibilidad de visitas turísticas
de la construcción.
2. JUSTIFICACIÓN DE LA SOLUCIÓN CONSTRUCTIVA.
Las obras se centraran en la conservación del los elementos arquitectónicos
existentes del molino, la zona de compuertas y el edificio de planta
adyacente.
La principal intervención por la protección del conjunto edificado es la
limpieza de toda la vegetación incluido los árboles para evitar que las raíces y
la presión del agua sobre la vegetación en momentos de avenida acabé
destruyendo paredes y otros elementos vitales a la estabilidad de la
construcción.
Una vez realizada la limpieza se podrá realizar un levantamiento de plano de
las zonas inaccesibles y realizar el estudio arqueológico correspondiente.
La obra de consolidación se limitara a reposicionar las piedras relevantes o
necesarias por la estabilidad del edificio en frente de las avenidas.
En este sentido se rejuntaran en mortero de cal las juntas desgastadas de las
fachadas interior i exterior de la construcción y se protegerá la parte superior
de los muros con el mismo material por garantir una estabilidad estructural
minima de la construcción en esta primera fase de consolidación.
Las superficies de actuación son las siguientes:
Molino:
65,00 m²
Zona
compuertas:
50,00
m²
Edificio
lateral:
150,00
m²
SUPERFICIE TOTAL = 265,00 m²
3. DESCRIPCIÓN DE LAS OBRAS A EFECTUAR.
COMPLIMIENTO DEL CODIGO TECNICO DE LA EDIFICACION (CTE)
La actuación prevista sobre la construcción, por su naturaleza, no afecta la
protección del conjunto edificado i no implica cambio de uso o de utilización
por su carácter público (apart. 3 i 6 del art. 2 del Capitulo 1 por el ámbito de
aplicación del CTE).
Por esta razón las existencias básicas referidas a la seguridad estructural, de
protección en caso de incendio, de utilización i salubridad no son aplicables.
Tampoco son de aplicación las determinaciones de ahorro energéticas, de
protección del ruido o otras exigencias básicas.
OBRAS A EFECTUAR
- Se realizará una rampa de 2m de ancho con medios mecánicos desde el
terreno de cultivo hasta el rió para acceder a la zona de actuación. Esta
rampa es indispensable para retirar la vegetación y acercar el material lo mas
cerca posible de la construcción.
- Se limpiara y retirara la vegetación baja y se realizará posteriormente la talla
de los árboles grandes por especialistas. Será necesario quitar en unos
casos hasta las raíces de los árboles para asegurar la estabilidad del edificio.
- Se realizara la retirada de todos los elementos vegetales de la zona de
intervención.
- Se realizara el estudio arqueológico.
- Se quitara los sedimentos del interior del molino y del edificio lateral.
- Se rejuntara las juntas mas deterioradas con mortero de cal de proporción
de 4/1 realizada con arena limpia después de haber saneado y limpiado las
juntas con una profundidad minima de 3cm. El mortero que se utilizara se
determinara con más precisión después de la realización del estudio
arqueológico y en consenso con el arqueólogo.
- Se protegerá las partes superiores de los muros con mortero de cal de
proporción de 4/1 realizada con arena limpia, de 5cm de espesor, acabada
con un pendiente del 1% por evacuar las aguas pluviales del centro de los
muros y proteger los morteros antiguos. El mortero que se utilizara se
determinara con más precisión después de la realización del estudio
arqueológico y en consenso con el arqueólogo.
- Se reposicionaran elementos arquitectónicos necesarios a la estabilidad de
la construcción en consenso con el arqueólogo.
4.
PROGRAMA DE LA OBRA. TERMINO DE EJECUCIÓN.
En base al tipo de obra, a la situación de la misma y a las características se
establece en el siguiente cuadro los términos por cada una de las fases que
conforman la realización de la obra.
TERMINOS
OBRA
EN
MESES
FASES
1
2
3
4
Limpieza de la zona de actuación
Rebaje por estudios arqueológicos
Trabajos de consolidaciones
Gestión ambiental
Seguridad i Salud , diverso
5. CONSIDERACIONES
FINALES.
1 El presente proyecto, de acuerdo con la Normativa vigente incluye una
obra completa.
2 El presente proyecto cumple con la Normativa de obligación
cumplimiento vigente.
3 Teniendo en cuenta los términos de ejecución de la obra establecidos en
el apartado de la presente Memoria, NO será de aplicación la revisión de
precios.
las obras será el siguiente, todo y teniendo en cuenta las características de
la obra que no sean absolutamente necesarias por su contratación.
CLASSIFICACIÓN
CONTRACTISTAS
A-1 a A-5 A-2
MOVIMIENTO DE TERRENO I PERFORACIONES, EXPLANACIONES
K-7-d
ESPECIALS - RESTAURACION DE BIENES IMMOBLES
HISTORICOARTISTICO
6. DATOS
URBANÍSTISCOS.
El planeamiento que afectara al proyecto y la normativa que es de
aplicación son las normas subsidiarias de planeamiento de Miravet como
elemento declarado Bien Cultural de Interés Local, el “texto refos de la” Llei
d’Urbanisme” a Cataluña y la ley de protección del patrimonio cultural a
Cataluña.
La actuación no afectara el sub-suelo, ni el suministro de servicios
privados.
7.
AUTORIZACIÓN E INFORMES NECESARIOS.
Será necesaria la redacción de un proyecto de las intervenciones que se
realizaran y obtener las autorizaciones o informes siguientes:
1 Es necesario un informe favorable del Departamento de Cultura y
Patrimonio de la Generalitat de Cataluña del proyecto de ejecución.
2 Es necesario un estudió arqueológico del recinto para concretar
actuaciones puntuales de consolidación.
3 Es necesario un informe favorable del Departamento Ambiental
correspondiente para la limpieza de la vegetación y la realización de una
rampa desde los terrenos de cultivo hasta el rió.
4 Es necesario un informe favorable de la Agencia Catalana de las Aguas
y de la Confederación Hidrográfica del Ebro si es necesario para actuar
en zona hídrica.
5 Es necesario la autorización del Departamento territorial de Urbanismo
de la Generalitat de Cataluña.
8. PRESUPUESTO.
EL PRESUPUESTO DE EJECUCIÓN POR CONTRATO DE LA ACTUACION
ES DE OCHENTA-DOS MIL CUATRO CIEN SETENTA-OCHO EUROS CON
CUARENTA I CUATRO CÉNTIMOS (82.478,44€).
Olivier Colin.
Arquitecto.
CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS
Relació i definició de controls que s’han de fer d’acord
amb el Decret 375/88 d’1 de desembre de 1988
COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA
OFICINA CONSULTORA TÈCNICA - COAC
JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88
1. AIGUA PER PASTAR
2. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ
3. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ
4. ADDITIUS PER A FORMIGÓ
5. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE
6. FORMIGÓ FET A L’OBRA
JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88
El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al
desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de
desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de
setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC
22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94).
L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dintre del plec de
condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució
de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment
obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat,
podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts
legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant
assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel
promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa.
L’arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les
prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual
haurà de donar coneixement al promotor.
En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal
controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació
econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor.
Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves
complementàries en funció del contingut del projecte.
Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per
laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell
a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament.
El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció
Facultativa en el termini màxim de ...15.... dies des del moment que es van encarregar. A tal
efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb
les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i
d’altres persones contractades a l’efecte.
El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà
del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual
podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva
realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra
executada.
El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en
compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el
contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.
− L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i
complirà les condicions indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural”
(EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons
que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de
l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:
− Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE:
− Determinació del pH (UNE 7234/71)
− Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58) − Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58) − Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60)
− Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58) − Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71) La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71
ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ
− L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article
28 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de
condicions, pressupost i plànols. És a dir:
Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2): 16 mm per sostres i 20 mm resta.
− Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que
s’indica a l’article 28.1 de l’EHE i els corresponents a les condicions químiques,
físico-mecàniques i granulomètriques especificats a l’article 28.3 de l’EHE.
− Esta prohibida l’utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables.
− Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s’eviti la seva segregació i
contaminació, i hauran de mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la
seva incorporació a la mescla.
− Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent.
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de
l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:
− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà. Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d’Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE.
− Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l’article 28 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE.
− En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE.
Operatius:
− Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segons:
− Estabilitat d’escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1)
− Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3)
− Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3) − Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3) − Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1) − Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1)
− Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1)
− Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1) − Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1)
− Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE, art. 28.3.1) − Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2)
− Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2) − Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2)
− Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2)
− Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2)
CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ
− El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que
s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els
criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-03) i complirà les
condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. Es a dir:
Tipus de ciment (RC-03, taula 4.1.1): CEM 1
Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra
− No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del
fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 81.1.1).
− Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-03, art. 11 o a definir per l’aparellador o
arquitecte tècnic): A determinar pel Director d'Execució de l'obra
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de
l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:
− Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera legal.
− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l’article 11.2 de la RC-03.
− Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons l’article 26.2 de l’EHE.
− Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de l’article 26.2 de l’EHE i de l’article 8 de la RC-03.
− En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat “CE”, abans de començar les feines de formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-03 (art. 11.3), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum.
− En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat “CE”, els assaigs de recepció podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s’indica als articles 11.4 de la RC-03 i 81.1.2 de l’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d’identificació del ciment junt amb els resultats de l’autocontrol. (RC-03, art. 11.4; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, annex 1).
− Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s’indica en els articles 81.1.2 de l’EHE i 11.3 de la RC-03.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-03 i/o especificats en el segon parèntesi:
− Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) − Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) − Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96)
− Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) − Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96)
− Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96) − Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) − Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96) − Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) − Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX)
− Índex de blancor (UNE 80117/87 EX) − Alúmina (UNE 80217/91)
− Àlcalis (UNE 80217/91)
− Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) − Pes específic (UNE 80103/86)
− Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) − Humitat (UNE 80220/85)
− Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) − Titani (UNE 80228/88 EX)
− Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96)
− Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar (UNE 80303/96) − Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96)
− Composició i especificacions del ciments de baix calor d’hidratació (UNE 80306/96) − Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96) − Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96) − Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)
ADDITIUS PER A FORMIGÓ
− Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no
superior al 5% del pes de ciment, segons l’article 29.1 de l’EHE i tindran les característiques
que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:
Tipus d’additiu: A determinar pel Director d'Execució de l'obra
Proporció: A determinar pel Director d'Execució de l'obra
− Esta prohibida la utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres
components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures.
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de
l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:
− Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons s’indica a l’article 29.1 de l’EHE. − Es comprovarà el certificat d’assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s’indica a l’article 81.4.2
de l’EHE.
− Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.
− Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l’additiu no conté compostos químics que puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l’article 81.4.2 de l’EHE.
Operatius:
− En cas de formigó fet a l’obra, es comprovarà l’etiquetat en cada subministrament, segons que s’indica en els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.
− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:
− Anàlisi infraroig (UNE EN 480-6/97)
− Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97) − Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85) − Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85)
− Residu insoluble en aigua destil·lada (UNE 83208/85) − Contingut d’aigua no combinada (UNE 83209/86) − Contingut d’halogenurs totals (UNE 8210/88 EX) − Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX) − Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86) − Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86) − Determinació del pH (UNE 83227/86)
− Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX) − Determinació del contingut d’aire inclòs (UNE 83259/88 EX)
La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX.
En el cas d’haver d’efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/98.
ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE
− La utilització d’addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol·licitant del formigó i
l’autorització expressa de la direcció de l’obra. En qualsevol cas es compliran les condicions
indicades a l’article 29.2 de l’EHE.
Percentatge de cendres volants respecte el pes de ciment: A determinar pel Director
d'Execució de l'obra
Percentatge de fum de sílice respecte el pes de ciment: A determinar pel Director
d'Execució de l'obra
− En cas d’utilitzar addicions en l’elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus
CEM I. A més, en estructures d’edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà del
35% i la de fum de sílice del 10% del pes del ciment.
− Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del pH, accelerant la
carbonatació si no es protegeix el formigó.
− Abans d’iniciar l’obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de
qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a
l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice. La
determinació de l’índex d’activitat resistent es farà amb ciment de la mateixa procedència
que el previst per executar l’obra.
− Per comprovar l’homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es
determinarà per les cendres volants el contingut d’anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor,
i pel fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc.
l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:
− Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l’addició no conté compostos químics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix les especificacions de l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice, d’acord amb les indicacions de l’article 81.4 de l’EHE.
Operatius:
− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació que consten als articles 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice:
− Contingut d’anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96) − Contingut de clorurs ( UNE 80217/91)
− Contingut d’òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95) − Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96)
− Finor (UNE EN 451-2/95)
− Índex d’activitat resistent (UNE EN 196-1/96) − Expansió (UNE EN 196-3/96)
− Contingut d’òxid de silici (UNE EN 196-2/96)
FORMIGÓ FET A L’OBRA
− El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”, complirà les
condicions indicades a l’article 69.3 de l’EHE i i tindrà les característiques que s’especifiquen
en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols.
Element a construir: Fonaments, Estructura
Designació del formigó per propietats: HA-25/B/16/IIa, HA-25/B/20/I
Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): HM, HA
Resistència (EHE, art. 39.2): 20 per HM, 25 per HA
Consistència (EHE, art. 30.6): tova (B)
Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): 16 per sostres, 20 resta
Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): I interior, IIa soterranis i fonaments, IIb exterior vist
Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Per HA: Exposició I: 250, exposició IIa: 275 i
exposició IIb: 300
Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2): Exposició I: 250, exposició IIa: 275 i
exposició IIb: 300
Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra
− Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): 1,5 (especificat en els plànols
d'estructura)
− Control estadístic de la qualitat (art 88 EHE): Normal (especificat en els plànols d'estructura)
− Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A
determinar pel Director d'Execució d'Obra
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de
l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA
− En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d’exposició) i prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima
aigua/ciment, validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris d’acceptació que consten a l’article 85.3. de l’EHE.
− Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segons el que s’indica a l’article 68 de l’EHE.
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:
− Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s’ha fabricat segons les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d’obra (EHE, art. 69.3).
Operatius:
− Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. − Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots
indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.
− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84).
Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra.
ASSAIGS DE LABORATORI
Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerància expressats en l’article 88 de l’EHE:
− Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) − Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi:
− Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Ió-clorur total (EHE, art. 30.1)
− Densitat (UNE 83317/91)
− Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89)
− Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)
Olivier Colin.
Arquitecte.
Miravet Abril 2011
Instruccions d’ús i manteniment
Detall
Projecte: Cconsolidación de un Molino “árabe” en el río Ebro en MIRAVET.
Emplaçament
Adreça: Termino Municipal de Miravet. Rió Ebro.
Codi Postal: 43747
Municipi: Miravet
Urbanització: Parcel·la:
Promotor
Nom: Ayuntamiento de Miravet.
DNI/NIF:
P 4308500 –
J.
Adreça: Plaça Major, 1.
Codi Postal: 43747
Municipi: Miravet
Autor/s projecte
Nom: Olivier Colin
Núm. col.: 32664-1
L’arquitecte/es:
Signatura/es
Lloc i data: Miravet
a 11
de Abril
de 2011
Introducció
Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció
del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i
garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament.
Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i
manteniment que s'especifiquen a continuació.
L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot
comportar:
• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació.
• L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor
patrimonial, funcional i estètic.
• Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de
l'edifici o a tercers amb la corresponent responsabilitat civil.
• La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció
sobre una deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques.
• La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o
clausura.
L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre
les que es destaquen:
• Codi
Civil.
• Codi Civil de Catalunya
• Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre.
• Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març.
• Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre.
• Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques.
• Legislacions sobre els Règims de propietat.
• Ordenances
municipals.
• Reglamentacions
tècniques.
En qualsevol cas, l’actuació que es realitza en esta fase consisteix en una neteja de l’entorn de
l’edifici i una primera consolidació general. No es preveu l’accés a l’edifici al públic, ni genera
cap risc pels vianants per la seva ubicació dins del riu.
Sobre les instruccions d'ús i manteniment
Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que,
juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el
Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en
el procés edificatòri.
Instruccions d’ús:
Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris –
siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les
activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït.
Els usos previstos a l’edifici són els següents: No s’ha previst cap ús en esta fase.
L’edifici com el seu entorn no son accessibles al públic.
Instruccions de manteniment:
Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i
genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de
seguretat i funcionalitat.
L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides
en el Pla de manteniment que incorporarà la corresponent programació i concreció de les
operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de
realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics
redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de
manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades
pel seu manteniment.
operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions
realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació.
A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de
les seves instruccions d’ús i manteniment específiques.
Façanes
I.- Instruccions d’ús:
Condicions d’ús:
Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les
prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici.
A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que
puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica o una disminució de
la seva seguretat enfront les caigudes.
Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens o substituir
elements de característiques diferents als originals.
Intervencions durant la vida útil de l’edifici:
En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les
façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un
tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència
municipal.
Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia
façana (juntes, proteccions, etc.) s’utilitzaran productes idèntics als existents o de
característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i
habitabilitat inicials.
Neteja:
S’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En
qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel
fabricant.
Incidències extraordinàries:
• Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels
vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de
degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als
responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures
oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de de arqueologia del
Departament de Cultura de la Generalitat.
• Abans de grans xàfecs i riuades caldrà:
- Verificar que l’aigua pugui corre sense impediment de vegetació
acumulada.
• Desprès de grans xàfecs i ruiades caldrà:
-
Inspeccionar i netejar les façanes.
-
Eliminar la vegetació que s’agüi acumulat en el entorn de l’edifici.
-
Traure les deposicions de terres en el interior de l’edifici.
II.- Instruccions de manteniment:
Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic anual.
De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:
• Inspeccions tècniques de les façanes.
• Revisions de l’estat de conservació dels revestiments.
• Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació,
trobades amb fonaments, forjats, remats, ancoratges, entre d’altres).
Volum
( m3) (tones/m3) (tones)
grava i sorra compacta 0,00 2 0,00 grava i sorra solta 150,00 1,7 255,00 argiles 0,00 2,1 0,00 terra vegetal 20,00 1,7 34,00 pedraplè 0,00 1,8 0,00 terres contaminades 0,00 1,8 0,00 altres 0,00 1 0,00 170,00 m3 289,00 t 170,00 m3 Total residu excavació
Residus d'excavació
Densitat residu real Pes residu
265,00m2
Rehabilitació integral 0,9
Reforma afectant elements estructurals 0,7
Reforma no afectant elements estructurals 0,5 10,00 %
Reforma poca entitat 0,3
0,3 m2
Superfície equivalent 53,00m2
Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent
(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3) sobrants d'execució 0,085885 4,551905 0,08957 4,74721 obra de fàbrica 0,036634 1,941602 0,0407 2,1571 formigó 0,036464 1,932592 0,02605 1,38065 petris 0,00786 0,41658 0,0118 0,6254 guixos 0,003927 0,208131 0,0097 0 altres 0,001 0,053 0,0013 0,0689 embalatges 0,004267 0,226151 0,02853 1,51209 fustes 0,001207 0,063971 0,0045 0,2385 plàstics 0,00158 0,08374 0,01035 0,54855 paper i cartró 0,00083 0,04399 0,01188 0,62964 metalls 0,00065 0,03445 0,0018 0,0954 0,090152 4,78 t 0,1181 6,2593 m3
Residu de rehabilitació ( construcció ) superfície de reforma o rehabilitació
Residus de rehabilitació (construcció)
Tipus de rehabilitació Percentatge aproximat del pressupost corresponent a
l'enderroc de la rehabilitació respecte el pressupost d'execució de la rehabilitació en % ( 20% màxim)
53,00 superfície d'obra nova equivalent
Obra:
Situació:
Municipi :
Volum
Terres d'excavació Codificació residus LER (m3) (tones/m3)
(tones) Ordre MAM/304/2002
grava i sorra compacta
0
2 0 grava i sorra solta150
1,7 255argiles
0
2,1 0 terra vegetal20
1,7 34 pedraplé0
1,8 0 terres contaminades170503
0
1,8 0 altres0
1 0170 m
3289
t
204 m
3 si si si Superfície construïda53
m
2Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent Ordre MAM/304/2002 (tones/m2)
(tones) (m3/m2) (m3)
sobrants d'execució
0,085885
4,551905
0,08957
4,74721obra de fàbrica ceràmica
170102
0,036634 1,941602 0,040704 2,157312 formigó170101
0,036464 1,932592 0,026046 1,380438 petris barrejats170107
0,00786 0,41658 0,0118 0,6254 guixos170802
0,003927 0,208131 0,00972 0,51516 altres 0,001 0,053 0,0013 0,0689embalatges
0,004267
0,226151
0,02853
1,51198
fustes170201
0,001207 0,063971 0,0045 0,2385 plàstics170203
0,00158 0,08374 0,010354 0,548762 paper i cartró170904
0,00083 0,04399 0,011875 0,629375 metalls170407
0,00065 0,03445 0,001799 0,0953470,090152
4,78 t
0,1181
m
3formigóns, fàbrica, petris fustes plàstics paper i cartró metalls altres guix
Totals
0,75m
3m
3m
31 / 6 RESIDUS Obra Nova Oficin
a Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya octubre de 2010. V4 ( Fo
nt: Guia d'aplicació del Decret
201/1994 - Programa LIFE- ITEC ) m3
0,12 0,20 1,26 0,22 0,41 0,47 0,52 3,14 2,88 0,03 0,13 0,03 0,03 0,17 reutilització altra obra
Residus de construcció totals
fonaments/estructura
abocador6,26
tancaments
acabats
IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI
AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES
Comarca :
Rio Ebro
Miravet
0,04 0,28 0,04Total residu edificació
Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra en m
30,09
Total excavació
0
Pes
0,23
P Bi E de consolidacion de un molino "Arabe" en el rio Ebro en Miravet
Ribera d'Ebre
Materials d'excavació
(es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)2,42
Destí de les terres i materials d'excavació
mateixa obra
no es considera residu
és residu
180
0
Volum aparent Densitat real
24
Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu nou ús pugui ser acreditat
En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador
0
0
0
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS
Obra nova
REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició
codificació tipus quantitats DECRET 89/2010, pel cual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya
(PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció
-si
si
-si
si
Excavació / Mov. terres
Volum
m3 (+20%)terra vegetal 24 graves/ sorres/ pedraplé 180 argiles 0 altres 0 terres contaminades 0 Total 204
R.D. 105/2008
tones
Projecte
Formigó
80
1,93
Maons, teules i ceràmics
40
1,94
Metalls
2
0,03
Fusta
1
0,06
Vidres
1
inapreciable
Plàstics
0,5
0,08
Paper i cartró
0,5
0,04
Especials*
inapreciable
inapreciable
Contenidor per Formigó no
no
Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no
no
Contenidor per Metalls no
no
Contenidor per Fustes no
no
Contenidor per Plàstics no
no
No especials Contenidor per Vidre no
no
Contenidor per Paper i cartró no
no
Contenidor per Guixos i altres no especials no
no
Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si
si
2 / 6 RESIDUS Obra Nova Oficin
a Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya octubre de 2010. V4 ( Fo
nt: Guia d'aplicació del Decret
201/1994 - Programa LIFE- ITEC )
si
0,00
projecte*
Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en
contenidors o espais reservats pels següents residus
* A la cel.la projecte apareix per defecte el que determina com obligatori la legislació. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen , per poder-ne millorar la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.
no especial
154,00 0,00 valoritzador / abocador 0,00 0,00 0,00 0,00 0,004.-no especial
no especial
no
no
no
no
inert
gestió dins obra
1.- Els sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus
PROJECTE.
durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus
2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització
3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures
5.-especial
*Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials que hagin
estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus
Terres
6.-GESTIÓ
(obra)1.- Emmagatzematge adient de materials i productes
OBRA.
a l'obra es duran a terme les accions següents
minimització
MINIMITZACIÓ
5.-
6.-0,00
SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per
cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...
reutilizació terres per tractar 0,00
130,00 50,00
50,00 0,00
0,00 0,00
a la mateixa obra a altra autoritzada
no
inert
no
no
no especial
R.D. 105/2008
no especial
2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.
3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres
tipus de residu
cal separar
Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat
-si
tipus de residu
Petris formigo i ceramic
Les terres de l'excavació es
S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :
12,00
Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35%
5,00
La distància mitjana al abocador : 15 Km
4,00
Els residus especials i perillosos en bidons de 200 litres
15,00
Contenidors de 5 m
3per cada tipus de residu
0
Lloguer de contenidors inclòs en el preu
5,00
La gestió de terres inclou la seva caracterització***
70,00
RESIDU
Volum
Excavació
m
3(+20%)
12,00 €/m
35,00 €/m
35,00 €/m
370,00
€/m
3Terres
0,00
Terres contaminades
0,00
Construcció
m
3(+35%)
4,00 €/m
315,00
€/m
3Formigó
1,86
Maons, teules i ceràmics
2,91
Petris barrejats
0,84
Metalls
0,13
Fusta
0,32
Vidres
inapreciable
Plàstics
0,74
Paper i cartró
0,85
Guixos i altres no especials
0,79
Perillosos Especials
inapreciable
Elements Auxiliars
€
m
3tones
euros
3 / 6 RESIDUS Obra Nova Oficin
a Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya octubre de 2010. V4 ( Fo
nt: Guia d'aplicació del Decret
201/1994 - Programa LIFE- ITEC )
-El pressupost de la gestió de residus és de :
-
100
-12,66
-43,69
-
0,00
gestió fora obra
Instal·lacions de valorització
Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció (abocador)
adressa
reciclan al propi terreny de cultiu
Carreterra de la Torre de l'Espanyol
E-1163,10
100
1,93
0,00
--
100
100
-100
-4,83
0,00
-
0,00
100
-Obra nova
-ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS
GESTIÓ
(fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:-Casetes d'emmagatzematge
-runa bruta runa neta*Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)
-0
100,00
100
0,00
91,06
-Compactadores
-0,00
Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)
Matxucadora de petris
Gestor: runa neta (separada): entre 4-10 €/m
3Classificació a obra: entre 12-16 €/m
3Costos*
Classificació
Gestor terres: entre 5-15 €/m
3Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m
3** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correcta gestió
Valoritzador / Abocador
Transport
*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi son presents ( dins el cost s'hi ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1000 euros.)
Especials**: nº transports a 200 €/ transport
Les previsions de separació de l'apartat de gestió i :
Transport: entre 5-8 €/m
3(mínim 100 €)
Gestor: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m
3gestor
191,06
El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de :
6,26
4,78
El pes dels residus és de :
549,00
El volum de residus aparent és de :
--
100
-27,95
PRESSUPOST
pressupostTipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu
1
-unitats
-
-Contenidor 1000 L
. Apte per paper i cartró, plàstics
-A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com :
-4 / 6 RESIDUS Obra Nova Oficin
a Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya octubre de 2010. V4 ( Fo
nt: Guia d'aplicació del Decret
201/1994 - Programa LIFE- ITEC )
Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes
d'execució, previ acord de la direcció facultativa.
Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)
Compactadores
Matxucadora de petris
Casetes d'emmagatzematge
Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus
Bidó 200 L
.Apte per residus especials
Contenidor 5 m
3. Apte per formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls
Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes son a:
Estudi de Seguretat i Salut
El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal.lacions previstes per emmagatzematge, maneig, separació i
altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.
Contenidor 5 m
3. Apte per plàstics, paper i cartró, metalls i fusta
Contenidor 9 m
3. Apte per formigó, ceràmics, petris i fusta
unitats
unitats
unitats
unitats
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES :
TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES documentació gràficaCONTE NIDOR 9 M3
CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3
CONTE NIDOR 1000 L CONTE NIDOR 200 L CONTE NIDOR 5 M3
Aquest Pla ha estat elaborat en base al Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.
tècniques
5 / 6 RESIDUS Obra Nova Oficin
a Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya octubre de 2010. V4 ( Fo
nt: Guia d'aplicació del Decret
201/1994 - Programa LIFE- ITEC )
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS
Obra nova
plec de condicions
Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de
Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.
Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions
es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per la seva acceptació a la
Propietat.
Total excavació 289 tones tones
Total construcció 4,78 tones % tones
Càlcul de la fiança
Residus de excavació * 0tones 11 euros Residus de construcció * 4,78tones 11 euros
tones
euros
* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)
5
PES TOTAL DELS RESIDUS
Previsió inicial del Estudi
Percentatge de reducció
per minimització
Previsió final del Estudi
FIANÇA
0 120,20
Total fiança
150,00
euros/ tona
6 / 6 RESIDUS Obra Nova Oficin
a Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya octubre de 2010. V4 ( Fon
t: Guia d'aplicació del Decret
201/1994 - Programa LIFE- ITEC )
euros/ tona
Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial
de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:
0,00 4,78
L'Ajuntament d'/de
Miravet
fiança
Si per les previsions del Pla de gestió de residus ( que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus,
per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es
faran arribar a :
FIANÇA MUNICIPAL
SEGONS DECRET 89/20101.1 M2 Desbroce y limpieza del terreno por medios manuales.
Uts. Llargada Amplària Alçada Parcial Subtotal
1 100,00 1,00 100,000
vegatacion zona rampa
100,000 100,000
Total M2 ...: 100,000 1.2 M3 Excavación a cielo abierto, en terrenos compactos, por medios mecánicos, con extracción de tierras
fuera de la excavación, en vaciados.
Uts. Llargada Amplària Alçada Parcial Subtotal
1 20,00 3,00 3,00 180,000
Rampa de accesso
180,000 180,000
Total M3 ...: 180,000 1.3 M2 Limpiesa de arbustos de menos de 150cm de altura, incluída la recogida de ramas y carga sobre
camión, sin utilización de escalera y podón.
Total M2 ...: 200,000 1.4 M2 Limpiesa de arbustos de más de 150cm de altura, incluída la recogida de ramas y carga sobre camión,
con utilización de escalera y medios menuales.
Total M2 ...: 200,000 1.5 Ud Talla de árboles, de menos de 30cm de diámetro, incluída la recogida de ramas y carga sobre camión,
con utilización de escalera y medios manuales.
Total Ud ...: 20,000 1.6 Ud Talla de árboles, de 30 a 100cm de diámetro, incluída la recogida de ramas y carga sobre camión, con
utilización de camión cesta, hasta 10m de altura y tijeras neumáticas.
Total Ud ...: 5,000 1.7 Ud Retirada manual de raices incluido la excavacion i la retira de la tierra hasta el terreno o la
construccion.
Total Ud ...: 10,000 1.8 M2 Retirada de capa de tierra vegetal superficial, por medios manuales.
Total M2 ...: 200,000 1.9 M3 Transporte a vertedero de escombros, con camión de 7Tn, cargado por medios mecánicos, con un
recorrido máximo de 10Km.
Total M3 ...: 100,000
