1
ACTA COMISSIÓ DESIGUALTATS A BARCELONA, 2017:
Cinquena reunió de treball
DATA: 21 de febrer de 2017
HORA: de18.30 a 20.00h
LLOC: c. València, 344, Ajuntament de Barcelona
Institucions més Significatives de la Ciutat Marina Gasol (FAPAC)
Albert Recio, representant de la UAB Carme Panchon, representant de la UB
Registre Ciutadà Inma Vicente Delfí Cosialls
Consells Sectorials
Enric Francès (Consell Municipal d’Associacions de Barcelona)
Entitats del Fitxer General Àngels Guiteras (ABD)
Enric Canet (Casal dels Infants) Rosa Maria Lunas (FOCAGG)
Grups Municipals Alberto Lacasta (PSC)
Ajuntament de Barcelona
Jesús Martínez, Secretaria tècnica del Consell de Ciutat Blanca Moreno, Suport metodològic al Consell de Ciutat
Persones convidades
2 Principals aspectes tractats:
Síntesi de les intervencions:
Jesús Martínez
Dóna la benvinguda a la Maria que és la coordinadora del grup de treball i infància del Consell Municipal de Benestar Social i a la Fina Rubio que és la presidenta de la Fundació Surt.
Maria
Apunta que al 2015, a Catalunya el 29,4% dels menors de 18 anys viu en risc de pobresa i exclusió social. Al 2011, a Barcelona el 29,2% dels infants i adolescents, en aquest cas menors de 16 anys, viuen també en risc de pobresa i exclusió social.
D’altra banda, explica que les partides de protecció social de la infància és una de les causes de la pobresa infantil, de fet, informa que ens trobem en una societat molt familiarista en comparació amb altres països europeus i que s’ha produït una reducció d’un 15% dels pressupostos dirigits a la infància.
Informa que avui dia les famílies amb infants són 4 vegades més pobres que les famílies sense infants i que tenir pocs fills amb pocs suports públics i en aquestes circumstàncies s’està convertint en un factor de risc d’empobriment.
Apunta que hi ha dos factors clau que expliquen aquest fenomen, per un costat, la precarització o el fet de que el treball ja no és condició suficient per fer front a les necessitats reals de les persones. En relació a aquest punt, exposa que el 92% de les famílies amb infants tenen algú que treballa però que en 1 de cada 4 d’aquestes llars hi ha privacions materials severes. Per l’altre costat, esmenta l’alt cost de l’habitatge on les famílies que s’han endarrerit en pagar l’habitatge al darrer any als barris amb rendes més baixes representen el 21% i les famílies que s’han endarrerit en pagar l’habitatge al darrer any als barris amb rendes més altes representen un 6%, afegeix que aquestes són dades del 2014.
Pel que fa a les condicions relacionals, indica que a Barcelona un 11% no pot fer activitats de lleure regularment pels obstacles econòmics. Afegeix que la diferència s’observa millor per barris: els barris amb rendes altes representen un 4% i els barris amb rendes baixes representen el 20%.
3 A continuació, esmenta algunes de les propostes que ha realitzat el grup d’infància del Consell Municipal de Benestar Social treball seguint l’esquema que respon a la recomanació de la Comissió Europea “Invertir en infància trencant el cercle de les desigualtats” del 2013:
Assegurar recursos adequats a les famílies amb infants Garantir serveis assequibles i de qualitat
Promoure la participació social i comunitària dels infants com a protagonistes
Propostes
Avançar cap a la gratuïtat dels llibres i material escolar
Apostar per les beques menjador ja que redueixen l’absentisme de les tardes Pel que fa a les beques i tarifació social de les activitats de lleure, aconseguir
que aquests espais siguin ja d’entrada accessibles i gratuïts per infants i adolescents.
Promoure actuacions d’inserció laboral per a mares i pares Ampliar el servei educatiu de 0 a 3 anys
Evitar l’exclusió dels adolescents en programes de formació i ocupació Lluitar contra el fracàs escolar
Reforçar els centres oberts
Ampliar la cartera de salut per cobrir les necessitats específiques de la infància Reforçar la idea de que l’alimentació s’ha de donar en entorns educatius però
sense treure el paper d ela família.
Treballar sobre polítiques de renda, ajuts i infància per tal d’empoderar a les famílies que parteixen d’un dèficit històric de protecció social. En relació a aquest punt, apunta que a Barcelona hi ha la renda 0-16 que dóna 100 euros al mes a les famílies amb infants a càrrec i afegeix que en aquesta edició ha arribat a uns 20.000 nens i nenes de la ciutat.
Fina Rubio
Argumenta que la desigualtat és una forma de construcció social que ve donada per un sistema patriarcal que col·loca a les dones en la esfera privada, una esfera invisibilitzada i desvaloritzada que comprèn les tasques de cura. Aquesta desigualtat afecta a totes les dones però no de la mateixa manera perquè aquesta última pot estar travessada per desigualtats múltiples: classe social, religió, origen,...etc.
Apunta que hi ha diverses dimensions:
4 2. La dimensió de la coresponsabilitat de les tasques de cura: apunta que, a Barcelona setmanalment, gairebé el 50% de les dones estan situades en la franja de més de 20 hores i, en canvi, el 62,9% dels homes es troba en la franja de menys de 20 hores. Explica que la responsabilitat de cura també té a veure amb el retrocés de la llei de dependència ja que amb la davallada de prestacions s’ha produït una sobrecàrrega de dones cuidadores: el 63% que acudeixen als serveis socials són dones i el 66,5% de les beneficiàries també són dones. Argumenta que les dones tenen masses coses a fer en un temps limitat i que la suma total del treball és molt superior que la suma total del treball dels homes.
3. La dimensió de la feminització de la pobresa: exposa que les dades extretes del Pla de Justícia de Gènere de l’Ajuntament de Barcelona reflexen que la pobresa té gènere, és a dir, explica que a Catalunya que el risc de pobresa femenina ha crescut 3 punts al 2014, ja que ha passat del 18,8% al 21,16% en comparació amb el risc de pobresa masculina que ha passat del 20,7% al 20,2%. Afegeix que a Barcelona el 55% de les persones que es troben en risc de pobresa són dones i apunta que els grups amb major risc són les famílies monomarentals. A la ciutat, el 21% de les dones no tenen cap ingrés front el 16% dels homes.
4. La dimensió del mercat laboral: explica que la bretxa salarial amb la crisi augmenta i passa del 24,4% al 2008 al 26% al 2014. Pel que fa a l’atur i a la ocupació, al 2010 hi havia un atur femení del 16,4% i un atur masculí del 19% però que al 2016 la taxa d’atur femenina passa a ser del 15,9% i la taxa d’atur masculina es redueix al 13,9%. Afegeix que en aquest període post-crisi es perd molta ocupació femenina i es crea més per la masculina. Per últim, explica que pel que fa a la precarització laboral les dones tenen un risc d’un 14% i els homes tan sols d’un 11% i que la taxa d’ocupació a temps parcial és molt més forta en el cas de les dones que en el cas dels homes.
5. La dimensió de la presència i la representació: exposa que al juliol del 2015 al sector públic les dones representaven un 32,1% dels alts càrrecs, el 44,2% dels càrrecs de confiança i el 60,5% dels empleats públics. D’altra banda, explica que els percentatges de dones als consells d’administració de les grans empreses representen tan sols el 17%. Pel que fa a les universitats, hi ha 329 catedràtiques front els 1230 catedràtics, a més, exposa que de les 76 universitats del CRUE únicament 7 són femenines.
5 millorar el circuit d’inserció laboral i l’accés a la renda de la ciutadania com a mecanismes que permetin tornar a empoderar a la dona.
7. La dimensió de l’habitatge: apunta queel Pla de justícia de Gènere recull que cal garantir l’equitat de gènere en l’accés a l’habitatge a més de millorar la perspectiva de gènere en el disseny de l’habitatge. Així doncs, avança que les dones han de tenir un accés prioritari a habitatge social sobretot si estan en situació de violència masclista.
