Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Juliol 2006

(1)

A l’Eixample, s’hi ha posat en marxa un pla de reserves de places d’aparcament per a persones amb discapacitat que superen el barem de mobilitat reduïda i han d’utilit-zar el vehicle en els seus desplaça-ments. A tot el districte s’han re-ser vat 62 places gratuïtes i situades totes a prop d’equipa-ments públics per facilitar la mo-bilitat de les persones quan van a fer tràmits, al metge o a participar en alguna activitat pública. L’Ajun-tament té previst estendre el pla, el qual es va iniciar el mes passat, a tots els districtes de la ciutat. De les més de 260.000 persones que viuen a l’Eixample, unes 5.000 es-tan censades com a disminuïts motors.

Pla d’aparcament per a

persones amb discapacitats

A tot l’Eixample hi ha 62 places reservades.

CATIFA

Destaca la creació

d’un gran espai de

6.000 m

2

_{de gespa}

REFORMES

Entre altres

millores, s’amplien

les àrees d’esbarjo

CALENDARI

S’espera que les obres

de la primera fase

s’acabin al gener

EIXAMPLE

_{B A R C E L O N A}

Pàg. 3 S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • J u l i o l 2 0 0 6

w w w. b c n . e s

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Josep M. Ainaud

de Lasarte

Historiador i polític

“Tot és història i

el coneixement del

passat ens fa

entendre el present”

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Sagrada Família

La nau central obrirà al culte el 2008

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Centre Parroquial

Roser

Un dels grans del bàsquet a l’Eixample

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

L’adopció dóna una

segona oportunitat

a gossos i gats

E N T I TAT S Pàg. 4

Comissió Catalana

d’Ajuda al Refugiat

Compromís i solidaritat

Comencen les obres per

(2)

EIXAMPLE

2 Juliol 2006

E I X A M P L E

B A R C E L O N A ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Aragó, 311.

Telèfon d’informació 010

(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.

Centre Cívic Sagrada Família 93 256 28 30 Mallorca, 425-433.

Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.

Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253 de Barcelona

Ausiàs March, 60.

Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.

Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.

Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.

Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.

CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.

CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.

CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 24.

GENT GRAN

Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.

Espai de Gent Gran

M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.

C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36 Sepúlveda, 181, principal.

Espai de Gent Gran Esq. Eixample93 410 82 65 Rosselló, 78-80.

Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425

Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.

Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00 Viladomat, 319, entl.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.

Agència Tributària 93 291 11 00 Pl. Letamendi, 13.

C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Eixample Nàpols, 42-62.

Comissaria Mossos d’Esquadra Gran Via, 456.

Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.

CAP Carles I 93 231 77 05

Marina, 168.

CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.

CAP Eixample 93 227 9800

Rosselló, 161.

CAP Manso 93 325 28 00

Manso, 19.

CAP Sant Joan 93 232 97 67

Pg. Sant Joan, 20.

CAP València 902 500 179

València, 377-379

Dispensari del carrer València 93 227 93 00 València, 184

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Dimecres 19 de juliol

Caprichos contados

A les 22 h. Casa Elizalde (València, 302)

Relat de contes inspirats en la vida urbana, petites històries quotidianes amb molt sentit de l’humor. Amb vídeo, música i dansa.

Roland Macarroni

A les 20 h. Bib. Fort Pienc (Ribes, 14)

Circ. Joni Merrompo i Joni Meparto d’Historicus Circus.

Dijous 20 de juliol

Matant hares

A les 22 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) Monòlegs i una creació de titelles protagonitzada per Nosferatu, que és una metàfora de la titella que clama pel seu dret a existir.

Perdidas a las tres

Busques sentit a la teva vida? Elles es busquen sentit a si mateixes... L’acrobàcia i la paraula les durà a situacions tràgiques, còmiques, absurdes, surrealistes... impossibles.

Fins al 17 de juliol

Perú: historias de trabajo infantil

Casa Elizalde (València, 302)

Fotografies de Juan Díaz. L’ONG Global Humanitaria ens acosta a les condicions de vida i treball de molts in-fants peruans.

Gronxat per les ones

Casa Golferichs (Gran Via, 491) Fotografies de Lidia Delgado.

Weltsprache fussball-Planeta futbol

Institut Alemany de Barcelona-Institut Goethe (Manso, 24) El futbol capturat per fotògrafs famosos com Henri Car-tier-Bresson, Abbas, Martin Parr i Herbert List.

Fins al 3 de setembre

Marilyn. Una estrella sense Olimp

Palau Robert (pg. de Gràcia, 107)

Objectes personals de l’actriu de la col·lecció privada de Maite Mínguez.

Dimarts 11 de juliol

Slàinte

A les 22 h. Casa Golferichs (Gran Via, 491)

Pello Garcia ( uilleann pipe i low whistles), Quim La-marca ( violí i veu), Jordi de Diego ( guitarra acústica), Lluís Gómez (banjo) i Maribel Sánchez (contrabaix).

Nights Around the table

A les 22 h. Casa Golferichs (Gran Via, 491)

Brendan Dunne (whistle, bodhrán i acordió), Lluís Gó-mez (banjo), Rob Metcalf (violí), B. Molloy (violí, viola, whistle), Patricia O’Riordan (teclats), Toni Ribas (flauta, whistle, bodhrán), Meritxell Rodés (flauta, bodhrán).

Calamento

A les 21 h. Centre Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425-433) Una banda d’estil inclassificable amb influències des de Paco de Lucía a Black Sabbath.

An Táisteal (El Viatge)

A les 22 h. Casa Golferichs (Gran Via, 491) Ella King i Fran Doonan de Celtic Caos (ballarines) amb Los Stompers (arranjaments).

PARC DEL FÒRUM

Dijous 20 de juliol

Rosana

A les 22 h. Parc dels Auditoris (Parc del Fòrum) Concert amb entrada lliure de la Cadena Ser.

Divendres 4 d’agost

Fundación Tony Manero

A les 22 h. Parc dels Auditoris (Parc del Fòrum) Concert amb entrada lliure de la Cadena Ser.

Dissabte 5 d’agost

No solo Funk

A les 21 h. Escenari Cadena 100 (Parc del Fòrum) Concert amb entrada lliure de la Cadena 100.

Les corts d’amor

En una terra on es cantava a l’amor, els conflictes amo-rosos eren observats per reis, cavallers, grans dames... Narració amb dansa i música medieval.

www.bcn.cat/publicacions [email protected]

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Jordi Hereu, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.

Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Pagès. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Arxiu TMB.

Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

(3)

Gerard Maristany

N

o és una reforma inte-gral, però s’hi assembla. Les obres iniciades al parc de l’Escorxador cobriran l’apar-cament i el dipòsit d’aigües amb una catifa verda de 6.000 m2_{. Tindrà una forma} irregular, amb petits turo-nets que dissimulen les sorti-des de ventilació i els acces-sos a la maquinària dels

equipaments subterranis. La reforma va més enllà: es co-breixen les dues pistes espor-tives amb un sistema que deixa passar el sol, però no la pluja; se’n traslladen els ves-tidors; s’aixeca el terreny de mig parc per tal d’instal·lar sistemes de reg automàtic. L’espai de jocs infantils s’am-pliarà per tal d’incorporar-hi jocs adaptats (amb rampes,

gravats en braille...). A més, es construirà una àrea tanca-da per tal que els gossos s’es-bargeixin sense lligams i els seus amos puguin descansar una estona. Els treballs anunciats també inclouen una millora general de les en-trades al parc, les quals seran accessibles a persones amb disminució. Com expliquen els tècnics, “cal destacar que

el projecte busca la permeabi-litat del parc”, cosa que vol dir que “totes les zones que el configuren estaran connecta-des entre si i seran accessi-bles, per tal que el mateix visitant pugui decidir lliure-ment el recorregut que hi vulgui fer i per on vol sortir”. Part d’aquestes últimes mi-llores es faran en un projecte posterior. De moment, les obres que van començar el passat mes de juny

s’esten-dran aproximadament fins al gener de 2007. L’obra és un projecte coral de diferents

instàncies municipals: les empreses públiques B:SM i ProEixample, i l’Institut Mu-nicipal de Parcs i Jardins. En aquest espai es crearà una nova zona verda.

Al cantó de les Arenes

s’està creant una catifa verda

de 6.000 m

2

. A més, s’afegeix reg

automàtic, es reformen

les àrees de jocs i de gossos

i s’estudia la possibilitat

de cobrir les pistes esportives

La primera fase de les obres del

parc Joan Miró acabarà al gener

L’àrea de jocs

serà accessible

per a tots

els infants

C I U TA D A N S O P I N E N

Imma Tavira

Administrativa

Tant de bo que es remodeli, perquè l’espai on han de jugar els nens és ple d’escombra-ries i hem d’anar a l’al-tre espai, on també hi ha gossos, perquè hi puguin jugar.

Àngel Trigo

Inversor immobiliari

Si en la remodelació es procura treure del mig elements incordiants i netejar el parc d’una manera ràpida, està bé. Perquè es deixa el parc fet una porqueria.

M. José Ortuño

Administrativa

Molt bé, fantàstic, per-què està molt deixat i brut. Falten equipa-ments per als nens. A veure si amb la remo-delació el deixen millor.

M. Pilar González

Dependenta

Em sembla molt bé. S’haurien de separar la zona dels gossos i la dels nens i no hi ha cap vigilant, ni cap lloc d’assistència per si un nen es fa mal.

Lisandra Gutiérrez

Professora

La veritat és que em sembla molt bé, sobre-tot la zona de nens. I si hi posen gespa millor, tot i que el problema de l’aigua cal veure com es soluciona, però en prin-cipi em sembla bé.

M. Paz Bravo

Dependenta

Molt bé, perquè això no pot ser, jo he nascut aquí i el parc no ha avançat com ha avançat el barri. Hi ha suficient espai per fer coses maques, però penso que està molt abandonat.

Q u è l i s e m b l a q u e e s r e m o d e l i e l P a r c J o a n M i r ó ? E L PA R C D E L A C A R N I S S E R I A

A

(4)

EIXAMPLE

4 Juliol 2006

E N T I T A T S

David Sabaté

L

a Comissió Catalana d ’Ajuda al Refugiat (CCAR) és una entitat sen-se ànim de lucre que lluita per la defensa del dret d’a-sil i dels drets dels refu-giats i els immigrants i en fomenta la inclusió en la societat catalana. Per asso-lir aquests objectius, l’enti-tat compta, en primer lloc, amb un Servei de Primera Acollida, que informa i orienta els immigrants i re-fugiats en el coneixement de l’entorn i les llengües ca-talana i castellana, com també en altres aspectes bàsics relacionats amb la salut, l’educació, el treball, els tràmits d’estrangeria o els drets socials de l’indivi-du. Paral·lelament, el Ser-vei Jurídic de la Comissió

defensa, previ estudi de cada cas, els drets d’aquests col·lectius. Els programes socials de l’entitat inclouen pisos d’acollida temporal, un Servei de Mediació de

l’Habitatge per facilitar l’ac-cés a un habitatge estable, i una sèrie de Programes Ocupacionals i Formatius que passen per una Agèn-cia de Col·locació i un Ser-vei d’Intermediació Laboral entre usuaris i empreses. CC AR organitza, d’altra banda, diverses activitats d’oci i de coneixement de

Catalunya complementa-des per un programa de sensibilització de l’opinió pública. En aquest sentit, l’entitat impulsa, conjunta-ment amb Càritas, el Con-sens Social sobre Migra-cions, un projecte basat en diversos documents elabo-rats per experts en el camp que pretén construir un ampli consens sobre quin model d’integració volem, i que s’ha presentat aquest mes de juny al Parlament de Catalunya i al Segon Fò-rum Mundial sobre Migra-cions de Portoalegre, a Ma-drid. El pas següent és crear una Secretaria de Consens perquè ciutadans, polítics i agents socials s’impliquin efectivament en una societat inclusiva i a favor de la convivència.

Més informació:

C/Aribau 3, 1r 2a O8011 Barcelona 93 301 25 39 www.cear.es

L’entitat compta

amb un Servei de

Primera Acollida,

que orienta els

immigrants

L’entitat combina la defensa dels drets

d’immigrants i refugiats amb una

extensa campanya de sensibilització de

l’opinió pública

Comissió Catalana d’Ajuda al

Refugiat: compromís i solidaritat

Inauguració de la

línia I del Gran Metro

J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

Imatge de la nova seu de la Comissió al carrer Aribau.

Inauguració de la línia del Gran Metro, el 30 de desem-bre de 1924, per l’infant Ferran de Baviera, l’alcalde Baró de Viver i altres autoritats. (Foto: Arxiu TMB.) El 15 de juny de 1921, Gran Metropolitano de Barcelona, SA, entitat formada pel Banco de Vizcaya i altres empre-ses, s'adjudicaven les obres per a la construcció d'una línia de metro que enllaçava l’estació de França amb la plaça de la Bonanova, a través del passeig de Colom, la Rambla, passeig de Gràcia, Gran de Gràcia, plaça Lesseps, la mun-tanya del Putxet, passeig de Sant Gervasi i el passeig de la Bonanova, segons un projecte de l’any 1907.

(5)

N O T Í C I E S

f

Nova pàgina web de la Vocalia de Dones

“Dones d’Enllà” és un projecte de la Vocalia de Dones de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Ei-xample que afavoreix la participació i promou la soli-daritat. A travès del web www.donesdenllac.org es pot contactar, si es necessita ajuda o si se’n vol for-mar part. La Xarxa lluita contra l’exclusió i la desi-gualtat de les dones des dels barris. Més informació al telèfon 93 453 28 79.

Concerts i Jam Sessions a l’Espai Jove

L’Espai Jove del districte ofereix concerts i sessions d’improvisació musical cada diumenges d’aquest mes a les 20 hores. Aquesta Jam Session és l’oportunitat de molts músics d’expressar-se amb llibertat i de buscar sons i formes musicals per al seu públic. Les pròximes actuacions seran el dia 16 amb flamenc a càrrec de Duando, el 23 actuarà Cubaneando i el 30, el grup de mestissatge Ezukéé.

Tornen els banys a la Platja de l’Eixample

Des del mes de juny es pot anar a prendre un bany a la Platja de l’Eixample del carrer Roger de Llúria, 56. L’interior d’illa Torre de les Aigües va ser el primer espai dels interiors d’illa del districte que es va recu-perar per a ús públic. La zona d’aigua s’adapta i és ideal per al bany dels més petits. L’horari: de dilluns a dissabte de 10 a 20 h i diumenges de 10 a 15 h. Fins al 3 de setembre.

Punt d’intercanvi de llibres

Les persones que vulguin llegir llibres sense haver-los de comprar ara ho poden fer a l’Aula Ambiental del Punt Verd del barri Sagrada Família (carrer Le-pant, 281). L’intercanvi gratuït consisteix a portar un llibre que estigui en bones condicions i emportar-se’n un altre. S’intercanvien novel·les i només cal agafar un llibre de la prestatgeria de l’Aula i deixar-ne un altre sobre la taula.

Pilar Fernández

E

ls objectius del pla de re-serves d’aparcament són millorar la mobilitat de les persones que tenen discapa-citats i necessiten utilitzar un vehicle per als seus desplaça-ments i facilitar-los l’apropa-ment als equipal’apropa-ments pú-blics. Tot això vinculant-ho amb el civisme, és a dir, fent una campanya de sensibilit-zació adreçada al públic po-tencial per tal que no faci un ús abusiu de les places –no utilitzar-les com a privades–, i a la resta de ciutadans, per-què no les ocupin.

Les persones que poden

gau-dir gratuïtament d’aquestes places són les que tenen un

grau de discapacitat que su-pera el barem de mobilitat re-duïda i que són posseïdores

de la targeta d’aparcament que dóna tolerància per apar-car sense pagar en zones bla-ves, verdes i de càrrega i descàrrega.

De moment, el pla només s’ha posat en marxa a l’Eixample, on viuen unes 5.000 persones amb disminució motriu, dels més de 260.000 veïns regis-trats, per bé que l’Ajuntament té previst estendre el pla a tots els districtes de la ciutat. Des del mes passat, a l’Eixam-ple hi ha 62 places públiques reservades, les quals poden ser utilitzades per persones procedents de qualsevol dis-tricte, ja que es tracta de facili-tar la mobilitat dels ciutadans quan van a fer tràmits, al met-ge o a alguna activitat pública, motiu pel qual totes estan si-tuades a prop d’equipaments públics. No totes aquestes pla-ces són noves; algunes ja exis-tien. El que sí que s’ha fet completament de nou és crear un registre amb la situació de totes les places reservades de la ciutat.

L’Eixample compta

amb 62 places

reservades des del

mes de juny

Aspecte de l’avinguda el dia de la festa d’inauguració.

L’avinguda de Roma s’inaugura amb una festa popular

Isabel Pagès

E

l passat mes de juny es va celebrar la finalització de la remodelació integral que s’ha dut a terme a l’avin-guda de Roma, entre els car-rers de Casanova i del Comte d’Urgell.

Aquestes obres han aconse-guit que un dels eixos viaris més importants del districte guanyi també un bulevard de gairebé 29 metres d’amplada per passejar i per gaudir de

les diverses zones d’estada. També s’hi afegeix un carril de bici de doble sentit. La nova avinguda es caracteritza per ser totalment accessible. La tipuana, l’arbre que es va plantar l’any 1977 per tancar els actes que es van celebrar per promoure el Congrés de Cultura Catalana, s’ha replan-tat després de la remodelació a petició de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample.

Per commemorar aquest can-vi de fesomia, molts veïns i veïnes es van acostar a aques-ta avinguda per participar de les diverses activitats que es-taven programades. Els més menuts van jugar als diversos racons de jocs i tallers que per a aquesta ocasió es van mun-tar i els més grans van veure desfilar les tres cercaviles que donaven a conèixer aquest nou espai de passeig que ha guanyat l’Eixample.

L’Ajuntament ha

engegat un pla

de reserves

d’aparcament

públiques per a

persones amb

mobilitat reduïda

Una de les places reservades.

A C A D A E Q U I PA M E N T L A S E VA P L A Ç A

A

Aquesta és una selecció d’equipaments públics amb reserva de places.

• Seu del Districte

• Centre Serveis Socials Sant Antoni i CAP Manso

• OMIC

• Poliesportiu i biblioteca Joan Miró

• Centre Cívic Casa Golferichs

• Centre Cívic Casa Elizalde

• Hospital Clínic

• Hospital Sagrat Cor

• Hospital Creu Roja

• Auditori i Teatre Nacional de Catalunya

(6)

EIXAMPLE

6 Juliol 2006

L

a botiga de roba per a professionals que trobem al carrer Nàpols cantonada amb Consell de Cent té orígens llunyans. Fàbregas és una empresa familiar que va fundar al pas-seig de Sant Joan en Benet Fàbregas i Duset l’any 1929. Al començament tenien un taller de confecció i s’havien especialitzat en unifor-mes militars. Amb els temps van derivar cap a roba laboral per a la indústria, el sector sani-tari, la construcció, l’hostaleria. Als anys cin-quanta, el fill de Benet Fàbregas va continuar

el negoci, mentre que el gendre es va fer càr-rec de la botiga que tenen a la ronda de Sant Pau. A la nova botiga del carrer de Nàpols, hi trobem el nét del fundador, en Mario, i la seva esposa, Susanna, que compten amb l’ajuda de la Rosa. Venen 40.000 peces l’any a més de 3.000 clients. Disposen de prop de 300 mo-dels. Els seus punts forts són el lliurament immediat i el gran coneixement del sector.

Fàbregas / c. Nàpols, 181

E L T A U L E L L

Roba i uniformes per a professionals des de 1929

S’hi pot trobar més de 300 models.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Núria Mahamud

G

audí va imaginar l’inte-rior del temple de la Sa-grada Família com un bosc de columnes que s’enfilen cap a l’eternitat. Sota aquestes branques de pedra de la nau central van passejar 30.204 visitants durant la jornada de portes obertes i recollida de fons que va tenir lloc el pas-sat 11 de juny, tot just un dia després del 80è aniversari de la mort de l’arquitecte. Les obres avancen a molt bon ritme i la Junta Constructora espera cobrir la nau central al 2008 i obrir-la als oficis reli-giosos una vegada consagra-da. De moment, ja estan aca-bats alguns dels seus bells vitralls, com els del primer tram del transsepte nord de la façana de la Passió, obra de l’artista Joan Vila. També s’ha finalitzat el jubé, un bal-có interior/exterior sobre la façana de la Glòria —la que serà la façana principal— al qual s’accedeix per una escala de cargol i des d’on s'impar-tirà la benedicció als fidels.

Els propers anys, ens haurem d’acostumar a un nou skyline de la ciutat. Les torres de Ma-teu i Sant Joan –que tindran 120 m d ’alçada– han co-mençat ja a alçar-se a 45 m

de la base del temple, i poste-riorment es construirà la tor-re central, dedicada a Jesu-crist, que serà coronada amb una gran creu a 170 m. El temple va ser visitat per 2.376.205 persones durant

2005, però només les que es van apropar el dia de l’“acap-te” van poder passejar per l’interior de la nau central. Durant el recorregut, senya-litzat en els punts de més in-terès, es van sentir per mega-fonia alguns dels pensaments d’Antoni Gaudí, qui compara-va el creixement de la Sagra-da Família amb el dels roures centenaris: “hom necessitaria llarg temps per acabar total-ment el temple, però el meu client no té pressa”.

Temple de la Sagrada Família

Mallorca, 401 Tel. 93 207 30 31

El dia de l' “acapta”

es va fer un ball de

gegants davant les

dues façanes

Més de 30.000

per-sones la van visitar

en una jornada de

portes obertes on

van poder veure

com s’alça el bosc

de pedra que

pro-jectà Gaudí

Els visitants van poden passejar per la nau central.

La nau central de la Sagrada

Família obrirà al culte el 2008

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

Si es planteja tenir un gos o un gat a casa, consideri la possibilitat d’adoptar-lo. L’adopció és una manera d’oferir una oportunitat a animals que no tenen propietari, bé perquè s’han perdut, han estat abandonats o es troben sols a causa d’ordres judicials, desnonaments o interven-cions administratives. També és una alternativa amb força avantatges davant la compra. Els gats i els gossos que el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) ofereix en adopció són animals sans, de diferents edats, races i grandària. Es lliuren en correctes condicions sa-nitàries, vacunats, desparasitats, esterilitzats i identifi-cats amb microxip. Un equip professional assessora la persona o família adoptant sobre quin és l’animal que mi-llor s’adapta a les seves necessitats i estil de vida. Si es vol adoptar, s’ha d’anar al CAAC. Allà s’omplirà un qüestionari amb una doble funció: que l’adoptant refle-xioni si està realment preparat per fer-se càrrec d’un ani-mal i sàpiga quin és el que més li convé en funció de la seva situació personal (pis gran o petit, si hi ha nens o gent gran a casa, temps lliure disponible...). A continua-ció es formalitza un acord d’adopcontinua-ció i es lliura el gat o gos escollit. S’ha d’abonar una taxa única de 16,50 euros. Cal recordar que és obligatòria la inscripció als cens d’a-nimals de companyia (es pot fer a www.bcn.es o a qual-sevol Oficina d’Atenció al Ciutadà).

El CAAC també facilita informació sobre tinença respon-sable d’animals. Tenir un animal de companyia dóna ale-gries i implica responsabilitats. Els seus propietaris han d’assumir el compromís d'encarregar-se tota la vida de l'animal, que pot ser d’uns quinze anys.

Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) Ctra. de l’Arrabassada, km 3,8. Tel. 93 428 31 25

(7)

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

I

gnasi Cuadern, actual president del CP Roser, va deixar clar qui-na és la percepció del seu club: “en-tre nosal“en-tres sempre diem que som un equip pobre, econòmicament parlant, però molt ric en il·lusions, en companys, en seccions...” Els passats dies 10 i 11 de juny, com a cloenda de la temporada i com un dels actes esportius que varen com-plementar la Festa Major del barri de Fort Pienc, el CP Roser va realit-zar unes divertides i participatives jornades de bàsquet al carrer. “En aquest barri —continua Cua-dern— el bàsquet tira molt i du-rant dos dies no solament omplim la nostra pista de bàsquet i el carrer de partits, sinó que fem una infini-tat d’actes relacionats amb aquest esport”.

Conjuntament amb aquestes activi-tats, l’entitat ofereix el seu home-natge a Carles Cuadern, expresi-dent de l’entitat de l’Eixample, al qual es dedica un emotiu

homenat-ge de record des de fa cinc anys. I aprofitant aquest memorial, Ignasi, nebot de Carles Cuadern, vol “la màxima participació de tothom. No només dels nostres 300 nois i noies; desitgem atraure tots els pa-res, les mapa-res, les persones que pas-sen pel carrer i que vulguin jugar o participar una mica amb nosaltres i amb la festa de Fort Pienc.”

Per al president d’un dels pocs equips de Barcelona que “ha acon-seguit jugar a la lliga EBA —que és com el pas anterior a la lliga profes-sional— volem que l’any que ve, el del nostre 75è aniversari, no no-més el bàsquet es practiqui al nos-tre barri, sinó que es jugui amb molta intensitat a molts altres dis-trictes de la ciutat”.

El CP Roser és conegut, principal-ment, per la seva secció de bàsquet, però a poc a poc està potenciant dues branques molt diferents que guanyen més i més adeptes: les cur-ses de cotxes de slotsi la secció de música.

CP Roser Carrer Ribes, 69, Telèfon 93 245 00 73 www.cproser.com

El principal objectiu del

CP Roser és la màxima

participació de tothom

en el bàsquet

El club té una vuitantena de nois.

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139. Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Revista Esquerra de l’Eixample

Associació de Veïns i Veïnes Av. Roma, 139, bxs. Tel. 93 453 28 79

Revista Cor Eixample

Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43

Revista Fort Pienc

Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46

Revista Sagrada Família

Associació de Veïns Sagrada Família. València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64

Sant Antoni 2000 L’Informatiu

Associació de Veïns de Sant Antoni Av. Mistral, 30, bxs.

INTERNET

Escàner Bcn

Aquest web és una guia urbana on podeu rastrejar les activitats culturals alternati-ves que tenen lloc cada dia a Barcelona. També s’hi pot consultar el bo i millor de l'oci de la ciutat sota el criteri de l'equip de ràdio ScannerBCN.

www.bcn.cat/scannerbcn/

Bcn jocs

Tria el joc que t'agradi més, posa a prova els teus reflexos i coneixements i descobreix la teva ciutat d'una manera entretinguda en aquest web que agluti-na tots els jocs en línia del web bcn.

www.bcn.cat/jocs/cat/welcome.htm

w

El CP Roser és gran en

quantitat d’esportistes,

en quantitat d’il·lusions i,

sobretot, perquè el 2007

celebraran el seu 75è

aniversari

El Centre Parroquial Roser, un dels

grans del bàsquet a l’Eixample

(8)

EIXAMPLE

8 Juliol 2006

Quin és el seu temps passat?

El futur. Per a mi tot el temps passat és la preparació del que ha de venir.

Està molt bé que això ho digui una persona de la seva edat

És que el passat cal mirar-lo sense nostàlgia i sense rancor.

Però el passat, la història, no és conductista?

Sí, i ens afecta a tots, ja que la vida de cada persona forma part de la història.

De la seva vida, què pensa que ha fet història?

La guerra, sobretot. Tenia onze anys i això marca. Després, la recuperació de les institucions, i el 1980 l'elecció com a diputat del Parlament de Catalunya.

Com viu la guerra un nen d’onze anys?

Sota l’amenaça dels bombardejos, amb gana i fred, amb el meu germà al front i un cosí assassinat per les patrulles.

D’això, com ens en recuperem?

Amb la confiança en la gent i en el país. Per sort sempre he tingut bons

mes-tres, començant pel meu germà Joan.

Tan important va ser per a vostè el seu germà?

Molt. Com a savi, com a germà i com a persona, ja que hi podies parlar de tot.

I la postguerra?

Amb moltes dificultats materials i, so-bretot, per la falta de llibertat.

En què l’afectà la manca de lliber-tat?

En la vida. La llibertat és tan necessària com respirar. El fet que et prohibissin l’exercici lliure d’una política democràti-ca, la publicació en català, o la margina-ció que va viure la dona, res de tot això s'adeia amb la meva formació liberal.

Llavors?

Des de ben jove vaig actuar en la clan-destinitat i em van detenir tres vega-des, però no van poder provar res. En aquesta etapa vaig fer molts bons amics.

Parli’m del seu pas per aquesta lluita.

El primer pas va ser contactar amb gent que pensava i actuava com jo i que, per raons de seguretat, funcionava de manera clandestina. Després, el 1945, vaig entrar a formar part dels GNR (Grups Nacionals de Resistència).

Com era la lluita?

Col·locàvem senyeres, fèiem pintades de “Visca Catalunya” o donàvem clas-ses clandestines de català. Al mateix temps, també col·laboràvem amb el Moviment Europeu.

Què era aquest moviment?

Era una organització que treballava per enfortir la unió entre els pobles d’Euro-pa, després de la Segona Guerra Mun-dial, i que va ser precursor de la CECA i de la Comunitat Europea.

En què treballava llavors?

El 1952 vaig acabar la carrera de Dret, però el meu interès va continuar pel camí de la història, en un sentit ampli, cosa que em va permetre ser un dels impulsors de la revista Historia y Vida, que encara es publica.

Per què aquest interès per la història?

Tot és història i el coneixement del pas-sat ens fa entendre el present, cosa que ens ajuda a construir un futur millor. I això no és un tòpic, és la veritat.

Per què?

Quan perdem la memòria, deixem de ser nosaltres mateixos. Un estat o un país que no en té perd la identitat.

Què és la identitat?

És el coneixement que tenim les perso-nes de la personalitat pròpia, el mateix quant a ciutat i país. La identitat ens fa diferents, però no superiors.

La història simplifica o embolica més les identitats?

Depèn de com la coneixes. La història, l’has d’anar interpretant dia a dia, co-mençant per la família, la ciutat i el país, perquè són les coses que ens apor-ten quelcom i això ens ajuda a ser nos-altres mateixos. La petita història és més important que la gran; la petita història pot ser la teva escola envers una de gran com la guerra mundial.