Butlletí informatiu Núm. 41 Juny 2017 Exemplar gratuït
3
SUMARI JARDÍ BOTÀNIC 2
Editorial: JM Montserrat 3 Flaixos 4 Aprenguem botànica 6Euphorbia isatidifolia 8 Parlem amb en Francis Hallé
10
Maneig de la flora silvestre en jardins botà
nics
12
Els hostes del Jardí
ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JARDÍ BOTÀNIC 13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci Núm. 41 BROLLA Direcció:
Josep M. Montserrat
Coordinació:
Carme Solà
Consell de redacció:
Núria Abellán,
Miriam Aixart, David Bertran, Ángel Hernansáez, Núria Macià, Enric Orús, Jaume Pàmies Col·laboració:
Manolo Garcia, Francis Hallé
Disseny gràfic:
Ramon Martínez
Revisió lingüística:
Carme Solà
Impremta:
Inspyrame Printing
Paper Cyclus print de 150 g, 100% reciclat Dipòsit legal: B 7696-2003 2.000 exemplars gratuïts Editen:
Museu de Ciències Naturals
de Barcelona i Associació d’Amics del Jardí Botànic Amb la col·laboració de: Àrea Metropolitana de Barcelona Jardí Botànic de Barcelona/ Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Dr. Font i Quer
, 2
Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics) Fax: 93 424 50 53 a/e: [email protected] (Jardí) [email protected] (Assoc. Amics)
W
ebs:
www
.jardibotanic.bcn.cat
www
.amicsjbb.org
EDITORIAL
Molte
s p
la
nt
es
cu
lti
va
de
s a
ls
ja
rd
in
s b
ot
àn
ic
s h
i a
rr
ib
en
e
n
fo
rm
a
de
ll
av
or
s
i e
st
an
ll
iu
re
s
de
m
al
al
tie
s.
A
m
b
el
s
an
ys
,
pe
r
ca
us
a
de
la
g
lo
ba
lit
za
ci
ó
de
l c
om
er
ç,
le
s
pl
ag
ue
s
es
pe
-cí
fiq
ue
s
de
m
ol
te
s
es
pè
ci
es
a
ca
be
n
pe
r d
es
co
br
ir
le
s
pl
an
-te
s q
ue
v
iu
en
a
ls
ja
rd
in
s.
A
ltr
es
p
la
gu
es
p
od
en
tr
ob
ar
n
ou
s
ho
st
es
e
nt
re
le
s n
om
br
os
es
e
sp
èc
ie
s d
ife
re
nt
s q
ue
e
s c
ul
ti-ve
n
en
u
n
ja
rd
í b
ot
àn
ic
.
D
es
d
e
la
fu
nd
ac
ió
d
el
Ja
rd
í f
em
e
l s
eg
ui
m
en
t d
e
le
s p
la
-gu
es
q
ue
s
e’
ns
v
an
p
re
se
nt
an
t.
La
B
ro
lla
s
e’
n
fa
r
es
sò
a
m
b
ar
tic
le
s
de
d
iv
ul
ga
ci
ó
so
br
e
le
s
m
al
al
tie
s
m
és
c
om
un
es
d
e
le
s p
la
nt
es
q
ue
te
ni
m
.
El
D
r.
X
av
ie
r
Po
ns
, d
e
la
U
ni
ve
rs
ita
t d
e
Ll
ei
da
, é
s
el
c
o-or
di
na
do
r
de
ls
ja
rd
in
s
bo
tà
ni
cs
e
sp
an
yo
ls
p
er
a
l p
ro
je
ct
e
EU
PH
RE
SC
O
X
ar
xa
I
nt
er
na
ci
on
al
d
e
Pl
an
te
s
Se
nt
in
el
la
(I
PS
N
II
),
q
ue
té
e
l p
ro
pò
si
t d
’u
til
itz
ar
e
ls
ja
rd
in
s
bo
tà
ni
cs
eu
ro
pe
us
i
a
m
er
ic
an
s
pe
r
al
er
ta
r
de
l
’ar
ri
ba
da
d
e
no
ve
s
m
al
al
tie
s q
ue
p
od
ri
en
e
sd
ev
en
ir
p
la
gu
es
p
er
ill
os
es
p
er
a
la
flo
ra
a
ut
òc
to
na
, e
ls
c
on
re
us
o
le
s
in
fr
ae
st
ru
ct
ur
es
. F
a
po
cs
m
es
os
e
l D
r.
P
on
s v
a p
ro
po
sa
r-no
s i
nt
eg
ra
r e
l J
ar
dí
B
ot
àn
ic
de
B
ar
ce
lo
na
e
n
la
xa
rx
a I
PS
N
II
.
Pe
r
al
Ja
rd
í s
up
os
a
un
a
op
or
tu
ni
ta
t p
er
d
iv
ul
ga
r
in
te
r-na
ci
on
al
m
en
t u
na
a
ct
iv
ita
t d
e
se
gu
im
en
t q
ue
fe
m
re
gu
la
r-m
en
t d
es
d
e
fa
a
ny
s,
a
ix
í c
om
re
br
e
in
fo
rm
ac
ió
q
ue
fa
ci
lit
i
la
id
en
tifi
ca
ci
ó
de
n
ov
es
m
al
al
tie
s.
C
om
pa
rt
ir
in
fo
rm
ac
ió
am
b
al
tr
es
ja
rd
in
s
bo
tà
ni
cs
i
am
b
el
s
di
fe
re
nt
s
se
rv
ei
s
fi-to
sa
ni
ta
ri
s
ha
d
e
fa
ci
lit
ar
e
l s
eg
ui
-m
en
t i
la
d
et
ec
ci
ó
de
m
al
al
tie
s
po
-te
nc
ia
lm
en
t p
er
ill
os
es
.
N
o
és
l’
ún
ic
a
xa
rx
a
en
q
uè
p
ar
ti-ci
pe
m
p
er
ò
sí
la
p
ri
m
er
a
qu
e
po
sa
l’è
m
fa
si
e
n
le
s p
la
nt
es
c
om
a
h
os
te
s
es
pe
cí
fic
s d
e
m
al
al
tie
s v
eg
et
al
s.
JM Montserrat Director del JBB
FLAIXOS
•
N
ou Pla d’Ocupació de Barcelona Activa
A
co
m
en
ça
m
en
ts
d
e
m
ai
g,
e
n
el
m
ar
c d
’u
n
no
u
Pl
a O
cu
pa
ci
on
al
d
e
Ba
rc
el
on
a A
ct
iv
a,
es
v
an
in
co
rp
or
ar
a
l J
ar
dí
B
ot
àn
ic
v
ui
t p
er
so
ne
s:
ci
nc
e
n
ta
sq
ue
s d
e
m
an
te
ni
m
en
t d
e
ja
rd
in
er
ia
, e
sp
ec
ia
lm
en
t d
’al
gu
ns
fi
to
ep
is
od
is
c
om
le
s
ro
ca
lle
s;
d
ue
s
en
ta
sq
ue
s
de
su
po
rt
al
B
an
c d
e
G
er
m
op
la
sm
a,
i
un
a e
n
el
m
an
te
ni
m
en
t d
e
la
co
l·l
ec
ci
ó
de
b
on
sa
is
.
La dur
ada del Pl
a és de 6 mesos.
•
F
esta de la Primavera
. Planta
’t al Botànic
El
diu
menge
2
d’
abril
es
va
celebrar
novament
el
Planta
’t
, la
festa
de
portes
obertes
del
Jardí
Botà
-nic
de
Barcelona
, amb
un
gran
èxit
d’
assistència
.
En
aquesta
edició
van
participar-hi
prop
de
4.300
persones
. Amb
el
lema
“N
atura
urbana
”
, es
con
-vidà
a
descobrir
els
valors
dels
espais
naturals
de
l’àrea
metropolitana
de
Barcelona:
la
vegetació,
la
fauna
, la
història
i els
secrets.
L’
AAJBB
hi
va
fer
la
tradicional
parada
de
productes
i llavors,
i va
instal·lar
un
punt
de
la
Jugatecam
-biental
al
prat
de
l’I
nstitut
botànic,
on
moltes
famílies
van
poder
gaudir
d’un
espai de
joc lliure i uns tallers per f
er menjadores d’
ocells.
La jornada també s
’emmarcava dins de la campany
a
Let it grow
(deixa
’l c
réixer),
un
moviment
internacional
que
proposa
millorar
la
vida
urbana
amb
més
pre
-sència de verd a les ciutats.
Res
•
u
m dades meteorològiques
Pe
rí
od
e:
17
/2
/2
01
6
-
22
/5
/2
01
7
Imatge de la portada: Francis Hallé
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Pluja
Vent màxim
25.7 ºC
3.64 ºC
170 mm
5
APRENGUEM
BOT
ÀNICA
E
ti
m
ol
og
ia
:
E
l n
om
d
e
la
fa
m
íli
a
fa
re
-fe
rè
nc
ia
al
g
èn
er
e
C
am
pa
n
ul
a
, m
ot
ll
a-tí
d
im
in
ut
iu
d
e
ca
m
pa
na
q
ue
fa
al
·l
us
ió
a
la
fo
rm
a
ac
am
pa
na
da
d
e
le
s
fl
or
s.
La
família
es
divideix
en
tres
subfa-mílies:
Campanuloideae
,
Cyphioideae
i
Lobelioideae
.
És
u
na
f
am
íli
a
su
bc
os
m
op
ol
it
a
qu
e
co
m
pr
èn
u
ns
9
0
gè
ne
re
s
i u
ne
s
2.
00
0
es
pè
ci
es
q
ue
e
s d
is
tr
ib
ue
ix
en
p
er
re
gi
-on
s
te
m
pe
ra
de
s
i
su
bt
ro
pi
ca
ls
,
zo
ne
s
m
un
ta
ny
os
es
tr
op
ic
al
s,
in
dr
et
s
hu
-m
it
s,
i
ta
m
bé
d
es
èr
ti
cs
. É
s
m
és
a
bu
n-da
nt
a
l
’h
em
is
fe
ri
N
or
d
pe
rò
a
S
ud
-àf
ri
ca
n
’h
i h
a
7
gè
ne
re
s
en
dè
m
ic
s.
Es
poden
presentar
com
plantes
herbàcies
anuals,
biennals
o
peren
-nes, o també com llenyoses i lianes. Les
flors
són
hermafrodites,
ge
-neralment
pentàmeres
i
en
forma
de
campana
o
tub,
i
s’agrupen
en
in
-florescèncie
s
terminals
o
axil·lars
en
forma
de
raïm
o
en
flors
aïllades.
Tenen
un
disc
glandular
a
la
base
de
l’estil
que
segrega
nèctar
i
són
pol
-linitzades
per
abelles
i altres
insectes.
També
disposen
de
mecanismes
per
evitar la po
l·linització creuada
.
Les
fulles
són
alternes,
simples,
senceres
amb
la
làmina
pinnatífida
o
serrades, sense estípules. El
fruit
és
una
baia
o
càpsula
que
conté nombroses llavor
s.
Les
tige
s
contenen
un
làtex
lleuge
-rament tòxic. A
C
at
al
un
ya
h
i
ha
a
lg
un
s
en
de
-m
is
m
es
i
pl
an
te
s
pr
ot
eg
id
es
c
om
a
ra
C
am
pa
n
u
la
j
au
be
rt
ia
n
a
a
A
ig
üe
st
or
-te
s
i
la
s
er
ra
la
da
d
el
C
ad
í–
M
oi
xe
ró
;
C
.
sp
ec
io
sa
a
ls
P
or
ts
d
e
To
rt
os
a,
i
C
.
affi
n
is
a
l m
as
sí
s
de
l G
ar
ra
f
i a
M
on
t-se
rr
at
.
La
m
aj
or
ia
d
’e
sp
èc
ie
s
pe
ni
n-su
la
rs
e
s
tr
ob
en
e
n
fo
rm
a
he
rb
àc
ia
i
ha
bi
te
n
re
pl
an
s
de
r
oq
ue
s
ca
lc
àr
ie
s,
m
ar
ge
s
de
c
am
in
s
o
fi
ss
ur
es
d
e
ro
-qu
es
, i
a
lg
un
es
in
dr
et
s g
ip
sí
co
le
s c
om
C
am
pa
n
u
la
fa
st
ig
ia
ta
.
A
les
Canàries
hi
ha
la
Canar
ina
ca
-nar
iensis
, una
liana
vivaç
endèmica
de
la laurisilva i el faial-br
ugueral.
Les
campanulàcies
tenen
usos
or
-namentals,
com
algunes
espècies
del
gènere
Lobelia
; alimentaris
i
medici
-nals,
com
ara
Campanula
rapunculus
,
l’arrel
de
la
qual
conté
insulina
i vita
-mina
C
i en
alguns
indrets
es
fa
servir
a
la
cuina
, així
com
els
seus
brots
ten
-dres, en amanides.
Té
p
ro
pi
et
at
s
as
tr
in
ge
nt
s
i
ci
ca
tr
it-za
nt
s i
és
m
ol
t i
nd
ic
ad
a p
er
al
s d
ia
bè
tic
s.
També
es
fa
sevir
com
a
herba
far
-ratgera al continent europeu
.
Les campanulàcies al JBB Xile:
Lobelia excelsa
M
èxic:
Lobelia laxiflora
Canàr
ies:
Canar
ina canar
iensis
M
ed
ite
rr
àn
ia
o
ri
en
ta
l:
M
ic
ha
ux
ia
c
am
-pa
nu
lo
id
es
,
Ca
m
pa
nu
la
v
er
si
co
lo
r
,
Ca
m
-pa
nu
la
la
ct
ifl
or
a
,
Ca
m
pa
nu
la
p
yr
am
id
al
is
Text i fotografies: Núria Abellán
La família de les campanulàcies
Michauxia campanuloides
al JBB, originària
de la Mediterrània oriental
Campanula erinus
a Olèrdola
Canarina canariensis
al JBB
Lobelia excelsa
al JBB
7
EUPHORBIA ISA
TIDIFO
LIA
La
primavera
del
1717
,
Antoine
de
Jussieu
i J
oan
Salvador
feren
un
viat
-ge
per
Espany
a
i
Portugal.
De
retorn
a
Barcelona
seguien
l’antic
camí
reial
que
unia
Saragossa
amb
Cataluny
a,
i
prop
d’
Alcubierre
van
descobrir-hi
aquesta
lleteresa
. A
partir
dels
mate
-rials
de
l’herbari
Jussieu
, la
planta
fou
descrita per J
ean-Baptiste Lamarck
.
Euphorbia
isatidifolia
és
un
geò
fit
,
és
a
dir
, una
planta
que
té
les
gemmes
de
renovació
situades
per
sota
del
ni
-vell
del
sòl.
Quan
arriben
les
primeres
pluges
de
la
tardor
, la
lleteresa
brota
i les
fulles
noves
emergeixen
ràpida
-ment
. Floreix
a
finals
d’hivern
, i
aca
-bant
la
primavera
dispersa
les
llavors.
La
planta
s’asseca
fins
a
desaparèixer
completament
a
l’estiu
.
Per
sobre
-viure
desenvolupa
una
arrel
gruixuda
i
fonda
que
li
assegura
disposar
de
nutr
ients
i
aigua
per
passar
l’època
més
calorosa
de
l’any
. És
una
espècie
endèmic
a
de
la
península
Ibèrica
i viu
sobre
sòls
argilosos
del
País
Valencià
,
l’est de l’
Aragó i l’
oest i el sud de Cata
-luny
a,
des
dels
Ports
fins
als
voltants
de Balaguer
.
En
c
on
ei
xe
m
d
ue
s g
ra
ns
p
ob
la
ci
on
s
am
b
ce
nt
en
ar
s
d’
in
di
vi
du
s,
u
na
p
ro
p
de
C
an
da
sn
os
i
l’a
ltr
a
en
tr
e
O
sc
a
i A
l-cu
bi
er
re
. L
es
p
la
nt
es
e
s t
ro
be
n
di
sp
er
-se
s
a
un
a
di
st
àn
ci
a
de
p
oc
s
m
et
re
s
le
s
un
es
d
e
le
s
al
tr
es
p
er
ò
se
m
pr
e
es
ta
n
m
és
o
m
en
ys
a
ïll
ad
es
. A
l c
os
ta
t d
e
ca
da
pl
an
ta
a
du
lta
s
em
pr
e
hi
h
a
un
f
or
m
i-gu
er
. A
qu
es
ta
p
ri
m
av
er
a,
p
ro
p
d’
O
sc
a,
va
m
p
od
er
e
st
ud
ia
r
co
m
e
ls
c
re
ix
en
le
s
ar
re
ls
.
A
m
b
pa
ci
èn
ci
a,
p
ro
p
d’
un
ta
lú
s,
e
n
Sa
m
ue
l P
yk
e,
tè
cn
ic
d
el
J
ar
-dí
B
ot
àn
ic
,
va
d
es
ca
lç
ar
u
n
in
di
vi
du
co
m
pl
et
am
en
t
i
ai
xò
e
ns
v
a
pe
rm
et
re
ve
ur
e
qu
e
el
r
iz
om
a
cr
ei
xi
a
om
pl
in
t
le
s
ga
le
ri
es
d
’u
n
an
ti
c
fo
rm
ig
ue
r
fi
ns
a
oc
up
ar
-n
e
to
ts
e
ls
e
sp
ai
s
pr
in
ci
pa
ls
.
Com
passa
amb
moltes
altres
llete-reses,
les
llavors
es
dispersen
per
l‘ex
-plosió
de
la
càpsula
. Les
formigues
les
recu
llen
atretes
per
un
gran
eleosoma
groc
que
tapa
el
punt
de
germinació
de
la
llavor
. L
’eleosoma
és
una
protube
-rància
carnosa
rica
en
greixos
i ceres
nutr
itives
mol
t atractiva
per
a
les
for
-migues,
que
arrosseguen
les
llavors
cap
al
niu
i,
amb
les
mordales,
els
trenqu
en
l’eleosoma
per
menjar-se
’l.
Faciliten
així
la
germinació
de
la
lla
-vor
,
que
ho
fa
ben
a
prop
del
formi
-guer
. La
sorpresa
ve
quan
, a
la
tardor
,
la
llavor
germina
fent
una
gran
arrel
que
els
pren
el
formiguer
.
Els
sòls
argilosos
són
molt
compactes
i
durs
i s
’assequen
molt
a
l’estiu
, de
manera
que
és
molt
difícil
per
a
l’arrel
d’una
planta
penetrar-los
i,
encar
a
més,
ei
-xamplar
-s
’hi.
Ocupar
l’espai
d’un
for
-miguer
és
una
bona
manera
de
fer
una
arrel
gruixuda
amb
poc
esf
orç.
Les
formigues
es
veuen
obligades
llavors
a
construir
una
nova
galeria
per
sor
-tir
del
formiguer
al
costat
de
la
planta
invaso
ra
. Com
s’ho
fan
les
plantes
per
tal d’
evitar que noves
llavors ocupin el
niu
nou
que
les
formigues
fan
al
cos
-tat
del
vell?
N
o
ho
sabem
,
però
com
passa
amb
mol
tes
altres
espècies,
les
fulles
seques
alliberen
substàncies
químiques
inhibidores
de
la
germi
-nació
d’
altres
llavors
prop
d’una
plan
-ta adul-ta ja es-tabl
erta
.
Text i fotografies: Josep Maria Montserrat
Euphorbia isatidifolia caruncula
Arrel d’
8
9
H
a
dedicat
la
vida
sencera
a
observar
els arbres. Què és el més important que hi ha trobat? El m
és
i
m
po
rt
an
t
és
q
ue
e
l
te
m
ps
d
e
l’a
rb
re
é
s m
ol
t d
ife
re
nt
d
el
n
os
tr
e
te
m
ps
co
m
a
és
se
rs
h
um
an
s.
C
on
fo
nd
re
aq
ue
st
s
do
s
te
m
ps
c
on
du
ei
x
a
la
c
at
às
tr
of
e,
a
u
n
pl
an
et
a
co
m
pl
et
am
en
t n
u,
s
en
se
a
rb
re
s,
i o
n
l’é
ss
er
h
um
à n
o
hi
p
od
rà
vi
ur
e.
A la vegada que l’
estudiava
, ha vist
desaparèixer el bosc tropical a tot el món
.
N
o
puc
superar
tanta
tristesa
, deguda
a
tanta
avidesa
, estupidesa
i ignoràn
-cia
.
Espero
no
viure
més
que
els
úl
-tims boscos primaris dels T
ròpics.
A què es deu l’
enorme acti
vitat
biològica del cobricel arbori? Al
dosser
o
cobricel
arbori
i a
la
lati
-tud
de
l’equador
, les
condicions
físi
-ques
(hu
mitat
,
temperatura
,
manca
d’hivern
, durada
del
dia
i intensitat
de
la
llu
m
, escassetat
o
absència
de
vent)
són
òptimes
per
a
la
vida
. P
er
això
tots
els
grans
grups
de
plantes
i
animals
van
néixer
en
aquesta
latitud
.
El
que
anomenem
coevolució
fa
que
on
hi
ha
una
biodiversitat
alta
hi
apar
eguin
ràpidament
noves
espècies.
Contrà
-riament
,
a
mesura
que
ens
allunyem
de
l’equador
disminueix
la
diversitat
biolò
gic
a.
Aquesta rique
sa
, sobretot
bioquímica
, podria segons vostè ser
la salvació
de
l bosc o, pel contrari,
precipitar-ne la desaparició? Penso
que
la
riquesa
bioquímica
del
dosser
podria
aju
dar
a
la
salvació
del
bosc
tropical,
perquè
el
valor
af
egit
que
es
pot
treure
de
les
molècules
far
-macèutiques
que
hi
trobem
és
molt
més
gran
que
el
que
en
aquests
mo
-ments
s’aconsegueix
amb
el
negoci
de
la fusta
.
P
er què volem arbres a la ciutat? Particularment
en
climes
càlids,
una
ciutat
sense
arbres
és
invivible;
s’as
-sembla
a
l’inf
ern
. L
’arboricultura
ur
-bana
necessita
un
coneixe
ment
biolò-gic
complet
i pro
fund
, molt
més
que
la
d’un
fruiter
o
d’un
bosc.
N
ecessitem
sobretot
arbres
vells
i
de
grandària
considerable,
perquè
són
més
efici
-ents
que
els
joves
en
la
depuració
de
l’aire.
Pel
que
fa
a
la
poda
,
hauria
de
ser
tan
sols
de
les
branques
seques:
podar
una
branca
viva
de
diàmetre
impor
tant
és
perillós
per
a
l’arbre.
Per
a
mi
no
hi
ha
dif
erència
entre
tallar
una
branca
viva
o
tallar
la
pota
d’un
gos:
les
dues
coses
deixen
entrada
lliure als patògens. Finalment
, depenent d’
en quina
zona al món
, es necessitarien de 7 a
10
segles
per
reconstruir
un
bosc
des
d’un sòl completament nu fins a un bosc primari. En aquest temps, evolucionaria prou la hu
manitat
com per deixar de saquejar el bosc i el món? Malauradament
,
crec
que
no;
a
més,
sóc
pessimista
pel
que
fa
al
futur
de
l’ésser
hu
mà
perquè
és
l’única
espècie
que
destr
ueix
el
seu
propi
medi.
I
ho
fem d’una manera irreversible. Carme Solà
Podeu veure la pel·lícula “Il était une forêt” a:
ht
tp
s:
//
w
w
w
.y
ou
tu
be
.c
om
/w
at
ch
?v
=
V2
ew
7P
M
kT
Zs
(
V.
O
.S
.E
.)
Fr
an
ci
s
H
al
lé
(1
93
8,
S
ei
ne
-P
or
t (
Se
in
e-et
-M
ar
ne
))
Al
ritme
de
destrucció
actual,
el
bosc
tropical
primari
podria
desaparèixer
en
dues
dèca
-des.
Però
al
cobricel
arbori
dels
boscos
tro
-picals
s’hi
dona
una
hiperactivitat
biològica
extraordinària
a
conseqüència
de
l’enorme
biodiversitat
que
alberga.
Del
1986
al
2003,
Hallé
fou
el
director
de
les
missions
cientí
-fiques
que
s’hi
realitzaren.
Les
recerques
en
curs,
des
de
globus
i
dirigibles,
han
aconse
-guit
cridar
l’atenció
de
les
grans
com
panyies
farmacèutiques,
les
úniques,
segons
Hallé,
amb
prou
poder
econòmic
per
frenar
els
in
-teressos de les empreses de la fusta. Gra
du
at
a
la
S
or
bo
na
i
a
la
U
ni
ve
rs
ita
t
d’
Ab
id
ja
n;
pr
of
es
so
r d
e
B
ot
àn
ic
a
a
la
U
ni
ve
rs
ita
t d
e
M
on
tp
e-lle
r,
M
às
te
r
en
E
tn
ob
ot
àn
ic
a
pe
r
aq
ue
st
a
un
iv
er
-si
ta
t,
Fr
an
ci
s
H
al
lé
s
’e
sp
ec
ia
lit
za
e
n
l’e
st
ud
i
de
l’a
rq
ui
te
ct
ur
a
de
ls
a
rb
re
s
i l
’e
co
lo
gi
a
de
ls
b
os
co
s
tr
op
ic
al
s,
f
et
q
ue
e
l c
on
ve
rt
ei
x
en
u
n
fe
rv
en
t
de
-fe
ns
or
d
el
s
bo
sc
os
p
ri
m
ar
is
, é
s
a
di
r,
aq
ue
lls
q
ue
no
h
an
e
st
at
m
ai
e
xp
lo
ta
ts
p
er
l’
ho
m
e.
És
també
escriptor
,
dibuixant
i
col·laborà
en
la
pel·lícula
de
Luc
Jacquet
“Il
était
une
forêt” (2012).
PARLEM AMB EN
F
RANCIS H
1111
10
JO
R
N
AD
ES
“
M
AN
EI
G
D
E
LA
F
LO
R
A
SI
LV
ES
TR
E
EN
J
AR
D
IN
S
B
O
TÀ
N
IC
S”
L’
A
ss
oc
ia
ci
ó
Ib
er
om
ac
ar
on
ès
ic
a
de
Ja
rd
in
s
B
ot
àn
ic
s
(A
IM
JB
)
té
c
om
a
fi
na
li
ta
t
la
co
l·
la
bo
ra
ci
ó
en
tr
e
el
s
ja
rd
in
s
bo
tà
ni
cs
m
em
br
es
. P
ro
m
ou
i
coordina
projectes
comuns
d’
ac
tu
ac
ió
i i
m
pu
ls
a
l’i
nt
er
ca
nv
i d
e
co
ne
ix
em
en
ts
,
ex
pe
ri
èn
ci
es
,
do
cu
m
en
ta
ci
ó
i
m
at
er
ia
l
ve
ge
ta
l.
L’
A
ss
oc
ia
ci
ó
va
te
ni
r e
l s
eu
in
ic
i l
’an
y
19
85
,
am
b
ja
rd
in
s
es
pa
ny
ol
s
i
po
rt
u-gu
es
os
,
i
ca
da
a
ny
s
e’
n
fa
l
a
tr
ob
ad
a
an
ua
l d
el
s
m
em
br
es
, a
m
és
d
e
le
s
qu
e
ne
ce
ss
iti
l
a
ju
nt
a
di
re
ct
iv
a
de
pe
ne
nt
de
ls
p
ro
je
ct
es
i
te
m
es
a
tr
ac
ta
r.
U
n
an
y
es
r
ea
lit
za
u
n
si
m
po
si
d
’u
na
d
ur
ad
a
ap
ro
xi
m
ad
a
de
4
o
5
d
ie
s i
l’
an
y s
eg
üe
nt
un
es
jo
rn
ad
es
tè
cn
iq
ue
s d
e
2
o
3
di
es
. A
di
a
d’
av
ui
ja
s’
ha
n
re
al
itz
at
14
si
m
po
si
s.
L’
any
2017
s’han
organitzat
les
jor
-nades
tècniques
amb
el
títol
“M
aneig
de
la
flora
silvestre
en
jardins
botà-nics
”
al
Jardí
Botànic
de
Barcelona
,
del 3 al 5 de maig. La
primera
tarda
hi
va
haver
la
reu-nió
de
la
junta
directiva
i seguidament
l’assamblea
general
de
l’Associació,
que es realitza anualment
.
El
segon
dia
ja
començaven
les
Jor
-nades
en
si,
amb
un
seguit
de
xerrades
sobre el tema indicat inicialment
.
D
es
pr
és
d
e
la
b
en
vi
ng
ud
a,
a
c
àr
re
c
de
l
di
re
ct
or
d
el
J
BB
,
en
P
ab
lo
F
er
re
r,
tr
eb
al
la
do
r
i
in
ve
st
ig
ad
or
d
el
C
en
tr
e
pe
r
a
la
I
nv
es
tig
ac
ió
i
E
xp
er
im
en
ta
ci
ó
Fo
re
st
al
(C
IE
F)
d
e
Va
lè
nc
ia
, e
ns
v
a
pr
e-se
nt
ar
e
l f
un
ci
on
am
en
t d
el
s
eu
c
en
tr
e,
le
s
tè
cn
iq
ue
s
de
m
an
ei
g
d’
hà
bi
ta
ts
d
e
flo
ra
s
ilv
es
tr
e
ai
xí
c
om
l’
ex
pe
ri
èn
ci
a
en
di
fe
re
nt
s
re
st
au
ra
ci
on
s
ec
ol
òg
iq
ue
s
re
-al
itz
ad
es
a
la
se
va
co
m
un
ita
t a
ut
òn
om
a.
Seguidament
, l’
Alejandro
Santiago,
conservador
del
jardí
botànic
de
Cas
-tilla
la
M
ancha
,
ens
va
explicar
l’ex
-periència
de
cultiu
de
les
col·leccions
dels
ecosistemes
regionals
castella
-nomanxecs al seu jardí botànic. En
tercer
lloc,
en
Javier
García
Púa
,
expert
en
cultiu
de
planta
crassa
, ens
va
explicar
el
cultiu
de
dif
erents
àloes
i
encephalar
tos
.
L’
úl
tim
a
po
nè
nc
ia
d
el
m
at
í,
do
bl
e,
va
a
na
r
a
cà
rr
ec
d
e
l’Á
lv
ar
o
Bu
en
o,
i
va
v
er
sa
r
so
br
e
el
s
es
pa
is
c
on
st
ru
ïts
a
l
ja
rd
í
bo
tà
ni
c
A
tlá
nt
ic
o
de
G
ijó
n.
P
er
la
s
ev
a
ba
nd
a,
e
n
N
ac
ho
F
el
pe
te
e
ns
v
a
ex
pl
ic
ar
e
ls
tr
eb
al
ls
d
e
cu
lti
u,
ge
rm
in
a-ci
ó
i r
es
ta
ur
ac
ió
q
ue
e
st
an
re
al
itz
an
t a
ls
ec
os
is
te
m
es
d
un
ar
s
ca
nt
àb
ri
cs
, d
in
s
el
pr
og
ra
m
a
Li
fe
A
rc
os
.
A
la
tarda
, la
N
úria
Abellán
, tècni
-ca
del
viver
del
Jardí
Botànic
de
Bar
-celona
,
ens
va
mostrar
les
dif
erents
tècniques
de
cultiu
i
multiplicació
d’
espècies
silvestres
mediterrànies.
En
acabar
, es
va
realitzar
una
visita
al
Jardí Botànic de Barcelona
.
El
d
iv
en
dr
es
5
d
e
m
ai
g
es
v
a
fe
r
un
a
so
rt
id
a
al
s
es
pa
is
n
at
ur
al
s
de
l d
el
ta
d
el
Ll
ob
re
ga
t:
le
s l
la
cu
ne
s d
e
la
R
ic
ar
da
i
la
M
ag
ar
ol
a
i l
a
m
ar
es
m
a
de
le
s F
ili
pi
ne
s.
Vam
poder
visitar
una
de
les
poques
poblac
ions
de
Kosteletzkya
pen
taca
rpos
de
la
Península
en
un
indret
privat
sense
accés
obert
al
públic.
També
vam
poder
contemplar
la
regeneració
d’una
pineda
en
dunes
consolidades
que
fa
anys
formava
part
d’un
càm
-ping,
i la
zona
de
maresma
amb
la
seva
fauna o
rnitològica
.
Les
Jornades
es
van
concloure
amb
un
dinar
i
una
visita
al
Jardí
Botànic
H
istòric. Hi van
participar
un
total
de
38
per
-sones
vingudes
dels
principals
jardins
d’
arreu
d’Espany
a,
les
illes
Balears
i
les
Canàries. La v
al
or
ac
ió
d
e
le
s
Jo
rn
ad
es
é
s
m
ol
t
po
si
ti
va
. V
am
a
pr
en
dr
e’
n
m
ol
t d
e
di
fe
-re
nt
s
ex
pe
ri
èn
ci
es
d
’a
ltr
es
c
om
pa
ny
s
qu
e
tr
eb
al
le
n
en
e
l m
at
ei
x
ca
m
p,
i
el
s
pa
rt
ic
ip
an
ts
ta
m
bé
v
an
s
or
ti
r c
on
te
nt
s
de
l c
re
ix
em
en
t i
l’
ev
ol
uc
ió
q
ue
h
a
fe
t e
l
Ja
rd
í i
d
el
b
on
v
iv
er
d
’e
sp
èc
ie
s
m
ed
i-te
rr
àn
ie
s
qu
e
te
ni
m
.
12
13
BREUS DE L
’ASSOCIACIÓ...
V isita exposició G en er : vi si ta a Sp in os au ru s , e xp os ic ió te m -po ra l d el M us eu B la u or ga ni tza da p el M u-se u de C iè nc ie s N at ur al s en c ol ·la bo ra ci ó am b la re vi st a N at io na l G eo gr ap hi c i d ed i-ca da a la tr ob al la d e re st es d e fò ss ils d ’u n ge ga nt d el C re ta ci , l ’es pi no sa ur e. A ss em b le a or d in àr ia g en er al d e so ci s 20 d e fe b re r: a ss em bl ea g en er al o rd i-nà ri a de s oc is d e l’A AJ BB a ls lo ca ls d e la m as ia d el J BH , e n qu è va n pa rt ic ip ar 1 7 so ci s. S ’h i v a fe r un r ep às a to ta l’ ac tiv ita t de l 2 01 6, s’ hi va n ap ro va r e ls co m pt es ai xí co m el p re ss up os t p er al 2 01 7 i s’ hi va p re -se nt ar el p ro gr am a d ’ac tiv ita ts p er al 20 17 . La jornada va ser molt entrany able i vam poder explicar el funcionament de l’Associació i donar resposta a les inquietuds dels socis as sistents . Curs de Bonsais
4 de març: segon curs de cura de bon -sais, i 22 d’ abril el tercer . En Juanjo Pardo, conservador dels bonsais del JBB, ens va fer una àmplia explicació de com cuidar , trasplantar i f er créixer els bonsais .
Foto 5: Arxiu AAJBB Cur
s de dibuix amb la I
sik Güner 4 i 5 de març: curs de dibuix i il-lustració botànica amb aquarel·les a la masia del Jardí Botànic H istòric, amb la Isik Güner . Els 14 participants van manif estar molt bona acollida de l’experiència , que és la segona vegada que es realitza a l’agenda d’ activitats de l’AAJBB. Esperem poder-ho re -petir en altres ocasions en què la
il-lustradora visiti Barcelona
.
Iniciem la temporada de la J
ugatecambiental al JBH
5 de març: comença la temporada de Jugatecambiental al JBH , que durarà fins a l’11 de Juny . Cada diu menge al matí, d’11 a 14 h, organitzem un espai de joc lliure i una activitat ambiental dirigida per per sones de l’Associació,
per a famílies i visitants
del JBH . El JB B at re so ra g ra n di ve rs ita t d ’o ce lls . A m és d ’es pè ci es m ol t co ne gu de s, c om e l pi t-ro ig o la c ot or re ta d e pi t g ri s, s e n’ hi ha n de te ct at d e m ol t m en ys h ab itu al s, co ns id er ad es o ce lls ra rs a C at al un ya , q ue de v eg ad es e s de sv ie n de l es s ev es l lu -ny an es ru te s de m ig ra ci ó i a pa re ix en p er er ro r a ca sa n os tr a. E n de st ac ar em a qu í du es d e m os qu ite rs as ià tic s: e l m os qu ite r de d ob le ra tll a i el m os qu ite r d e H um e. E l m os q u it er d e d ob le r at ll a (P hy llo s-co pu s in or na tu s) é s un o ce lle t d e to t j us t 5 gr am s de p es . M al gr at a ix ò, é s m ig ra nt de l la rg a di st àn ci a: r ec or re m ile rs d e qu ilò m et re s c ad a an y, d es d e la ta ig à i e ls bo sc os b or ea ls d e Si bè ri a, o n cr ia , fi ns a le s se lv es d el s ud -e st a si àt ic , o n pa ss a l’h iv er n. P re se nt a du es r at lle s gr og ue s pa ra l·l el es a l’a la , q ue d es ta qu en so br e el fo ns v er dó s, u na c el la g ro ga m ol t p at en t, i un es p ot es d e co lo r ta ro nj a. A qu es ts ca rà ct er s el d ife re nc ie n de ls m os qu ite rs m és re gu la rs q ue te ni m aq uí . A C at al un ya re su lta u na e sp èc ie ra ra q ue e s v eu p ri n-ci pa lm en t d ur an t l a ta rd or . E l d ia 3 d ’o c-tu br e d e 2 01 5 se ’n va o bs er va r u n al JB B. E l m os q u it er d e H u m e ( Ph yl lo sc op us hu m ei ) é s m ol t s im ila r a l’ an te ri or , fi ns al p un t q ue a ba ns e re n co ns id er ad es la m at ei xa e sp èc ie . S e’ n di fe re nc ia p ri n-ci pa lm en t p er u ns c ol or s m és a pa ga ts , ai xí c om p er u n be c i u ne s po te s m ol t m és f os qu es . N o ob st an t ai xò , la m a-ne ra m és s eg ur a de d ife re nc ia r-lo s és pe l r ec la m i el c an t. Fa m ig ra ci on s m és cu rt es : cr ia a l ’H im àl ai a i le s m un ta -ny es d el c en tr e d’ À si a, i pa ss a l’h iv er n pr in ci pa lm en t a l’Í nd ia. P re ci sa m en t pe r fe r vi at ge s m ig ra to ri s m és c ur ts , l a pr ob ab ili ta t qu e s’e xt ra vi ï i a pa re gu i a Eu ro pa é s m en or , i p er a ix ò re su lta u na es pè ci e m ol t r ar a. E l S ot d el M ig di a, a la m un ta ny a de M on tju ïc , v a se r e l p ri -m er l lo c de C at al un ya o n es v a en re -gi st ra r (2 01 5) . D el 4 a l 1 2 de d es em br e de l 2 01 6 es v a to rn ar a d et ec ta r a Ca ta -lu ny a, a ra a l J BB . T ot f a pe ns ar q ue e s tr ac ti de l m at ei x ex em pl ar , q ue h au ri a tr ob at p re di le cc ió p er a qu es ta zo na ta n al lu ny ad a de la se va à re a de c ri a. Te xt : M an ol o G ar ci a. F ot og ra fie s: M iq ue l B on et
Ocells rars del J
ardí: el mosquiter de doble ratlla
i el mosquiter de H
u
me
ELS
HOSTES
DEL
J
ARDÍ
Mosquiter de doble ratlla (
P
hylloscopus inornatus
)
al Parc de Montjuïc. © Miquel Bonet
Mosquiter de Hume (
P
hylloscopus humei
)
al Parc de Montjuïc. © Miquel Bonet
Activitats de l’
Associació d’
Amics del JBB
FO TO GR AFI A: PE RE V IV
